Bim 180 by Ajuntament de Torrent

Butlletí d’Informació Municipal Número

180

Primavera Hivern 2013 2013 Exemplar gratuït

L'Ajuntament de Torrent entre els més transparents d'Espanya

Ajuntament Departaments municipals Ajuntament www.torrent.es info@torrent.es tdic@torrent.es

Telèfons d’interés

BIM i Publicacions Municipals (bim@torrent.es) Casa de Cultura

96 111 11 11 /010

Ext.1472

Actes i Resolucions

96 111 18 21

Compromís: Bloc-Verds-Plataforma per l’Hospital

96 111 18 09

Cadastre Urbà

Ext. 1099 96 111 11 62

CCOO Compres Contractació

Ext. 1095 Ext. 1037 Ext. 1817 96 111 11 63

Csif Cultura

Ext. 1171

Educació

Ext. 1068

Estadística

Ext. 1047 Ext. 1048

Gabinet d’Alcaldia (alcaldia@torrent.es) Gabinet de Comunicació

96 111 18 01 Ext. 1175 Ext. 1170

Informació i Registre General

96 111 11 11

Informàtica i Telecomunicacions

96 111 18 28

Emat

96 111 18 52

Fcc Medi Ambient

96 156 53 53

Fundació Esportiva Municipal

96 156 23 46

Gabinet Psicopedagògic Municipal

Conservatori de Música Mestre Joan Roig

96 111 18 39 96 156 73 13

Consultori Sants Patrons. Cita Prèvia. Especialitats

96 192 48 50

Grua Municipal Mercat Central

96 155 94 52

Consultori Sants Patrons. Informació

96 192 48 51

Mercat Sant Gregori

96 155 24 71

Nous Espais, Sa

96 156 54 56

Consultori Sants Patrons. Admissió

96 192 48 52

Omac Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Piscina Municipal Parc Vedat (I)

606 724 628

Policia Local. Oficines

96 111 18 93

Policia Local Vedat

96 155 10 41

Policia Local Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Poliesportiu El Vedat

96 156 63 51

Poliesportiu Anabel Medina

96 157 33 78

Poliesportiu Parc Central

96 157 04 30

Protecció Civil

96 155 90 63

Relacions Exteriors i Unió Europea Secretaria General

Ext. 1052 96 111 18 03

Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports

Ext. 1034

Transport Urbà

Ext. 1177

Tresoreria Tributs no periòdics Tributs periòdics

96 111 10 91 Ext. 1038 Ext. 1815

Ugt

96 111 11 61

Urbanisme

96 111 18 12

Ajuntament. Altres dependències municipals Aigües de l’Horta

96 158 01 29

Auditori

96 158 10 77

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local

96 111 18 68

Benestar Social

96 111 18 60

Biblioteca Metro

96 111 18 51

Brigada d’Obres

96 111 18 61

Camp de Futbol Sant Gregori

96 156 03 46

Casa de Cultura i Biblioteca

96 111 18 50

Centre d’Esplai Carrer de Toledo

96 156 49 76

Centre d’Informació Juvenil

96 111 18 53

96 367 73 75

96 111 18 70

Ecoparc c/ San Juan Bautista

96 156 31 92

Sanitat

96 111 18 57

96 156 49 97

Centre Social La Marina (Hernández Malillos)

Fac (Federació d’Associacions Ciutadanes)

96 111 18 64

Fernanbus

96 150 00 82

Fgv Telèfon d’informació

900 46 10 46

Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)

96 155 94 12

Jutjat de Primera Instància Núm. 1 de Torrent

96 192 76 03

Jutjat de Primera Instància Núm. 2 de Torrent

96 192 76 06

Jutjat d’Instrucció Núm. 1 de Torrent

96 192 76 09

Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Torrent.

96 192 76 12

Jutjat de Primera Instància Núm. 3 de Torrent

96 192 76 15

Recaptació de Torrent (Retosa)

091

(Emergències), Bombers Policia, Ambulàncies

112

Policia Local. Dependències

96 111 18 92

Policia Local (emergències)

092

Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte

96 155 22 23

Avisos i urgències. Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28

96 197 42 65

Jutjat d’Instrucció Núm. 3 de Torrent

96 192 76 18

96 158 01 29

Jutjat de Primera Instància Núm. 4 de Torrent.

96 192 76 50

010

Jutjat de Primera Instància Núm. 5 de Torrent

96 156 07 59 96 156 07 60

Jutjat de Primera Instància Núm. 6

96 192 68 10

Jutjat Penal Núm. 18

96 192 68 00

Jutjat de Torrent (Violència) Núm. 1

96 158 01 94 96 158 01 93

Jutjats - Deganat

96 192 76 00

Jutjats - Registre Civil

96 192 76 27

Jutjats - Servici Comú

96 192 76 25

Avís d’incidències de l’aigua i del clavegueram Avís d’incidències urbanes

96 155 10 55

Taxis Aigües de l’Horta. Avaries Aigües de l’Horta. Atenció al client (de vesprada)

902250370 902250270

Altres telèfons d’interés Adisto - C/ La Marina, 1

96 129 27 45

Agència Repsol - Butà Oficines

96 155 02 28

Agència Repsol - Butà Magatzem

96 155 16 30

Artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)

96 156 46 58

Casa Museu de la Setmana Santa de Torrent

96 156 64 40

Cefire (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)

96 157 20 61

Cementeri Parroquial

96 156 35 74

Centre d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual)

96 155 25 38

Centre d’Educació Permanent d’Adults (Federico Maicas)

96 155 51 40

Centre de Diàlisi - Alcer

96 157 21 95 96 156 49 03

96 111 18 63

Centre de Prevenció del Càncer de Mama

Consell Agrari Municipal

96 155 16 84

Centre de Salut Pintor Ribera. Cita Prèvia Avisos a domicili Servei de Planificació Familiar

96 111 18 59

96 155 44 99

Policia Nacional (emergències)

Centre Social Xenillet Carrer de les Albades

96 111 18 58

Ext. 1675

Torrent Activa Carrer de Joan Xxiii 96 156 45 63

96 157 00 31

Dona - Departament

96 197 48 68

96 156 60 74

Centre de Comunicació i Serveis Interculturals

Consum

96 197 48 57

Creu Roja. Emergències

Regidoria de la Dona, Sanitat i Omic

Policia Nacional. Comissaria

96 111 18 29

Centre de Salut Torrent II. Drogodependències UCA

96 155 05 96

Ext. 1069

Recursos Humans

96 197 48 40

Creu Roja

Oficina de Promoció i Ús del Valencià

96 111 18 06

Centre de Salut Torrent II. Cita Prèvia. Avisos Mèdics

96 156 27 68

Telèfons d’urgència

Pspv-Psoe

96 192 48 55

Correus

Ext. 1113

96 111 18 14

Consultori Sants Patrons. SAIP. Servei d’Atenció al Malalt

Consultori del Vedat

Obres Públiques

Pressuposts i Comptabilitat

96 155 13 23

96 197 42 79

Ext. 1123

96 111 18 07

96 197 48 75

Centre de Salut Torrent II. Centre de Salut Mental

Medi Ambient

Partit Popular

Centre de Salut Pública del Departament Núm. 9

96 197 42 60 96 197 42 84 96 197 42 95

Iberdrola (Atenció al públic)

902 201 520

Iberdrola (Avaries)

902 102 210

Inss

96 155 00 75

Mancomunitat de l’Horta Sud

96 157 20 11

Museu Comarcal

96 158 82 21

Registre de la Propietat Torrent 1

96 155 43 59

Registre de la Propietat Torrent 2

96 158 83 10

Registre de la Propietat Torrent 3

96 155 28 07

SERVEF / INEM

96 158 87 91

Tanatori Torrent Mémora

96 158 85 80 96 158 85 85

Tanatori Torrent Sant Josep

96 156 46 32 96 127 22 00

Tresoreria General de la Seguretat Social

96 158 80 30

Número180 / Primavera 2013

Butlletí d’Informació Municipal Número

180

Primavera 2013 Exemplar gratuït

L'Ajuntament de Torrent entre els més transparents d'Espanya

Consell Rector President Juan José García Campos Vocals Enrique Carratalá Sánchez, Alejandro Linares Ramírez, María del Carmen Carpio Gutiérrez, José Vicente Gallego Madramany, Natividad Fajardo Palomo, Elsa Bresó Peiró, Miguel Ángel García Melero i Josep Medina Baixauli

Direcció i coordinació Ana Coronado Gavilán Disseny i maquetació Eugenio Simó Muñoz Han col·laborat Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament de Torrent, Isabel Cerdá, RETOSA, Alejandro Gimeno, Aitor Sánchez Collado, Alicia Gallego Martínez, Sergio March Peris, Punto de Alimentos, Centre d’Informació Juvenil, José Ramón Sanchis Alfonso, J. Vicent Alabajos, Torrent de paraules, Cristina Bea, Oficina de Promoció i Ús del Valencià, Departament d’Educació, Carmen Benavent, Miguel Ángel Cruz, Jorge Sánchez Antúnez, Departament de la Dona, Portaveus dels Grups Municipals i Òscar Pérez Silvestre. Fotografies Gabinet Comunicació/Premsa Ajuntament de Torrent. Arxiu Municipal, del BIM i dels propis col·laboradors. Imprimeix Gráficas Royanes, S.L. Edita Ajuntament de Torrent Depòsit Legal V. 3.241-1981 www.torrent.es bim@torrent.es

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D’aquest BIM s’ha fet un tirat-ge de 10.000 exemplars.

Es pot descarregar l’edició d’este BIMTorrent en PDF des d’este codi QR

Número180 / Primavera 2013

Sumari180 –––––––––––––––––––––––––––– Notícies de l’Ajuntament –––––––––––––––––––––––––––– 4. NACIONES UNIDAS RECONOCE AL AYUNTAMIENTO POR SU LABOR EN EL XENILLET Y POR LA GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL EN EL VEDAT. 6. Programa municipal de fomento de empleo. 8. EL PRESUPUESTO MUNICIPAL. 9. Calendari Fiscal. 10. L’Ajuntament adapta el seu web a persones amb discapacitat. Guia de recursos per a persones amb discapacitat o dependència. El Fons Social d’Aigües de l’Horta ofereix més cobertura a famílies necessitades. 11. TORRENT ACONSEGUEIX EL PRIMER LLOC DE TRANSPARÈNCIA A ESPANYA. 12. El trinquet s’anomenarà «José María Veguer». Producció de kiwis. Parc infantil a Montehermoso i accessos enfront de Teresianes. S’enderrocaran les cases del sector de Benisaet. 13. LA TORRE SERÀ UN MUSEU HISTÒRIC. 53. Actividades en la Casa de la Dona. 54. Edictes. L’Ajuntament sol·licita a les xarxes socials el reconeixement de ‘Torrent’ com el nom oficial del municipi. –––––––––––––––––––––––––––– Escriuen els grups municipals –––––––––––––––––––––––––––– 54. Coalició Compromís per Torrent. 55. Grup Socialista i Grup Popular. –––––––––––––––––––––––––––– Festes –––––––––––––––––––––––––––– 14. Actes de celebració de Sant Antoni. La festa de Mig Any de Moros i Cristians L’Entrà de la Flor.

Els santblaiets, protagonistes de la festa torrentina per excel·lència. Celebració de Sant Blai. 16. FALLES: Rebeca Piles, la Fallera Major, i Carla Gómez, Fallera Major Infantil. ‘La dama del foc’ va guanyar el VIII Concurs de Cartells de Falles. L’Ajuntament premia l’ús del valencià correcte en les Falles. 17. SETMANA SANTA: La Reina de l’Encontre, Marta Puchol. –––––––––––––––––––––––––––– Societat –––––––––––––––––––––––––––– 18. TORRENT SOLIDARI: El Punto de Alimentos ofrece ayuda de primera necesidad. 19. Gran participación en la campaña Nadal Solidari para el Punto de Alimentos. 20. Mayores diplomados. XXII aniversario de la Asociación Mujeres de Torrent. Nuevas “Emprendedoras”. 21. Visita a la Casa Museo de los Benlliure. La Policía Local evitó que una mujer se lanzase a las vías del metro. FAVBUR entrega su “Observatorio vecinal” al Ayuntamiento. La FAC entregó los Premios Ciudadanos. –––––––––––––––––––––––––––– Joventut –––––––––––––––––––––––––––– 22. Cursos del Centre d’Informació Juvenil. L’Espai Jove. –––––––––––––––––––––––––––– Història local –––––––––––––––––––––––––––– 23. TORRENT, MUNICIPI TURÍSTIC AL LLARG DEL TEMPS. –––––––––––––––––––––––––––– Cultura –––––––––––––––––––––––––––– 28. PUBLICACIONS TORRENTINES de 2012. 36. Rebelión en la granja. Exposición sobre l’Horta de València en el Museu de l’Horta Sud. El Louvre acoge la obra de Dolores García sobre la Gioconda. Torrent de paraules, un espacio literario y cultural.

–––––––––––––––––––––––––––– Cultura –––––––––––––––––––––––––––– 37. I CONCURS DE NARRATIVA BREU I POESIA «PARAULES DE GENT MAJOR CIUTAT DE TORRENT». Campanya del cinema en valencià a l’Ajuntament. 42. EXPOSICIONS A L’EMAT: al març ‘Cent anys de premsa fallera’ i a l’abril ‘Escultures de Rafael Pi Belda’. –––––––––––––––––––––––––––– Educació –––––––––––––––––––––––––––– 38. ESCOLARITZACIÓ CURS 2012/2013 39. Les AMPA dels col·legis públics es reuniren amb la delegada d’Educació. La màscara del Carnestoltes va ser la de l’escolar Jesús López. 40. VEINTITRÉS ESTUDIANTES RECIBEN EL PREMIO EXTRAORDINARIO AL RENDIMIENTO ACADÉMICO. L’Ajuntament premia els millors estudiants de selectivitat. –––––––––––––––––––––––––––– Medi Ambient –––––––––––––––––––––––––––– 41. Voluntaris i membres de Protecció Civil de Torrent reforesten la muntanya de Macastre. Esparver rescatat. El Pla de prevenció d’incendis va donar treball a desocupats durant un mes. –––––––––––––––––––––––––––– Esports –––––––––––––––––––––––––––– 42. Rubén González, campió de la Comunitat Valenciana d’Arts Marcials Mixtes. El CF Ciutat de Torrent i l’Evangélico CF. 43. Becas para los mejores deportistas. Curs d’entrenador de 1a divisió. Primera jornada de la IV Lliga Provincial de Promoció de Natació. –––––––––––––––––––––––––––– 44. RESUM ANUAL DE LES NOTÍCIES DE 2012

Impreso en papel con certificación ISO 9001: Normativa de la Interncional Organitazion for Standardization. Normas y métodos aplicados que determinan la calidad y regularidad de los productos y/o servicios. ISO 14001: Normativa de la Interncional Organitazion for Standardization. Confirma la mejora continua de los procesos, incidiendo en la gestión de residuos, aprovechamiento de la energía, control y prevención de la contaminación, asegurando su utilización de los medios necesarios para conseguir que la actividad colabore activamente en el desarrollo sostenible. ISO 5001: Regula los Sistemas de Gestión Energética (SGE). Con ello, disponemos de un estándar internacional para certificar el control, seguimiento y mejora continua de la gestión energética en empresas y organizaciones. FSC®: Forest Stewardship Council®. Promueve una gestión forestal ambientalmente responsable, socialmente beneficiosa y económicamente viable en los bosques de todo el mundo siendo respaldada por distintas organizaciones no gubernamentales como Greenpeace o WWF. Además de tener en cuenta la gestión de la madera, este sistema de certificación cubre el uso social y económico de los bosques. PEFCTM. Programme for the Endorsement of Forest Certification Schemes. Promueve una gestión forestal ambientalmente sostenible, asegurando que la madera utilizada en el proceso productivo procede de bosques gestionados de acuerdo a criterios de sostenibilidad.

notícies de l'ajuntament

Naciones Unidas reconoce al en el Xenillet y por la gestión El Ayuntamiento ha sido reconocido por Naciones Unidas en el IX Concurso Internacional de Buenas Prácticas de la ONU, llevado a cabo en Dubai en enero, con la calificación de positiva por la gran labor llevada a cabo en la Iniciativa URBAN en el barrio del Xenillet.

Como venimos informando este proyecto recibe el nombre del Plan URBAN, financiado gracias al fondo FEDER (Fondo Europeo de Desarrollo Regional). URBAN comenzó en 2009 con el objetivo de realizar una reforma integral del Barrio del Xenillet, una de las zonas más desfavorecidas del municipio, económica y socialmente marginada. Gracias a la cofinanciación de la Unión Europea con fondos FEDER y al Ayuntamiento de Torrent se puso en marcha una iniciativa para remodelar el barrio que hoy tiene como resultado un espacio totalmente renovado. El objetivo de las obras de remodelación realizadas era cambiar la imagen de abandono que ha sufrido durante décadas y darle

los mismos servicios que el resto de la ciudad, corregir el trazado urbanístico del barrio y mejorar su aspecto potenciando el uso de las calles, mejorando la calidad de vida del barrio y creando nuevos servicios como saneamiento o farolas. Se están invirtiendo en esta barriada más de 14 millones de euros con actuaciones de remodelación de calles, construcción de una guardería, talleres de empleo y formación, ayudas para remodelación de fachadas o a los comercios y actividades para fomentar el tiempo libre entre los más pequeños.

Número180 / Primavera 2013

notícies de l'ajuntament

l Ayuntamiento por su labor n medioambiental en El Vedat El Ayuntamiento también ha obtenido la calificación “Best” por la labor desarrollada en la Iniciativa Gestión sostenible de la interfaz urbana-forestal en el barrio de El Vedat en el mismo Concurso de Buenas Prácticas de la ONU. Este Concurso Internacional de Naciones Unidas tiene como objetivo fortalecer la conciencia de la sociedad y las políticas dirigidas a la mejora de las condiciones de vida de la ciudadanía desde la perspectiva del desarrollo sostenible. De las actuaciones españolas

Número180 / Primavera 2013

presentadas, diecinueve han recibido una valoración “Best” por parte del Jurado Internacional del concurso, entre las que se encuentra la propuesta presentada por el Ayuntamiento torrentino. Esta calificación, una de las más importantes en el ámbito mundial, se incluirá en el Noveno Catálogo Español de Buenas Prácticas que está realizando el Ministerio y se incorporará a la biblioteca de Ciudades para un Futuro más Sostenible. En el proyecto del barrio de El Vedat se han llevado a cabo diecisiete iniciativas para conseguir una gestión sostenible de un territorio urbano en contacto con el entorno forestal. Acciones como la instalación de un Sistema de Defensa contra Incen-

dios Forestales (SIDEINFO) en 2008, la ejecución de las obras de restauración paisajística y plantaciones del Arboletum de El Vedat apoyan este proyecto en este barrio residencial unido al casco urbano de la ciudad, caracterizado por estar ubicado en contacto con una masa forestal de carácter público con una extensión de 50 hectáreas. En la actualidad hay 9.000 residentes permanentes y una población estacional que puede llegar a doblar este número en verano. El Ayuntamiento ha invertido 1.749.839 euros en la gestión de El Vedat, que sumándose a las aportaciones del gobierno de España, la Comisión Europea y la Generalitat Valenciana hacen un total de 4.647.319 euros. 

notícies de l'ajuntament

Programa municipal de fomento de empleo IDEA’T, Innovación y Desarrollo Económico Activo de Torrent, es una empresa del Ayuntamiento con capital exclusivamente municipal que comenzó a funcionar en el mes de junio para impulsar la economía y el empleo en el municipio y cuenta con un equipo de profesionales que atienden las necesidades de empresas, comercios, emprendedores y de los ciudadanos que buscan trabajo. A primeros de enero 2.971 personas estaban inscritas en la Base de Datos de Demandantes de Empleo de IDEA’T y se había atendido a 3.500 personas informándoles sobre sus requerimientos al respecto de la primera entrevista que se realiza para poder acceder a la bolsa de empleo y recibir orientación individualizada para buscar trabajo. La labor de intermediación laboral de IDEA’T ha tramitado 59 ofertas de empleo hasta primeros de enero, destinadas sobre todo al sector servicios y a puestos de trabajo en la industria de la alimentación. De todas ellas, 37 personas contratadas han sido remitidas desde IDEA’T, así, un alto porcentaje de los contratos tramitados han sido cubiertos con personas inscritas en la base de datos de la empresa municipal. Puesto que la formación es fundamental para incrementar las posibilidades de éxito en la búsqueda de empleo,

EMPLEA’M es un plan para el fomento de empleo que está dividido en seis líneas de actuación con el objetivo de disminuir la tasa de paro en el municipio y estimular la industria y el comercio. El 25 de enero, la alcaldesa, Amparo Folgado, junto al concejal de Desarrollo Económico y Social, Santiago Miquel, y otros miembros del equipo de gobierno, presentó a los medios de comunicación el programa diseñado para el fomento de empleo EMPLEA’M, que quiere impulsar el ‘emprendedurismo’, la industria, el comercio y la contratación de vecinos en situación de paro a través de diferentes medidas de estímulo del empleo. Desde la delegación de Desarrollo Económico y Social se formaron dos grupos de trabajo en los que se integraron representantes del tejido industrial y comercial de Torrent, de las universidades y técnicos municipales, para diseñar el plan EMPLEA’M, que fija sus acciones en seis vertientes: La industria como motor de creación de empleo. El Ayuntamiento

IDEA’T organiza acciones formativas dirigidas a desempleados, haciendo hincapié en aquellos yacimientos de empleo en los que se puede encontrar una oferta laboral con mayor facilidad; como ejemplo, las acciones formativas: un curso de Manipulador de Alimentos y dos cursos de “Cuidado básico de Personas Mayores en su Domicilio”. Los técnicos de orientación e inserción laboral de IDEA’T también han impartido siete intervenciones grupales de Orientación para la Búsqueda de Empleo. En cuanto al área de empresa, comercio y empren-

dedores, casi doscientos emprendedores han sido asesorados por personal técnico de la empresa municipal, que ha fomentado el espíritu emprendedor a través de charlas y de la participación en el Día de la Persona Emprendedora. Se han firmado convenios con entidades para ayudar al emprendedor (SECOT, FEVECTA y Caixa Popular) y se pusieron en marcha la campaña de promoción de comercio local ‘Navidad Sin IVA’ y la jornada dirigida a empresarios ‘Tres claves para optimizar los resultados de su empresa’. 

Diez mujeres recibieron sus cheques regalo en el salón de plenos el 27 de diciembre Los cheques, por valor de 100 euros cada uno, formaban parte del sorteo realizado en la campaña “Comercio Sin IVA” que se llevó a cabo el 14 y 15 de diciembre entre sesenta y seis comercios adheridos a esta iniciativa que impulsó el Ayuntamiento.

cederá suelo público industrial y terciario para la implantación de empresas que contraten a vecinos de Torrent en paro. Como primera medida de esta iniciativa se trabaja en la redacción de una convocatoria para la cesión de una parcela de 3.500 metros cuadrados con un derecho de superficie para la implantación de empresas industriales que cumplan con las siguientes características: Industria no perjudicial para el medioambiente, ni de mercancías peligrosas. El plazo de ejecución del proyecto construcción debe iniciarse durante el año 2014 y se debe contratar empleados de Torrent en la construcción y en su actividad, a través de la empresa IDEA’T. Comercio y emprendedurismo. Siguiendo esta línea, pero orientando hacia a la creación de nuevas empresas, el Consistorio pondrá a disposición de emprendedores bajos comerciales con superficies de entre 100 y 250 m2. Para optar a estas facilidades se deben cumplir unos requisitos, entre ellos, que las propuestas sean proyectos viables y que todas aquellas

personas que requieran la actividad vivan en Torrent. Formación El Ayuntamiento presta su apoyo a personas desempleadas que buscan trabajar, mediante cursos formativos y actividades de reciclaje que desde IDEA’T se destinan a este sector de la población para facilitar su reinserción al mundo laboral. Estos cursos impartidos a través de la empresa municipal van orientados al comercio, las empresas, los emprendedores, parados de larga duración, jóvenes sin estudios primarios terminados (que suponen un 52% de los parados de Torrent) y personas con riesgo de exclusión social. Estos cursos de formación cuentan con la colaboración de universidades y centros públicos y concertados de Formación Profesional. Adhesión al programa de Empleo de las administraciones valencianas. El Ayuntamiento se ha adherido al programa de contratación de personal desempleado con carácter temporal o indefinido con apoyos económicos que parten de la Administración Autonómica, Diputación de Valencia

Número180 / Primavera 2013

notícies de l'ajuntament

y el propio Ayuntamiento. Las ayudas a las empresas que lo lleven a cabo contemplan que, en caso de contratos temporales, las administraciones participantes financiarán 450 euros mensuales de salario por cada nueva contratación, con un máximo de tres mensualidades. En el caso de contratos indefinidos, las administraciones financiarán 600 euros mensuales de salario por cada nueva contratación, con un máximo de tres mensualidades. En ambos casos, las empresas correrán a cargo del resto del salario y de los gastos sociales de cada nuevo trabajador. Convenios de colaboración con otras entidades. Para la ejecución del programa EMPLEA’M, el Ayuntamiento utilizará convenios de colaboración ya suscritos con la Universidad Politécnica de Valencia, la Universidad de Valencia, Universidad Católica de Valencia, SECOT (que ofrece asesoramiento gratuito a los emprendedores que lo deseen), FEVECTA, Caixa Popular, y se negocia la firma de convenios con Caixa Rural Torrent, La Caixa y Sabadell CAM.

Plan Estratégico para la promoción nacional e internacional. El Ayuntamiento está llevando a cabo la promoción y difusión del municipio en el ámbito internacional para situar a Torrent en el mapa, atendiendo a sus cualidades culturales, turísticas e industriales, a través de las embajadas y los consulados. Una de las visitas recibidas en el Ayuntamiento fue la del cónsul honorífico de México en Valencia, Pablo Romá, con quien la alcaldesa conversó sobre las oportunidades de inversión y empleo que ofrece ese país y la disponibilidad para acoger empresas mexicanas que deseen invertir y ubicarse en

Torrent. En esta línea, el Ayuntamiento está elaborando un Plan Estratégico para proyectar nuestra ciudad como referente comarcal, nacional e internacional y que sea plataforma de exportación e importación de productos a otros países o regiones del mundo. En la rueda de prensa se manifestó la esperanza de que las ayudas presentadas sean un aliciente para los emprendedores y para fomentar la industria en este municipio que presenta condiciones inmejorables por sus servicios, la situación geográfica y su comunicación con Valencia, el puerto o el aeropuerto. 

Dos millones de euros a disposición de PYMES y autónomos, y Microcréditos con Caixa Popular. Si en diciembre se firmó un convenio con Caixa Popular por el que PYMES y autónomos del municipio contarán con una financiación de dos millones de euros para dinamizar la actividad empresarial de la ciudad (IDEA’T hace

de nexo entre las empresas y la entidad bancaria proporcionando toda la información necesaria), en enero, la alcaldesa (como presidenta del Consejo de Administración de IDEA’T) firmó un convenio con el director de Caixa Popular por el que la entidad bancaria concederá microcréditos de hasta 25.000 euros a emprendedores para

favorecer al desarrollo de sus iniciativas. Los beneficiarios serán microempresas o personas físicas que tengan previsto abrir un negocio de índole comercial o empresarial en Torrent y los ciudadanos que tengan previsto iniciar un negocio en otro municipio donde se encuentre alguna oficina de Caixa Popular. 

“Tarongeta” con el comercio local. El Consell Agrari promociona el consumo de naranjas autóctonas con el proyecto ‘Tarongeta’ para estimular la compra y el consumo de naranjas en colegios. Recordemos que la mascota Tarongeta es una marioneta que explica de dónde vienen las naranjas, por qué es tan sano comerlas y cuál es la producción en Torrent, entre otras cosas. La actuación de Tarongeta estuvo en activo hasta la festividad de Sant Blai, cuando finalizó la campaña informativa.  Visita municipal a la empresa torrentina Cinco Tenedores, donde el 24 de enero estuvieron la alcaldesa, Amparo Folgado, la gerente de la empresa municipal IDEA’T y otros miembros de la Corporación Municipal para conocer sus instalaciones. La empresa se dedica a la producción de pollos rellenos y albóndigas, principalmente para Mercadona. Cinco Tenedores cuenta con una producción diaria de más de 6.000 pollos y 8.000 kilos de albóndigas que (tras superar estrictos controles de higiene y calidad, y tras la aprobación final del laboratorio) es suministrada a toda la red de supermercados con los que cuenta la cadena de valenciana.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento.

Número180 / Primavera 2013

notícies de l'ajuntament El Pleno Extraordinario celebrado el 28 de enero aprobaba el presupuesto con los votos favorables del grupo Popular, pues los grupos Socialista y Compromís votaron en contra. El Ayuntamiento aplicará en este presupuesto una reducción de 1.500.000 euros respecto al anterior.

Presupuesto municipal para 2013

El equipo de gobierno destaca que se ha reducido el presupuesto en todas las delegaciones para aumentar las partidas de Bienestar Social y Empleo. También se ha tenido en cuenta la reducción de ingresos, parámetro marcado por el Ministerio de Hacienda y aplicando la Ley de Estabilidad Presupuestaria, y la absorción obligada de dos millones de euros de remanente negativo marcado por el Plan de Austeridad que lleva a cabo el Ayuntamiento desde 2011 y el Plan de Ajuste del Ministerio. Los presupuestos del Ayuntamiento se han visto disminuidos por quinto año consecutivo. No se van a llevar a cabo grandes inversiones, pero se continuará mejorando y adaptando todas las calles de cada barrio, así como las obras del Mercado Municipal, el Colegio nº 10 y el Plan URBAN.  Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Anuncio

Se presentaron reclamaciones por Unión, Progreso y Democracia y por el Grupo municipal Compromís per Torrent. Por el Pleno del Ayuntamiento, en sesión celebrada el día 28 de enero de 2013 se han desestimado las reclamaciones citadas y se ha aprobado definitivamente el Presupuesto General, y las Bases de ejecución del mismo para el año 2013. El resumen por Capítulos del Presupuesto General, se transcribe a continuación. 

