EDUCACIÓ AMBIENTAL

Què certifica el segell ecològic?

A partir de la dècada dels noranta va començar el procés de globalització de la nostra societat, i amb ella també el de l’alimentació. El sistema alimentari que hem dissenyat s'ha convertit en un model basat en l’agricultura industrial i intensiva al servei d'un nombre reduït de corporacions que controlen gran part del mercat de l'alimentació. A Espanya, per exemple, només Mercadona domina el 25 % de la quota de mercat de l'alimentació estatal. L’oligopoli alimentari té grans repercussions en tots els àmbits: social, econòmic, mediambiental i també en la salut. La dinàmica de la indústria alimentària acapara la superfície rural cultivable dificultant que les comunitats locals tinguin accés a la terra per comerciar o subsistir. Això exclou als petits productors de mercat, impedint-los competir davant els baixos preus de la producció intensiva.

Els mètodes de producció basats en la màxima productivitat a qualsevol preu han provocat el desequilibri i la destrucció d'ecosistemes, perquè la naturalesa no se sosté sense biodiversitat, amb sòls empobrits i aigües contaminades.

La cadena de producció alimentària és tan complexa i opaca que som incapaços de conèixer el procés darrere dels aliments que con

sumim. En aquest model, els segells i certificacions semblen ser l'única eina de què disposem per conèixer una mica més sobre el que mengem i per intentar donar suport a valors més ètics.

Hi ha segells de qualitat i d’origen del producte, segells que reconeixen condicions de treball dignes per als productors i segells de mètodes productius respectuosos amb el medi ambient, coneguts com segells “ecològics”. A més de les certificacions, també existeixen termes que fan referència a la qualitat, valors o origen d'un producte sense estar estandarditzats sota un segell concret, com ara la denominació Km 0, specialty coffee o xocolata bean to bar.

ELS SEGELLS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

El terme “ecològic” pel que fa a certificacions alimentàries fa referència a mètodes de cria, cultiu i fabricació respectuosos amb el medi ambient, amb el benestar animal i amb la nostra salut, sent lliures de residus químics.

Hi ha molts segells que certifiquen una producció ecològica, en teoria tots es regeixen per una mateixa idea de producció sostenible, però cadascun estableix les seves pròpies normes de producció.

La majoria d'aquests segells pertanyen a empreses privades. Alguns són particulars d'un país concret i altres operen a escala internacional. Els segells

privats tenen la contradicció de què la seva finalitat és guanyar diners, i això ens hauria de fer dubtar sobre el nivell d'exigència i mètodes de control que apliquen a l'hora de certificar els productes com ecològics.

A part dels segells privats, a la Unió Europea tenim una certificació de producció ecològica comunitària regulada per un reglament i identificada a través d'un segell propi. Aquest reglament unifica els criteris de la producció ecològica a Europa i protegeix l'ús del terme ecològic. Així doncs, tot aliment que es comercialitzi a la UE sota aquesta denominació ha de complir amb determinats requisits de producció per obtenir la certificació.

A Espanya, les comunitats autònomes tenen el seu organisme de supervisió del reglament ecològic i un segell propi, que en les etiquetes és opcional. Així podem saber que el producte prové de certa comunitat, encara que això no indica que s'hagi produït allà, potser només s'ha elaborat i/o envasat.

Existeixen centenars de segells ecològics diferents que ens acaben confonent davant la falta d'informació. En la imatge 1 apareixen alguns dels segells de certificació ecològica que existeixen a escala europea i mundial.

QUÈ CERTIFICA EL SEGELL ECOLÒGIC EUROPEU?

La certificació ecològica europea es cenyeix només a aliments. L'objectiu del seu mètode de producció és preservar el medi ambient, és a dir, destacar l’ús racional dels recursos naturals contribuint a millorar la fertilitat dels sòls, garantir el benestar animal i produir aliments segurs, lliures de substàncies químiques de síntesi i organismes genèticament modificats. La finalitat és desenvolupar agroecosistemes amb una dependència mínima dels alts insums agroquímics en què les interaccions biològiques fomentin la fertilitat de terra, la productivitat i la sanitat del cultiu i del bestiar.

