Magazín gastronòmic · Número 10 · Novembre del 2017
ENTREVISTA
Albert
Coll HISTÒRIA
L’Era d’en
Jaume MENJA’T ELS MITJANS
Torres
SERGI PÉREZ PHOTO
Germans
l’editorial
En primer lloc vull agrair a S. Terés la deferència de poder participar en l’editorial del Menja’t Andorra, satisfacció perquè motius varis em relacionen amb el naixement d’aquesta revista. Tot i que se’m fa estrany posar negre sobre blanc les meves idees i opinions, espero estar a l’alçada d’una publicació que em mereix tot el respecte. En aquest número, voldria fer una esmena molt especial a la persona d’en Joan Berenguer, ja que al llarg dels meus anys de professió a Andorra, que han sigut molts, sempre he tingut el seu suport en totes les meves iniciatives professionals relacionades amb la gastronomia, i no m’ha ajudat només a mi, sinó a tots aquells que com jo tenim la inquietud de promoure el nostre país, la seva gastronomia i els seus professionals, que moltes vegades estan a l’ombra, com els tramoistes, però que sense ells no tindria el nivell que s’ha pogut assolir, tot i que encara ens queda molt per recórrer. Recordo aquells moments d’hores robades al nostre descans, o a la mateixa feina, i algunes en sobretaules, tot s’ha de dir, que passàvem organitzant esdeveniments amb amics i companys de professió del món de la gastronomia, i on la seva aportació no podia faltar, tant per les seves opinions com suggeriments. I, el més important, la difusió que donava a tot al que fèiem, i d’una manera totalment desinteressada. Tot i que últimament no gaudia de molt bona salut, el teníem sempre disposat, però em deia: “vindré, però jo no menjaré, estic a dieta”, i això per a ell era un gran sacrifici. Benvolgut Joan, sempre et tindrem a la nostra memòria. Malauradament sempre se’n van els que no haurien de fer ho. Una forta abraçada, estiguis on estiguis, tot i que només pots estar en un lloc: el de les bones persones. Jordi Capella
Edició i coordinación: St! Publicitat: publicitat@sit.ad Redacció i correcció: Josep Capella, Clara Garnica. Disseny i maquetació: Daina Prat, Chris D’Annunzio. Fotografies entrevista: Sergi Pérez Photo Dipòsit legal: AND.504-2014 www.facebook.com/Menjat-Andorra http://www.ara.ad/especials/gastronomia/
Albert
COLL
4
“De cuines només n’hi ha dues: la bona i la dolenta”
Albert Coll va aterrar fa dues dècades a Andorra, avalat per la seva experiència com a cuiner i gestor de locals gastronòmics. Ho va fer amb ganes de deixar petjada i donar un impuls al sector dins el nostre país. “Semblava que a Andorra començava a haver-hi un moviment gastronòmic interessant”, explica, motiu pel qual va acceptar el repte d’apujar el nivell del restaurant d’un grup important del país. Coll va instal·lar-se amb la seva família per començar una nova aventura. Vint anys després, la seva petjada ha calat a diversos establiments, i és latent diàriament a dos reconeguts restaurants: la Bodega Poblet, a Andorra la Vella; i la Cantina de Racons, a Canillo. Al Menja’t Andorra hem conversat amb ell sobre la seva trajectòria, l’evolució del país aquests anys i quin creu ell que és el camí gastronòmic que ha de seguir el Principat. Us advertim que l’Albert no té pèls a la llengua.
Com vas començar al món de la gastronomia? Tenia 18 anys quan vaig muntar el meu primer restaurant, a Torredembarra, a Tarragona. I des de llavors la meva vida professional s’ha centrat bàsicament en dos llocs, Barcelona i Andorra. Al Principat hi vaig arribar després que em truqués una empresa que tenia diversos establiments, i a un d’ells, ubicat a dalt de tot del centre Júlia, li volien donar un toc més gastronòmic. Des de llavors he gestionat diversos locals al país, fins arribar a tenir els meus dos restaurants: Bodega Poblet, des de fa nou anys, i la Cantina de Racons, des d’en fa sis.
Amb només 18 anys... va ser una decisió valenta De fet va ser fins i tot estrany. Tenia uns familiars amb càrrecs a un ministeri públic estatal, i vaig entrar-hi a treballar per veure si m’agradava. En pocs mesos, molt ràpidament, vaig tenir clar que a això no m’hi podria dedicar mai. El que volia era treballar a restaurants. I en 2-3 mesos en vam obrir un sense saber pràcticament res. Com recordes aquesta primera experiència? Coneixíem Torredembarra perquè hi estiuejàvem de petits. Un conegut tenia un establiment petit, que el volia llogar, i vam començar allà. Encara me’n recordo del primer client que va entrar. Jo tenia pànic, perquè no en sabia ni tenia experiència. Però és com tot, quan estàs segur que vols fer una cosa, aprendre i fer-ho millor cada dia és una qüestió que ve donada per si mateixa.
La teva passió per la cuina és vocacional o et va venir de més gran? La meva família, una mica abans de la Guerra Civil, tenia una fonda en un poble de Lleida. Però a partir d’allà la tradició gastronòmica de la família es va trencar. No va ser fins que vaig arribar a l’edat de 14-15 anys que em vaig adonar que m’agradava molt menjar i anar molt a restaurants. Va ser de sotrac. I als 18 anys, quan ja vaig tenir clar que em volia dedicar a això, vaig muntar el meu restaurant. Al mateix temps em vaig posar a estudiar gastronomia i com gestionar els establiments. Tot i que jo, per sobre de tot, soc cuiner.
Què li vau servir a aquest primer client? Ho recordes? Ens va demanar un entrecot de bou i una amanida. Recordo que era un client sol i que era de nit. Recordo pensar, tinc un senyor assegut, l’he de servir i ens ha de pagar. Tot aquest procés tan elemental de l’hostaleria, la primera vegada que el fas, fa por.
5
I d’aquell primer client, a acumular experiència a Andorra... Em van trucar a través de la Mey Hoffman, que tenia una escola molt important d’hostaleria a Barcelona. Jo ja tenia una casa a Andorra, perquè als meus pares els agradava molt esquiar. Tot i que era un canvi important en la meva vida, ja que llavors tenia la família, amb dues nenes a Barcelona, ens va agradar el projecte. De seguida em vaig trobar bé al país, perquè és molt tranquil. I professionalment vam començar a créixer.
no parlem de les típiques sinó les més elaborades de cuina, no existia. I llavors era una tendència molt clara a tot Espanya. Normalment quan vas a un establiment menges un primer i un segon. La nostra idea era que preferíem que la gent mengés 4, 5 o 6 plats i provés coses diferents i gustos diferents. I és la idea que encara perdura. Pel que fa a la Cantina de Racons, és basa en un concepte més de cuina tradicional, i sobretot cuina de brasa. No té a veure un restaurant amb l’altre, de fet vam muntar la Cantina perquè també ens agrada aquest tipus de cuina. En definitiva, hem muntat dos establiments on a mi m’agradaria anar a menjar.
