RACÓ TÈCNIC er 85 científicos de 20 países pertenecientes a la red mediterránea de expertos en el cambio climático y medioambiental (MedECC) presentan: INFORME DE EVALUACIÓN CIENTÍFICA SOBRE EL CAMBIO CLIMÁTICO Y MEDIOAMBIENTAL EN EL MEDITERRÁNEO

L’agricultura en una situació d’elevada incertesa

LA CONTRIBUCIÓ DE L’IRTA A L’ADAPTACIÓ I MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC AL SECTOR AGROPECUARI

L’IRTA és un institut d’investigació de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Contribueix a l’impuls i desenvolupament dels sectors agrari, alimentari, agroforestal, aqüícola i pesquer, així com a la seguretat alimentària i al proveïment d’aliments de qualitat als consumidors.

Les condicions edafoclimátiques són un dels majors condicionants del desenvolupament de l’agricultura. Catalunya està englobada en l'ecosistema mediterrani, que es caracteritza per un doble estrès: la sequera, amb altes temperatures i alts nivells de radiació a l'estiu i baixes o molt baixes temperatures a l'hivern, juntament amb (o a conseqüència de) importants fenòmens climàtics com l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (OAN), l’Oscil·lació del Mediterrani Occidental (WeMO) i l’Oscil·lació de l’Àrtic (AO).

Aquestes condicions ambientals generen un gran nombre de situacions favorables o no segons el lloc i circumstància a nivell general i, en particular, per l’agricultura. Entre les que podem interpretar com a desfavorables, cal destacar els estressos ambientals, ja siguin biòtics i/o abiòtics. A causa de la gran quantitat d'energia que l'activitat humana ha posat en el sistema, mesurable en termes de CO 2 , les intensitats i interaccions entre aquests estressos són cada cop majors i més freqüents.

Les projeccions dels models climàtics presenten reduccions en la quantitat d'aigua disponible per al llarg d’aquest segle. Si a més es té en compte el canvi global –que inclou entre d’altres els usos del sòl, l’increment de població, el despoblament rural, les necessitats de l’industria, és dir, la nostra complexa societat a tots nivells– cal preveure una major competència per l’aigua, que caldrà ponderar segons les necessitats reals 1 , no especulatives.

En l'escenari de canvi climàtic al que cal associar irrefutablement el canvi global, que continuarà almenys al llarg del segle, l'agricultura jugarà un paper molt important, com ha quedat pales en la crisi de la COVID-19. Influirà en la població i la seva salut, en el desenvolupament de la riquesa, en el manteniment d'una xarxa sociocultural estable, en el paisatge i en els productes ecosistèmics associats 2 .

El canvi climàtic pot augmentar la temperatura a escala general, tanmateix on són notoris els canvis i els efectes per la societat és en l’àmbit local. Aquests petits canvis de temperatura poden tenir gran influència sobre els equilibris de carboni font/

85 científicos de 20 países pertenecientes a la red mediterránea er de expertos en el cambio climático y medioambiental (MedECC) presentan: INFORME DE EVALUACIÓN CIENTÍFICA SOBRE EL CAMBIO CLIMÁTICO Y MEDIOAMBIENTAL EN EL MEDITERRÁNEO

SEGURIDAD ALIMENTARIA

La demanda de alimentos aumentará a medida que disminuyan las cosechas y el rendimiento de la pesca y el ganado El 90% de las poblaciones de peces comercializadas ya están sobreexplotadas, y se prevé que el peso corporal máximo medio de los peces se reduzca hasta la mitad para 2050

RECURSOS HÍDRICOS Dentro de 20 años, más de 250 millones de personas sufrirán

escasez de agua

La disponibilidad de agua dulce disminuirá hasta un 15%, entre las mayores disminuciones que se registrarán a nivel mundial

NIVEL DEL MAR El nivel del mar podría aumentar 1 metro para 2100, afectando a 1/3 DE LA

población de la región

La mitad de las 20 ciudades

del mundo que más van a sufrir las subidas del nivel del mar en 2050 están en el Mediterráneo

ECOSISTEMAS La cuenca mediterránea es

UNA DE LAS REGIONES MÁS afectadas por el cambio climático y medioambiental

Se han registrado más de 700 especies de animales no autóctonas debido al aumento de la temperatura El aumento de la acidificación del agua provoca muertes masivas de especies marinas Los incendios a gran escala han destruido una cantidad récord de áreas boscosas debido al cambio climático

La región

MEDITERRÁNEA se está calentando un 20% más rápido que la media global

Aumento de la temperatura regional 2.2°C para el 2040 con las políticas actuales

Objetivo de 1,5 ºC del Tratado de París

SALUD Y SEGURIDAD El incremento en la frecuencia,

intensidad y duración

de LAS OLAS DE CALOR, implicará riesgos significativos para la salud de poblaciones vulnerables, especialmente en el entorno urbano

El incremento en la frecuencia

de sequías desde 1950 ha tenido un

papel significativo en la crisis regional actual

Los conflictos por la escasez de recursos pueden incrementar las migraciones a gran escala

MedECC (2019). Infografia. 1er Informe de evaluación científica sobre el cambio climático y medioambiental en el Mediterráneo.

embornal, de creixement vegetal (morfològic i metabòlic) i de les variacions en la fenologia de les espècies i, per tant, en les seves relacions (predació, competència, simbiosi o patogenicitat).

Així, determinades zones de Catalunya estan més exposades i són potencialment més vulnerables al canvi climàtic i, conseqüentment, patiran efectes directes (menor productivitat) o indirectes (majors costos) en la producció agrícola.

