14 ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL
Què certifica el segell ecològic?
A partir de la dècada dels noranta va començar el procés de globalització de la nostra societat, i amb ella també el de l’alimentació. El sistema alimentari que hem dissenyat s'ha convertit en un model basat en l’agricultura industrial i intensiva al servei d'un nombre reduït de corporacions que controlen gran part del mercat de l'alimentació. A Espanya, per exemple, només Mercadona domina el 25 % de la quota de mercat de l'aliEls mètodes de producció basats en la màxima productivitat a qualsevol preu han provocat el desequilibri i la destrucció d'ecosistemes, perquè la naturalesa no se sosté sense biodiversitat, amb sòls empobrits i aigües contaminades. La cadena de producció alimentària és tan complexa i opaca que som incapaços de conèixer el procés darrere dels aliments que consumim. En aquest model, els segells i certificacions semblen ser l'única eina de què disposem per conèixer una mica més sobre el que mengem i per intentar donar suport a valors més ètics. Hi ha segells de qualitat i d’origen del producte, segells que reconeixen condicions de treball dignes per als productors i segells de mètodes productius respectuosos amb el medi ambient, coneguts com segells “ecològics”. A més de les certificacions, també existeixen termes que fan referència a la qualitat, valors o origen d'un producte sense estar estandarditzats sota un segell concret, com ara la denominació Km 0, specialty coffee o xocolata bean to bar. ELS SEGELLS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA El terme “ecològic” pel que fa a certificacions alimentàries fa referència a mètodes de cria, cultiu i fabricació respectuosos
mentació estatal. L’oligopoli alimentari té grans repercussions en tots els àmbits: social, econòmic, mediambiental i també en la salut. La dinàmica de la indústria alimentària acapara la superfície rural cultivable dificultant que les comunitats locals tinguin accés a la terra per comerciar o subsistir. Això exclou als petits productors de mercat, impedint-los competir davant els baixos preus de la producció intensiva.
amb el medi ambient, amb el benestar animal i amb la nostra salut, sent lliures de residus químics. Hi ha molts segells que certifiquen una producció ecològica, en teoria tots es regeixen per una mateixa idea de producció sostenible, però cadascun estableix les seves pròpies normes de producció. La majoria d'aquests segells pertanyen a empreses privades. Alguns són particulars d'un país concret i altres operen a escala internacional. Els segells privats tenen la contradicció de què la seva finalitat és guanyar diners, i això ens hauria de fer dubtar sobre el nivell d'exigència i mètodes de control que apliquen a l'hora de certificar els productes com ecològics. A part dels segells privats, a la Unió Europea tenim una certificació de producció ecològica comunitària regulada per un reglament i identificada a través d'un segell propi. Aquest reglament unifica els criteris de la producció ecològica a Europa i protegeix l'ús del terme ecològic. Així doncs, tot aliment que es comercialitzi a la UE sota aquesta denominació ha de complir amb determinats requisits de producció per obtenir la certificació. A Espanya, les comunitats autònomes tenen el seu organisme de supervisió del reglament ecològic i un segell propi, que en les etiquetes és opcional. Així podem
saber que el producte prové de certa comunitat, encara que això no indica que s'hagi produït allà, potser només s'ha elaborat i/o envasat. Existeixen centenars de segells ecològics diferents que ens acaben confonent davant la falta d'informació. En la imatge 1 apareixen alguns dels segells de certificació ecològica que existeixen a escala europea i mundial. QUÈ CERTIFICA EL SEGELL ECOLÒGIC EUROPEU? La certificació ecològica europea es cenyeix només a aliments. L'objectiu del seu mètode de producció és preservar el medi ambient, és a dir, destacar l’ús racional dels recursos naturals contribuint a millorar la fertilitat dels sòls, garantir el benestar animal i produir aliments segurs, lliures de substàncies químiques de síntesi i organismes genèticament modificats. La finalitat és desenvolupar agroecosistemes amb una dependència mínima dels alts insums agroquímics en què les interaccions biològiques fomentin la fertilitat de terra, la productivitat i la sanitat del cultiu i del bestiar. En l'àmbit de la ramaderia, són els sistemes de producció extensius o semiextensius integrats en el medi ambient, on es promou l'ús de races autòctones. A més els animals tenen accés a l'aire lliure,