Com van anar els primers anys? Vaig agafar la cuina del restaurant i li vaig fer un canvi molt important. Els propietaris de l’empresa van decidir que em fes càrrec també de l’establiment inferior, fins acabar gestionant les cuines de tots els seus establiments. Era el gerent, assessor gastronòmic, i posteriorment vaig fer funcions de director del grup, a cuina i sala.
Ets un defensor de la cuina tradicional? Creus que s’ha de preservar davant les noves tendències? Aquí hi ha un concepte erroni. De cuines només n’hi ha dues: la bona i la dolenta. És absurd aquest plantejament que la cuina d’avantguarda, la de fusió o la que sigui són millors unes que les altres. Quan vas a comprar un cotxe, vas a buscar el segment que per preu t’interessa i la marca que vols. Amb la cuina passa exactament igual. Tu decideixes on vols anar. I la idea que a la cuina d’avantguarda no es menja perquè els plats són petits, és completament absurda. Igual que amb la cuina tradicional, la cuina més moderna pot pecar del mateix: si no està ben feta, no serveix per a res.
I després? Vaig ser-hi bastants anys. Després vaig gestionar durant un any una cadena d’hotels importants. Seguidament, vaig gestionar un petit establiment, i a la vegada vaig muntar el meu propi negoci. Durant un temps ho vaig barrejar, però quan el meu va començar a funcionar vaig deixar la gestió externa. Al cap de dos anys, vam muntar l’altre.
Quins ingredients mai falten a la teva cuina? Els cuiners tenim la mania que cuinem el que ens agrada menjar a nosaltres. En el meu cas hi ha ingredients que s’han convertit en emblemàtics. El que més m’agrada a mi menjar i cuinar són els bolets, sobretot la tòfona negra. L’oli també és element bàsic a la meva cuina i també els ous.
Tenies ganes de tenir el teu propi negoci... Una de les condicions que demano quan treballo per altres és que es faci el que crec que s’ha de fer. Si em donen llibertat, i aquí al país me l’han donat sempre, no té massa importància treballar per a mi o per als altres. L’important és que puguis fer el que creus que has de fer perquè el restaurant funcioni.
T’agrada la cuina andorrana? N’ets defensor? Desgraciadament a Andorra tenim una carència brutal de productes autòctons. La cuina andorrana està basada en dues influències molt importants, França i Espanya, i aquí se li ha de sumar la seva ubicació geogràfica, que és complicada. Si mires les poques referències de
Què destacaries de cada restaurant que gestiones? La Borda Poblet és un restaurant de tapes gastronòmiques, on fem plats en petites porcions. En el moment en què el vam muntar, el concepte de tapes, i
6
“Quan estàs segur que vols fer una cosa, aprendre i fer-ho millor cada dia és una qüestió que ve donada per si mateixa”
cuina a llibres andorrans, parlem de 6, 7 o 8 ingredients només. Després hi ha el problema afegit del tabac, que ho ha dinamitat tot. Ara torna a haver-hi algun pagès que intenta recuperar el fet de plantar coses pròpies, però ens trobem que en aquest país no tenim ni un sol formatge, ni gent que estigui plantant. Per tant quan em pregunten pel producte andorrà, amb tots els meus respectes, els dic que el producte andorrà no existeix.
obren establiments amb tendències gastronòmiques molt diverses. I d’aquestes, a Andorra, no hi ha ni una sola representació. Fins que no tinguem qualitat de professionals en aquest país no ho solucionarem. I jornades gastronòmiques com l’Andorra a Taula, serveixen per promocionar la gastronomia? S’haurien de canviar radicalment. El problema és que la utilitat de les jornades no queda clara. La idea és que es vol donar a conèixer al turista de fora la qualitat dels establiments. Però és molt difícil fer-ho amb aquestes jornades, perquè els turistes que venen, escullen per exemple tres restaurants a dit, i es queden sorpresos que en els tres hi ha una diferència de qualitat i nivell molt gran. És molt difícil voler promocionar una cosa on hi participen establiments que, amb tots els respectes, tenen nivells molt diferents. Llavors Andorra a Taula s’ha convertit en unes jornades per al client andorrà. Ara mateix no hi ha jornades que es facin per promocionar la gastronomia del país, és només per portar més gent.
I la carn d’Andorra? Té dos problemes. Per una banda, n’hi ha poca, i per altra, als restaurants no acaba quadrant, a causa del segment que estem buscant. És una carn que no té una qualitat extraordinària i passa una mica com va passar amb les trumfes. Abans de sortir al mercat has de saber si el producte tindrà sortida comercial. O el vens més barat o vas amb un producte de qualitat diferent. En el cas de la carn, si jo li dono a un client, em dirà que no està malament. Però no la trobarà excepcional. En quin punt creus que es troba la gastronomia andorrana? Ja està madura per ser un dels pilars per atraure turisme? Crec que, desgraciadament, aquests darrers anys la gastronomia s’ha endarrerit de manera important. Aquest país té un problema endèmic que, fins que no se solucioni, la gastronomia no tirarà endavant. Hi ha una carència brutal de mà d’obra qualificada. I l’únic camí per solucionar-ho és que hi hagi una escola de gastronomia, on es formin professionals de cuina i de sala. És fonamental. Em sembla bé que s’instal·lin empreses perquè surtin directius, i gent per gestionar els hotels. Però el que farà canviar el país gastronòmicament parlant és la gent de baix. Vas a Madrid, Barcelona, i veus com
Llavors creus que els turistes no veuen la gastronomia andorrana real? La valoració gastronòmica del país que fa el turista a través de conegudes pàgines d’Internet, així ho demostra. A Espanya o França la gastronomia és la segona o tercera raó per la qual s’hi viatja. Aquí no és així. Entre els establiments millor valorats sempre hi ha pizzeries, perquè acaba venint un client amb un poder adquisitiu més baix, que no valora la gastronomia. Per això tenim una eclosió de pizzeries. Que som a Itàlia potser? Per què tenim desenes de pizzeries? No té res a veure amb la nostra gastronomia ni amb la de l’entorn. 7
La Mostra de Berenguer Dechosal i Tàpies Els restauradors del país s’uneixen a la cita gastronòmica més destacada de l’any
Un any més, ja són 26 les edicions, l’Andorra Congrés Centre d’Ordino va ser l’escenari, el 12 de novembre passat, de la Mostra Gastronòmica d’Andorra, la trobada per excel·lència dels cuiners del país, en un espai propici per garantir un àpat d’elevadíssim nivell. A la mostra, els 22 restauradors (dos més que l’any passat), van oferir en un dinar les seves propostes innovadores, que els comensals van gaudir amb amics, familiars o d’altres amants de la bona cuina. En total van ser 380 persones les que van assistir a l’esdeveniment.
nom; també el crític gastronòmic Joan Berenguer, creador i impulsor de la mostra i sense el qual la cuina d’Andorra no hauria assolit el reconeixement que té avui en dia; i finalment, es va fer un record al músic i gastrònom Pere Tàpies, que va ser pregoner i va difondre la mostra al seu programa de Catalunya Ràdio ‘Tàpies variades’.
