Lliçons de dret internacional privat

LLIÇONS DE DRET

INTERNACIONAL PRIVAT

Coordinadors

Albert Font i Segura

Josep Maria Fontanellas Morell

Miquel Gardeñes Santiago

Georgina Garriga Suau

Autors

Vésela Andreeva Andreeva

Rafael Arenas García

Luis Francisco Carrillo Pozo

Josep Maria de Dios Marcer

Maria Font i Mas

Albert Font i Segura

Josep Maria Fontanellas Morell

Miquel Gardeñes Santiago

Georgina Garriga Suau

Diana Marín Consarnau

Carmen Parra Rodríguez

Alexia Pato

Ana Quiñones Escámez

Josep Suquet Capdevila

Mònica Vinaixa Miquel

Col·lecció: Manuals universitaris

Reservats tots els drets. De conformitat amb el que es disposa en els articles 270, 271 i 272 del Codi penal vigent, podrà ser castigat amb la pena de multa i privació de llibertat aquell que reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literària o científica, fixada en qualsevol tipus de suport, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris.

© 2023 Els autors i les autores

© 2023 Atelier

Santa Dorotea 8, 08004 Barcelona

e-mail: editorial@atelierlibros.es

www.atelierlibrosjuridicos.com

Tel.: 93 295 45 60

I.S.B.N.: 978-84-19773-49-4

Dipòsit legal: B 16030-2023

Impressió: Winihard Gràfics, Avda. del Prat 7, 08180 Moià

PRÒLEG

Joaquim J. Forner Delaygua

1. Aquestes Lliçons de dret internacional privat estan pensades com una eina pels estudis de grau en dret. Han estat redactades per un grup relativament nombrós de professorat d’universitats públiques i privades amb seu a Catalunya, amb algun cas de professorat actualment ja no vinculat a aquestes universitats.

Amb els precedents del manual de Dret internacional privat del Principat d’Andorra (2 volums) del prof. Ramon Viñas i Farré i dels materials didàctics de la Universitat Oberta de Catalunya, aquestes lliçons de dret internacional privat espanyol integren el primer manual que apareix publicat en català. Les autores i els autors omplen el buit que ha suposat la inexistència d’una obra general de consulta en aquesta llengua. Queden cobertes les necessitats del professorat que imparteix la docència en català i de l’alumnat que la segueix i que es troba mancat d’un material que incorpori terminologia, explicacions i raonaments jurídics en aquesta llengua.

Personalment, la satisfacció de veure aparèixer aquestes lliçons és allò que justifica que els autors m’encarreguin i accepti de fer aquest pròleg. He estat testimoni de precedents iniciatives que no han reeixit, així com de la fallida durant els anys noranta del s. xx de fixar una terminologia de dret internacional privat en català al TERMCAT (https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia). Una generació de persones més capaces i efectives ho ha fet possible.

2. De la matèria en si del dret internacional privat, ni la llengua emprada ni les competències docents dels autors poden llevar-li la seva dificultat relativa dins de les disciplines jurídiques; ni de bon tros, em temo, la seva fama de «molt difícil» entre el personal discent. Al llarg de dècades he viscut l’experiència de trobar-me estudiants convençuts que, a propòsit i amb malícia de la part del professorat, se’ls demana respondre a les qüestions més difícils, mentre que aquest professorat ha estat esforçant-se col·legiadament per simplificar el redactat i la complexitat de fons de les preguntes de l’examen. Dècades trobant arreu persones sigui a les notaries i als jutjats o a l’administració que han abandonat o tenen interromputs els estudis perquè «només em queda l’internacional privat».

