Bim 147 by Ajuntament de Torrent

BIMTORRENT Butlletí

d’Informació

Municipal

•

Núm.

147

Exemplar

gratuït

• BIMTORRENT

TARDOR, 2005

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT....................................................................96 111 11 11 (FAX)....96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS........................................... 96 111 18 21 ACTIVITATS.........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS.......................... 96 111 18 42 bim@torrent.es BLOC-EV..................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ..............................................................Ext. 1099 CCOO.......................................................................... 96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ................................... 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES................................................................ 96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS..................................................Ext. 1034 CSIF............................................................................ 96 111 11 11 CULTURA I FALLES.................................................... 96 111 11 11 EDUCACIÓ..........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA............................................................. 96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA............................................... 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ............................................Ext. 1169 URBANISME............................................................... 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL...................... 96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS................. 96 111 18 28 MEDI AMBIENT..................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES..........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ................Ext. 1069 PARTIT POPULAR...................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT........................ 96 111 18 14 PSPV-PSOE................................................................ 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS............................................... 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA...................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL............................................ 96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ...........................................................Ext. 1177 TRESORERIA............................................................. 96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS.......................................... 96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS................................................ 96 111 18 15 UGT............................................................................. 96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA.................................................... 96 111 18 08 www.torrent.es AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA................................................. 96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES............... 96 BRIGADA D’OBRES................................................... 96 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI........................ 96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA........................... 96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO..................... 96

158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50 156 49 76

CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL.......................... 96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS..................................................... 96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES... 96 CONSELL AGRARI..................................................... 96 DONA I FOMENT ECONÒMIC (Formació i inserció)... 96 FCC MEDI AMBIENT.................................................. 96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL........................ 96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL............... 96 GRUA MUNICIPAL...................................................... 96 L’AUDITORI................................................................. 96 MERCAT CENTRAL.................................................... 96 MERCAT SANT GREGORI......................................... 96 NOUS ESPAIS, SA...................................................... 96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES...................... 96 OMIC........................................................................... 96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA....................................... 96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT........................... 96 POLICIA LOCAL. Oficines........................................... 96 POLICIA LOCAL VEDAT............................................. 96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES..... 96 POLIESPORTIU EL VEDAT........................................ 96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME................................ 96 PROTECCIÓ CIVIL..................................................... 96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC........ 96 RETOSA...................................................................... 96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT................ 96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA................ 96 TAPIS........................................................................... 96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII.................. 96

157 52 67

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS

157 00 31 156 61 22 155 16 84 111 18 68 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63

AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES.................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM................ 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)........................................ 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS)....................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A................................................................. 96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL....................................... 96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual)......................................................... 96 155 25 38 (Federico Maicas).................................................... 96 155 51 40 (Xenillet)................................................................... 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI.................................................. 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES..................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA.. 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL.................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia................................................................ 96 156 12 01 Servei de Planificació familiar.................................. 96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG................................................. 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General.................................... 96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats............................................ 96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT......................................... 96 156 27 68 CORREUS................................................................... 96 155 05 96 CREU ROJA................................................................ 96 156 60 74 (Emergències).......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA................................... 96 111 18 68 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES)... 96 156 49 97 FERNANBUS.............................................................. 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT................. 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ................................ 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA)..................................... 96 155 94 12 IBERDROLA................................................................ 96 155 23 00 INSS............................................................................ 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD......................... 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL.................................................. 96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ............................................... 96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1............. 96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2............. 96 158 83 10 TANATORI................................................................... 96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL................................................. 96 158 80 30

TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL........................... 96 155 44 99 (Emergències)...........................................................................091 BOMBERS....................................................................................112 (Emergències)...........................................................................112 OFICINA MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS........................... 96 111 18 92 POLICIA LOCAL. Dependències................................. 96 111 18 92 (Emergències)...........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA......................................................... 96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS....... 96 155 08 73 TAXIS........................................................................... 96 155 10 55

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Horaris farmàcies

OCTUBRE

TITULAR/ADREÇA

De dilluns a divendres

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 • I. Cabañes. Pintor Ribera, 28 • Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 • I. Carbonell. Pare Méndez, 166 • A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 • M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 • J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 • I. Gómez-Lobo. Sants Patrons, 42 • R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 • V. Hortigüela. Sagra, 14 • A. Martínez. Av. País Valencià, 113 • M.ª I. Martínez. Pintor Renau, 23. • J. Mateu. Av. País Valencià, 52 • R. Medina Almerich. Azorin, 10 • M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 • M. D. Navarro. L’Horta, 17 • A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 • M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 • C. Vicedo. Av. País Valencià, 132 • B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 8,30 a 20,30 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9 a 22 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 8 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9 a 21 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h. De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

15 Ds. R. Belzunce 16 Dg. M. Nemesio 17 Dl. M.ª D. Navarro 18 Dt. Vta. Hortiguela 19 Dc. M. Ferrandis 20 Dj. I. Gómez-Lobo 21 Dv. A. Martínez 22 Ds. Campos-Carratalá-Mtnez. 23 Dg. A. Pascual 24 Dl. E. Benlloch

25 Dt. J. Mateu 26 Dc. M. Nemesio 27 Dj. A. Pascual 28 Dv. A. Castelló 29 Ds. M.ª Ros Ortí 30 Dg. A. Martínez 31 Dl. R. Medina

novembre 1 Dt. E. Benlloch 2 Dc. J. Fontestad 3 Dj. R. Belzunce 4 Dv. Campos-Carratalá-Mtnez. 5 Ds. M.ª I. Martínez 6 Dg. J. Fontestad 7 Dl. M.ª Ros Ortí 8 Dt. I. Carbonell 9 Dc. C. Vicedo 10 Dj. M.ª I. Martínez 11 Dv. R. Medina 12 Ds. C. Vicedo 13 Dg. R. Belzunce 14 Dl. I. Cabañes 15 Dt. M.ª D. Navarro

16 Dc. Vta. Hortiguela 17 Dj. M. Ferrandis 18 Dv. I. Gómez-Lobo 19 Ds. I. Carbonell 20 Dg. Campos-Carratalá-Mtnez. 21 Dl. A. Castelló 22 Dt. Vta. Hortiguela 23 Dc. J. Mateu 24 Dj. M. Nemesio 25 Dv. A. Pascual 26 Ds. R. Medina 27 Dg. M.ª Ros Ortí 28 Dl. A. Martínez 29 Dt. E. Benlloch 30 Dc. J. Fontestad

HORARI

Dissabtes De 9,30 a 13,30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9 a 13,30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9,30 a 14 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9 a 22 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9 a 13.30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9.30 a 13.30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9 a 14 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h. De 9,30 a 14 h.

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

TELÈFON 96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 21 54 96 155 21 50 96 155 14 83 96 155 11 68 96 155 54 51 96 108 14 30 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 21 00 96 157 23 75

Consell Rector: Presidenta: Gemma Gimeno García Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Esmeralda Torres Guillén, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa. Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán. Han col·laborat en aquest número: Reme Navarro, Gabinet Psicotècnic Municipal, Josep Veiga, Andrés Carrilero, Rafael Diranzo, Carlos Bessini, José Vicente Alabajos, Valentín Benlloch, Ángel Martínez Oria, Juan Pedro Fernández, Salud March, Neus Silvestre, Carmen Martínez, Francesc Martínez, ARTIC, Empar Company, Àlex Andújar, Viçent Estela, Centro Voluntariado Torrent, Susana Martínez, CIJ, Miguel Ángel García Melero, Xavier Salas, UMT, Coral de la UMT, Javier Santamaría, Mariví Martín, Manuel Cerro, Pep Varela, Cristina Bea, Anna Gascó i Òscar Pérez. Fotografies: Vicent Sanchis, José Cardona, Andrés Carrilero, Arxiu del BIM, Arxiu del Gabinet de Comunicació, Salud March, CIJ, Penya Ciclista, Cristina Bea, i altres dels col·laboradors.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Núm. 147. Tardor, 2005

Sumari

BIMTorrent

PORTADA Imatges de Torrent durant l’eclipsi anular del proppassat 3 d'octubre, on es pot veure la tènue llum a pesar de ser les 12 del mig dia. (Fotos de Vicent Sanchis.) EDUCACIÓ 4 · Activitats extraescolars. Escola d’Estiu Especial. 5 · Més de 15.000 alumnes inicien un nou curs escolar. Oferta formativa del Centre públic de formació de persones adultes. Escola Matinera. 6-7-8 i 9 RECORDS DE LES FESTES LA CIUTAT 10 · Plantas y floraciones camino del Cementerio. EDICTE 11 · Padrons de l’IAE, Guals i IVTM.

SOCIETAT 11 · Comitiva holandesa a Torrent. 12 · III Trobada d’Associacions Ciutadanes. Oficina de Atención Ciudadana en El Vedat. La Federación de Sordos firma un convenio de colaboración con el Ayuntamiento. 13 · Marian Garrigues i Marta Jiménez, Falleres Majors per al 2006. Nueva sede para la Asociación Tyrius. Curso de iniciación a la Astronomía. 14 · GENT DE TORRENT: El torero José Miguel Cobo. 15 · Jornades de centres històrics de l’Horta. El Ayuntamiento subvenciona la compra de ordenadores a las asociaciones. Campaña para el Consumo de Frutas y Verduras. 18 · Un curioso juicio de 1943 (con apodos torrentinos). 19 · El Ayuntamiento y la UPV elaborarán un Plan de Movilidad Sostenible. 20 · Los perros y la ciudad. L’Associació Valenciana contra l’Ansietat i les Fòbies reprén l’activitat. 21 · Los niños y niñas que vienen de Ucrania a través de FEM FUTUR. 22 · 169 persones han realitzat pràctiques en empreses. Antena Local de la Cámara de Comercio en Torrent. La Mancomunitat apoyará la creación de más de 200 empresas. 23 · Agradecimientos de ARTIC. Campanya «Si te pasas, te lo pierdes. Controla lo que bebes». 24 · Històries de Torrent Solidària: Francisca Giménez. 25 · Presentación del Centro de Voluntariado. La educación sanitaria a través del Plan Municipal de Salud. Vacunación contra la gripe en centros de mayores. Ludoteca Cruz Roja Juventud. TORRENT AL COR 16 · Els moros i cristians, o el reviure de la festa.

JOVENTUT 26 · Nova agenda al CIJ 2005-2006. Campanya sobre el consum del tabac i el cànnabis. Nous cursos del CIJ. Huitanta voluntaris van realitzar labors de vigilància i control de la muntanya. RELACIONS EUROPEES 27 · Una delegación maltesa de Gharb visitó Torrent. CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA 28 · La construcció d’Europa (1973-1986) MEDI AMBIENT 29 · Dia Europeu sense Cotxes: passeig cicloturístic urbà i tallers d’educació viària. 3r mes del medi ambient. El Consell Agrari ha remodelado su sede. CULTURA 30 · Commemoració del Nou d’Octubre. Setmana de les lletres. 7é Premi de Narrativa Juvenil. 31 · Art a l’Avinguda i Concurs de Pintura Ràpida. 32 · XXV aniversari del Curs Internacional Mariano Puig. Carolina Fernández Ortí nova Musa de la Música de la UMT. La Coral Polifónica de la Unió Musical celebra su décimo aniversario. XVé Premi d’Investigació de l’Horta Sud. El XXV aniversario de GTI Teatre. 33 · Nueva temporada en l’Auditori. 40 · Programació tardor 2005 a l’Auditori. ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS 34 · Grup BLOC-EV. Grup Nacionalista Unio Valenciana. 35 · Grup Popular. Grup Socialista. ESPORTS 36 · Premiats en la Gala de l’Esport. La Penya Ciclista en el Tourmalet. 37 · Ecuador se adjudica la primera liga femenina de inmigrantes. 38 · La tenista torrentina Anabel Medina. 39 · Actividades deportivas. Una nova temporada de bàsquet a Torrent.

• BIMTORRENT

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 2005/2006 Col·legi

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

CP Lope de Vega

Informática NB*. Dansa moderna. Repàs

Manualitats. Repàs. Anglés

Dansa moderna. Repàs. Informàtica NM*

Manualitats. Repàs. Anglés

Multiactivitat.

CP Sant Pasqual

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NM*. Ludoteca. Repàs.

Multiactivitat.

CP Joan XXIII

Dansa moderna. Repàs. Informàtica NB*

Manualitats. Repàs. Anglés.

Dansa moderna. Repàs Informàtica NM*.

Manualitats. Repàs. Anglés.

Multiactivitat.

CP Sant Joan Baptista

Anglés. Ludoteca. Repàs.

Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Anglés. Ludoteca. Repàs.

Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Multiactivitat.

CP Miguel Hernández

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NM*. Ludoteca. Repàs.

Multiactivitat.

CP Antonio Machado

Manualitats. Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NM*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Multiactivitat.

CP Federico Maicas

Manualitats. Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NM*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Anglés. Ludoteca. Repàs.

Multiactivitat.

CP Mare de Déu del Roser

Manualitats. Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NM*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Ludoteca. Repàs.

Multiactivitat.

CP El Molí

Manualitats. Informàtica NB*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Ludoteca. Repàs.

Manualitats. Informàtica NM*. Ludoteca. Repàs.

Dansa moderna. Ludoteca. Repàs.

Informàtica NB: Nivell bàsic. *Informàtica NM: Nivel mitjà.

Col·legis

Instal·lacions municipals

CP Antonio Machado

Pavelló el Vedat

Handbol

Dimarts i dijous

De 17.15 a 18.15 h.

Dimarts i dijous

De 17.15 a 18.15 h.

CP Federico Maicas Futbol sala

CP Miguel Hernández Futbol sala

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.15 h

Basquet (1r torn) Basquet (2n torn) Gim. ritmica (1r torn) Gim. ritmica (2n torn) Karate (1r torn) Karate (2n torn)

Dilluns i divendres Dilluns i divendres Dilluns i dimecres Dilluns i dimecres Dimarts i dijous Dimarts i dijous

De 17.30 a 18.30 h De 18.30 a 19.30 h De 17.30 a 18.30 h De 18.30 a 19.30 h De 17.30 a 18.30 h De 18.30 a 19.30 h

Dilluns i dimecres Dilluns i dimecres Dimarts i dijous Dimarts i dijous Dilluns i dimecres Dilluns i dimecres Dimarts i dijous Dilluns i dimecres

De 17.30 a 18.30 h De 18.30 a 19.30 h De 17.30 a 18.30 h De 18.30 a 19.30 h De 17.30 a 18.30 h De 18.30 a 19.30 h De 17.30 a 18.30 h De 18.30 a 19.30 h

Vil·la Carmen

CP El Molí Gimnàstica ritmica

Dimarts i dijous

De 17.15 a 18.15 h

Escacs

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.15 h

CP Mare de Déu del Roser

Tenis (1r torn) Tenis (2n torn) Tenis (3r torn) Tenis (3r torn) Gim. ritmica (1r torn) Gim ritmica (2n torn) Judo Frontenis (2 torns)

Futbol sala (1r torn)

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.15 h

Futbol sala (2n torn)

Dilluns i dimecres

De 18.15 a 19.15 h

Escacs

Dimarts i dijous

De 17.15 a 18.45 h

Basquet

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.15 h

Futbol sala (1r torn)

Dimarts i dijous

De 17.15 a 18.15 h

Atletisme (segons edat) Futbol

Futbol sala (2n torn)

Dimarts i dijous

De 18.15 a 19.15 h

Ciutat de l’Esport

Judo

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.15 h

Gimnàstica ritmica

Dimarts i dijous

De 17.15 a 18.15 h

Atletisme (segons edat) Futbol

Escacs

Dimarts i dijous

De 14.30 a 15.30 h

Natacio. (Inscripció en les piscines municipals de la ciutat de l’Esport i La Cotxera)

CP Sant Pasqual

CP Sant Joan Baptista

Camps de Futbol Sant Gregori Dimarts i dijous Dimecres i divendres

De 17.30 a 19.30 h De 17.15 a 18.45 h

Dilluns i dimecres Dimarts i dijous

De 17.30 a 19.30 h De 17.15 a 18.30 h

Pisc. Ciutat de l’Esport Pisc. La Cotxera

Natació Dilluns a dissabte De 17.45 a 20.30 h Natació Dilluns a dissabte De 17.30 a 20.15 h

Futbol sala

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.15 h

Gimnàstica ritmica

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.15 h

Poliesportiu

Dimarts i dijous

De 17.15 a 18.15 h

Gimnàstica Artística Dimarts i dijous

De 17.30 a 18.30 h

Escacs

Dilluns i dimecres

De 17.15 a 18.45 h

Judo

De 17.30 a 18.30 h De 10.00 a 11.00 h

Dimarts i dijous

De 16.30 a 17.30 h

Esport Adaptat

Gimnàs Herca

CP Lope de Vega

CP Joan XXIII Poliesportiva

Gimnàs

Per tal que una Escola Municipal d’Iniciació Esportiva (EMIE) es pose en funcionament hi caldrà un mínim de 15 alumnes inscrits. Requisits: • Ser soci de la FDM. • Fotocopia cartilla seguretat social. • Fotografia de carnet. • Edat a partir de 5 anys.

Pavelló El Vedat Alcer Turia Torrepinos Squema L’Encarnació

Divendres i dissabtes

Dimecres Dimarts i dijous Dimarts i dijous Dilluns a dimecres Dimarts i dijous

De 17.30 a 19.30 h De 11.00 a 13.00 h De 9.45 a 10.45 h De 11.15 a 12.15 h De 14.30 a 16.30 h

ESCOLA D’ESTIU ESPECIAL

nguany, l’Escola d’estiu ha tingut lloc des del 27 de juny fins al 22 de juliol. Hi hem comptat amb 58 alumnes i 14 monitors procedents dels 4 centres d’Educació Especial de Torrent. També hem comptat amb l’ajuda d’un voluntari que s’ha dedicat plenament a estos xiquets i xiquetes. El lloc de procedència dels participants ha sigut divers: 18 de Torrent, 9 d’Alaquàs, 2 d’Aldaia, 3 de Montserrat, 2 de Massanassa, 1 de Bétera, 4 de Benetússer, 1 de Xiva, 1 de Picanya, 1 de Sedaví, 1 de Catarroja, 1 de Picassent, 4 d’Alfafar, 1 de Paiporta, 1 de Xirivella, 1 d’Alcàsser, 1 d’Alboraia, 2 de Mislata i 2 de València. La temàtica d’enguany ha sigut semblant a la del curs passat «Continuem reciclant». Els materials que hem anat utilitzant estaven tots relacionats amb el reciclatge; plàstics, cartons, periòdics… Durant estes quatres setmanes s’han fet activitats sobre l’educació viària, els animals, la naturalesa i la música. Els tallers s’han basat en estos temes i han utilitzat els materials reciclats. A més dels tallers hem fet excursions totes les setmanes, com la visita a Telepizza, a l’Ecoparc, a distints parcs de Torrent, a l’Associació Veïnal de la Marxadella. No ens hem oblidat, com tots els anys, dels nostres típics esmorzars solidaris: cada setmana un sabor diferent. També vam tindre la visita de l’alcalde, acompanyat d’altres autoritats de l’Ajuntament i representants de l’obra social de la CAM. L’Escola d’estiu des dels seus orígens, fa ja quatre anys, compta amb l’ajuda i el suport de l’Ajuntament, la CAM, el Gabinet Psicotècnic Municipal de Torrent, els CEE Torrepinos, Squema, L’Encarnació i La Unió, i, per descomptat, dels pares. A tots ells, gràcies per fer que esta escola siga possible. G.P.M.

Oferta formativa Curs 2005/2006 Centre públic de formació de persones adultes de Torrent

CURSOS

DIES DE LA SETMANA

1. CURSOS DE FORMACIÓ BÀSICA

2005, TARDOR • HORARI

A realitzar en el Centre FPA Plaça Sant Pasqual, 20

Alfabetització

Dilluns a divendres

Neolectors

Dilluns a divendres

17,15 a 19,15

Educació de Base / Cultura General

Dilluns a divendres

17,15 a 19,15 / 19,30 a 21,30

Pregraduat en Educació Secundària

Dilluns a divendres

15 a 18 / 18,30 a 21,30

Graduat en Educació Secundària

Dilluns a divendres

15 a 18 / 18,30 a 21,30

1. CURSOS DE FORMACIÓ BÀSICA

A realitzar en el Centre FPA C/ Federico Maicas, 26-B

Alfabetització

Dilluns a divendres

15 a 17

Neolectors

Dilluns a divendres

17,15 a 19,15

Educació de Base / Cultura General

Dilluns a divendres

17,15 a 19,15

2. CURSOS DE VALENCIÀ

A realitzar en el Centre FPA Plaça Sant Pasqual, 20

Valencià Nivell Oral (A)

Dimecres i divendres

16 a 17,30

Valencià Nivell Elemental (A)

Dimecres i divendres

16 a 17,30

Valencià Nivell Elemental (B)

Dilluns i dimecres

18 a 19,30

Valencià Nivell Mitjà (A)

Dimarts i dijous

15,30 a 17

Valencià Nivell Mitjà (B)

Dimarts i dijous

18 a 19,30

Valencià Nivell Mitjà (C)

Dilluns i dimecres

19,30 a 21

Valencià Nivell Superior (A)

Dimarts i dijous

19,30 a 21

2. CURSOS DE VALENCIÀ

A realitzar en el Centre FPA C/ Federico Maicas, 26-B

Valencià Nivell Elemental (C)

Dilluns i dimecres

16 a 17,30

Valencià Nivell Mitjà (D)

Dilluns i dimecres

17,30 a 19

3. CURSOS D’INFORMÀTICA

A realitzar en el Centre FPA Plaça Sant Pasqual, 20

Informàtica Iniciació 1

Dimarts i dijous

10 a 11,30

Informàtica Iniciació 2

Dilluns i dimecres

15,30 a 17

Informàtica Iniciació 3

Dilluns i dimecres

17 a 18,30

Informàtica Iniciació 4

Dilluns i dimecres

20 a 21,30

Informàtica Perfeccionament 1

Dimarts i dijous

11,30 a 13

Informàtica Perfeccionament 2

Dilluns i dimecres

18,30 a 20

Informàtica Perfeccionament 3

Dimarts i dijous

15,30 a 17

Informàtica Perfeccionament 4

Dimarts i dijous

17 a 18,30

Informàtica Internet 1 (Primer trimestre)

Dimarts i dijous

18,30 a 20

Informàtica Internet 2 (Segon trimestre)

Dimarts i dijous

18,30 a 20

Informàtica Internet 3 (Tercer trimestre)

Dimarts i dijous

18,30 a 20

Informàtica Internet 4 (Primer trimestre)

Dimarts i dijous

20 a 21,30

Informàtica Internet 5 (Segon trimestre)

Dimarts i dijous

20 a 21,30

Informàtica Internet 6 (Tercer trimestre)

Dimarts i dijous

20 a 21,30

3. CURSOS D’INFORMÀTICA

A realitzar en el Centre FPA C/ Federico Maicas, 26-B

Informàtica Iniciació 5

Dimarts i dijous

15,30 a 17

Informàtica Iniciació 6

Dimecres i divendres

15,30 a 17

Informàtica Iniciació 7

Dimarts i dijous

17 a 18,30

Informàtica Iniciació 8

Dilluns i dimecres

19 a 20,30

Informàtica Perfeccionament 5

Dimarts i dijous

18,30 a 20

Informàtica Perfeccionament 6

Dimarts i dijous

20 a 21,30

4. CURSOS D’ACCÉS A UNS ALTRES ESTUDIS

A realitzar en el Centre FPA Plaça Sant Pasqual, 20

Accés Universitat Majors de 25 anys. Totes les especialitats Universitat de València

Dilluns a divendres

15,30 a 21,30 (consultar horaris segons especialitats)

Accés a Cicles Formatius de Grau Superior de Formació Professional. Totes les opcions

Dilluns a divendres

15,30 a 21,30 (consultar horaris segons especialitats)

Castellà per a estrangers 1

Dilluns, dimarts, divendres

15 a 17

Castellà per a estrangers 2

Dimarts, dimecres, divendres

17,30 a 19,30

Castellà per a estrangers 3

Dilluns, dimarts, dijous

19,30 a 21,30

Anglès nivell 1

Dimecres i divendres

18,30 a 20

Anglès nivell 2

Dilluns i dimecres

20 a 21,30

Anglès nivell 3

Dimarts i divendres

19,30 a 21

Francès nivell 1

Dimecres i divendres

18 a 19,30

Francès nivell 2

Dimarts i dijous

17 a 18,30

Centre públic de formació de persones adultes de Torrent

5. TALLERS OCUPACIONALS I D’OCI Ceràmica 2 Creació Poètica

A realitzar en el Centre FPA Plaça Sant Pasqual, 20

5. TALLERS OCUPACIONALS I D’OCI

Restauració de Mobles Iniciació

18 a 20

Dilluns

16 a 18

A realitzar en el Centre FPA C/ Federico Maicas, 26-B

Dilluns i dimecres

Restauració de Mobles Perfeccionament

5. TALLERS OCUPACIONALS I D’OCI

15 a 17

Dimarts i dijous

15 a 17

Dilluns

17,30 a 20,30

Dijous

17,30 a 20,30

Oferta formativa Curs 2005/2006

Pintura a l’oli 2

16 a 18

Dimarts i dijous

Centre públic de formació de persones adultes de Torrent

Pintura a l’oli 1

Dimarts i dijous

Oferta formativa Curs 2005/2006

Ceràmica 1

A realitzar en el Centre Cultural Sant Marc – Vora Sèquia (C/ Gómez Ferrer, 12)

Teràpies manuals (reflexologia podal i quiromassatge) 1 - Nivell 1

Dijous

Teràpies manuals (reflexologia podal i quiromassatge) 2 - Nivell 2

Dilluns

9,30 a 12,30 16 a 19

Teràpies manuals (reflexologia podal i quiromassatge) 3 - Nivell 2

Dimarts

9,30 a 12,30

Dansa del ventre 1

Dilluns i dimecres

15,30 a 16,30

Dansa del Centre ventre 2públic de formació de persones adultes de Torrent Relaxació: nou estat de la ment i les emocions

Dilluns i dimecres Matrícula, des del 13 de setembre, de 6 a 8,30 de la vesprada Divendres

19,30 a 20,30

La veu com a instrument (Cucurucú Teatre) Plaça Sant Pasqual, 20 Taller de consciència corporal i expressió (Cucurucú) 46900creativa Torrent Tl/Fax 96 155 25 38 E-mail:fpatorrent@fpatorrent.info Centre públic de formació de www.fpatorrent.info persones adultes de Torrent

Dimarts i dijous Per als cursos d’informàtica, internet, Dimarts i dijous ceràmica, pintura a l’oli, restauració de mobles, teràpies manuals i dansa del ventre, la matrícula s’inicia el dia Matrícula, des del 13 de 13 de setembre setembre, de 6 a 8,30 de la vesprada

19,30 a 21

Plaça Sant Pasqual, 20 46900 Torrent Tl/Fax 96 155 25 38 E-mail:fpatorrent@fpatorrent.info www.fpatorrent.info

Començament de les activitats el Per als cursos d’informàtica, internet, 3 d'octubre. ceràmica, pintura a l’oli, restauració

15 a 17 15,30 a 17

de mobles, teràpies manuals i dansa del ventre, la matrícula s’inicia el dia 13 de setembre Començament de les activitats el 3 d'octubre.

MÉS DE 15.000 ALUMNES HAN INICIAT UN NOU CURS ESCOLAR n nou curs escolar ha començat, i els més de quinze mil alumnes de Torrent s’han incorporat a les aules en els U nostres centres educatius.

