ENTREVISTA

Fundació Espigoladors

Espigoladors és una entitat sense ànim de lucre que va ser creada per lluitar en contra del malbaratament alimentari i per ajudar a col·lectius en risc d’exclusió social. Per saber més sobre Espigoladors i el malbaratament alimentari hem entrevistat a Anna Cornudella, tècnica de comunicació i representat de l’entitat en aquesta ocasió.

Associació Hàbitats té entre els seus objectius el foment de la participació activa de la ciutadania en la millora i la conservació de l’entorn natural. El voluntariat i l’educació ambiental són dues eines bàsiques, com ho són per Espigoladors. Anna Cornudella ens podries explicar quan i perquè va néixer Espigoladors?

Va néixer l'any 2014 com a associació i durant aquest any es va fer la prova pilot del projecte. El 2015 va ser quan va començar realment l'activitat. Espigoladors va néixer per fer front a tres problemes socials i mediambientals diferents: el primer, les pèrdues i el malbaratament alimentari. Un estudi de la Universitat Autònoma i l’Agència de Residus de Catalunya apunta que són 35 kg de malbaratament per persona i any; en segon lloc, hi ha moltes persones que no tenen accés a una alimentació saludable, per això també es treballa perquè aquest dret sigui universal. En darrer lloc, també s'observa que hi ha manca d'oportunitats laborals per col·lectius que estan en situació de risc exclusió social i per això es treballa en la inserció laboral i social.

Quina ha estat l'evolució d'Espigoladors des de la seva fundació?

El projecte creix any rere any. L'any 2018 es posa en marxa l’obrador de les conserves vegetals es im-perfect ® que és l’espai on es treballa la inserció social i laboral. Aquest any també es passa de ser associació a fundació. Des de llavors

Obrador on es fan les conserves vegetals es im-perfect®. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

es creix encara més en nombre de treballadors i treballadores i s’aconsegueix dur a terme altres projectes. L'objectiu sempre és créixer molt més i replicar el model en altres espais i localitzacions.

Quins projectes per lluitar contra el malbaratament alimentari esteu duent a terme actualment?

Espigoladors treballa amb tres potes: la primera són els espigolaments, que és una activitat que consisteix en treballar amb voluntariat a camps de productors i productores del sector primari. Les persones voluntàries cullen collites que els productors i productores no poden vendre a causa de les polítiques estètiques o dels preus del mercat. Per exemple, si hi ha un camp de carbassons massa grans i que, per tant, el mercat no vol, doncs aquests productors ens truquen i nosaltres hi anirem amb l'equip de voluntaris i voluntàries a collir els carbassons. Llavors la majoria d’aquests aliments es donen a entitats que treballen per garantir el dret a una alimentació saludable pel conjunt de la població. L’altra petita part té lloc al nostre obrador, que és on fem les conserves vegetals d’es im-perfect®. Aquesta és la segona pota d’Espigoladors, el laboratori on es dona valor afegit a aquests aliments que anaven a ser descartats i, a més a més, es fa tota la feina d’inclusió social i laboral amb col·lectius vulnerables. Hi ha una tercera pota que és la part d'educació que Espigoladors fa a través diferents activitats i tallers per sensibilitzar la ciutadania vers la problemàtica del malbaratament alimentari. Es fan tallers a escoles, a instituts, activitats d’aprenentatge i servei, de responsabilitat social per empreses, etc.

Ens podries explicar més sobre la iniciativa es im-perfect®?

L'any 2018 es va posar en marxa l'obrador de la fundació. Es im-perfect ® és la nostra marca de conserves vegetals –patés, melmelades i cremes– elaborades amb una petita part dels productes que s'han recollit dels camps. L'obrador és un espai per donar valor afegit a aquests productes que anaven a ser malbaratats i que són igual de bons que qualsevol altre que es pugui vendre al mercat. També, com ja he comentat anteriorment, és un espai d'inclusió laboral i social. Es treballa amb persones que formen part de col·lectius en risc d'exclusió social i se'ls ofereix una oportunitat laboral i

formació perquè posteriorment puguin trobar altres llocs de treball.

Aquestes conserves vegetals es poden comprar a gairebé 300 punts de venda diferents que estan repartits per tot Catalunya.

La majoria són botigues, encara que també es treballa amb algunes gran superfícies.

