RACÓ TÈCNIC

L’IMPACTE DELS MONOCULTIUS A LLATINOAMÈRICA EL CAS DE LA PINYA A COSTA RICA

La societat ha sofert diversos canvis importants durant el transcurs de la història. Després de la Segona Guerra Mundial va arribar l'època de la industrialització a tots els sectors. El sector agrícola va canviar la manera de produir a través de l’anomenada Revolució Verda, el que va comportar una gran expansió dels monocultius al món.

Els monocultius són plantacions extensives d'una mateixa espècie en un terreny determinat. Aquesta forma revolucionària de produir es va intensificar a partir dels anys vuitanta quan el context socioeconòmic llatinoamericà es va reestructurar i liberalitzar, canviant el model econòmic per fomentar la promoció d'exportacions de béns no tradicionals com la pinya. Aquesta fruita és un exemple que sobresurt dins de l’expansió del monocultiu. La consigna és beneficiar l'economia regional per tal d'obtenir el suport del govern i que es facilitin les condicions pel seu desenvolupament. Sota aquesta premissa, i amb la desregulació estatal a favor, els monocultius van trobar les portes obertes per a una expansió descontrolada, així com també l’ús intensiu d'agroquímics que permeten complir l'objectiu de produir a gran escala i satisfer, principalment, la demanda del mercat extern. L'ús excessiu dels agroquímics genera impactes ambientals importants degradant els sòls, contaminant l'aigua i perjudicant la biodiversitat.

El continent americà sovint és vist com una porció de terra amb un gran potencial i s’han aprofitat les terres de manera insostenible tenint conseqüències negatives en el medi ambient i en la societat. La producció i extracció de recursos de manera inadequada han estat evidenciades en la literatura llatinoamericana. Personatges, escenaris i situacions han estat testimonis de l'auge productiu i econòmic d'una zona rica en serveis ecosistèmics, que durant els diferents períodes històrics s'han extret i produït de manera insostenible, provocant situacions de baix desenvolupament social, índexs elevats de pobresa, economies febles i un fort deteriorament ambiental dels ecosistemes que són catalogats com reserves de la biosfera en l'actualitat.

L'agricultura ha d’anar de la mà de l'equilibri ecològic per tal de conservar la biodiversitat, la qual és molt important pels serveis ecològics que brinda. Algunes espècies salvatges –fauna i flora– s’ocupen de la pol·linització, del control de plagues i contribueixen a la fertilitat de la terra i, per

tant, ajuden a reduir l'ús de productes externs al camp. Això permet estalviar costos de producció i protegir la natura. Una gran quantitat d'estudis ci- entífics, majoritàriament d'Europa i d'Amèrica del Nord, demostra que la biodiversitat en les granges orgàniques és més elevada que en les convencio- nals. Aquesta diversitat es pot mesurar de diverses formes: la diversitat genètica, que és la variació entre els exemplars i entre les poblacions dins d'una espècie; la diversitat d’espècies, que permet l'existència de diferents classes de plantes, d'animals i de totes les altres formes de vida; la diversitat de l'ecosistema que mostra els diversos hàbitats possibles.

El cultiu de pinya a Costa Rica s'ha estès de manera exponencial en els darrers anys, passant de gairebé 23 mil hectàrees a 60 mil hectàrees en 9 anys, el què equival a un 300 % de creixement aproximadament. Aquesta expansió afavoreix el sector privat ferint les comunitats properes. Alguns agroquímics necessaris per a la producció de pi- nya s'infiltren a les aigües freàtiques i els aqüífers. Les anàlisis que es van fer en un estudi de G. Hernández i K. Mora al canton de San Carlos a Costa Rica mostren la presència d’almenys 25 productes químics diferents als rius naixents i pous propers. En una de les anàlisis en concret, es va poder de- terminar un nivell de 4,8 micrograms de Bromacil (un herbicida), mentre que la concentració màxima permesa pels Estats Units és de 0,6 en aigües fre- àtiques. A més a més l’ús d’aquest producte està prohibit a Costa Rica des de 2017.

El monocultiu és el sistema productiu més comú a Amèrica llatina i ha causat una gran transformació cultural de la societat. A Costa Rica, la comunitat de Pital de San Carlos és el districte amb la major àrea de sembra de la regió de Huetar Nord. El seu Índex de Desenvolupament Social era de 53,8 punts el 1999, però al 2007, quan es creia que el desenvolupament es conqueriria amb la signatura de Tractats de Lliure Comerç (TLC), va aconseguir un valor de tan sols 41,1, convertint-se en un dels districtes més pobres del Cantó. Tot i la mobilització econòmica que va comportar l'ex- pansió d'aquest cultiu, la població treballadora està sumida en condicions de pobresa i vulnera- bilitat. Les conseqüències socials que produeixen les grans plantacions i sobretot els monocultius són

sempre alts i severs. Tot i que el dis- curs de l'activitat agroexportadora és la generació de llocs de treball, els perjudicats són els mateixos treballadors i treballadores de les empreses, els veïnats i comunitats properes a les zones sembrades. D’aquesta manera, l'argument de creació de llocs de treball es torna una fal·làcia, no únicament pels problemes ambientals o de salut que ocasiona el monocultiu, sinó també per les precàries condicions de treball en què s'insereixen els obrers agrícoles, per als que la sobreexplotació, la inestabilitat i l'absència de garanties són part del dia a dia. La salut de les tre- balladores i els treballadors agrí- coles es veu seriosament compro- mesa per la gran demanda física exigida en les tasques i les difícils condicions en què són executa- des diàriament, com per exemple l’exposició continuada als canvis bruscos de temperatura i als agro- químics que produeixen diversos malestars físics.

Per concloure, l'agricultura, així com altres sectors d'activitat, ha de canviar el mètode de pro- ducció, ara mateix antic i perillós, tant pels humans com pel planeta i la biodiversitat. No cal dir que el cultiu de pinya en si no té cap culpa, però sí el maneig intensiu i inadequat que se’n fa. Tampoc és cert que totes les empreses que tenen monocultius infringeixin les normes. No obstant això, aquest sistema de producció no és viable a llarg termini per raons ecològi- ques, socials i econòmiques, que són la base de la sostenibilitat.

RAPHAËL LOUBERT Enginyer agrònom per la Universi- tat EARTH a Costa Rica.