Torrent compta amb una ampla xarxa de trenta-un centres educatius sostinguts amb fons públics: nou escoles públiques d’educació infantil i primària, quatre instituts públics d’educació secundària, onze centres concertats d’educació infantil, primària i secundària, un centre públic i tres concertats d’educació especial, un conservatori professional de música, un centre públic d’educació infantil de primer cicle i un centre públic de formació d’adults. Entre tots, escolaritzen més de quinze mil persones de la població: 7.927 d’educació infantil i primària, 3.542 d’ESO, 833 de batxillerat, 763 de cicles formatius de formació professional, 1.300 de formació d’adults i 475 d’ensenyament musicals. L’Ajuntament de Torrent dóna suport als seus centres educatius i al treball dels docents i de les associacions de mares i pares d’alumnes i estimula nombroses mesures, unes vegades organitzades pel municipi i altres moltes pels mateixos centres educatius. Són propostes que posen de manifest el compromís de Torrent amb l’educació: llibres per a tot l’alumnat de primària, beques en educació infantil, secundària, EPA, educació especial i artística, servei psicopedagògic municipal, escola matinera, escola d’estiu, de Nadal i de Pasqua, activitats extraescolars, escoles esportives, escola coral, escola de teatre, educació per a la salut, prevenció de drogodependències, millora de la convivència i prevenció de la falta a classe, jornades psicopedagògiques, d’intercanvi d’experiències del professorat i de medi ambient, escoles de pares, premis d’interpretació musical «Vicent Galbis», programa «Tots músics, tots diferents» del Conservatori, teatre escolar i audicions a l’Auditori, ajudes a biblioteques escolars, a projectes d’innovació educativa i a les AMPA, i un llarg etcètera que cada any s’amplia amb noves propostes. La nostra ciutat també té necessitats educatives que haurien de ser solucionades per l’administració autonòmica, que té les competències i els recursos per a fer-ho: fa falta ja una nova escola, adequar diferents centres als requeriments de les noves lleis educatives, comptar amb més serveis públics de primer cicle d’educació infantil, tindre un nou centre d’educació d’adults i una escola d’idiomes. Tot i això, Torrent és una ciutat dinàmica en matèria d’educació, una ciutat que creu que la formació de les persones és un fonament per viure el present i una eina per a construir el futur. Torrent és una veritable ciutat educadora. DELEGACIÓ DE Cultura i Educació

L’Escola Matinera es del dia 9 de setembre s’obrin les portes de les escoles a les D 7.30 hores del matí.

L’Ajuntament, amb la col·laboració de «EL ROGLE», vol oferir a totes les famílies amb problemes d’horari, la possibilitat de deixar els fills i les filles abans de l’hora d’obertura. Els xiquets i xiquetes hi seran al càrrec dels monitors/res especialitzats que realitzaran diverses activitats: Desdejuni, per començar el dia amb força. Ludoteca: conta contes, racó de lectura, puzzles, cançons, etc... Manualitats. Jocs, fitxes d’activitats. Preus: Mes complet: 35 Euros. Juny i Setembre: 25 Euros. Dies solts: 27 Euros (abonament 10 dies). Si tenen qualsevol dubte, podeu cridar al telèfon de EL ROGLE. Tel.: 961 080 862 / 637 831 697. C/ Zaragoza, núm. 4-2. TORRENT el_rogle@hotmail.com Oferim el servei de «Escola Matinera» també al Nadal, Pasqua i Estiu, enllaçant-lo amb la «Escola de Nadal», la «Escola de Pasqua» i la «Escola d’Estiu». Poden informar-se en EL ROGLE o en la delegación d’Educació de l’Ajuntament de Torrent.

Començament de les activitats el 3 d'octubre. www.fpatorrent.info

13 de setembre

• BIMTORRENT

R E C O R D S

D E

L E S

F E S T E S

Recordant les Festes El divendres, 22 de juliol es repartiren el programa de festes i el BIM per l’avinguda del País Valencià. Dins de les festes patronals gaudírem de diferents actes tradicionals, com ara el tir i arrossegament, i activitats infantils, de teatre, musicals i revetles, màgia i focs artificials. Deixem constància fotogràfica d’alguns dels actes festius: el concert del grup El Sueño de Morfeo, actuació de bandes, Pau Alabajos i els músics furtius, Al Tall, sarsuela, teatres, grup de balls folklòrics, passeigs festius i la Fira del Llibre en la XXXIII edició.

2005, TARDOR •

L’ambient festiu inpregnà la ciutat i els carrers s’ompliren de gent de totes les edats.

• BIMTORRENT

R E C O R D S

D E

L E S

F E S T E S

Oferim imatges dels capitans, David Forment i José Silla, cristià i moro, dels sopars de germanor i de les desfilades de comparses i filades que donaren colorit, soroll musical i estètica als carrers, de l’Entrada Cristiana i Mora, l’ofrena als sants de la Pedra, la processó en honor als patrons i els focs artificials. Després tot retornà a la quotidianitat. Ens resta el record i la il·lusió de l’any que ve.

2005, TARDOR â&#x20AC;¢

10 • BIMTORRENT

PLANTAS Y FLORACIONES CAMINO DEL CEMENTERIO

oincidiendo con las fechas en las que se visita más esta zona de acceso al cementerio, recogemos en este reportaje las fotografías de algunas de las plantas, sus frutos y floraciones utilizadas tanto en la rotonda como en los jardines de sus inmediaciones.

Por ANDRÉS CARRILERO

Flores y frutos del madroño, arbusto que puede alcanzar gran porte y de gran atractivo para su uso en jardinería, muy representado en zonas como la Sierra Perenxisa.

Floraciones (detalle y gran masa de flor) de la retama de olor (spartium junceum), especie muy utilizada en taludes de carretera por su abundante y viva floracion primaveral y su escasa necesidad de mantenimiento.

Contraste entre la floración de la retama y la coloración de las hojas del prunus, debajo de estos plantaciones de lavandas que desarrollarán su floración al concluir la de la retama.

Floración del durillo (viburnum tinus), uno de los primeros arbustos en florecer antes de finalizar el invierno.

Tipos de floración de lo que generalmente se denomina banderita española (lantana camara), siendo la de flor morada un tipo de lantana rastrera que se descuelga por los muretes de la rotonda.

2005, TARDOR • 11

Floración del acanto. Esta especie representada –sus hojas– en los capiteles grie gos, es muy adecuada para zonas sombreadas.

Floraciones de romero y salvia, dos aromáticas junto con lavandas tomillos y santolinas que también están representadas en el ajardinamiento tanto de la rotonda como de la franja del aparcamiento del cementerio.

El granado (punica granatum) es uno de los árboles que componen el ajardinamiento junto con cipreses y olivos. Estas plantas ya adultas provienen de cultivos en transformación, especial de Alicante y Murcia.

E D I C T E

Es la tercera comitiva holandesa que recibe el Ayuntamiento

er mitjà de Decret de l’Alcaldia número 2.414, de data 9 de setembre de 2005, s’han aprovat, el padró de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), el de la taxa per la utilització privativa del domini públic amb entrada de vehicles a través de les voreres (GUALS) i el de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), tots de l’any 2005, dels quals resulten les dades següents: Padró IAE GUALS IVTM

Núm. de títols 608 1.702 40.849

Quota ponderada 671.407,11

Recàrrec provincial 120.491,99

Import total euros 791.899,10 192.953,11 3.559.635,12

S’exposen al públic els esmentats padrons, per un termini de 15 dies, per tal que les persones interessades formulen les al·legacions i reclamacions que estimen oportunes. Els referits padrons quedaran aprovats definitivament en el cas que no es produïsquen reclamacions. Els rebuts corresponents seran posats al cobrament en el període comprés des del 16 de setembre al 15 de novembre de 2005, ambdós inclusivament. Els rebuts podran ser abonats en els locals de l’entitat de recaptació municipal, Recaptació Torrent, S.A., situats en plaça de Colom, núm. 12, baix, en horari de 8.30 a 14 de dilluns a divendres i de 17 a 19 hores, de dilluns a dijous, o en qualsevol de les oficines obertes en el terme municipal per les entitats financeres col·laboradores en la recaptació d’este Ajuntament. Transcorregut el termini d’ingrés en voluntària, els deutes seran exigits en via de constrenyiment i se’ls imposarà el recàrrec de constrenyiment, interessos de demora i, si s’escau, les costes que es produïsquen. Contra les resolucions dictades i contra les dades aprovades podrà interposar-se recurs de reposició davant del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda, en el termini d’un mes, comptador des de l’endemà de la finalització del període d’exposició al públic, de conformitat amb el que establix l’article 14.2 del RDL 2/04 de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 39/88, Reguladora de les Hisendes Locals. Torrent, 9 de setembre de 2005

L’alcalde, P.D. (Decret Alcaldia 2351/04) El tinent d’alcalde delegat d’Hisenda, Modernització de la A. P., i Patrimoni. JUAN GURREA PUERTO

Torrent recibió a una delegación de Amsterdam interesada en su modelo urbanístico

l 30 de septiembre se celebró en el salón de plenos del Ayuntamiento la recepción oficial a la delegación de Ams terdam (Holanda) que visitó durante unos días el municipio para conocer su desarrollo urbanístico más reciente. Al acto asistió el alcalde, José Bresó; el primer teniente de alcalde, Severino Yago; el gerente de Nous Espais, Antoni Vivó, así como medio centenar de personas que integraban la delegación de Amsterdam, compuesta principalmente por funcionarios y técnicos de su ayuntamiento y promotores de construcción públicos y privados. En su discurso de bienvenida, el alcalde manifestaba que era un gran honor recibir a una delegación de una ciudad tan importante como Amsterdam y destacó que le alegraba enormemente que el urbanismo realizado y

proyectado en Torrent fuera un modelo para países tan avanzados como Holanda. De hecho, esta es la tercera delegación de más de 50 personas que viene a Torrent con el objetivo de conocer su política urbanística, la RAU y su aplicación en esta ciudad. Según uno de los integrantes de la delegación holandesa, la comitiva pretende conocer cómo se han realizado en los últimos años de una manera tan planificada, rápida y ágil tantas actuaciones urbanísticas. Tras la intervención del alcalde, los responsables de la empresa municipal Nous Espais mostraron y explicaron a los holandeses las principales actuaciones urbanísticas de la ciudad, como Parc Central, el Edificio Metro, la avenida Reina Sofía o Genaro Palau, entre otras. RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

12 • BIMTORRENT

TARDOR, 2005

III Trobada de Asociaciones Ciudadanas

a FAC (Federación de Asociaciones Ciudadanas) organizó junto a la delegación de Participación Ciudadana la III Trobada d’Associacions Ciutadanes, que se inauguró el 13 de octubre en la planta superior del Mercado Municipal. Entre las actividades realizadas a lo largo de los días comprendidos entre

el 13 y el 16 de octubre destacamos las siguientes: Actuación del grupo de teatro «Patracola» (de Adisto), que se encargó de la inauguración del encuentro; la apertura de estands, exhibición de gimnasia Way Tan Kong; Taller de bebidas saludables por ARTIC; audición de guitarra por los alumnos de El Vedat; charla-coloquio en la Casa de la Cultura sobre Educación viaria y medio ambiente, impartida por Eduardo Martínez, jefe de la Policía Local, Manuel Herreros «Champi» y Vicente J. Concha; lectura de El Quijote por el Club de Minusválidos; talleres de Marquetería, por Ciudad Jardín; Bebidas saludables, por ARTIC; Molinos de viento, por el Club de Minusválidos; trucos y bricolaje para quads y motos, por Amics del Off-Road; transmisión por radio EDTAT por URE; sesión de aeróbic con bicicleta y test de esfuerzo a cargo de la Peña Ciclista de Torrent; charla-coloquio: «La prueba del esfuerzo», por el especialista en Medicina Deportiva, Rafael Plaza; Teatro de ARTIC en el salón de actos del Ayuntamiento; demostración de quads y motos por Amics Off-Road, en el campo de fútbol de Camí la Nòria; exhibición canina y demostración de habilidades a cargo de Amics del Gos, en la calle Padre Prudencio; actuación del Coro rociero y sevillanas por 25 de Abril, y la clausura de esta tercera edición por el alcalde, José Bresó. Como vemos, los actos han sido de lo más variado y para todos los gustos. En esta edición, 25 asociaciones federadas contaban con un estand propio donde expusieron sus actividades y también reivindicaciones. El presidente de la FAC, Juan B. Sanchis y la delegada de Participación Ciudadana, Encarna Redón, han resaltado la participación de todas las asociaciones vecinales y culturales y la asistencia

Oficina de Atención Ciudadana en El Vedat

primeros de julio se suscribió un convenio de colaboración entre el Ayuntamiento y la asociación de vecinos de El Vedat en cuanto a información y atención al ciudadano, y desde el 11 de julio, la asociación de vecinos de El Vedat cuenta con una Oficina de Atención e Información al Ciudadano para los asociados y otros vecinos residentes en su ámbito territorial. Esta Oficina recoge información de los diferentes departamentos municipales y la pone a disposición de los interesados, dispone de los distintos modelos de impresos y facilita información de los diferentes procedimientos administrativos del Ayuntamiento. El consistorio

facilita una subvención anual de 20.000 euros para el mantenimiento de la oficina, mientras que la contratación de personal para la oficina corre a cargo de la asociación. La asociación de vecinos deberá garantizar en su relación con los ciudadanos la atención tanto oral como escrita en valenciano, de conformidad con el Reglamento para la normalización lingüística. En materia de trámites administrativos, la oficina también facilita la presentación de documentos e instancias en el Ayuntamiento a través de medios informáticos o fax desde la oficina, llevándolos en soporte físico al Registro General, e incluso el acceso al contenido de

los expedientes para conocer el estado de tramitación y para poder obtener copias o presentar alegaciones u otros documentos. Para ello, el Ayuntamiento se ha comprometido a facilitar con carácter prioritario a la Oficina de Información de la asociación de vecinos de El Vedat de forma periódica la totalidad de la información institucional, copia de las actas de los plenos y juntas de gobierno, un catálogo de los procedimientos administrativos municipales con sus trámites, los modelos oficiales de instancias y solicitudes, los justificantes de recepción de las solicitudes presentadas por correo electrónico o fax. RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

de público procedente de Torrent y de otros lugares de la comarca. En la III Trobada de Asociaciones también han colaborado empresas y entidades como Industrias Cárnicas La COPE, Caja Rural Torrent, Coca Cola y la Cooperativa l’Horta. ANA CORONADO

La Federación de Sordos firma un convenio de colaboración con el Ayuntamiento

l 27 de septiembre se firmó un convenio de colaboración entre la Federación de Personas Sordas de la Comunidad Valenciana –FESORD CV– y el Ayuntamiento. Al acto asistió el alcalde, José Bresó, el concejal de Sanidad y Políticas de Solidaridad, Ramón Pacheco, y la presidenta de FESORD CV, Amparo Minguet. Con este convenio se pretende mantener una vía de actuación encaminada a promover la integración y participación del colectivo de personas sordas residentes en Torrent. El Ayuntamiento contratará a una persona sorda como auxiliar administrativo que será elegida por el consistorio tras una preselección por parte de FESORD CV. Y esta entidad se compromete a ofrecer acciones formativas y de sensibilización entre los compañeros del trabajador sordo con el fin de mejorar su conocimiento del colectivo y de adquirir pautas básicas de comunicación. La persona contratada facilitará además la comunicación de las personas sordas con el Ayuntamiento. R. D.

TARDOR, 2005

BIMTORRENT • 13

Marian Garrigues i Marta Jiménez, Falleres Majors per al 2006

l 19 de setembre es va fer l’elecció de les falleres majors i de les respectives corts d’Honor en l’Hort de Trénor, a la qual van acudir més de 2.000 persones. Es trià Marian Garrigues com a fallera major, i Marta Jiménez com a fallera major infantil. Marian pertany a la falla Ángel de l’Alcàsser, i Marta a la del carrer Sedaví. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde, José Bresó, la regidora de Falles, M. Cruz Nieto, i els membres de la Corporació Municipal. L’alcalde va ser l’encarregat de fer públic el nom de les noves falleres majors i d’animar amb el seu discurs el nou curs faller. En el transcurs de la cerimònia celebrada en l’Hort de Trénor, les falleres majors de 2005, Isabel Amador i Inma Naranjo, van donar el testimoni a les noves falleres en un acte molt emotiu.

Nueva sede para la Asociación Tyrius de Torrent

a Asociación de Mujeres Tyrius inauguró el 5 de octubre sus nuevos locales en la calle de Germanías número 7. La inauguración contó con la presencia de la presidenta de la asociación Antonia Sanchis, del sacerdote Juan Arribas, del alcalde, José Bresó, y de la concejala del Departament de la Dona, Xelo Medina, además de otros miembros de la Corporación Municipal y representantes de Colectivos y entidades. La presidenta, tras dar la bienvenida al personal asistente y agradecer la colaboración recibida por parte del Ayuntamiento y de la Caja Rural, dio la palabra al alcalde, quien agradeció la invitación al acto y comentó lo difícil que es imaginar la historia de Torrent de los últimos treinta años, sin tener la referencia de la Asociación Tyrius. Valoró la gestión realizada por la anterior presidenta, Encarna Payá, y animó a la actual, Antonia Sanchis, a seguir tan activa trabajando como siempre en la asociación. La nueva sede de la asociación estaba engalanada para el acto de inauguración y repleta de asociadas e invitadas

Organizado por la asociación de El Vedat y la CAM

Curso de iniciación a la Astronomía

de otras asociaciones de mujeres que no quisieron perderse el acontecimiento, como Mujeres de Torrent, Mujeres Demócratas y Way Tan Kong, además de representantes del Departament de la Dona y Foment Econòmic, de la revista ATENEA y otras delegaciones del Ayuntamiento. Las asociadas agradecieron la colaboración del Ayuntamiento, la Caja Rural, el Horno Avenida y la Casa de los Jamones de Joaquín Moreno. A. C.

a A.VV. El Vedat y la Obra Social CAM, a través de la colaboración cultural que mantienen, organizaron un Curso de Iniciación a la Astronomía del 12 al 15 de septiembre. Para su desarrollo, la Obra Social CAM desplazó a la Sede Social de El Vedat un «Observatorio Astronómico Móvil» (primero de estas características que se construye en suelo español), consistente en un pequeño camión dotado de un observatorio con un telescopio de 36 cm, cúpula semiesférica de 2 m, y plataforma elevable con mesa de trabajo. También poseía unos binoculares de 20 x 125, cámara de vídeo de 0,05 lumen (para tomas en directo), proyector, vídeo combi, ordenador multimedia, y reloj de sol analémico desmontable. Las imágenes obtenidas por el telescopio, o producidas por vídeo u ordenador, se podían proyectar en la pantalla formada por la pared trasera del camión. Las sesiones se desarrollaron mediante proyecciones teóricas de una hora y media, tras las que los asistentes se desplazaban al descampado que hay junto a la Iglesia de María del Monte

Vedat, donde realizaron la observación directa a través de los medios de que disponía el observatorio, disfrutando de imágenes que servían a los instructores para dar explicaciones científicas de los temas relacionados con el Universo. El programa impartido fue el siguiente: El Universo que nos rodea - El Sistema Solar y los equilibrios planetarios que mantienen la vida. Iniciación a la observación astronómica. El curso fue un éxito, participando unas 45 personas, que excedían el límite de las plazas estipuladas para su realización, por lo que la A. VV. El Vedat lo solicitará de nuevo a la CAM para integrarlo en su programa de actividades previsto para 2006. CARLOS E. BESSINI (Gestor Cultural A. VV. El Vedat)

14 • BIMTORRENT

TARDOR, 2005

G e n t d e To r r e n t

El torrentí José Miguel Cobo, un torero que vol arribar a professional

osé Miguel Cobo Guillén (Torrent, 1984) és un jove molt aficionat als bous que, ja de ben menut, mostrava inclinació per tot allò que tinguera alguna relació amb la festa. Sa mare, Pilar Guillén, recorda amb nostàlgia que, amb dos anys, moltes vegades agafava una tovallola o un drap de cuina, l’estenia davant d’ella i iniciava una sèrie de passades amb el millor dels estils. Potser heretara l’afició de son pare Antonio, que participava, al seu poble madrileny de Titulcia i als pobles del voltant, en capejades molt celebrades. Però va ser Miguel, el seu oncle, qui el va portar, quan tenia 7 anys, a una d’estes festes amb el bou com a protagonista. No es perdia una correguda que retransmetien per la televisió. Tenia dins el verí del torero. A l’Escola Taurina de València José Miguel assistia a les classes d’Educació Primària al CP Antonio Machado quan va ingressar a l’Escola Taurina de València, dependent de la Diputació, en 1987, amb dotze anys. Allà el portaven totes les vesprades després d’eixir d’escola, i així continuaria també quan passà a l’Institut de la Marxadella per a cursar la secundària. La seua ocupació al centre d’ensenyament dels toreros suposà el final d’una altra afició, que havia practicat amb assiduï tat: la gimnàstica esportiva, disciplina en la qual va aconseguir, durant sis anys, diversos guardons, el Campionat Autonòmic de València, entre altres. La presentació en públic va ser a la plaça de bous de Matet (Alt Palància, Castelló), amb una vedella més alta que ell. Hi seguiren després actua cions a poblacions com Calles, Massanassa, Macastre, Aiora, Cullera, etc.

correguda en què comparteix cartell amb José Luis Cañaveral i Juan Ávila; hi obtingué dos guardons: una orella en cada animal. Este accés del torrentí al tercer nivell de la professió no ha anat acompanyat malauradament del suport econòmic necessari –que donen un padrí o una empresa en moltes ocasions– per a fer la travessia que el porte a la professionalitat total. En el món dels bous, per a triomfar, és necessària eixa figura de l’apoderat solvent. I, a Cobo, li falta. Per eixe motiu, i també per estar amb la dona que estima, Rosana, que també toreja jònecs, ha hagut de desplaçar-se a Toledo, on treballa en l’actualitat i des d’on viatja quan el busquen per a participar en un festeig.

Encara estava a l’Escola Taurina i l’interés pels estudis a l’institut disminuïa alhora que augmentaven els compromisos per a participar en festejos. El nostre paisà havia deixat la pràctica de la gimnàstica, però com que iniciatives no li’n faltaven, va començar a estudiar guitarra a l’Associació Andalusa de Torrent, activitat que l’ompli i l’ocupa quan no ha de torejar. Debut amb vestit de torero A finals de l’any 2000, a la plaça de Chelva, es presentà com a joneguer sense picadors, amb animals de la ramaderia de Montequí, i hi aconsegueix les dues orelles. S’havia posat per primera vegada el vestit de torero, i eixia per la porta gran. Començava a creure en el seu somni de xiquet d’arribar a ser torero. A partir d’eixe moment, la seua agenda s’ompli de corregudes on ha de participar: València, Camarena (Toledo), Santa María del Campo Rus (Conca), Altura (Castelló), etc.

I este accelerament de la seua activitat porta aparellada la maduració de la idea d’alguns aficionats de fundar a la ciutat la Penya Taurina José Miguel Cobo, el primer president de la qual és Juan Morilla Herrera. La seua etapa de l’Escola Taurina acaba després de cinc anys d’assistir-hi, i comença a treballar per aconseguir una estabilitat econòmica que, de moment, li nega la seua professió d’artista. Els seus oficis

Jose Miguel Cobo, quan tenia 14 anys, a la plaça de Las palomas (Ricardo Fabra) a Torrent.

canvien sovint: de cambrer a obrer de vila, d’obrer de vila a operari d’una fàbrica, d’operari a pintor…, són oficis circumstancials mentre no arribe el que desitja realment. Primera correguda amb picadors L’estiu de 2004, i a la plaça d’Algemesí, en la famosa Setmana Taurina, José Miguel Cobo fa la seua presentació pública amb picadors, en una

A l’edat de 15 anys, a Macastre.

La bona temporada d’enguany La temporada de José Miguel Cobo ha estat enguany plena de compromisos i ha torejat, entre d’altres, a les següents places: Balmaseda (Bilbao), Villacañas (Toledo), Peñafiel (Valladolid), Enguídanos (Conca), Frías de Albarracín (Terol), Graja de Iniesta (Conca), Campillo de Altobuey (Conca) i Minglanilla (Conca). En general, han resultat corregudes que han agradat als aficionats, els aplaudiments dels quals sempre li recorden que ell vol viure d’això. Ell és responsable en el seu ofici actual d’obrer de vila, que compagina amb les classes de guitarra que fa a xiquets, però no oblida en cap moment la determinació de la seua ment a assolir el somni, ja antic, d’arribar a figura. J. V. ALABAJOS

BIMTORRENT • 15

Jornades de centres històrics de l’horta

a Casa de Cultura, situada en ple centre històric de la nostra ciutat, fou l’escenari ideal per al desenvolupament de les III Jornades de Centres Històrics de l’Horta, organitzades per Archival (entitat per a la recuperació dels centres històrics d’Espanya) i l’Ajuntament, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, l’Institut Valencià de la Vivenda, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la Diputació de València i el RIVA (Pla de Rehabilitació Integral de València-Ciutat Vella), entre altres. Al llarg dels dies 21 i 22 de setembre, diversos experts en urbanisme, patrimoni, art i comerç van exposar els seus punts de vista sobre els plantejaments d’intervenció en els centres històrics. En la inauguració, la delegada d’Urbanisme, Obres i Habitatge, Mari Carmen Lizondo, agraí a

Archival l’interés i la iniciativa d’organitzar estes jornades a la nostra ciutat, i va parlar sobre el procés racional i participatiu que s’està realitzant des de l’Ajuntament per a la recuperació del centre històric, amb la Plaça Major i la Torre com a principals protagonistes, i assenyalava que els centres històrics materialitzen la Història dels pobles i destil·len el

saber dels que ens han precedit, per la qual cosa, enfront d’altres moments històrics, Torrent ha optat en l’actualitat per iniciar un Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Centre Històric. Va dir que este projecte comptarà amb un ampli procés de participació ciutadana, i comportarà la restauració de carrers, de la Torre i del fossat, la remode-

El Ayuntamiento subvenciona la compra de ordenadores a las asociaciones

Torrent recibió el autobús de la Campaña para el Consumo de Frutas y Verduras

l 10 de octubre se celebró en la sede de la Federación de Asociaciones Ciudadanas (FAC) la entrega de ordenadores, programas y accesorios a todas las asociaciones que los solicitaron. A este acto asistió el alcalde, José Bresó, la concejala de Participación Ciudadana, Encarna Redón, y el presidente de la FAC y de la asociación de vecinos de El Vedat, Juan Bautista Sanchis. Para la adquisición de estos equipos, las asociaciones solamente costearon el 40% de su coste, mientras que el 60% restante lo sufragó la FAC con cargo a un aumento de la subvención municipal destinada a esta compra. Las asociaciones que no tenían ordenadores ya los tienen, mientras que las que ya tenían, adquirieron programas y accesorios. Los representantes de los colectivos expresaron su agradecimiento a esta delegación por el trabajo e interés para que el movimiento asociativo siga funcionando y cuente con los medios adecuados para ello. Y, además del consistorio, la empresa mixta Aigües de l’Horta ha adoptado el compromiso de donar su material informático seminuevo a las asociaciones y colectivos de la ciudad. RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

lació del mercat municipal, un pla de promoció del comerç i una reorganització integral del trànsit i l’aparcament, i va fer referència al Pla de Mobilitat Sostenible en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València. Per la seua banda, el president d’Archival, José Luis Lliso, destacava també la importància d’emprendre esta intervenció des d’un punt de

vista integral i amb la participació ciutadana, i felicità el poble de Torrent per comptar amb referents culturals com la Torre medieval amb el seu fossat, els comerços típics, el Museu Comarcal, l’església de l’Assumpció, els jardins de la ciutat i, sobretot, el Vedat i la serra Perenxisa. En estos dos dies es dugueren a terme tres taules redones en què van exposar els seus punts de vista els representants de les associacions de comerciants de Torrent i d’altres municipis (que van posar en comú les experiències i les campanyes de promoció del comerç de la ciutat) i diversos experts en patrimoni, arquitectes, artistes, professors universitaris, etc. També es realitzaren visites guiades al centre històric i al Vedat, en les quals els tècnics municipals d’Urbanisme i de Medi Ambient aportaren tota la informació necessària. Va clausurar les jornades el primer tinent d’alcalde, Severino Yago, qui al llarg del seu discurs es va referir al fet que cal aprendre a valorar, respectar i saber actuar en el patrimoni històric, rectificant allò que en el passat s’haja fet malament. ANA CORONADO

nformar sobre las ventajas saludables del consumo de frutas y verduras como parte de la dieta habitual de niños y adultos es el principal objetivo de la campaña itinerante con la que el autobús de Fundación Ruralcaja visitó el municipio el 20 de septiembre, ofreciendo sus talleres formativos a la población. Torrent ha sido una de las ciento dos localidades escogidas para recibir el autobús. Una campaña social que vuelve a contar con el apoyo de la Conselleria de Agricultura y la Federación Valenciana de Municipios y Provincias. Durante su visita, el autobús permaneció situado en la avenida del País Valencià. Allí el equipo de profesionales –formados en nutrición– que viaja en el autobús, atendió las visitas de jóvenes y adultos, invitando a la población a participar de las múltiples actividades impartidas tanto en el interior como en el exterior del

vehículo. Además de la presencia de los directores de la oficina de Ruralcaja en la localidad, acudió el teniente de alcalde, Severino Yago, para dar por inaugurada la campaña en el municipio. Fundación Ruralcaja continúa su labor permanente de promoción y difusión de la dieta mediterránea y el apoyo al consumo de frutas y hortalizas de nuestra tierra. Se trabaja también para variar las cifras actuales según las cuales el 42% de los niños valencianos consume verduras menos de tres veces por semana y un 61% no toma fruta cada día mientras que el 12,5% ingiere bollería industrial (datos extraídos de la última Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana); una realidad que contrasta con las recomendaciones de los expertos en nutrición que cifran en cinco el número de raciones de frutas y verduras que se debe consumir a diario.

