85
AUTOR LOCAL
La memòria dels arbres
Oriol Ponsatí-Murlà
Editor, traductor i escriptor. Doctor i professor en Filosofia a la UdG.
Intento imaginar-me una ciutat sense ni un sol arbre. La imatge que em ve al cap és més aviat funesta, sinistra. Potser en algun moment, una imatge com aquesta ha constituït el somni utòpic d’algun urbanista futurista, bojament enamorat de les estructures de ciment, les places dures i els deserts de quitrà. Afortunadament, Girona és força lluny d’aquest model i ara que la primavera —una primavera, enguany, preocupantment àrida—s’esbatana i empeny des del fons de la Terra per fer ressorgir la vida després del llarg hivern, els arbres reverdejaran i transformaran radicalment la fesomia de la nostra ciutat. Girona té més de 30.000 arbres d’unes 150 espècies diferents. En tenim molts de joves i modestos, disciplinadament clausurats dins dels seus escorcells; i d’altres immensos, lluny de paviments i
voreres, que malden per imposar la seva llibertat i vèncer la partida a la lògica implacable de la ciutat ben endreçada. D’aquí a poques setmanes els til·lers de la Rambla, o els de la Plaça de l’Assumpció, un cop recuperada del tot la fulla, començaran a florir i escamparan una fragància que preludia l’arribada de les nits llargues d’estiu. També faran la punyeta, és clar, a qui tingui la mala pensada d’aparcar-hi, de nit, el cotxe dessota, que se’l trobarà recobert d’una làmina resinosa d’allò més enganxosa.
Imatges: Anna Franch / IA.