Aprobación definitiva del presupuesto general para 2013 Por el Pleno del Ayuntamiento, en sesión celebrada el día 28 de diciembre de 2012, se aprobó inicialmente el Presupuesto General y las Bases de Ejecución del Presupuesto para el año 2013. En el Boletín Oficial de la Provincia de Valencia de fecha 31/12/2012, número 311, se publicó dicha aprobación inicial, así como en el Tablón de Anuncios del Ayuntamiento.

Presupuesto de gastos consolidado (económico-entidades) 2013 Capítulos de gastos

Ayuntamiento

OA C Agrari

Idea’t

SA Nous Espais

SA Recaudación

Eliminaciones

Consolidado

1. Gastos de personal

18.427.743,11

308.001,00

505.309,54

2. Gastos corrientes en bienes y servicios

0,00

264.000,00

1.355.973,18

394.717,72

0,00

21.255.744,55

18.359.891,48

142.733,00

463.062,81

155.000,00

176.175,04

450.561,73

198.532,28

0,00

19.945.956,34

3. Gastos financieros

2.718.202,61

4. Transferencias corrientes

1,00

4.801,87

0,00

286.183,76

300,00

0,00

3.009.489,24

8.148.528,64

0,00

122.000,00

65.000,00

0,00

5. Fondo de contingencia

1.000.000,00

0,00

48.654.365,84

450.735,00

1.095.174,22

220.000,00

440.175,04

2.092.718,67

593.550,00

6. Inversiones reales

0,00

19.415,00

0,00

246.621,59

0,00

266.036,59

7. Transferencias de capital

0,00

1,00

0,00

1,00

A2. operaciones de capital

0,00

19.416,00

0,00

246.621,59

0,00

266.037,59

A) operaciones no financieras

48.654.365,84

470.151,00

1.095.174,22

220.000,00

440.175,04

2.339.340,26

593.550,00

8. Activos financieros

1.200.000,00

2,00

1,00

0,00

320.508,06

2.600,00

0,00

1.523.111,06

9. Pasivos financieros

3.075.634,16

0,00

102.107,78

0,00

3.177.741,94

B1. variación neta de activos y pasivos financieros

4.275.634,16

2,00

102.108,78

0,00

320.508,06

2.600,00

0,00

4.700.853,00

B) operaciones financieras

4.275.634,16

2,00

102.108,78

0,00

320.508,06

2.600,00

0,00

4.700.853,00

Total

52.930.000,00

470.153,00

1.197.283,00

220.000,00

440.175,04

2.659.848,32

596.150,00

A1. operaciones corrientes

OA F Deportiva OA J Local Fallera

-3.553.769,55 4.781.759,09 0,00

1.000.000,00

-3.553.769,55 49.992.949,22

-3.553.769,55 50.258.986,81

-3.553.769,55 54.959.839,81

Número180 / Primavera 2013

notícies de l'ajuntament

Presupuesto de ingresos consolidado (económico-entidades) 2013 Capítulos de gastos

Ayuntamiento

OA C Agrari

Idea’t

SA Nous Espais

SA Recaudación

Eliminaciones

Consolidado

1. Impuestos directos

31.350.400,00

0,00

31.350.400,00

2. Impuestos indirectos

1.967.000,00

0,00

1.967.000,00

3. Tasas, precios públicos y otros ingresos

4.124.711,23

35.000,00

391.872,00

0,00

55.000,00

-55.000,00

4.551.583,23

4. Transferencias corrientes

14.333.500,00

430.000,00

780.000,00

220.000,00

440.175,04

1.400.000,00

541.000,00

5. Ingresos patrimoniales

1.154.388,77

5.150,00

25.410,00

0,00

164.130,00

150,00

52.930.000,00

470.150,00

1.197.282,00

220.000,00

440.175,04

1.564.130,00

596.150,00

6. Enajenación de inversiones reales

0,00

1.080.309,72

0,00

1.080.309,72

7. Transferencias de capital

0,00

15.408,60

0,00

15.408,60

A2. operaciones de capital

0,00

1.095.718,32

0,00

1.095.718,32

A) operaciones no financieras

52.930.000,00

470.150,00

1.197.282,00

220.000,00

440.175,04

2.659.848,32

596.150,00

A1. operaciones corrientes

OA F Deportiva OA J Local Fallera

-3.760.570,76 14.384.104,28 1.349.228,77 -3.815.570,76 53.602.316,28

-3.815.570,76 54.698.034,60

8. Activos financieros

0,00

3,00

1,00

0,00

261.801,21

261.805,21

B1. variación neta de activos financieros

0,00

3,00

1,00

0,00

261.801,21

261.805,21

B) operaciones financieras

0,00

3,00

1,00

0,00

261.801,21

261.805,21

52.930.000,00

470.153,00

1.197.283,00

220.000,00

440.175,04

2.659.848,32

596.150,00

Total

-3.553.769,55 54.959.839,81

Torrent, a 29 de enero de 2013 El concejal delegado de Presupuesto, Personal y Seguridad Ciudadana, Jorge Planells Andreu. 

Calendari fiscal 2013 Retosa

Telèfon 96 111 18 70 Fax 96 158 95 57 retosa@torrent.es

Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica Cobrament rebuts domiciliats: 1a setmana d'abril Taxa Entrada Vehicles a través de Voreres Cobrament rebuts domiciliats: 1a setmana d'abril Impost sobre Béns Inmobles (Urbana i Rústica) Cobrament rebuts domiciliats: 1er termini: 1a setmana de juliol 2n termini: 1a setmana d'octubre S'aplicarà el 2n termini, en valors superiors o igual a 120.00 euros Impost sobre Activitats Econòmiques: Cobrament rebuts domiciliats: 1a setmana d'octubre

Número180 / Primavera 2013

Gener dl

Febrer

9 10 11 12 13

Març dc

9 10

14 15 16 17 18 19 20

11 12 13 14 15 16 17

21 22 23 24 25 26 27

18 19 20 21 22 23 24

28 29 30 31

25 26 27 28

25 26 27 28 29 30 31

Abril

Maig

9 10 11 12 13 14

Juny dc

9 10 11 12

15 16 17 18 19 20 21

13 14 15 16 17 18 19

10 11 12 13 14 15 16

22 23 24 25 26 27 28

20 21 22 23 24 25 26

17 18 19 20 21 22 23

29 30

27 28 29 30 31

24 25 26 27 28 29 30

Juliol

Agost

9 10 11 12 13 14

Setembre

9 10 11

1 8

15 16 17 18 19 20 21

12 13 14 15 16 17 18

9 10 11 12 13 14 15

22 23 24 25 26 27 28

19 20 21 22 23 24 25

16 17 18 19 20 21 22

29 30 31

26 27 28 29 30 31

23 24 25 26 27 28 29 30

Octubre dl

Novembre

9 10 11 12 13

Desembre dj

9 10

1 2

14 15 16 17 18 19 20

11 12 13 14 15 16 17

9 10 11 12 13 14 15

21 22 23 24 25 26 27

18 19 20 21 22 23 24

16 17 18 19 20 21 22

28 29 30 31

25 26 27 28 29 30

23 24 25 26 27 28 29 30 31

notícies de l'ajuntament

L’Ajuntament adapta el seu web a persones amb discapacitat. El 29 de gener es va presentar a la Casa de la Dona l’adaptació del web municipal per a les persones amb alguna discapacitat o que, per causa de l’avançada edat, troben problemes en la navegació per la xarxa. Torrent és pioner en esta iniciativa que ha dut a terme l’Ajuntament en col·laboració amb l’empresa CBS Ingeniería para la Innovación. El consistori ha posat en marxa el Programa Social Inclusite en el web municipal, per a facilitar l’accés a continguts i servicis web, que proporciona una accessibilitat real, independentment de l’edat o de les capacitats de l’usuari. Amb Inclusite es pot navegar de tres maneres:

El Fons Social d’Aigües de l’Horta ofereix més cobertura a famílies necessitades. Esta empresa ha augmentat fins a 10.000 euros els beneficis destinats al fons social, l’objectiu principal del qual és l’assistència a les famílies més necessitades. A principis del mes de febrer són vint-i-tres les famílies que, per diverses circumstàncies, s’han beneficiat d’este fons social des que va començar el 2013. La nova quantitat destinada al fons social, aprovada en el Consell d’Administració el 8 de gener, comptarà amb 10.000 euros, un augment del 42 % respecte de la partida de beneficis destinada al fons social de 2012. Estos fons són administrats des de la Regidoria de

amb el mode Teclat, que permet navegar amb un quantitat reduïda de tecles i està dirigit a persones amb discapacitat visual o amb limitacions a causa de l’edat; amb el mode Dialogant, que ofereix navegar parlant a la web i va dirigit a persones amb mobilitat reduïda o absència de membres superiors, i amb el mode de Modulació de So, per mitjà del qual es navega emetent sons o bufits i està destinat a persones amb problemes de vocalització o paràlisis severes. Este programa està en contínua evolució i s’actualitza periòdicament. En la presentació, un torrentí amb paràlisi cerebral va demostrar que amb esta nova eina pot fer ús del web municipal com qualsevol altra persona. 

Benestar Social, i el consistori estableix els criteris que han de complir les famílies sol·licitants, a les quals, abans de recórrer a estes ajudes econòmiques, se’ls ofereixen facilitats de pagament per a poder fer front a les factures de manera més fàcil. Esta iniciativa que proposa Aigües de l’Horta de forma voluntària és la dels “compromisos de pagament ajornat” oferits a les persones que, per les circumstàncies, es troben en un moment econòmic delicat i no poden afrontar la liquidació de la totalitat del deute, però tenen voluntat de pagament. Amb este compromís, el beneficiari paga una part i es compromet a continuar abonant mensualment la quantitat acordada, fins a aconseguir pagar tot el deute.

Guia de recursos per a persones amb discapacitat o dependència. L’Ajuntament, per mitjà de la Comissió Tècnica del Pla Municipal d’Atenció a Persones amb Discapacitat, ha dissenyat una guia de tots els recursos destinats a persones discapacitades i per a qui té dependents a càrrec seu. La guia dóna informació útil sobre este sector de la societat, facilita recursos específics, subvencions, tallers, activitats i cursos de formació del municipi i de l’oferta que presenta la Conselleria. Per a realitzar-la s’ha dut a terme un treball conjunt i de coordinació entre les responsables del projecte en el consistori, que han estat en comunicació amb els directors dels centres especials, amb els responsables de centres ocupacionals, amb el Servici Psicopedagògic Escolar i Atenció Primària, amb els directors de la Unitat de Salut Mental i els representants de les vivendes tutelades. En la guia es poden consultar telèfons, associacions, aspectes legals, ocupació i formació professional, centres d’atenció especialitzada, o saber on cal anar per a practicar esports. 

En 2011 es van realitzar 511 compromisos de pagament, i 1.104 en el 2012. A qui no puga acollir-se al compromís de pagament perquè la seua situació econòmica és precària, se’ls remet directament a Servicis Socials, des d’on es gestiona el fons social, i depenent de les circumstàncies de l’afectat, el fons social de 2013 assumeix el pagament del rebut. En 2012, van ser 64 famílies que van recórrer al fons social en data 31 de desembre, i a l’inici de mes de febrer de 2013 ja en són 23 les famílies acollides a esta iniciativa d’Aigües de l’Horta i de l’Ajuntament. (Aigües de l’Horta és l’empresa concessionària del Servici Municipal d’Aigua Potable i Sanejament de Torrent)   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament.

Número180 / Primavera 2013

notícies de l'ajuntament

Torrent aconsegueix el primer lloc de Transparència a Espanya L’ONG Transparència Internacional és la que avalua els Índexs de Transparència dels Ajuntaments (ITA), i Torrent ha obtingut una puntuació de 100 en cada una de les sis àrees avaluades, per damunt de la mitjana d’un 70,9 de 110 ajuntaments estudiats.

Número180 / Primavera 2013

Este Ajuntament, amb els de Bilbao, Alcobendas, Gandia, Gijón, Oviedo, Ponferrada i Sant Cugat del Vallès, ha sigut qualificat com el municipi més transparent d’Espanya en l’estudi realitzat per l’ONG Transparència Internacional Espanya als 110 majors ajuntaments nacionals. És el més transparent de la Comunitat Valenciana juntament amb el de Gandia, amb una qualificació de 100 en cada una de les àrees en què es descompon l’informe presentat el 23 de gener per l’ONG. En esta quarta edició sobre la transparència dels ajuntaments, s’ha realitzat una anàlisi a través d’un conjunt integrat per huitanta indicadors que cobreixen les sis àrees de transparència de què es compon l’estudi, valorades de l’1 al 100. Estes àrees valoren la informació disponible sobre la corporació municipal, les seues relacions amb els ciutadans i la societat, la seua transparència economicofinancera, la seua transparència en les

contractacions de servicis, així com en matèria d’urbanisme i obres públiques. La sexta àrea es refereix a si la informació facilitada pels ajuntaments s’ajusta a les exigències de la pròxima Llei de Transparència. En la presentació de l’Índex, el president de Transparència Internacional Espanya, Jesús Lizcano, subratllava que la seua labor no és mesurar la corrupció, sinó “el grau d’obertura” dels consistoris. Sens dubte, esta valoració és una excel· lent notícia per a l’Ajuntament de Torrent, que, després de participar en les tres anteriors edicions, ha pogut comprovar l’evolució positiva dels resultats. En la primera edició de l’any 2008 va obtindre un 50; dos anys més tard, les dades van millorar fins a un 81,3 i en 2012 la capital de l’Horta Sud s’ha vist premiada amb l’obtenció de 100 punts en cada una de les àrees que valoren la transparència global. 

notícies de l'ajuntament

José María Veguer Muñoz va ser molt estimat pel municipi i el seu record continua viu. Va dedicar una gran part de la seua vida a la política, participant activament en molts aspectes de diversa índole en pro de Torrent, i sempre ha sigut reconegut com una bona persona.

El trinquet s’anomenarà «José María Veguer». El Ple del 14 de gener aprovava, amb els vots a favor del Partit Popular i el PSOE, que el trinquet rehabilitat tinga el nom del que fou portaveu d’Unió Valenciana, José María Veguer. Compromís es va abstindre per considerar que el nou trinquet hauria de portar el nom d’algun pilotari reconegut relacionat amb Torrent, a la qual cosa l’alcaldessa va al·legar que la representació màxima de l’esport valencià i dels senyals d’identitat valencians a Torrent han de portar el nom d’una persona entregada al municipi i a la ‘valenciania’ en el seu màxim exponent. 

L’aprovació del nom per al trinquet va ser rebuda amb gran emoció per la seua viuda, fills, familiars i companys de partit, presents en el saló de plens, en veure que la corporació municipal, funcionaris i públic assistent s’alçaven aplaudint com a homenatge a este torrentí, regidor en l’Ajuntament des de 1987 fins a la seua defunció en 2007.

Producció de kiwis. Torrent és pioner a la comarca en el cultiu del kiwi i, encara que de moment els agricultors torrentins que treballen esta fruita originària d’Àsia en són pocs, cada vegada en són més els interessats en el seu cultiu, per la bona acollida del mercat i el marge de benefici obtingut amb la comercialització, superior al del cultiu de fruites i verdures típiques de la zona. Esta fruita és originària de l’Himàlaia i actualment és Itàlia la primera en la producció, per davant de Nova Zelanda, que va liderar

durant anys el seu cultiu. En el panorama nacional, les grans produccions de kiwi estan al nord d’Espanya i Portugal. Des de 2010, Torrent s’ha sumat a la xarxa de productors després d’estudiar la zona, el terreny, les condicions ambientals i meteorològiques, amb un resultat favorable per a obtindre un cultiu quantiós i de bona qualitat de la varietat Kiwi Hayward, que no requereix una atenció exhaustiva amb productes fitosanitaris, perquè només se li proporcionen nutrients per al creixement. 

Parc infantil a Montehermoso i accessos enfront de Teresianes. L’Ajuntament, després del treball realitzat per a la cessió del terreny per part de la Diputació, habilitarà una zona verda a la urbanització Montehermoso per a l’esbargiment dels seus

veïns. D’altra banda, el 8 de gener finalitzava la senyalització del carrer de la Constitució enfront del col·legi de les Teresianes, després de repassar la pintura d’un pas de zebra, fer un gual per a pacificar la velocitat del pas dels vehicles que coincideix amb l’entrada

a l’aparcament del centre i ampliar la senyalització vertical del carrer. La Brigada d’Obres va rebaixar la vorera d’un pas de vianants per a l’accés de persones amb mobilitat reduïda. Estes millores formen part de la iniciativa «Torrent, ciutat per a les persones». 

S’enderrocaran les cases del sector de Benisaet. En el Ple del 4 de febrer es va aprovar el Conveni entre l’Ajuntament i l’IVVSA de la dació en recompensa d’un immoble per part de l’IVVSA a favor de l’Ajuntament, per efectuar este el derrocament de les cases de Benisaet. La demolició es vol realitzar entre els mesos de març i abril, i està previst construir a la zona un aparcament municipal. Fa uns anys, les cases van ser expropiades i passaren per un període d’ocupació il·legal, per la qual cosa l’Ajuntament va decidir tapiar-les. El barri tindrà una nova imatge, perquè es veurà la piscina de La Cotxera i oferirà una cara renovada del sector de Benisaet.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament.

Número180 / Primavera 2013

notícies de l'ajuntament

La Torre serà un museu històric L’Ajuntament ha rebut l’informe favorable de la Conselleria de Cultura per a iniciar el condicionament de la Torre com a Museu Històric de la ciutat. Un espai que comptarà amb cinc plantes en què s’exposaran l’evolució històrica del municipi, panells explicatius, armes i vestimentes de l’edat mitjana.

Pel juliol de 2011, l’Ajuntament va entregar el projecte del Museu de la Torre per a ser revisat i aprovat per la Conselleria de Cultura, i al gener de 2013, la Delegació d’Urbanisme va rebre la notificació que l’informe és favorable i dóna pas a l’aprovació del projecte que iniciarà les obres d’adaptació del futur museu, per la qual cosa es preveu que les obres de condicionament dels diferents espais de la Torre començaran en els pròxims mesos. En el ple municipal del 28 de gener es va aprovar per unanimitat la delegació de la Diputació de València per a l’execució de les obres de reforma interior de la Torre per a convertir-la en museu. L’Ajuntament compta amb la col· laboració del professorat de Geografia

i Història de la Universitat de València, un projecte que inclou panells informatius en totes les plantes de la Torre on els visitants podran guiar-se a través de la història de Torrent. Des de l’Ajuntament es considera el monument de la Torre com un referent del nucli històric tradicional que potencia l’actualitat cultural de la ciutat i dóna sentit de pertinença a l’habitant en el seu poble. “És important traslladar el sentit de la Torre com a meta per a la trobada i la dinamització social, a més d’incloure-la en el circuit educatiu i cultural de la comunitat escolar de la comarca, i per extensió de la Comunitat Valenciana”, destaca l’alcaldessa, Amparo Folgado. Així, la creació d’un museu donarà a la Torre un espai expo-

sitiu complementari als espais culturals de la ciutat, com l’Espai Jove, el Museu Comarcal de l’Horta Sud o la Casa de la Cultura, entre altres. Fa dos anys que l’Ajuntament va concloure, per mitjà d’un estudi arqueològic, que la Torre va ser construïda en l’època musulmana, entre 1038 i 1223, per unes proves concloents de carboni 14. Hui en dia, la Torre de la Plaça Major és el monument més emblemàtic i representatiu de la ciutat. En 2009 va finalitzar la seua restauració completa, després de dos llargs anys de molt de treball en què un equip d’arqueòlegs i arquitectes va dur a terme la labor de retornar-la al seu origen, de la qual cosa hem informat en números anteriors del BIM. 

Descripció del futur museu. La planta baixa de la Torre comptarà amb una recepció que mostrarà la presentació històrica de l’evolució de Torrent des dels seus orígens a l’Edat del Bronze fins a l’Edat Moderna. En la primera planta es podran veure les edats de Torrent (I) i un recorregut des de Torrens fins al Torrent medieval. La segona planta continua l’evolució amb les edats de Torrent (II), del Castrum fins al Torrent modern. La tercera planta conduirà a les edats de la Torre (III), on es mostrarà un recorregut per la seua restauració. En la quarta planta s’ubicaran panells informatius amb la història dels ordes religiosos i militars, l’arquitectura defensiva de la Torre i la relació entre Torrent i València. En la quinta i última planta, la part més alta i descoberta, oferirà informació sobre la situació geogràfica de Torrent i les estratègies defensives medievals del municipi. 

Número180 / Primavera 2013

festes

Els santblaiets, protagonistes de la festa torrentina per excel·lència ALEJANDRO GIMENO

Un grup de dones treballen altruistament per amor a la festa i a la tradició. La recepta i el procés d’elaboració que se seguia antigament és el mateix que s’utilitza en l’actualitat.

Actes de celebració de Sant Antoni Abat. El primer acte es va realitzar el dia 12 de gener a la parròquia de Monte-Sión, amb missa, processó, música de la Unió Musical de Torrent i castell de focs artificials. Els actes continuaren el 16 de gener, amb la cremà de la foguera entre els carrers del Pare Méndez i Calvari, i el matí del 10 de febrer es van repartir més de dos mil entrepans als congregats a la porta de la parròquia de Monte-Sión; posteriorment es féu la benedicció i la desfilada d’animals.  La festa de Mig Any de Moros i Cristians es va celebrar al gener, com a recordatori del mig any que queda per a les festes de Moros i Cristians, amb un dinar al Parc Central que ajuntà un gran nombre de membres de cada filà i comparsa. Els festejos van continuar amb “l’entrada falsa” des de la parròquia de Monte-Sión fins a la Torre i van concloure amb un sopar en què es va avançar el nomenament dels nous càrrecs de 2013: Rosa Ortí, com a Capitana Cristiana, i Sergio Martí, com a Capità Moro. La festa es tancà amb una revetla. 

Com cada any, Torrent es va vestir de festa per a honrar sant Blai. Una de les celebracions més destacades per als torrentins, i sens dubte una de les més antigues i amb més tradició a la ciutat, perquè cal remuntar-se a l’època del barroc per a conéixer els primers escrits que fan referència a la festa. Concretament, va ser en 1657 quan, segons els arxius de l’església de l’Assumpció, es va celebrar per primera vegada en el municipi. La festa és celebrada per tots, però sobretot són els més menuts els protagonistes indiscutibles del dia que ve marcat per les tradicions religioses i també gastronòmiques, que tornaren a prendre força a principis del segle XX i, sobretot, amb l’impuls que li va donar el rector Mn. Ángel García Sedón des de la dècada dels 50 fins als 70, i que posteriorment han mantingut i han millorat els rectors fins a l’actualitat.

L’Entrà de la Flor. L’1 de febrer, els clavaris i els confrares de la Mare de Déu del Rosari van tallar la primera branca d’ametler en flor i la van depositar en la parròquia de Sant Lluís Bertran. Després es van desplaçar a la Caseta del Rosari per a un esmorzar tradicional. Els actes continuaren l’endemà amb el trasllat de la branca des de la parròquia esmentada fins a la de l’Assumpció en una cercavila en què un clavari portava la branca i la resta de confrares i clavaris disparaven coets. Els actes van finalitzar amb la cordà, en la qual tots els participants havien d’acreditar enguany el certificat CRE, com exigeix la normativa vigent.  Esta celebració es remunta a les festes paganes que els romans dedicaven a la deessa Flora, i que amb el pas del temps va anar adaptant-se. En 1606, la Confraria de la Mare de Déu del Rosari va oferir la primera branca d’ametler florida a la verge, en agraïment per l’arribada pròxima de la primavera. Actualment continua sent una celebració molt arrelada.

Número180 / Primavera 2013

festes

És per això que, gràcies a eixe amor que es té a esta festa, s’ha conservat la tradició a pesar dels temps, i són moltes dones de la Confraria de Sant Blai i de la Junta, concretament una trentena, que uns quants dies abans treballen perquè el 3 de febrer, tots els torrentins i la gent dels municipis limítrofs que s’hi acosten puguen disposar dels clàssics santblaiets. Un dolç típic, que s’acompanya amb una estampa del sant i una botelleta d’oli que amb antelació també preparen les mateixes dones, perquè sant Blai protegisca la gola, tal com resa uns dels versos del poema que es dedica al sant: «Tinguéreu gràcia divina / per arrancar una espina / de la gola d’un mortal». La preparació dels santblaiets es du a terme en el popular Forn Santa Gemma, on es reuneixen totes les dones diverses vesprades per a, d’una forma amena i divertida, preparar la pasta i tot el procés fins que són cuits al forn i empaquetats per a la venda el mateix dia de la festivitat. Els santblaiets es fan amb oli, anís, farina i sucre; es pasta tot, i quan s’aconsegueix una pasta uniforme, s’estira i sobre eixa base, amb un motle redó, es van traient xicotets trossos circulars sobre els quals s’estampa la imatge de sant Blai. Després de dur a terme este procés es passen al forn, on estan a una temperatura entre 220 i 225

ºC, fins a aconseguir la cocció perfecta i el color daurat característic. És una recepta que perdura a través dels temps i que es continua respectant tal com es feia antigament. Són vesprades que les dones passen en companyia, en convivència i que, mentre treballen, comenten, conten històries, recorden temps passats i alguna inclús s’anima a cantar tradicionals versos que continuen en la memòria de moltes d’elles. És el cas d’una de les més veteranes del grup, que amb molta desimboltura ens recità un dels versos dedicats al sant: «Sempre vos rese en fervor, / i acudisc plena d’amor / al vostre gloriós altar, / esperant el vostre favor / si el meresc alcançar» Després de deixar reposar els santblaiets perquè es refreden, els 200 quilos pastats i convertits en este tradicional dolç es fiquen en bossetes de 6 galletes, que es venen el dia de la festa a les portes de l’església de Sant Lluís Bertran, on es concentra tota la multitud que visita el sant i disfruta del tradicional porrat i de la fira al llarg del carrer de Ramón y Cajal. És una tradició que continua conservant la capital de l’Horta Sud, que gràcies al testimoni que passa de mares a filles les noves generacions comencen a interessar-se per esta tradició que fa de Sant Blai una data assenyalada en el calendari torrentí. 

Celebració de Sant Blai

Vicent Ferrandis, Pascual Gozalvo, Javier Llosa, Guillem Moreno, Pablo Pasamar, Adrià Peiró, Ricardo Puig, Francesc Sáez, Enrique Tronchoni, Lucía Boix, Sofía Carratalá, Mª Dolores Ferrandis, Carmen Furió, Leire Gallego, Carla González, Isabel Martí, Teresa Martí, Emma Martínez, Alicia Martínez, María Martínez, Paula Montalt, Lucía Mora, Claudia Penella, Claudia Rodas, Carla Sánchez-Estornín, Carla Silla, Natalia Silla, Alicia Tronchoni i Loles Vivó: clavaris i clavariesses de 2013.