16 • BIMTORRENT

T O R R E N T

A L

C O R

ELS MOROS I CRISTIANS, O EL REVIURE DE LA FESTA E

n els anys 60 i 70, anys de la meua adolescència, he de confessar que jo era un més de Torrent que pegava a fugir quan arribaven les festes patronals. Era el moment d’anar-se’n a la caseta, a algun poble del voltant, o a casa de la tieta que viu prop de la platja. És a dir, que a pesar que la colla d’amics érem prou assidus a la festa, i sempre amb una intenció clara de traure diversió de qualsevol situació, pareix que les opcions de les festes patronals no oferien als torrentins actes populars, ni festius, ni tradicionals, ja que ni tan sols les processons eren –en festes– ni tan lluïdes i nombroses com ho són hui. Però des d’aquells dies fins ara alguna cosa ha canviat eixa situació, i en referisc al naixement de la festa de Moros i Cristians. I vist això, no sabria dir si les festes patronals han acollit la festa de Moros i Cristians, o la festa de Moros i Cristians ha integrat a la seua les festes patronals o populars. Allò ben cert és que ara per ara tot és u. Actualment hi ha 24, entre comparses i filaes, un nombre que es manté en el mateix percentatge per una perfecta organització; participen activament en la festa més de 3.000 persones, sense comptar els músics, els simpatitzants de la festa, ni, òbviament, els espectadors dels actes que s’organitzen, que és igual que dir tot el poble. Esquadra mora dels festers dels Sants de la Pedra en la primera Entrà, l’any 1988.

Any 1989. Segon any de festa de Moros i Cristians. Dos esquadres de Buadin’ss, comparsa mora ja de Torrent.

Els inicis L’any 1987, els clavaris del Corpus –que ho foren fins al juny d’aquell any– passen a ser festers dels Sants de la Pedra (els nostres patrons Abdó i Senén), ja que en no haver-hi confraria no podien ser clavaris. Observant la falta d’opcions de festa, començaren a pensar alternatives i decidiren donar un poc de vidilla a les festes, potenciar la zona del convent, la plaça Major i el Raval, ja que no tenien activitats com a barri; tot això anava mesclat amb l’afició als moros i cristians que tenien alguns festers com Pepe Pardo, Alfonso Navarro i Alberto Miquel, entre altres. Vist que els agradava anar a veure les festes d’Ontinyent i d’Alcoi, optaren per propo-

sar a l’Ajuntament de fer la primera desfilada de moros i cristians a Torrent, i després de negociar, no sense problemes, l’itinerari –encara els tenim hui–, arribaren a un acord per a poder fer eixa primera entrada de moros i cristians, que, per cert, només va ser de moros. La idea dels festers era, en principi, que a mesura que acabaren les clavaries del Corpus, anaren incorporant-se a fer noves filaes i comparses per tal d’afegir gent a la festa. Esta proposta no va tindre massa bona acollida, i durant els primers tres anys tingueren el suport de comparses i filaes d’altres pobles, com després veurem. Les ganes posades pels festers i la col·laboració del veïnat feren que la festa

fóra un èxit, ja que sense tindre història i a més a més sense tindre cadires en l’itinerari, el públic va ser molt nombrós per a ser la primera vegada. Els primers anys foren així Any 1988: una esquadra de moros dels festers de Torrent (hui Buadin’ss), i diverses esquadres de la comparsa de La Bengania de Benigànim (moros). Any 1989: 2 esquadres de Buadin’ss, 2 esquadres de La Bengania i 3 esquadres d’Artal de Luna de Paterna (cristians). Any 1990: Buadin’ss, més 8 o 10 futurs Alfaquies –que crearen la comparsa l’any següent–, Artal de Luna de Paterna i Els Berenguers d’Agullent (cristians).

I com a dades d’interés he de dir que, a pesar que la majoria que hi desfilaven eren moros, estranyament tot funcionà bé. L’any 1991 es crea la comparsa d’Alfaquies, en 1994 desfilen per primera vegada els cristians Hospitalaris i el 1996 els Forquers. Acta La primera acta de la qual tinc constància té data del 20 de juliol de 1988. Els temes tractats foren la ja esmentada proposta a l’Ajuntament, l’itinerari, el lloguer de la il·luminació –ja que el carrer del Convent tenia poca llum–, la col·locació d’una pancarta, que els de Benigànim s’encarregaren dels vestits i de les bandes de música, i a més deixa constància de la donació de 50.000 pes-

setes a Càritas de la parròquia de l’Assumpció. S’aprova per unanimitat, i tot amb càrrec al compte dels «Festers dels Sants Patrons». Els assistents que figuren en eixa acta són: José Pardo Medina, Alfonso Navarro Ros, Vicente Andreu Mena, Salvador Benlloch Pascual, Francisco Puig Vilanova, Fermín Miquel Soriano, José Luis March Puig, Alberto Miquel Soriano, Francisco Ros Mora, Luis González Puig, Benito Nemesio Casabán, Francisco Nemesio Casabán, Francisco Palop i Javier Muñoz Mora. Anècdotes Després de prendre cos la idea dels festers, crida l’atenció el primer contacte, curiós ben de veres: Fermín va trobar una

2005, TARDOR • 17

targeta de visita d’una casa de lloguer de vestits de festa, i estant al camp de futbol de Mestalla, Fermín, Luis i Pepe preguntaren als socis del costat: «Vosaltres que sou de Benigànim, no coneixeu qui són estos que lloguen els vestits?» I, sorpresa per la coincidència: «...Si som nosaltres, i a més som d’una comparsa mora!» Evidentment, es tractava de La Bengania, els que els acompanyaren en la primera desfilada. La vespra de la festa, Vicent Andreu i Luis Cabanes anaven per les cases del carrer del Convent a instal·lar els llums que havien llogat. Demanaven al veïnat que fera el favor de connectar-los en sa casa quan passaren pas dels festers... «I això gasta molt, xiquet?» «Pues mire vosté: com si estiguera planxant una horeta.» «A pues, molt bé!» Després feren als veïns un regalet, com una planteta o un cendrer. Un altre record dels primers festers era la preocupació per la falta de gent, ja que després de no anar avant la idea de nodrir-se de les clavaries, portaren el «problema» a les reunions: «...I si anem per totes les falles a veure si la gent es vol apuntar...?» Això sí que és afició! Cloenda La festa, hui, ja sabem tots com és: espectacular, aglutinadora i multitudinària, i continua creixent. Quan investigue com va nàixer, veig que els passos que feren tant les persones com les institucions foren no sols els adequats perquè la festa arribara a ser el que és hui, sinó que, a més, era el que tocava fer: la gent de fora dóna un toc de tradició a una festa nova en el poble; l’opció dels festers d’haver triat els moros i cristians per a gastar-se les

Components de la comparsa La Bengania de Benigànim, en la primera Entrà l’any 1988.

pessetes, en lloc d’un castell, d’una orquestra o d’una actuació més o menys famosa; el fet de traure la gent al carrer, que a més ha servit perquè puguen

gaudir d’altres actes de les festes populars, que la processó i l’ofrena siguen multitudinàries i plenes de colorit. Estes són algunes de les conseqüències

Capitans Any 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Nom José Fontestad Crespo José Company Bartual Santiago Veguer Muñoz Francisco Torrent Carratalá Miguel Escorihuela Vicente José Javier Mateos Pavón Antonio Andreu Andrés Bernardo Simó Sanchis Fco. José Pérez Mateu Pascual Lluis Toledo Gozalbo (R.I.P.) Medín López Martinez Irene Marsilla Benlloch Carles Guimerà Pérez Dorita Hernández Herraiz Francisco José Arnau Roig José María Carratalá Tormo Ramon Martínez Granell José Ignacio Sánchez Romero María José Miguel Jarque David Forment Cánoves José Silla Fenoll

Filà o comparsa Buadin’ss Alfaquies Buadin’ss Hospitalaris Alfaquies Buadin’ss Forquers Hospitalaris Muladins Conqueridors Alfaquies Ballesteres Abbàsies Dames de Na Violant Berberiscos Guardians Almoràvits Templaris Benimerines Comilitons Sumayl’s

del naixement de la festa de Moros i Cristians, i allò de hui i el que passe demà… és una altra història. Vull agrair ben sincerament a aquells primers festers l’interés i la col·laboració que m’han oferit per a la divulgació dels inicis de la festa. Encara que l’anecdota major és la de que ells mateixos, mirant enrere, en sorpresa i al mateix temps en orgull, pensant: La que hem montat! La realitat és que han canviat el marc de les festes patronals i populars de Torrent. VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

Presidents Hem resenyat abans que una de les claus de l’éxit i la consolidació de la festa es deu a l’organització ben aconseguida, amb rigor i bon fer, pels que al llarg de estos anys han segut presidents de la Associacio d’Amics de la Festa de Moros i Cristians. També per a ells el meu record i agraïment: José Pardo Medina (Buadin’ss), Juan José Fernández Fernández (Hospitalaris), Vicent Soler Quilis (Alfaquies) i Carles López Vague (Almoràvits).

Abans de la primera desfilada, els Alfaquies, la segona comparsa mora creada a Torrent, anava assajant pels bars... Uns professionals!

Panoràmica de l’Entrà de 2005. La que s’ha montat.

El meu primer contacte amb la festa. Any 1993, desfilant amb la filà de Jueus de Mutxamel (Alacant). I a Torrent, en 1996, ja convertit a la fe veritable, en la filà cristiana dels Hospitalaris.

18 • BIMTORRENT

Un curioso juicio de 1943 (con apodos torrentinos)

ramitado cuando su único Juzgado de 1ª Instancia estaba enclavado en nuestra emblemática Torre, por su enunciado deduciréis que este apunte procede de un archivo de cierto profesional y que hoy sale a la luz, más que por su naturaleza jurídica, para dedicarlo a los lectores de virtuosa dedicación a coleccionar y publicar el histórico y espontáneo apodo, así como también a quienes servirá de grato recuerdo de sus antepasados. Pero nunca, y vaya esto por delante, para vejar, humillar o, por el contrario, enaltecer o ensalzar a determinada familia o personaje. Porque el apodo, o «mal nom» ha nacido generalmente por motivos históricos, hereditarios, transmitidos o desaparecidos por numerosos motivos, que relacionan a quienes hoy todavía los ostentan, alejándolos de toda relación casual, con aquellos tiempos que nostálgicamente se fueron y que privaban en un Torrent tan distinto, con aquella familiaridad de entonces, y que sólo comprenderán los casi nonagenarios como un servidor de Vds, que vivimos

(...) DÉCIMO CUARTO. Que todos los socios que han podido identificarse de los que constituyeron «La Progresiva», son los siguientes:* 1. José Andreu Piles Culó. 2. (...). 3. Julio Garríguez Ortí El Gordo. 4. Blas Seguí Botella Blayet. 5. (...). 6. Eduardo Bartual March Bartual. 7. Manuel Iborra Andreu Borra. 8. Gabriel Company Sancho Fill de Gabrielo. 9. José Muñoz Roselló Manisero. 10. Pascual Medina Esteve Calomare. 11. Pascual Bartual Esteve Bartual. 12. Luis Mora Silla Cachota. 13. Pascual Martínez Puig Solfa. 14. Onofre Alandi Andreu Nofre. 15. José Miquel Sanz Quilet. 16. Fermín Navarro Rivera Peña. 17. (...). 18. José Carratalá Fenoll Luces. 19. Gerardo Silla Silla Guerra. 20. Vicente Marcilla Campos Chovenar. 21. Francisco Medina Roig Saraguells Nets. 22. Francisco Mora Silla Cachota. 23. Eugenio Beguer Silla Maneta. 24. Francisco Llimera Bartual Calixtos. 25. Manuel Bermell Yago Paltrot. 26. Benjamín Beguer Barat Paltrón. 27. Isidro Ortí Calixtos Cantarrana. 28. Roque Piles Miquel Piletes. 29. (...). 30. Ramón Fenoll Puig Noche. 31. José Baviera Tarazona Músic. 32. José Sanz Marcilla Rochet de la Barona. 33. Abdón Ortí Guerrero Paquito. 34. Juan Comes Silla Barranquet. 35. (...). 36. Francisco Andreu Silla Caña. 37. Claudio Hernández Carratalá Penura. 38. Manuel Chuliá Ruiz Falta. 39. José Simó Andreu Mauro. 40. (...). 41. Antonio Alemany Campos Maruca. 42. Miquel Paes López Paes. 43. Adrián Martínez Puig Solfa. 44. Manuel Brull García Chorrollet. 45. Francisco Navarro Mora Bleda. 46. Jaime Mora Miquel Bleda. 47. Manuel Castelló Vázquez Bachoco. 48. (...). 49. Vicente Silla Marcilla Michafiga. 50. José Cervera Casabán Coca. 51. Jacinto Cervera Martí Jasinto. 52. Francisco Barberá Ten Maseta. 53. Ramón Silla Simó Revuelto. 54. Arturo Castillo Jabaloyas El Bus. 55. Rafael Martínez Martínez Semblec. 56. Ra-

con el recuerdo que llena nuestras horas, sin por ello desdeñar y no aceptar los inmensos progresos de que hoy se disfruta en nuestra hoy ciudad, transitada por tantos miles de habitantes que ya podemos decir «de toda raza». No más preámbulo ya, sino referir que la demanda que describiremos en parte, para no cansar al lector, fue motivada por un torrentino, Vicente Marcilla Campos, al fin de nuestra absurda guerra y por la quema de cuanto olía a propiedad o identidad por unos pocos desalmados que destruyeron Archivos y Registros, contra el sentir de toda la gente sensata de la época. Gerardo Marín Ferrer, uno de los cuatro abogados que ejercíamos la profesión en el pueblo, (hoy pasan del centenar y Torrent ya no es un pueblo), redactó con su peculiar estilo una demanda como reclamación que su cliente hacía a componentes de «La Progresiva», una sociedad de jornaleros. Y anexo final: mi reconocimiento más entusiasta a quienes hagáis el recorrido más o menos profundo de esta emisión de datos que, deseo os haya colmado de curiosidad

món Martínez Carratalá Morrut. 57. José Campos Marcilla Esquilaor. 58. Vicente Madramañ Carratalá Petorro. 59. Hermenegildo Company Simó Quilós. 60. Manuel Miquel Favia Perolet. 61. Antonio Miquel Mora Picantó. 62. Ramón Navarro Mora Sabater. 63. Pascual Alabarta Almerich Lima. 64. José Vilanova Peris Masero. 65. (...). 66. Pascual Mora Andreu Tiet. 67. Federico Miquel Mora Picantó. 68. José Mora Peris Cañaño. 69. Ricardo Llópez Mora Marsela. 70. José Andrés Mora Ruro. 71. (...). 72. José March Puig Pardalo. 73. Francisco Navarro Guimerá Sansón. 74. Pascual Andrés Mora Churret. 75. Francisco Puig Aguilar Berinoca. 76. Salvador Soriano García El Chaco. 77. Andrés Soriano Baxauli Chocolatera. 78. Francisco Beguer Ortí Barranquet. 79. Francisco Beguer Navarro Barranquet. 80. Emilio Sanz Cervera Colón. 81. Juan Martínez Sanz Acuasero. 82. Vicente Burguet Silla Rita. 83. José Llopis Mora Marsela. 84. Francisco Villarroya Andreu Pavordi. 85. Ricardo Llácer Andreu Lláser. 86. Vicente Mora Mora Confesor. 87. Valentín Mora Mora Bleda. 88. José Bartual Mora Collo. 89. Julián Ros Fernández Gasparrós. 90. Juan Mora Martínez Suchet. 91. Francisco Andreu Pérez Caldera. 92. Ismael Favia Vidal Munís. 93. Rafael Escrivá Alejos Careta. 94. Pascual Medina March Calomare. 95. Joaquín Comes Alegre Fill de Barranquet. 96. Vicente Mora Miquel Bleda. 97. Pascual Martínez Andreu Titarribe. 98. Vicente Iborra Llácer Borra. 99. José Iborra Navarro Borra. 100. Filomeno Carratalá Gozalvo Blanco de la Baua. 101. Rosendo Cervera Milán Champaina. 102. Luis Carratalá Muñoz Marrillo. 103. Emilio Aullana Navarro Reyet. 104. Baltasar Ortí Marsilla Punta. 105. Enrique Carratalá Fenoll Luces. 106. José Carratalá Fenoll Perol. 107. José Andreu Ortí Culo. 108. Dionisio Andreu Verdet Maruco. 109. Ignacio Na-

y sobre todo de gratos recuerdos. Para algunos, presiento que habrá sido causa de que alguna lágrima aflorara a vuestros ojos y a vuestro corazón. Vaya un recuerdo especial para los descendientes de aquellos jornaleros que todavía existan y, perdonad mi pasión, por aquellos que habiten o habitaran en aquel Barrio nuestro que conocíamos por el «Poble Nou» porque contra la dudosa fama equivocada que en el pueblo se tenía, allí habitaron y aún habitan, excelentísimas personas, injustamente conceptuadas y que repetidas veces, privada o profesionalmente, traté, cuyos hijos todavía me saludan con cariño y agradecimiento. En definitiva, mi intención estriba en que a todos os haya llegado un grato recuerdo, una emoción incontenida o un dato más en vuestro álbum de cuantos apodos en Torrent existieron. Sanos y jocosos unos, inmerecidos otros, pero ahora, desde lejos, todos celebrados y añorados. Nota de Redacción: En la citada demanda se relacionan diversos nombres con el apodo correspondiente.

varro Segarra Nasio. 110. Emilio Aullana Costa Reyet. 111. Enrique Aullana Navarro Reyet. 112. Vicente Baviera Almerich Barranquet. 113. José Baviera Garríguez Barranquet. 114. Gabriel Company Lerma Serdá. 115. Miguel Penella Castellote Bandera. 116. (...). 117. José Santamaría Pampló Campaneta. 118. Pascual Moreno Navarro Maseno. 119. Pascual Bermel Miquel Bandera. 120. José Navarro Santamaría Ratat. 121. Vicente Puig Bartual Puchet Hijo. 122. Benigno Villarroya Andreu Pavordi. 123. Vicente Garríguez Mora Gordo. 124. Angel Carratalá Muñoz Musolet. 125. Pascual Chuliá Martínez Camarronda. 126. Vicente Muñoz Mora Buñoler. 127. Francisco Muñoz Mora Buñoler. 128. Alfonso Ferrandis Soria Nasets. 129. Luis Ros Mora Bobo el Parat. 130. (...). 131. Salvador Puig March Stanislao. 132. José Ortí Barat Culó Pare. 133. Mariano Comes Miquel Barranquet. 134. Vicente Puig Faviá Suchet Pare. 135. Luis Santamaría Calvo Guindano. 136. Rosendo Calvo Alabarta Perrero. 137. José Andreu Vázquez Durango. 138. Remigio Cervera Navarro Confit. 139. (...). 140. (...). 141. (...). 142. José Sena Pallardó Alacuasero. 143. José Gozalvo Hernández Pepelilla. 144. Valentín Mora Domínguez Dit. 145. Isidro Puig Aguilar Berinoca. 146. Tomás Llácer Ferrandis Masó. 147. Francisco Llácer Garríguez Masó. 148. Rafael Carpio Aguado Maestro. 149. Hermenegildo Andreu Martínez Teulaes. 150. (...). 151. Guillermo Beguer Chuán Barranquet. 152. Francisco Carratalá Mora Bizcocho. 153. Vicente Silla Aguado Teite. 154. Salvador Romero Hernández Castañas. 155. (...). 156. Antonio Ortí Andreu María Lleuisa. 157. José Santamaría Calvo Guidano. 158. José Santamaría Bermell Guidano. 159. Francisco Soriano Garríguez Malaya. 160. Miguel Ortí Andreu Cantarrana. 161. José Mora Mora Presiat. 162. Salvador

Comes Aleixos Barranquet. 163. Francisco Mora Puertas Tiet. 164. Manuel Llimera Gozalvo Calixtos. 165. Manuel Llimera Bartual Calixtos. 166. José Miguel Cambra Cabrero. 167. (...). 168. (...). 169. Gonzalo Medina Mora Amarante. 170. José Moreno Navarro Maseno. 171. Vicente Burguet Ortí Burguet. 172. (...). 173. José Calvo Roig Perrero. 174. Enrique Ortí Mestre Nap. 175. (...). 176. José Mora Esteve Lereu. 177. (...). 178. (...). 179. Francisco Chust Llácer Miqueta. 180. Anselmo González Anchel El niño. 181. (...). 182. (...). 183. José Andreu González Caña. 1 8 4 . Jo s é P i l e s M i q u e l P i l e t e s hijo.185. Alfredo Mora Planells Gregoriet. 186. Manuel Cervera Andreu Alguasilet. 187. Francisco Alba Vilanova Quico de la Venteta. 188. (...).189. Julio Garríguez Navarro El Gordo. 190. José Carratalá Vilata Blanco. 191. José Ferrandis Montesa Ferrándiz. 192. (...). 193. (...). 194. (...). 195. (...). 196. (...). 197. (...). 198. (...). 199. Antonio Carratalá Fenoll Perol. 200. (...). 201. (...). 202. (...). 203. (...). 204. (...). 205. (...). 206. (...). 207. (...). 208. (...). 209. (...). 210. Enrique Montesa García Cotorreta. 211. Ricardo Alejandro Moncholí Masero. 212. Vicente Alejandro Moncholí Masero. 213. (...). 214. Joaquín Comes Silla Barranquet. 215. Ricardo Llooez Mora Marsela. 216. (...). 217. (...). 218. Salvador Piles March Femelleta. 219. Salvador Alejandro Moncholí Masero. 220. Rafael Montesa Llácer Lláser. 221. José Andrés Velert Faena. 222. Isidro Ferrandis Viñez Sidret. 223. Manuel Ortiz Torrent Nelo el Culo. 224. Tomás Muñoz Peiró El Furó. 225. Vicente Soriano Duet Teulaí. 226. José Puig Vilanova Poteta. 227. Vicente Chust Lluna Miqueta. 228. Francisco Andreu Silla Quico Piletes. 229. Francisco Mora Cubilles Cachota. 230. José Ros Andreu Gasparrós. 231. Ricardo Casanova Mestre Carabaseta. 232. Isidro Puig An-

2005, TARDOR • 19

dreu Berinoca. 233. Salvador Ferrandis Soria Nasets. 234. (...). 235. (...). 236. Julio Tordera Mora Joroba. 237. Francisco Vilata Garríguez Mosca. 238. Juan Miquel Mora Picantó. 239. José Llácer Sanz El vivo. 240. Vicente Miquel Martínez Montagut. 241. (...). 242. (...). 243. Luis Navarro Ferrandis Ferrera. 244. (...). 245. Francisco Ortí Fenoll Campana. 246. (...). 247. Vicente Torres Martí Torís. 248. Francisco Ortí Miquel El Nap. 249. (...). 250. (...). 251. Pascual Martínez Puig Calet el Morrut. 252. (...). 252. (...). 254. Ricardo de Dios López Tola. 255. Francisco Chust Lluna Miqueta. 256. José Ruiz Carratalá Garrote. 257. Enrique Bartual Alba Veu de Porc. 258. (...). 259. José Aguado Soria El guao. 260. Ramón Miquel Mora Casoletes. 261. Vicente Miquel Mora Niní. 262. (...). 263. Rafael Casanova Silla Rafelet. 264. (...). 265. Enrique Muñoz Peiró Pesta. 266. José Lerma Mora Bleda. 267. Vicente Carratalá Guimerá Musolet. 268. Manuel Peris Lerma Nelo Melilla. 269. Fernando Sendra Felíu Sendra. 270. Urbano Soriano Garríguez Malaya. 271. (...). 272. Manuel March Puig El pardalo. 273. (...). 274. (...). 275. (...). 276. (...). 277. Pascual Sendra Felíu Sendra. 278. (...). 279. Rafael Martínez Silla Semblec. 280. Manuel Barat Andreu Caldera. 281. Bernardo Martínez Gasent Nardet. 282. Francisco Company Anchel Confit. 283. José Fernández González Mastrapol. 284. Vicente Llácer Andreu Llaset. 285. Eugenio Beguer Chuán Moreno. 286. (...). 287. Francisco Carratalá Muñoz Beato. 288. Luis Moreno Fenoll Manteta. 289. Eduardo Bartual Esteve Veu de Porc. 290. (...). 291. Agustín González Anchel El niño. 292. José Ortí Latorre Flores. 293. Pascual Fernández Miquel Perolet. 294. Ramón Baviera Alberich Barranquet. 295. Jesús Muñoz Mora Buñoler. 296. José Muñoz Mora Buñoler. 297. José Andreu Tarazona Pancheta. 298. Ricardo Medina Andreu Punchonet. 299. José Mora Ortí Feche. 300. Vicente Medina Besó Parat. 301. Alfredo Planells Beguer Merica. 302. Isidro Villarroya Sanz Villarroya. 303. Máximo Martínez Soria Mentus. 304. Pascual Puig Daríes Tanislo. 305. Pascual Torrent Mora Cacho. 306. Francisco Moreno Mora Manteta. 307. Jaime Bermell Soria Bastonets. 308. José Velert Fenoll Severo. 309. Vicente García Serrano Perico. 310. Francisco Navarro Santamaría Caluets. 311. Francisco Iborra Baixauli Borra. 312. Pascual Miquel Chuán Cachorro. 313. Manuel Moreno Navarro Manteta. 314. Salvador Sanz Mora Malaeno. 315. Juan Cubells Andreu Cubells. 316. Vicente Miquel Miquel Capa. 317. José Chuliá Piles Abastesaor. 318. Jaime Sanz Bartual Perota. 319. Gaspar Piles Mora Mascarilla. 320. Isidro Garríguez Hernández Beato. 321. Pascual Mora Medina Tabaquera. 322. Enrique Planells Mora Mericanet. 323. Hermenegildo Medina Esteve Calomare pare. 324. Eugenio Comes Benavent Barranquet fill. 325. Enrique Silla Mora Gavia. 326. Valentín García Ortí Bayo. 327. Vicente Planells Mora Mericanet.