Aquesta 26a Mostra va tenir un caire molt especial, ja que es va retre homenatge a tres grans professionals del món de la restauració i l’hoteleria que ens han deixat durant aquest 2017. Es tracta del ‘proviseur’ del Lycée Comte de Foix, François Dechosal, a qui es va dedicar l’edició d’enguany de la cursa de cambrers, que a partir d’ara portarà el seu
nacional a cada edició del certamen. Així mateix, es va amenitzar l’àpat amb una demostració de danses orientals.. Entre la quarantena de plats que es van poder degustar hi havia taco de vedella andorrana, carpaccio de peus de porc amb vinagreta de fruita seca, fals pop d’Andorra, premsat de garrí amb orellanes i vermut de poble o ànec Hoisin.
A més, es va convidar el restaurant Les Delícies Turques, dins el nou projecte ‘Cuines del món’, que intentarà donar a conèixer una gastronomia
8
el Solà RESTAURANT - TERRASSA
Cal Tony
Celebra les teves reunions familiars amb nosaltres
Tot a la brasa
Carns · Paelles · Tapes variades · “Fondues” Crta. General de Canillo AD100 Canillo · Principat d’Andorra Tel. (+376) 853 350 caltony@andorra.ad 9
Torna l’Andorra a Taula cita imprescindible amb la millor gastronomia del pais Del 3 de novembre al 3 de desembre els productes de proximitat i autòctons són els grans protagonistes dels nostres restaurats
“Els menús es maridaran amb Inèdit d’Estrella Damm, la cervesa artesanal creada amb la col·laboració de Ferran Adrià” És ja un fix al calendari gastronòmic del país. Una cita amb la cuina de qualitat, amb el segell distintiu andorrà i amb la creativitat com una de les principals premisses. Les 11es jornades Andorra a Taula s’inicien el 3 de novembre i es podran aprofitar fins al 3 de desembre. Durant aquest període més d’una vintena de restaurants del país oferiran menús amb productes autòctons i de proximitat a un preu que oscil·la entre els 20 i els 40 euros.
Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Santa Coloma, la Massana, Ordino i Sant Julià de Lòria. Una bonica manera, per tot plegat, de fer un viatge gastronòmic arreu del Principat. A més, les jornades no caminen soles. Ho fan de la mà d’Estrella Damm, amb qui s’ha arribat a un acord de col·laboració perquè maridi els menús amb Inèdit, la cervesa creada l’any 2008 per mestres cervesers de l’empresa, Ferran Adrià i l’equip de sommeliers del Bulli. Així mateix, les jornades coincideixen amb una nova edició de l’Andorra Shopping Festival, amb animacions al carrer, música en directe, compres o tallers i activitats per a totes les edats.
Són menús pensats exclusivament per a les jornades, amb protagonisme de la carn de vedella, l’embotit, el xarop d’avet o els bolets que es poden trobar a les muntanyes pirinenques. Els restaurants participants es reparteixen entre
10
El Cresper és abans de tot un local que destaca per la seva personalitat. Tranquil, acollidor, per sentir-se com a casa i amb dedicació al client. Treballem la cuina internacional però amb un toc casolà. Prova les nostres especialitats russes. Elaborem els nostres plats i les nostres pròpies postres diàriament. Carns a la brasa en forn de carbó vegetal, peixos, amanides i passió... molta passió
Especialitat en cuina Russa * Forn de carbó vegetal * Gran varietat en crepes i amanides * Postres casolans fet a diari Reserves per sopars d’empresa i sopar de cap d’any
(+376) 854833 reserves@elcresper.com www.elcresper.com Carrer Pas de la Casa 4 AD200, ENCAMP Principat d’Andorra
‘Atelier’ de còctels al cor d’Andorra la Vella
Cada persona, cada estat d’ànim, cada moment... té el seu combinat idoni Fa tres mesos que ha nascut un nou projecte al Centre Històric d’Andorra la Vella, al carrer de la Vall. L’Atelier by: Aitor Estela és un petit racó on degustar un bon còctel es converteix en tot un ritual. El seu propietari, l’Aitor Estela, elabora curosament els combinats. No té carta, no té propostes estrella. Tot va en funció de la persona que l’ha de degustar. Perquè, quin és el secret d’un bon còctel? Estela explica que no depèn tant del contingut, com de la tipologia de persona que el demana, de quin és el seu estat d’ànim i de quin és el moment del dia en què se l’ha de beure (no és el mateix abans, que després de sopar, per exemple). Estela aplica al seu ‘atelier’ un servei personalitzat, partint de la “intuïció”, per descobrir amb una primera conversa quin pot ser el còctel que més li pot agradar. “El visualitzo, i en el 80% dels casos l’encerto”, assegura. A partir d’aquí, hi posa passió, la mateixa que intenta transmetre al client perquè assaboreixi al màxim la proposta.
“Més que la tècnica, el que és indispensable és respectar al màxim la matèria primera” Pel que fa a la tècnica, aquesta és secundària. Hi ha begudes que es fan amb o sense coctelera, hi ha qui barreja d’una manera concreta, qui posa els gels abans, d’altres després, però el que és indispensable és respectar al màxim la matèria primera. En d’altres paraules, ja pots tenir un whisky de vuit anys que, si et passes amb la quantitat, tires pel terra qualsevol possibilitat d’aconseguir la combinació perfecta que sedueixi al client. El gintònic segueix sent el combinat estrella i el que més demanda té, reconeix Estela, però a partir d’aquí l’univers dels còctels és suficientment extens com per no deixar-ne de tastar mai de nous. Ja ho sabeu, hi ha tantes propostes com persones i moments... Quina és la vostra ara mateix?