Número180 / Primavera 2013

El 27 de gener es va celebrar una missa i la imposició de les medalles als clavariets. Un nombrós públic va contemplar la interpretació de tres xiquetes i un bebé torrentí del miracle que va obrar sant Blai (que evità que un xiquet morira ofegat) i es va concloure amb la Passejà del Guió, en què els xiquets i xiquetes, al so de la música, llançaven caramels en el recorregut. El 3 de febrer, la festa començava amb la benedicció de pans i la missa a la parròquia de Sant Lluís Bertran; després els clavaris i clavariesses de Sant Blai, d’entre 3 i 5 anys, desfilaren amb música de tabal i dolçaina des del carrer de Picassent fins a la parròquia de Sant Lluís Bertran. Entre els assistents van estar el conseller de Governació, Serafín Castellano; la consellera d’Educació, Cultura i Esports, Mª José Català, i altres representants polítics. La festa en honor a sant Blai concloïa amb una processó després de la qual es recità el vers i es van interpretar els gojos. La gastronomia també va tindre protagonisme amb els santblaiets, la cassola de Sant Blai i els gaiatos. 

festes

Entrevistes a les falleres majors de Torrent Ja s’acosta la festa fallera. La capital de l’Horta Sud viu intensament la seua activitat amb 29 comissions i més de 6.000 fallers. En esta l’edició del BIM no pot faltar la veu i l’ànima de les màximes representants de 2013. Coneguem a Rebeca i a Carla. AITOR SÁNCHEZ COLLADO

Rebeca Piles i Andrés, la Fallera Major Rebeca té 26 anys, és diplomada en Infermeria i té les coses molt clares. Li agrada llegir, la música, escriure poesia i prosa, pertany a la Falla Sants Patrons des d’abans de nàixer, ja que els seus pares l’apuntaren posant-li només els cognoms en el cens, i després, quan va nàixer, li van afegir el nom. La passió de Rebeca per les falles està molt arrelada: va ser fallera major infantil de la seua falla en 1996 i de la cort en 1997, però

també viu la resta de tradicions torrentines, ja que ha sigut dama de la Musa de la Música, clavariessa de Sant Blai i de la Puríssima. Tot un exemple de tradició viva i de modernitat encarnada en la seua figura. No podem començar l’entrevista sense fer la pregunta estrella: com vas viure el moment de la teua elecció al Parc Central? Es va detindre el temps. En sentir la inicial “R” del meu nom, va tremolar tot. No m’ho podia creure, no vaig sentir ni dir el meu nom complet; de sobte el

temps es va detindre i no podia parar de plorar d’emoció. A soles pensava de veure els meus pares i familiars. No em vaig moure del lloc fins que l’alcaldessa, Amparo Folgado, es va acostar a mi. I en estos mesos, com vas reaccionant? Ja has assumit el càrrec? Ja estem en plena festa fallera, perquè tot i que encara queden dies per a la setmana del 15 al 19 de març, els fallers ja hem començat amb presentacions i mil i un concursos. En el dia a dia, quan t’anomenen en els actes, és quan ja t’adones que comença de veritat el somni. Què esperes d’enguany? Espere aprofitar cada minut, cada segon d’esta grandíssima oportunitat que se m’ha donat. Serà una experiència única conéixer gent meravellosa i simplement continuar, com sempre he intentat fer, aportant el meu granet d’arena a les Falles de Torrent, però des d’un lloc diferent. He participat des de quasi pràcticament tots els estaments de la festa, i a soles em quedava viure les Falles des d’esta perspectiva, la més privilegiada. I des d’eixa posició, quin moment esperes amb més ganes? De la setmana fallera tot per igual, des del primer petard de la despertà fins a la Cremà. Tot és part de la festa. Però si he de triar, em quedaria amb la Crida i l’Ofrena. Cada any espere l’arribada de la Crida amb molta emoció pel seu significat. Comença la festa: molta gent, moltes ganes que arriben les bandes; en definitiva, els crits de festa. Si a tot això

‘La dama del foc’ va guanyar el VIII Concurs de Cartells de Falles. El cartell de Carlos Ferrer, programador web d’Oliva de 31 anys, anuncia les Falles de Torrent 2013. El seu treball resultà el guanyador del Concurs de Cartells de les Falles de Torrent 2013, resolt en la sala d’exposicions de Caixa Rural Torrent, patrocinadora d’esta octava edició organitzada per la Junta Local Fallera. L’entitat va lliurar a Carlos Ferrer els 600 euros amb què estava dotat el primer premi del concurs. El regidor de Cultura i president de la JLF, Modesto Muñoz, participà en l’acte amb una àmplia representació de l’Ajuntament i de la Junta Local, a més de les Falleres Majors, Rebeca Piles i Carla Gómez, acompanyades de les seues Corts d’Honor. Muñoz va definir el cartell anunciador de les pròximes Falles així: “nítid, elegant i clar”, i va agrair a Caixa Rural Torrent la seua col·laboració.  L’Ajuntament premia l’ús del valencià correcte en les Falles. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià torna a convocar este premi per a promoure la dignificació de la llengua en una festa tan emblemàtica com les Falles. L’objectiu d’aquests premis és destacar aquelles comissions falleres que posen una cura especial en l’ús correcte del valencià en les llegendes del seu monument. L’any passat, la falla guanyadora

va ser la comissió d’Ángel del Alcázar, amb una crítica a les classes socials. El 2n premi va ser per a Ramón y Cajal, amb el lema «Involució», i el bronze va anar a parar a la falla Camí Reial, amb un cadafal amb una forta crítica local. Els premis. Primer premi: 600 euros i banderí acreditatiu. Segon premi: 300 euros i banderí acreditatiu. Tercer premi: 200 euros i banderí acreditatiu. Les falles tan sols han de presentar el

text en paper de les llegendes de la falla i la instància, però per a agilitzar el tràmit, el ciutadà podrà demanar la informació o iniciar el tràmit en línia a través dels formularis disponibles en el web municipal, en l’enllaç següent: https:// www.torrent.es/PortalCiudadano/tramites/tramite.do?formAction=btShow &lang=es&t=743. El termini de presentació d’instàncies finalitza el 8 de març. 

Número180 / Primavera 2013

festes sumes que la protagonista eres tu, tot es multiplica. Espere no equivocar-me i viure-la intensament. I, d’altra banda, l’Ofrena és un dels actes més especials, i enguany podré tancar-lo, arribar i veure plena de flors la Mare de Déu acompanyada per la meua comissió. Què passarà per la teua ment el 20 març? Estaré «en coma». Serà un dia de descans i no podré parar de recordar tot allò que he viscut. Serà el millor senyal que ha sigut un any meravellós. 

Carla té 12 anys, pertany a la Falla Saragossa-Parc Central, de la qual és fallera des que va nàixer. Li encanta el món de les falles i dels costums valencians. És una xiqueta molt intel·ligent i desperta. Enguany és època de canvis, comença també l’institut, però cap problema, perquè és una crack de les matemàtiques i inclús estudia un sistema nou d’aprenentatge. Exprimeix el temps al màxim, perquè a més a més canta en el grup Els Llauradors de Torrent, i ara també està aprenent a ballar i a tocar la guitarra. Ha guanyat premis en el concurs de Jocs Florals i a més és una fanàtica del València CF. De major vol ser metgessa, i li encanta jugar amb el seu germà, ensenyar-li a escriure i a pintar. Tota una artista que enguany té molt a dir.

Amb Carla també comencem mirant arrere i ens traslladem a la màgica nit de juliol quan va ser elegida. Silenci... i de sobte un nom: el seu... Vaig sentir molts nervis i emoció al mateix temps. No m’ho podia creure, perquè jo, encara que tenia la il·lusió d’eixir triada, pensava que estava molt difícil perquè sóc molt alta i pensava que això podia ser un desavantatge. Imaginem que molt emocionada, per tant, amb el nou càrrec, que també és nou per a la teua falla, no? Sí, moltíssim. Tinc l’honor de ser la

primera fallera major de la comissió Saragossa-Parc Central, i això quedarà per sempre en la història. El meu pare és molt faller i era un somni que tots hem fet realitat. La resta d’amics de la falla també estan molt orgullosos de mi. Com vas viure la teua exaltació? De meravella. El primer record que tinc és el meu germà Hugo, pujant la banda. Totes les emocions contingudes t’ixen per la pell. També recorde amb molta estima la cançó que em dedicarem amb el meu nom i les paraules del mantenidor, que sempre porte al cor. Un cor molt faller que estarà alterat ja amb la proximitat de la setmana gran... Conta’ns, com van evolucionant els actes? Molt bé. Al principi a poc a poc, però ja estem en Falles. Això avança molt ràpid i amb moltes ganes que arribe l’Ofrena. Per a mi serà un dia inoblidable, perquè serà la primera vegada en la història que la meua comissió tanque l’acte; veure’m envoltada per tots els amics i la família serà espectacular. També volia que arribara la Crida. Mai m’havia imaginat dalt, en la Torre, ho veia com una cosa impossible, però al final s'ha fet realitat. Conta’ns un desig per a les Falles de 2013 Espere que siga inoblidable i que el poble torrentí em recorde com una bona Fallera Major Infantil de Torrent. 

La Reina de l’Encontre, Marta Puchol. El 19 de gener fou nomenada públicament la jove Marta Puchol Mora com a Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció de 2013. L’Auditori va acollir esta cita anual, en la qual també es van presentar els dèsset Germans Majors de les diferents germandats i el Germà Major Suprem.

Marta Puchol ha pres el relleu de Conchín Gómez, acompanyada per les seues cambreres, Mariola Garrido Penella i Belén Yago Cervera i el president de la Junta Central de Germandats de la Setmana Santa, José Vicente Yago. Després del seu nomenament, l’alcaldessa Amparo Folgado li va imposar la insígnia que la distingeix com a Reina i va re-

bre les paraules d’afecte de la periodista Cristina Bea, encarregada de realitzar la conferència, que va tindre un contingut audiovisual en què familiars de la protagonista narraven anècdotes de la seua vida. Víctor Yago fou nomenat Germà Major Suprem, figura de creació recent, que acompanyarà la Reina de l’Encontre en els actes que presidisca. 

Carla Gómez i Campos, Fallera Major Infantil

Número180 / Primavera 2013

torrent solidari

El Punto de Alimentos ofrece ayuda de primera necesidad ALICIA GALLEGO MARTÍNEZ SERGIO MARCH PERIS

El Punto de Alimentos es un servicio que funciona gracias a las ayudas recibidas de la solidaridad de numerosas empresas, fundaciones, entidades y asociaciones del tejido asociativo que colaboran donando cantidades en metálico y en alimentos. Los voluntarios acuden diariamente a las ocho y media al centro para brindar su ayuda de manera altruista colaborando en la descarga de camiones y el reparto de las cajas de comida. Esta iniciativa nació con el objetivo de recuperar los excedentes alimenticios de nuestra sociedad y redistribuirlos entre las personas más necesitadas. Una medida social que puso en marcha el Ayuntamiento para ayudar a las personas que sufrían los primeros efectos de lo que ahora es una profunda crisis económica. El punto de alimentos está gestionado por el Ayuntamiento junto a Cáritas, Nova Vida y Cruz Roja.

Donantes y voluntarios en el Punto de Alimentos.

Desde la Concejalía de Bienestar Social los ciudadanos de Torrent pueden acceder a múltiples tipos de ayudas sociales que van desde las ayudas para pagar alquileres, luz o agua hasta ayudas para la lactancia de los niños. Tal y como afirma Pilar Vilanova, concejal de Bienestar Social, desde el Ayuntamiento se trabaja codo con codo con muchas organizaciones que “trabajan para ayudar a las personas que se encuentran más desfavorecidas actualmente”. De entre las más solicitadas, destacan las ayudas para vivienda o para alimentos. En este sentido, el Punto de Alimentos cumple una función básica a la hora de ofrecer ayuda social de primera necesidad. El denominado Punto de Alimentos de Torrent lleva más de tres años en funcionamiento. Una iniciativa municipal gestionada por el departamento de Bienestar Social del Ayuntamiento en colaboración con Cáritas, Nova Vida y Cruz Roja, que comenzó su actividad en el verano de 2009. Es el único centro de toda la comarca, que ayuda a las familias de la localidad con un lote de alimentos de primera necesidad.

El número de beneficiarios de esta ayuda ha aumentado de manera considerable, pasando de las 600 personas iniciales a las 2.000 familias con las que cuenta actualmente. Una media de 90 familias se acerca diariamente al Punto de Alimentos, situado en la calle Benemérita Guardia Civil, para poder cubrir sus necesidades básicas. Pese a la opinión generalizada, la mayoría de los usuarios son de nacionalidad española que se han visto abocados a una difícil situación económica debido a la crisis en la que nos vemos inmersos. La situación de cada uno de los usuarios es analizada para ajustar sus necesidades a las ayudas concedidas, por ejemplo el número de miembros familiares. Así, los beneficiarios deberán acreditar su situación con un certificado de ingresos del paro o pensión, la vida laboral, la última nómina y una fotocopia del libro de familia. Esta ayuda se traduce en una cesta de alimentos que varía según las posibles colaboraciones pero que mantiene siempre alimentos como el aceite, la leche, el pan, pasta, tomate o galletas entre otros.

Esta cesta se puede ver incrementada gracias a la colaboración de diferentes empresas, fundaciones, entidades financieras, fallas, asociaciones de vecinos y aportaciones individuales. Algunas de ellas entregando alimentos directamente o bien realizando una aportación económica. De entre los productos que más se necesitan destacan la leche, los huevos y, sobre todo, alimentos infantiles como chocolate o cacao en polvo. Además, el funcionamiento del centro es llevado por voluntarios que realizan la labor de manera desinteresada. Los voluntarios realizan una labor social muy importante y es por eso que la mayoría de personas que comienzan a realizar esta tarea voluntaria continúan con este trabajo año tras año, pudiendo escuchar las vivencias de quienes acuden a solicitar la ayuda, por lo que se acercan de verdad a la realidad de nuestra sociedad, sintiendo que pueden aportar su granito de arena para que las personas con menos recursos y golpeadas de una manera más dura por la crisis puedan sobrevivir en la sociedad de desigualdades en la que vivimos. 

Número180 / Primavera 2013

torrent solidari

Gran participación en la campaña Nadal Solidari para el Punto de Alimentos Como ya informamos en el anterior BIM, con motivo de la difícil situación por la que atraviesan algunas familias, el Ayuntamiento realizó una campaña de recogida de alimentos bajo el lema Nadal Solidari para despertar conciencias y dar a conocer el único Punto de Alimentos de la comarca de l’Horta Sud. Tras más de un mes de intensa campaña (en la que el Ayuntamiento situó dos puntos de recogida de alimentos en la Avenida al Vedat, uno en el ficus de la plaza Obispo Benlloch y otro a la altura de Genaro Palau) se

efectuó un recuento de los alimentos donados, dando como resultado la recogida de más de 17.000 kilos de comida a beneficio exclusivo del Punto de Alimentos, gracias a la colaboración del tejido asociativo, festivo y cultural del municipio, diferentes empresas privadas, entidades financieras, centros educativos y vecinos. Muchos miembros del ámbito asociativo, festivo y cultural también fueron voluntarios de la campaña. De entre los kilos de productos alimenticios conseguidos, más de la mitad fueron aporta-

ción única de los vecinos que, de forma independiente, dejaron su donación, pues incluso finalizado el cierre de la campaña muchos ciudadanos se acercaron a la sede del Punto de Alimentos para dar sus donaciones que han incrementado la cantidad final. Desde la sede del Punto de Alimentos, en la calle Benemérita Guardia Civil, se informa de que la solidaridad de los vecinos continúa diariamente. El Punto de Alimentos en 2010 asistió a 647 familias, en 2011 a 1.220, y en la actualidad da cobertura a 90 familias diarias.

Una sociedad solidaria con el Punto de Alimentos. Además de las aportaciones que ya publicamos en el BIM 179, añadimos éstas que, entre otros colectivos y muchísimos particulares (imposibles de enumerar al completo), también pusieron su grano de arena en la causa común de ayudar a los más necesitados a través del Punto de Alimentos: 300 kilos de comida en una gala flamenca de la Asociación de Amigos de la Cultura Andaluza de Torrent. Las falleras donaron 181 kilos de alimentos en lugar de recibir sus tradicionales canastillas de flores. La Corte de honor de 2012 donó 80 kilos de comida. La Fallera Mayor Infantil y su Corte de Honor entregaron 150 kilos de alimentos. Los presidentes y las falleras mayores Infantiles entregaron 200 kilos. El grupo artístico de la Asociación de Mujeres de Torrent actuó con sus playbacks y las socias donaron 2 kilos de alimentos cada una para los más desfavorecidos. La delegación de Desarrollo Económico y Social, junto a IDEA’T, donó 300 kilos de comida. Trabajadores de la empresa mixta Aigües de l’Horta destinaron 1.250 euros. Alumnos del colegio Teresianas entregaron 400 kilos de alimentos. Escolares del colegio La Purísima donaron 1.000 kilos. La Fundación Nova Vida recaudó 400 kilos. La Hermandad de la Santa Cena donó 500 litros de leche y 300 kilos de productos alimenticios. Las Capitanías Mora y Cristiana 2013 donaron productos para bebés consistentes en 16 kilos de leche en polvo y 18 paquetes de pañales. 2.000 kilos de alimentos de la carrera IV San Silvestre Solidaria. Un establecimiento vendió lotería a beneficio exclusivo del Punto de Alimentos. “Torrent de paraules” hizo un festival benéfico y cultural. El Torrent CF recogió 886 kilos de alimentos en una jornada benéfica celebrada en el San Gregorio “A” y donó 100 euros en alimentos… Otros gestos solidarios. El Torrent CF donó la taquilla de un partido jugado el 23 de diciembre en el San Gregorio ‘A’ a la Asociación de Discapacitados de Torrent. El mismo día, en el XV Concierto Extraordinario de Navidad de la Unió Musical de Torrent, Banda Sinfónica y Club de Gerentes se recaudaron con el precio de las entradas 7.000 euros, que fueron a beneficio de Cáritas Interparroquial. El Ayuntamiento reunió a quienes pasan las fechas más familiares en soledad a través del ya tradicional encuentro “No estés solo en Navidad”, que celebró un año más la Nochebuena en el centro de mayores Virgen del Olivar. El 27 de diciembre se disputó el partido de fútbol que reunió a Vicente Guaita, Pedro López o David Navarro y a veteranos como Juan Sánchez o Fernando Giner; la recaudación se entregó a la Escuela Infantil de Casa Caridad. El 3 de enero se hizo un concierto solidario de músicos de diferentes localidades españolas a favor de la misma escuela infantil, recaudándose 3.000 euros con la venta de entradas a siete euros. Los Reyes Magos también visitaron esta escuela infantil. El 29 de diciembre se hizo teatro a beneficio de UNICEF en l’ Auditori y se recaudaron más de 2.000 euros al cobrar 5 euros por la entrada, gracias al grupo de teatro de la falla Cronista, que interpretó la comedia inglesa de John Chapman y Ray Cooney Sigues infidel i no mires amb qui. En el Teatro Parroquial la Falla Ramón i Cajal representó la obra El malalt imaginari de Molière el 13 de enero, obteniendo una recaudación de 2.000€ que fue para Manos Unidas (los integrantes de esta falla recibieron el primer premio del concurso de Obres teatrals llargues en valencià de la Junta Local Fallera). Adelantándose a la Noche de Reyes, la alcaldesa y la concejal de Sanidad, junto al director de Comunicación y Atención al Paciente, entregaron regalos del Ayuntamiento a los niños torrentinos ingresados en el Hospital General de Valencia. En las tardes de los viernes el centro Madre de los Desamparados reúne a más de cuarenta mujeres en un taller de costura para enviar a países del tercer mundo miles de prendas de ropa cosida por ellas mismas; esta labor solidaria y altruista nace de la Asociación Maria Mazzarello-Amparito Baviera, adscrita a la parroquia la Asunción. En la iglesia de San José se hizo el III concierto de Marchas de Semana Santa, organizado por la Hermandad de la Santa Cena, a beneficio de Cáritas. La Hermandad de la Santa Faz entregó a la Asociación de Discapacitados de Torrent (ADISTO) algunos tambores y timbales de forma altruista. N. D. Puesto que estas enumeraciones son tan solo una muestra de la participación solidaria en el municipio, seguramente no saldrán algunos nombres en estas relaciones que sirven de ejemplo. Se agradece la comprensión si vieran que no aparecen aunque también hayan sido generosos. Gracias.

Número180 / Primavera 2013

societat

Mayores diplomados. El alumnado de los centros de mayores Virgen del Olivar, San Enrique y Bellido recibió el 12 de diciembre los diplomas por finalizar los cursos impartidos en los talleres del Aula de Formación Permanente y los Talleres Ocupacionales de artesanía y trabajos manuales. Unos cursos organizados por el Ayuntamiento para los mayores de 65 años que quieren seguir aprendiendo y formándose. 

XXII aniversario de la Asociación Mujeres de Torrent. Para celebrar el vigésimo segundo aniversario de la Asociación, que se celebró el 19 de diciembre, las asociadas celebraron una comida de encuentro (a la que también asistieron otras mujeres de las diferentes asociaciones de la ciudad) que estuvo presidida por Victoria Peco, y contó con la presencia de representantes de todos los grupos políticos municipales y otras personalidades. Al finalizar la comida se entregó una medalla por Méritos Asociativos a la asociada, Amparo Bonet, quien lo celebró con un ameno discurso de agradecimiento. 

Nuevas “Emprendedoras”. A primeros de enero, un grupo de mujeres recibieron el título de “Emprendedoras”. El curso que han llevado a cabo consistió en la formación en nuevas tecnologías, completado además con un módulo de autoestima e inteligencia emocional. Una iniciativa organizada por la Fundación AFAMMER que tiene entre sus objetivos encauzar la vida laboral de mujeres, intentando ayudarles en su formación y en la posterior incorporación al mercado laboral. 

Número180 / Primavera 2013

societat

Visita a la Casa Museo de los Benlliure. Una salida cultural organizada por la Casa de la Dona facilitó que un grupo de mujeres conociera la obra de la familia de artistas Benlliure. Estas mujeres se desplazaron a Valencia para visitar la casa-museo situada en el barrio de Blanquerías y admirar las pinturas, cerámicas o esculturas, y la recreación de la vida y casa donde habitaron los ilustres valencianos. 

La Policía Local evitó que una mujer se lanzase a las vías del metro. El 11 de enero, unos agentes que realizaban un servicio de prevención de delincuencia observaron cómo una mujer se dirigía de forma alterada hacia las vías del metro, seguida por otra mujer que intentaba evitarlo. Los agentes evitaron que la primera cayera a las vías del metro, atendiéndola y tranquilizándola, ya que se encontraba con un nivel elevado de ansiedad. El 25 del mismo mes, los policías fueron felicitados por la alcaldesa y por el concejal de Seguridad Ciudadana. 

FAVBUR entrega su “Observatorio vecinal” al Ayuntamiento. El 7 de febrero la alcaldesa, Amparo Folgado, acompañada por varios concejales, recibió a los representantes de la Federación de Asociaciones de Vecinos, Barrios y Urbanizaciones (FAVBUR), quienes le entregaron su “Observatorio Vecinal”, en el salón de plenos del Ayuntamiento. Enmarcado dentro de la campaña del consistorio Torrent, ciutat per a les persones, el observatorio es un documento en el que las asociaciones de vecinos especifican las necesidades que detectan en sus barrios para que el Ayuntamiento de respuesta inmediata y eficiente a los problemas de los ciudadanos. 

La FAC entregó los Premios Ciudadanos. El 19 de enero la Federación de Asociaciones Ciudadanas (FAC) entregó los Premios Ciudadanos de 2012. Su premio local fue para Cruz Roja de Torrent y el nacional para la ONG Intervención, Ayuda y EmergenciasUnidad Canina de Algemesí (que adiestra perros con el objetivo de salvar vidas en catástrofes). En el acto, realizado en el salón de actos del Ayuntamiento, se recogieron productos no perecederos a beneficio del Punto de Alimentos. 

Número180 / Primavera 2013

joventut

Cursos del Centre d’Informació Juvenil L’Ajuntament, a través del Centre d’Informació Juvenil (CIJ), ofereix nous cursos i tallers: -----------------------------------------------------------PRIMERS AUXILIS: SOCORRISTA AQUÀTIC. Creu Roja Espanyola. Comença el 25 de febrer, de dilluns a divendres de 16.15 a 20.15 h. Preu: 300 euros (pagament fraccionat en 3 terminis). -----------------------------------------------------------REFORÇ/SUPORT A LA PREPARACIÓ DE PROVES D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS. Grau Mitjà. Per a qui prepare els exàmens d’accés pel seu compte i necessite un reforç per a resoldre dubtes. Les persones interessades poden inscriure’s en la part sociolingüística, en la cientificomatemàtica tècnica o en ambdós. Part Sociolingüística: Llengua i Literatura (Castellà i/o valencià) i Ciències Socials: Geografia i Història (Duració: 30 h. Dissabtes de 10 a 13. Les sessions es faran al març els dies 2, 9 i 23; a l’abril els dies 13, 20 i 27, i al maig els dies 4, 11, 18 i 25. Preu: 18 euros). Part Cientifico-matemàtica Tècnica: Matemàtiques, Ciències Naturals i Tecnologia (Duració: 30 h. Divendres de 17.30 a 20.30 h. Sessions de març els dies 1, 8 i 22; a l’abril els dies 12, 19 i 26, i al maig el 3, 10, 17 i 24. Preu: 18 euros). Grau Superior–Part comuna. Anglés, llengua i matemàtiques. Duració: 30 h. Dissabtes de 10 a 13 h els dies 2, 9 i 23 de març; 13, 20 i 27 d’abril i 4, 11, 18 i 25 de maig. Preu: 18 euros. -----------------------------------------------------------VALENCIÀ MITJÀ: EXERCICIS PRÀCTICS I ORALS. El curs se centrarà en una revisió del tipus d’exercicis en què es basen les proves de la JQCV. Ideal perals qui busquen un repàs i una pauta en la seua preparació d’estos exàmens.

L’Espai Jove En els dos anys que porta obert l’Espai Jove, que inclou el Centre d’Informació Juvenil (CIJ), han passat més de 800 jóvens que han participat en les activitats que s’han oferit. La major part de les activitats i cursos que s’imparteixen s’orienten al món laboral per als jóvens. Els cursos amb un nombre més gran de sol·licitants són els que atorguen una certificació oficial per a educadors i animadors socioculturals, la qual cosa suposa per als jóvens una finestra oberta més cap a l’ocupació. L’Espai Jove també acull l’emissora mu-

Curs de primers auxilis i socorrisme aquàtic amb quinze alumnes. Cent hores de formació teòrica i pràctica per a la col·laboració entre Creu Roja i la Delegació de Joventut. Les classes teòriques es realitzaran a l’aula de l’edifici L’Espai, i les pràctiques a la piscina climatitzada municipal La Cotxera.

Duració: 26 hores, els dimecres de 18.00 a 20.00 h. Preu: 30 euros. -----------------------------------------------------------MANIPULADOR D’ALIMENTS. SECTOR MENJARS PREPARATS. CURS SEMIPRESENCIAL. Per a la sessió presencial que es realitzarà, es pot fer la inscripció a un dels torns següents. Grup del dissabte, 9 de febrer: de 10 a 14 h. Preu: 15 euros. Grup del dimarts, 5 de març: de 9.45 a 13.45 h. Preu: 15 euros. -----------------------------------------------------------ANIMACIÓ TURÍSTICA. Impartit per ABAST. Escola d’Animadors homologada per l’IVAJ. Duració: 20 hores. 4 sessions de 9 a 14 h, els dies 2, 3, 4 i 5 d’abril. Preu: 25 euros. -----------------------------------------------------------INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE DE SIGNES PER A L’ANIMACIÓ. Impartit per ABAST. Escola d’Animadors homologada per l’IVAJ. Duració: 30 hores. 12 sessions els dilluns i dimarts de 17.45 a 20.15 h., els dies 15, 16, 22, 23, 29 i 30 d’abril, i el 6, 7, 13, 14, 20 i 21 de maig. Preu: 35 euros.

nicipal Ràdio Municipal de Torrent, l’objecte i raó de funcionament de la qual és la informació social, formativa, festiva i cultural del municipi. La implantació d’una ràdio municipal dins del projecte de l’Espai Jove fou aprovada en ple municipal. La inversió per a la ràdio va ser de 211.465 euros, aprovada i finançada íntegrament en 2010 pel Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) del govern socialista. El consistori preveu un cost anual de funcionament de l’emissora de 33.700 euros, amb uns ingressos per publicitat de 20.000 euros, per la qual cosa s’estima que el cost anual net de la ràdio per a les arques municipals pot ser de 13.700

-----------------------------------------------------------OBJECTIU: APROVAR ESTE CURS Torn 1r i 2n ESO. Duració: 9 hores. 6 sessions els dimecres de 18 a 19.30 h, els dies 6, 13, 20 i 27 de març i el 10 i 17 d’abril. Torn 3r i 4t ESO. Duració: 9 hores. 6 sessions els dijous de 18 a 19.30 h, els dies 7, 14 i 21 de març, i 11, 18 i 25 d’abril. Els dos són gratuïts. -----------------------------------------------------------Tindran preferència d’inscripció les persones de 14 a 35 anys (excepte en aquells cursos que s’indique el contrari) que estiguen empadronades a Torrent. Per a obtindre més informació sobre estos cursos (i altres de disseny 3D, dibuix manga, enquadernació, autoestima, educació afectiva, etc.) cal consultar el web www. torrentjove.com. Per tal d’accedir a ells cal acudir al CIJ amb el DNI. (En cas de no poder presentar-se l’interessat/a podrà delegar en una altra persona amb una nota d’autorització i presentar una còpia del DNI de qui s’inscriu)   Informació facilitada pel CIJ

euros anuals. Des de la implantació de l’Espai Jove amb la ràdio municipal i el CIJ en el mateix espai, el consistori ha estalviat 18.663 euros anuals, un import corresponent al cost del lloguer del baix en què estava ubicat el CIJ al carrer del Músic Andreu Piqueres. L’Espai Jove ofereix una aula d’estudi amb capacitat per a 96 persones que diàriament registra un ple absolut, igual que la sala destinada als treballs en grup. Qualsevol ciutadà té la possibilitat d’utilitzar la sala d’exposicions, en la qual l’organització ofereix exhibicions de diferents àmbits artístics i la possibilitat de realitzar presentacions de llibres o conferències. 

Número180 / Primavera 2013

història local

TORRENT, MUNICIPI TURÍSTIC AL LLARG DEL TEMPS JOSÉ RAMÓN SANCHIS ALFONSO

Les terres del terme de Torrent han estat habitades almenys des de l’Edat del Bronze; el seu nucli urbà va sorgir durant el domini romà, el seu nom Torrens ens indica el lloc en el qual es va assentar, al costat de la unió de dos barrancs o torrents d’aigua. Després d’una etapa de domini musulmà, Torrent va ser conquerida per les forces de Jaume I i donada a l’orde de Sant Joan de l’Hospital. Expulsada la població musulmana, va ser repoblada pels cristians en 1248. Torrent va ser senyoriu dels santjoanistes fins al 1807, quan va ser adquirida l’encomanda per Manuel Sixto de Espinosa. Un fet de gran importància fou la instal·lació en 1844 a Torrent del Jutjat de Primera Instància. En 1847 es va produir la dissolució del règim senyorial. Torrent, a finals del segle xviii, com ens deia l’il·lustrat valencià Antoni Josep Cavanilles, era el poble més gran de l’antic Regne de València després de les ciutats i viles reials, i encara hui és un gran i important poble, amb els més de 81.000 habitants, un dels majors de la província.