328. Ramón García Moret Granero. 329. Salvador Nadal Mora Cano. 330. Ernesto Martínez Melchor Ernesto. 331. Agustín Andreu Mora Manteta. 332. Leandro Daríes Palop Colorao. 333. José Moreno Planells Cul tort. 334. Francisco Cervera Cervera Mantequilla. 335. Francisco Campos Velert Macario. 336. José Alejos Piles Sirereta. 337. Francisco Mora Royo Mora. 338. Vicente Company Gil Gabrielo. 339. Vicente Silla Simó Cagarrita. 340. Pascual Brull Miquel Cafís. 341. Miguel Mora Medina Manteta. 342. Serafín Silla Mora Cagarrita. 343. Isidro Llimerá Puig Salsero. 344. José Piles March Buloc. 345. (...). 346. Salvador Company Anchel Confit. 347. Ramón Merino Vilata Cellet. 348. José Bermell March Bastonets. 349. Alberto Bermell March Bastonets. 350. Valentín Company Cervera Sidro. 351. José Daríes Alberich Daríes. 352. Gregorio Barat Verdet Caldera. 353. Francisco Bermell Soria Bastonets. 354. Rosendo Mora Burguet Dit pare. 355. Pedro Vilata Garríguez Tombarrollos. 356. Pascual Mora Daríes Pequeño. 357. Eugenio Comes Silla Barranquet. 358. Mariano Chust Alberich Miqueta. 359. Catalino Piles Cervera Tragante. 360. Isidro Benlloch Muñoz El toto. 361. Francisco Silla Mora Gavia. 362. Tomás Planells Mora Costella. 363. Salvador Andreu Soler Baró. 364. Víctor Garríguez Cervera Solra. 365. Manuel Fenoll Lerma Leguíñez. 366. Francisco Más Rubio Sebriá. 367. Francisco Andreu Císcar Maruco. 368. Avelino Ruiz García Golletano. 369. José Planells Tarazona El cañao. 370. Vicente Carpio Aguado Maestro. 371. Francisco Almerich Iborra Gallet. 372. José Ortí Dolz Periquillo. 373. Primitivo Medina Garríguez El menut. 374. Felipe Bartual Carratalá Felip. 375. Vicente Espeleta Sena Espeleta. 376. Tomás Angel Silla Poca ropa. 377. José Andreu Mora Manteta. 378. Agustín Navarro Guimerá Sansón. 379. Ricardo Ibáñez Verdet Roch de la cota. 380. Antonio Carratalá Fenoll Luces. 381. José González Martín Picañero. 382. Ricardo Faviá Alejos El bell. 383. Vicente Vilata Casanova Tombarrollos. 384. Felipe Company Gil Gabrielo. 385. José Carratalá Sentero Perol. 386. Francisco Andreu Vidal Maruco. 387. José Rós Silla Parat. 388. Ramón Company Andreu Confit. 389. José Mora Planells Mellat. 390. Alfredo Montesa García Cotorreta. 391. Luis Ortí Martínez Culó. 392. (...). 393. José Miquel Medina Conde. 394. Agustín Angel Lázaro Martino. 395. Isidro Company Cervera Isidro hijo. (sic) (...) (...) Torrente, 26 de febrero de 1943 (sic) Licdo. GERARDO MARIN V. MACIAS. (Rubricados) * En el BIM sólo reseñamos a quienes aparecen con apodo.

Nota del autor: Mil perdones a los coleccionistas que ya tuvieran de esta fuente noticias y les resultara todo «repe»(tidos); Vale. ANGEL MARTÍNEZ ORIA (Abogado jubilado)

El Ayuntamiento y la UPV elaborarán un Plan de Movilidad Sostenible

l 13 de octubre se firmó un convenio de colaboración entre el consistorio y la Universidad Politécnica de Valencia y se presentó un Plan de Movilidad Sostenible que elaborarán conjuntamente ambas instituciones. Al acto de la firma asistieron el rector de la Universidad Politécnica, Juan Juliá; el catedrático y director del Instituto de Transporte y Territorio de la UPV, José Vicente Colomer; el alcalde, José Bresó; el primer teniente de alcalde, Severino Yago; la concejala de Urbanismo, M.ª Carmen Lizondo; el concejal de Transporte, Valentín Fernández; el gerente de Nous Espais, y los portavoces de todos los grupos políticos. Gracias a este convenio, el Ayuntamiento se dispone a elaborar un Estudio Integral para la Movilidad Sostenible, donde analizará los problemas de tráfico actuales de la ciudad y propondrá soluciones. Dado su alto contenido técnico, será llevado a cabo por personal especializado de la Universidad Politécnica de Valencia, que utilizará distintas técnicas: encuestas, conteos, aforos, mediciones, etc. Además del tráfico, analizará también otras cuestiones, como el transporte público, las necesidades de aparcamientos, los itinerarios peatonales, las vías ciclistas, las necesidades de los comercios, la accesibilidad... En definitiva, el Plan de Movilidad permitirá conocer los problemas que tiene Torrent en este ámbito y buscar las soluciones más aconsejables. Se trata de conocer por qué se desplazan las personas, cuándo lo hacen, entre qué puntos, con qué recorridos, y qué medios de transporte emplean para su desplazamiento. En esta búsqueda de soluciones se tienen en cuenta los intereses de todos los afectados: conductores, peatones, comerciantes, discapacitados, y en definitiva, de todos los ciudadanos de Torrent. Finalmente, las soluciones adoptadas constituirán un auténtico Pacto por la Movilidad, cuyo principal objetivo sea mejorar la calidad de vida de la ciudadanía, ordenando y estableciendo prioridades.

«Al coincidir la redacción del Estudio Integral para la Movilidad Sostenible con el comienzo del proceso de revisión del PGOU, el equipo encargado del estudio colaborará en el proceso del PGOU suministrando la información disponible sobre movilidad que resulte necesaria, emitiendo los informes que sean solicitados por el Ayuntamiento sobre los documentos del PGOU, manteniendo reuniones periódicas de coordinación y emitiendo un informe final sobre el PGOU en materia de movilidad posterior a la finalización del estudio.» El alcalde manifiesta que este Plan contribuirá a mejorar la movilidad de las personas y permitirá que cotidianamente la gente emplee menos tiempo en sus desplazamientos, aumentando su calidad de vida y su tiempo de ocio. En Torrent hay ya unos 40.000 vehículos y que como en la mayoría de ciudades, la movilidad empieza a ser un problema, pero, según el alcalde, se va a solucionar de una manera seria y rigurosa con la ayuda de una institución como la UPV. Juan Juliá, rector de la UPV, opina que es un acierto del Ayuntamiento anticiparse a los problemas de movilidad de esta ciudad, y se congratula del apoyo solicitado a la UPV, porque el conocimiento del grupo de Transporte contribuirá con su estudio a mejorar la movilidad en Torrent. El estudio de movilidad tiene un plazo total de doce meses, los siete primeros estarán dedicados a la fase de diagnóstico, el mes siguiente al establecimiento de criterios y objetivos, y los últimos cuatro a la elaboración y selección de propuestas. Para la realización del Plan será imprescindible la colaboración ciudadana, ya que cualquier medida que se adopte ha de partir de la información y la opinión de los vecinos, por lo que se realizarán encuestas a los ciudadanos, tanto domiciliarias como a los conductores en sus desplazamientos, y otros estudios basados en preguntas. Se ruega la máxima colaboración. Información facilitada por

RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

20 • BIMTORRENT

TARDOR, 2005

LOS PERROS Y LA CIUDAD «Los perros vagabundos son perros abandonados. Este es el origen del problema. El abandono constituye una acción consciente, una negligencia a sabiendas que condena a un destino cruel y seguramente injusto. Supone la experiencia más traumática para un animal de compañía y supone condenarle al hambre, sed, numerosas enfermedades y peligros para el resto de la ciudadanía que indirectamente sufre las consecuencias de las irresponsables negligencias de algunas personas.»

e acaba de producir en la ciudad un pequeño alboroto. Un vehículo ha frenado bruscamente y ha sufrido un accidente leve. No hay heridos. La causa ha sido la irrupción en la calzada de un perro vagabundo. Es un supuesto, pero podría ser perfectamente real. Igualmente podría haber sido real la mordedura a algún vecino por parte de este perro. Un perro, aparentemente, sin dueño, no sabemos si identificado o no. Y muy probablemente con problemas sanitarios que podrían influir en las personas.

Los perros vagabundos constituyen un problema sanitario y recogerlos de la vía pública un programa de salud. Pero los perros vagabundos, son, en su gran mayoría, perros abandonados. Este es el origen del problema. El abandono constituye una acción consciente, una negligencia a sabiendas que condena a un destino cruel y seguramente injusto. Supone la experiencia más traumática para un animal de compañía y supone condenarle al hambre, sed, numerosas enfermedades y peligros para el resto de la ciudadanía que indirectamente sufre las consecuencias de las irresponsables negligencias de algunas personas. Es difícil perseguir el abandono, se hace desde el anonimato y con animales sin identificar y no olvidemos que, previamente, la tenencia de un animal implica responsabilidades y compromisos éticos y legales tomados de manera voluntaria, no impuesta.

El Ayuntamiento de Torrent ha realizado campañas de concienciación ciudadana en cooperación con la Asociación para el respeto y convivencia con los animales domésticos y salvajes, ARCADYS, pero a menudo la concienciación no es suficiente. Los vecinos de Torrent, que por alguna causa NO van a hacerse cargo de su animal de compañía (perro) deben de llamar al ayuntamiento para informarse. Hacemos un llamamiento a la colaboración ciudadana, sobre todo en tres aspectos: • Para que los dueños de perros los identifiquen reglamentariamente (mediante «chip» para el registro valenciano supramunicipal de identificación animal (RIVIA) y mediante «chapa» Censo Municipal Obligatorio, que se realiza en el Ayuntamiento). Casi un centenar de perros han sido recuperados en los dos últimos años por sus dueños gracias a la identificación del animal. • Para que, en la medida de lo posible, se proceda a la

«El servicio contratado por el Ayuntamiento recorre las calles de manera preventiva para recoger aquellos perros que vagan sin dueño, procede luego a leer el «chip» de identificación o la chapa municipal, dando cuenta inmediatamente al RIVIA y al Ayuntamiento de Torrent. En este caso el Ayuntamiento se pone en contacto con los dueños para su recuperación. Y sólo en caso de abandono se traslada al centro de recogida. El mantenimiento se realiza en régimen de residencia, en instalaciones autorizadas por la Conselleria competente y bajo la supervisión de veterinario y personal especializado. La propia residencia dispone de un centro de adopción y su página web www.lapinada.net expone los datos de los perros recogidos para promocionar la adopción.»

adopción de perros llamando al Ayuntamiento: Más de 40 perros han sido adoptados estos dos últimos años. • Por último, dando aviso al Ayuntamiento cuando se observen perros vagabundos para proceder a su retirada. El Ayuntamiento, cumpliendo las vigentes leyes, dispone de servicios de retirada de perros vagabundos y de mantenimiento temporal de estos animales hasta su posible adopción. El servicio contratado por el Ayuntamiento recorre las calles de manera preventiva para recoger aquellos perros que vagan sin dueño, procede luego a leer el «chip» de identificación o la chapa municipal, dando cuenta inmediatamente al RIVIA y al Ayuntamiento de Torrent. En este caso el Ayuntamiento se pone en contacto con los dueños para su recuperación. Y sólo en caso de abandono se traslada al centro de recogida. El mantenimiento se realiza en régimen de residencia, en instalaciones autorizadas por la Conselleria competente y bajo la supervisión de veterinario y personal especializado. La propia residencia dispone de un centro de adopción y su página web www.lapinada. net expone los datos de los perros recogidos para promocionar la adopción. n JUAN PEDRO FERNÁNDEZ Sección de Sanidad

L’Associació Valenciana contra l’Ansietat i les Fòbies reprén l’activitat

’Associació Valenciana contra l’Ansietat i les Fòbies (AVAF), que té la seu social en un local cedit per l’Ajuntament de Torrent, al número 66 del carrer de Toledo, ha représ l’activitat del nou curs amb les primeres sessions divulgatives, les quals han tractat sobre «Què són els problemes

emocionals», «Conductes de seguretat davant els problemes emocio nals» i «Què cal fer davant un cas de pànic o agorafòbia». Les sessions, dirigides per la psicòloga Victoria González, són obertes per a les persones interessades i tenen lloc els dissabtes, a les 17.30 h, amb una perio-

dicitat quinzenal. En les pròximes sessions està previst abordar aspectes com ara la millora de l’estat d’ànim i una taula redona per l’aclariment de dubtes. A més, per al 10 de desembre s’ha convo-

cat un acte públic a la Casa de Cultura, a les 19.00 h, amb el títol «Psicologia i fisiologia en els problemes emocionals», amb la intervenció de Pedro Marco Aguilar, director de Processos d’Urgèn-

cies i Emergències de l’Hospital San Millán, de la Rioja, i Victoria González Alfonso, psicòloga de l’Associació AVAF, especialista en problemes emocionals i màster en Psicologia Clínica. En estes activitats participen persones de diverses poblacions, com ara Valèn-

cia, Paiporta, Sueca, Gandia, Burjassot, Picanya i Torrent. El president n’és Carlos Villena, que compta amb la col·laboració de les voluntàries Pepi Teruel, Carmen Company i Mafe Palacios. www.avafvalencia.com ava f va l e n c i a @ ava f valencia.com

TARDOR, 2005

BIMTORRENT • 21

Los niños y niñas que vienen de Ucrania a través de FEM FUTUR

EL VIAJE DE SU VIDA

Abrazos en el aeropuerto en el momento de la despedida.

adym, Petro, Tetyana, Oksana, Olena, Sergiy, Ruslan, Alona, Makxim, Lyudmyla…, aunque lejos de confundirse con la típica nomenclatura valenciana, son nombres de chicos y chicas que ya forman parte de la vida de Torrent y de toda su comarca, puesto que cada verano y cada invierno se convierten en los huéspedes más esperados para decenas de familias que residen la región de l´Horta. Sin embargo, estas familias no son las únicas que aguardan con ilusión los programas de acogida de FEM FUTUR. La verdadera espera es aquella que viene de Ucrania, son los meses de emoción callada y feliz esperanza en los niños y niñas ucranianos que desean volver a España. Ellos así lo viven… «El primer encuentro está lleno de incertidumbre, una mezcla de miedo y expectación. Yo tenía seis años y llegaba a un país cuya lengua no había oído nunca, me iba a una casa que desconocía con una gente que no había visto jamás. Recuerdo que la noche anterior, en Ucrania, estaba muy emocionada y contenta. ¡Viviría con una familia! Pero cuando el avión aterrizó en España me di cuenta de la realidad. Era una niña y es normal tener un poco de miedo al principio.» Así relata

Tanya, de 12 años, sus primeras impresiones. «¡Tantos ojos mirándote al bajar del autobús! Y piensas: ¿Cuáles serán los míos?», comenta Vitaly, de 15 años. Curiosamente esa es la misma pregunta que se hacen los padres que por primera vez acogen a un menor. Los menores que participan en los programas de estancia temporal de FEM FUTUR tienen entre 6 y 17 años. Proceden de orfanatos o familias pobres afectadas por la explosión nuclear de Chernobil.

Una niña ucraniana.

Su estancia en la Comunidad Valenciana resulta muy beneficiosa para estos chicos y chicas ya que aquí tienen la posibilidad de comer sano, recibir atención médica y, sobre todo, disfrutar del cariño de una verdadera familia. «Resulta todo mucho mejor de lo que esperas. En Ucrania no es como en España. Aquí hay papá y mamá y hermanos. Me he divertido mucho. He jugado todos los días y ¡me he bañado en una piscina!», explica contento Sergiy, de 6 años. Es su primer verano en Torrent. El programa de verano de 2005 ha superado todas las expectativas: 116 menores fueron acogidos por familias valencianas. Además de las nuevas, están las familias que, trayendo un menor, han decidido acoger a otro o incluso más. Lo que ocurre es que muchos jóvenes ucranianos tienen hermanos o hermanas en su país y son muchas las personas que abren sus casas y sus corazones no sólo a uno sino a varios de ellos. En España estos niños pueden serlo sin temer al mañana. El buen clima y el soporte familiar son muy importantes. «Aquí hay tiempo para todo. Yo he aprendido a leer y escribir en español. Leo libros y escribo cartas a mis padres y amigos. Mis hermanos valencianos me ayudan y ahora

estoy adelantando en matemáticas. También entiendo el valenciano, aunque hablarlo…», cuenta riéndose Tanya. «Pero además tengo una pandilla de amigos con los que juego y me baño en la piscina. También me gusta la tele española. Son divertidas sus series de dibujos. Acabo el día agotada, pero me lo paso en grande.» Son niños como todos, y como tales tienen sus días buenos y sus momentos menos acertados. Para hacer frente a cualquier imprevisto la asociación FEM FUTUR trae junto con los menores a tres monitores que ayudan y colaboran con las familias acogedoras para facilitar la adaptación de los chicos. Ellos están disponibles siempre que alguien los necesite. Los primeros días el idioma puede ser un obstáculo para entenderse, pero pronto queda subsanado por el lenguaje universal de los gestos. Además, aprenden muy rápido el castellano (o valenciano) y a las pocas semanas ya es posible entablar una conversación con ellos. «Yo al principio no entendía nada. ¡Pero nada de nada! Sólo sabía decir «papá, mamá, yogur y banana». Mis hermanos se reían mucho y yo también, aunque no sé muy bien porqué. Era divertido. Ahora es mejor, porque ya no me toman el pelo (se ríe). Lo entiendo todo y ¡soy yo la que gasta las bromas!»,

expone Tanya con una sonrisa. «La verdad es que el español es un poco complicado. Sobre todo para los más pequeños que vienen por primera vez. Yo recuerdo mi primer día y les comprendo», dice Andriy, de 15 años. «Aunque te adaptas pronto», añade. La estancia de estos niños y niñas en la comarca es también muy especial para aquellos que los acogen. «El tiempo pasa muy rápido en España. En seguida ¡puf! ya están los papás preparando la maleta para regresar a Ucrania», afirma seria Mariya, de 7 años. «Se te pone un-no-sé-qué en la tripa cuando sabes que es la víspera de marcharte… Nadie quiere irse, pero sabemos que pronto estaremos de vuelta», asegura pensativa Tanya. Historias y anécdotas hay tantas como niños y familias, pero el sentimiento es común… «Volver a España» es el deseo más repetido entre abrazos en el aeropuerto en el momento de la despedida. La cifra habla por sí sola: aproximadamente el 98% de las familias acogedoras repiten experiencia. Y, aunque el proceso es lento, cada vez son más las personas que se lanzan a la fantástica aventura de ser padres, hermanos, abuelos… de acogida. Más información en www. femfutur.org SALUD MARCH

22 • BIMTORRENT

TARDOR, 2005

169 persones han realitzat pràctiques en empreses Des del Projecte Génesis Plus, cofinançat pel Fons Social Europeu

Delegació de Foment Econòmic, al carrer d’Azorín, 40.

es de la delegació de Foment Econòmic de l’Ajuntament s’està desenvolupant el Projecte Génesis Plus, que millora les possibilitats de poder trobar ocupació a Torrent. La formació específica i la pràctica en empreses de

l’àmbit social són els pilars d’este projecte que, amb un pressupost de 535.000 €, ha complit el seu objectiu. Actualment, 169 persones han realitzat pràctiques en empreses, i un 26% ja han trobat treball gràcies a este projecte.

Antena local de la Cámara de Comercio en Torrent

a Antena Local de la Cámara de Comercio en Torrent se inauguró en junio de este año. La implantación de la Antena en la ciudad fue el resultado de la firma de Tras la firma del convenio suscrito entre el Ayuntamiento un convenio de colaboración suscrito con la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de el 1 de junio entre el Ayuntamiento Valencia y el Consejo Superior de Cámaras de España. de Torrent, la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Valencia y el Consejo Superior de Cámaras de España. Este proyecto cuenta con la financiación del Fondo Social Europeo, y tiene el objetivo de dinamizar el sector empresarial de la zona y acercar a las empresas del municipio todos los servicios de la Cámara de Comercio (apoyo a mujeres empresarias, comercio interior, comercio exterior, formación empresarial, nuevas tecnologías…) para impulsar y mejorar la actividad productiva de la zona. Además en la Antena Local de Torrent se puede contar con el servicio de Ventanilla Única Empresarial, que es un servicio de orientación y asesoramiento para las personas emprendedoras que piensan constituir su propia empresa y necesitan información básica para ponerla en marcha, como las subvenciones que pueden amparar su proyecto, las formas jurídicas más adecuadas, información de mercado, consultas de tipo jurídico, etc.; y sobre todo facilitar la tramitación integral de la empresa, tanto en Hacienda como en Seguridad Social y restantes trámites ante la administración autonómica y local, para dar de alta la empresa de forma totalmente gratuita. Durante estos meses de funcionamiento se han registrado un total de 90 visitas, entre personas emprendedoras y empresarias de Torrent y alrededores, consiguiendo la constitución, de manera totalmente gratuita a través de la Ventanilla Única Empresarial, de 8 empresas en la zona. También es de destacar aquellas empresas que se acercaron a la Antena para solicitar la subvención que gestiona la Cámara de Comercio «per ús i promoció del valencià», solicitando la subvención un total de 34 empresas y concediéndose en concepto de ayuda un total de 6.406’29 €. Con el objetivo de dinamizar el tejido empresarial, se han organizado diversas actividades de la Antena Local de Torrent: una jornada sobre energías renovables y ahorro energético, celebrada el 27 de septiembre y pensada para que las pymes puedan conocer actuaciones concretas que les puedan ayudar a ahorrar energía y aumentar su eficiencia, consiguiendo una reducción en la factura de la energía; una jornada sobre cooperación en el sector del transporte para mejorar la competitividad, el 5 de octubre, a fin de constituir una Central de Compras de Transporte en Torrent, así los transportistas asociados podrán beneficiarse de descuentos y mejores condiciones en las compras de bienes (gasoleo, neumáticos…); una serie de Talleres de innovación tecnológica para empresas, cuyos temas a tratar son el certificado digital, la factura electrónica, seguridad de los sistemas de información, internet básico y el Taller de gestión y trámites con la Administración por internet del 17 de octubre; una jornada sobre Mujer y Comercio, el 26 de octubre, para estimular a las mujeres a alcanzar los puestos directivos o de responsabilidad en la empresa. Se hacen trimestralmente encuestas al pequeño comercio para conocer la situación local, elaborando, con los resultados obtenidos, un informe sobre la coyuntura del comercio minorista de la ciudad. Estas son algunas de las iniciativas que se están promoviendo y llevando a cabo, pero sólo son algunas de las que se realizarán en la localidad. Un pilar básico de la Antena Local es la instalación de un Observatorio Económico Local, con el que se pretende recopilar información dinámica sobre la situación y las problemáticas específicas del empresariado de la zona, tomando como punto de partida las estadísticas, los estudios realizados de la zona y los resultados de los diferentes paneles empresariales que se celebren. Con la celebración del panel empresarial de comercio el 9 de noviembre se dará por inaugurado el Observatorio. El objetivo de esta reunión de trabajo es sentar en una misma mesa a las autoridades locales, personal técnico de la Cámara de Comercio de Valencia, representantes de asociaciones y comerciantes de Torrent para presentarles un estudio sobre la situación actual del comercio local i debatir sobre las posibles líneas de actuación de comerciantes y de las autoridades locales para dar solución a las necesidades de los empresarios y empresarias. Para más información sobre las actividades pueden contactar con Carmen Martínez Cubells en el teléfono: 961111868 o en el correo atorrent@camaravalencia.com. CARMEN MARTÍNEZ

Residències de tercera edat, escoles infantils o centres ocupacionals d’àmbit local són un exemple de les més de 30 empreses que posen el seu centre de treball a la disposició del projecte i dels NEUS SILVESTRE usuaris.

Las primeras emprendedoras del programa DIME hacia la creación de su empresa

La Mancomunitat apoyará la creación de más de 200 empresas Más de 25 mujeres con ganas de montar su propio negocio empiezan la preparación para conseguir el objetivo de convertirse en empresarias. Son las primeras beneficiadas del programa DIME (Desarrollo Integral Mujer Emprendedora) gestionado por la Mancomunitat de l’Horta Sud, de la iniciativa comunitaria EQUAL, con el objetivo de luchar contra la desigualdad en el mercado laboral, sobre todo la que se basa en el sexo y el origen étnico. Estas mujeres recibirán el asesoramiento, ayuda económica y total apoyo de la Mancomunitat. Son las primeras emprendedoras de las más de 200 que participarán en el proyecto DIME hasta el 2007.

l proyecto, financiado por la Unión Europea a través del Fondo Social Europeo con 1,6 millones de euros, está desarrollado por la Mancomunitat de l’Horta Sud y la Agrupación de Desarrollo que reúne a los principales agentes institucionales, económicos y sindicales de la comarca [compuesta por la empresa Idees SL, la Federació de Dones Progressistes de la Comunidad Valenciana, los sindicatos UGT y CCOO, el Club de Gerentes de Torrent, la Agrupación Comarcal de Empresarios (ACE) de Alaquàs-Aldaia, Florida Centro de Formación y la Asociación de Dones AME 2000]. Mujeres con una idea empresarial clara o con una simple intuición de lo que podría ser su negocio, pero todas con muchísimas ganas de empezar su propio proyecto. El primer grupo de emprendedoras del DIME se reunía el 14 de septiembre en la Mancomunitat para poner en común sus expectativas y comenzar a elaborar un autodiagnóstico de lo que cada una necesitará para crear y dirigir con éxito su empresa. En este primer grupo figuran mujeres de Picanya, Catarroja, Torrent, Albal, Aldaia, Quart de Poblet, Picassent, Alaquàs y Paiporta, entre otras poblaciones de la comarca. En el primer día del programa DIME estas emprendedoras analizaron su situación de partida y descubrieron cómo en los próximos meses aprenderán a superar barreras personales, familiares y sociales para conseguir establecer un negocio con éxito. Algunas de ellas comienzan a dar los primeros pasos de su propio negocio, otras lo tienen en proyecto, pero todas están muy ilusionadas en sacar adelante su idea empresarial. Entre los proyectos planteados figuran empresas de servicios educativos, de rehabilitación de edificios, restauración, lavandería industrial, relax y descanso, agencias inmobiliarias y gabinetes psicopedagógicos. El principio hacia el éxito empresarial empieza por la superación de las dificultades personales, es decir, valorar positivamente la iniciativa de la que se parte y eliminar inseguridades. Las asistentes se han dado cuenta de que tendrán que desarrollar habilidades emprendedoras como técnicas de comunicación, de negociación o hablar en público, y asistirán a talleres de diversificación de tareas de negocio para no limitar la capacidad de crecer como empresa dedicándose sólo a aquello que ya se sabe hacer. A lo largo del programa se implicará a las familias para que las labores de la casa se repartan de manera equitativa y se creará un centro de apoyo a la mujer emprendedora con guardería, biblioteca y centro de asesoramiento y formación y se pondrán en marcha los cheques-servicio para que cuando las mujeres tengan que hacer alguna gestión sus familias estén atendidas. Las primeras participantes asistirán a clases de gestión empresarial y se beneficiarán de un programa de apoyo a la financiación mediante microcréditos. Una vez montada la empresa, empresarias con experiencia aconsejarán a las nuevas emprendedoras para que sus negocios puedan crecer, se realizarán intercambios con otras emprendedoras de Europa y al final de todo el DIME se organizará una Feria Internacional de Emprendedoras donde se expondrán las nuevas empresas creadas y dirigidas por mujeres que han resultado de esta FRANCESC MARTÍNEZ iniciativa comunitaria.