Què és l'economia circular? En què consisteix el vostre model d'economia circular?

L'economia circular és un nou paradigma econòmic què es diferencia completament de l'economia lineal, que és el model que ha regit fins ara el sistema de mercat en què vivim. L'objectiu principal de l'economia circular és que hi hagi una reducció del nombre de residus que es creen a través de l'activitat econòmica. Posar en valor els materials que s'utilitzen per crear qualsevol producte o activitat a través de la reutilització del que, si no, es convertiria en residu. D'aquesta manera, a través d'aquest cercle, es va creant una cadena de valor afegit.

El model d'Espigoladors és eminentment circular perquè ja es basa en la recuperació de productes que d'altra forma haguessin esdevingut residus. És a dir, si nosaltres no haguéssim recuperat els aliments dels camps, aquests s'haurien acabat llençant, s'haurien convertit en pèrdues i residus, així com tots els elements emprats per produir-los.

La circularitat del projecte té com a base recuperar des de zero la matèria primera, que es torna a introduir a la cadena valor.

Quina relació establiu amb els agricultors dels terrenys on pacteu fer les espigolades? Com perceben la iniciativa?

Tenim un equip tècnic que es posa en contacte amb la pagesia i explica el projecte. Si les productores i productors estan d'acord en què hi anem a espigolar, quan tenen camps on es necessita collir productes que no es vendran, ens truquen i hi anem.

Nosaltres entenem que quan entrem a un camp pel productor és un acte de confiança. Treballem amb un grup gran de voluntaris a la seva propietat, que també és el seu lloc de treball i, per tant, he de tractar amb respecte i cura.

Aquest acte de confiança l'agraïm molt. Cal dir que també hi ha productors agrícoles que ens han conegut per altres vies i entren en contacte amb nosaltres directament, mostrant interès per les accions d'espigolament. La majoria de productors i productores amb les quals hem contactat perceben la iniciativa positivament. Es demostra amb l'extensa xarxa de productores que treballen amb nosaltres. Això és perquè la nostra tasca és també donar valor a l'activitat que realitza el sector primari, així com apropar a la gent al camp. A través de la nostra tasca, la gent entén d'on provenen els aliments que mengen, quina és la feina de productores i productors i s'adonen que és molt dura i moltes vegades no es veu recompensada.

Obrador on es fan les conserves vegetals es im-perfect®. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

Quines són les xifres de malbaratament alimentari?

El malbaratament alimentari és un camp del qual encara es tenen poques dades perquè és difícil recollir-les.

Hi ha estudis que diuen que a Catalunya es malbaraten 35 kg d'aliments per persona per any, només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l'àmbit domèstic. Si es tinguessin en compte més punts de la cadena de distribució d'aliments aquesta xifra seria major.

Això és un estudi que va fer l'Agència Catalana de Residus junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona. En l'àmbit espanyol, dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació revelen que l'any 2018 es va malbaratar 1.339 milions de quilos. Després, en l'àmbit europeu hi ha un estudi del 2012 que diu que es va malbaratar 88 milions de tones en total.

Quin impacte té el malbaratament alimentari en l'àmbit ambiental i social?

El malbaratament alimentari té uns costos ambientals afegits al producte que es malbarata, ja que també es malbaraten tots els recursos utilitzats en el procés productiu, com poden ser el sòl i l’aigua emprats per l’agricultor. A més a més, entre d’altres coses també es produeix un augment dels nivells de gasos de l’efecte hivernacle en va.

En l’àmbit social, el malbaratament alimentari demostra que vivim en un sistema en el qual el mercat prioritza polítiques de preu i estètiques en comptes de garantir l'accés a una alimentació saludable. El que posa de manifest que és un model insostenible.

Distribució dels aliments espigolats. Foto de Rafael Coelho Martínez, propietat de Fundació Espigoladors.

Quina és la vostra opinió sobre els recents canvis en la legislació? El Decret-llei 5/2020, de 25 de febrer, pel que s'adopten determinades mesures urgents en matèria d'agricultura i alimentació. Mitjançant la modificació de la Llei de cadena alimentària es pretén evitar que majoristes i distribuïdors puguin comprar als agricultors productes per sota del seu preu de cost.