Número180 / Primavera 2013

Plaça Major

orrent, amb el títol de ciutat des de 1961, és un centre de primer ordre de la comarca de l’Horta, i una de les poblacions més dinàmiques i cosmopolites de la Comunitat Valenciana. Està situada a 63 metres sobre el nivell del mar, amb un terme municipal de 69,37 quilometres quadrats, que limita al nord amb Alaquàs i Aldaia, a l’est amb Picanya i Catarroja, al sud amb Alcàsser i Picassent, i a l’oest amb Xiva, Godelleta, Torís i Montserrat. Travessen el terme barrancs com el de l’Horteta, el del Pont dels Cavalls, el de Barbeta, el dels Gils, etc. En general, el territori és pla cap a l’est i més accidentat cap a l’oest, on presenta llomes amb altures de vora 200 metres; el punt més alt el trobem a la serra Perenxisa amb 329 metres.Té repartits pel terme una sèrie de paratges naturals (el Vedat, la font de Sant Lluís, el Pantà, el Clot de Bailon, el barranc de l’Horteta, la serra Perenxisa). El Vedat és una muntanya de propietat municipal des de 1847, i és l’última altura de la serra Perenxisa en direcció al mar, a penes a sis quilometres en línia recta, poblada de pins, romers, herba d’olives, timó..., a 142 metres sobre el nivell del mar, situa-

da a uns tres quilometres del nucli urbà en direcció oest, des de la qual es divisa un espectacular panorama (l’Albufera, el mar Mediterrani, el port de València, les muntanyes des de Cullera a Sagunt, la comarca de l’Horta, les serres de la Calderona, de Xiva i Bunyol, i el Pla de Quart). En els voltants del Vedat hi ha, en l’actualitat, nombrosos xalets, vivendes i restaurants; la muntanya presenta unes peculiaritats que l’han convertida en un lloc residencial preferent per a molts valencians. La situació, la proximitat a València, les bones comunicacions, el paisatge, les condicions climatològiques, les brises arriben sense dificultat des de la mar, els serveis, la salubritat del lloc, l’encant i el silenci, el converteixen en un mirador natural bellíssim. El saludable clima mediterrani de Torrent, amb temperatures suaus, i les bones aigües que proliferaven per tot el terme (alguns torrentins es dedicaven a la professió d’aiguaders i es guanyaven la vida venent aigua a la ciutat de València), amb abundants fonts, hui per desgràcia la major part desaparegudes, a part de la sèquia que procedent del Pantà recorria una gran part del poble, van fer que una part important de la noblesa, burgesia i

història local

Xalet al Vedat

L’Hort de Trénor

gent il·lustre de la capital tinguera casa a Torrent per a estiuejar, costum que s’ha mantingut fins a l’actualitat i així s’ha traslladat la moda del centre urbà al Vedat i a altres urbanitzacions. La salubritat del poble de Torrent quedà patent l’any 1494 quan es varen reunir a la Torre Castell els diputats que formaven la Junta de la Generalitat, ja que la ciutat de València es trobava atacada de pesta “per esser loch sà e comú de distància per a tots los deputats”. Igualment, tenim constància històrica de l’habitual vinguda i estada dels virreis i arquebisbes a Torrent, on passaven temporades; així, en 1563 li va sobrevindre la mort en el poble a l’arquebisbe de València, Francisco de Navarra, que s’hi havia retirat malalt d’hidropesia i va ser soterrat a la parròquia de l’Assumpció en el fossar nou. Amb motiu de les festes, eren freqüents les visites dels virreis a Torrent, també per a passar-hi convalescències per malaltia; així, va estar a Torrent als mesos de juliol i agost de 1665 Antonio Pedro Álvarez Ossorio Gómez Dávila y Toledo, marqués d’Astorga i San Román, capità general i virrei de València, que estava malalt i que va triar Torrent per l’aire, l’aigua, el secà, la tranquil·litat: “a su buen gusto escogió a Torrente, país tan bello, que no me atrevo a pintalle sin que me salgan los colores”. Torrent, poble fester per excel·lència, li féu un gran acolliment, fou rebut tant per les autoritats com pels veïns, que li van aplaudir i van ballar en honor seu. També li feren festa de bous i el portaren a caçar llebres. La visita fou recollida en un manuscrit anònim que es conserva a la Biblioteca Nacional a Madrid "Relación de las fiestas que se hicieron en el lugar de Torrent a occasión de haverse ido a convalecer a él el excelentísimo señor marques de Astorga y San Román". Possiblement, aquesta visita i els balls que li oferiren degueren ser l’origen del famós Ball de Torrent. El Ball de Torrent és una representació en la qual es tractava de posar en ridícul i parodiar, amb una sèrie de balls i mímiques, els senyors virreis de València en una de les visites que feren a la localitat de Torrent. La representació tenia diverses parts. Començava amb el repés, al qual seguien la cavalcada, el ball a la plaça, el ball dels oficis, el ball de les gitanetes, el pas del barber, el ball dels vells, l’esternut, l’estudiantina, el refresc, els dansaires, la dansa de la baieta, l’alcalde amagat, els atletes, les andes, i finalitzava amb la pantomima dels contrabandistes, en la qual diverses persones d’ambdós sexes, disfressades d’andalusos i gitanos, muntats en cavalls tiraven al poble dolços i confits. En arribar a la plaça, baixa-

ven de les cavalleries, tot fingint ser amics de les autoritats, i col·locaven una de les jóvens, de les més guapes, en una taula per a la venda de tabacs. Avisades les autoritats municipals que es tractava de tabacs de contraban, eixien amb sigil i grans precaucions per a agarrar-los i apoderar-se del gènere. En l’acció s’armava una escaramussa entre ambdós parts que acabava en una confusió indescriptible, i que va donar lloc a la famosa dita “acabar com el ball de Torrent, a bastonades”. El Ball de Torrent va adquirir molta popularitat i es representava en moltes poblacions per a festes, al llarg dels segles xviii, xix i xx (Aldaia, Sagunt, Sogorb, Llíria, Terol...). Segons alguns intel·lectuals, probablement es tracta del més important monument del folklore valencià. Un altre virrei i capità general de València, el príncep de Campoflorido, era a Torrent en 1720, quan li va sobrevindre la mort al fill, qui fou soterrat al convent de Mont-Sió. Entre altres nobles, sabem que tenien casa a Torrent en els segles xvii-xix els comtes d’Almenara (carrer del Banyador), comtes de Castrillo, Orgaz i Sumacàrcer (carrer del Convent), comtes de Penyalva (plaça de l’Església), comte de Castellví i senyor de Carlet (plaça d’Alfons XII), el comte de Casal (Plaça Major), els marquesos de Cruïlles (carrer de Sagra), marqués de Cáceres (carrer de Marc), marqués de Mascarell (Plaça Major), marqués de Tremolar (Plaça Major), marqués de l’Escala (carrer del Convent), marqués de Malferit (plaça del Bisbe Benlloch), els barons de Frigola (carrer de l’Ermita) i els senyors de Sagra (al carrer de Sagra). Encara que està situada prop de la ciutat de València, aquest fet no ha impedit que Torrent haja estat un poble amb personalitat, molt conservador i amant de les tradicions, de les quals encara es conserven una bona quantitat que formen part del nostre patrimoni immaterial. Per dir-ne algunes, la Foguera de Sant Antoni, l’Entrada de la Flor, el Porrat i la festa de Sant Blai, el Rosari, l’Aurora, la Setmana Santa, l’Encontre de Pasqua o la festa a la Mare de Déu dels Desemparats. Altres festes hui desaparegudes i que s’haurien de recuperar com el ball de la Xàquera, que tenia lloc en la festa a sant Lluís, sant amb gran devoció des de la visita que féu a Torrent a final del segle xvi, que se celebrava a la seua ermita, almenys des de principis del segle xvii. Se celebrava el quart diumenge d’octubre. El clergat i els membres de l’Ajuntament, acompanyats de la música, pujaven la vespra de la festa a l’ermita pel sant, per a traslladar-lo a la parròquia; després li feien un novenari i el tornaven amb el mateix cerimonial. Els encarregats d’organitzar la festa, com a clavaris, eren els membres de la corporació municipal que

Número180 / Primavera 2013

història local

Finca de Don Pedro, dels germans Torán Fabiá

havien cessat l’any anterior en el càrrec, els quals elegien les sis xiques per a ballar amb ells la Xàquera de Torrent a la plaça, a la vesprada, el dia abans de la festa del sant, tots vestits amb indumentària cerimoniosa. Com a part de la seua cultura, també compten els torrentins amb plats gastronòmics suculents com la paella, però destaca per damunt de tots eixe plat d’arròs, el rossejat, amb els seus rics ingredients. I no podem oblidar entre els signes d’identitat, la indumentària. Els habitants de Torrent foren els últims a abandonar el vestit tradicional valencià, i així es coneix el vestit de l’home compost de calçó i jupa amb el nom de “torrentí”, perquè encara l’utilitzaven, a primeries del segle XX, quan anaven a València. El pintor José Maria López Mesquita va rebre l’encàrrec de la Hispanic Society of America de vindre a Espanya a pintar els retrats dels tipus populars de les distintes regions espanyoles; en arribar a València, a finals de 1929, es desplaçà fins a Torrent i pintà dos quadres: Alcalde de Torrente i Tipos torrentinos, per ser esta localitat on millor s’havia conservat el vestit popular entre els veïns. Un altre signe d’identitat és la llengua autòctona dels torrentins, eixa dolça llengua, en eixe parlar que com ens deia un gran clàssic de les lletres valencianes del segle xv, l’escriptor valencià Jaume Roig, autor de l’Espill o Llibre de les dones, era el que havia utilitzat per a escriure la seua obra, en el valencià parlat de la gent dels pobles de Paterna i Torrent. Les antigues comunicacions de Torrent amb els pobles veïns i la capital eren per camins de terra. La comunicació principal amb la ciutat de València era per l’anomenat camí de les Alqueries que anava per Picanya. Un altre camí reial amb València era el que travessava Alaquàs, Xirivella i Mislata. La gran dificultat orogràfica era creuar el barranc de Torrent, impediment que l’Estat va solucionar amb la construcció d’un pont, inaugurat l’any 1865, així com la carretera l’any següent. Aquestes obres, d’una gran importància per als torrentins, es varen dur a terme motivades per una visita que féu a la població Ramón de Campoamor, governador civil, acompanyat de Pascual Frigola, baró de Cortes de Pallars, i altres personalitats, al mes de febrer de l’any 1854, quan anaven a menjar-se una paella al Vedat convidats per l’alcalde de Torrent, Gaspar Esteve Martínez. Quan poc després, el baró de Cortes fou elegit diputat, es va encarregar de potenciar els projectes, que varen ser executats pel Ministeri de Foment. Una millora substancial de l’urbanisme de Torrent va estar motivada per l’estada a Torrent, des de 1850, durant diverses temporades, de Melchor Ordóñez, aleshores governador ci-

Número180 / Primavera 2013

Xalets del carrer de València

vil de València, i família, qui manà portar a terme nombroses obres en la població: el desmunt de penyes en alguns carrers i places (Pila, Toledo, Sant Pasqual, Sant Jaume), la construcció d’una font pública a la Plaça Major, el cobriment de la séquia, la reparació dels camins a l’entrada del poble, llavadors públics, així com obres en la Torre Castell com ara la presó dels jutjats i l’oratori. En aquells moments, per al transport públic hi havia un servei regular de tartanes, les de Silvestre Fernández, Mosqueta i les del tio Roca, que anaven a la ciutat de València, entraven pel portal dels Innocents o de Torrent, al costat de l’Hospital General, amb un recorregut que anava per les localitats d’Alaquàs, Aldaia, Xirivella i Mislata. Amb el pas del temps, com que el servei de les tartanes resultava insuficient, se’n va establir un altre de cotxes de galera, amb horari regular cada dos hores. L’any 1893 es va inaugurar el ferrocarril València-Torrent, i s’amplià el trajecte fins a Vilanova de Castelló en 1915. El 1895 s’inaugurava el tramvia de cavalls propietat del germans Pla, amb un trajecte de 8 quilòmetres. L’any 1900 es va substituir la força animal per l’elèctrica, i la nova companyia de tramvies la regia la família Villalonga Villalba. Des del segle xix i inclús abans, hi hagué famílies importants que tenien a Torrent les seues vil·les rústiques, tant al voltant del centre urbà com a les vores del camí d’Alaquàs, entre altres, el duc de Medinaceli, propietari del Ràfol, els Trénor, els Torán, etc. En els anys 1890-1910 confluïren a Torrent una sèrie de personatges: Ribelles Comín i el cercle d’amics, que amb les seues actuacions donaren una vitalitat al poble sense precedents, i es va assolir un nivell cultural altíssim que imitava el de la capital. Per a fer-ne només unes xicotetes pinzellades, direm que en aquesta època milloraren substancialment les comunicacions, s’instal·là el servei d’aigües potables, s’introduí a la població l’enllumenament elèctric, es fundà la Caixa de Torrent i hi havia al poble en aquests anys tres publicacions periòdiques. La millora substancial de les comunicacions va motivar d’immediat que famílies benestants de la ciutat de València construïren multitud de xalets pels carrers al voltant de l’estació de ferrocarril, així com per on transitava el camí de Montserrat i que conduïa al Vedat, pels actuals carrers de València i Camí Reial. Ja per l’any 1903 comentava la premsa de València que la colònia valenciana que estiuejava a Torrent s’havia duplicat, entre altres causes per la proximitat a la capital (només uns sis quilòmetres), les aigües excel·lents, uns bons mitjans de comunicació, el clima i el caràcter pacífic i hospitalari dels torrentins.

història local

Hotel Vedat

En els anys 1903-1904, la colònia valenciana a Torrent ja la formaven, entre altres famílies, les dels Aguilar, Albert, Albiol, Alcaraz, Alpera, Amat, Andreo, Andrés i Fabiá, Baselga, Benimeli, Berduguillo, Bertolín, Blay, Bosch, Bru, Bueso, Bultó, Cabanes, Cantos, Cases, Cepeda, Colomer, Comín, Conejos, Crespo, Cuthbert, Daganzo, David, Daurete, Domingo, Espinós, Estany, Fagoaga, Fernández, Ferrer, Fornes, Fortea, Gadea, García, García Torres, Gil, Gisbert, Glistó, Gerique, González Baldoví, Guardalonga, Guillem, Hernández, Izquierdo, Jiménez, Juan, Lafora, Llop, Martí, Martínez, Mateu, Monforte, Montesinos, Montoro, Morales, Morellá, Nutó, Oliete, Oltra, Ortega, Padrón, Pascual, Pastor, Pedrer, Peidró, Perales, Pérez Lucia, Pérez Arnal, Peris, Piedra, Puchades, Remolí, Roca, Rodrigo, Roig Garrido, Romero, Rosario, Sains, Salvador, Sansano, Segura, Soriano, Soros, Tendero, Torán, Torres, Úbeda, Victoria, Vilar, Villalba, Villalonga, Villanueva... La importància dels estiuejants de la ciutat de València va ser de tal magnitud que des del 1904 arribaren a encarregar-se d’organitzar un dels dies de festa, dins de les festes majors, que se celebraven al mes d’agost. En 1905, per exemple, el 13 d’agost tenia lloc la festa als Sants de la Pedra, organitzada per l’Ajuntament, el dia 14 la festa de Sant Lluís Bertran, el dia 15 la de la Mare de Déu d’Agost, i el dia 16 la de la Mare de Déu dels Desemparats per les famílies de la colònia valenciana. A les primeres dècades del segle xx, intel·lectuals, polítics, homes de negoci i personalitats il·lustres estiuejaven a Torrent. O eclesiàstics com el canonge magistral de la Metropolitana de València, Juan Garrido; també venien a Torrent, amb freqüència, el cardenal Mariano Barrio i Fernández, arquebisbe de Valencia, a la casa del carrer de l’Ermita del canonge de la diòcesi de Sogorb, Mariano Gisbert; Juan Benlloch, bisbe de Solsona, així com fra Luis Amigó y Ferrer, fundador dels terciaris caputxins, i bisbe de Tagaste. Artistes com el pintor torrentí Genaro Palau Romero, director de l’Escola de Belles Arts de València, tenien la seua casa xalet a l’actual carrer de València, anomenada Vil·la Cinta, freqüentada pels artistes del moment com Mariano i José Benlliure o Santiago Rusiñol. Músics com José M. Úbeda, organista del Col·legi del Patriarca i professor del Conservatori de Música de València, tenia casa a Torrent al carrer de Santa Anna; el mestre Vicente Lleó, el pianista José Iturbi, o el mestre Salvador Giner i Vidal, que a més tenia familiars a Torrent, d’on era oriünd, i venia amb freqüència per a dirigir concerts. L’astrònom José Landerer també estiuejava a Torrent, tenia una casa llogada a José Pastor, al carrer de Santa Anna. Polítics com el governador civil de Barcelona, Evaristo Crespo Azorín i família; l’advocat Antonio Espinós, assessor de les comunitats de llauradors i de regants de Torrent, i el fill, el polític Antonio Espinós Chavalera; el diputat a Corts per Xelva, Gil Roger, també delegat regi de Primera Ensenyança. Igualment, hi tenien casa Antonio Rodríguez de Cepeda, senador del regne, catedràtic i degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València, i el germà, Rafael Rodríguez de Cepeda y Marqués, senador i catedràtic de Dret Natural. Quasi simultàniament es va produir el descobriment i potenciació del Vedat com a estació estiuenca de primer ordre. L’advocat i alcalde de Torrent, Vicent Marín, membre del partit liberal, director i fundador del periòdic El Torrentino, va prendre la iniciativa de potenciar els terrenys al voltant de la muntanya del Vedat, als últims anys del segle xix. El 1898 hi va adquirir unes parcel·les, així com altres amics seus, on varen construir els primers xalets, molt a prop de l’Auditori actual. Des de molt prompte hi van obrir restaurants, on era habitual anar a menjar-se una paella; el mateix Vicent Marín va manar construir, al seu càrrec, l’Hotel Vedat, edifici sumptuós amb amplis jardins, conegut popularment com La Fonda, inaugurat en 1914, emplaçat al final de la prolongació del carrer del Pare Méndez, amb dotació d’aigua potable i il·luminació elèctrica. Gradualment, les famílies més acomodades de la capital s’hi anaren construint més xalets i vil·les amb jardins sumptuosos. Entre altres, tenia el xalet al Vedat, i a més fou un dels primers construïts, una altra personalitat local, Silverio Ribelles Comín, secretari del Jutjat, verdader dinamitzador de la cultura local en aquestes dècades, director i fundador de La Crónica, un dels diaris de Torrent. Per a potenciar el Vedat es van regalar parcel·les en les faldes de la muntanya a distingides personalitats: als directors dels principals diaris, com El Mercantil Valenciano, a escriptors com Vicente Blasco Ibáñez, a metges,

Plaça Major Número180 / Primavera 2013

història local

Hospital del Vedat

Finca anomenada La Noria de Don Pedro, propietat dels germans Torán Fabiá, en la partida del Safranar a l’horta de Torrent. Restaurant El Romeral, del Vedat

advocats, polítics, etc., amb la condició de construir-hi xalets en un termini determinat. Un altre fet important per a la potenciació del Vedat fou l’obertura de l’avinguda al Vedat. Les primeres gestions de la corporació municipal foren iniciades en 1924 i fructificaren amb la inauguració oficial per part de les autoritats, el 22 de setembre de 1929. Aquestes obres es van fer amb la intenció d’ajuntar el Vedat amb el centre urbà, i també amb la idea de poder instal·lar-hi una prolongació del tramvia. En 1932 s’inaugurava al Vedat, per a embellir-lo, una font anomenada Fuente del Deseo. No sols estiuejaven a Torrent, sinó que els diumenges i festius a l’estiu era un dels llocs predilectes elegits pels habitants de la ciutat de València per anar-hi a passar el dia i menjar-se una paella a qualsevol dels restaurants, al Vedat, al Pantà o a la font del Xorro. Antigament, per a donar servei al personal que volia desplaçar-se fins a la font i el restaurant del Xorro, hi havia carruatges, i des de l’estació del ferrocarril i la parada del tramvia, per anar a l’hotel i fonda del Vedat, carruatges, tartanes i automòbils. El Xorro era una font, seca en l’actualitat, situada als afores del centre urbà, al barranc on hi havia tres restaurants. Era un lloc solitari i pintoresc molt visitat pels ciutadans de la capital. La gent de Torrent va estar dedicada tradicionalment a l’agricultura; una mínima part del terme eren terres de regadiu de les aigües del Pantà, unes 400 Ha. En el secà, la vinya era un dels cultius més tradicionals en els segles passats, amb raïm de taula (moscatells) i vins, i amb una indústria de transformació dels vins per a obtindre aiguardent, amb un important comerç amb França. No faltaven entre els veïns els dedicats a l’artesanat: els boters, sabaters, espardenyers, cerers, xocolaters, els comerciants de vins, aiguardents i cereals, a més de granerers, aiguaders, venedors de gelats, etc., que recorrien tota la península i altres parts del món per a guanyar-se la vida. Així, es diu que quan Colom arriba a Amèrica ja hi havia un torrentí, i que les primeres plantes de vinya dutes a aquell continent procedien de Torrent. Actualment, Torrent és una ciutat amb serveis importants, amb un ric comerç, una indústria polifacètica, diversifi-

Número180 / Primavera 2013

cada i molt complexa, situada en la major part al polígon industrial del Mas del Jutge, i l’agricultura tradicional i el cultiu de tarongers hi mantenen un paper específic. Torrent és una ciutat dinàmica amb tots els serveis. Proliferen per tot el terme les urbanitzacions com a zones residencials de primera vivenda, entre altres les del Vedat, Serra Perenxisa, Monte Real, Tros Alt, Cumbres de Calicanto, Sant Domingo, el Pantà, Morredondo, Sant Àngel, Santa Apol·lònia, Colònia Blanca, Vista Mar, Monte Hermoso, Monte Levante, Mas de Pavia, Buena Vista, Font de la Teula, Font de la Bota, Las Palomas, Corral de Manyet, Mas del Jutge, etc. I a més hi ha el càmping La Piràmide. No falten en la localitat de Torrent importants institucions, entre altres el Cercle Catòlic, fundat l’any 1884, d’on va sorgir en 1906 l’entitat Caja Rural y Sindicato Agrícola, més tard Caja de Ahorros de Torrent, més tard incorporada a la Caja del Mediterráneo (CAM). En 1949, es va constituir la Cooperativa y Caja Rural de San Luis Bertrán, actualment, Caixa Rural Torrent. Finalment, no hem d’oblidar l’important patrimoni natural i artístic que conserva en l’actualitat la ciutat i que cal destacar. Quant al patrimoni natural, podríem citar el Vedat, l’Hort de Trénor, la serra Perenxisa, el barranc de l’Horteta, la font de la Teula, el Clot de Bailon, la font de Manyes, etc. I en el patrimoni artístic d’època medieval, la Torre Castell i els carrers del voltants, la creu de Pere Mora (segle XVI), l’església parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora (segles XVI-XX) amb destacades obres d’art, d’arquitectura, de pintura, d’escultura, d’orfebreria (Miquel Joan Porta, Ribalta, Pérez Castiel, Esteve, Robles, Sariñena, etc.), l’aqüeducte dels Arquets (segles XVI-XIX, amb restes romanes), l’ermita de Sant Lluís (segles XVII-XX), l’ermita del Mas del Jutge (segles XVIII-XX), la font de l’Ermita (segle XIX). Del segle XX proliferen pel centre urbà els xalets i edificis d’estil modernista o eclèctic com el palauet dels Giner Cortina, els antics casinos de l’Alhambra, dels Caçadors, Ca Lluïset, la Casa de Cultura (antic Ajuntament), l’edifici actual de l’Ajuntament, la font de les Granotes, l’Auditori, i del present segle l’Edifici Metro, el Conservatori, el Parc Central, Universitat Catòlica, Casa de la Dona... 

cultura. publicacions 2012

ESTUDI DE L’EVOLUCIÓ DEL SECTOR AGRARI A TORRENT AL LLARG DEL SEGLE XX J. Lluís Fresquet Gozalvo Ed. Universitat Politècnica de València. 278 pàg.

El resum anual de publicacions sobre la història, la gent i les entitats de la ciutat, de les fetes per torrentins en el camp de la història, l’art, l’assaig, la ciència, el medi ambient i la literatura en general i de l’apartat de publicacions audiovisuals, que enguany fa el número 11, abasta un total de 34 treballs. Amb este resum, el BIM de Torrent, que té com un dels seus objectius fer poble, facilita que es coneguen les seues institucions, la seua gent, les seues tradicions… i açò és el que busquem ací: contribuir a eixe coneixement perquè cada dia augmente l’estima de la ciutadania per les seues arrels. VICENT ALABAJOS

Este estudi comprén l’evolució del sector agrari de la ciutat de Torrent al llarg del passat segle XX. La part més extensa correspon a l’evolució de les superfícies de secà i regadiu, així com als diferents cultius que s’hi feien. També s’estudia l’evolució de la ramaderia en les variants bovina, ovina, porcina i aviar. S’amplia l’estudi amb les indústries derivades com almàsseres, cellers, conserves i centres de manipulació i envasat de productes hortofructícoles, així com els oficis relacionats amb l’activitat agrària com odrers, constructors de carros i apers per al camp, aladrers, guarnicioners i subministradors d’adobs i plaguicides. Finalment, s’estudia l’evolució de la Comunitat de Regants i la Comunitat d’Agricultors, amb un esment de les seues activitats més importants. 

El seu autor, J. Lluís Fresquet Gozalvo (Torrent, 1946) estudià a l’Escola Tècni· ca Superior d’Enginyers Agrònoms de València (ETSIA), on va obtindre el títol l’any 1970. S’incorporà a l’empresa Pascual Hermanos, SA, on es dedicà a l’activitat de projectes i construccions, com a director de departament; poste· riorment va dirigir l’empresa Urbaland, SA. L’any 1993 començà l’activitat com a professor associat a l’Escola Politèc· nica Superior de Gandia, i inicià els estudis de doctorat. En l’any 2000 ob· tingué el grau de doctor “cum laude” i la plaça de professor titular d’Escola Universitària a la Universitat Politèc· nica de València, al Departament de Producció Vegetal.

XEMENEIES DE RAJOLA. ELS INICIS INDUSTRIALS DE L’HORTA SUD Daniel Berrocal Díaz Ed. Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO) i Perifèric Edicions. Col·lecció «Monografies de l’Horta Sud» núm. 10. 202 pàg.

És un llibre que tracta de rescatar de l’oblit, contextualitzar i inventariar totes aquelles xemeneies industrials que en dates anteriors a 1940 es van edificar a la comarca de l’Horta Sud. I és que la comarca, encara que eminentment agrícola, també va tindre un passat industrial que ocupa un lloc destacat en la identitat de la seua població. El llibre recorre els sectors industrials més dinàmics de l’Horta Sud des de 1850 a 1940, servint-se dels fumerals com a fites constructives que reflecteixen el procés industrial de la nostra comarca. 

UN MUSEU PER A LES ESCOLES Adrià Besó Ros Ed. Museu Horta Sud Josep Ferrís March. Col·lecció «Monografies de l’Horta Sud» núm. 10. 16 pàg.

El Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís va editar al setembre esta guia de servicis educatius per al curs 2012-2013, en la qual es detallen informacions sobre el museu i les activitats que s’ofereixen al professorat i a l’alumnat dels pobles de la nostra comarca per al curs actual. A més de tota la informació general i específica per als docents, podem trobar els programes concrets sobre tallers i activitats: el xocolate, identificació i plantació de llavors, jocs tradicionals, pesos i mesures tradicionals, elaboració de pa, pintura de ventalls, cucs de seda i exposició del betlem tradicional, tots ells amb la seua il·lustració específica. 

Daniel Berrocal Díaz (Torrent, 1981) és llicenciat en Història per la Univer· sitat de València (2008). La seua tasca investigadora principal se centra en les relacions que s’estableixen entre història i memòria, les quals ajuden a conformar la identitat. L’especialització de l’autor en l’època contemporània ha orientat la seua labor investigadora a l’estudi de diversos aspectes d’este període. El tema de la seua tesi docto· ral és “La memòria de la Guerra Civil a l’Horta Sud”.

Número180 / Primavera 2013

cultura. publicacions 2012

IV PREMIS «CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT»

VICENTE ORTÍ. «La fusta, la pedra i el ferro»

Ana Coronado Gavilán

Ed. Ajuntament de Torrent Ajuntament de Torrent 72 pàg.

Ajuntament de Torrent 70 pàg.

Amb motiu de la quarta edició del Premis «Carta de Poblament de Torrent», amb els quals l’Ajuntament reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que siguen rellevants en la nostra societat, s’ha publicat un llibre en què les autoritats municipals expliquen el sentit d’esta iniciativa i es fa una semblança de les persones i entitats que han merescut el guardó en 2012: Premi Arts i Lletres: Amparo Fandos Miquel. Premi Esports: Vicente Guaita Panadero. Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient: José Manuel Barat Baviera. Premi Societat i Concòrdia: Associació Valenciana de Caritat. Premi Trajectòria Professional: Aldino Fernández Roig. La Delegació de Cultura organitza estos premis i és el departament responsable de proposar a l’Alcaldia els components del jurat que, en esta quarta edició, ha estat format per José Ortí Soriano, José Hernández Yago, José Deusa García, Manuel Herreros “Champi”, Vicente Carratalá Deval, José Royo Martínez i Miguel Lluch Cerezo. L’acte d’entrega d’estos premis tingué lloc a la Torre el 25 de novembre. El llibre inclou una transcripció de la Carta de Poblament de Torrent, del 28 de novembre de 1248. 