TARDOR, 2005

Agradecimientos tras la celebración del vigésimo quinto aniversario de ARTIC

esde ARTIC (Alcohólicos rehabilitados de Torrent y Comarca), queremos agradecer la oportunidad que nos brinda el BIM, para manifestar nuestro reconocimiento a todas y cada una de las personas que integran las diversas delegaciones del Ayuntamiento: Cultura y Educación, con José Antonio Veiga; Mujer y Fomento Económico, con Xelo Medina; Participación Ciudadana, Brigada de Obras y Fiestas, con Encarna Redón; BIM y Publicaciones Municipales, con Gemma Gimeno; Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social, con Ramón Pacheco; y al Presidente Honorífico de ARTIC, Valentín Fernández; a Ezequiel Castellano, amigo incondicional; a Miguel Ángel Torres, médico asesor de ARTIC y en la actualidad secretario técnico del Comisionado para la Atención de las Drogodependencias, Dirección General de

Drogodependencias; a Jesús Ros, diputado autonómico y amigo, y a Ana Coronado, directora del BIM, amiga y gran conocedora de ARTIC, lo ha demostrado en la redacción del libro del 25 Aniversario. Y tras esto nos gustaría resaltar la importancia que ha tenido el alcalde, José Bresó, en nuestro aniversario, agradecerle la edición del libro recopilatorio de la historia de ARTIC, la buena disposición de las gentes del Auditori, también los del Curso de Auxiliar de Restaurante Bar. El Alcalde ha tenido mucho que ver en que eso sea así, y por eso nos atrevemos a pedirle que haga extensible a todas esas personas nuestro agradecimiento más sincero. Por supuesto, en ARTIC, desde hace muchos años, los colores de la política son múltiples, y eso se ha demostrado con la buena disposición por parte de todos los grupos políticos del Ayuntamiento; en la

colaboración, participación y apoyo en todos nuestros actos, y cómo no, la celebración del 25 Aniversario también contó con ellos: Severino Yago, Vicente Soria, José Mª Veguer y Sento Beguer. Gracias. Desde estas líneas queremos hacer partícipe a todos del orgullo que da pertenecer a una asociación como ARTIC, en la que a través del esfuerzo, la constancia, la responsabilidad, el trabajo, y hasta a veces cabezonería, un grupo de personas con problemas «quién no tiene problemas» ha sabido encaminar sus vidas y cumplir 25 años de salud, con ilusión, ganas de vivir, etc… Pero ARTIC continúa, y las actividades inmediatas son: una Asamblea General Extraordinaria para solicitar la Declaración de Utilidad Pública a nivel Nacional, las terceras Trobadas de la FAC en el mes de octubre (con la participación activa del Taller de Be-

(En el departamento del BIM quedan ejemplares de este libro.)

bidas Saludables y la representación de la obra de teatro que se estrenó en la clausura del XI Concurso de Teatro ARTIC), la incorporación del equipo de fútbol a la nueva liga de fútbol sala local, la celebración del Día Nacional sin Alcohol (15 de noviembre) con la presentación en Torrent de la campaña sobre alcohol de diversas UPC de la Comarca, y la continuación de los Programas clave de ARTIC: Centro de Día, con lo que conlleva de tratamiento de todo tipo de adicciones

BIMTORRENT • 23

y Unidad de Prevención Comunitaria (UPC), dándole la importancia que requiere la prevención, sobre todo en el ámbito escolar (son los más jóvenes de Torrent, los que, a través de colegios e institutos, reciben la educación necesaria sobre las drogodependencias). Sin olvidarnos de la prevención comunitaria que se da a las asociaciones y público en general. Este año la nueva experiencia de ARTIC en prevención está prevista en el mundo laboral. Hemos de añadir nuestra satisfacción por el reconocimiento nacional que la Federación Española de Municipios y Provincias ha otorgado al II Plan Municipal de Drogodependencias elaborado por el ayuntamiento de Quart de Poblet (un manual de buenas prácticas en drogodependencias que se publicará y repartirá en poblaciones de ámbito nacional que cuenten con más de 20.000 habitantes), redactado por la comisión en la que ARTIC es miembro activo, ya que tenemos una delegación en esa localidad. LA JUNTA DIRECTIVA DE ARTIC

Torrent, la localitat de la província de València on més s’ha consolidat la campanya «Si te pasas, te lo pierdes. Controla lo que bebes» El Pla Municipal de Drogodependències de Torrent i l’Associació Controla Club van realitzar la huitena edició de la campanya «Si te pasas, te lo pierdes. Controla lo que bebes». En la presentació de la 8a edició del programa de prevenció, que tingué lloc abans de les festes patronals, es va fer un balanç sobre el consum d’alcohol i drogues entre la població juvenil en Torrent. Hi intervingueren el primer tinent d’alcalde, Severino Yago, el regidor de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social, Ramón Pacheco Sarabia, i per part de l’ONG Controla Club el seu vicepresident, Vicente Pizcueta.

amón Pacheco assenyalava que les activitats de l’associació Controla Club s’emmarquen dins de l’estratègia d’actuació de l’Ajuntament, que realitza el seu propi Pla Municipal de Drogodependències en els àmbits assistencial, preventiu i formatiu. Va destacar la implantació de programes de prevenció comunitària i la importància de la col·laboració d’organitzacions com el Controla Club, que forma part de la Comissió Tècnica de Drogodependències de Torrent, amb qui s’ha renovat per dos anys més l’acord per al desenvolupament i la integració de la campanya «Si te pasas, te lo pierdes» dins del Programa de Prevenció de les Drogodependències que es du a terme. També destacà la voluntat decidida de l’Ajuntament de promoure un debat social realista i compromés sobre la situació del consum de drogues, amb un ampli pla de mesures tant en el camp assistencial com en el preventiu. En aquest sentit, va destacar la importància de comptar amb un programa de sensibilització com «Si te pasas, te lo pierdes» que realitza activitats durant els últims set anys de forma interrompuda entre els jóvens d’alt risc. Torrent és la localitat amb més experiència i consolidació de totes les que desenvolupen la campanya a la província de València, «per resultats, capacitat d’impacte entre els jóvens, continuïtat i nombre d’activitats realitzades. Les dades més significatives que cal destacar d’esta col· laboració són les que s’han obtingut mitjançant la realització de tests i enquestes en les accions informatives portades a terme durant les festes patronals, als centres d’ensenyament mitjà i a les zones d’oci. Les dades demostren que ha augmentat la identificació de l’alcohol com una droga més: un 88% de jóvens de Torrent fan esta identificació. El 74% no vincula l’ús de les drogues amb la diversió, i un 70% té clar que la dependència de les drogues no és compatible amb la festa, segons les dades de l’ONG Controla Club. Pel que fa al nombre de participants en les activitats, els jóvens de Torrent renoven el seu interés en la campanya any rere any, i el Controla Club ja compta amb 5.523 membres associats que cada any reben per correu informació actualitzada de les activitats i missatges de la campanya, i més de 15.000 jóvens de Torrent tenen contacte directe amb les activitats. La campanya «Si te pasas, te lo pierdes» iniciava les activitats el 23 de juliol en plenes festes de Torrent, durant el concert d’El Sueño de Morfeo. El 24 de juliol va estar present en el concert de Mojinos Escozios. Estos concerts formaven part de les activitats

del Rockejat, que tingueren lloc al Parc Central. S’hi va instal·lar un estand informatiu de la campanya atés per voluntaris de l’ONG, on es va distribuir informació, es realitzaren activitats participatives, s’emplenaren tests per a conéixer els hàbits de consum i es distribuïren suports promocionals de la campanya, amb l’objectiu de fer arribar els missatges sobre els perills que suposa el consum abusiu d’alcohol als jóvens, en l’edat més crítica de l’adolescència i en plenes festes populars, moment en què es produeixen les primeres eixides nocturnes. «Si te pasas, te lo pierdes» iniciarà la segona fase a la ciutat de Torrent al mes de novembre, i durant dues setmanes estarà present als centres d’ensenyament Tirant lo Blanc, Número 4, Serra Perenxisa, Marxadella, Monte-Sión, Santa Ana i Pléyade. S’hi instal·larà una exposició dels premis ControlArte, el contingut de la qual transmet els missatges de la campanya i realitza activitats tant en els períodes de descans entre classe i classe com en el descans de mitjan matí i en les tutories, de manera que la campanya estarà físicament a les aules i als espais comuns, als patis, a les cafeteries etc., amb la intenció que arribe als jóvens a través del vehicle més directe: el seu centre d’estudis. Podeu estar informats visitant la pàgina web de la campanya: www.controlaclub.com

24 • BIMTORRENT

TARDOR, 2005

HISTÒRIES DE TORRENT SOLIDÀRIA

Els nostres protagonistes Francisca Giménez: força, constància i temperament En este número entrevistem el cap visible de la nostra associació, Francisca Giménez Parrilla, presidenta de Torrent Solidària; una dona menudeta per fora, però gran per dins, alma mater de l’associació. Vos invitem, estimades i estimats lectors, a submergir-vos en esta pàgina per descobrir la història d’una voluntària d’excepció que ací titulem força, constància i temperament, tres paraules que defineixen el caràcter d’una lluitadora.

ui diu que la màgia no existeix? La nostra protagonista n’és plena. Paqui –així és com la coneixem tots– reuneix totes estes qualitats: dona forta, decidida, ferma, treballadora, encantadora i, si això és poc, sàvia. A més, té el do de saber fer-se escoltar, atrau, reuneix, convoca. Amb una voluntat innata per a ajudar els altres, des de molt jove decidí canalitzar els seus sentiments i inquietuds realitzant-se com a voluntària. Abans de ser veïna de Torrent era d’Aldaia, on va començar a exercir pel seu compte una activitat voluntària amb una senyora que tenia problemes d’alcoholisme i a la qual portava dos vegades per setmana ací a Torrent, quan encara no s’havia creat el centre d’ARTIC. S’entrevistava amb la psicòloga que duia el cas, li controlava la medicació i a més s’ocupava de la casa i de les tres xiquetes que tenia aquella dona. Més tard col· laborà amb els Serveis Socials d’Aldaia, que li van aconsellar que deixara el cas perquè l’absorbia massa i no era bo per a ella. Actualment, l’experiència i la saviesa adquirides li han fet guanyar fermesa, característica que es reflecteix en la seua labor com a presidenta de Torrent Solidària. Ella va formar part del que podem anomenar la «generació del 98», no de poetes, sinó de voluntaris; va ser una component del primitiu «grup dels tretze» amb el qual allà pel 1998 començà a formar-se allò que més tard –amb la direcció de Serveis Socials, en la Regidoria de Benestar Social– seria l’any 2001 l’actual Associació de Voluntariat Social Torrent

Solidària. Paqui també fou una de les tretze primeres persones que després de llegir el tríptic de Serveis Socials de l’Ajuntament, que invitava a participar en un projecte de voluntariat, es va decidir a fer el primer curs de voluntariat. Allò només era un projecte amb el nom de Torrent Solidària. Més tard, després de formar una comissió organitzadora (tal com mana la Llei), Paqui va ser triada presidenta de la nova associació. La nostra protagonista anteposa els objectius de l’associa ció per damunt de tot. Primer és l’associació –ens diu– i els objectius que cal aconseguir: oferir un servei voluntari d’ajuda en els diversos sectors, que, com sabem, són immigrants, dona, disminuïts psíquics, físics i persones majors, i després ve tot el que comporta dirigir una associació de voluntaris. El seu lema –diu Paqui– és que l’Associació Torrent Solidària ha de perdurar al pas dels anys i ha de continuar fent la seua labor, independentment de les persones que la dirigisquen, dels volun-

taris que la componguen o de qualsevol organisme, ja siga oficial o no. L’associació es va formar en el seu dia amb el treball, la dedicació i l’esforç d’un grup de persones, i ací la tenim, amb el pas del temps, creixent i oferint els seus serveis. Ens devem a la població més desfavorida, no podem fallar-los, continuarem creixent –ja en som més de 100, amb un 80 per cent en actiu– i esforçant-nos per complir bé la nostra labor. Hem anat aprenent dels nostres errors –continua dient-nos– i hem evolucionat. Els cursets que s’imparteixen actualment als nous voluntaris coincideixen millor amb la idea de la qual ha nascut l’associació, són més «personalitzats», més pròxims als problemes amb què tractem dia rere dia. A Paqui, li agrada que se sàpia que l’associació és INTERGENERACIONAL, és a dir, que està formada per persones de «generacions» diferents, totes juntes, valorant el millor de cada una, la frescor i la joventut de tots, amb l’ex-

periència i la serenitat d’altres. Com déiem al principi, Paqui té eixe poder de convicció, «alguna cosa» que fa que les persones l’escolten amb atenció, i convenç, atrau. A propòsit d’això, ens va contar la seua primera experiència en Torrent Solidària, quan li assignaren un cas en què havia d’acompanyar i, si era possible, traure a passejar una senyora –actualment és molt amiga seua– que s’anomena Rosa. Esta dona (hui companya nostra) estava molt de temps sense eixir de casa perquè no podia caminar, anava en cadira de rodes i a més estava passant un mal moment, perquè la depressió i la soledat afectaven la seua personalitat. Paqui es va assabentar que podia fer rehabilitació, i la va convéncer per a eixir de casa, i anaven a passejar per l’avinguda amunt i avall amb la cadira de rodes i el caminador; anaven a la llar de jubilats i a fer rehabilitació. A poc a poc, Rosa va deixar la cadira de rodes, va guanyar força tant en les cames com en el seu estat

d’ànim, conegué en el CEAM qui hui és el seu marit, es casaren i ara són voluntaris els dos i molt bons amics de Paqui. La nostra companya i presidenta és una gran persona, sense dubte. Quan la vam posar en un escenari imaginari i li demanàrem que enviara un missatge, ens va dir: «la gent ha d’acostar-se i parlar amb les associacions de voluntariat...», «vine, mira, escolta i observa el que faig, mira com estic de plena de satisfacció; es rep més del que es dóna, comprova-ho, acosta’t i coneix-nos». Quan et quedes observant esta dona hi veus una gran força interior, una gran capacitat per a captar on es necessita solidaritat i un saber fer en tot moment. L’associació li ocupa molt de temps, molta dedicació, és molt important per a ella, s’hi veu clarament que porta molt endins la solidaritat i ens contagia el seu entusiasme. Li demanem que continue així, lluitant per l’associació i mantenintnos units a tots els voluntaris com fins ara, amb un mateix fi, la SOLIDARITAT, i amb un exemple d’humilitat i perseverança. Gràcies, presidenta! I a vosaltres, benvolgudes i benvolguts lectors del BIM, gràcies per continuar llegint-nos. Esta ha estat una història més de les moltes que hem de contar-vos. Vos animem i vos invitem a ser solidaris, i a conéixernos en les adreces següents: www.torrentsolidaria.org informacion@torrentsolidaria.org C/ Benemèrita Guàrdia Civil, 11. Tel. 655 959 294. Oficina: dijous, de 18.30 a 21.00 hores. EMPAR COMPANY, ÀLEX ANDÚJAR i VIÇENT ESTELA

TARDOR, 2005

BIMTORRENT • 25

Presentación del Centro de Voluntariado de Torrent

l 17 de octubre tuvo lugar la presentación del Centro de Voluntariado de Torrent en el local municipal de la calle de Santo Domingo, número 22, al que asistieron Ramón Pacheco, delegado de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social, la subdirectora de la Fundación de la Solidaridad y Voluntariado, Reyes Selvi, y el alcalde, José Bresó. Ese mismo día se clausuraba la exposición itinerante «Fotomaratón Solidario» que permaneció diez días expuesta en el local citado. El Ayuntamiento, consciente del importante caudal solidario de su ciudad, mostrado a través de varias entidades, como Cruz Roja, Protección Civil o Torrent Solidària, entre muchas otras, ha visto necesario coordinar la actividad del voluntariado y la solidaridad del municipio. A tal fin, y para optimizar recursos tanto humanos, como materiales, ha firmado un convenio con la Fundación de la Solidaridad y el Voluntariado de la Comunidad Valenciana, para poner en marcha un Centro del Voluntariado, que favorecerá la ampliación y

mejora del asesoramiento e información en torno al voluntariado y la solidaridad. El Centro del Voluntariado está ubicado en el local destinado a la delegación de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social de la calle Santo Domingo núm. 22, donde se ofrecerán sus servicios los lunes, martes, miércoles y viernes de 9,00 a 12,30 horas, y los jueves de 17.00 a 20.30, con el objetivo de fomentar la sensibilización y promoción de los valores del voluntariado, en favor de una sociedad más justa y solidaria. El personal del Ayuntamiento y la coordinadora del centro, responsables de este proyecto, ponen a disposición de los ciudadanos todo su empeño, ganas de trabajar y profesionalidad, ofreciendo herramientas informativas y formativas, para lograr que la gente se aproxime a la realidad del voluntariado. Se ofrecerán cursos, talleres, conferencias, charlas, etc. porque es importante lograr una buena preparación para llevar a cabo satisfactoriamente los propósitos solidarios. Se prestará asesoramiento a cualquier

La educación sanitaria a través del Plan Municipal de Salud

entro del Plan Municipal de Salud el Ayuntamiento, con la colaboración de la Unión de Mutuas, ha organizado una serie de charlas dirigidas a la educación sanitaria de la comunidad que versarán sobre Alimentación saludable, Hipertensión: prevención y tratamiento, Trastornos del sueño, y Primeros auxilios. Se realizan en diferentes colectivos y asociaciones municipales: Mujeres de Torrent, Tyrius, Centro Cultural «El Quijote», Asociación Castilla la Mancha, Hogares Municipales de Tercera Edad San Enrique, San Cayetano y Virgen del Olivar; y se impartirán a lo largo de este curso por profesionales sanitarios. La actividad forma parte del Programa de Educación para la Salud que el Ayuntamiento viene desarrollando desde hace quince años y que supone la experiencia más larga de la que se tiene noticia en nuestro país.

entidad, asociación, o grupo de ciudadanos con finalidades solidarias y de promoción del voluntariado en los aspectos jurídico, contable, informático, técnico y de comunicación. Se facilitará el uso de las instalaciones a las entidades para el desarrollo de sus actividades. También se prestará servicio y apoyo a las entidades sociales con finalidades solidarias, y por ello se ofertarán ayudas específicas de formación, participación y sensibilización del voluntariado, para poder conseguir la implicación de un mayor número de personas. Y lo que es más importante, se pondrá en contacto con estas entidades a las personas que deseen ser voluntarias. La solidaridad hoy en día, es un valor en auge que debemos fomentar y promocionar, ya que nos compromete como seres humanos hacia los que más lo necesitan. La labor voluntaria tiene cabida en diferentes campos de actuación social, como pueden ser la salud, la educación, la infancia, los ancianos, la mujer, los discapacitados, la defensa y protección del medio ambiente...

Vacunadas contra la gripe más de mil personas en los centros de mayores

nte el éxito de las campañas antigripales de años anteriores, el Ayunta miento puso en marcha este año una nueva campaña de vacunación en los tres centros de mayores: Virgen del Olivar, San Cayetano y San Enrique y en el CEAM, los días 4, 5 y 6 de octubre. Esta campaña de vacunación en los hogares de mayores que ha llevado a cabo el Ayuntamiento, en colaboración con el departamento 9 de la Agencia Valenciana de Salud, ha tenido un gran éxito, ya que se han efectuado más de mil dosis fuera de los servicios sanitarios, y se ha evitado el colapso de los mismos y cumplido el objetivo de acercar la vacuna a nuestros mayores y vacunar al mayor número posible.

La existencia del voluntariado permite contribuir a fomentar un mundo donde puedan vivir tanto los fuertes como los más débiles, manteniendo la ilusión de quien lo tenía casi todo perdido, ofreciendo así nuevas oportunidades, aumentando su situación de bienestar físico, mental y social, para lograr una vida satisfactoria y garantizar los derechos más básicos y fundamentales. La persona voluntaria realiza actividades tan diversas y sencillas a la vez, como distraer, enseñar, ocupar el tiempo libre, acompañar, trasladar y sobre todo ESCUCHAR. Escuchar a quien tiene necesidad de contar algo en un momento dado, aliviando así su tristeza o preocupación, dejando escapar sentimientos negativos y favoreciendo su recuperación ayudándole a superar el estado de malestar. Las experiencias que nos han transmitido los voluntarios han revelado que cuando desempeñan sus tareas solidarias obtienen a cambio una satisfacción mucho mayor que el esfuerzo realizado y muy superior a la que le proporcionaría el dine-

ro: la de estar haciendo lo que cree que debe, «para contribuir a transformar la sociedad», «para ayudar a los demás», «para dar sentido a la vida» y «para crecer en experiencia»; de ahí la importancia de que el voluntario o voluntaria se integre en alguna entidad con fines solidarios y trabaje de forma organizada junto con más personas, lo que permitirá incorporar ideas, capacidades y medios y garantizar la continuidad de la actividad que se esté llevando a cabo. Hay que destacar que no se trata de intentar convencer a nadie para que se haga voluntario, puesto que debe ser una decisión propia y altruista, libremente adoptada, que nadie debe forzar. Sólo se aspira a dar información, que ayude a reflexionar sobre un hecho social actualmente en expansión y conseguir poco a poco retomar el espíritu de antaño de vecindad solidaria, en el que vivían nuestros abuelos y antepasados que asumían tradicionalmente el cuidado y atención de los más necesitados. Centro DE VOLUNTARIADO DE TORRENT

Ludoteca Cruz Roja Juventud Torrent

l pasado 12 de julio finalizó en Torrent la primera ludoteca organizada y realizada por voluntarios de Cruz Roja Juventud en esta ciudad. Durante dos meses vinimos desarrollando dinámicas, talleres, charlas y excursiones cada fin de semana. Fue una experiencia muy enriquecedora, tanto para participantes como para monitores y, por ese motivo, hemos decidido repetirlo este curso escolar. Así, entre octubre del 2005 y junio del 2006 tendrá lugar «Sábados Diferentes»: actividades de ocio y tiempo libre durante todos los sábados por la mañana, a las que estáis todos invitados. Con el objetivo de fomentar el desarrollo social, motriz y cognitivo de los participantes, se van a llevar a cabo una serie de actividades encuadradas dentro de las distintas áreas que trabaja Cruz Roja Juventud: Educación para la salud, Medioambiente, Paz y desarrollo, Intervención e Inclusión social y Coeducación de género. Si tienes entre ocho y doce años, te invitamos a participar en este gran juego. Puedes pasar a informarte o inscribirte en Cruz Roja Torrent, C/ Hernández Malillos, 19. Torrent. Tfno: 96 156 60 74.

26 • BIMTORRENT

TARDOR, 2005

Joventut

Arreplega al CIJ la nova agenda 2005-2006

Nova campanya sobre el consum del tabac i el cànnabis

«S

n any més la xarxa Joves.net ha editat una agenda escolar per a tots els jóvens de les localitats que en formen part, que la necessiten. Només has de passar pel teu Centre d’Informació i arreplegar-la. El tema guia de l’agenda d’enguany ha sigut «Joves i Ciudadania». A través de les pàgines de l’agenda els jóvens aniran descobrint una ciutat de ciutats.

i te’l passen, passa» és el nom de la nova iniciativa que ha ficat en marxa la xarxa Joves.net mitjançant la qual tractaran la prevenció i la reducció en el consum del tabac i el cànnabis. La campanya està dirigida als alumnes dels instituts torrentins del primer nivell d’Educació Secundària per tal que reben una informació adequada sobre el tema. Els pobles que van a posar en marxa esta iniciativa compten amb un material inèdit publicat per la mateixa xarxa i amb l’acreditació de la Conselleria de Sanitat. Entre el material destaca un CD interactiu on els alumnes trobaran un joc de preguntes i respostes de temes tan diversos com alguns mites sobre estes drogues, les conseqüències de fumar cànnabis, els diners que es gasten els fumadors o els llocs on està prohibit fumar. Al CD es pot trobar una caràtula llibre plena d’informació sobre tabac, alcohol, cocaïna, èxtasi i cànnabis. La campanya es completa amb una exposició que serà explicada per un expert en el tema. n

Apunta’t als nous cursos del CIJ

om cada mes de setembre obrim de nou la temporada de cursos al CIJ. Per començar t’informem que ja tenim monogràfics de cap de setmana preparats per a tu. Al mes d’octubre, el dissabte 15 i 22, es realitza la segona edició del monogràfic de Globoflèxia. Al mes de novembre, en horari de dissabtes de matí, hi haurà el monogràfic Educació en l’art, on et donaran recursos per al treball amb jóvens a través de l’art.

I per al desembre hem preparat un curs de Mediadors de 40 hores que es farà en dos caps de setmana, que seran del 9 a l’11 i del 16 al 18 de desembre. A més a més, hem preparat un curs de manualitas per a tots aquells que vulguen aprendre noves tècniques i recursos manuals. Este curs es realitzarà un dia a la setmana, a partir del 27 d’octubre. Si vols saber-ne més telefona al 96 157 52 67 o passa pel carrer de Federico Maicas. SUSANA MARTÍNEZ

Huitanta voluntaris van realitzar labors de vigilància i control de la muntanya

l programa de Voluntariat Ambiental de l’Ajuntament ha rebut una ajuda econòmica de la CAM, una entitat compromesa amb el medi ambient que cada any realitza una convocatòria d’ajudes denominada Programa Volcam. El programa d’ajuda al voluntariat és una iniciativa de participació social per a la conservació del patrimoni natural i la millora de la qualitat ambiental dirigit a associacions, fundacions i entitats sense ànim de lucre. L’Ajuntament, per mitjà de les delegacions de Medi Ambient i de Joventut, ha organitzat un any més el programa de Voluntariat Ambiental al municipi durant l’estiu, en torns d’una setmana cada un. El primer començà el 4 de juliol, i l’últim va finalitzar el 28 d’agost. El programa de Voluntariat Ambiental té com a objectiu la vigilància i el control de tres zones del municipi, amb la fina-

litat de conservar els valors ambientals i de tractar de despertar entre els jóvens de la comarca l’interés per l’entorn natural que els envolta. Enguany s’han presentat 80 jóvens interessats en estes labors, que han realitzat huit torns en grups de deu voluntaris, acompanyats sempre per monitors. Les activitats habituals que es desenvolupen durant el voluntariat són torns setmanals de vigilància (matí i vesprada) per zones del Vedat, la serra Perenxisa i els barrancs, a peu o bé en vehicle tot terreny. El Voluntariat Ambiental combina les activitats de vigilància forestal amb la formació i l’oci. Així, els participants aprenen nocions sobre l’ús de les emissores, primers auxilis o flora i fauna de la zona, i també poden gaudir d’activitats multiaventura, com ara BTT, escalada, descens de barrancs i activitats d’animació, entre altres, acompanyats per un monitor especialitzat. Per a la comoditat dels inscrits en el programa, l’Ajuntament ofereix als participants un servei de transport fins al Vedat. RAFAEL DIRANZO

Tingueu en compte per al pròxim estiu que el voluntariat és gratuït, i els únics requisits són que es confirme la reserva de plaça i que els participants siguen majors de 18 anys (excepcionalment de 16 i 17 anys). Podeu obtindre’n més informació en les delegacions de Joventut i Medi Ambient de l’Ajuntament.