L’increment tèrmic, segons el tercer informe del Canvi Climàtic a Catalunya del 2016 pot arribar a pujades significatives de fins 4° C i un descens en la pluviometria no significatiu, però amb tendència a reduir-se i mostrar-se molt irregular en comparació amb el període previ als anys vuitanta del segle passat 3 . Cal, a més, tenir en compte l'informe MedECC 4 :

Hi ha una gran variabilitat en tot el que envolta el canvi climàtic. Es generen tensions en la societat i en el sistema, que no estaven previstes o que ho estaven amb menys intensitat. En conseqüència, poden afavorir disfuncions greus en les dades de base, que alimenten els models i, per tant, en les projeccions climàtiques i de població. Algunes són: • L'avanç imparable de la globalització (com la COVID-19). • La interconnexió del vector energètic amb el vector d'alimentació.

• L'increment de la demanda alimentària, tant en quantitat com en qualitat, que representa una major pressió pels recursos naturals. • La biodiversitat pateix importants canvis. • La desigualtat econòmica i social sostinguda i creixent és una xacra que tard o d'hora generarà un important problema global d'estabilitat del sistema i que implica reptes importants: 1. La progressiva escassetat de combustibles fòssils i altres recursos minerals. 2. La menor disponibilitat d'aigua al Mediterrani a causa del canvi climàtic i del binomi aigua/energia. 3. La seguretat alimentària, punt clau pel manteniment de la població. 4. La consideració de la natura d'una manera holística, gens conservacionista, és a dir, el lloc on viure i deixar viure ara i en el futur. Per tant, cal eradicar el concepte economicista de què es una font de recursos il·limitada.

5. El fracàs d'un sistema que ha dut la societat a l'atzucac actual i que, com s’extreu de la presentació del 2n i 3r volum del 5è informe del IPCC el que ens ha portat fins aquí, no ens en pot treure 5 .

La situació de demanda creixent de productes agrícoles genera una contradicció: d'una banda, la necessitat d’intensificar la producció amb l'objectiu d'obtenir major productivitat per unitat de superfície i d'aportació externa (aigua, energia, nutrients, fitosanitaris, mecanització, sòl agrícola) i, de l'altra, una clara i decidida necessitat de polítiques de conservació ambiental. Tot això genera un gran repte per a l'agricultura del segle XXI, ja que les pràctiques utilitzades fins al moment tenen clars límits tant en les seves entrades (utilització de recursos no renovables), com en els resultats (saturació de la producció i contaminació associada).

Si no es fa un important (inclús radical) canvi de rumb, hi han moltes probabilitats de seguir amb les tendències d'emissió actuals, on l'escalfament global pot augmentar en 1,5 °C respecte els nivells preindustrials. Per limitar aquest increment, caldria una immediata eliminació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, combinat amb una fixació del carboni atmosfèric. És a dir, no tan sols el clima i totes les seves representacions generaran escenaris de risc, sinó que aquests en combinació amb les condicions socioeconòmiques, ens poden conduir a situacions més negatives encarà.

Per mantenir la temperatura mitjana per sota del llindar, cal generar estratègies en paral·lel d'adaptació i mitigació, canvis en l'educació, formació i informació, ja que és imprescindible modificar conductes i tradicions i, el que és més important, són necessaris profunds i significatius canvis institucionals de suport i governança a tots nivells.

Els problemes associats al canvi climàtic es coneixen i estan ben detectats, les solucions de base cientificotècnica estan disponibles, mai aplicables d’una manera generalista i sempre baix la consideració del més estricte sentit comú. Per tant, ara toca actuar, ni més ni menys, i així s'obre una important tasca demostrativa i de transferència. Res és nou, tot és més complex, ràpid, freqüent, incert...

ROBERT SAVÉ M. Investigador de l’IRTA i coordinador del grup de Vitivinicultura.

El present escrit és el reflex de la feina de moltes i molts, entre els quals cal destacar Xavier Aranda, Felicidad De Herralde i Imma Funes, així com institucions com SMC, DARP, CREAF, ICGC, CTFC, GECCC, MedECC.

1 IRTA i l'aigua: solucions per a un món més sostenible. (2018). [En línia]: http://www.irta.cat/ca/irta-laigua-solucions-mon-mes-sostenible/ 2 Sicom TV. Solidaritat i Comunicació (2019) Dia 3 d'abril de 2019. Roda Premsa presentació jornada 'Realitat climàtica = Emergència Social’. [En línia]: https://www.youtube.com/watch?v=3Su47X-BIhM 3 Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans. (2017) El canvi climàtic a Catalunya: Resum executiu del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Redacció: Xavier Duran, M. Josep Picó i Lluís Reales. Edició: Arnau Queralt. Barcelona. Última revisió: 29/04/2020 http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya/Resum_executiu_TICCC/RESUM_EXECUTIU_TICCC_CATALA.pdf 4 W. Cramer (IMBE, CNRS; MedECC); J. Guiot (CEREGE, CNRS; MedECC); K. Marini (MedECC) (2019). MedECC booklet: risks associated to climate and environmental changes in the Mediterranean region. A preliminary assessment by the MedECC Network Science-policy interface. Última revisió: 29/04/2020. [En línia]: https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2018/12/MedECC-Booklet_EN_WEB.pdf 5 CADS;GECCC; OCCC (2014) Adaptació i mitigació del canvi climàtic: presentació dels darrers informes de l'IPCC. Presentat a Barcelona el 29/04/2014.