Número180 / Primavera 2013

Amb motiu de la mostra «La fusta, la pedra i el ferro», que es va oferir a l’Espai Metropolità d’Art de Torrent, s’ha editat un catàleg amb textos de Rafael Prats Rivelles, Bárbaro Miyares, Salomé Cuesta i Vicent Ortí, i fotografies de Fidel Ponce, Chisco Ferrer, Pasqual Ortí i Eugenio Simó, amb l’acurat disseny a què ens té acostumats este últim. A més de comentaris i il· lustracions d’esta exposició, es poden llegir articles sobre l’obra general de Vicent Ortí i unes relacions de les exposicions individuals, de les col·lectives, obres en museus i col· leccions, i premis que ha aconseguit este acadèmic i artista torrentí des de fa quatre dècades. 

LLIBRET FALLA RAMÓN Y CAJAL 2012

LLIBRET FALLA PLAÇA SANT ROC 2012

Andrés Andreu, Salvador Císcar i Joaquim Requena

Direcció: Emilio José García González. 336 pàg.

Ed. Falla Ramón y Cajal

El llibret de la Falla Plaça Sant Roc, que va obtindre el segon premi del Concurs de Llibrets de la Junta Local Fallera de Torrent, inclou, entre altres continguts convencionals de les comissions falleres, els següents treballs: “El cant de l’estoreta. El pròleg musical a la festa de les falles” (Javier Mozas Hernando i Joan Castelló Lli); “La festa de l’Estoreta: de la gènesi del joc al joc del concurs” (Aitor Sánchez Collado); “…Per ahí hi ha una estoreta velleta per a les falles de Torrent?” (Aitor Sánchez Collado i Salvador Císcar Juan); “Cant de l’Estoreta vs. Cavalcada del Ninot Infantil. Homenatge vs. Missatge” (Ángeles Hernández); Entrevista a Vicent Sereix Benito, qui va portar a Torrent el Cant de l’Estoreta; Entrevista a Ramón Company, jurat des de la primera edició; Entrevista a Adoración Rodríguez, vinculada al Cant de l’Estoreta des de la infància; “Recopilatori de premis del Cant de l’Estoreta 1977-2011”, i “El cant de l’Estoreta en imatges”. Disseny d'Eugenio Simó. 4t Premi Generalitat per a la promoció de l’us del valencià. 1er Premi Mestre Ortifus a la millor portada. Obra d’Eugenio Simó 1er Premi a la millor portada Junta Local Fallera de Torrent. 2n Premi al concurs de llibrets de Junta Local Fallera de Torrent. 

El treball d’investigació que Salvador Císcar Juan ofereix en este llibret porta el títol de “L’aigua potable i els aiguaders de Torrent”, amb una extensió de 92 pàgines, 45 d’elles amb fotografies antigues o reproduccions de cartells i documents. En el treball es fa un recorregut pels inicis de les xarxes de distribució d’aigua potable a Espanya, a València i a Torrent, i s’aprofundeix després en la figura dels aiguaders de la nostra població, utensilis, malalties hídriques, i també el ressò d’este ofici en les falles i en la premsa de l’època. Així mateix, inclou els treballs “35 anys de poesia fallera a Torrent”, amb l’evolució dels Jocs Florals que organitza la Falla des de fa 35 anys, i “Les falles de Torrent a través de la premsa històrica”. Esta publicació fou la guanyadora del Concurs de Llibrets 2012 de la Junta Local Fallera de Torrent, per partida triple: millor llibret, millor article d’investigació i millor contingut infantil. I també va obtindre el 9é premi en la convocatòria de Premis de la Generalitat Valenciana. 

cultura. publicacions 2012

TAN BELLA, TAN CERCA.

Escritos sobre estética y vida cotidiana José Manuel Mora Fandos Ediciones La Isla de Siltolá. Col·lecció «Levante». 168 pàg.

Assaig sobre la dimensió estètica de la vida, en què s’aconsegueix el que és difícil: connectar amb la gent i fer que s’interesse per temes ‘tan pròxims però llunyans’. Estem molt necessitats de bellesa en les paraules que ens diuen, i en la manera en què ens tracten. El llibre parla sobre la vida que ens ha tocat viure i els problemes que ens afecten individualment i com a habitants d’este complicat planeta blau, amb eixa senzillesa, naturalitat i proximitat que formen part de la seua manera de ser i estar. Creu que, en compte d’evadir-nos a mons que no vindran i estar en conflicte constant amb la vida diària, és molt savi acceptar la quotidianitat, allò que està pròxim, i així traure-li tot el potencial extraordinari que verdaderament té.  El torrentí José Manuel Mora Fandos (1968) és doctor en Filologia Angle· sa, especialista en l’obra poètica i assagística de T. S. Eliot i les seues traduccions a l’espanyol. Del 1996 al 2006 va ser gestor cultural en la Fun· dació Mainel, de València. Dirigeix la col·lecció de poesia «Sèrie Maior». Ha sigut comissari d’exposicions d’arts plàstiques, coordinador de diverses edicions dels col·loquis «Cultura visu· al contemporània» i organitzador de premis de poesia, relat i de pintura. Va ser professor ajudant d’espanyol a la University of Wales, College of Cardiff.

LO SIENTO PERO NO EXISTE EL PARAÍSO Ricard Bellveser Ed. Casa de Cartón. 256 pàg.

Un home arribat en pastera i un espanyol que fingeix ser immigrant il·legal es troben en una Espanya ofegada per la crisi. La pobresa els reuneix i la marginació els espenta per un únic camí. Un només, on les esperances s’aniquilen unes a altres i els somnis a penes serveixen per a rememorar malsons que prefereixen oblidar-se. La política, les ONG, els sindicats, el racisme, la delinqüència, les màfies, l’explotació... La societat no té clemència. La fam tampoc. La ciutat com a horitzó cau i l’home com a home, com a ésser humà, també. Res no preval, res no perviu a la desolació i l’angoixa, i només queda una certesa: que en aquell lloc que està més enllà de la memòria, on els records d’afectes i llàgrimes abunden, tampoc hi ha el paradís. 

Ricardo Bellveser, veí de Torrent des de fa molts anys, és autor d’una extensa i molt apreciada obra literària, tant en prosa com en vers, que ha sigut traduïda a més de deu llengües. Alguns dels seus llibres, que han estat reeditats diverses vegades, són motiu d’estudi en diverses universi· tats del món. Ha obtingut premis com el Jaime Gil de Biedma, el Vicente Gaos, el Castella i Lleó, l’Eduardo Dato, el de la Fe· deració Espanyola de Municipis i Provínci· es, el de la Crítica Literària Valenciana al conjunt de la seua obra. L’’any passat, la Federació de Gremis de Editors d’Espanya li va concedir el Premi Nacional al Foment de la Lectura pel seu programa de TV cul· tural i de llibres, Encontres.

LA ILÍADA Homero / Adaptació de Jesús Cortés Ed. Algar Bromera. Il·lustracions: Enric Solbes. Col·lecció «Calcetín». 160 pàg.

Durant la guerra de Troia, Agamèmnon s’apropia de Briseida, l’esclava d’Aquil·les. Humiliat i amb desig de venjança, Aquil· les abandona la batalla de Troia per a demanar ajuda a Zeus, pare de tots els déus. Tant pel vocabulari com per la temàtica, és un llibre adequat per a lectors a partir de 12 anys, aquells que comencen a experimentar els canvis de la adolescència, sobretot perquè trobaran exemples de compromís, lleialtat i camaraderia que els introduiran en el mite dels herois de l’antiguitat clàssica. 

Jesús Cortés (Torrent, 1962) té una llarga trajectòria en les edicions de literatura infantil i juvenil en l’Editorial Bromera. Obres seues són: Les confessions de Titus Burns, Rosas negras en Kosovo [Black Roses in Kosovo], Plom, més que plom!, Roses negres a Kosovo, El somni de Fran, Àlex & CIA. Detectius, Àlex & Cia. Delinqüents, No em pots dir adéu, La mansió del terror, L’ull de la mòmia i La Odisea.

LA CARA OCULTA DE DA VINCI. Las claves de Monna Lisa Dolores García Ruiz 50 pàg.

Esta obra arreplega la investigació que ens porta a comprendre per què el retrat de La Monna Lisa resultava massa valuós per a Da Vinci com per a entregar-lo i ens desvela les raons: el quadre de La Monna Lisa constitueix un compendi de tot el llegat intel·lectual, tant artístic com científic, de Da Vinci. Este retrat és el major èxit de Leonardo: està concebut per a ser contemplat com una imatge tridimensional. Da Vinci va deixar instruccions escrites per a mirar-lo i va ocultar un xicotet autoretrat seu en un discret lloc d’esta pintura. Tant este assaig com l’obra anterior de l’autora, El secreto de Monna Lisa, han sigut incorporades a la col·lecció d’obres de consulta i documentació que posseeix el prestigiós Museu del Louvre. 

Dolores Ruiz va nàixer a Melilla en 1964, on va passar la seua primera in· fància. Als nou anys es va traslladar a València i viu a Torrent. Nàixer a l’Àfri· ca i haver entrat en contacte directe amb diferents cultures i religions (cristiana, jueva, musulmana i hindú) ha marcat la seua evolució personal i espiritual cap a la recerca d’allò més genuí que tenen tots els éssers hu· mans. Va cursar estudis de Dret per la UNED i és correctora professional d’edició.

Número180 / Primavera 2013

cultura. publicacions 2012

LA FUENTE DE LAS SOMBRAS

DATE PERMISO PARA VIVIR

Toni Plaza

Empar Díez

Ed. Seleer. 316 pàg.

Tres dones que van patir per amor en segles diferents, però misteriosament unides per l’agulla d’un mateix destí a través de les èpoques. Un secret amagat durant dos mil anys. Un anell enigmàtic i un tresor perdut. Què s’oculta darrere d’una de les fonts més emblemàtiques de Roma? Les vides d’estes tres heroïnes s’entrellaçaran en un apassionat joc d’amor, sentiments, passions sense resoldre i enigmes. Una trama plena de realitats històriques, misteris i llegendes que conduiran el lector a un final inesperat i sorprenent. 

Toni Plaza va nàixer en 1976 a Be· netússer. Des de jove va mostrar un gran interés per la literatura. L’any 2000 va finalitzar la llicenciatura de Dret i va realitzar estudis de Crimi· nologia. Exerceix com a advocat a Torrent, on resideix actualment. Els seus múltiples viatges a Itàlia l’han convertit en un enamorat del país. Eixe afany per conéixer a fons la seua cultura i història, i la seua passió per la lectura, l’han espentat a escriure la seua primera novel·la. En ella ha plas· mat els seus somnis, desitjos i anhels personals.

Número180 / Primavera 2013

Es tracta d’una publicació –que es podria incloure en les qualificades d’autoajuda– d’Empar Díez, terapeuta i mestra de Reiki, domiciliada a Torrent, amb una formació sòlida en el camp de la salut holística i la programació neurolingüística i el fengshui. Segons la tesi del llibre, és important reservar un moment cada dia per a explorar el camí intern i escoltarse a u mateix. Cal aprendre a detectar clarament les emocions i conviure amb elles, i s’ha d’elegir les que et convinguen en el procés del creixement personal i rebutjar les que et disgusten i et limiten. Per saber qui ets és necessari ser conscient dels teus sentits, de les teues emocions, de la teu ment, de la teua voluntat i del teu món interior, que et facilitarà tindre relacions assertives i profundes amb altres persones. Este llibre va ser presentat públicament el passat mes d’octubre a la Casa de la Dona de Torrent. 

TOM H Y EL LEGADO DE LAS MENTES PRODIGIOSAS Lina Domingo Moya Ed. QVE. 256 pàg.

Any 2013: Tom Hernán Bady és un xic de catorze anys, descendent d’un dels marins que acompanyaven Ponce de León en el viatge de descobriment de Florida. Però la seua història va més enllà. Tom té un llegat, que els déus entregaren al seus avantpassats, el qual el transporta inesperadament a un univers paral·lel, anomenat Mirum. Allí se li uniran Jana, Odile, Duma, Luca, Joâo i Bruce, hereus també del mateix llegat. Junt a ells i a un desconegut ésser al qual anomenarà Gaple, descobrirà secrets inesperats, fantàstiques vivències i personatges emocionants, que aniran deixant una empremta en ell. 

EL DOLOR DEL COMPROMISO Toni Martínez Editorial Cocó

El torrentí Toni Martínez fa en este, el seu primer llibre, prologat per Ignasi Muñoz, una recopilació dels poemes escrits en els últims anys. A través dels versos creats amb un llenguatge clar i senzill es fa un retrat del que podria ser l’home del segle XXI, angoixat, complex, perdut. Comprometre’s dol, igual que fa mal llegir estos poemes, dolen com dol el camí iniciàtic, però sense dolor (en el sentit menys físic de la paraula) no hi ha aprenentatge. Les persones interessades a adquirir un exemplar del poemari, al preu de 10 euros, poden contactar directament amb l’autor: tonillo13@gmail.com. 

Toni Martínez és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Valèn· cia i Màster de Comunicació per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Treballa com a periodista en La Marea (www.lamarea.com), primer periòdic nascut d’una cooperativa a Espanya. Abans va treballar per a diversos mit· jans com MiniDiario, València 7 Dies, Gaceta Mèdica, Latino o Público, en· tre altres. Anteriorment havia vist premiats diversos relats seus en certàmens literaris.

cultura. publicacions 2012

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE TORRENT

FÀTIMA I CRISTINA

UN PONT SENSE BARANES

Josep Usó i Mañanós

Vicent Sanhermelando Bellver

Ed. Tabarca Llibres. Obra guanyadora del 12é Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent.

Esta és la història paral·lela de dos dones joves, casades i mares, que per motius diferents són infidels al marit. A partir d’este fet, cadascuna d’elles s’haurà d’enfrontar a les seues pròpies circumstàncies personals, culturals i socials. Per això, la seua vida evolucionarà de manera ben distinta. 

Josep Usó i Mañanós (Castelló de la Plana, 1959) és llicenciat en Químiques per la Universitat de València, i treballa en un institut. En esta vessant, prepara manuals didàctics per a assignatures com Química, Física o Matemàtiques. En la dècada dels 90 fa el salt a la li· teratura de ficció. El 1998 publica La catifa maleïda. A partir d’ací combina les novel·les amb les narratives curtes; en els dos casos aconseguix diversos premis: Amor amarg (Universitat de Lleida, 2001), Carme i Maria (Roser d’Argent del Vila de Puigcerdà, 2003), Civils i incivils (Sant Carles Borromeu d’Andorra, 2004), Els retrobats i els perduts (Ciutat de Sagunt, 2007), La senda llarga (Vila d’Almassora, 2008), etc. Obtingué el Premi de Narrativa Ciutat de Torrent 2011 amb esta obra, Fàtima i Cristina.

Ed. Tabarca Llibres. Obra finalista del 12é Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent.

A vegades, recórrer el tram final de l’adolescència és com creuar un pont sense baranes. Això sentirà Diana, alumna de 2n de batxiller amb vocació d’actriu, que veurà com les contradiccions i els enganys que es parodien en el divertit muntatge teatral que es prepara al centre, es fan realitat en les seues vivències personals. 

L’autor de la història és Vicent San· hermelando Bellver (Alboraia, 1957), llicenciat en Psicologia, que treballa en un centre educatiu com a orientador escolar i professor. La seua tardana vocació literària s’inicia amb els relats curts: Primers divendres de mes (3r premi del Certamen Literari del Col· legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València, 2004), L’MP3 (1r premi del Certamen Literari del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València, 2008), Doctor Oníric Causa (1r premi del IX Certamen Literari Escrits a la Tardor de la Vila de l’Eliana, 2010) o El nostre banc a la vella estació del Pont de Fusta (finalista en el I Certamen Va· lència Parc Central, 2011). El salt a la narrativa juvenil el fa amb la novel·la El diari del pare, publicada per l’editorial Tabarca Llibres en 2010.

PARAULES SOTA LA PELL DE L’UNIVERS M. Carme Arnau i Orts Ed. Tabarca Llibres. Obra guanyadora del 5é Premi de Poesia Ciutat de Torrent. 85 pàg.

Este llibre ha estat prologat pel poeta de Santa Coloma de Gramenet Vicenç Llorca, i està format per quaranta-set poemes dividits en tres parts, més un que en fa d’introducció i guia per al lector. Les dos primeres parts, «De creació» i «De serpentegi» tenen díhuit poemes cadascuna, i la tercera, «De natura», només nou. Maria Carme Arnau s’ha decidit en este llibre per l’ús exclusiu del vers lliure i ho fa per a parlar-nos en un to íntim d’unes qüestions que com a persona li preocupen: la conformació de l’univers i quin és el nostre grau de llibertat en ell, i també el fet de crear el nostre petit món quotidià on anem fent, on anem vivint i alhora morint un poc cada dia. 

Maria Carme Arnau i Orts (Alfara del Patriarca) és llicenciada en Psicolo· gia, Filosofia i Ciències de l’Educació, i diplomada en Professorat d’Educa· ció Bàsica. Ha publicat els poemaris Bri de vols, Clissar les hores (menció honorífica del Premi del Poesia Ibn Hazm, Ciutat de Xàtiva, 1998), Totes les mars són una sola mar (IV Premi de Creació Poètica Paiporta), Fragments de cel (Premi de Poesia Funda· ció Cultural Poeta Paco Mollà, Petrer 2006), Bastir la mar endins (VII Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi, Ciutat de la Vall d’Uixó, 2007), En el desert dels meus ulls (Premi de Poesia Go· leta i Bergantí del Masnou, 2008) i Itinerari de tendresa (XXIX Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva, 2009).

RELLOTGE DE CUCUT / Teresa Broseta Ed. Tabarca Llibres. Obra guanyadora 3r Premi de Teatre Juvenil Ciutat de Torrent. 132 pàg.

Tots hem desitjat alguna vegada fer arrere les agulles del rellotge, tornar a escriure el passat per canviar el present i fer-lo més habitable. La família que ens presenta esta obra, immersa en un present d’insuportable violència, té la possibilitat de fer-ho arran d’uns esdeveniments terribles. Però… és possible inventar del no-res una vida nova? Teresa Broseta té molts altres llibres premiats, com ara: Les costures del món (Ed. Bromera, 2005) Premi Vicent Silvestre; El soplo de la vida (Ed. Arguval, 2005) Premi Diario Sur; Zumo de lluvia (CEPLI, 2006) Premi Luna de Aire; La bruixa refredada (Ed. Brosquil, 2008) Premi Vila de les Alqueries; No puges a l’andana (Ed. Bromera, 2008) Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal, i Ayrin de les Alcusses (Ed. Brosquil, 2008) Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt. 

Teresa Broseta Fandos (València, 1963) és llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i en Filologia Hispànica per la UNED. Actualment treballa en l’Agència Tributària. En 2001 va rebre el Premi Carmesina de narrativa infantil per la seua primera obra de narrativa infantil, La botiga del Carme (Edicions del Bullent), i va començar així a obrir-se camí en el món edi· torial. Encara que escriu fonamentalment narrativa, bàsicament per a xiquets i quasi sempre en valencià, ha publicat també poesia i teatre per a xiquets, narrativa per a adults i diverses obres en castellà. També ha publicat relats breus en algunes publica· cions periòdiques i ha fet algunes traducci· ons de castellà a valencià i viceversa.

Número180 / Primavera 2013

Altres publicacions

CRISIS ECONÓMICA E INSERCIÓN LABORAL DE LOS JÓVENES. Resultados del Observatorio de Inserción Laboral de los Jóvenes 2011. José María Peiró Silla i José García-Montalvo. Ed. Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i Fundació Bancaixa.

Fa 16 anys que l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació Bancaixa, conscients del problema que plantejava la incorporació al mercat de treball dels més jóvens, i emmarcat en el projecte Capital Humà, van decidir posar en marxa l’Observatori de Inserció Laboral dels Jóvens Bancaja-IVIE amb l’objectiu d’analitzar els patrons que apareixen en el procés d’aproximació d’este col·lectiu al mercat laboral. Amb este fi, cada tres anys, es realitza un ampli treball de camp sobre els jóvens en què s’obté informació dels seus historials de vida i laboral, les distintes ocupacions que han tingut, la seua valoració i preferències sobre diversos aspectes del treball, del seu entorn familiar i de la formació. El treball de l’Observatori d’Inserció Laboral Bancaja-IVIE 2011 es va marcar un nou objectiu: oferir resultats agregats a escala nacional. El que va començar com un projecte circumscrit a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, ha anat ampliant el seu horitzó amb la incorporació primer de les dos grans urbs del país (Madrid i Barcelona) en 1999, l’«Espanya Urbana» (una mostra representativa dels municipis amb població major o igual a 50.000 habitants) en 2005, l’«Espanya no urbana» (municipis amb població menor a 50.000 habitants) en 2008 i, en esta última prospecció, el disseny mostral s’ha realitzat a fi de, mantenint els àmbits territorials d’estudi ja comentats, poder realitzar una anàlisi global d’Espanya. Este estudi del catedràtic torrentí José Mª Peiró i José García-Montalvo es pot consultar en el web de l’IVIE (www.ivie.es). 

Número180 / Primavera 2013

GUÍA BTT CENTRO EL VALLE J. M. Almerich Ed. Conselleria de Turisme Generalitat Valenciana. 126 pàg.

La nova Guía del Centro BTT El Valle ens ofereix fil per randa cada un dels itineraris, els perfils, el rutòmetre i la descripció de l’entorn de les nou rutes que formen el Centre BTT amb seu a Cofrents. Set municipis comprén esta proposta, i 255 km de rutes marcades. Una sèrie de camins per una vall que és paisatge de transició i va ser terra de frontera, on es respira en l’aire el pes de la història i l’aroma del gaspatxo, perquè tot cal dir-ho: la gastronomia també és reflex d’esta mescla de cultures.  Esta és la nova obra de José Manuel Almerich Iborra (Torrent, 1963), lli· cenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, escriptor i ge· ògraf i autor d’una vintena de llibres dedicats al patrimoni cultural i natural de la Comunitat Valenciana. La seua primera publicació, Muntanyes de la Comunitat Valenciana. Camins, parat· ges i paisatges oberts al Mediterrani va ser declarada pel Ministeri d’Eco· nomia «Llibre d’interés turístic nacio· nal», declaració que tornaria a obtin· dre amb la publicació Torrent. Festa i patrimoni (2005).

cultura. publicacions 2012

APUNTS D’ALTRES MONS

POL·LEN

Berna Blanch

Onada Edicions. 104 pàg.

Ed. Bromera Poesia. 72 pàg.

Joan comença a experimentar estranyes al·lucinacions que l’omplin de goig i desfici alhora. La seua preocupació en la cerca d’una resposta que explique esta mena de viatges fantàstics, i la seua incidència, cada vegada major, acaba per fer-lo viure una doble existència. Joan anirà reflectint en un quadern els records d’aquella memòria aliena a través de la qual coneixerà criatures, secrets i meravelles que ens són privats als ulls humans. 

Segons l’autor, Pol·len és un recull de poemes sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, un passeig per llocs màgics i propers on la fugacitat de l’instant materialitza la paraula. És una crida a l’harmonia, la interiorització de la persona com una part del paisatge on el camí ens deixa sempre com a regal la consciència d’existir. Dividit en quatre parts, “Llibre de l’aire”, “Estrats transparents”, “L’antiga claredat de l’aigua” i “Marjal”, els versos busquen també la bellesa en el pas obligat de la quotidianitat dels nostres dies, on el temps ens dóna la dimensió de la vida, la realitat de la mirada interior sobre les coses sovint alentida en l’amplitud de les sensacions i sovint tan perduda en l’oblit. El Premi Ibn Jafadja, aconseguit amb esta obra en la seua sisena edició, és un gran homenatge a la nostra llengua per la qualitat de les edicions anteriors i per l’esforç que es fa en la difusió de les obres. 

Berna Blanch va nàixer a Catarroja i actualment viu a Torrent. Cansat d’es· criure en solitari, fundà el Cercle Poètic Argila de l’Aire amb uns pocs descone· guts. Junts duen setze anys fent soroll i les més diverses activitats literàries. Fruit d’este treball, i amb Ana Pastor, edità durant sis anys la revista de cre· ació Diàfora. Dins de l’àmbit poètic ha guanyat el Certamen Literari d’Almussa· fes, el Josep Maria Ribelles de Puçol, el Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sa· llent del Bages, el de Creació Poètica de Paiporta, el Ciutat de Torrent, el Premi de Poesia Editorial Montflorit de Cerda· nyola del Vallès, el Joan Perucho, el Vila d’Ascó, el Benvingut Oliver de Catarroja i, recentment, l’Ibn Jafadja Ciutat d’Alzi· ra. Ha publicat el recull Racons oberts.

EL TRABAJO DE LOS LIBROS Begoña Valero Ed. Calabria. 322 pàg.

L’escriptora Begoña Valero va vindre a descobrir el 22 de novembre en la Casa de Cultura la cara oculta de Gutenberg amb “El trabajo de los libros”, una novel·la de misteri i aventures en l’Edat Mitjana, on adquirix especial rellevància la vida de l’inventor de la impremta, esguitada de vicissituds que contribuïxen a crear un ambient de lluita constant per aconseguir el seu objectiu secret: l’estampació de llibres amb «lletres de motle». Una història actual que participa de la novel·la històrica i s’inicia amb la mort d’un jove en una residència d’estudiants. En la portada han intervingut Paco Roca, Raquel Silvestre i MacDiego.

cultura. publicacions 2012

Publicacions audiovisuals

¡ME HA DICHO MAMÁ QUE NO ME QUIERES!

PICHU Y LA CESTITA DE MIMBRE

Carmen Serrano González

Eva Lara

184 pàg.

Ed. Valentia Autores. Il·lustracions: Rosa López i Enrique Oria. Amb audiollibre i DVD. 36 pàg.

Un pare o una mare no es fan en un minut. No entres en una sala judicial sent progenitora i ixes sent una mare. No entres en la sala sent un progenitor que només els has donat un beset a la nit en arribar del treball i ixes de la sala convertit en el pare que els fills necessiten, volen i admiren, perquè això cal guanyar-s’ho, segurament renunciant a moltes hores que invertim en el treball, o amb els amics, eixes hores robades als fills, quan més et necessitaven. La infància dura tan poc! Este assaig de la torrentina Carmen Serrano ens endinsa en la problemàtica que pateixen els xiquets de pares separats, quan la relació entre ells no es porta amb coherència i generositat. Este llibre va ser presentat recentment al Centre Cultural Bancaixa de València, amb l’apadrinament de Francis Montesinos i amb la presència del psicòleg clínic Casimiro Bodelón. 

Carmen Serrano és filla d’una família nombrosa, casada i mare de tres fills. Va estudiar interpretació artística i guió cinematogràfic. Va participar en la difu· sió de la pel·lícula I want to be a soldier, del director Christian Molina, ex· periència en què es féu conscient que els xiquets continuen sent els oblidats, els menys tinguts en compte. Són els qui suporten les crisis dels adults, tant econòmiques com emocionals. Treballa com a actriu publicitària i en un projecte audiovisual d’educació emocional.

Es tracta d’un llibre infantil per a edats de 0 a 8 anys, dins de la col·lecció «El bosque de la herradura», en què ha participat molt directament la mestra torrentina Rosa López Alemany, que ha treballat en les il·lustracions. Conta la història de Pichu, una fada molt especial, que viu en la branca més alta de l’arbre més alt del Bosc de la Ferradura. En esta primera aventura ens trobem que... és el seu aniversari! I, entre altres regals dels seus amics, rebrà una cistelleta de vímet per a guardar sentiments. Què passarà quan intente provar-la? 

¡PIDE EL CAMBIO! CARTAS A LOS JÓVENES QUE DESEAN CAMBIAR EL MUNDO Remedios Falaguera Ed. Carena. 314 pàg.

Este llibre d’assaig suggereix a les noves generacions que prenguen partit en el camp educatiu, polític, econòmic, lúdic, esportiu, cultural, eclesial... L’autora es dirigeix als jóvens i als qui participen en la seua educació, transmetent-los una actitud de clara inspiració cristiana, expressada amb un estil senzill i cordial, en qüestions d’actualitat i relacionades amb els centres d’interés dels jóvens: sexualitat, festeig i matrimoni, sentit de la vida i també de la mort, oci, TV i ordinador, ús i abús, problemàtica social, drogues, creences religioses, lideratge, universitat… 

Remedios Falaguera Silla és diploma· da en Magisteri per Edetania (Valèn· cia) i llicenciada en Periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Col·labora en la columna fixa “Genio femenino” de la revista digital www.infocatolica.com. Altres publica· cions seues són Las mujeres en la vida de San Pablo, Mujeres S. XXI i Desayunos 21.

EN ACÚSTICO (CD) Juanjo Pérez

Autoedició. Disseny: Mike Castelló

El cantautor torrentí Juanjo Pérez va publicar En acústico, un treball en què la guitarra acústica juga tímidament amb la melòdica i balla amb percussions nues, mesclat i masteritzat per Jordi Pellús. I tot gravat en rigorós directe durant una sessió als Estudis d’Onda Valencia amb alguns músics amb qui està preparant el nou treball discogràfic El manual del contorsionista profesional. Els temes dels disc són: «En la oscuridad». «¿Cuándo podré verte dormir?», «A la suela del zapato», «El pecado de tus labios», «Hombres y mujeres», «Volando», «Fuiste», «Vidas al por mayor», «El cliente un millón».En 2007 autoedità Caminos y veredas, i en 2008 Más caminos y veredas. A la seua producció discogràfica s’ha d’afegir l’afició a la poesia, que va arreplegar en el llibre Vértice (2010), amb 22 poemes agrupats en els capítols «Tal día como hoy», «Recuerdos y estaciones», «Versos que presté», «Otros versos que presté» i «Vértice». 

Número180 / Primavera 2013

cultura. publicacions 2012

EL PRINCIPITO. EL MUSICAL. (CD) GTI Teatre Direcció: José María Poveda i José Miguel Rosa.