12
A foc lent
Ou a baixa temperatura amb cremós de patata, molles de pa, pernil ibèric i tòfona
Elaboracio Cremós de patata: fem bullir 2 patates amb aigua freda i sal durant uns 25-40 minuts, depenent de les patates. Les triturem i afegim 50 grams de mantega, 100 mil·lilitres de llet i 100 mil·lilitres de crema de llet. Ho triturem tot plegat fins a tenir una textura cremosa. Rectifiquem de sal i pebre. Molles de pa: triturem 200 gr de pa congelat amb la Thermomix, fins que quedin similars a unes molles de pa. Saltegem les molles amb 50 gr de mantega, sal i pebre, fins que quedin cruixents. Eliminarem l’excés de mantega amb paper de cuina absorbent i ho reservem. Ou a baixa temperatura: si tenim un termos circulador de temperatura, courem l’ou a 63 graus durant 40 minuts. Si no el tenim, el courem de manera tradicional durant 5 minuts. Muntatge: disposem dues cullerades de cremós de patata al fons del plat, al damunt hi posarem les molles de pa, l’ou i el pernil ibèric; en acabar, hi ratllarem una mica de tòfona.
14
del somni a la realitat Després de sis mesos de l’encesa dels nostres fogons i presentant-nos amb el nou equipament del personal, fem un repàs dels diversos ajustos que hem efectuat.
El passat mes de setembre, la nova incorporació a l’equip del Mirakbé del nostre xef Christian Sansa, que juntament amb el nostre ja conegut xef Marcos Montagut, fa que la nostra cuina navegui sobre l’afecte i la passió pels bons aliments.
El nostre objectiu és oferir la possibilitat de fer que els empleats de les empreses se sentin especialment benvolguts, compartint moments que difícilment s’obliden, com pot ser aquest dinar o sopar de Nadal. Ja que ens apropem a temps d’agraïment als seus empleats, des de la direcció del MKB, Joan Marc Codina i Marc Simón, volem aprofitar aquest número d’abans de Nadal per felicitar les grans persones que formen el Team Mirakbé avui dia: en la cuina hi tenim l’Àlex, els ja anomenats xefs Christian i Marcos; a sala, en Mika i en Ricardo. Tots ells ens han demostrat ser bons companys, amb un talent entranyable que, amb les seves mans i amb les seves eines, fa que l’ambient sigui acollidor.
La carta de tapes i la del menú, d’entrada, s’han vist afectades amb: La varietat de postres, entre d’altres, el Bunyol XL. La incorporació d’una selecció de truites MKB, batejades amb el nom dels pics del Principat d’Andorra. Una extensa carta variada de tapes, destacant com a plats estrella la galta de vedella, les nostres braves, el foie de collverd, les croquetes de ceps, la tallada de bou, steaks tàrtars, etc. La incorporació de la carta de suggeriments, on depenem bàsicament dels productes de temporada.
Ens sentim plenament satisfets i amb moltes ganes de seguir creixent junts, amb l’ajuda dels nostres benvolguts visitants i clients.
També destaquem en la carta MIRAKBEUS, completantla amb alguns vins blancs, rosats (atenció a la moda que ve), i algun més de negre.
Donem també les gràcies a aquesta revista Menja’t Andorra, per aproximar-nos una mica més a tots els seus lectors.
De cara a les festes nadalenques, oferirem menús especials de Nadal per a grups d’empresa, i es podrà escollir entre els diferents preus tancats segons la matèria primera (marisc, etc.).
15
Gastronomia i emoció per recordar al gran Joan Berenguer Prop de 130 comensals gaudeixen del sopar homenatge organitzat per dotze xefs de renom al país, amb la col·laboració del Menja’t Andorra
“Entre plat i plat, la vetllada es va acabar d’animar amb la subhasta de vins, licors i d’altres begudes donades per la família i amics” Com no podia ser d’una altra manera, l’homenatge a Joan Berenguer va ser un conglomerat de bona gastronomia, bon ambient i emocions a flor de pell. Els seus amics (del país, però també arribats de fora les nostres fronteres), els seus familiars, coneguts, o senzillament els amants del bon menjar que van voler participar d’una festa culinària, es van reunir el 27 de juny per recordar la figura de l’únic crític gastronòmic que ha tingut el país. Joan Berenguer, que va perdre la vida l’abril passat, va dedicar-se en cos i ànima al sector durant tota la seva trajectòria professional, i el retorn d’aquest esforç es va poder veure clarament manifestat durant aquest homenatge. Dotze cuiners del país, amb la col·laboració del Menja’t Andorra, van
esprémer al màxim el seu talent, inspirant-se en la figura del Joan, per a un sopar per a 130 comensals. Amb un menú de catorze propostes, entre elles cremós de foie amb ceps i blat de moro; risotto Berenguer; tosta amb llagostins, maionesa de plàncton i gelatina de gintònic; crema freda d’ortigues amb fonoll i daus de pa de cereals cruixent; nou de vieira amb papada de porc cuit a baixa temperatura, suc de rostit trufat i cruixent de brots d’espinacs; o tripa de bacallà amb cigrons i all negre. I per postres, crema de remolatxa dolça amb gelat de farigola i terra de ceps; i tendre de brioix, caramel·litzat a la mel d’Acer, amb escuma de crema catalana.
16
A més, entre plat i plat, es van anar subhastant vins, licors i d’altres begudes que la família de Berenguer havia cedit, així com algunes donades per amics. La quantitat recaptada es donarà a la família Berenguer. Vint peces en total i una subhasta que va acabar d’animar del tot la nit.
I entremig paraules, discursos per al record, sentiments compartits, petits homenatges merescuts per a un crític gastronòmic que ja per sempre es recordarà com el primer que va tenir Andorra.
17
Ens necessites? Contacta’ns
18
Bunyols tot l’any L’obrador d’en Toni elabora de manera artesanal un producte exquisit i irresistible
Bunyols per quaresma, això segur. Però bunyols també per esdeveniments especials, per cloure àpats familiars o, senzillament, per donar-nos un capritx en la nostra atrafegada vida diària. Això és el que s’ha proposat (i està aconseguint), el Toni Amat, que des de fa tres anys regenta el negoci L’obrador d’en Toni, des del qual ofereix a l’engròs productes com bunyols i xurros. Ho fa
Bunyols de vent, de crema (suau i llaminera) o, fins i tot, en dates puntuals, també de xocolata (properament el negoci es traslladarà a un obrador més gran, i llavors aquests bunyols es podran elaborar diàriament). Tan bons i poc oliosos que se’n pot repetir “una, dues i fins i tot tres vegades”, sense embafar-te.
partint de l’experiència adquirida durant la seva etapa al capdavant de la Xixonenca de la plaça de les Arcades.
Els bunyols d’en Toni són esponjosos, gràcies a una cocció a 160 graus de temperatura (a diferència dels xurros, que es couen a 200) i durant uns 12-15 minuts. Un dels trucs per aconseguir la textura perfecta és no posar-los a la fregidora i oblidar-nos, sinó anar donant la volta a la massa perquè es faci bé per tot arreu, explica en Toni.
