67
VIVÈNCIES
Una casa molt rural Joan M. Pau i Negre Aparellador
S’acostava l’estiu, i a Mataró començava a fer calor. A la terrassa d’un bar, uns quants amics feien plans per passar un cap de setmana a muntanya, buscant la fresca i la tranquil·litat per ells i l’esbarjo pels seus fills. Calia gaudir de la natura, el més lluny possible del brogit de la ciutat. Només aire pur i espai, molt d’espai pels nens, que tenien entre 6 i 8 anys, una edat més que moguda. Els pares tindrien temps de parlar de les seves hipoteques mentre els infants jugarien com petits cabridets, corrent i saltant pels descampats. En total es varen decidir 8 parelles amb la seva prole, que eren 12 infants. I marxaren un dissabte al matí, ben d’hora. Tot anava succeint com ho havien planejat. Després d’un viatge llarg, amb les seves nombroses etapes pels freqüents pipis dels nens, varen arribar al destí.
La casa rural que havien descobert a través de Google els hi va semblar preciosa. Era una masia molt gran, d’un estil molt genuí i poc modificada per fora. La llinda del portal indicava l’antiguitat de la casa: 1761. Un dels nens, molt observador, va preguntar si en aquella data ja hi havia mobles d’IKEA. Ja havia clissat que dins es distingia un sofà com el que tenien a casa seva. Només entrar s’intuïen grans espais ben il·luminats, decorats amb una combinació de mobles antics, heretats, i d’altres ben actuals, suecs per ser més precisos, que el vailet ja havia descobert.
Inscripció de la llinda.