GTI Teatre va presentar a l’Auditori de Torrent El Principito, el musical, producció en què els actors i actrius interpretaven en directe els temes prèviament composts i editats per a l’ocasió en un CD. Els temes que inclou són: Introducción. El Principito, el musical, Leon Werth. Canción del Aviador. Hazme preguntas. Nacimiento de la Rosa. Canción de la Rosa. Canción del Vanidoso. Canción del Rey. Canción del Bebedor. Canción del Farolero. Canción del Hombre de Negocios. Canción del Geógrafo. Canción de la Serpiente. Jardín de rosas. Gracias. Canción del Zorro. El Principito regresa a su planeta. Saludo Final. La música original, gravació i mescles van ser d’Óscar Moreno, Juan Francisco Martí i Ana Belén Martínez. Han participat els següents actors i actrius de GTI Teatre: José Manuel Pozo, Iris Sánchez, Naty Fajardo, Sergio Bacete, José Antonio Vida, Diego Milla, José Miguel Rosa, Amparo Vilata, Laura Monleón, Gracia Sánchez, José María Poveda, Olira Fajardo, Verónica Torres, Cristina Fernández, Lucía Pozo, Inma Plaza, Natalia Maicas, Mamen Muñoz, Cristina Cano, Maite Ots, Laura Madramany, Laura Martí, Sara Moreno, Paula Huemes i Ana Lucía Cazador. 

Número180 / Primavera 2013

CONCERT ESPECIAL BARNASANTS 2012. (CD)

Cesk Freixas i Pau Alabajos

(falles, moviments veïnals, ciclistes, associacions culturals, etc.) que va ser presentat a la Caixa Rural de Torrent coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Persones Discapacitades. L’objectiu d’este projecte, que anualment desenvolupa ADISTO, és avançar en la integració i donar a conéixer una visió diferent de les persones amb discapacitat, entrar en contacte amb elles sense pors o prejudicis i que troben les seues capacitats i aptituds. 

Produccions d’Autor

El segell del Certamen Barnasants ha publicat, en concloure la 17a edició, un directe de Cesk Freixas i Pau Alabajos el 17 de març de 2012 al Teatre Joventut de l’Hospitalet, amb 17 temes: 7 de Cesk Freixas (La mà dels qui t’esperen, Temps Record, 2009), 7 de Pau Alabajos (Una amable, una trista, una petita pàtria, Bureo Músiques, 2011), dos d’Ovidi Montllor i un fragment de poemes de Vicent Andrés Estellés. Es dóna la circumstància que els dos cantautors han protagonitzat els concerts d’inauguració del Barnasants de les últimes edicions amb les seues produccions discogràfiques més recents: Cesk Freixas al gener de 2010, i el torrentí Pau Alabajos al gener de 2011. EL CD editat s’ha enregistrat en On Tour Sound Music i ha rebut el suport d’El Periódico, que l’ha dis

TOTS FEM TORRENT (Lipdub) ADISTO

Producció: Jesús del Ramo. 5 minuts

L’Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO) ha editat un lipdub amb el titol Tots fem Torrent, un vídeo musical en què han participat 760 persones de diversos col·lectius de la societat

EL CIRCO DE LAS MARIONETAS Grup Groovettes

Maldito records. Producció: Pau Paredes i Vicente Sabater

Integren actualment el grup torrentí Santi Miquel, veu i baix; Quique Ros, guitarra i cors; Gerard Martínez, guitarra i teclats, i Rober Martínez, bateria i percussió. Groovettes es va formar pel setembre del 2010, en 2011 publicaren l’EP Pequeña mañana de gloria, i en 2012 El circo de las marionetas. Els temes d’este disc tenen intensitat i aconseguixen transmetre emocions, ja siga amb el seu peculiar estil de rock mesclat amb psicodèlia, com quan tracten de fabricar una cançó pop com «Bombillas», el single de l’àlbum. Els temes de la producció són: «Otra vuelta», «Dulce sabor inglés», «Flamingo», «Hotel», «Bombillas», «Mañana no va a llover», «Medicina», «Bienvestida», «Marionetas», «Piernas» i «Lucda». 

ESENCIAS. 2 (CD)

Francisco Andreu Comos i altres Quartet de Clarinets Vert

El CD Esencias 2 conté nou obres noves a càrrec del Quartet de Clarinets Vert. Entre els compositors d’este nou treball destaca el torrentí Francisco Andreu Comos, que fa augmentar així una nova obra a la seua extensa producció, faceta que completa des de sempre amb la interpretació, la direcció i l’ensenyament. Este doble CD es presenta com el més artístic del quartet. Els temes del CD són: (1) Martínez Gallego («Divertimento»), Salvador Luján («Somis Vert»), Juan Meseguer («Tres danzas: Danza inicial, Danza central i Danza final»), Juan Pérez Ribes («Diversidad I, II, III»). (2) Guillermo Ruano («Trip»), Francisco Andreu Comos («L’enfant magique»), José Raúl Llanes («Suit americana Broadway-Mexico CubaArgentina»), Vasco Pereira («Beet») i Javier Costa Císcar («Farbentcuartett»). 

EL VALENCIÀ EN UN CLIC. 5 (CD) Ed. Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent

La valoració positiva dels usuaris i la demanda existent han fet que es publique una nova versió d’El valencià en un clic. S’han tornat a recopilar en un CD tots els recursos lingüístics i material divers per a l’autoaprenentatge del valencià. A més, s’ha reorganitzat el contingut per nivells, per tal d’afavorir l’accés directe de cada usuari segons el grau al qual vol presentarse. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià facilita gratuïtament este CD a les persones interessades. 

cultura

Rebelión en la granja. En la Sala Carolina de Valencia y en La Estrella del Cabanyal, la artista hispano-uruguaya afincada en Torrent, Cecilia Silva, representó una original adaptación de la novela del británico George Orwell Rebelión en la granja. Utilizando sus manos, juegos de voces y una docena de figuras planas inspiradas en el cubismo picassiano diseñadas por la propia protagonista, nos sumerge en una metáfora poético política, con los personajes de su granja, para cuestionar abusos del poder político. La adaptación de la novela como pieza teatral ha costado prepararla cerca de nueve meses, aunque la idea ya se había alumbrado hace seis años.Rebelión ha sido dirigida por Cecilia Silva y Claudio Hochman.   Información facilitada por J.S.A.

Exposición sobre L’Horta de València en el Museu de l’Horta Sud. La sede del Museu de l’Horta Sud inauguró el 6 de febrero la exposición La Universitat de València i els seus entorns: L’Horta de València, un recorrido sobre la riqueza y la importancia de este espacio y los cambios habidos a lo largo de los años. La inauguración, que fue presidida por el concejal de Cultura, Modesto Muñoz, acompañado por la concejal de Fiestas, Ana Penella, contó también con Gerardo Puchol, presidente de Caixa Rural de Torrent y Jorge Hermosilla Pla, vicerrector de Participación i Proyección Territorial de la Universitat de València, desde cuyo departamento se ha trabajado para llevar a cabo esta exposición. La muestra trató también otros aspectos del entorno como la educación ambiental, la biodiversidad, la geografía física y humana, y la historia, con referencias al Tribunal de las Aguas. 

El Louvre acoge la obra de Dolores García sobre la Gioconda. Vicent Delieuvin, conservador de pintura italiana del Louvre y curador de La Gioconda, comunicó a la escritora e investigadora Dolores García, residente en Torrent, que su novela El secreto de Monna Lisa y el ensayo La

Torrent de paraules. El espacio literario y cultural ‘Torrent de paraules’, fundado en junio de 2011, promueve la cultura, especialmente la literatura y la poesía, en nuestra ciudad, a iniciativa de Patricia Cuenca (participante en grupos y tertulias literarias de Valencia, recitales, encuentros de escritores y varias antologías poéticas). ‘Torrent de paraules’ aglutina a gente que desarrolla distintas actividades, recitales y eventos culturales, y realiza sus reuniones en el local social de la Caixa Rural de Torrent (Avenida al Vedat, 6) los miércoles de 19:30 a 21:30 horas. Anualmente lleva a cabo el “Ciclo de Presentaciones de Escritores y Libros”, dando a conocer la obra de distintos escritores, algunos ya consagrados y otros que

cara oculta de Da Vinci. Las claves de la Monna Lisa han pasado a formar parte de las obras de documentación y consulta sobre la Gioconda que posee este museo parisino. 

 Información facilitada por C. Bea

se estrenan en su primera publicación, entre ellos, Matías Escalera Cordero, Juana Pinés Maeso, Ubaldo G. Visier, Antonio Monzonís, Ana Giner, Carmen Carrasco, Ricardo Bellveser, Luis Hernández Rubio, Mari Carmen Ramírez, Luis Enrique De las Peñas, Elga Reátegui, Eloy Sánchez, Amelia Benlliure, o Marcelo Díaz. Y como la poesía muchas veces va de la mano de la música se ha desarrollado un “Ciclo de Cantautores” con la participación de David Calabuig que interpreta piezas de cantautores y propias. Al incorporar la música al espacio literario nació espontáneamente la inquietud del canto entre varios de sus miembros y de ahí nació el ‘Coro Amateur de Torrent de Paraules’ que homenajea a distintos autores en los temas de su repertorio y posibilita un trabajo en equipo, estrechando lazos y disfrutando de las bondades del canto. También se realizan talleres y conferencias de temas culturales, literarios, expresión y declamación, creatividad, microrrelato, performance, teatralización, la habitual ronda de lectura de poesía y escritos propios, integrándose también la actuación, mímica y teatralización en el grupo. Esta iniciativa constituye una apuesta firme a la cultura y al crecimiento personal a través del arte, y son muchos los proyectos que van tomando forma con el esfuerzo y el trabajo constantes. Este espacio literario tiene un grupo en Facebook donde se anuncian las actividades, reuniones y eventos, así como la página correspondiente de referencia. Blog de Patricia Cuenca http://elmundodepatmel.blogspot. com.es “Torrent de paraules” invita a participar en esta apuesta cultural para seguir creciendo y disfrutando. 

Número180 / Primavera 2013

cultura

I Concurs de Narrativa Breu i Poesia «Paraules de Gent Major Ciutat de Torrent» L’Ajuntament, per mitjà de la Delegació de Cultura, convoca el I Concurs de Narrativa Breu i Poesia «Paraules de Gent Major Ciutat de Torrent», a fi de promoure la creació literària entre els majors de la nostra ciutat, que amb la seua saviesa, experiència i bon ofici aporten un benefici incalculable al nostre patrimoni cultural. BASES 1. Hi poden participar totes aquelles persones de qualsevol nacionalitat, residents o no a la ciutat de Torrent, que hagen fet els 60 anys. 2. El concurs consta de dos modalitats: Narrativa breu i Poesia. 3. Les obres poden presentar-se en qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, castellà i valencià, per a les dos modalitats. 4. El tema és lliure. El jurat valorarà especialment la temàtica sobre aspectes locals, que faça referència a la història, costums, oficis, llocs, gents, etc., de la ciutat de Torrent. El treball ha de ser original, inèdit i no haver estat premiat anteriorment. 5. En les dos modalitats, el text ha d’escriure’s a dos espais i amb la lletra Arial 12. Els participants poden presentar-se a una o a les dos modalitats, i s’accepta únicament una obra per cada modalitat. a) Modalitat. Narrativa breu. S’ha de presentar un original de l’obra, que ha de tindre una extensió mínima de 3 folis escrits en una sola cara, i màxima de 15. b) Modalitat. Poesia. S’ha de presentar un original de l’obra, que ha de tindre una extensió mínima de vint-i-huit versos i un màxim de cent versos. La rima i la mètrica són lliures. 6. El termini de presentació s’inicia el dia 28 de gener de 2013 i conclou el dia 30 de març de 2013. El treball s’ha d’entregar en sobre tancat en la Delegació de Cultura (6a planta) de l’Ajuntament de Torrent, carrer de Ramón y Cajal, número 1. També es pot enviar per cor-

reu certificat a l’atenció de la Unitat de Gestió Cultural i Turisme de l’Ajuntament de Torrent. En l’exterior del sobre s’haurà de consignar I Concurs de Narrativa Breu i Poesia «Paraules de Gent Major Ciutat de Torrent». En l’interior, a més de l’obra, s’ha d’incloure un sobre en l’exterior del qual ha de figurar el títol de l’obra i la modalitat a què es presenta. En l’interior, han de figurar les dades següents: nom i cognoms de l’autor o autora, domicili, edat, telèfon, adreça de correu electrònic, fotocòpia del DNI i títol de l’obra. Cap obra ha d’anar firmada per l’autor o autora. 7. S’estableixen els premis en la modalitat de narrativa breu: Primer premi: 100 euros i diploma. Segon premi: 50 euros i diploma. Tercer premi: 25 euros i diploma. Accèssit: diploma. En la modalitat de poesia: Primer premi: 100 euros i diploma. Segon premi: 50 euros i diploma. Tercer premi: 25 euros i diploma. Accèssit: diploma. L’Ajuntament de Torrent es reserva el dret de publicar les obres premiades en la seua pàgina web, en el BIMTorrent, en la revista Consell Major i en altres publicacions oportunes. Si les publica, ha de fer referència expressa a la identitat dels autors i autores. 8. El jurat del concurs estarà presidit per delegació de l’alcaldessa, pel regidor de Cultura i integrat per la regidora de Benestar Social i persones de l’àmbit literari i acadèmic de prestigi reconegut. El jurat disposa de les facultats necessàries per a interpretar i aplicar estes bases i pot declarar desert un o tots els premis; les seues resolucions són inapel· lables. La decisió final del jurat es farà pública durant la segona setmana de maig del 2013, dins de la Setmana del Major, en la cerimònia oficial de lliurament de premis que se celebrarà a la sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent el divendres 10 de maig de 2013. En este acte es llegiran el primer premi en cada modalitat, narrativa breu i poesia. (Es recomana l’assistència dels autors i autores a la cerimònia oficial d’entrega de premis. Si no poden acudir,

poden delegar l’assistència en un representant per mitjà d’autorització per escrit) 9. Les obres no premiades poden ser arreplegades pels autors i autores en el termini d’un mes després de la decisió del jurat en la Delegació de Cultura personalment o per la persona en qui es delegue, que ha d’aportar una autorització de l’autor o autora. Passat este termini, no s’admetrà cap sol·licitud de devolució de les obres presentades i es destruiran. 10. Este Ajuntament, com a entitat organitzadora del concurs, es reserva el dret a modificar les bases, o prendre decisions, si fóra necessari, que no es reflectisquen en estes bases, així com a solucionar qualsevol conflicte en la seua interpretació. La participació en este concurs comporta l’acceptació total de les bases, així com de la decisió del jurat i la renúncia a qualsevol reclamació legal.

Campanya del cinema en valencià a l’Ajuntament. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, que té encomanades les funcions de promoure i fomentar l’ús del valencià en la ciutat, du a terme cada any moltes iniciatives de promoció del valència en tots els àmbits: educatius, culturals, associatius, comercials, etc., per a aconseguir augmentar l’ús social de valencià i, per tant, que el valencià s’utilitze amb normalitat en tots

els àmbits de la vida quotidiana i no es reduïsca només als àmbits festius i folklòrics. Amb la campanya del Cinema en valencià a l’Ajuntament, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià fa possible la normalització del valencià en un àmbit més: el del cinema. Així, ha programat un cicle de cinema destinat a les escoles i instituts amb pel·lícules ben actuals que permetran que l’alumnat torrentí puga accedir a la versió en valencià de

les pel·lícules Age 4. El desgel dels continents i Les aventures de Tadeu Jones per a infantil i primària, i Intocable per a ESO, batxillerats i cicles formatius. La iniciativa ha sigut molt ben rebuda per les escoles i instituts torrentins, ja que en pocs dies s’han reservat totes les places i ha calgut augmentar el nombre de projeccions de les pel·lícules. Vora 2.000 alumnes torrentins han participat en la campanya. 

Dilluns, 11 de març 9.15 h. Ice Age 4. El desgel dels continents. 11.30 h Les aventures de Tadeu Jones.

Número180 / Primavera 2013

Dimarts, 12 de març Ice Age 4. El desgel dels continents. Dos sessions: 9.15 h i 11.30 h.

Dimecres, 13 de març Les aventures de Tadeu Jones. Dos sessions: 9.15 h i 11.30 h

Per a qualsevol consulta, les persones interessades han de dirigir-se a la Delegació de Cultura de l’Ajuntament de Torrent, carrer de Ramón y Cajal, 1 (46900), al telèfon 96 111 11 11(extensions 1171 i 1190), així com a l’adreça de correu electrònic cultura@torrent.es.

Dijous, 14 de març Intocable. Dos sessions: 9.30 h i 12.00 h

Lloc: sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent. C/Ramón y Cajal, 1.

educació

Escolarització curs 2012/2013

Alumnes

Ràtio

Educació infantil

1.558

Educació primària

135

2.901

21.5

Ràtio als centres concertats Unitats

Alumnes

Ràtio

Educació infantil

1.542

25.2

Educació primària

112

2.944

26.2

Sol·licituds en procés ordinari d’escolarització

Evolució de la natalitat a Torrent

1030

Unitats

2010

Ràtio als centres públics

1183

23.6

993

5.845

2009

247

2008

Educació primària

1088

23.5

1033

3.100

2007

132

1017

Educació infantil

Sol·licituds fora de termini S’han atés unes 130 sol·licituds durant els mesos de juny, juliol i setembre, corresponents a tots els cursos d’educació infantil, primària i secundària. Estes sol·licituds corresponen a alumnat que s’ha empadronat a la nostra localitat durant els mesos indicats i als quals cal adjudicar una plaça escolar, segons la disponibilitat de vacants.

2006

Ràtio

1004

Alumnes

2005

Mitjançant Decret núm. 3242, de 3 de novembre de 2010, es convoca procediment obert per a la contractació del projecte bàsic i d’execució de l’Escola d’Educació Infantil de Primer Cicle

Unitats

933

EDUCACIÓ INFANTIL DE PRIMER CICLE

Ràtio global de Torrent per al curs 2012/2013

També ha estat possible atendre les sol·licituds admeses pels augments de ràtio establits per la Conselleria d’Educació.

2004

Centres d’educació infantil, primària i secundària: CC San José y Santa Ana, CC Madre Sacramento, CC Santo Tomás (només infantil i primària), CC La Purísima, CC Monte Sión, CC Maria Auxiliadora, CC Santa Teresa, CC El Drac, CC Pléyade, CC El Vedat i CC Madre Petra. Centres d’educació especial: CEE Torre Pinos, CEE La Unión i CEE Squema.

La zona A de Torrent, que comprén fins a la Font de les Granotes, escolaritza 3.647 alumnes, els quals representen el 40,8%. La zona B escolaritza 5.288 alumnes, que corresponen al 59,2 % de la població escolar d’infantil i primària.

862

CENTRES PRIVATS CONCERTATS

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Resta de cursos: la gran majoria de les peticions eren per a canvi de centre dins de la localitat de Torrent. Tot l’alumnat que presentà la sol·licitud en període ordinari, en els nivells d’educació infantil, primària i secundària es troba escolaritzat en el centre que han demanat i en el centre d’origen, perquè s’han desestimat les peticions per no haver-hi vacants en els centres sol·licitats.

2003

CENTRES PÚBLICS Centres públics d’educació infantil i primària: CEIP Federico Maicas, CEIP Antonio Machado, CEIP Miguel Hernández, CEIP Núm. 10, CEIP Sant Pasqual, CEIP San Juan Bautista, CEIP El Molí, CEIP Mare de Déu del Rosari, CEIP Joan XXIII, i CEIP Lope de Vega. Instituts d’educació secundària: IES Tirant lo Blanc, IES Serra Perenxisa, IES La Marxadella i IES Veles e Vents. Centre d’educació especial: CEE L’Encarnació. Centre de Formació de Persones Adultes. Conservatori Professional de Música. Aulari de l’Escola Oficial d’Idiomes de Quart.

Dades d’escolarització Segons les dades facilitades per la majoria de centres educatius de Torrent, hi ha inscrits en les distintes escoles d’educació infantil de primer cicle de la nostra localitat, Centre Públic El Pulgarcito (6 unitats i 72 alumnes matriculats). Centres privats autoritzats per la Conselleria d’Educació (57 unitats i 719 alumnes matriculats).

903

ESCOLES INFANTILS DE PRIMER CICLE De titularitat pública: Escola Infantil Pulgarcito, Escola Infantil Ciutat Jardí. Autoritzades per la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació: Bambú, Cap i Cua, Casa Caritat de Torrent, Coninos, Cigronets, Jacky, Julio Verne, L’Escoleta, La Granota, La Llar d’Inés, Maya, Món Menut, Ntra. Sra. del Buen Consejo, Pipos, Princepets, Sambori, i Sol-Solito. Centre conveniat per l’Ajuntament i Casa de la Caritat: Escola Infantil Casa de la Caritat.

En el període ordinari (del 7 al 16 de maig), l’alumnat presentà les sol·licituds en els centres escolars de preferència. La Comissió d’Escolarització, en les sessions de 31 de maig i 11 de juny, va resoldre els casos de no admesos en cap de les opcions sol·licitades pels interessats. Alumnat de 3 anys: s’ha procedit a l’escolarització de, pràcticament, la totalitat de sol·licituds d’alumnes de 3 anys, en total 880 sol·licituds. Esta circumstància ha estat propiciada per la disminució del nombre de sol·licitants (272 sol·licituds menys que en el curs 2011-2012) i augments de ràtio establits per la Conselleria d’Educació.

2002

La xarxa educativa de la ciutat està configurada pels centres següents:

Ciutat Jardí, del Xenillet, de titularitat municipal i inclosa en la Iniciativa URBAN. El projecte consta d’un edifici de dos plantes en una parcel·la de 346,47 m2, de titularitat municipal, per a ser destinat a centre d’educació infantil de 0 a 3 anys amb un total de 6 unitats i amb el perfil següent. Actualment, ha finalitzat l’execució de l’edifici i s’estan realitzant els tràmits per a la seua autorització per part de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports.

2001

CENTRES DOCENTS DE TORRENT

Número180 / Primavera 2013

educació Cal observar que, segons les dades del padró a data de 30 d’octubre de 2012, ha augmentat sensiblement el nombre de nascuts en 2010 i que accediran a l’escolarització en educació infantil en el curs 2013-2014.

1175 11/12

1105

1175

1160 10/11

1154

09/10

1086

08/09

550

713

12/13

07/08

06/07

05/06

04/05

03/04

02/03

275

463

922

Alumnat d’altres països

Infraestructures educatives En relació a les novetats en infraestructures educatives, estes es concreten principalment en la construcció del nou CEIP Núm. 10 als carrers del Pintor Genaro Palau, Vicent Andrés Estellés, Constitució i avinguda de la Reina Sofia, amb una superfície de 10.255,81 m2. L’última actuació al centre, situat provisionalment en el solar dels carrers del Mestre Lorenzo Fuertes Júlvez, Pare Méndez i Reina Sofia, va tindre lloc en els mesos de juliol i agost i han consistit en la ubicació de 3 aules de 45 m2 i 1 mòdul destinat a servicis. EDUCACIÓ ESPECIAL La ciutat té quatre centres d’educació especial, que escolaritzen 348 alumnes, majoritàriament d’altres poblacions: Alaquàs, Albal, l’Alcúdia, Aldaia, Alfafar, Barri del Crist, Benetússer, Beniparrell, Bétera, Catarroja, Massanassa, Mislata, Montroi, Montserrat, Paiporta, Picassent, Picanya, Quart, Sedaví, Torrent, València, Xirivella i Xiva. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS No hi ha cap novetat en relació a les infraestructures previstes als centres de la localitat, en els distints nivells d’educació secundària, batxillerats i cicles formatius.

ENSENYAMENT D’IDIOMES En el curs 2008-2009 es va instal·lar a Torrent un aulari de l’Escola Oficial d’Idiomes, dependent de la de Quart. L’aulari de l’Escola Oficial d’Idiomes de Torrent s’ubica al Centre Cultural Sant Marc (carrer de Marco, núm. 1). En el curs actual 2012-2013 hi ha en total 22 grups: 6 grups d’anglés bàsic (3 grups de 1r i 3 grups de 2n), 7 grups d’anglés intermedi (4 grups de 1r i 3 grups de 2n), 3 grups de francés bàsic (1 grup de 1r i 2 grups de 2n), 1 grup de 1r de francés intermedi, 3 grups d’alemany bàsic (2 grups de 1r i 1 grup de 2n) i 2 grups de castellà per a estrangers (1 grup de 1r i 1 grup de 2n). La matriculació es realitzà durant el mes de setembre a l’aulari de Quart de Poblet. En cada grup estan inscrits 35 alumnes, en total 805. Conclusions Les dades contingudes en este informe d’escolarització són les corresponents al 15 de novembre de 2012, que poden variar segons les incorporacions d’alumnes que es produïsquen amb posterioritat. Este informe fou aprovat pel Ple del Consell Escolar Municipal, que en la sessió de 21 de novembre de 2012, va realitzar les propostes següents, ratificades pel Ple de l’Ajuntament el 14 de gener de 2013: Sol·licitar a la Conselleria d’Educació la creació d’un centre integrat específic de Formació Professional a Torrent, que impartisca tant formació reglada com formació ocupacional; la construcció d’un centre públic de formació de persones adultes, adequat a la demanda actual; la creació de l’Escola Oficial d’Idiomes de Torrent; que la Conselleria agilite els tràmits necessaris per a començar les obres pendents d’adequació i remodelació dels centres educatius Lope de Vega, Sant Pasqual, L’Encarnació, Serra Perenxisa i Tirant lo Blanc de la nostra localitat, així com la supressió de les aules prefabricades instal·lades en estos centres, agilitar les obres de construcció del nou col·legi Núm. 10, i l’adopció de mesures en la regulació del procediment d’admissió d’alumnat per tal que es realitze un repartiment equitatiu de l’alumnat immigrant, facilitant la seua escolarització en tots els centres docents de la nostra localitat i evitar, així, que es concentren en determinats centres.

 Informació facilitada per la regidora delegada d’Educa-ció, Família i Infància, Mª Carmen Benavent Roig

Número180 / Primavera 2013

Les AMPA dels col·legis públics es reuniren amb la delegada d’Educació. Representants de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes dels col·legis públics de Torrent es van reunir el 23 de gener amb la regidora d’Educació, Mª Carmen Benavent, i amb les tècniques de l’àrea per a tractar diversos assumptes i les seues principals preocupacions pel que fa a les competències del consistori en esta matèria. En la reunió es va tractar el funcionament del servici municipal del Banc de Llibres, el reciclatge d’estos gestionat de forma conjunta amb la Conselleria d’Educació, així com la demanda d’activitats extraescolars, la millora d’instal·lacions o la cessió de material del consistori per a activitats de les escoles. 

La màscara del Carnestoltes va ser la de l’escolar Jesús López. El 3 de febrer, en el saló de plens de l’Ajuntament, es va dur a terme la votació per a triar la màscara guanyadora. Els participants van donar llibertat total a la seua imaginació tant en el disseny com en la tècnica usada. Majoritàriament van triar formes originals i van utilitzar colors cridaners que representaven l’alegria del Carnestoltes. L’alumnat participant i el professorat votaren i triaren una màscara representant de cada una de les quatre categories: infantil i 1r i 2n de primària, de 3r a 6é de primària, 1r i 2n d’ESO i la quarta categoria era educació especial. La màscara guanyadora va ser la de l’alumne Jesús López Sánchez del CEIP Miguel Hernández. 

educació

Veintitrés estudiantes reciben el Premio Extraordinario al Rendimiento Académico El Ayuntamiento, por segunda vez, ha homenajeado al alumnado torrentino que ha sido reconocido con el Premio Extraordinario al Rendimiento Académico, en una ceremonia que se realizó el 18 de febrero en el salón de actos. La entrega de diplomas estuvo presidida por el director territorial de Educación, Cultura y Deporte, Ismael Martínez, la inspectora de Educación Primaria, Mª Carmen Ortí, el inspector de Educación Secundaria, Antonio Martín, la delegada de Educación, Mª Carmen Benavent, y la alcaldesa, Amparo Folgado. Estos premios reconocen el trabajo y el esfuerzo académico del alumnado

de los diferentes centros educativos de Torrent durante el curso 2011/2012, y se incorporan al expediente académico de cada uno de los premiados. Han recibido el Premio Extraordinario al Rendimiento Académico: Héctor Clemente Sánchez, Belén Chinesta Núñez, María Costa Porras, Ana María García Laguna, Inmaculada Gema Garcés Andrés, Hiba-Allah Hamiane, Ignacio Herrero Corell, Patricia Izquierdo Monterde, Laura López Moreno, Alejandro Martínez Bea, Juan Pablo Martínez Hernández, Andrea Martínez Ortiz, José Luis Musoles Aguña, Mario Novella Murillo, Aurelio Sanchis Llo-

L’Ajuntament premia els millors estudiants de selectivitat

pis, Sonsoles Sanchis Llopis, Matheus Gabriel Silveira Martins, María Sobén Urrea, Lydia Torralba Bonillo, Stanimira Plamenova Tsaneva, Lucía Mei Vivó Vindel, Belén Yago Cervera, y Enrique Andreu Rico. Dentro de la distinción hay tres categorías: Educación Primaria, Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato. La Conselleria de Educación concede, a través de la propuesta de la Dirección de los diferentes centros educativos de la Comunitat Valenciana que así lo solicitan, los Premios Extraordinarios y Menciones Honoríficas al alumnado que haya superado la etapa y cuyo esfuerzo merezca ser reconocido dados los buenos resultados obtenidos por el alumno o alumna.