L’obrador d’en Toni pot elaborar entre 500 i 600 bunyols al dia, xifra que “es multiplica al cap de setmana”. Uns bunyols on en destaca que “l’oli es queda a l’olla”, és a dir, no va a parar a l’estómac. Els bunyols, explica, passen per diferents filtres abans d’encaixonar-los, per acabar de treure’ls tota la part oliosa. I aquest és, de fet, un dels èxits d’en Toni: garanteix que tothom, també aquells amb digestions delicades, pugui gaudir d’un producte irresistible.
El resultat és una delícia que endolceix el nostre paladar. Davant aquest gust, per què perdre el plaer de poder menjar-ne els 365 dies de l’any?
19
Germans Torres:
“Existeix una connexió entre nosaltres que només poden entendre els que són bessons”
En aquest número del Menja’t Andorra el nostre personatge mediàtic arriba per duplicat. Els germans Torres són a dia d’avui dels cuiners més reconeguts a la Península Ibèrica, pel seu talent plasmat als restaurants ‘Dos cielos Madrid’ i ‘Dos cielos Barcelona’, però també pel carisma que diàriament mostren al programa de televisió, ‘Torres en la cocina’, a La 1. Hem conversat amb ells i hem descobert un petit secret: un d’ells es va formar a un restaurant d’Andorra. En d’altres paraules, una mica del seu èxit, ni que sigui una engruna, també és gràcies al que li va ensenyar el Principat.
20
Quan us vau iniciar en el món de la cuina? És vocacional? Javier i Sergio Torres: Clarament, en el nostre cas és vocacional. Amb només vuit anys vam asseure als nostres pares una nit per dir-los que volíem ser cuiners. Ells ens van contestar: “Va, aneu cap al llit...”. Però vam seguir insistint i al final ho van entendre. Ens van ajudar molt. El fet de ser germans és positiu o negatiu per treballar? Us baralleu més que dos companys de feina normals? J. i S.: És molt positiu, i és sobretot és important el fet de ser bessons. Existeix una connexió entre nosaltres que només poden entendre els que són bessons. Discutim, com és normal entre germans, però la cosa no arriba mai a res greu, i de fet al final ens serveix per sumar. Qui cuina millor dels dos? J.: Jo, clar (riu). S.: D’això, res. Jo cuino millor que el meu germà! Si aneu a un restaurant, què us demaneu? J. i S.: Depèn del restaurant. Nosaltres som molt de producte, busquem plats on l’estrella sigui el producte. Coneixeu Andorra? Sergi, tu hi vas treballar uns anys, ens pots explicar com va ser l’experiència? S.: Sí, és clar que la coneixem! Hi anem molt sovint. A Andorra vaig treballar a Sant Pere del Tarter, a un restaurant molt bonic. Era una casa molt antiga en un entorn molt bonic, i l’experiència va ser molt bona. Com vau arribar a tenir un programa de televisió? Com influeix aquest fet en el vostre dia a dia a la cuina? J. i S.: Va ser casual. Vam fer un anunci i algú es va fixar en nosaltres, va pensar que podíem fer televisió i ens va proposar el nostre primer programa: ‘Cocina2’. Posteriorment també ens van oferir, des de Lavinia TV juntament amb TVE, fer el nostre programa actual: ‘Torres en la cocina’. Ja portem dos anys en antena, amb gairebé 500 programes emesos. És un programa on, a més de gaudir molt, hem après també molt d’aquest món que, en definitiva, no és el nostre. Nosaltres seguim sent cuiners, per això en el nostre dia a dia ens influeix en el fet que hem de tenir una agenda més plena, que ens permeti seguir amb els nostres restaurants i projectes gastronòmics.
veu a La 1. Ens paren al mercat, al carrer... i sempre és per donar-nos mostres d’efecte, cosa que és molt reconfortant. Una curiositat, què es fa amb els plats que es cuinen als vostres programes? S. i J.: En el nostre cas, la productora Lavinia té un acord amb una ONG perquè els productes que sobrin i en bon estat els arribin, i amb els plats que cuinem acabem sempre compartint-los amb el públic i l’equip que està al plató. Teniu algun altre projecte en ment, a part del programa de televisió i els llibres que heu publicat? S. i J.: Tenim diversos projectes, al novembre sortirà el segon llibre de ‘Torres en la cocina’, que esperem que agradi tant com el primer. Serà un bon regal per Nadal. A més, seguim amb els dos restaurants en marxa, ‘Dos cielos Madrid’ i ‘Dos cielos Barcelona’. Per últim, estem treballant un projecte molt ambiciós que és el somni de la nostra vida. Ben aviat podrem explicar-vos més coses. Les estrelles Michelin són una porta oberta a l’èxit o una pressió afegida? S. i J.: Les estrelles Michelin són una responsabilitat que ens obliga a treballar de manera constant. Perquè és un reconeixement al teu treball i per això és un element sempre positiu. Sou dels que aposteu per la creativitat a la cuina, o sou defensors de la de tota la vida? S. i J.: Som defensors del producte i del productor. La nostra cuina es basa en això, sense un bon producte no aconseguim una bona cuina. Per això li donem un gran valor, i si a això li afegeixes una bona tècnica, doncs ja és perfecte. Fora de la cuina, si és que encara us queda temps, quines són les vostres aficions? S. i J.: Ens encanta la bici de muntanya. Sempre que podem escapar-nos, ho fem i gaudim molt. És molt recomanable menjar sa però també fer esport. De fet, són les nostres dues teràpies: cuinar i la bici. Fora de la cuina, també aneu junts a tot arreu? O necessiteu desconnectar una mica l’un de l’altre? S. i J.: La veritat és que compartim moltes coses dins i fora de la feina. La família, l’esport, els amics... No és un aspecte que ens aclapari, com hem comentat abans, deu ser cosa dels bessons...
Heu notat la fama? S. i J.: En el nostre cas ens arriben moltes mostres d’afecte de tota la gent que ens
21 21
Un estiu exquisit
Fem un repàs a alguns dels esdeveniments relacionts amb la gastronomia que han tingut lloc durant els mesos estivals L’estiu convida a gaudir a la fresca de la bona gastronomia andorrana. No en va és època també d’esdeveniments on la bona cuina és la gran protagonista. Com per exemple l’Andorra de Tapes, que es va celebrar durant la segona quinzena de juny, en la que era la seva segona edició. Més d’una quinzena de restauradors del Centre Històric d’Andorra la Vella van posar a prova la seva creativitat amb una proposta de tapa a 2,5 euros, acompanyat d’una cervesa Estrella Damm. Els qui en van sortir més beneficiats, evidentment, els comensals. El Centre Històric també va ser l’escenari d’un altre cita gastronòmica, en aquest cas a principis de juny, amb el ja clàssic ‘De copes al Centre Històric’, una nit de música, dansa, ‘photocall’ i molt d’ambient ciutadà. Els restauradors de la zona van posar-se de gala per oferir les seves propostes fins a la mitjanit. D’aquesta manera es va poder gaudir dels diversos actes amb la panxa plena, i plena amb propostes de qualitat. També es va sumar a la febre per les tapes la parròquia encampadana, que del 22 de juny fins al 2 de juliol va celebrar l’’Encamp de tapes’, amb setze establiments participants i un passaport per validar a cadascun d’ells. Als restaurants i bars els comensals podien degustar tapa i consumició per dos euros, i votar per la que més els havia agradat per posteriorment participar a sortejos i premis. També van tenir molt bona acollida, una edició més, les nits d’estiu de l’Andorra Park Hotel. A la Pèrgola (la caseta de vidre ubicada a l’exterior), i als seus jardins, cada dijous s’oferien concerts en directe de piano per acompanyar els sopars d’una proposta de restauració que combina tradició i modernitat.