TARDOR, 2005

R E L A C I O N S

Una delegación maltesa nos visita para propiciar un hermanamiento entre los municipios de Gharb y Torrent

l 28 de septiembre el Ayuntamiento acogía en recepción oficial a la delegación de Gharb (Gozo, Malta) que visitaba el municipio como primer contacto para un posible hermanamiento de ciudades, dentro de la convocatoria de ayudas de la Comisión Europea «Promoción de la ciudadanía europea activa». En el acto de recepción estaban el alcalde, José Bresó; el concejal de Valores Cívicos y Asuntos Europeos, Miguel Ángel García; el alcalde de Gharb, David Apap; el arquitecto municipal Edward Scerri, otros representantes de la delegación maltesa, y los grupos políticos del consistorio torrentino. El alcalde, en su discurso de bienvenida, destacaba los vínculos existentes entre Torrent y Gharb (ambas poblaciones han pertenecido durante siglos a la orden del Hospital o de Malta y la Corona de Aragón) y su deseo de aumentar el desarrollo y el bienestar en ambas poblaciones, impulsando las relaciones mutuas en materia social, cultural, deportiva y económica, y fomentando intercambios de jóvenes para el aprendizaje de idiomas. El alcalde de Gharb describió las principales características geográficas, económicas y culturales de su municipio, manifestando su interés en realizar una buena promoción turística mutua y en mostrar a los empresarios españoles las posibilidades de inversión en las islas, y sobre todo expresaba el deseo de que este encuentro sirva para consolidar las relaciones en beneficio mutuo de nuestros pueblos, parte de la familia europea. También el concejal de Asuntos Europeos se sentía satisfecho por la visita, argumentando que Europa no la forman sólo las instituciones, sino que éstas deben ser complementadas por una identidad cívica y un sentimiento de ciudadanía europea.

Después de visitar el Ayuntamiento y algunas delegaciones municipales, la comitiva acudió al Auditori, al Conservatori de Música, polígono industrial Mas del Jutge, jardines de l’Hort de Trenor, Centro de Profesores, Parc Central-Ciudad del Deporte, Casa de la Cultura, La Torre, Museu Comarcal de l’Horta Sud, mercado, a la central de recogida neumática de residuos sólidos urbanos, e hizo un recorrido medioambiental por El Vedat. Tras haber conocido Torrent y manifestar su satisfacción por este encuentro, la delegación regresaba a Gharb el 1 de octubre. En próximos números daremos más información sobre el municipio de Gharb, situado en la isla de Gozo (Malta), y su posible hermanamiento con Torrent. La visita a través de imágenes Las tres primeras fotos corresponden a la recepción de bienvenida a la ciudad y la visita a diversas delegaciones del Ayuntamiento que realizó la comitiva de Gharb el 28 de septiembre. Las fotos 4 y 5 nos muestran momentos de la delegación en el Conservatori de Música y L’Auditori, en ese mismo día. En las instantáneas correspondientes a los números 6 y 7 la vemos en empresas del Polígono Industrial y en el Parc Central-Ciutat de l’Esport, el día 29; y ya en su último día de estancia, el 30 de septiembre, visitaron a la Casa de Cultura (foto 8), el Museo Comarcal (9), la Iglesia de La Asunción (10), La Torre (11), la Central de recogida neumática de residuos sólidos urbanos (12). La imagen última es la que puso punto final a este primer encuentro: la cena de despedida que ofreció el Ayuntamiento torrentino a los de Gharb. ANA CORONADO RAFAEL DIRANZO

E U R O P E E S

BIMTORRENT • 27

28 • BIMTORRENT

1957

CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA

1973 DINAMARCA IRLANDA REGNE UNIT 1981 GRÈCIA 1986 ESPANYA PORTUGAL

CAPÍTOL III

Holanda

Bèlgica

Alemanya (R.F)

Luxemburg

França

Portugal Espanya

lia

Lomé II. També al mateix any hi ha dos esdeveniments destacats, en primer lloc el referèndum del 5 de juny de 1975 en el Regne Unit, on el 67’2% dels britànics es declara a favor de continuar pertanyent a les Comunitats Europees; i la presentació de la sol·licitud d’adhesió de Grècia. La fi de la dictadura militar grega l’any 1974 va representar, igual que ocorreria posteriorment amb Espanya i Portugal, la democratització del país i va permetre la seua entrada en la CEE l’1 de gener de 1981. Es crea així l’Europa dels deu que es mantindria fins a 1986 amb la incorporació d’Espanya i Portugal, la qual cosa suposava una ampliació cap a l’Europa mediterrània. Durant este procés d’ampliació s’aconsegueixen importants avanços en drets ciutadans i en igualtats, com ho reflecteix la Sentència Defrenne d’abril de 1976, on el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sosté que el principi d’igualtat de salari per a hòmens i dones és directament aplicable i obliga tots els països membres; i la Comissió fa un rebuig formal de la sol·licitud del Govern irlandés d’exempció d’aplicar este principi. A l’abril de 1978, els caps d’Estat i de Govern reunits a Copenhaguen subscriuen la declaració conjunta del Parlament, el Consell i la Comissió sobre el respecte dels Drets fonamentals. En 1977, Portugal (28 de març) i Espanya (28 de juliol) presenten les sol·licituds formals per a l’adhesió a les Comunitats Europees, i s’inicia un període de nego ciacions i condicions que el cas d’Espanya van suposar ratificar els Pactes Internacionals de Drets Civils i de Drets Econòmics i Culturals de les Nacions Unides, convertir-se en membre del Consell d’Europa, firmar el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i subscriure la Carta Social Europea. En 1980 l’actuació del president francés, Giscard d’Estaing, que condiciona l’ampliació europea a la solució dels problemes agrícoles i financers (l’anomenada parada Giscard) va representar un fre i un retard per a la incorporació de la Península Ibèrica. Malgrat això i gràcies a la intervenció d’Alemanya i Itàlia, les negociacions van arribar a bon fi, i es va permetre a Espanya i Portugal l’entrada a la CEE el dia 1 de gener de 1986, i es crea aleshores l’Europa dels dotze. Conjuntament al procés d’ampliació s’anaven aconseguint avanços importants en integració política. Al setembre

Regne Unit

Ità

ins a 1973, la CEE havia viscut uns anys d’importants avanços econòmics, però els esdeveniments de l’octubre d’eixe mateix any amb la guerra de Yom Kippur entre Israel d’una banda i Egipte i Siria per un altra, va provocar que els països productors de petroli reduïren significativament i inclús prohibiren l’exportació de cru a determinats països occidentals, així com un augment de preus per part de l’OPEP. Les conseqüències d’esta crisi no es van fer esperar i la CEE va sofrir un fre en el seu creixement econòmic. En un intent de pal·liar-ne les conseqüències, els Estats membres es reuneixen al desembre de 1973 en la Cimera de Copenhaguen i decideixen portar a terme una política energètica comú, però la desocupació, la crisi dels sectors tradicionals de la indústria, i l’augment de preus van ser les característiques del panorama econòmic de la CEE en la segona meitat dels anys setanta i principis dels vuitanta. Davant d’este panorama va aparéixer un pessimisme mediàtic d’«euroescep ticisme» i «euroesclerosi» que preveia un defalliment en el procés de construcció europea, però els esdeveniments i avanços posteriors en matèria política i d’integració s’encarregarien de desmuntar esta hipòtesi. Així, en la Cimera de París de desembre de 1974 s’acorden tres fets significatius. El primer, donar via lliure a la celebració d’eleccions per sufragi universal al Parlament Europeu, les quals es van realitzar per primera vegada del 7 al 10 de juny de 1979. El segon, aprovar la creació del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que es va materialitzar al març de 1975 i que des d’aleshores concedeix ajudes per a la construcció d’infraestructures a fi de corregir les desigualtats entre regions. I el tercer, acordar la Unió Econòmica i Monetària amb l’entrada en vigor del Sistema Monetari Europeu al març de 1979 i la creació de l’ECU (European Currency Unit) precursor de l’actual euro, i alhora els estats membres es comprometien a coordinar les polítiques monetàries i a establir una estreta banda de fluctuació en el canvi entre les distintes monedes. Paral·lelament a estos moments clau, en 1975 la CEE signa amb 46 països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic el Conveni de Lomé I, que substitueix l’anterior Conveni de Yaoundé, i que es manté en vigor fins a 1979 quan firma el nou Conveni de

Dinamarca

Irlanda

La construcció de l'Europa dels dotze (1973-1986) En el capítol anterior vam tractar sobre el procés històric de la UE fins a la formació de l’Europa dels nou en 1973. Este capítol, continua en el temps, i tracta un període transcendental que va suposar-ne l’ampliació a dotze membres, així com impor tants avanços en la integració política. Ens referim al període de 1973 a 1986.

ALEMANYA (R.F.) FRANÇA ITÀLIA BÈLGICA HOLANDA LUXEMBURG

Grècia

4 En la Cimera de París de desembre de 1974 s’acorden tres fets significatius. El primer, donar via lliure a la celebració d’eleccions per sufragi universal al Parlament Europeu, les quals es van realitzar per primera vegada del 7 al 10 de juny de 1979. El segon, aprovar la creació del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que es va materialitzar al març de 1975 i que des d’aleshores concedeix ajudes per a la construcció d’infraestructures a fi de corregir les desigualtats entre regions. I el tercer, acordar la Unió Econòmica i Monetària amb l’entrada en vigor del Sistema Monetari Europeu al març de 1979 i la creació de l’ECU, precursor de l’actual euro, i alhora els estats membres es comprometien a coordinar les polítiques monetàries i a establir una estreta banda de fluctuació en el canvi entre les distintes monedes. 4 Es va permetre a Espanya i Portugal l’entrada a la CEE el dia 1 de gener de 1986, i es crea aleshores l’Europa dels dotze. 4 Al desembre de 1985, el Consell Europeu reunit a Luxemburg acordà la modificació del Tractat de Roma i revitalitzar el procés de la unificació europea mitjançant l’elaboració d’una Acta Única Europea. L’Acta Única Europea va entrar en vigor l’1 de gener de 1987 i representa el començament d’un nou cicle amb una nova Europa coneguda com la Comunitat Europea (CE), cicle que acabaria l’any 1992 amb el Tractat de la Unió Europea (UE). de 1983, el diputat europeu Altiero Spinelli presenta al Parlament un projecte de Tractat per a la Fundació de la Unió Europea en el que proposava la substitució del Tractat de Roma per un de nou. Encara que al febrer de 1984 el Parlament Europeu aprova per àmplia majoria el Projecte Spinelli, este és rebutjat pels governs dels Estats membres. Tot i que es va perdre una gran oportunitat per a avançar en integració, va servir per a revitalitzar el debat sobre el futur de la CEE i sens dubte va contribuir substancialment al procés que va culminar en 1992 amb el Tractat de la Unió Europea, popularment conegut com el Tractat de Maastricht. El 14 de juny de 1985 es firma a Schengen (Luxemburg) l’Acord de Schengen sobre l’eliminació de controls fronterers entre Bèlgica, Alemanya, França, Luxemburg i els Països Baixos; i es mamprenia una iniciativa que garantia la lliure circulació de persones i la supressió gradual de fronteres entre els països membres. Amb els anys

la majoria de països membres s’han anat adherint a este Acord. En 1985 entra en funcions la nova Comissió Europea presidida pel francés Jacques Delors fins a 1995. L’aparició de Delors en l’escena política de la CEE va ser transcendental, perquè va propiciar l’impuls polític que va permetre la primera modificació dels Tractats fundacionals de les Comunitats Europees. Al desembre de 1985, el Consell Europeu reunit a Luxemburg acordà la modificació del Tractat de Roma i revitalitzar el procés de la unificació europea mitjançant l’elaboració d’una Acta Única Europea. L’Acta Única Europea va entrar en vigor l’1 de gener de 1987 i representa el començament d’un nou cicle amb una nova Europa coneguda com la Comunitat Europea (CE), cicle que acabaria l’any 1992 amb el Tractat de la Unió Europea (UE). Informació facilitada per

MIGUEL ÁNGEL GARCÍA MELERO Regidor delegat de Valors Cívics i Assumptes Europeus

Fe d’errates: 1. Al BIM 146 posa que la nostra entrada en la CEE fou l’1 de juliol de 1986, quan fou l’1 de gener. 2. Les sigles de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer són CECA, no SECA.

TARDOR, 2005

BIMTORRENT • 29

Dia Europeu sense Cotxes: passeig cicloturístic urbà i tallers d’educació viària

Una vegada més, s’han celebrat a Torrent diverses activitats per tal de commemorar el Dia Europeu sense Cotxes el passat 22 de setembre. Este esdeveniment pretén ser un pas més d’una iniciativa a llarg termini, dirigida a conscienciar l’opinió pública sobre la necessitat d’una nova mobilitat urbana, evitant les molèsties causades per l’ús irracional del cotxe a la ciutat. Així, el dia 10 de setembre es realitzà un passeig cicloturístic urbà on participaren més de 350 persones reivindicant l’ús de la bicicleta com a mitja de transport sostenible i, a més, es llogaren més de 50 bicicletes; i el 22 de setembre es tallà al trànsit motoritzat l’avinguda del Pare Prudencio i es feren tallers d’educació viària per als escolars. A més, durant tot el dia, els autobusos urbans foren gratuïts. xavier salas

El Consell Agrari ha remodelado su sede

l alcalde, presidente del Consell Agrari Municipal, José Bresó, y el vicepresidente, Vicente Mora, acompañados por los vocales Francisco Iborra y José Vilanova, presentaron el 27 de septiembre la memoria anual de gestión de 2004 de esta entidad. Entre las consideraciones reflejadas en la memoria destaca que el Consell Agrari dispone de un considerable patrimonio, tanto en inmuebles como en parque móvil, que se ha visto reforzado con la total rehabilitación de su sede en la calle Fray Luis Amigó. Esta remodelación llevada a cabo en su totalidad con fondos propios, ha tenido un presupuesto de 274.010 € y pone a la disposición de los agricultores y de los ciudadanos, magníficos locales y medios para el ejercicio de la vida social. A este respecto es interés de la entidad

Presentación de la memoria de gestión de 2004.

y de su presidente que la remodelación de esta sede vaya acompañada de los más modernos medios de gestión y de las tecnologías más actuales. El presupuesto anual del año 2004 ascendió a

772.625 € (cerca de 128 millones de las antiguas pesetas). El alcalde señala que Torrent es un término municipal grande (69 Km2) y sería imposible que el Ayuntamiento

tuviera control del mismo si no fuera por la importante labor que desempeña el Consell Agrari, pues son los propios agricultores los que vigilan el territorio. Vicente Mora agradece la labor al frente del Consell del anterior alcalde, Jesús Ros, y asegura que con José Bresó hay continuidad en el apoyo a esta entidad. Las competencias que ejerce el Consell Agrari están basadas en los objetivos de favorecer y mejorar la vigilancia y policía rural, la conservación de caminos y vías rurales y en general cualesquiera otros servicios de interés general agrario cuya adecuada prestación se considera beneficiosa y prioritaria para el interés del municipio de Torrent y sus comunidades rurales. RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

30 • BIMTORRENT

TARDOR, 2005

Commemoració del Nou d’Octubre Dins de la programació que ha fet l’Ajuntament per a commemorar el Nou d’Octubre, es feren diversos actes entre els dies 6 i 7 d’octubre, com són el Conveni de col· laboració entre l’Ajuntament i Guaix, coordinadora pel valencià de l’Horta Sud; la inauguració del mural de ceràmica commemoratiu del les Trobades d’Escoles en valencià, amb l’actua ció del Grup de Tabal i Dolçaina de la Gavella; una escenificació teatral; una dansada amb els grups L’U i Dos de Torrent de la Llar Antoniana, els Llauradors del Cercle Catòlic i el Grup de Ball de Torrent, a més de una degustació de dolços típics de Torrent. Tots els actes han estat patrocinats pel Ajuntament, organitzats per La Gavella, Cucurucú Teatre i Associació d’Alumnes d’EPA, i han comptat amb la col·laboració del Gremi de Forners de Torrent.

Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i Guaix, coordinadora pel valencià de l’Horta Sud

En l’acte de la firma estigueren presents l’alcalde, José Bresó; la regidora de Promoció Lingüística, Esmeralda Torres; el regidor d’Educació i Cultura, Josep Veiga; el president de Guaix, Vicent Moreno, i representants d’altres associacions, com La Gavella.

Inauguració del mural de ceràmica commemoratiu del les Trobades d’Escoles en valencià.

Degustació de dolços típics.

l 6 d’octubre al despaxt d’Alcaldia, José Bresó Olaso, alcalde de Torrent, i Vicent Moreno i Baixauli, com a president de Guaix, Coordinadora pel valencià. Horta Sud (integrada dins d’Escola Valenciana. Federació d’Associacions per la Llengua) van signar un conveni pel qual estan d’acord a establir una col·laboració en els camps d’interés comú, incloent-hi la participació en projectes conjunts. L’Ajuntament i Guaix, Coordinadora pel valencià Horta Sud podran col·laborar en activitats de caràcter docent, cultural i de normalització lingüística. Aquest conveni es desenvoluparà en aspectes concrets i específics per mitjà d’annexos o convenis singularitzats que regulen les actuacions en els camps següents: Execució de projectes i programes de desenvolupament conjunt, que tinguen una incidència directa en els centres i els instituts de la localitat. Cooperació en programes i activitats relacionades amb la normalització del valencià en els diferents àmbits d’ús social. Assessorament mutu en qüestions relacionades amb l’activitat d’ambdues entitats. Organització i realització d’activitats comunes relacionades amb la promoció social de la nostra llengua. Intercanvi de personal, quan les característiques del treball ho requerisquen. Totes les altres que es consideren d’interés mutu, dins de les disponibilitats de les parts i de les activitats que constitueixen l’objectiu d’aquest acord marc. Cada projecte i/o programa d’actuació en el marc d’aquest acord serà objecte d’un conveni específic, que ha de contenir, entre d’altres, els aspectes següents: Definició de l’objectiu que s’hi pretén assolir. Descripció del pla de treball, que n’ha d’incloure les diferents fases i la cronologia del desenvolupament. Pressupost total i mitjans materials i humans que requereix l’esmentat programa, amb especificació de les aportacions de cada entitat. Normes per a la coordinació, l’execució i el seguiment del projecte. Nom de les persones –una per cada part– que es designaran per acord mutu i es responsabilitzaran del funcionament del conveni. A fi de concretar les accions, es constituirà una Comissió Mixta amb un representant per part de l’Ajuntament i un altre per part de Guaix. Aquesta Comissió es constituirà en el termini mínim possible, i amb una periodicitat d’una vegada a l’any durant l’inici del curs escolar (mesos de setembre i octubre). A la Comissió Mixta li corresponen, entre d’altres, les funcions següents: Proposar possibilitats de col·laboració en temes d’interés comú durant el més de setembre. Preparar els convenis específics d’execució d’aquest acord marc sobre les matèries seleccionades, dins de les modalitats de col· laboració establertes en la clàusula segona i la quantia econòmica de les ajudes. Informar de les propostes que elabore als òrgans competents de les dues parts. Aclarir i decidir tots els dubtes que es puguen plantejar en la interpretació i l’execució dels convenis específics. Fer el seguiment dels convenis específics que se subscriguen Les entitats que firmen aquest acord marc, sobre la base d’una reciprocitat justa, han d’intentar recaptar fons de finançament externs, que es faran servir per donar suport a les activitats que es duguen a terme en l’àmbit dels acords. Aquest conveni tindrà una vigència de dos anys i es podrà prorrogar tàcitament, si no és que cap de les parts ho denuncia amb tres mesos d’antelació a la data de finalització o de renovació tàcita.

Setmana de les lletres. 7é Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent Programa d’activitats. Del 24 al 29 d’octubre Dilluns, 24 d’octubre Hora: 20.00 h. Lloc: sala d’actes de la Casa de Cultura. C/Sagra, 17. · Audició poètica La nostra poesia, la nostra història. Associació d’Amics de la Poesia de Torrent. Dimarts, 25 d’octubre Hora: 20.00 h. Lloc: sala d’actes de l’Ajuntament. C/Ramón y Cajal, 1. · Presentació del llibre Una recepta i allò

que inventà la cuinera d’Empar de Lanuza. La Gavella. Associació per la llengua i la cultura. Dimecres, 26 d’octubre Hora: 10.00 h. Lloc: Institut Tirant lo Blanc. Hora: 12.00 h. Lloc: Institut Serra Perenxisa. Hora: 13.30 h. Lloc: Institut Veles e Vents. · Contacontes als instituts. Animació a la lectura amb l’escriptor Pep Castellano.

Dijous, 27 d’octubre Hora: 20.00 h. Lloc: sala d’actes de la Casa de Cultura. C/Sagra, 17. · Lliurament del Seté Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent. Dissabte, 29 d’octubre Hora: 22.30 h. Lloc: l’Auditori. C/Vicent Pallardó, 25. · Metralletes TT. Actuació de Pau Riba i De Mortimers.

TARDOR, 2005

BIMTORRENT • 31

Art a l’Avinguda i Concurs de Pintura Ràpida

Primer premi.

Segon premi.

Premi especial del jurat a pintors locals.

l II Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Torrent tingué lloc el passat 19 de juny, amb la participació de mig centenar d’artistes procedents de tota la geografia espanyola. Per la dotació econòmica i pel model organitzatiu, i a pesar de comptar amb poques convocatòries, este certamen de pintura s’està convertint en un referent important en l’agenda cultural anual valenciana. En la convocatòria d’enguany, les pintures havien de representar llocs o moments de la popular avinguda del País Valencià torrentina. El jurat, presidit pel regidor de Cultura i Educació Josep Veiga, estava compost pels pintors Àlex Alemany, Vicente Ortega i Calo Carratalà, l’escultor i professor de la Facultat de Belles Arts Vicente Ortí, i el director del Museu Comarcal de l’Horta Sud, Adrià Besó. Ismael Fuentes López obtingué el primer premi, dotat amb 1.200 euros. El segon premi, dotat amb 500 euros, va ser per a Alberto Fernández del Castillo, i el tercer, de 300 euros, per a Teresa Andrés Gil. La pintora Elena Llovería Gutiérrez s’emportà el premi especial del jurat a obres realitzades per pintors locals, i Francisco Javier

Premi especial per a pintors discapacitats.

Planells Alós va aconseguir el premi especial del jurat a obres realitzades per pintors discapacitats que realitzen el seu treball amb la boca o amb el peu. Coincidint amb les festes locals, s’inaugurava l’exposició de les quinze obres finalistes i tenia lloc l’acte de lectura pública i lliurament de premis. En la mateixa exposició es mostraven les obres realitzades per una altra destacada iniciativa artística celebrada

El regidor de Cultura, José Veiga, l’alcalde, José Bresó, i el guanyador del Concurs, Ismael Fuentes, en l’entrega dels premis.

en la ciutat, el programa «Art a l’Avinguda», en el qual prestigiosos mestres de la pintura, del dibuix i del modelatge plasmaren la seua obra, en viu i en directe, al llarg de diferents diumenges de primavera, en un espai públic situat en la nova estació del metro de l’Avinguda. El catàleg de l’exposició col· lectiva ha recollit les obres guanyadores del certamen pictòric i obres d’Isabela Nawrat-Mysza,

Tercer premi.

Aspecte de la sala d’exposicions del Museu.

Manuel Barberá, Vicente Ortega, José Royo, Rafael Sempere, Àlex Alemany, José Tapia, Agustín Solanes, Alfonso de la Ossa, Guillermo Solsona, José Luis Soler, José Luis Tormo i José Luis Corella. El pintor guanyador del certamen, Ismael Fuentes López, de 24 anys, va nàixer a València i viu a Paiporta. És estudiant de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i, a pesar de ser tan jove, té una llarga

trajectòria com a artista. Ha obtingut premis en els certàmens de Paterna, la Pobla de Farnals i Bunyol; també va obtindre el tercer premi d’Arts Plàstiques de Nuevo Centro. Ha realitzat diverses exposicions indivi duals, entre les quals destaquen les realitzades a la Universitat Politècnica, a Devesa Gardens, al Rajolar de Paiporta i en diferents galeries; també ha participat en nombroses exposicions col·lectives. En l’acte inaugural de l’exposició, l’alcalde José Bresó va remarcar el compromís de la ciutat amb la cultura en general, i amb les arts plàstiques en particular, i lloà l’extraordinari nivell dels treballs artístics de tots els autors, tant dels que van ser finalistes del II Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Torrent com dels participants en el programa «Art a l’Avinguda». El regidor de Cultura i Educació, Josep Veiga, va destacar que les dues propostes de creació artística realitzades han permés portar en poc de temps l’art des del carrer a la sala d’exposicions, tot rememorant la dilatada evolució històrica que va experimentar l’art des dels seus orígens en la natura fins a l’actualitat. Informació facilitada per

RAFAEL DIRANZO

32 • BIMTORRENT

XXV aniversari del Curs Internacional de Noves Tècniques i Perfeccionament Mariano Puig

L’excelent professorat del Curs posant per al BIM: José Ortí, (trompeta); Francisco Burguera, (trompa); Pedro Iturralde, (saxofón); Vicente Merenciano, (fagot); José A. Tomás, (clarinete); Antonio Arias-Gago, (flauta); Agustín Serrano, (piano); Leopoldo Vidal, (fiscornio); Enrique Ferrando, (trombón y bombardino); Miguel Navarro, (tuba); Manel Ramada, (percusión); Victor Martín, (violín); Salvador Escrig, (violoncelo).

a Unió Musical de Torrent ha celebrat enguany el XXV aniversari del Curs Internacional de Noves Tècniques i Perfeccionament Mariano Puig. La inquietud que la Unió ha tingut sempre per la difusió de l’ensenyament de la música ens dugué a organitzar, de forma pionera, un curs que possibilitava que diversos alumnes de tot l’Estat tingueren accés al llarg d’una setmana a rebre els ensenyaments dels professors més qualificats de l’Estat espanyol, i al mateix temps com a instrument que potenciara l’intercanvi d’experiències i inquietuds d’alumnes de molt distintes procedències. Amb una assistència mitjana de 180 alumnes, es pot dir que el curs està plenament consolidat i amb unes perspectives de creixement totalment favorables. El suport que hem rebut per part de l’Ajuntament de la nostra ciutat i de les institucions financeres de Torrent com la CAM i la Caixa Rural, han fet possible que el curs evolucione cada any i que oferisca als alumnes un servei de qualitat. També ha suposat un canvi per a millor l’espai on té lloc el curs des de fa uns quants anys: el Conservatori Professional de Música de Torrent, que compta amb unes instal·lacions excel·lents per a dur-lo a terme. Podeu trobar-ne tota la informació en la nostra pàgina web: www.uniomusicaltorrent.com

TARDOR, 2005

Carolina Fernández Ortí, nova Musa de la Música de la UMT

l passat 29 de setembre, seguint l’acord de la Junta Directiva, fou nomenada Musa de la Música per a l’exercici 20052006 la senyoreta Carolina Fernández Ortí, que amb les seues dames Elisabeth Cazorla Domínguez, Mª Teresa Carratalá Plaza, Laura Maroto Esteve i Carmen Sirvent Garrigues repre- Carolina Fernández Ortí, nova Musa de sentaran la nostra la Música. societat el proper any. L’exaltació es féu el dia 22 d’octubre a l’Auditori. UMT

La Coral Polifónica de la Unió Musical celebra su décimo aniversario

a Coral Polifónica de la Unió Musical de Torrent se funda en octubre de 1995. Desde ese momento ha ofrecido conciertos en solitario o acompañada por la Jove Orquesta de la UMT, la Banda Sinfónica de la UMT, y en compañía de otras entidades musicales: Banda Santa Cecilia de Requena, Orquesta de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena, Centro Instructivo Musical de Mislata, Coral de Alfafar, y Coral «Ramón Ibars» de Mislata. Su repertorio se compone de piezas a capella de la polifonía clásica y popular, programas con coros de ópera y zarzuela, así como obras cora-

les con acompañamiento instrumental o de orquesta entre los que hay que destacar la Deutsche Messe de F. Schubert, Missa Brevis «Sancti Joannis de Deo» de F. J. Haydn, Magnificat de A. Caldara, «Danzas Polovsianas» (Danzas guerreras) del Principe Igor de A. Borodin, una selección del Carmina Burana de C. Orff y una cuidada selección de El Mesías de G. F. Haendel. Además de los conciertos habituales, la Coral Polifónica ha cantado en el concierto de clausura del Festival de Opera «Ciudad de Requena», y participado en Festivales Corales de Catarroja, Canals, Mislata, etc. Ha cantado en el Palau de la Mú-

sica de Valencia, en l’Auditori de Torrent, Auditorio de Algar de Palancia, Alfafar, Xirivella, Benetússer, etc. Este año se cumple el X aniversario de la Coral Polifónica de la UMT y entre los compromisos más importantes

hay una actuación en el Palau de la Música y la preparación nuevamente de una selección de El Mesías de G. F. Haendel. Desde 1999 se organiza cada año un Festival Coral de la Unió Musical que este año alcanza la VII edición.