L’Ajuntament ha premiat deu estudiants que van obtindre millors notes en la prova de selectivitat del curs 20112012 d’entre tot l’alumnat dels col·legis públics, concertats o privats del municipi. L’alcaldessa, Amparo Folgado, i la regidora d’Educació, Família i Infància, Mª Carmen Benavent, van entregar el 21 de desembre en el saló de plens de l’Ajuntament el diploma a les deu millors notes de selectivitat entre tots els jóvens censats que estudien a Torrent. Els estudiants, que ara porten els seus primers mesos a la universitat, van rebre amb molt de gust el diploma, així com l’entrega d’un xec de 200 euros per a ajudar les famílies en el pagament de la matrícula universitària, en presència de familiars, professors, directors dels centres i inspectors de primària i secundària en representació de Conselleria. Els deu millors estudiants, que obtingueren notes entre el 9,84 i el 10,73 són Marc Monzó Montero, Marina Navarro Vidal i Paula Martín de Salvador, de l’IES Veles e Vents; Óscar José Pellicer Valero i Juan Camilo Correa Rubio, del col· legi Santa Teresa; Ricardo Verdeguer Moreno i Adrián Jiménez Ribera, del col·legi Monte-Sión; Kevin Llamas Muñoz, del col·legi La Puríssima; Luis Cebrián Chuliá, de l’IES La Marxadella, i David Salcedo Herrero, de l’IES Perenxisa. 

Número180 / Primavera 2013

medi ambient

Voluntaris i membres de Protecció Civil de Torrent reforesten la muntanya de Macastre. Amb la iniciativa d’Agermanament forestal, l’Ajuntament de Torrent va enviar dotacions de Protecció Civil durant els dies de l’incendi. L’alcaldessa i el regidor de Medi Ambient es van desplaçar a la zona i s’ha mobilitzat el voluntariat forestal sota la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient. Dos autobusos van viatjar el 26 de gener a Macastre amb voluntaris per a reforestar i recuperar la vegetació des-

Esparver rescatat. La Patrulla de Medi Ambient de l’Ajuntament va rescatar una femella d’esparver malferida en les proximitats del Mas del Jutge. L’au fou traslladada immediatament al Centre de Recuperació de Fauna del Saler per a ser tractada i rebre les cures necessàries. Els membres de la patrulla es trobaven realitzant la seua inspecció habitual quan van ser alertats de la presència de l’esparver ferit. 

Número180 / Primavera 2013

prés del devastador incendi de l’estiu. Els voluntaris de diverses associacions torrentines, com ara Creu Roja de Torrent, Nova Vida i FABVUR, després de ser rebuts per l’alcaldessa del municipi i per Protecció Civil de Macastre, realitzaren la jornada mediambiental a la zona del Llanorel, amb les instruccions de Protecció Civil per a la correcta reforestació. El contingent de voluntaris s’organitzà en grups de quatre persones, als quals van donar jupetins reflectants, guants, aixada i plantes autòctones, com el pi i la carrasca. Estes

El Pla de prevenció d’incendis va donar treball a desocupats durant un mes. Al gener, l’Ajuntament va mamprendre la neteja de la muntanya amb una subvenció de 13.278 euros, que va donar treball a onze desocupats agraris durant un mes. Esta iniciativa s’emmarcava en el conveni entre el Servici Públic d’Ocupació Estatal (SPOE) i les corporacions locals INEM Ajuntament, amb l’objectiu d’elaborar plans especials d’ocupació. El consistori, novament, sol·licità l’ajuda econòmica oferida del romanent, que li fou concedida. Amb la subvenció del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, els treballadors contractats van treballar en franges de seguretat al voltant de vivendes i de col·legis. Estes tasques formen part del programa per a l’atenció de les zones boscoses (que, òbviament, s’intensifica a l’estiu). Pal·liar un poc la desocupació i cuidar l’entorn natural es van unir en esta iniciativa. 

accions es continuaran els caps de setmana fins al 30 de març. El consistori torrentí, dins de les seues possibilitats, posa els mitjans materials necessaris per a la reforestació i possibilita que qualsevol col·lectiu puga col·laborar. La inscripció es fa en el web de l’Ajuntament www.torrent.es, en Voluntariat Ambiental, en la Delegació de Medi Ambient (4a planta de l’Ajuntament de Torrent) o al Centre d’Informació Juvenil (2a planta de l’Edifici Metro. Av. Vedat, 103). Els voluntaris han de ser majors de 16 anys. 

EXPOSICIons

Avinguda al Vedat 103, 4a planta. Matins: de dimarts a diumenge de 10 a 13.30 hores. Vesprada: de dimarts a divendres de 17 a 20.30 hores. Entrada gratuïta

CENT ANYS DE PREMSA FALLERA Del 4 al 15 de març l’EMAT presenta una exposició dedicada a la commemoració del centenari de l’aparició de la revista Pensat i Fet, i a recordar les falles de Torrent a través de la premsa, un recorregut per les publicacions falleres al llarg de la història, amb la destacada posició de les publicacions El Torrentino, Torre, BIM, i quaranta números d’El Granerer. Més de 200 obres originals i valuoses il·lustracions cedides per col·leccionistes particulars i artistes. Este recorregut històric acaba amb una mostra representativa del que són les falles actuals, amb l’exposició del Ninot d’enguany.

Del 18 d'abril al 18 de maig de 2013

RAFAEL PI BELDA

Rubén González, campió de la Comunitat Valenciana d’Arts Marcials Mixtes. Un instructor de l’Acadèmia d’Autodefensa Shoot Torrent (instal·lada al Centre Esportiu Huga Sport del centre comercial Las Américas), el torrentí Rubén González Rodríguez, ha sigut per segona vegada campió de la Comunitat Valenciana de MMA. (Arts Marcials Mixtes) Amateur (esta competició pertany a la Federació de Lluites Olímpiques i Disciplines Associades de la Comunitat). La competició es realitza des de fa tres anys, els mateixos que porta este esport legalitzat a Espanya. En la primera competició, Rubén González va aconseguir la medalla d’or i es proclamà campió de la Comunitat; en la segona edició estava lesionat i no va poder competir, però en la tercera, que se celebrava el 20 de gener al Port de Sagunt, va tornar a assolir el primer lloc. En estos tres anys, els integrants de l’equip de competició de shoot han aconseguit el títol de campions per equips de la Comunitat Valenciana i d’Espanya durant les dos primeres edicions. En la tercera també han obtingut el de campions de la Comunitat. 

Escultures

 Información facilitada por Miguel Ángel Cruz

El CF Ciutat de Torrent i l’Evangélico CF. Al gener, estes entitats esportives firmaren un conveni de col·laboració. Els aspectes més rellevants del conveni són la protecció dels jugadors, la promoció esportiva i la col·laboració del CFF Ciutat de Torrent amb els seus diferents partners i massa social, per

Número180 / Primavera 2013

esport

Los deportistas con los concejales que presidieron el acto.

Becas para los mejores deportistas. En el salón de plenos del Ayuntamiento el 21 de febrero se entregaron las becas de la Fundación Deportiva Municipal a los deportistas de élite torrentinos: María Ortíz Medina, Marta Ortíz Medina y

Adel Benlatreche Benelhocine (Judo), Cristina Martínez Bonafé (Ciclismo), Ana Paula Moreno Cervera, Jorge Mortes Alcaraz, Santiago Tello Andreu y Emma Pérez Swaine (Atletismo), Jorge Castro Martínez (Pelota valenciana), Javier

Martínez López (Gimnasia acrobática), Jorge López Sáiz y Raúl Marek Szpunar Rosa (Salvamento y socorrismo-natación), Pablo Cantero López (Deporte adaptado), Angel Conesa Martín y Héctor Hernández Rosa (Pesca). 

Curs d’entrenador de 1a divisió. El Curs de Nivell 3 és la màxima graduació que pot aconseguir un entrenador federat per a treballar en la primera divisió de futbol. Es durà a terme des del 24 de juny fins al 31 de juliol ininterrompudament de dilluns a dissabte, en un horari intensiu de 9.00 a 20.30 hores, en una de les aules de l’Edifici Metro cedida per l’Ajuntament. Este curs, organitzat per la Federació Espanyola de Futbol (FEF), es va dur a terme en 2011 a Castelló;

Torrent sol·licità la llicència a l’Escola Valenciana d’Entrenadors i li ha estat concedida. El curs, intensiu i federatiu, consta de diversos blocs: un de comú per a totes les modalitats i especialitats esportives, un d’específic amb formació esportiva de caràcter científic i tècnic, un de complementari i un altre de formació pràctica que es realitzarà al camp de futbol Sant Gregori. El Curs d’Entrenador Nivell 3 està dirigit als qui tinguen el Nivell 2 i un any d’expedient en un

equip com a entrenador titular. Les places per al curs són 40 (en el cas de rebre més sol·licituds, l’organització realitzaria una selecció per mitjà d’una prova objectiva). Superades les parts teòrica i pràctica, tots els alumnes obtindran la llicència per a exercir com a entrenadors en qualsevol club nacional de primera divisió i, per mitjà de la sol·licitud de convalidació, podran aconseguir la llicència UEFA PRO que els habilitarà per a treballar en clubs europeus. 

Primera jornada de la IV Lliga Provincial de Promoció de Natació. En el primer cap de setmana de febrer, les instal· lacions esportives de Parc Central van acollir la primera jornada de la IV Lliga Provincial de Promoció de Natació en què van participar un total de 323 nadadors de tota la província de València. Entre ells, 45 torrentins del Club de Natació Barracudas Torrent van rebre huit medalles i dos trofeus de la lliga 2012. Quinze clubs de la província participaren en la primera jornada en les modalitats d’esquena i braça, a la qual van assistir el president del Club de Natació Barracudas Torrent, Ricardo Navarro; la vicepresidenta del Club, Amparo Fuentes, i la secretària del Club, Victoria Rodríguez. 

a aconseguir per a l’Evangélico CF aliments, material esportiu, roba esportiva i no esportiva, botes de futbol, calçat, joguets, etc. Les accions concretes que es realitzen són la consecució de 150 quilos de carn setmanal d’una empresa que col·labora amb CFF Ciutat de Torrent, que es repartiran durant les 52 setmanes del 2013, i que es

Número180 / Primavera 2013

destina al col·lectiu de l’Evangélico CF, i d’un contenidor de transport d’una empresa col·laborada amb CFF Ciutat de Torrent de 30 m2 que serà instal·lat al camp de l’Alter a manera de magatzem. Les entitats es comprometen a establir els mecanismes necessaris i suficients perquè cap jugador de les dos institucions, per la raó que siga i/o per

l’interés d’un tercer club, perjudique esportivament o socialment qualsevol xiquet de qualsevol dels dos clubs. (Esta col·laboració forma part del Pla de Responsabilitat Social del CFF Ciutat de Torrent, que vol ser una entitat socialment compromesa amb la població) 

notícies 2012

JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

e nou, hem patit un altre any de crisi esta vegada acompanyat per retalls, rebaixes de sou, pujades d’impostos i ajustos diversos que se suposen que han de lliurar-nos de l’afonament, mentre la desocupació i els desnonaments han arruïnat moltes famílies. El descontent s’ha respirat al carrer, en quasi tots els sectors socials, amb manifestacions i vagues, però també s’han buscat solucions per a millorar la situació encara que a vegades passen desapercebudes. Torrent, per descomptat, pateix els estralls de la crisi, i d’alguna manera han quedat reflectits en este resum anual de notícies perquè no podem ignorar la realitat, però també hem volgut veure el costat positiu dels fets que succeeixen en la nostra ciutat destacant les informacions relacionades amb aquelles persones que, a vegades, amb la seua tasca silenciosa, representen un orgull per a Torrent. Per a realitzar este resum anual 2012, com en anys anteriors, hem acudit a les notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació.

GENER 2. Una consellera torrentina. Al Palau de la Generalitat, després de la remodelació del govern autonòmic del president Alberto Fabra, prenia possessió del seu nou càrrec com a consellera d’Educació, Formació i Ocupació María José Català Verdet, que es convertia en la primera persona de la nostra localitat membre del Consell.

Número180 / Primavera 2013

notícies 2012

12. La nova alcaldessa. Amparo Folgado Tonda, responsable de la Delegació de Recursos Humans i Educació, arreplegava el bastó de comandament de la ciutat en succeir María José Català en l’Alcaldia. En la sala d’actes de l’Ajuntament es van congregar prop de quatre-centes persones per a assistir al traspàs de poders a la segona dona encarregada d’administrar el municipi i canalitzar el destí de la ciutat en temps de crisi. 

15. Debuta en el València CF. Als díhuit anys, el futbolista torrentí Paco Alcácer debutava a Mestalla en la Primera Divisió de futbol en un partit contra la Real Sociedad.

19. Una altra seu per a la Junta Local Fallera. La Junta Local Fallera es traslladava al carrer de Bellido número 8, les anteriors oficines de la Delegació d’Igualtat, Dona i Consum, en un edifici amb millors instal·lacions i millor equipat per a la gestió de les comissions de la ciutat.

15. La parròquia de la Sagrada Família. L’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, inaugurava oficialment la parròquia de la Sagrada Família, emplaçada al carrer de Tomàs Miquel, 5. 

FEBRER 1. Major protecció al Vedat. Entrava en funcionament una nova unitat descentralitzada de seguretat al Vedat, composta per deu agents de la Policia Local i set de la Patrulla de Medi Ambient per a reforçar la vigilància en este nucli de població, així com al Mas de la Muntanyeta, els centres comercials de Las Américas i El Toll i l’Alberca, i altres urbanitzacions. 

1. Sardines amb anous. Una recepta de sardines marinades en cítrics amb romesco d’anous de la torrentina Ana Chilet va ser triada com la recepta més creativa, original en l’ús de l’anou i saludable d’entre més de dos-centes

receptes participants en el concurs en Internet de receptes d’anous de Califòrnia. El doctor Leandro Plaza el va considerar el plat més saludable dels cinc finalistes del concurs gastronòmic.

2. La bessona de Monna Lisa. Dolores García Ruiz, escriptora i investigadora, autora de diverses obres sobre La Gioconda, que viu a Torrent, parlava en el debat sobre la bessona del cèlebre retrat de Leonardo da Vinci descobert al Museu del Prado. Segons la seua opinió, La Gioconda madrile-

nya no podia atribuir-se al deixeble de Da Vinci Francesco Melzi i plantejava la possibilitat d’atribuir-la a un altre dels seus deixebles, Fernando Yáñez de la Almedina, el pintor espanyol que va introduir la pintura renaixentista al nostre país. 

10. Troben una àguila ratera. Els veïns de la colònia Montehermoso van trobar un exemplar d’àguila ratera commocionada per algun impacte. Els agents de Medi Ambient de l’Ajuntament van traslladar el rapaç al Centre de Recuperació d’Aus del Palmar.

Número180 / Primavera 2013

notícies 2012

FEBRER

16. BIM TORRENT de dol. Moria Ángel Martínez Oria, col·laborador en la nostra revista amb diversos articles de caràcter costumista i biogràfic. 

17. Les bones pràctiques de Torrent. La ciutat va ser seleccionada per a la novena edició del Concurs Internacional de Bones Pràctiques de Nacions Unides per la gestió sostenible del Vedat i el Pla URBAN, desenvolupat al barri del Xenillet i finançat amb fons europeus. 23. L’educació protesta. Al voltant de cinc-centes persones es van manifestar a les portes de l’Ajuntament pels retalls en educació i contra les càrregues policials sobre els estudiants a València, arran de les protestes iniciades a l’institut Lluís Vives. Altres manifestacions contra els retalls en el sector es repetiren a la nostra ciutat.

24. Conclusions arqueològiques. Finalitzaven els treballs arqueològics realitzats al solar del Mercat Municipal, gràcies als quals es va descartar que la Torre haguera format part d’un castell. Es va concloure que el fossat de la fortificació era posterior a l’època islàmica i, a més a més, van eixir a la llum les restes del barri medieval. 

8. Dona Atenea». La 26a edició de la Setmana de la Dona va culminar amb el lliurament del guardó «Dona Atenea» a la torrentina Josefina Huerta Cebrián, que regenta un establiment de vestits de nòvia des de 1966. La seua firma transcendeix l’àmbit local. 

19. Una xiqueta amb projecció fallera. María Sancho Prats va ser membre de La Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de València. L’any anterior, 2011, va ser Fallera Major Infantil de la Falla Sant Antoni de Xirivella, encara que és torrentina i viu en Torrent. 

MARÇ 8. Stop desnonaments. La pèrdua del treball i l’embargament de la vivenda són dos dels majors problemes que afecten els ciutadans en estos anys de crisi. A la plaça de la Llibertat, enfront de sa casa, es van trobar nombrosos ciutadans per a donar suport a una família que s’enfrontava al desnonament després d’exigir-li el banc un deute de quaranta mil euros i els costos de l’execució hipotecària. El matrimoni portava tres anys sense poder fer front al pagament del pis perquè havien perdut el treball i ja no cobraven la prestació per desocupació.

20. Videoclip de Los Tuercas. Gravat amb les actrius Beatriz Janer i Marta Larralde entre els dies 28 i 29 de gener en un desballestador de Madrid, el grup torrentí Los Tuercas presentava el seu videoclip oficial Ford robado. 

29. Vaga general 2012. La vaga convocada pels sindicats majoritaris va tindre un escàs seguiment a Torrent. L’activitat industrial al polígon del Mas del Jutge va ser semblant a la de qualsevol dissabte, encara que van tancar les principals empreses de la zona. En l’Administració la van secundar un 14% dels funcionaris, mentre que tallers, xicotetes fàbriques, gasolineres i comerços van obrir les portes.  31. Solucions locals enfront dels desnonaments. L’Ajuntament firmava, a través de l’empresa municipal Nous Espais, un conveni pioner de col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de València, a fi de prestar un servici jurídic gratuït d’atenció als veïns del municipi que patiren la pèrdua de la seua vivenda. L’assistència buscava la mediació i la intermediació per a tractar d’evitar la via judicial contra els que no puguen fer front a crèdits d’adquisició o arrendament de vivendes.

ABRIL 3. Mor un artista. L’escultor Rafael Pi Belda, autor de les escultures El Granerer i La gent del camp de la plaça dels Moralets, i del Fra Luis Amigó de la plaça de Sant Jaume, entre altres obres que dignifiquen carrers i places d’Espanya, moria als huitanta-tres anys i deixava el món escultòric orfe del seu talent. 

3. Pres indultat. Per primera vegada, era indultat un pres en la Setmana Santa torrentina pel Consell de Ministres del 23 de març, a proposta de la Germandat de les Set Paraules i el Crist del Perdó. L’agraciat va participar en la processó del dia com a penitent amb la cara coberta i amb l’hàbit de la germandat. 

Número180 / Primavera 2013

notícies 2012

4. Veloç com el vent. El corredor Miguel Cosín Ahedo es va convertir en el torrentí més ràpid de la història en assolir la sexta plaça en la final de 60 metres llisos amb 7”11 del Mundial Indoor d’atletes entre 35 i 40 anys, celebrat a la ciutat finlandesa de Jÿvaskÿla, en una ajustadíssima final. Cosín aconseguia la millor marca espanyola del moment en eixa modalitat.  24. Campionats universitaris. Torrent acollia dos-cents cinquanta esportistes per a disputar dos campionats d’Espanya universitaris de tenis de taula i futbol 7. 

9. Municipi accessible. La ciutat de Torrent va ser distingida amb el Premi Reina Sofia 2011 a l’Accessibilitat Universal de Municipis en la categoria de poblacions entre 10.000 i 100.000 habitants, amb una dotació econòmica de quinze mil euros finançada al 50 % pel Reial Patronat sobre Discapacitat i per la Fundació ACS. El guardó fou lliurat per la Reina Sofia a l’alcaldessa de la ciutat.

25. Club de Futbol Ciutat de Torrent. A fi d’enfortir el futbol base i potenciar el futbol femení, va nàixer el nou Club de Futbol Ciutat de Torrent provinent de la fusió entre l’Sporting CF Torrent i el CD Torrent. El nou equip es va presentar a l’Àgora de la Universitat Catòlica, i l’exjugador del València Javi Garrido era el seu president. 26. Municipi Sapiens. Torrent era el primer municipi de la Comunitat Valenciana guardonat per l’aplicació de noves tecnologies en la millora de l’accés dels ciutadans a l’Administració i als servicis públics, gràcies al Pla de Qualitat i Modernització «Torrent Innova 2013». El Premi Sapiens, concedit anualment pel Col·legi Oficial d’Enginyers d’Informàtica de la Comunitat Valenciana, reconeixia esta labor.

MAIG

11. Un TORRENT de trencadís. En la rotonda de l’entrada nord de la ciutat, que limita amb Picanya, es va descobrir un nou rètol de trencadís amb la paraula Torrent, realitzat pels alumnes de l’Escola Taller que promou el SERVEF. La imatge de la glorieta, per la qual diàriament passen centenars de cotxes, quedava renovada també amb altres millores realitzades en esta zona.  17. Argila coreana. Vam saber que la nostra ciutat havia sigut triada per l’empresa coreana JumpingClay per a situar la seu internacional de distribució per la seua situació geogràfica en l’eix mediterrani. Des de Torrent comercialitzaran el seu nou producte, una argila de colors que no taca, que no és tòxica i desprén una olor relaxant, s’asseca sola, bota i és lleugera i suau. 

Número180 / Primavera 2013

14-20. Cotxes ecològics. Es disputava a Rotterdam la Shell Ecomarathon, una competició de cotxes ecològics en què el guanyador no era el que més corria, sinó el que menys combustible consumia. Més de dos mil estudiants i professors de vint-i-dos països es van presentar a la ciutat holandesa amb cent huitanta-un cotxes dissenyats pels participants. Torrent hi presentava un prototip de l’IES La Marxadella impulsat per etanol. El centre va quedar en quart lloc pel seu model, que consumia un litre de combustible cada 369 quilòmetres. 

notícies 2012

MAIG

17. Rendiment acadèmic. En la sala d’actes de l’Ajuntament es van entregar els Premis Extraordinaris al Rendiment Acadèmic que concedeix la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació als alumnes que han demostrat la seua excel·lència acadèmica. En esta ocasió, van ser premiats dèsset alumnes de la nostra ciutat. 

21. Bebés furtats. La notícia dels bebés furtats també va esguitar la nostra ciutat quan la Fiscalia de Menors ordenava exhumar les restes d’un possible bebé furtat al cementeri parroquial de Torrent. Fins al moment s’havien obert sis fosses a la Comunitat Valenciana per a investigar si l’ADN dels ossos es corresponia amb el dels progenitors que havien denunciat el robatori dels seus fills. Els treballs van comptar amb la col· laboració de l’Arquebisbat de València, la Clínica Medicoforense i el Grup de Menors i la Policia Científica de la Policia Nacional.

JUNY 9. Incentivar l’estudi. L’Ajuntament, per mitjà de la Delegació d’Educació, Família i Infància, convocava els Premis de Millors Notes de Selectivitat per als estudiants de Selectivitat que obtingueren les millors qualificacions en estes proves que obrin les portes als estudis universitaris. 15. Solidaritat amb el Sàhara. Al restaurant L’Estany del Vedat se celebrava un sopar solidari pel projecte Teatre al Sàhara, una idea duta a terme per La Monda Lironda Teatre juntament amb l’ONG AHUIM, consistent en la creació d’un festival de teatre escolar en els campaments de refugiats de Tindouf (Algèria). Alhora, pretenia conscienciar del problema del poble sahrauí, perseguit i exiliat enmig d’enlloc. 21. L’edat del coure. A conseqüència dels continus robatoris del cablejat de coure que deixava sense il·luminació nombrosos carrers del Vedat, l’Ajuntament va decidir segellar amb ciment les trapes de l’enllumenat públic. Els lladres descaragolaven les tapes de plàstic que protegeixen la xarxa i s’emportaven centenars de metres d’este preuat tresor. 

15. El nou Web de l’Ajuntament. Es va realitzar la presentació oficial de la pàgina davant de la corporació municipal, dels diferents col·lectius culturals, associacions i veïnat. Un portal municipal renovat a través del qual es poden realitzar més de 100 tràmits administratius des de casa les 24 hores del dia. Els veïns estan connectats a les xarxes socials des de qualsevol apartat del Web, Facebook, Twitter i Youtube, principalment. 

28. Dramàtic incendi. El colossal incendi de Cortes de Pallás, que va afectar les muntanyes de diversos municipis del nostre entorn, va mobilitzar nombroses brigades de bombers, com els de Torrent i d’altres voluntaris de la nostra ciutat. El foc va calcinar 32.719,25 hectàrees i es va cobrar una vida humana. Durant uns quants dies, el cel de la nostra ciutat es va tornar rogenc i una pluja de cendra s’acumulava per carrers, edificis i vehicles. Torrent va realitzar un agermanament forestal amb Macastre, una de les poblacions més afectades, i li va entregar deu contenidors d’orgànics.

Número180 / Primavera 2013

notícies 2012

JULIOL 1. Passió per Espanya. Una vegada més, el futbol va mobilitzar centenars de persones i molts aficionats es reuniren a la Font de les Granotes per a celebrar una nova victòria de la Selecció Espanyola de Futbol en la final de l’Eurocopa, esta vegada contra la selecció italiana.  2. Voluntaris per la serra Perenxisa. La Delegació de Medi Ambient posava en marxa un curs de voluntariat ambiental a fi de contribuir a la declaració de microreserva de flora de la serra Perenxisa, per mitjà de la catalogació de totes les plantes de la zona. Més de seixanta jóvens voluntaris interessats per la botànica van passar bona part de l’estiu coneixent la flora de la nostra serra. 

6. La moda de Benavente. El jove torrentí Paco Soler Benavente presentava a l’Espai Jove la seua col·lecció de roba To Work, inspirada en el món laboral, que incloïa complements com ulleres protectores gegants. El jove emprenedor té una marca de moda pròpia, «Benavente», que ha aconseguit entrar en els armaris amb unes peces de línies pures i femenines. 

12. Falla la falla. Dins del pla d’ajust que l’Ajuntament va posar en funcionament, anunciava la seua decisió de no plantar els seus dos monuments fallers de 2013 per a destinar els 50.000 euros de cost a fins socials.  23-30. Deu anys de Rockejat. Les festes de la ciutat van comptar amb una oferta dirigida especialment als jóvens. En el desé aniversari del Rockejat, van actuar els grups nacionals La Pegatina, Bongo Botrako, La Raíz, Boicot, Los de Marras i Gritando en Silencio junt amb els grups locals Torinito Leré i la Bona Band, Groodvettes, Eternos Rivales, Foxriver, Los Tuercas i No Regrets. Més de trenta mil persones van seguir les actuacions de ritmes que s’encomanen amb facilitat, gresca, rock i música local. A més a més, van actuar en unes festes que es van caracteritzar per la seua austeritat l’eurovisiva Pastora Soler, Rubén Pozo i El Pescao.  27. Edifici exemplar. L’empresa municipal Nous Espais resultava guardonada amb el distintiu de Perfil de Qualitat (PdQ) per l’edifici de vivendes de protecció pública situat entre els carrers de Gabriela Mestral i del Músic Ortí Soriano, en els premis atorgats per l’Institut Valencià de l’Edificació a través de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Estos premis destaquen determinats requisits com l’estalvi d’energia, l’ús sostenible de recursos naturals, la protecció de les vivendes enfront del soroll, l’accessibilitat al medi físic i la funcionalitat dels espais. 

AGOST

Número180 / Primavera 2013

13. Ruth Aguilar. L’atleta paralímpica, que va competir en el Hyde Park de Londres en les Paralimpíades d’agost, participà en les modalitats de llançament de pes i de javelina. Abans de partir cap a la Gran Bretanya, va tindre el caliu i suport dels representants de la ciutadania de Torrent.

25. Congrés de radiòlegs amb presència torrentina. Alegría Montoro, una biòloga torrentina que ha enfocat la seua carrera en el camp de la radiació, va obtindre la quarta posició entre els díhuit científics finalistes de tot el món per la seua ponència sobre la radiació i la salut dels xiquets d’Ucraïna afectats per la catàstrofe nuclear de Txernòbil durant la celebració de la ponència jove del Congrés Internacional de l’Associació de Protecció Radiològica (IRPA 13) organitzada a Glasgow (Regne Unit). 

notícies 2012

SETEMBRE 7. Accés a Joan XXIII. Els alumnes del CEIP Joan XXIII estrenaven la passarel· la de l’Alter el primer dia de curs. La nova infraestructura substituïa l’anterior construcció danyada i deteriorada, que els veïns del barri havien d’utilitzar diàriament. 

24. El Consell Valencià de Cultura a Torrent. El Consell Valencià de Cultura, presidit pel científic Santiago Grisolía, va celebrar un ple a l’Ajuntament. Una placa commemorativa al saló de plens i la firma en el Llibre d’Honor del municipi recorda la seua presència a Torrent. 

27. Premis de la Crítica Literària Valenciana. La sala d’actes de la Casa de la Dona va ser l’escenari del lliurament de la XXII edició de Premis de la Crítica Literària Valenciana, els guardons de la qual s’entreguen a les millors obres publicades en 2011. El novel·lista Juan Ballester, el poeta Blas Muñoz i els periodistes Rafa Marí i Mariano Sánchez Soler ex aequo) obtenien el reconeixement del jurat, que també va concedir a títol pòstum un premi pel conjunt de la seua obra a l’escriptor Tomás Segovia.  28. Tempestat. La ciutat es va veure afectada per fortes pluges que van descarregar prop de 122 litres per metre quadrat de mitjana, amb pics de 175 litres, entre les nou i les onze de la nit. Alguns carrers del centre de la ciutat es van inundar, i en soterranis i garatges els bombers i Protecció Civil van haver de traure l’excés d’aigua. 