22
4
ANYS DE GRANTIA EN TOTS ELS NOSTRES PRODUCTES
“El nostre objectiu ha estat i seguirà sent sempre la satisfacció del client” PER MILLORAR ELS SERVEIS ALS NOSTRES CLIENTS, JA POTS FER LES TEVES COMPRES PER INTERNET !! www.cubicandorra.com
Carrer del Fener, 17- AD500 Andorra la Vella - Tel. 806 800
Calidesa i hospitalitat a l’Era d’en Jaume
Fa més de 35 anys que Llorts compta amb aquest encantador restaurant, ubicat a una era que data del segle XVII
Sovint, passant pel poble de Llorts, a la petita placeta a tocar de l’església, hi troben prenent la fresca l’entranyable Pep Ramos. Cuiner, empresari
ser el mateix que una borda però, en aquest cas, dins del poble), que inicialment va estar gestionat per uns francesos i per una cuinera de Puigcerdà.
i també formador dins del gremi, va arribar a Andorra fa 32 anys procedent de Mallorca. Des de llavors no l’ha abandonat.
Ramos es va quedar seduït per la idíl·lica era, la qual data del segle XVII (segons indica una pedra picada a mà que està damunt de la porta) i que és propietat de Casa Cabanes. També va enamorar-se del seu interior i de les possibilitats gastronòmiques que oferia el restaurant. I evidentment també del seu entorn, “un dels més macos de tot Andorra”, tal com ell mateix defineix.
En Pep és una persona entranyable, extravertida i amant d’una bona conversa. Des d’aquesta placeta de Llorts xerra amb les persones que hi passen, sobre el poble, sobre llocs d’interès a visitar a la zona, o sobre l’actualitat en general. A la vegada, convida a tothom que hi passa a entrar al seu restaurant.
Li va costar uns anys, però finalment en fa deu va aconseguir quedar-se amb la gerència del restaurant. I des de llavors ja no l’ha deixat, convertint l’Era d’en Jaume en parada obligada de tornada d’esquiar de les pistes d’Arcalís, de fer una excursió a l’estiu als llacs de Tristaina o de recórrer la Ruta del Ferro, entre d’altres possibilitats.
Fa quinze anys en Pep Ramos va descobrir el restaurant l’Era d’en Jaume. Un restaurant que té 35 anys de vida, ubicat a una era (antiga construcció de pedra per guardar els ramats i l’herba, vindria a
24
“Imprescindibles són l’olla dels padrins, la caldereta de corder, les tripes de vedella amb cigrons o els peus de porc” amb cargols i bolets” En Pep s’ha encarregat que no faltés mai al seu restaurant una excel·lent cuina de mercat (sovint amb bolets recent collits d’aquelles contrades), productes de caça i vedella d’Andorra, tot cuinat amb carbó a excepció de les truites de riu, un altre dels plats indispensables. Té una carta de gairebé una seixantena de plats, que mai són suficients per la llarga llista de clients que repeteixen i repeteixen. Molts turistes que venen d’any en any, “alguns els he vist créixer”, exposa en Pep, però també molts andorrans seduïts per la seva hospitalitat. “Si m’ha tractat bé, tornaré a casa seva”, defensa el Pep com a premissa del tracte que s’ha de donar als seus comensals. De plats és difícil quedar-se amb algun. El foie amb murgues es pot trobar des del primer dia. No et pots perdre el foie amb murgues, l’olla dels padrins, la caldereta de corder, les tripes de vedella amb cigrons, l’onglet de bou o els peus de porc amb cargols i bolets. Tot complementat amb vi, que si el client no diu el contrari és de la casa. “Jo venc menjar, no vi”, justifica. Han passat els anys i en Pep segueix enamorat d’aquesta era centenària, de les primeres del país que es va convertir en restaurant. Ara ja no hi dedica tantes hores i té un equip que ell mateix ha format per garantir la continuïtat de l’esperit de l’Era d’en Jaume. Però és un cul inquiet. Fa pocs mesos que s’ha quedat la Pizzeria Coll d’Ordino, i ja rumia d’altres projectes a dur a terme a la seva estimada Andorra.
25
No tot és bacallà a Islandia
Carns i peixos són els grans protagonistes a la taula, siguin fumats, adobats, marinats o fermentats
“Un plat típic i sorprenent és el hrútspungur, pastís de carn fet amb testicles de corder macerats” Islàndia s’ha posat de moda com a destinació turística. Una illa que meravella pel seu paisatge volcànic, les immenses glaceres i cascades, els llacs d’aigua calenta o el sol de mitjanit. Un país amb molt per descobrir, també des de la vessant gastronòmica. Al Menja’t Andorra us animem a conèixer-la una mica més. No tot és bacallà a Islàndia.
sopa (‘fiskisúpa’), en mandonguillles (‘fiskibollur’), amanides, cuinat com a potatge o com a aperitiu (no us perdeu el ‘graflax’, selecció de peixos fumats). Però al peix li fa la competència directa la carn, especialment la de corder. Com que al país està prohibit l’ús d’hormones per a l’alimentació del bestiar, aquesta carn és d’una elevada qualitat. Generalment, i com no podria ser d’altra manera, es menja fumada, tot i que també la trobem en patés o ja en plats tradicionals com l’’svie’, cap fumat de corder. També estan molt estesos a les taules dels islandesos els plats amb carn de balena i de ren (que ells mateixos cacen). Un plat típic i sorprenent és l’’hrútspungur’, pastís de carn fet amb testicles de corder macerats.