XVé Premi d’Investigació de l’Horta Sud

’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud convoca el XVé Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2005. El premi d’enguany s’otorgarà al millor projecte d’investigació inèdit en qualsevol de les disciplines científiques que ens permeta conéixer i aprofundir en algun dels aspectes de la nostra realitat comarcal, ja siga, antropologia, sociologia, història, geografia, literatura, dret, filologia, art, economia, botànica, zoologia, geologia, ciències ambientals, música, etc., referit sempre a l’àmbit de la comarca de l’Horta Sud. L’objectiu del premi d’investigació és promoure la realització d’estudis sobre la realitat comarcal per tal de contribuir a un millor coneixement prospectiu de l’Horta Sud. Es concedirà una beca de 4.500 euros a un projecte d’investigació original i inèdit. Les persones –individualment o en equip– que desitgen concursar, hauran de presentar, per triplicat, els seus projectes a la seu de l’IDECO Horta Sud, carrer Caixa d’Estalvis de Torrent, núm. 4. 46900 Torrent, telèfon 96 155 32 27, fins al 9 de desembre de 2005.

La Coral Polifónica de la UMT en su X aniversario, celebraba el 23 de octubre en l’Auditori, su VII festival coral, con la actuación de dos de las corales más importantes de Valencia, el Coro de Navarro Reverter de Valencia y el Coro de Cámara de Valencia. También nos visita el Coro Universitario de San Juan (Argentina). La Coral tiene muchos proyectos para este curso, entre ellos la participación en algún certamen coral, y sus actuaciones habituales, entre las que podemos destacar el concierto de Navidad. CORAL UMT

GTI Teatre celebró su XXV aniversario

l 23 de julio se celebró en el restaurante El Pino una cena conmemorativa del XXV aniversario del grupo de teatro GTI Teatre. La fiesta consistió en una cena animada con actuaciones, gags, etcétera. Después hubo baile al son de una orquesta. Asistieron el alcalde, José Bresó, el concejal de Cultura, Josep Veiga, y otras autoridades locales. Información facilitada por

JAVIER SANTAMARÍA

TARDOR, 2005

BIMTORRENT • 33

L’Auditori tancà la temporada amb un balanç pròxim als 40.000 espectadors

Nueva Temporada en l’Auditori

Una temporada redona

L’Auditori ha inaugurado la temporada 2005-2006 con el estreno del último espectáculo de Amores Grup de Percussió: Drum Cuts. El festival de flamenco ofreció en el mes de octubre las actuaciones de Sara Baras, Vicente Amigo, y Capullo de Jerez con Julián Estrada. El ciclo Canción de Autor se centra este año en nuestra lengua y ofrece tres recitales de Cançò: Miquel Gil, Pau Riba y el espectáculo Cançons de la cançò. La temporada lírica estará protagonizada por Tosca, de Puccini, y una nueva producción propia de L’Auditori con la Orquestra Ciutat de Torrent: Rigoletto, de Verdi. L’Auditori y la Universidad Politécnica de Valencia han firmado un convenio de colaboración para unir esfuerzos en la generación de nuevos públicos para las Artes Escénicas y la música. Un acuerdo pionero que comienza a funcionar esta misma temporada.

Una programació operística estable, el VIII Festival Flamenc i una aposta decidida per la cançó d’autor i la música de cambra i simfònica han caracteritzat la temporada musical 2004-2005 de L’Auditori de Torrent, completada amb propostes de teatre i dansa de companyies valencianes i d’altres comunitats. A més, la temporada passada es va iniciar també una línia de col·laboracions i patrocinis amb empreses de Torrent que, amb la inversió pública de l’Ajuntament, han suposat una important ajuda per a portar avant la programació.

«L

’Auditori manté una línia estable de treball entorn de tres eixos principals –declara el regidor de Cultura i Educació, Josep Veiga: d’una banda, la mirada constant als artistes valencians, tant en teatre i dansa com en música, especialment en l’aspecte de la cançó d’autor i el jazz. D’altra banda, l’estabilitat i l’increment progressiu de gèneres com el líric, i altres propostes poc comercials però de gran qualitat artística. I, finalment, el treball minuciós que es realitza amb escolars, xiquets i adolescents, que representen públics presents i futurs i per als quals L’Auditori ofereix funcions didàctiques de teatre i música que respecten el caràcter espectacular de les propostes i incideixen directament en la formació dels més jóvens com a espectadors.» «També ha estat una temporada per a posar en pràctica noves idees i utilitzar nous espais –hi afig el director de L’Auditori, Josep Ruvira–, com ara en el cas de la Trobada Internacional de Guitarra, que enguany ha afavorit la mescla de gèneres i estils entorn de la guitarra i ha servit també per a utilitzar per primera vegada l’esplanada exterior de L’Auditori, una experiència sens dubte satisfactòria tant per a nosaltres com per al públic, que caldria mantindre en les pròximes temporades.» Així, L’Auditori experimenta cada any un increment progressiu d’espectadors que afecta tant els espectacles de música, teatre i dansa, com els festivals i programacions especials. En este sentit, l’aposta de la sala de Torrent per gèneres poc comercials juntament amb espectacles de major reclam està aconseguint un públic fidel que manté l’hàbit d’acudir a L’Auditori al llarg de tota la temporada.

Òpera estable En l’apartat de la lírica, L’Auditori ha incrementat la producció i la programació d’òpera al llarg de la temporada passada, aspecte que es mantindrà a partir del mes d’octubre. La producció i coproducció d’òperes ha resultat important en esta temporada que s’ha clausurat. D’una banda, s’hi estrenà Don Pasquale, de G. Donizzeti, amb la participació de l’Orquestra Ciutat de Torrent i la Coral Crevillentina dirigida per José Fabra. D’altra banda, María de Buenos Aires, d’A. Piazzola i Horacio Ferrer (una coproducció de L’Auditori i Adalil Produccions), que va protagonitzar la soprano Emilia Onrubia i comptava amb la direcció escènica de José Carlos Plaza i la direcció musical d’Andrés Juncos. El principal escenari de Torrent ha rebut en esta mateixa temporada altres tres títols operístics: Turandot, de Puccini, (amb l’Òpera Nacional de Kíev); Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi (amb l’Orquestra Filharmònica de Pleven, dirigida per Chris Nance) i Otra vuelta de tuerca, de Britten, amb l’Òpera de Cambra de València, que visitava per primera vegada l’escenari de L’Auditori.

Un treball minuciós per a captar nous públics Un dels aspectes més interessants de la programació de L’Auditori són les sessions per a escolars. Prop de 15.000 alumnes de 3 a 18 anys de les comarques de València i Alacant han visitat les audicions musicals i les funcions de teatre en horari escolar programades a Torrent. La temporada que ara comença mantindrà esta línia de treball de L’Auditori, demanada de manera creixent per part dels professors dels centres escolars. Enguany ha acollit grups escolars organitzats provinents de pobles i ciutats de tota la Comunitat Valenciana: Alaquàs, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Alboraia, Alcàsser, Aldaia, Algemesí, Alzira, Burjassot, Calicanto, Carlet, Xest, Favara, Foios, Gandia, Godella, l’Eliana, Llíria, Llombai, Llutxent, Massamagrell, Meliana, Mislata, Montaverner, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, Potries, Puçol, Quart de Poblet, Ribaroja, Sagunt, Sant Antoni de Benaixeve, Senyera, Silla, Torís, València, Vinaròs, Xirivella i quasi tots els centres escolars de Torrent.

Un estreno para abrir boca L’Auditori abrió la temporada 2005-2006 con un estreno: Drum Cuts, el último espectáculo de Amores Grup de Percussió. Un divertimento para percusión, maderas y saltimbanqui con el que Amores continúa su investigación en torno a la fusión de la música con las Artes Escénicas, tras el éxito de público y crítica logrado con su anterior montaje, Tinajas, que ha permanecido en escenarios de toda Europa durante tres temporadas. Drum Cuts se adentra ahora en el mundo teatral y está dirigido por Salva Bolta e interpretado por Amores y el acróbata Eric Clench. Se trata de una pieza de Teatro Instrumental que provoca al público para «ver lo que se escucha, y escuchar lo que se ve». Amores mantiene así la intención artística del grupo de aproximar al público joven la música contemporánea, utilizando formatos poco habituales e introduciendo Artes Escénicas que enriquecen y complementan las piezas musicales. En Drum Cuts suenan obras de Steve Reich, Mauricio Kagel, Thierry de Mey, Mark Ford, Jesús Salvador «Chapi» y Pau Ballester, todos ellos compositores «visuales» con un enorme sentido escénico. El espectáculo realizó un preestreno ante público especializado, dentro del Festival de Música Contemporánea de Alicante. El 1 de octubre, se hizo la función de estreno. Más músicas: flamenco, ópera, cançò... El flamenco en octubre, la ópera en noviembre y la Cançò en tres recitales que comenzó con Miquel Gil y las canciones de su último disco Katar el 7 de octubre; continúa con Pau Riba acompañado del polifacético grupo The Mortimers el 29 de octubre, y finaliza con un recital especial titulado Cançons de la cançò que reunirá en el escenario de l’Auditori voces emblemáticas de la canción valenciana como Paco Muñoz o Lluís Miquel. Así pues, el ciclo de Canción de autor dirige su mirada en esta nueva temporada a las

letras en valenciano y apuesta decididamente por el producto musical autóctono. El Festival Flamenco, decano en la Comunidad Valenciana, ofreció este año en su novena edición tres actuaciones que barajan los tres grandes pilares del flamenco. La guitarra de Vicente Amigo visitaba de nuevo Torrent el 13 de octubre. El guitarrista ha presentado en Torrent todos sus discos desde 1995. En esta edición del Festival de Flamenco, presentó su último trabajo, Un momento en el sonido. El baile estuvo representado por Sara Baras y su Ballet Flamenco, uno de los espectáculos más esperados de la temporada por el prestigio de esta bailaora que mantiene una frenética actividad artística en todo el mundo. Tras espectáculos como Juana la loca (2001) o Mariana Pineda (2002), Sara Baras retomaba el intimismo y la raíz flamenca más pura en el espectáculo que ofreció en Torrent el 14 de octubre. Y el cante contó también con dos voces de excepción: Miguel Flores, El Capullo de Jerez, un artista a la vieja usanza absolutamente personal, y Julián Estrada, cantante de nueva generación que sigue los pasos de los viejos cantaores y que ya ha acumulado importantes premios en su corta pero meteórica trayectoria. La ópera, por su parte, tiene dos títulos bien conocidos previstos para el mes de noviembre en L’Auditori. Uno de ellos, Tosca, de Puccini, es una producción de Ópera 2001 con la Orquesta Nacional de Pleven. El otro, Rigoletto, de Verdi, es una producción propia de l’Auditori de cuenta con la Orquestra Ciutat de Torrent y un elenco de voces valencianas y ucranianas. Con dirección musical de José Fabra y dirección escénica de Juan José Granda, este Rigoletto comenzará a girar por escenarios españoles inmediatamente después de su estreno. Ya se ha cerrado una gira por teatros de Galicia, y actuaciones en Alicante, San Sebastián o en el circuito de Castilla-La Mancha. Convenio con la Universidad Politécnica Un interés común por la creación de nuevos públicos para las Artes Escénicas y la música; diversas posibilidades de colaboración en aspectos como la promoción o los accesos a los espectáculos; y futuros intereses comunes en la producción han sido la base para la firma de un convenio de colaboración pionero entre la Universidad Politécnica de Valencia y L’Auditori de Torrent. El convenio entra en marcha esta misma temporada, y por el momento ya se han fijado algunas acciones concretas para la promoción artística, como la presencia en los foros culturales de la Universidad de todos los artistas programados en L’Auditori. Demostraciones, grupos de espectadores organizados, y otras iniciativas se pondrán en marcha progresivamente a partir de esta temporada, en una colaboración que se pretende fluida y creciente. MARIVÍ MARTÍN

34 • BIMTORRENT

E S C R I U E N E L S G R U P S M U N I C I PA L S

Grup bloc-ev

Grup Nacionalista Unio Valenciana

la gran excusa

EN TORRENT NO PASSA RES...

bans de l’estiu va córrer per l’Ajuntament i el seu entorn una notícia: que el regidor d’Hisenda Juan Gurrea havia presentat formalment la seua dimissió. Dic que va córrer eixa informació perquè al meu despatx va arribar per tres camins diferents, al sendemà. Ara, el 7 d’octubre, la qüestió ha ressuscitat gràcies a un e-mail enviat a un mitjà de comunicació on suposadament algú va suplantar Juan Gurrea i en nom seu afirmava que no es trobarien mai les proves però que la dimissió havia existit. Segons es va comentar en aquell moment, varen haver papers pel mig i tot. És a dir, un escrit davant del registre que l’interessat Juan Gurrea hauria presentat. Un paper, que si va existir, va desaparèixer perquè potser l’interessat es va repensar la jugada. Juan Gurrea afirma, i m’ho crec, que ell no va enviar l’e-mail. Que algú amb molt mala llet havia creat una direcció d’eixes gratuïtes i l’havia emprat per fer la broma de mal gust. L’adreça és j_gurrea@latinmail.com per si a algú li interessa i vol enviar a l’imbècil que ho va fer un avís: que si el denuncien al jutjat sabran qui és sense massa problemes. Personalment ja ho hauria denunciat. Comentari a banda mereixen les paraules de Severino Yago que amb la humanitat que el caracteritza va dir a la premsa que «el día que pasó eso estaba en la Diputación», que vol vindre a dir que alguna cosa va passar i que ell, com a regidor encarregat del registre no va esgarrar cap paper, si és que va existir, torne a dir. Per si un cas, va negar la major per evidenciar que alguna cosa havia passat i pegà a fugir de l’embolic. No sé si Juan Gurrea va presentar la dimissió aquell dia, si ho va fer per escrit, si es va trencar el paper per no deixar rastre, si Severino estava en la Diputació i Bresó en la Coxinxina. No ho sé i no m’importa. Només sé que alguns desgraciats ens han penjat el mort, l’autoria del missatge, a la gent del BLOC. Crec que no es pot ser més idiota o més mala persona. I quan més alta siga la seua responsabilitat de govern a l’ajuntament, més idiota o més mala persona o més desgraciat. Què no faran ells per a pensar d’eixa manera!!! Jo també dic que no hi ha proves però, per si un cas ja sabeu públicament què pensem al BLOC d’aquells que ens heu acusat. I com podeu comprovar, no tenim cap problema de dir les coses a la cara, com faig en els plens o en les meues relacions amb els mitjans de comunicació. Sento Beguer Portaveu del BLOC

l dia que els ciutadans s’enrecorden dels problemes del seu poble quan vagen a depositar el vot en l’urna podrem començar a pensar que esta democràcia nostra funciona i té un mínim de sentit perquè és algo més que un sistema formaliste que va aguantant en el temps pero està molt poc arrelat entre nosatres. No puc entendre com fins al moment no s’ha posat solució al caòtic trafic en Torrent, i els mateixos que abans d’eleccions eren responsables de tal materia ens han seguit enganyant durant molts anys prometent-nos: «zonas azules parciales», plans de reordenacio del transit, zones d’aparcament ..., i dic açò perquè pareix que ¡¡ara!! han trobat la solució després de tants anys enganyant-nos, això sí, previ pagament de la fredolera cantitat de 230.000 per a l’estudi «Torrent fent marxa...» que realisarà la Universitat Politècnica de Valencia, i els ciutadans protesten... Continua avant el proyecte de L’AVE i finalment no es soterren les vies de l’estacio del metro al pas pel Camí la Noria. Hi hagué un ¿moviment? ciutadà impulsat per l’alcalde, perque –com la culpa era del PP– era l’hora de reivindicar i de protestar. Pero sería interessant saber en realitat quines gestions s’han fet com a máxima autoritat i que més es podía haber fet per a que estes decisions polítiques de tanta trascendència per al nostre entorn no hagen sigut les esperades. Cosa que pocs es pregunten. Aixó sí, els ciutadans protesten... La inseguretat ciutadana aumenta. S’han produit, en molt poc de temps, actes vandàlics a ciutadans, robos i agresions molt greus a comerciants de la nostra ciutat, i la nostra policia local es queixa perquè es troba indefensa i desarmada front a estos delinqüents o màfies organisades... i els ciutadans protesten. L’ambient enrarít d’este cos tan important per a la normalitat del nostre poble també seguís per bon camí., també protesten els ciutadans...i ab molta rao. El famós nou impost –la Tasa d’Eliminació i tractament de Fems–, que tan bé ha sabut aprofitar l’equip de govern del nostre ajuntament (PSOE) per a poder recaudar «$$$$...» que bona falta li fa a les arques municipals, ha generat entre tots els ciutadans un riu de protestes, protestes i protestes... que ya em sobrepasa, això si, ab raò. Este es el panorama que yo veig. Potser diràn alguns que influenciat perquè yo soc de UNIO VALENCIANA i tinc que parlar mal dels que manen. Bé, potser...., però sincerament he d’admitir que una vegada més els ciutadans donaren la plena confiança a atre partit, i per tant parle més com a opinant i ciutadà que com a polític, però francament no entenc moltes de les protestes, protestes i protestes, ¿ara...? Ara bé, si els ciutadans li donaren la majoría, més absoluta encara de la que tenía, al mateix partit que governa durant 25 anys en Torrent i tots estos problemes ya estaven presents en la ciutat abans d’eleccions, –¿a qué venen les protestes dels ciutadans...? És la locura de la democràcia. Però diuen que no es correcte opinar així perquè estíc desestabilisant. Per tant pare ya, pel bé de la democràcia. Perquè com tot funciona bé, silenci...sssssss, que els números em demostren que no tinc ninguna raó. ¿Passa algo en el meu poblé? No, no deu passar res... (sic) JOSÉ Mª VEGUER MUÑOZ Portaveu del grup UNIO VALENCIANA

2005, TARDOR • 35

Grup Popular

Grup Socialista

UN ANY DE «BRESOLADES»

torrent fent marxa

esprés d’un any de «Bresolades», més prompte podria dir-se que en compte de canvis i èxits s’ha produït com un lleuger balanceig, un moviment d’anades i vingudes, de fer i desfer, diguem-ne que Torrent està en l’època del Bressol (és a dir, en l’època del llit d’un xiquet que es balanceja, que dubta, que va i ve). Si al Bressol es troba el nostre alcalde, caldria preguntarse qui és «LA MANO QUE MECE LA CUNA»... Pot ser ¿La Regidoria d’Hisenda i les seues noves taxes? La d’Urbanisme i les obres inacabades? La d’Educació i l’eterna biblio teca que mai no arriba? La de Medi Ambient i els seus barets en sòl protegit? La de Seguretat Ciutadana i la falta de presència policial?... A l’any de les «Bresolades» el nostre alcalde en efecte, «VA I VE», a més, amb el seu equip fa i desfà, obra ací, obra allà, va i torna... dubta, una cosa que la nostra Torre ha patit com a espectador estrela d’unes obres pròpies d’una pel·lícula dels Germans Marx.... Després d’un any de «Bresolades», els estudiants continuen sense biblioteca, però això sí, amb moltes promeses entorn de l’«edifici», promeses i terminis, promeses i terminis... El trànsit a Torrent, en l’edat de les «Bresolades», també va i ve, a més creix en col·lapse, problemes i poques solucions. Els carrers de Torrent en l’edat de les «Bresolades», acumulen la brutícia que va i ve sense que ningú hi pose remei (amb el que invertixen els ciutadans per tal que els netegen....!!!) per no parlar del Vedat que a més de matolls, poca il·luminació i inseguretat serà la seu de l’edifici més poc coherent en sòl protegit que mai no haja albirat un equip de govern ( amb baret i cafeteria inclosos). Un any dóna per a molt, però passa molt ràpid, a tots ens pareix que a un rebudet se n’ajunta un altre, i és que els tributs a Torrent també van i vénen. Els veïns paguem per inèrcia, i moltes vegades ni tan sols sabem si el que estem pagant són les «pífies» gestores d’un Ajuntament endeutat i amb despeses que no acabem de veure clares.

Al capítol de «Bresolades» al Parc Central i la Cotxera, ens trobàrem a l’estiu unes instal· lacions tancades. Ningú entén com als sis mesos de l’obertura, es realitza una parada tècnica que en cap cas és obligatòria, es buiden les quatre piscines (aigua per a tots) i ni tan sols és manté el personal administratiu per a atendre els usuaris. Doncs, no ens queda més que pensar que a la «xiqueta dels ulls» de Bresó li han hagut de posar un parell de pegats... L’edat del Bressol ens porta, a estranys successos comptables, a irregulars liquidacions dels comptes anuals, a factures amagades en calaixos, a un deute que augmenta al mateix ritme que augmenta la pressió fiscal als ciutadans, en definitiva a un consistori endeutat i deficitari que trau del barret noves taxes sense explicar el seu perquè i el seu sentit; en definitiva en l’edat del bressol continuem amb la política d’enginyeria comptable, fallida i incertesa fiscal a què ja ens tenen tan acostumats. A l’edat del Bressol les propostes de l’oposició també van i vénen, però de calaix en calaix, perquè tal vegada no es done importància a les necessitats, iniciatives i idees que plantegen els ciutadans que van triar estos representants; o perquè tal vegada, amb tanta anada i vinguda, tant de vaivé els papers es perden, en fi... és la creu d’un edifici tan gran!! A l’edat del Bressol, la política de «a salto de mata», «todos a una como Fuente Ovejuna» o «antes se coge a un mentiroso que a un cojo» es complixen de cap a peus, i és que, almenys, el nostre equip de govern ha considerat la conservació del nostre patrimoni històric i cultural (després de vint-i-cinc anys, «nunca es tarde si la dicha es buena») i per a començar pareix que amb la seua gestió fan honra de certes dites, en suport a la cultura popular. En fi, que enguany no el podem valorar de forma positiva, Torrent ha crescut en incertesa, taxes, pífies, endeutament i falta de solucions, en definitiva, un any de Bresolades...

ls torrentins hem sigut testimoni als darrers anys d’importants actuacions urbanístiques que han ampliat la ciutat i a més l’han dotada de zones verdes i esportives que sens dubte han millorat la qualitat de vida ciutadana. L’equip de govern socialista no s’adorm sobre els llorers i continuarà millorant Torrent per al futur immediat. Per això hem triat el lema «Torrent fent marxa», que sintetitza un moment molt especial per a la ciutat en què es poden veure algunes fites molt significatives que han millorat la ciutat i i s’albiren importants actuacions per a augmentar la qualitat de vida dels torrentins. En definitiva, que no parem en el procés de construcció del Torrent del futur. Este procés tindrà com a base un nou Pla General, l’elaboració del qual està donant les primeres passes. En este procés de crear el Torrent del segle XXI ocupa un lloc essencial la mobilitat, perquè influïx directament en la qualitat de vida de les persones. Per això, l’Ajuntament de Torrent elaborarà un Estudi Integral per a la Mobilitat Sostenible. Este treball analitzarà els problemes de trànsit actuals de la ciutat i hi proposarà solucions. Per a d’això s’utilitzaran distintes tècniques: enquestes, fòrums, mesuraments, etc... d’un alt contingut tècnic, per la qual cosa l’estudi el durà a terme personal especialitzat de l’Institut de Transports i Territori de la Universitat Politècnica de València, una de les institucions més prestigioses i qualificades d’Europa en l’anàlisi de la mobilitat en les ciutats. A més del trànsit, este estudi analitzarà altres qüestions com ara el transport públic, les necessitats d’aparcaments, els itineraris de vianants, les vies ciclistes, les necessitats de les botigues, l’accessibilitat... En definitiva, el Pla de Mobilitat permetrà conéixer els problemes que té Torrent en este àmbit i buscar les solucions més aconsellables. En esta recerca de solucions es tenen en compte els interessos de tots els afectats: conductors, vianants, comerciants, discapacitats, i en definitiva, de tots els ciutadans de Torrent. Finalment, les solucions adoptades serviran per a consensuar un autèntic Pacte per la Mobilitat, el principal objectiu del qual serà millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Torrent mitjançant l’establiment i l’ordenació de prioritats. Com que la redacció de l’Estudi Integral per a la Mobilitat Sostenible a Torrent coincidix amb el començament del procés de revisió del PGOU, l’equip encarregat de l’estudi col·laborarà en la renovació del Pla d’Ordenació Urbana i subministrarà la informació disponible sobre mobilitat que resulte necessària, emetrà els informes que siguen sol·licitats per l’Ajuntament, mantindrà reunions periòdiques de coordinació i emetrà un informe final sobre el PGOU en matèria de mobilitat posterior a la finalització de l’estudi. Per a la realització del Pla serà imprescindible la col·laboració ciutadana, ja que qualsevol mesura que s’adopte ha de partir de la informació i l’opinió dels veïns, per la qual cosa aprofitem l’ocasió per a demanar la màxima col·laboració dels veïns de Torrent. D’esta col·laboració depén en gran part que en el futur tots nosaltres podem beneficiar-nos d’estalviar temps en la immensa majoria dels nostres desplaçaments per a dedicar-lo a altres coses i que la mobilitat en transport públic, automòbil, motocicleta, bici, o a peu siga més còmoda i segura. Sense cap dubte, esta millora augmentarà significativament la qualitat de vida de tots.

