77
RACONS
El carrer del Bisbe Cartañà Narcís Sureda i Daunis Arquitecte tècnic
Un racó pot ser un espai marginal sense cap altra funció que la de contenir alguna cosa que no serveix o que cal oblidar. Però també pot ser un recer, un lloc abrigat i agradable, arrecerat a l’hivern i frescal i ombriu a l’estiu, agradable i silenciós, tant, que és capaç de propiciar la meditació que mou sentiments o la tranquil· litat que fa esvair cabòries. A Girona n’hi ha molts de racons que complirien aquestes condicions, però, en la meva opinió, n’hi ha un que les compleix amb escreix. Tal vegada, de segur que no és l’únic, però el carrer del Bisbe Cartañà em trasbalsa especialment els sentiments. I no em feu dir de quin caire, que no ho sé, però sempre misteriosos, desconeguts i profunds.
Si per aquell carrer hi haguessin circulat, en el seu temps, alguns personatges com Goethe, Lord Byron, Balzac, Espronceda o Bécquer, el carrer de Cartañà - que aleshores no tenia pas aquest nom - seria famós en la literatura mundial. El carrer neix sota d’una volta en la part baixa del cos romànic de l’antic palau episcopal, a la plaça dels Apòstols després d’una colla de graons.
Imatges: Anna Franch / IA.