Un tret diferencial de la cuina islandesa, tenint en compte la seva dura climatologia, és la necessitat de preservar la carn i el peix el màxim temps possible, motiu pel qual predominen els fumats, els adobats, els marinats i fins i tot els fermentats. Bona part de l’economia d’aquesta illa de gel es basa en el peix i, per tant, és normal que hi tingui un pes destacat a la seva cuina. El peix sec (‘harðfiskur’), la carn de tauró (és tradicional menjar-la fermentada el 23 de desembre, per la festa de San Torlak), el salmó fumat, la truita (hi ha espècies que només es troben allà), l’arengada i, per descomptat el bacallà: el seu fetge és considerat una delícia. Són peixos que podem trobar cuinats de diverses maneres: en
Per beure durant els àpats, els islandesos són fanàtics de l’’skyr’, una mena de iogurt baix en greix altament nutritiu i que es fa amb diversos sabors. I pels que prefereixin beuratges més forts, la beguda alcohòlica nacional és el ‘brennivin’, aiguardent fet de polpa de patata destil·lada, aromatitzat amb llavor de comí.
26 26
Borda Restaurant
l’Era d’en Jaume
CUINA CASSOLANA - CARNS A LA BRASA Horari de cuina De dilluns a dissabtes De 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 22:00 h Diumenges De 13:00 a 16:00 h Contacte i Reserves Telèfon + 376 850 667 e-mail: leradenjaume@andorra.ad LLORTS - Ordino
Els bolets:
buscats a la muntanya, anhelats a la cuina El cep és el més apreciat pels gastrònoms, però el rovelló és el que més desitgen els comensals
“Els bolets s’han de mantenir a la nevera a uns 3 graus i s’han de netejar amb aigua abans de cuinar-los” Molts no ho saben, però de bolets a la muntanya n’hi ha pràcticament tot l’any. Ara bé, els boletaires dels Pirineus surten a per les seves ‘preses’ sobretot a la primavera (entre abril i juny), i a finals d’estiu i a la tardor (entre mitjans d’agost i mitjans d’octubre, en el cas d’Andorra), tal com explica l’expert Josep de Marimón, de l’empresa Bolets Pirineus. I és també durant aquests períodes, especialment pel que fa a l’època tardorenca, quan també es desperta la gana boletaire dels comensals.
De Marimón, però va molt buscat sobretot a l’inici de la temporada, perquè té un component molt familiar i tradicional del nostre territori. Sigui quin sigui el bolet que volem cuinar, és important que prèviament els netegem amb aigua. La moda de només passar el pinzell no és del tot fiable per treure-hi la terra i, per tant, s’ha de fer “el que tota la vida han fet les nostres àvies”. També és important que els tinguem a la nevera a uns 3 graus, explica De Marimón (algunes espècies, com els rossinyols, poden aguantar fins a 15 dies a la nevera).
Hi ha qui té verdadera passió pels bolets. Per trobar-ne, i per menjar-ne. És un producte típic del nostre territori capaç de donar el millor dels gustos als nostres plats, a aquells guisats que s’oloren a anys llum i que conviden a tastar ara que les temperatures baixen.
I si hem tingut sort i n’hem plegat molts, si no donem a l’abast a l’hora de cuinar-los, tenim l’opció o bé de congelar-los, o d’assecar-los. En el primer dels casos, s’han d’escaldar prèviament (tot i que en el cas del cep es pot posar directament al congelador), i en el segon cas s’han de tallar en làmines i deixar eixugar al sol, escampats sobre paper o roba.
Tal com indica De Marimón, a les muntanyes andorranes podem trobar sobretot ceps, rovellons, camagrocs (tot i que a poques zones), fredolics, moixerons de tardor, rossinyols, llenegues i algun ou de reig. De tots, i gastronòmicament parlant, “el rei és el cep”, perquè té moltes alternatives culinàries (cru, guisat, amb un raig d’oli a la paella...) i és un “gran potenciador del gust”. Però el rei té un competidor “popular”, que és el rovelló. Gastronòmicament “no dona tan de joc”, reconeix
Una tercera opció seria fer-los en conserva, però és un sistema “que s’ha perdut”, lamenta De Marimón, i que a més “no és del tot segur” si es fa a casa amb pots reciclats.
28
NETEJA D’EXTRACCIONS I XEMENEIES
INSPECCIONS DE QUALITAT AMBIENTAL A L’INTERIOR DELS EDIFICIS
30
ANYS
AIRE POTABLE, QUALITAT DE VIDA Última tecnologia aplicada al servei
d’experiència avalen el nostre servei
FLEXIBILITAT HORÀRIA - TRUCAN’S AL (+376) 738 350 - WWW.DECOMANTGROUP.COM
Castanyes més enllà de la Castanyada Protagonistes de la tardor i de les nostres tradicions, també poden ser aliades a la cuina
“La castanya és un producte apreciat també a la cuina, un fruit que aporta un gust peculiar als nostres” plats” de tardor” ‘Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons...’. Així comença una cançó popular catalana, que ens recorda que es tracta d’un producte típic d’aquestes dates, i que es pot trobar durant tota la tardor pels carrers, gràcies a les ‘castanyeres’ (ara substituïdes també per ‘castanyers’). Torradetes, ben calentes i embolicades en paper.
principal, hem escollit una recepta contundent on també hi tenen protagonisme els bolets, també producte estrella d’aquests mesos. Necessitarem cuixes i espatlles de conill, rossinyols, castanyes, dàtils confitats, ceba, tomàquets madurs, all, conyac, oli, sal i pebre. En primer lloc, bullim les castanyes durant vint minuts i les flamegem en una paella amb conyac. Seguidament, saltegem els rossinyols, afegim sal i pebre. Finalment, posem en una cassola el conill, els tomàquets, la ceba i els alls a foc lent i, quan estigui de color daurat, afegim els dàtils amb les castanyes. A falta de cinc minuts per acabar el rostit, el toc final dels rossinyols.
Però la castanya és un producte apreciat també a la cuina, un fruit que aporta un gust peculiar als nostres plats de tardor. Us proposen anar més enllà de menjar castanyes per Tots Sants per descobrir la seva faceta més gastronòmica. Aquí teniu algunes receptes. Crema de castanyes amb xips de moniato: per primer plat, us fem una proposta amb productes 100% de temporada. Necessitem castanyes, pastanaga, sal, ceba, oli, brou de verdures i moniato. Primerament ofeguem l’oli, la ceba, la pastanaga, la sal i les castanyes pelades en una cassola durant cinc minuts. Afegim el brou calent i, quan bulli, baixem el foc i ho deixem coure, per després triturar-ho. Finalment, fregim el moniato tallat en làmines per posar-les sobre la crema.
Flam de castanyes: per postres, tampoc ens oblidem de les castanyes! Acabem bé l’àpat amb un flam fet a base de llet, ous, sucre, vainilla, canyella, crema de llet, mantega, xocolata amarga, fulles de menta i, per descomptat, castanyes. Caldrà bullir les castanyes prèviament, junt amb la llet, el sucre i la canyella. Seguidament les triturem amb la crema de llet i hi afegim dos ous batuts. Ho posem tot en un motlle amb mantega i ho coem al forn, al bany maria, durant uns 45 minuts. A sobre hi posem la xocolata desfeta i les fulles de menta.