En l'àmbit de la ramaderia, són els sistemes de producció extensius o semiextensius integrats en el medi ambient, on es promou l'ús de races autòctones. A més els animals tenen accés a l'aire lliure,

SEGELLS D'ALIMENTS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

SEGELLS D'ALIMENTS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

Imatge 1

Segells "públics" a Europa Segells privats a Europa

Segell privat d'agricultura biodinàmica Segells extrangers

una alimentació basada en el pasturatge i complementada amb pinsos ecològics. En aquests sistemes de producció ramadera, la gestió està orientada al benestar animal i a la prevenció de malalties, és per això que es prohibeix l'ús de medicaments al·lopàtics de síntesi química com els antibiòtics.

La diferència fonamental entre els productes elaborats tradicionalment i els ecològics és que els segons estan fabricats, almenys, amb un 95 % d'ingredients agraris certificats com a ecològics i els additius estan restringits a casos de necessitat essencial o amb fins nutricionals concrets. A l'etiqueta d'un producte elaborat, els ingredients “ecològics” estan indicats amb un asterisc (*) i sota el segell europeu s'indica si són d'origen europeu, importats o d'origen mixt (Agricultura UE; Agricultura no UE; Agricultura UE/no UE).

Fins aquí la teoria de producció ecològica sembla tenir bastanta coherència.

No obstant això, tot em sembla una contradicció quan descobreixo una caixa de cereals Chocapic marca Nestlé amb segell ecològic en una secció “ecològica” d'un hipermercat, que només ofereix aliments processats procedents de tot el món. Aquest és un concepte d'alimentació ecològica molt allunyat dels fonaments de l'agroecologia, dels quals neix aquest moviment. UNA VISIÓ CRÍTICA CAP A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA ACTUAL

La demanda d'aliments ecològics està creixent i la gran distribució ho ha vist com una clara oportunitat de negoci. Empreses com Amazon, Danone o Nestlé ja ofereixen productes amb certificació ecològica després d'haver absorbit a altres grans empreses que fabriquen aquests productes. Aquesta dinàmica perverteix el concepte d'alimentació ecològica i la filosofia agroecològica, desposseint-la de tots els seus principis i venent una falsa idea de la sostenibilitat mediambiental.

Consumir aliments processats i fabricats amb ingredients que recorren molts quilòmetres no és ecològic ni sostenible.

Mentre el sistema alimentari consumeixi energia en el processament industrial dels aliments i el transport a grans distàncies, seguirem contribuint a la contamina

ció mediambiental. La responsabilitat que té el nostre sistema alimentari en el medi ambient no es deu únicament als mètodes intensius i químics emprats en la producció, sinó a la descentralització, processat, envasat i transport de tot el que mengem, així com del què no mengem i es malgasta, que també contamina. Cal dir que del 25-30 % de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que provenen del nostre sistema alimentari, gairebé la meitat s'atribueix al processat, envasat i transport dels aliments.

Per a mi, les claus d'una alimentació sostenible són aliments frescos, produïts de manera respectuosa amb el medi ambient per petits productors locals. Hem tendit a simplificar el concepte de sostenibilitat i sovint oblidem que es conforma a partir de tres àmbits: ambiental, social i econòmic.

La importància del concepte de petits productors locals en l'alimentació no és només per una qüestió de proximitat, que implica una menor contaminació, sinó també per la dimensió social i econòmica que comporta. Les zones rurals a Es

panya s'estan despoblant i com a consumidors som, en part, responsables d'això per haver sucumbit a l'oferta dels grans supermercats donant inconscientment l'esquena als petits productors del nostre territori.

Si com a consumidors reivindiquem aliments locals, estem reivindicant que els productors locals puguin viure dignament del seu treball i que els aliments que consumim tinguin menor impacte mediambiental. Reivindiquem un territori rural viu al nostre territori, reivindiquem un sistema alimentari sostenible en tot el sentit de la paraula.

ANA FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ. Llicenciada en Gastronomia i arts culinàries. Especialitzada en Agricultura ecològica.