VICENTE SORIA

SEVERINO YAGO TORRENT

Portaveu del grup Popular

Portaveu del grup Socialista

36 • BIMTORRENT

PREMIATS EN LA GALA DE L’ESPORT

TARDOR, 2005

La Penya Ciclista Torrent en el Tourmalet

l 15 de juliol tingué lloc als jardins de Villa Carmen la Gala de l’Esport. En esta celebració eren premiats els millors esportistes de l’any i es lliuraven els trofeus als vencedors de la Setmana Esportiva. Esta és la relació dels premiats per la FDM: Mencions especials: Gabriel Peñalba, campió d’Espanya 2005 de tir de guatla. Cristian Guillén Pozuelo, medalla d’or en l’exercici de terra i en l’exercici de poltre amb arcs en el Campionat d’Espanya Individual de Gimnàstica Artística. Equips base del CD Torrent Juvenil B i Cadet B, campions de grup. Equips base del Torrent EF Juvenil A, Juvenil B, Cadet A i Infantil A, campions de grup. Torrent EF-Amateur, per l’ascens a la categoria Regional Preferent. Salvador Beltrán, Germán Silla, Abilio Rosado, José A. Silla i Juan C. Peris (equip del Club de Tir l’Horta), campions d’Espanya de tir. Voluntaris del CA Torrent, per la seua magnífica tasca en el Campionat d’Espanya d’Atletisme Cadet. Entitat col·laboradora: Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Caixa Rural de Torrent, DAMI-Agua de Bejís, ONO, ONCE Delegació de València i Protecció Civil. Entrenador de l’any: Miguel Ángel Villalba Quicios, pels èxits esportius amb el seu club. Club esportiu de l’any: CD Herca, per l’èxit del seus equips de judo, karate i gimnàstica. Club d’Atletisme Torrent, per l’èxit dels seus atletes. Millor esportista escolar: Irene Puig Portero, per la Miniolimpíada Escolar (salt de llargada). Millor esportista aleví: Guillermo Romero García, per l’èxit en judo. Millor esportista infantil: Marta Yago Fenoll, per l’èxit en gimnàstica rítmica. Millor esportista cadet: Francisco José Piles Ortí, per l’èxit en atletisme (salt de llargada). Millor esportista juvenil: Lorenzo J. Calvo, per l’èxit en atletisme (triple i 200 metres llisos). Esportista femenina amb més projecció: Beatriz García Vidagany, per l’èxit en la temporada de tenis (campiona d’Espanya júnior en dobles). Esportista masculí amb més projecció: Abel Navarro Fernández, per l’èxit en atletisme (triple salt i salt de llargada). Millor esportista de l’any: Pedro López Muñoz, jugador del València CF, que enguany ha debutat en la Lliga de la Primera Divisió.

Més informació esportiva a la revista FDM que edita la Fundació Esportiva Municipal.

Las fotos de arriba son de la aventura al Tourmalet. Las de abajo son de la ruta Torrent-Puertollano.

omo ya informamos en el anterior BIM, damos a conocer más detalles sobre la subida al Tourmalet: En una junta de socios, lo que parecía una anécdota, se convirtió en una idea, la idea en una propuesta y la propuesta en una realidad. Si hay un puerto de fama mundial en el mundo de la bicicleta ese es el Tourmalet (Francia); pues manos a la obra; la junta directiva junto a sus colaboradores prepara el viaje por carretera, itinerario, recorrido de la etapa, estancia, etc. Los días 23, 24 y 25 de junio, veinte cicloturistas de la Penya Ciclista de Torrent nos marchamos al país vecino, concretamente a la localidad Aspin de Lavedan, donde establecimos el campamento base. Nos acompañaban familiares y amigos, siendo el contingente desplazado de unas sesenta personas. Tras casi nueve horas de viaje llegamos al hotel y sin más demora nos dirigimos a nuestro primer objetivo, la estación de esquí de Luz Ardiden, haciendo un recorrido de 40 km. con una ascensión de 14 km. y una pendiente media del 8%. El día 24 se realizó una excursión a Lourdes con la familia, una inspección al Tourmalet y a degustar la gastronomía francesa. El día 25 sonaron los despertadores a las 6 horas para reunirnos en torno al desayuno, y a las 7, con puntualidad británica, salimos hacia el coloso que nos esperaba impasible y que sería testigo de nuestro esfuerzos. El recorrido transcurre por un desfiladero entre montañas y ríos con 30 km. de bellos paisajes a falta de subir los 18 km. más duros (con un desnivel de entre el 7’5% y el 10%). Hoy les puedo decir que mis diecinueve compañeros y yo, de manera instintiva, cuando pasamos por la cima del Tourmalet nos sentimos como Indurain al ganar sus cinco Tours. Ascendimos al mítico Tourmalet desde Aspin de Lavedan con 92 km. de recorrido por el pirineo francés, por la tarde un merecido descanso y visita a la ciudad, por la noche cena, entrega de trofeos y baile hasta la madrugada en la discoteca del hotel. El 26 regresamos a Valencia pasando por San Lary Soulan donde almorzamos, y ya en Zaragoza comimos y visitamos la Virgen del Pilar. Anécdotas: Matrícula de honor para Rosendo, que veinte días antes tuvo una caída y se fracturo cinco costillas, tuvo la valentía de subir este coloso con su bicicleta de montaña. A Tomás, por olvidar el casco en el monumento ciclista y volver a subir de nuevo 2 km. para recogerlo (por suerte lo encontró). Los nombres de los 20 ciclistas quedaron pintados en el asfalto del mítico Tourmalet.

Al liante de Marcial le salió novia en la discoteca del Activ y a Ricardo y a Pedro en la piscina. Para la peña supone unas jornadas de hermandad y compañerismo reforzados por el esfuerzo realizado y la compañía de las familias a la vez que damos a conocer y potenciamos el deporte del ciclismo y a nuestra peña Ciclista. De las actividades programadas a lo largo del año resaltamos las siguientes: Sierra de Gudar, subida a las pistas de esquí de Valdelinares. Subida al Tourmalet. Carreras ciclistas juveniles y sub-23 elite de Torrent. Almuerzo ciclista en Venta Gaeta. Ruta Torrent-Puertollano. Cicloturista Oscar Sevilla (Albacete). Día Europeo sin coches (Paseo ciclista por Torrent 350 participantes). III trobada de asociaciones ciudadanas. En noviembre haremos la cena de fin de temporada y la entrega de trofeos. Cicloturista Torrent-Puertollano 1ª etapa: Torrent-El Jardín (230 km.). 2ª etapa: El Jardín Puertollano (180 km.). La ruta Torrent-Puertollano fue muy dura. Aparte del kilometraje tuvimos que soportar temperaturas de 44ºC. y una mochila con 5 kg. de peso durante todo el recorrido, no llevábamos coche de apoyo. La salida fue del bar Fuente Agria a las 7 de la mañana, después de un maravilloso desayuno obsequio de la casa. Una parte del recorrido transcurió por la famosa Ruta del Quijote. A la llegada a Puertollano lo primero que hicimos fue visitar a la Virgen de Gracia, patrona del pueblo, su famosa Fuente Agria y el monumento al minero; después descansamos y disfrutamos de la gastronomía de la localidad. Al regreso de Puertollano nos esperaban en el Bar Fuente Agria familiares y amigos para la entrega de un trofeo recordatorio y celebrar el buen desarrollo de la marcha. Manolo volvió con una bicicleta de los años 30 obsequio de su tío, bicicleta con la que participó en el Día Europeo sin Coches. Desde aquí me gustaría felicitar por sus esfuerzos a Rosendo, Pepe, Gallego, El Chispa, Marcial, Manolo, El Poli, José Miguel, Miguel, Toni, Paco, Toni hijo, Paquillo, Fernando, David, Marcelino, Ricardo, Luis, Tomás y Pedro, y nuestro agradecimiento por su colaboración al Ayuntamiento, Fundación Deportiva Municipal, Caja Rural de Torrent, Aigües de l’Horta, Movil Torrent (OPEL) y Ferromar, y saludar al resto de componentes de la Penya Ciclista que por unas circunstancias u otras no nos pudieron acompañar. MANUEL CERRO El presidente de Penya Ciclista Torrent

TARDOR, 2005

BIMTORRENT • 37

Ecuador se adjudica la primera liga femenina de inmigrantes Tres torrentinas han participado en esta nueva competición Domingo 11 de septiembre. Cinco de la tarde. Los silbatos de muchos árbitros señalan a esta hora el comienzo de innumerables partidos de fútbol en toda España. También en Torrent. Gustavo, un uruguayo afincado en nuestra ciudad, señaló el inicio de un partido muy especial para veintidós mujeres y dos hinchadas volcadas con las suyas. Se trataba del encuentro por

el tercer y cuarto puesto del Primer campeonato de fútbol de mujeres inmigrantes organizado en los campos de fútbol de Camí la Noria de nuestra ciudad. Una hora más tarde, a las seis, dio comienzo la ansiada final, por la que siete equipos han luchado domingo a domingo desde el mes de julio. El conjunto ecuatoriano se impuso en la final a Las agentes por tres goles a uno.

Ecuador.

Las Agentes.

Las Agentes contra Ecuador.

Las Fulanitas.

Bolivia.

Maribel Chuquimarca.

cuador 3 – Las Agentes 1 fue el resultado del encuentro que convirtió al conjunto sudamericano en el primer campeón de la Liga femenina de inmigrantes disputada en los terrenos de Camí la Noria. A ritmo de vallenatos, entre vítores de ánimo y bajo un sol de justicia, las aguerridas jugadoras pusieron punto final a una competición que comenzaron allá por el mes de julio con el ánimo de hacer del fútbol un nexo de unión entre compatriotas. «La experiencia ha sido muy bonita, bien divertida. Así nos hemos conocido más, hemos compartido más y nos ha servido de distracción después de haber estado trabajando toda la semana», comenta Eliana Berthalet, una boliviana de veinticuatro años

a la que unos amigos ecuatorianos convencieron para formar parte de Las Agentes, con quienes conversamos para conocer de cerca su afición por el fútbol. Para muchas de ellas ésta ha sido la primera toma de contacto que las entregadas jugadoras han tenido con un balón de fútbol, algo que no ha mermado sus ganas de pasarlo bien al tiempo que hacían deporte y se divertían. Es el caso de Ana María Atiencia, una ecuatoriana de treinta y un años afincada en nuestra ciudad desde hace casi cinco: «Yo no había jugado nunca al fútbol, ni tampoco me interesaba especialmente. Sí que quiero que gane el Valencia, por aquello de que gane el equipo de la tierra en la que vives, es carismático, pero ya está. Antes en mi país jugaba

al baloncesto, que es el deporte que empezamos a practicar aquí todas juntas y luego ya formamos el de fútbol.» «Al fútbol siempre jugaban los hombres, hasta que un día nos dieron chance», interviene Marjorie Castro, una fiel seguidora del FC Barcelona y de Eto’o, «el negrito camerunés», como ella lo denomina. De hecho, fueron Luis Espín y Rodrigo Zavala –marido de Ana María–, quien las animaron a formar el equipo de Las Agentes. «Pensamos que ellas también tenían derecho a divertirse, y que por qué no organizar un campeonato de mujeres. La experiencia ha resultado muy bien, así que ya estamos pensando en hacer otra liga de mujeres en cuanto termine la de hombres, que comienza el próximo dos de octubre», asegura Rodrigo.

«El fútbol ha conseguido integrarme en Torrent» Mientras departimos, dos señores se acercan a Maribel Chuquimarca, la más joven del grupo y la goleadora del equipo. A sus quince añitos esta jugadora ecuatoriana ha despertado el interés de los miembros de un equipo de fútbol femenino de Valencia, algo que le ilusiona. Y es que Maribel bien podría encarnar el papel protagonista del film anglogermano «Quiero ser como Beckham». Fiel seguidora del internacional inglés, Maribel sueña con poder llegar a ser futbolista profesional. «En Ecuador nunca había jugado al fútbol, aunque sí me gustaba. Mi prima Maura me dijo de jugar en el equipo y me vine de Murcia, donde vivía,

para jugar. El fútbol es lo que ha conseguido integrarme en Torrent», afirma esta delantera ecuatoriana. Pero no todas las integrantes de los diferentes equipos han sido «extracomunitarias». Sonia Téllez, Inma Arena y Mari Carmen Saiz son tres torrentinas que se han puesto las camisetas de Las Fulanitas –las dos primeras– y del triunfador Ecuador con un fin común: disfrutar de su pasión por el fútbol. «Yo antes jugaba en el Torrent. Luego, me dijeron de jugar en el equipo de Las Fulanitas y no me lo pensé. Siempre me ha gustado el fútbol y al final, lo importante es divertirse», cuenta Sonia, quien no duda de que volverá a participar en el próximo campeonato de mujeres que se organice. CRISTINA BEA

38 • BIMTORRENT

La tenista torrentina Anabel Medina asegura estar viviendo su mejor momento de forma A sus 23 años, Anabel Medina vive su mejor momento deportivo. Después de superar la rotura de ligamentos cruzados en la rodilla derecha que padeció en el Open de Australia de 2002, la tenista ha recuperado su mejor nivel hasta llegar a ser, a día de hoy, la mejor tenista española y la número 26 en la clasificación de la WTA, algo que no asusta a la torrentina. La joven tenista, primera jugadora del equipo español de Copa Federación tras la retirada de Conchita Martínez, se muestra crítica con quienes consideran que el tenis español atraviesa una época de transición algo opaca. «A final de año habrá ocho jugadoras españolas entre las cien primeras. Para mí eso no es ningún bache», asegura una madura Anabel, que ya sabe lo que es participar en unos Juegos Olímpicos tras formar parte del equipo olímpico español en Atenas 2004.

n el BIM 131, correspondiente a abril y mayo de 2002, tuvimos la oportunidad de departir con una joven a la que el infortunio acababa de retirar temporalmente de las pistas tras su lesión en la tierra de las antípodas, cuando ya se encontraba entre las cien mejores jugadoras del mundo. Ahora, tres años más tarde y después de una escalada de setenta y cuatro puestos en la clasificación mundial, volvemos a abrir las puertas del BIM a esta torrentina valiente, tenaz y luchadora. P. Anabel, has disputado el Open de Estados Unidos, eres la mejor tenista española, la número 26 del mundo… Parece ya totalmente olvidada la lesión de rodilla que sufriste en Australia. ¿En qué momento de forma te encuentras? R. Sí, ya estoy bien, he recuperado mucha fuerza, y me encuentro muy bien en la pista, que es algo muy importante a la hora de competir. Yo creo que estoy en mi mejor momento, desde siempre. Al principio, antes de lesionarme estaba en muy buena forma, pero ahora he conseguido alcanzar otra vez esas buenas sensaciones. P. Tras el ciclo de Arantxa Sánchez-Vicario y Conchita Martínez, has tomado el relevo al frente de la nueva generación de tenistas españolas y te has convertido en la primera jugadora del equipo de Copa Federación. ¿Cómo lo vives y cómo ves la situación del tenis actual? Porque son muchas las voces críticas con la nueva ornada de jóvenes jugadoras… R. Muy bien. Yo veo bien el presente y el futuro del tenis español. La gente ahora piensa que hay un bache y yo no lo creo. A final de año habrá ocho jugadoras entre las cien primeras del mundo y para mí eso no es ningún bache. Yo les diría a esas personas que no está mal tener ocho jugadoras entre las cien primeras. Que analicen toda la gente, todos los trabajos que hay y a ver cuántos médicos pueden estar entre los cien mejores. Tienen que pensar que hay muchas jugadoras en todo el mundo. No es una mala cifra, no está nada mal, pero la gente estaba acostumbrada a Arantxa, a Conchita, a ganar Grand Slams y a estar entre las Top diez y claro, nos han

puesto la meta tan alta que ver a ocho jugadoras entre las cien primeras no lo ven importante, pero sí lo es. P. ¿Qué opinión te merece el que a las tenistas hoy en día, con ejemplos como el de Ana Kournikova o el de Maria Sharapova, se os pueda llegar a ver más como modelos o imagen publicitaria que como mujer deportista? Yo creo que va un poco ligado. Sharapova está claro que también parece una modelo jugando al tenis, pero va enlazado a que es la número uno del mundo actual, y todo va unido. Yo creo que es bueno para el tenis femenino porque el deporte como se dice, es un deporte de hombres, y también estamos las chicas ahí que podemos competir. Creo que es bueno cuidar la imagen y si no estamos al alcance de hacerlo como Sharapova, (ríe) porque no tenemos su altura o su cuerpo, pues intentar dentro de nuestros límites, el estar lo más femeninas posibles en la pista. P. En julio caísteis ante Francia en las semifinales de Copa Federación. ¿Ha sido lo peor de este 2005? R. Yo no diría lo peor. Sí quizá la espinita, porque es una Copa Federación, que sobre todo a mí me gusta mucho. Nos hemos quedado ahí en semifinales, perdiendo con Francia y quizá duela un poco, pero lo hicimos bien pese al resultado. Tenemos que ser conscientes de hasta dónde podemos llegar y no volvernos locos. P. El 2004 fue un gran año para ti. Después de la lesión, empezaste a recuperar tu mejor nivel y ganaste por tercera vez en tu carrera y la segunda consecutiva el que podemos decir es tu torneo, el Torneo de Palermo. También en dobles al lado de la veterana Arantxa Sánchez Vicario… R. Sí, es un torneo que se me da muy bien, la verdad. Me gusta mucho ir allí, jugar allí. Me siento bien, es como si estuviera en casa. Conozco a todo el mundo, como he ido tantos años… (Se ríe). Me encuentro bien, y se ve que la superficie con la pelota es la adecuada para mi juego. P. En verano tuviste la oportunidad de disputar tus primeros Juegos Olímpicos en Atenas 2004. ¿Cómo viviste esta nueva y gran experiencia?

R. Es una experiencia inolvidable, y poder decir que has estado en unas Olimpiadas creo que es algo increíble, y que por desgracia no está al alcance de todos los deportistas. P. Echando la vista atrás, no sé si te imaginabas cuando entrenabas en Torrent que algún día podrías llegar donde has llegado y participar en el evento deportivo más importante… R. (Se ríe) No, y conseguirlo realmente es una satisfacción muy grande. Yo nunca me imaginé que podría estar en unas Olimpiadas. P. Cuando tenías sólo siete años tu padre, un gran aficionado al frontón, decidió apuntarte al club municipal del Villa Carmen ¿Cómo recuerdas tus inicios en el mundo del tenis, en Villa Carmen? Y algún que otro día en el que tuviste que entrenar con zapatos porque se te habían olvidado las zapatillas. R. Muy bien, la verdad es que cada vez que paso por allí me acuerdo de todo, me lo pasé muy bien. Y de cuando se me olvidaron los zapatos, (se ríe). Me acuerdo de todo. Es una vida muy dura, pero que te da momentos que son buenos y que recuerdas que agradeces. P. Han pasado diez años desde que tuviste que parar unos meses porque te ponías nerviosa ante la presión de la competición. Quién lo diría ahora…

R. Sí, tuve que parar. Si lo pienso ahora pienso que qué tonta, entre comillas, pero si me pasó a la edad que tenía yo entonces es comprensible, lo pasaba muy mal en la pista. Vas aprendiendo cosas de los errores y con el tiempo lo vas solucionando. P. ¿Cómo se lleva el estar viajando constantemente? Porque competís con mucha frecuencia y en ciudades a miles de kilómetros unas de otras. R. Bien, se lleva bien. Estamos acostumbradas, lo llevamos haciendo desde jovencitas. Yo empecé a viajar con catorce, quince años, lo he hecho siempre. Hay momentos que lo llevas peor, pero en general bien. P. Con tantos viajes, ¿no es difícil mantener el contacto con las amistades? Sobre todo con las de toda la vida. Tengo entendido que en las pistas tu mejor amiga es Maria José Martínez, tu compañera de dobles… R. Como tú dices es complicado. Ella tuvo una lesión y perdió su clasificación, y como es de otra ciudad y al estar continuamente viajando, se pierde un poco el contacto. Es difícil tener amigas de verdad en un mundo en el que estás viajando mucho tiempo, y además dentro del mundo del tenis hay mucha rivalidad, pero sí tengo amigas en Valencia. P. En 2000, conseguiste el Campeonato de España y tu padre te prometió dos cosas: afeitarse el bigote y com-

2005, TARDOR • 39

prarte un perro. ¿Las cumplió? Porque creo que con el perro se hizo de rogar un poquito más… R. Lo tenía pendiente, pero al final lo ha cumplido. Hace algún tiempo ya que me regaló el perro, pero el pobre cogió una enfermedad y murió. Por lo menos cumplió su promesa. (Sonríe). P. ¿Cuáles son tus próximos torneos? ¿En qué estás centrada? R. Tengo que jugar en Eslovenia, luego tengo que ir a Zurich, Luxemburgo y al Campeonato de España por equipos, y a primeros de octubre, vacaciones. P. Haciendo balance de estos dieciséis años en las pistas, ¿cuál ha sido el mejor y el peor momento en tu carrera? R. Mi mejor momento fueron los octavos de final en Australia 2002 y el peor la lesión, también en Australia. Fue todo casi a la vez. P. Son muchos los niños y niñas que, como tú en su día, entrenan para llegar a ser grandes tenistas. ¿Qué mensaje les transmitirías a todos ellos? R. Que lo sigan intentando, que no se rindan nunca, y que si quieren jugar al tenis que lo intenten hasta el final. Siempre con cabeza y con las cosas siempre a su tiempo, y que si sirven para ello que estén tranquilos que llegarán. CRISTINA BEA

(Esta entrevista se realizó en el mes de septiembre)

ACTIVIDADES DEPORTIVAS

as actividades deportivas para esta temporada comenzaron el 3 de octubre y finalizarán en mayo para las Escuelas Municipales de Iniciación Deportiva y en junio para los adultos, con respecto al año anterior se incorpora el baile de salón los sábados. Información en FDM. Teléfono: 96 156 23 46.

◗ Escuelas Municipales de Iniciación Deportiva (EMID) Curso 2005/2006 Ajedrez, Atletismo, Baloncesto, Balon mano, Fútbol, Fútbol-Sala, Frontenis y Gimnasia Rítmica: 10,30 €. Judo, Karate, Patinaje y Tenis: 14,00 €. Revisión Médica, Aptitud: 21,00 €. Revisión Médica, Seguimiento: 17,00 €. Por ser Socio Joven de la FDM el importe anual es de 16,20 €. (La FDM tiene gestionado con la Mutualidad General de Deportistas un seguro que cubre las lesiones deportivas ocasionadas en la actividad cuya cuota es de 10,80 € por temporada.) ◗ Actividades para Adultos (Colectivos) Gimnasia Mantenimiento: Martes y jueves en C/ Santo Domingo, 22. Lunes y miércoles en C. Social La Marina. Martes y jueves en Asoc. 25 d’Abril. Lunes y jueves en C. Social El Xenillet. Viernes en C/ Albades.

Y martes y jueves en C.P. El Molí. Precio: 6 €. Yoga: Lunes y miércoles en C/ Santo Domingo, 22. Precio 24 €. Martes en C/ Santo Domingo, 22. Precio: 12 €. Personas Mayores: Lunes y miércoles y martes y jueves en C/ Santo Domingo, 22. Lunes y miércoles en Pavelló El Vedat. Precio: gratis. Los socios de FDM podrán optar a las siguientes ofertas: Lunes y miércoles en Acuasport: Taichi. Lunes y miércoles en Acuatic Center: Fitness. Miércoles y viernes en Acuatic Center: Pilates. Martes y jueves en Herca: Fitness. Precio: 20 €. Importe anual para los socios de la FDM: Socio Joven (hasta los 18 años) 16,20 € y Socio Adulto 30,80 €. Gimnasia Mantenimiento: Lunes y miércoles en Pav. El Vedat. Martes

y jueves en Pav. El Vedat. Martes y jueves en Pavelló Villa Carmen. Precio: 10 €. Aerobic: Lunes y miércoles en Pavelló El Vedat. Martes y jueves en Pavelló El Vedat. Precio: 10 €. Yoga: Jueves,Viernes y Sábado en Pavelló El Vedat. Precio:14,50 €. Danza: Martes y Viernes en Pavelló El Vedat. Precio: 14,50 €. Tenis: Lunes, Martes, Miércoles y Jueves en Polidep. Villa Carmen. Precio: 17 €. Frontenis: Lunes y miércoles en Polidep. Villa Carmen. Precio: 13,80 €. ◗ Otras actividades para la temporada que empieza La Liga local de fútbol-sala con 18 equipos en competición, el deporte escolar, los eventos deportivos puntuales como la II Mitja Marató, la 14 edición de la Legua Urbana, y la Semana Deportiva. Información facilitada por PEP VARELA

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA DE BÀSQUET A TORRENT UBF TORRENT Després d’onze anys, el Club Unió Bàsquet Femení Torrent de Primera Divisó Nacional s’ha dissolt. Problemes personals, canvis de ciutat per motius d’estudis i l’interés d’altres equips per les jugadores que en un principi continuarien formant part d’UBF són alguns dels motius que han fet desaparéixer l’equip torrentí. Això sí, que ningú crega que ja s`ha acabat el bàsquet femení a la nostra ciutat. El Sènior A de categoria Autonòmica recull ara la responsabilitat i les ganes de fer d’aquesta, una temporada d’èxits. Amb les incorporacions de Cristina, M. Carmen i Silvia, l’UBF disposa d’un equip molt jove per tal de lluitar per mantenir la categoria. Les torrentines disputen els encontres els diumenges a les dotze i mitja al Pavelló del Vedat. NOU BÀSQUET TORRENT El Nou Bàsquet Torrent afronta la campanya 20052006 amb l’objectiu d’ascendir a Primera Nacional i deixar enrere la Primera Di-

visió Autonòmica. L’equip, que juga els seus partits al Pavelló els dissabtes a les set de la vesprada, està format per dotze jugadors i compta amb dos noves incorporacions: Nacho i José Vicente. A més, l’equip torrentí compta amb un planter compost pels equips següents: un Sènior de Primera Autonòmica, un al-

tre Sènior a Preferent, un conjunt Júnior a Preferent, i un Cadet A i B. GENT VIKINGA BÀSQUET El Pavelló també acull els entrenaments de Gent Vikinga Bàsquet. Aquests vikings torrentins comencen la seua setena campanya amb el propòsit de passar-ho el millor possible alhora que fan esport. L’equip,

format per deu amics, juga a la 2a zonal Sènior masculina de la Federació de la Comunitat Valenciana, on s’han proposat millorar el nombre de partits guanyats respecte a la temporada anterior. ALTERNATIVA BÀSQUET TORRENT L’equip torrentí ha aconseguit l´ascens a Preferent en la seua segona campanya

oficial al món de la cistella. En tan sols tres anys de vida han fet una progressió meteòrica, ja que començaren a 2a Provincial, l’any passat competiren a 1a Provincial des d’on han viscut el reeixit ascens d’enguany. Amb dos noves incorporacions, l’Alternativa Bàsquet Torrent lluitarà per consolidar-se a la categoria aquesta temporada 2005-2006. C.B.

desembre |

Concert extraordinari de Nadal