Conill rostit amb rossinyols i castanyes: com a plat
30
Menú de dimarts a divendres. Sugerencies del xef els divendres, dissabtes i diumenge. Creps variats fets amb “Galette Bretonne”. TASTA ELS NOSTRES CREPS!!
Saquets d’ànec i foie
Timbal d’albergínia, cabra i “pesto”
Crep de salmó fumat
Trio de llenties en amanida
SOPARS D’EMPRESA Reserva: tel. 81 79 89- Ordino 31
Una parada obligatòria... amb la bona gastronomia de fora del país Molt mes que bona cuina El restaurant Mas d’en Roqueta, a Aravell, es caracteritza per la seva proposta tradicional de muntanya amb tocs innovadors
Els àpats al restaurant Mas d’en Roqueta, ubicat a Aravell, petita i idíl·lica localitat que trobem poc després d’agafar el desviament de Montferrer, ofereix una excel·lent proposta gastronòmica. Però més enllà de gaudir d’una bona cuina en un entorn de muntanya, d’aire pur i que ens aporta desconnexió, també compta amb instal·lacions d’oci, com una piscina o pistes de pàdel. És a dir, anar a menjar a Mas d’en Roqueta és una aposta segura per menjar bé, però també és una manera de passar una jornada d’oci divertida fent esport o remullant-nos a l’aigua. Anant ara al restaurant, va obrir les seves portes l’any 1996, una dècada després que es posés en funcionament l’hotel, amb set habitacions, totes amb vistes a les muntanyes de la zona. Amb els anys, i gràcies a la passió posada a cada plat que ofereixen, sumat al tracte familiar que s’hi professa, el local s’ha anat fent un nom dins l’àmplia oferta gastronòmica que podem trobar a l’Alt Urgell.
32
Les instal·lacions tenen capacitat per a 40 persones, i s’hi menja una cuina de muntanya excel·lent, que de tant en tant sorprèn amb tocs innovadors. Hi tenen gran protagonisme els productes de la zona, que trobem per exemple en l’amanida de xicoies, la sopa de bolets o la mel i el mató. També són plats recomanables els peus de porc, el pollastre farcit de fruites i el iogurt natural amb figues confitades. Mentre degustem aquests plats, estarem gaudint d’unes vistes a camps, muntanyes i boscos, que podrem contemplar de més a prop si fa bo a la terrassa exterior del restaurant, on podrem fer l’aperitiu o el cafè. Com comentàvem, l’àpat a Mas d’en Roqueta es pot complementar amb una partida de pàdel a les seves pistes, cobertes i també exteriors, amb un bany a la piscina, gaudint d’una jornada de golf al camp d’Aravell o senzillament fent una passejada per la zona.
33
Agenda
Menja’t Andorra
Cloenda de la Ruta de les Formatgeries
Galetes de Nadal
Per cloure la Ruta de les Formatgeries, que ha portat als amants d’aquest producte per diverses produccions del territori, el proper 16 de desembre a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell tindrà lloc a les 11.30 hores una conferència sobre la història de la llet. Està patrocinada per la Cooperativa Cadí i el tancament el farà Carles Gascón, tècnic de patrimoni del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.
Nadal
Ruta
El pròxim divendres 15 de desembre, a les 19 hores, la Biblioteca Comunal d’Encamp acollirà un taller de galetes de Nadal, a càrrec del pastisser Ramon Oto, que consistirà a fer la massa de les galetes i a donar-li forma amb diferents motlles amb motius nadalencs. Després, cada participant s’endurà aquesta massa per coure-la a casa. El taller és gratuït.
Més informació: (+34) 973 351 511 / reserves@turismeseu.com
Més informació a : Biblioteca Comunal d’Encamp. Tel.: +376 732 700
Taller de ‘pop cakes’
Els adolescents preparen cuscus
Taller
Tornen a Andorra la Vella els ‘Tallers sense pares’, que cerquen promoure els bons hàbits, dotar d’autonomia als joves i fomentar la creativitat i el consum de productes de temporada. El 29 de novembre s’ha convidat a la Hafida, una cuinera que aportarà diversitat culinària i cultural, ensenyant als joves a cuinar un cuscús marroquí. El taller tindrà lloc a La Central, al Parc Central d’Andorra la Vella, a les 17.30 hores.
La Biblioteca Comunal del Pas de la Casa ofereix el dia 26, de Sants Innocents a les 16 hores, un taller d’elaboració de ‘pop cakes’, la deliciosa proposta d’un brioix amb un pal, com si fos una piruleta. L’activitat, que és gratuïta, està adreçada a infants a partir de sis anys i estarà dirigida per Martina Linares.
Cuina
Més informació: Biblioteca Comunal del Pas de la Casa. Tel.: +376 856 787
34
Més informació: 730 007 / 611 842 (Whatsapp) o a lacentral@comuandorra.ad
Desitgem als clients i amics unes bones festes !! Menú de Nadal 25 desembre Aperitiu… foie gras amb pols de Crema de blat de moro teula i s” de “kiko yone de DC902, saba al eron d’Ol a Ostr vi escumós d’Andorra Entrant… “Gotet” d’amanida tropical, escarola i mesclum d’hivern amb pop a la brasa i marisc El tradicional menú de Nadal… Dins del plat, el bullit de carn d’olla amb les verdures i els llegums, acompanyat de la sopa de galets ona El pollastre de corral del Quico de Sols amb el seu farcit de Nadal Pre-postre… Xarrup de mandarina amb encenalls de xocolata negra Postre… al del nostre obrador Nad de quet Tron Torrons i neules amb el cafè 55 euros / pax
Menú de Nit Vell 31 desembre
a
Aperitiu… Torradetes de foie gras “Souflé” de salmó casolà fum amb cremós de fo at noll Gamba de Palam ós a la sal Entrant “Bisque” de marisc … amb entrebancs i cruixent de pa de gamba El peix… Llomet de llobarro salvatge al “velouté” de ca va i verduretes al vapo r, arròs cremós de Bolets i cruixents vegetals La carn… Medalló de cabrit rostit, de i enfangat al roman sossat i, pure de castanyes i verduretes glasejades al Nect um d’àvet Pre-postre… Xarrup de “pirulet a” amb escu de maduixa i Peta ma de chiclet s-Zetas Postre… Tronquet de Sant Silvestre del nostr e obrador Torrons i neules am b el cafè 85 euros / pax
RESERVES PER A GRUPS I EMPRESES: (00376) 822 397 C/ Mestre Xavier Plana, 6 · AD500 Andorra la Vella canmanel@andorra.ad
www.restaurantcanmanel.com