RUTES

El Salt de la Minyona

Aquesta sortida és interessant perquè • Ens dóna a conèixer una llegenda de Mossèn Cinto Verdaguer sobre els Llitons o

Nytons. Si volem podem visitar Folgueroles, el poble on va néixer i el seu museu. • El món de les llegendes, com la del “Salt de la minyona” ens fa adonar-nos de la cultura popular, molt arrelada a les tradicions religioses. • Des del punt de vista geològic ens permet observar terrenys sedimentaris amb cingleres, gorgs i canals profunds com a efecte de l’erosió de les aigües superficials.

Distància: 9,5 km Desnivell: 394 m

Dificultat: Baixa (2 sobre 5). El camí és bo i només hi ha un petit tram de sender amb desnivell pronunciat. Apte a partir de vuit anys d’edat.

APROXIMACIÓ

Ens dirigim cap a Vic per la C-17 i, per l'eix transversal, anem a buscar l'N-141d que, passant per Folgueroles, porta a Vilanova de Sau. Just al km 8 d'aquesta carretera, a mà dreta, hi ha un petit aparcament per poder deixar el vehicle i començar la caminada.

RUTA

Sortim de l'aparcament i seguim la pista de terra en direcció est (pal senyalitzador en direcció a Sant Llorenç del Munt). El camí ens porta a creuar la riera de Tavèrnoles i, tot seguit, deixem un camí a la dreta que ens portaria al jaciment ibèric de Puigcastellet. Ben aviat arribarem al pont de les Bruixes, sota del qual s'amaga el gorg de Llitons o Nyitons. Per veure'l bé cal seguir un senderó que surt del pont en direcció ponent i fer-ho amb precaució, ja que és força profund.

Just passat el pont trobem un pal senyalitzador que indica "Sant Llorenç del Munt" i que hem de seguir. El camí és ample i en bon estat, però una mica monò

ton i amb força pendent. Al final de la pujada trobarem un altre senyal de "Sant Llorenç del Munt" i del "GR-2". Si seguim el senyal, ens portarà en uns 500 m al Castell-Monestir de Sant Llorenç, edifici molt interessant que només es pot visitar concertant cita prèvia.

Desfem aquests últims 500 m i retornem a la pista per on havíem vingut. Seguim el GR-2 en direcció sud-est i ben aviat arribarem al coll Pedrís, des d'on començarem a fruir de les excel·lents panoràmiques. A l'esquerra tenim el Puig dels Jueus.

Ara comença una baixada en direcció nord. Seguim en tot moment les marques del GR-2 que abans d'arribar a la carretera de Vilanova de Sau, ens faran desviar a l'esquerra per un corriol una mica pedregós i amb força desnivell al començament. Passarem per una zona de gresos vermells. Aquí cal aturar-se per observar les panoràmiques sobre el Montseny i el Matagalls. Som al coll Sameda, a sobre del túnel de la Mina. També començarem a veure la cinglera del Salt de la Minyona, enlairada, mirant cap a l'est.

El corriol, esplèndid, ara ens durà al cim de la cinglera fins a trobar una pista asfaltada. Just en aquest punt, a mà dreta, comença un altre bonic corriol que ens durà fins al Salt de la Minyona tot resseguint la cinglera. En només uns deu minuts ja haurem arribat a la cinglera coneguda com el Salt de la Minyona o també conegut com a Mare de Déu dels Cingles. Les vistes sobre el massís del Montseny, les Guilleries i el Cabrerès són excel·lents. També sobre les diferents formes de relleu que envolten la cinglera. Al final hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu dels Cingles.

De tornada seguirem tota l'estona la pista asfaltada que baixa en direcció ponent, cap a Folgueroles. Pel camí trobarem una formació rocallosa i una petita capelleta amb sostre d'una sola llosa. La pista ens deixarà al km 7 de la carretera de Vilanova de Sau, per la qual cosa haurem de fer un km per la banda esquerra de la carretera, caminant amb molta precaució. Si es porten 2 vehicles, és aconsellable deixar un a la pista per on hem arribat, per tal d'estalviar el km de carretera.

EL GORG DE LLITONS

El Gorg dels Llitons és un focus ric de narracions i llegendes. Els Llitons vénen a ser uns follets, personatges també anomenats Nyetus, Nyitus, Nitus o Niton, uns éssers diminuts que formen part de la mitologia de molts llocs (Mossèn Cinto Verdaguer deia en un escrit que eren negres i banyuts). Sembla que si et descuides et poden entrar pels forats de les orelles, dels ulls, o del nas i menjar-te de mica en mica el cervell, i fins i tot pots perdre l'enteniment. Així un es queda de pedra i perd la memòria i altres facultats. Per sort, diu la llegenda que solen sortir de nit.

ESGLÉSIA I CASTELL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

L'església de Sant Llorenç és d'origen força antic, fins i tot visigòtic, donant nom al castell que es va aixecar a la seva ombra i que figura esmentat des del 881. L'església coneguda en aquell moment

com a Sant Llorenç de Planeses figura documentada des del 1012. El castell és de propietat privada i l'estan reformant.

LLEGENDA DEL SALT DE LA MINYONA

Com la majoria de llocs d'aquestes terres, el Salt de la Minyona té la seva pròpia llegenda. Històries difícils de creure que han anat passant de boca en boca al llarg del temps. La llegenda diu que una minyona va saltar des de dalt de la cinglera, més de 150 metres de caiguda vertical, i en va resultar il·lesa. Els motius que la van portar a fer el salt van lligats a l'església de la Verneda, que era la seva parròquia. Uns diuen que va saltar perquè arribava tard al seu casament, d'altres que era molt devota i no faltava mai a missa. Un diumenge que anava molt tard, quan encara era a dalt del cingle, va sentir que tocaven les campanes de començar la missa. No s'ho va pensar dues vegades i va saltar la cinglera per fer més via. Aquesta última història s'allarga una mica més i, com en la majoria de temes eclesiàstics i llegendaris, acaba sortint pel mig el diable, que la va temptar a què repetís el salt a canvi d'algun present. La innocent minyona va tornar a saltar i d'aquesta segona vegada no se'n va sortir. De la situació en podríem treure dues dites, la que diu que "segones parts, mai són bones", i que "no cal temptar la sort, dues vegades".

AGUSTÍN MARTÍNEZ GÓMEZ Jubilat