Per la seva estructura, volum i detall, és efectivament l’eina que cal en l’actual grau en dret, una mica sobredimensionada i per tant apta pels resums de l’alumnat ordinari i suficient per a l’alumnat excel·lent. Sovint, la persona estudiant no sap trobar la resposta en els llibres que consulta. Ara, gairebé que pot fer-se fer el llibre a mida amb noves eines, com qui copiava els apunts d’una companya (rarament d’un company). Això no obstant, el CHATGPT-4 encara contesta d’entrada molt malament en definir, p. ex., el reenviament de segon grau (pregunta escollida pel seu caràcter mecànic, feta el 5 juliol 2023): «Reenviament de segon grau (renvoi of second degree): Es produeix quan un tribunal envia un cas a un tribunal estranger perquè aquest l'examini segons la seva pròpia llei. Aquest tribunal estranger, al seu torn, reenvia el cas a un tercer tribunal, segons la seva pròpia legislació. Aquesta pràctica pot portar a situacions complicades i a un cicle de reenviaments entre diversos tribunals». Cert que si li fas avinent l’errada, el sistema profereix les ja famoses expressions de disculpa i rectifica: «Reenviament de segon grau (renvoi of second degree): Aquest terme es refereix a una situació en què, després d'aplicar les normes de conflicte de la llei estrangera (com es fa en el reenviament simple), el tribunal considera que la llei estrangera també té una norma de conflicte que remetria a una tercera jurisdicció». En l’exemple posat, l’explicació que es troba a la lliçó 9 d’aquestes Lliçons de dret internacional privat és certament de molta més qualitat. Les autores i els autors de les lliçons han estat prudents i no han volgut aprofitar el «canvi de llengua» per fer una sistemàtica o un pla innovador de l’obra, o selectiu quant a les matèries que normalment es troben als manuals espanyols. Al contrari, la usuària d’aquestes lliçons podrà fàcilment contrastar-les amb altres materials docents escrits per als estudiants de les universitats espanyoles. Està molt elegantment i clàssica estructurat en 5 parts (Introducció; Dret processal civil internacional; Llei aplicable; Persona, família i successions per causa de mort; Dret de les obligacions, contractes i drets reals), que es desgranen fins a 20 temes. La centralitat del dret processal civil en el dret internacional privat contemporani ha dut les autores a situar-lo en un bloc inicial, a continuació immediata de la introducció. La centralitat del procés va referida, també i sobretot, a la intersecció dels punts de vista o perspectives de totes les professions jurídiques. A més a més, la centralitat actual del dret internacional privat emanat per la UE ha dut a les autores a plantejar una didàctica basada en un enfocament marcadament normativista, que és la porta natural d’entrada a la jurisprudència del TJUE com s’esmenta més avall.

3. Potser aquestes lliçons també seran l’instrument per despertar noves «vocacions» pel dret internacional privat? Fa uns anys, el professor de Russell J. Weintraub va enviar una comunicació a un congrés sobre la docència del Conflicts of laws amb el títol «How Are You Going to Keep Them Down on The Farm After They’ve Seen the Conflict of Laws?»1, on proposava entusiasmar l’alumnat fent-lo conèixer i entendre els casos on el coneixement del dret internacional privat fa possible un gir inesperat que permetrà guanyar un plet. Ara, aquesta fita es pot aconseguir a

1. The University of Toledo Law Review, 1996, vol. 27, pp. 681-686.

les nostres universitats amb alguns casos relatius a recursos prejudicials d’interpretació pel TJUE, les sentències del qual es destaquen i s’analitzen abundantment en aquestes lliçons. És aquesta la via d’entrada del cas i del conflicte d’interessos que hi ha darrera la norma. La millor anècdota que conec sobre la impressió duradora de l’impacte d’un cas, l’explicava fa gairebé mig segle Linda Silberman: en sortir de classe de la facultat a Nova York, aborda la professora un pidolaire que amb tota mena d’arguments mira d’obtenir-ne unes monedes; i ho aconsegueix quan al final, ja empaitant-la pel carrer per tal de convèncer-la que ell és verament un estudiant de Harvard, li crida «Pennoyer!, Pennoyer v. Neff, by God!» i li recita correctament els detalls d’una sentència important2

2. «Shaffer v. Heitner: The End of an Era», New York University Law Review, 1978, vol. 53, pp. 33-101.