29. La Policia Local. A la sala d’actes de l’Ajuntament, la ciutadania homenatjava els membres de la Policia Local, difunts i jubilats, que han prestat el seu servici al municipi des de 1939. Les emocions contingudes van caracteritzar un acte multitudinari, que recordà els seus protagonistes amb la projecció d’un muntatge fotogràfic.  29. El vídeo d’ADISTO. Al voltant de set-centes persones i quaranta associacions es van unir per a la gravació d’un vídeo musical (lipdub) d’ADISTO, reunides per a cantar i ballar al centre de Torrent al ritme de la cançó «Revolución» d’Amaral per la integració dels discapacitats. 

Número180 / Primavera 2013

notícies 2012

OCTUBRE

6. Mines d’aigua. En els voltants del pantà, recoberta per la mala herba, es va descobrir l’entrada d’unes mines d’aigua de principis del segle XX que abastien la nostra ciutat. Les mines consistien en xicotetes galeries que es realitzaven en el fons dels barrancs per a trobar brolladors i després canalitzar l’aigua fins a la població. 

4. Cant valencià. La consellera d’Educació, María José Català, va rebre el Premi Obrint Camins de l’Associació d’Estudis del Cant Valencià com a reconeixement a la labor pionera del seu departament per a institucionalitzar els estudis de cant valencià en els conservatoris professionals de música.  28. Tots amb Alba. La plaça de bous de València va acollir un festival benèfic a favor de la xiqueta torrentina amb paràlisi cerebral Alba Ojeda, en el qual participaren el conjunt Alarmantiks i la família Aragón, d’«Els pallassos de la tele». 

24. El trinquet, recuperat. Les autoritats municipals firmaven el document de la recepció de l’obra del vell trinquet del carrer de València, que quedava rehabilitat i recuperava el seu estat original després de les obres.  29. Granera d’Or. A la sala d’actes de la Caixa Rural, l’estudiós valencià Vicent Rebollar Cerdà, membre del grup d’albades Els Llauradors de Torrent, rebia la Granera d’Or per la seua trajectòria dedicada a l’estudi i la difusió del valencià i de la cultura popular. 

29. Concert de Pau Alabajos. El cantautor torrentí va actuar al Palau de la Música de València en un concert amb motiu del desé aniversari de la seua carrera musical, i com a homenatge a Vicent Andrés Estellés. 

31. Torrent, municipi turístic. Per Decret de la Conselleria de Turisme, Torrent era declarat municipi turístic de la Comunitat Valenciana per l’atractiu de les seues festes, la recuperació de patrimoni, els paratges naturals del terme i la creació de rutes de monuments. 

NOVEMBRE 5. Sense medicaments. Les farmàcies de Torrent també van secundar la vaga indefinida de les farmàcies valencianes pel deute que la Conselleria de Sanitat té contret amb elles.  10. Un centre per al medi ambient. S’inaugurava al Vedat el nou Centre Ambiental Municipal, enmig de pins, carrasques i la resta d’espècies mediterrànies per a acollir tot tipus d’activitats relacionades amb la natura. 

Número180 / Primavera 2013

8. La Fusta, la Pedra i el Ferro. L’escultor torrentí Vicente Ortí exposava la seua obra a l’Espai Metropolità d’Art de Torrent (EMAT), amb una mostra dels orígens de l’ésser humà a través de les seues formes totèmiques realitzades sobre fusta, pedra i ferro.  14. Segona vaga general 2012. La segona vaga general de l’any va tindre poca repercussió a Torrent.  24. Músic insigne. El músic torrentí i director artístic de la UMT, José Ortí Soriano, va rebre el premi de Músic Insigne de la Música Valenciana 2012 a l’Ateneu Mercantil de València, que va acollir els Premis de la Música de l’Acadèmia que organitza l’Acadèmia de la Música Valenciana. 

notícies 2012 25. Premis Carta de Poblament. En la IV edició dels Premis Carta de Poblament, lliurats a la Torre, van ser premiats en els seus diferents apartats: Amparo Fandos (Arts i Lletres), Vicente Guaita (Esports), José Manuel Barat (Ciència, Tecnologia i Medi Ambient), Associació Valenciana de la Caritat (Societat i Concòrdia) i Aldino Fernández per la seua trajectòria professional dedicada a la construcció. 

28. La crisi del pa. En la reunió del Gremi de Forners de Torrent es va decidir elaborar també pa a baix cost per 0,20 cèntims per a retindre clients i respondre al comerciant José Navarro, que oferia un pa anticrisi a eixe preu en els seus establiments de Quart de Poblet, Torrent i Gandia, de qualitat inferior a l’elaborat en els forns tradicionals.  28. El Casino de la Plaça Major. Va culminar la restauració del casino modernista de Torrent, un edifici de 1928 que era recuperat després de les obres de rehabilitació. Fins al tancament definitiu, fou el local de reunió de la Societat de Caçadors. 

DESEMBRE

3. Nadal molt solidari. L’Ajuntament posava en marxa la campanya Nadal Solidari de recollida d’aliments en dos punts de l’avinguda al Vedat, a benefici dels usuaris del Punt d’Aliments.

7. Campió de judo. A la localitat murciana de Totana, el torrentí Adrián Oliver del Club Herca es proclamava campió d’Espanya de judo en la categoria de 66 quilos. 

10. El camp de l’Alter. El jugador torrentí del Llevant Pedro López i l’exdeportivista Donato van ser els padrins del recuperat camp de futbol del l’Alter. El recinte esportiu es trobava abandonat i sense activitat fins que l’Ajuntament, en col·laboració amb Nova Vida, el va rehabilitar com a instrument educatiu per a potenciar valors com la camaraderia i la solidaritat en els jóvens en risc d’exclusió social a través de l’esport. 

12. Comerços excel·lents. En la Fira de Mostres de València, els comerços amb tradició com els forns La Foieta i Xenillet i la Ferreteria El Clau van rebre del president de la Generalitat, Alberto Fabra, l’acreditació al Comerç Excel·lent.  14-15. Nadal sense IVA. Nombrosos establiments comercials es van adherir a la campanya de quaranta-huit hores de l’Ajuntament, Nadal sense IVA, a fi d’estimular les vendes per Nadal i que les compres es realitzaren a la nostra ciutat. 

Número180 / Primavera 2013

ACTIVIDADES CASA DE LA DONA PROGRAMA DE IGUALDAD Y SALUD Pilates (Curso 20 horas) Inicio miércoles 30 de enero. Nivel I grupo I: lunes y miércoles de 11:00 a 12:00 horas. Nivel I grupo II: lunes y miércoles de 15:30 a 16:30 horas. Nivel II: lunes y miércoles de 17:30 a 18:30 horas. ················································································ Post Parto (Curso 19 horas) Lunes y miércoles de 12:00 a 13:00 horas. Inicio lunes 4 de febrero. ················································································ Alineación corporal. (Curso 21 horas) Martes y jueves de 10:00 a 11:00 horas. Inicio martes 5 de febrero. ················································································ Autoestima y crecimiento personal. Resolución de conflictos y técnicas de control de estrés. (Curso 16 horas y media) Miércoles de 18:00 a 19:30 horas. Inicio miércoles 6 de febrero. ················································································ Yoga y respiración. (Especial fibromialgia y otros) (Curso 20 horas) Martes y viernes de 17:30 a 18:30 horas. Inicio martes 5 de febrero. ················································································ Risoterapia (Curso 2 horas) Martes 5 de febrero de 18:30 a 20:30 horas. Martes 26 de febrero de 18:30 a 20:30 horas. Martes 26 de marzo de 18:30 a 20:30 horas. Viernes 19 de abril de 10:00 a 12:00 horas.

PROGRAMA DE IGUALDAD, TIEMPO LIBRE, CULTURA Y DEPORTE Defensa personal (Curso 20 horas) Martes y jueves de 15:30 a 16:30 horas. Inicio jueves 7 de febrero. ················································································ Grandes lector@s Club de Lectura. Actividad gratuita. Viernes de 18:30 a 20:30 horas. Inicio viernes 1 de febrero Próximas lecturas: “La Tesis de Nancy de Ramón J. Sender”. “Madame Bovary” de Gustave Flaubert. ················································································ Primer@s lector@s Club de Lectura. Actividad gratuita. Grupo I: jueves de 10:00 a 11:30 horas. Grupo 2: viernes de 17:00 a 18:30 horas. Inicio jueves 21 / viernes 22 de febrero.

XXVII SEMANA DE LA MUJER

······················ Lunes 4 de marzo. Casa de la Dona. 19:00 h. Inauguración y nombramiento de Victoria Peco Benítez como Mujer Atenea. Proyección de Globos de agua, sobre la conciliación de la vida familiar y laboral. Exposición retrospectiva de pintoras 2010-2012. Número180 / Primavera 2013

················································································ Teatro (Curso 18 horas) Miércoles de 19:30 a 21:00 horas. Inicio miércoles 30 de enero. ················································································ Ciclo de manualidades: Con 2 agujas bajo el brazo. Iniciación al punto para mujeres y hombres. (Curso 15 horas) Viernes de 19:30 a 21:00 horas. Inicio viernes 8 de febrero. ················································································ Taller de Dibujo. La Caricatura. Introducción y perfeccionamiento. (Curso 15 horas) Jueves de 19:30 a 21:00 horas. Inicio jueves 7 de febrero. ················································································ Exposiciones Woody Allen, los Beatles, Pedro Almodóvar, Andrey Hepburn… Caricaturas. Trabajos finales taller de dibujo. Inauguración jueves 7 de febrero. Sandra del Valle Alaniz. Óleo sobre ante. Inauguración jueves 4 de abril a las 19:30 horas. ················································································ Salidas Culturales El modernismo valenciano: ruta por los principales edificios modernistas. Miércoles 27 de febrero. Visita guiada al IVAM, Instituto Valenciano de Arte Moderno. Miércoles 10 de abril. Salida 16:00 horas desde la Casa de la Dona. ················································································ Ciclo de Cine “Mujeres de aquí y de allí”. Entrada libre. Jueves 4 de febrero / 18:30 horas: La fuente de las mujeres. Dir: Radu Mihaileaner, 2011. Norte de África, cada día miles de mujeres salen a buscar agua a la fuente que nace en lo alto de la montaña. Pero un día se declaran en huelga de amor reclamando la colaboración de los hombres de la aldea. Jueves 14 de marzo / 18:30 horas: La Dama de Hierro. Dir: Phyllida Lloyd, 2011. Basada en la vida de Margaret Thatcher. Jueves 21 de marzo / 18:30 horas: Copying Beethoven, 2006. Una joven compositora se las ingenia para trabajar con Ludwing Van Beethoven. Lo que da comienzo a una relación que cambiará la vida de ambos.

PROGRAMA DE IGUALDAD Y FORMACIÓN Cursos de informática. (Curso 10 horas) Internet básico. Grupo I: de lunes 4 de febrero a viernes 8 de febrero de 17:30 a 19:30 horas.

······················ Martes 5. Jornada Cultural. 9:30 h. Salida cultural a la Llíria histórica. (Aforo limitado. Tickets en Casa de la Dona). Cine sobre Audrey Hepburn en Caja Mediterráneo Aula de Cultura de Torrent, c/Caja de Ahorros 14, a las 18:30 h. Charada (día 7 Desayuno con diamantes, 12 Vacaciones en Roma, 21 Sola en la Oscuridad, y 26 My Fair Lady).

Grupo 2: de lunes 4 de febrero a viernes 8 de febrero. Introducción a las redes sociales. Grupo 1: de lunes 11 de febrero a viernes 15 de febrero. Grupo 2: de lunes 11 de febrero a viernes 15 de febrero. Iniciación a Word. Grupo 1: del lunes 18 de febrero al viernes 22 de febrero. Grupo 2: el lunes 18 de febrero al viernes 22 de febrero. Prácticas de power point. Grupo 1: de lunes 25 de febrero a viernes 1 de marzo. Grupo 2: de lunes 25 de febrero a viernes 1 de marzo. ················································································ Ortografía, Gramática y Redacción básica (Curso 15 horas) Jueves de 17:30 a 19:00 horas. Inicio jueves 14 de febrero. ················································································ Técnicas de comunicación oral. Hablar en público sin miedo. (Curso 15 horas) Martes de 17:30 a 19:00 horas. Inicio martes 12 de febrero. ················································································ Introducción a la lengua de signos. (Curso 12 horas) Con la colaboración de Fesord C.V. Lunes de 17:30 a 19:00 horas. Inicio lunes 11 de febrero. Diploma de asistencia. ················································································ Juegos y dinámicas por la igualdad. Curso intensivo de formación para monitores de tiempo libre o similar. (Curso 12 horas). Lunes y miércoles de 19:00 a 21:00 horas Inicio miércoles 3 de abril. Diploma de asistencia. ················································································ Entender el Arte. Del modernismo valenciano al cubismo de Picasso. (Curso 15 horas) Martes de 18:30 a 20:00 horas. Inicio martes 4 de febrero. ················································································ Talleres especiales de empleo Acciones formativas de 2 horas. La organización de una buena búsqueda activa de empleo. Miércoles 20 de febrero. El currículum: cómo generar una primera buena impresión. Miércoles 27 de febrero. Buscar trabajo a través de las agencias de colocación y las empresas de trabajo temporal. Miércoles 6 de marzo de 9:45 a 12:00 horas www.servef.es y www.gvajobs.net. La web y el portal de empleo del Servef. Miércoles 13 de marzo de 9:45 a 12:00 horas.

················································································ Talleres especiales de empleo Taller de entrevista de trabajo. Miércoles 27 de marzo de 9:45 a 12:00 horas. Conocer la vida laboral, el contrato de trabajo y la nómina. Miércoles 3 de abril de 9:45 a 12:00 horas Manejo básico del ordenador para la búsqueda de empleo. Miércoles 10 de abril de 9:45 a 12:00 horas. El uso del correo electrónico para la búsqueda de empleo. Miércoles 17 de abril de 9:45 a 12:00 horas. Cómo buscar ofertas de trabajo en Internet: portales de empleo y webs de empresas. Miércoles 24 de abril de 9:45 a 12:00 horas. ················································································ CICLO DE CONFERENCIAS Centro de Transfusión de la Comunidad Valenciana: carta de servicios. La donación de sangre en Torrent, pasado, presente y futuro. Jueves 21 de febrero. La menopausia: mitos y realidades. Jueves 28 de febrero. ¿Qué es eso de la diabetes? Jueves 11 de abril a las 19:00 horas. Con la colaboración de la Asociación Valenciana de Diabetes.

······················ Miércoles 6. Jornada de Convivencia. 11:30 h. Marcha por la Igualdad, concentración C/ Azorín frente colegio Antonio Machado. 13:00 h. en el Polideportivo Anabel Medina Clase de Salsa. 14:30 h. Paella 16:00 h. Música en directo. (Aforo limitado. Tickets de 2 euros en Casa de la Dona)

······················ Jueves 7. Homenaje a la Mujer. 18.00 h. Espectáculo de mujeres de Torrent (colaboración especial de la Comisión Local de Mujer). Salón de actos Ayuntamiento. ······················ Viernes 8. Día Internacional de la Mujer. 10.30 h. Programa especial en Radio Torrent (FM 97.3) 14:30 h. Acto institucional y entrega del Premio Mujer Atenea (Rte El Romeral de El Vedat. Tickets en Casa de la Dona).

PROGRAMA DE CORRESPONSABILIDAD FAMILIAR Y DOMÉSTICA TALLERES MIXTOS DE COCINA (8 horas cada curso) La harina en la cocina... para enseñar a hacer pan casero, masa para pizzas, empanadas, galletas, grisines… Martes de 18:30 a 20:30 horas. Inicio martes 5 de febrero. Miniaturas Saludables”, pinchos, tapas y montaditos. Martes de 18:30 a 20:30 horas. Inicio martes 5 de marzo. ¿Cómo comer cuando se tiene diabetes? Con la participación especial de la Asociación Valenciana de Diabetes. Martes de 18:30 a 20:30 horas. Inicio martes 9 de abril. ················································································ TALLER DE SUPERVIVENCIA DOMÉSTICA PARA HOMBRES II Mantenimiento y limpieza del hogar. (Curso 9 horas) Miércoles de 19:00 a 20:30 horas. Inicio miércoles 20 de febrero. ················································································ PEQUEÑAS REPARACIONES PARA MUJERES. (Curso 9 horas) Bricolaje, montaje y reparación de muebles. Lunes de 19:00 a 20:30 horas. Inicio lunes 11 de febrero.

escriuen els grups municipals

EDICTE El Ple d’este Ajuntament va aprovar el 4 de febrer de 2013 iniciar el procediment de determinació de la modalitat de prestació del servici relatiu a la gestió del Trinquet situat en el carrer de Valencia, a fi d’implantar la gestió indirecta per mitjà de concessió de servici públic. Ho fem públic, de conformitat amb l’acord indicat anteriorment, per un termini del 19 de febrer al 20 de març, perquè els interessats puguen formular, si és el cas, les reclamacions i al·legacions que estimen oportunes. L’expedient es pot consultar en la Secretaria General del Ple de l’Ajuntament, de 8.30 a 14.30 hores. Torrent, 7 de febrer de 2013 L’alcaldessa, PD (Decret d’Alcaldia núm. 503, de 7/03/2012) el tinent d’Alcaldia delegat de Règim Interior, José Fco. Gozalvo Llácer. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Aprovats definitivament els Estatuts de l’Organisme Autònom del Consell Agrari Municipal, el Reglament Intern de l’Emissora Municipal de Freqüència Modulada Ràdio Municipal de Torrent, l’Ordenança d’Administració Electrònica de l’Ajuntament i la modificació dels Estatuts de la Fundació Esportiva Municipal dels articles 5 i 19. Es pot consultar en el web municipal www.torrent.es (en l’apartat Servicis de l’Administració) Anuncis Municipals. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Les actes dels plens municipals es poden consultar en el web municipal www.torrent.es (en l’apartat l’Ajuntament) Acords Municipals. EDICTE Per mitjà de Decret de l’Alcaldia núm. 412/2013, de 18 de febrer, s’han aprovat els padrons de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), el de la taxa per l’aprofitament especial del domini públic amb entrada de vehicles a través de les voreres (guals) i el del primer quadrimestre corresponent a la taxa per la utilització de terrenys d’ús o domini públic amb llocs ambulants (mercats) de l’any 2013, del qual resulten les dades següents: Padró

Núm. de títols

Mercats. 1r quadrimestre

344

Import total euros 44.919,27

Guals

1.918

311.785,77

Ivtm

44.907

3.810.159,03

S’exposen al públic estos padrons per un termini de 15 dies (fins al 15/3/2013), a l’efecte que es formulen les al·legacions i reclamacions que s’estimen oportunes. Els padrons quedaran aprovats definitivament en el cas que no hi haja reclamacions. Els rebuts corresponents seran posats al cobrament en el període comprés des de l’1 de març al 6 de maig de 2013, tots dos inclosos. Els rebuts podran ser abonats en els locals de l’entitat de recaptació municipal, Recaudación Torrent SAU, a la plaça de Colón núm. 12, baix, de 8.30 a 14 h, de dilluns a divendres, i de 17 a 19 h de dilluns a dijous, o en qualsevol de les oficines obertes per les entitats financeres col·laboradores en la recaptació d’este Ajuntament. Transcorregut el termini d’ingrés en voluntària, els deutes seran exigits en via de constrenyiment i meritaran el recàrrec corresponent, interessos de demora i, si és el cas, les costes que es produïsquen. Contra les resolucions dictades i contra les dades aprovades sols es podrà interposar recurs de reposició davant del tinent d’alcalde delegat de l’Àrea de Govern d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana, en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la finalització del període d’exposició al públic, de conformitat amb el que estableix l’article 14.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Torrent, 18 de febrer de 2013 L’alcaldessa, PD (Decret d’Alcaldia 503/2012, de 7 de març) el tinent d’Alcaldia delegat d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana, Juan José García Campos. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– L’Ajuntament sol·licita a les xarxes socials el reconeixement de ‘Torrent’ com el nom oficial del municipi. En les principals xarxes socials i cercadors es troba el nom de ‘Torrent’ en la denominació incorrecta, ‘Torrente’*. Torrent va ser el primer municipi a València que va sol·licitar la correcció de nom amb l’entrada de la democràcia, i el Consell de Ministres va permetre l’eliminació de la ‘e’ final des del 2 de febrer de 1979. Al gener de 2013, la regidoria de Cultura, Valencià i Turisme va emprendre els tràmits necessaris perquè es duga a terme el canvi de nom de Torrente a Torrent (que li va ser reconegut ja fa 34 anys) en les principals xarxes socials i cercadors d’Internet. *Les recerques realitzades al llarg de la història del municipi demostren que des de l’època romana es denominava Torrent, i no va ser fins al segle XVI quan es va castellanitzar el nom afegint una ‘e’ final i es va convertir en Torrente (perquè la cultura castellana estava de moda entre la noblesa), castellanització que va prendre més força a partir del Decret de Nova Planta en el segle XVIII.

Sento Beguer Miquel Portaveu de la Coalició Municipal Compromís

El sentit de la propietat Cada quatre anys, quan els electors dipositen la seua papereta a les urnes trien les persones que gestionaran el patrimoni comú sufragat per tots els ciutadans i ciutadanes del nostre País. En la meua humil opinió la propietat privada acaba en la porta de casa nostra, d’ahí cap a fora tot és de tots, llàstima que alguns, més dels que ens agradarien, no compartixen aquesta manera d’entendre el bé comú. L’exalcaldessa i actual consellera d’Educació Maria José Catalá va criticar el cotxe oficial del socialista José Bresó i ara ha sigut sorpresa eixint d’una clínica de depilació a la qual s’havia desplaçat un xofer amb el cotxe oficial. Sembla ser que aquesta representant dels torrentins, “per majoria absoluta”, té un concepte erroni tant del sentit de la propietat, com de les opinions polítiques, quan no és ella la beneficiària de les prebendes. Perquè una cosa és el que es predica, i un altra és la “incomoda” realitat a la que aquestos gestors han de fer front quan són descoberts. Estic convençut que per a la “nostra” Consellera l’incident no passa de ser això, una incomoditat, una molèstia a la que s’ha d’eixir del pas, un incident que passarà ràpidament i sobre el qual no mereix la pena aprofundir. De la mateixa manera estic convençut que aquest “affaire” haguera comportat la seua destitució fulminant en aquells Estats de la Unió Europea més desenvolupats, aquells amb una democràcia més avançada; països on la desocupació no supera el 8%, com Dinamarca, Alemanya o Holanda, clar que allí els seus Representants tenen una filosofia diferent sobre la propietat, de tal manera que la ministra d’Educació alemanya, l’homònima de Catalá, ha dimitit a l’estar acusada de plagiar una tesi doctoral fa 30 anys en la seua època d’estudiant. Com veieu parlem de gestió, però al remat les martingales que patim són la conseqüència d’una equivocada filosofia sobre la concepció de la propietat pública, i el seu ús, per part d’aquells que se senten legitimats a aprofitar-se privadament d’ella. En l’època feudal els nobles i reis tenien drets i privilegis atorgats per la “gràcia divina”, sembla que hui en dia molts entenen estos drets com atorgats per la “gràcia popular”. Si l’autora de “l’affaire” pensa que l’incident no mereix cap més comentari, davant aquesta filosofia no és d’estranyar que les enquestes sociològiques apunten els polítics com a la tercera preocupació dels ciutadans. Catalá va criticar el seu predecesor per desplaçar-se amb cotxe oficial, cosa amb la que estem d’acord, però el fet d’eixir de Torrent no l’apodera per a canviar de parer. No és una qüestió de càrrecs, sinó de voluntat política, per posar un exemple al Regne Unit alguns dels seus ministres van a treballar en metro com qualsevol dels treballadors als que representen, que al remat és la funció dels polítics, o no? (Per acabar m’agradaria fer una petició als lectors i lectores d’aquesta columna d’opinió, per favor depileu-vos als comerços de Torrent ;)) 

Número180 / Primavera 2013

Andrés Campos Casado Portavoz del Grupo Socialista

Juan José García Campos Portavoz del Grupo Popular

Más coPPagos

Ayuntamiento 100% transparente

El Partido Popular del presidente Fabra riza el rizo en su escalada de recortes de derechos al denegar desde el día 1 de febrero el derecho a la gratuidad de Medicamentos, material Ortoprotésico y apoyo técnico que tenían los discapacitados de nuestra ciudad. Este derecho, que tenían centenares de torrentinos/as por una Ley Autonómica única en todo el territorio nacional, ha sido eliminado de un plumazo con total insensibilidad hacia los más desfavorecidos, y por supuesto con total desprecio a sus necesidades vitales, poniendo en riesgo la vida de muchas personas sólo por criterios economicistas, éticamente inaceptables. El PP excusa el recorte por la obligación del Decreto de Sostenibilidad del Sistema Sanitario. Nada más falso que esta afirmación, pues este decreto contempla que se siga manteniendo la gratuidad de los medicamentos para los discapacitados y en ningún momento exige o invita al Gobierno de Fabra a eliminarlo. Esta medida pone de manifiesto la cara oculta y oscura del PP respecto a Bienestar Social y la salud de todos los valencianos/as. Mientras conocemos del pago de 5 millones de euros por una deuda del Valencia CF, ahogan a las familias más necesitadas. ¿Hasta cuándo vamos a permitir que los derroches y los excesos del PP se socialicen? ¿Cómo se puede entender el ataque a discapacitados, dependientes y familias que ya han sufrido importantes recortes sociales y han visto como desaparecen todo tipo de ayudas y aparecen los copagos? El Grupo Municipal Socialista ha presentado una moción y ha promovido, junto con el grupo en las Cortes, un proyecto de Ley para que se restituya la financiación gratuita de medicamentos y productos sanitarios a los afectados que ya están padeciendo este brutal ataque. Esperamos que el PP rectifique y se sume a nuestra iniciativa, y no hagan como con el Hospital de Torrent que pese a ser su gran promesa electoral fue votado en contra por la Consellera torrentina y ex-alcaldesa de la ciudad y el PP en bloque. Los ciudadanos/as merecen representantes que estén por encima de los intereses de los partidos y den respuestas a los problemas de la gente. Aunque en muchas ocasiones no se sigan las directrices marcadas, quizás el camino para recuperar la desafección de la sociedad con la política es responder a la gente y no ante las organizaciones. 

Es un motivo de satisfacción, que la ONG Transparency International haya calificado al Ayuntamiento de Torrent como uno de los ocho municipios más transparentes de toda España, otorgando la máxima calificación de 100% junto a los municipios de Alcobendas, Bilbao, Gandía, Gijón, Oviedo, Ponferrada y Sant Cugat del Vallés. El esfuerzo realizado por el equipo de gobierno del Partido Popular ha sido muy grande, ya que en 2008, tras medio año de gobierno y heredar la gestión anterior del Partido Socialista, Torrent obtuvo la calificación de 50%. Así se puede comprobar como el esfuerzo por lograr una transparencia total hizo que en 2008 obtuviéramos una calificación del 81,3% y ya en 2012, la máxima calificación del 100%. Solo siete municipios más, aparte de Torrent, lo han logrado en 2012. La ONG internacional, encargada del estudio de transparencia en los municipios españoles, ha evaluado 80 indicadores en seis áreas, de las que Torrent ha obtenido la máxima calificación en todas ellas: Información sobre la corporación municipal, relaciones con los ciudadanos y la sociedad, transparencia económico-financiera, transparencia en las contrataciones de servicios, transparencia en materia de urbanismo y obras públicas, así como en la nueva Ley de Transparencia. La siguiente gráfica es muy significativa acerca de los avances que hemos conseguido en materia de transparencia desde que gobierna el Partido Popular en Torrent, desde que heredamos la gestión anterior en 2008 hasta el día de hoy:

Número180 / Primavera 2013

Información corporación Relaciones con los ciudadanos Transparencia económicofinanciera Transparencia en contrataciones Transparencia en urbanismo

2008 2010 2012 81,3% 89,5% 100% 52,5% 66,7% 100% 15%

78,9% 100%

25% 100% 100% 66,7% 82,4% 100%

Nuestro principal compromiso es continuar en la misma línea de transparencia e información a los ciudadanos de Torrent, no se puede concebir una administración pública que no sea transparente y la nueva Ley de Transparencia impulsada por el gobierno de España, va a servir de gran ayuda a todas las administraciones públicas y a sus gestores, a mejorar y a ser responsables de sus acciones como representantes públicos. Nosotros en Torrent, felicitamos a toda la ciudad por este logro, a los funcionarios del Ayuntamiento que han ayudado a conseguir este nivel de transparencia municipal y como equipo de gobierno, nos sentimos satisfechos del nivel conseguido. 

Paraules de gent major

I concurs de Narrativa breu i poesia

“Paraules de gent major ciutat de Torrent” Termini de presentació: Del 28 de gener fins al 30 de març de 2013 Presentació: Delegació de Cultura i Delegació de Benestar Social de l’Ajuntament de Torrent o per correu certificat Premis modalitat narrativa breu: Primer premi: 100 euros i diploma Segon premi: 50 euros i diploma Tercer premi: 25 euros i diploma Accéssit: diploma

Premis poesia: Primer premi: 100 euros i diploma Segon premi: 50 euros i diploma Tercer premi: 25 euros i diploma Accéssit: diploma

Convoca: Ajuntament de Torrent | Consultar bases en www.torrent.es (Cultura) Informació: Telèfon 96 111 11 11 extensions 1171 i 1190 | Correu electrònic: cultura@torrent.es

DELEGACIÓ DE CULTURA I DELEGACIÓ DE BENESTAR SOCIAL