Per nosaltres és una iniciativa molt necessària perquè cal posar en valor la feina que fa la pagesia fent que treguin rendiment econòmic de la seva feina, com és lògic i fan els altres actors.

I la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que obliga als establiments de restauració (bars, restaurants...) a oferir als seus clients recipients gratuïts perquè es puguin emportar les restes de menjar?

És clar, això també ens sembla molt bé, al final és una forma de reduir el malbaratament alimentari en aquest àmbit. De fet, voldria fer valdre tres punts d’aquesta llei aprovada pel Parlament sobre la reducció del malbaratament alimentari. S’ha parlat molt d’aquesta llei, com si fos la llei del tupper, perquè és una mesura molt positiva i que tindrà un impacte molt gran. Tot i així, també inclou altres mesures essencials. Primer de tot, aquesta llei és pionera en tot l’àmbit europeu perquè regula els diferents agents de la cadena alimentària i això és una cosa que fins ara no s'havia fet. És a dir, que tothom estarà obligat a tenir un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. També és molt important perquè obliga a quantificar les pèrdues i el malbaratament i així seguir treballant en solucions. El darrer punt a destacar és que regula l’espigolament i el defineix com una activitat sense ànim de lucre que ajuda a la reducció del malbaratament alimentari.

A més, la Llei obliga als supermercats a incentivar la venda de productes a punt de caducar o que són imperfectes, així com a consumir productes de temporada.

Aquesta també és una molt bona iniciativa per donar més sortida al mercat comercial als productes agrícoles. Creiem que això hauria d'anar acompanyat de les activitats de sensibilització perquè tota la ciutadania pugui fer un consum informat i conscient.

Espigoladors collint carxofes. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

Espigolador. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

Quins consells donaríeu a la ciutadania per reduir el malbaratament alimentari?

Primer de tot tractar de fer un consum conscient i informat del què ara parlàvem. Això es pot fomentar des de diversos àmbits realitzant activitats sensibilització. D’altra banda, els consumidors ara disposen d’una gran varietat d’eines on poden informar-se de com fer aquest consum responsable. Les mesures preses pels consumidors i consumidores, però, han d’anar també acompanyades de canvis en les polítiques que regeixen el mercat alimentari. En segon lloc, per reduir el malbaratament domèstic, que és molt elevat, nosaltres sempre diem que hi ha tres passos. D’una banda la planificació de les compres setmanals. Abans d'anar a comprar hem de mirar què tenim a casa i quin espai tenim disponible, per evitar comprar en excés i malbaratar aliments. També cal fer una bona conservació dels aliments, és a dir, mirar les característiques de cada aliment i guardar-lo on toca. Per últim, si tenim sobres o aliments que estan a punt de caducar podem imaginar receptes noves d'aprofitament que ens permetin utilitzar-los abans llençar-los. Cada vegada hi ha més xarxes i moviments ciutadans que actuen contra problemàtiques socials i mediambientals, així si la gent vol participar o contribuir d'una manera més activa s'hi poden sumar. Finalment si es consumeixen productes de proximitat també s'afavoreix que la pagesia local pugui donar més sortida comercial als seus productes i que es puguin reduir les pèrdues al camp. Les cooperatives, per exemple, fomenten aquesta mena de consum. Cal dir que en algunes grans superfícies també ofereixen productes de proximitat.

Aliments espigolats. Foto de Rafael Coelho Martínez, Fundació Espigoladors.

De quina manera es pot col· laborar, participar en els vostres projectes?

Espigoladors tenim una borsa de voluntariat que són les persones que venen a espigolar els camps amb nosaltres. És una borsa oberta a tothom, tothom qui vulgui s’hi pot apuntar i estarem encantats de rebre-us. Ho podeu fer a través del formulari que trobareu a la pàgina web d’Espigoladors: https://espigoladors.cat/ca/espigolaments/

Corre per Associacio Habitats!

Ultra Clean Marathon 2020 és una cursa solidària en la qual els equips de participants netegen els espais naturals recollint els residus que troben mentre corren.

Aquest any l'import de la inscripció es donarà a l'entitat ambiental que els membres de l'equip escullin.

A Associació Hàbitats estem buscant equips que corrin per la nostra causa i ens ajudin en la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat. Si vols saber-ne més, posa't en contacte amb: T 'hi animes? info@ultracleanmarathon.cat 93 886 61 35 · 605 56 11 37