PRESENTACIÓ

El llibre que el lector té a les mans és el fruit del compromís d’un grup de docents de diverses Universitats catalanes, amb un triple objectiu: primer, editar un manual de dret internacional privat que pugui ser útil per a l’alumnat; segon, posar remei a la manca de manuals de dret internacional privat en llengua catalana —amb l’excepció dels precedents dels dos volums del manual de Dret internacional privat del Principat d’Andorra, del professor Ramon Viñas i Farré, i dels materials didàctics de la Universitat Oberta de Catalunya, perquè no deixa de ser paradoxal que a les nostres Facultats, la docència s’imparteixi majoritàriament en català i que no es disposi d’un text de referència en la mateixa llengua; i, tercer, fer una obra comuna a les Universitats catalanes, que alhora permeti fixar una terminologia uniforme en la matèria. Ara bé, és de justícia assenyalar que l’origen d’aquesta idea (un manual de dret internacional privat en català escrit per professorat de totes o gairebé totes les Universitats de Catalunya) no es deu a cap dels coordinadors o coordinadora, ni tampoc a cap dels autors o autores del llibre que ara veu la llum. Aquest projecte va començar a rodar cap a finals del 2017, quan el professor Joaquim Joan Forner Delaygua, llavors catedràtic de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona —i que ara ha tingut la gentilesa, que ens honora, de prologar el llibre— es va posar en contacte amb diversos professors i professores per proposar-nos el projecte d’un manual de dret internacional privat en català. Diversos correus electrònics i converses telefòniques, junt amb alguna trobada gastronòmica, van ser els primers passos del projecte. No obstant, les circumstàncies del moment —pandèmia del Covid inclosa— no hi van ajudar gaire, i aquell primer intent no va poder reeixir. Després arribà la jubilació de l’impulsor de la idea i primer coordinador, el professor Forner, i la iniciativa va quedar òrfena. Ha estat necessari, per tant, repensar-la i reajustar-la abans no tornés a caminar. Finalment, l’any 2022 els autors i autores del projecte original, i altres que s’hi van afegir, vàrem rescatar-lo, marcant-nos com a objectiu que el nou manual estigués a punt a principis del curs 2023/2024. Això ha estat possible gràcies a l’esforç, la il·lusió i el compromís inestimables del conjunt d’autors i autores, que han facilitat molt la tasca a la coordinació del projecte. Els destinataris del llibre hi trobaran una autèntica obra col·lectiva o fins i tot «polifònica», en

la que cadascú de nosaltres s’ha pogut beneficiar de les observacions i comentaris dels altres, mitjançant les successives revisions del text. Aquest és el resultat, que ara sotmetem a la consideració dels i les nostres estudiants, i de la comunitat jurídica en general.

Els membres de l’equip redactor han estat: Vésela Andreeva Andreeva, professora lectora de la Universitat de Barcelona (lliçó 12), Rafael Arenas García, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçons 2 i 9), Luis F. Carrillo Pozo, que va ser professor titular de la Universitat de Girona durant gairebé vint anys, i actualment és professor titular de la Universitat d’Almeria (lliçons 5, 8 i 13), Josep Maria de Dios Marcer, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçó 7), Maria Font i Mas, professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili (lliçó 6), Albert Font i Segura, professor titular de la Universitat Pompeu Fabra (lliçons 10 i 17), Josep Maria Fontanellas Morell, professor agregat de la Universitat de Lleida (lliçó 20), Miquel Gardeñes Santiago, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçons 1 i 4), Georgina Garriga Suau, professora agregada de la Universitat de Barcelona (lliçó 19), Diana Marín Consarnau, professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili (lliçó 15), Carmen Parra Rodríguez, professora titular de la Universitat Abat Oliba CEU (lliçó 16), Alexia Pato, professora visitant de la Universitat de Girona (lliçó 11), Ana Quiñones Escámez, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra (lliçó 14), Josep Suquet Capdevila, professor lector de la Universitat Autònoma de Barcelona (lliçó 18) i Mònica Vinaixa Miquel, professora agregada de la Universitat Pompeu Fabra (lliçó 3).

L’estructura de l’obra és més aviat clàssica: comença amb dues lliçons de caràcter introductori, que pretenen contextualitzar el dret internacional privat dins del conjunt de l’ordenament jurídic i que el lector o lectora es familiaritzi amb els diferents sectors de la disciplina i amb el sistema de fonts. En definitiva, s’hi presenten els conceptes fonamentals i eines bàsiques de la disciplina. Les parts segona i tercera es dediquen al que tradicionalment s’anomenava la «part general» de la disciplina. La segona s’endinsa en la vessant processal de la disciplina i, per tant, es dedica als aspectes generals relatius a la competència judicial internacional, al reconeixement de resolucions estrangeres i a l’assistència o cooperació internacional d’autoritats. Cal esmentar també que s’hi afegeix una lliçó independent sobre els efectes dels documents públics estrangers. La tercera part es dedica als aspectes generals del sector del dret aplicable o dels conflictes de lleis: s’hi analitzen, per tant, les tècniques de reglamentació, els problemes d’aplicació de les normes de conflicte de lleis i la problemàtica vinculada a la prova del dret estranger. Cal destacar també que s’hi inclou una lliçó específica sobre els conflictes de lleis «interns» (els que es poden donar dins d’una mateixa estructura estatal), que es focalitza essencialment en el sistema espanyol de dret interterritorial (tradicionalment anomenat «interregional»), i aquesta atenció particularitzada en aquest tipus de conflictes és un dels punts forts d’aquest manual, en comparació amb altres existents en la nostra disciplina. Les parts quarta i cinquena s’ocuparien del que tradicionalment s’anomenava la «part especial». La primera d’elles agrupa les lliçons relatives al dret de la persona, al dret de família i a la successió per causa de mort.

La segona s’ocupa de l’àmbit del dret patrimonial, és a dir, de les obligacions contractuals i extracontractuals i del règim dels drets reals. En aquestes parts quarta i cinquena s’hi inclouen explicacions, no únicament d’aspectes de dret aplicable, sinó també de les normes d’altres sectors de la disciplina (competència judicial, cooperació...) que puguin ser rellevants per a cadascuna de les institucions en concret.

Del que s’ha exposat fins ara se’n pot deduir fàcilment que la nostra intenció ha estat la d’elaborar un manual general de dret internacional privat, amb la bibliografia bàsica de l’assignatura, tot adaptat als cursos que s’imparteixen a les nostres Facultats. En canvi, no hem inclòs aspectes més propis del dret mercantil internacional, com per exemple l’arbitratge internacional o l’anàlisi d’algunes modalitats contractuals habituals en el comerç internacional, perquè aquestes qüestions no solen estudiar-se detalladament en el marc d’un curs general de dret internacional privat, sinó en el context d’assignatures específiques sobre dret del comerç internacional, per les que és necessària una bibliografia més específica. El llibre parteix de la presentació i anàlisi dels texts legals aplicables —avui molt nombrosos— i de la jurisprudència que els ha interpretat, amb la intenció que els destinataris de l’obra puguin familiaritzar-se amb els problemes i conceptes fonamentals de la disciplina i també conèixer la regulació concreta de cadascuna de les matèries estudiades. El nostre propòsit és, en conclusió, que aquest llibre pugui ser una eina útil, tant per a l’estudiantat universitari —que fins ara no ha tingut un text de referència en català— com per als i les professionals del dret, a l’abast dels quals es posa, per primera vegada, una obra general en català sobre una matèria d’importància creixent i de presència cada cop més freqüent a la pràctica jurídica.

Albert Font i Segura Josep Maria Fontanellas Morell Miquel Gardeñes Santiago Georgina Garriga Suau