Bim 191

Page 1

Butlletí d’Informació Municipal Número

191

Primavera 2015 Exemplar gratuït

El nou mercat municipal

Número191 / Primavera 2015


CONSELL RECTOR DEL BIM 191

Telèfons d'interés

President Jorge Planells Andreu Vocals Enrique Carratalá Sánchez Natividad Fajardo Palomo Andrés Campos Casado Asunción Ferrer San Pablo Mª Carmen Benavent Roig María del Carmen Carpio Gutierrez Fernando López Monleón Direcció, redacció i coordinació Ana Coronado Gavilán Informació i fotografies Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament Disseny i maquetació Eugenio Simó Muñoz Han col·laborat Jorge Sánchez Antúnez, Lourdes Roca, Delegació de Movilitat i Transport, IDEAT, Aitor Sánchez Collado, José Vicente Andreu, Ana Roca (de Casa de la Dona), Irineo Sanz i Beatriz Ausina (del Centre d’Informació Juvenil), Delegació d’Educació, Museu Comarcal, Biblioteques Públiques de Torrent, i Òscar Pérez Silvestre. Fotografies Arxiu del BIMTorrent, Arxiu Municipal , CIJ, i dels colaboradors i colaboradores. Imprimeix Gràfiques Royanes Edita Ajuntament de Torrent

Ajuntament www.torrent.es info@torrent.es tdic@torrent.es BIM i Publicacions Municipals (bim@torrent.es) Casa de Cultura Actes i Resolucions Compromís: Bloc-Verds-Plataforma per l’Hospital Cadastre Urbà CCOO

Centre de Salut Pública del Departament Núm. 9

Fundació Esportiva Municipal

96 111 18 52 96 156 53 53 96 156 23 46

Gabinet Psicopedagògic Municipal

96 111 18 39

Consultori Sants Patrons. Cita Prèvia. Especialitats Consultori Sants Patrons. Informació Consultori Sants Patrons. Admissió

Emat

Departaments municipals

Fcc Medi Ambient

96 111 11 11 /010

Grua Municipal

96 111 18 21

Nous Espais, Sa

96 156 73 13 96 155 94 52 96 155 24 71 96 156 54 56

96 111 18 09

Omac Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Mercat Central Ext.1472

Ext. 1099 96 111 11 62

Mercat Sant Gregori

Piscina Municipal Parc Vedat (I) 606 724 628 Policia Local. Oficines 96 111 18 93 Policia Local Vedat

96 155 10 41 96 156 81 87

Compres

Ext. 1095 Ext. 1037

Policia Local Xenillet Carrer de les Albades

Contractació

Ext. 1817

Poliesportiu El Vedat

Csif

96 111 11 63

Cultura

Ext. 1171

Educació

Ext. 1068

Estadística

Ext. 1047 Ext. 1048

Gabinet d’Alcaldia (alcaldia@torrent.es) Gabinet de Comunicació Informació i Registre General

96 111 18 01 Ext. 1175 Ext. 1170 96 111 11 11

Informàtica i Telecomunicacions 96 111 18 28 Medi Ambient

Ext. 1123

Obres Públiques

Ext. 1113

Oficina de Promoció i Ús del Valencià

Ext. 1069

Poliesportiu Anabel Medina Poliesportiu Parc Central Protecció Civil Regidoria de la Dona, Sanitat i Omic Recaptació de Torrent (Retosa) Sanitat Centre Social La Marina (Hernández Malillos)

96 111 18 64

Torrent Activa Carrer de Joan Xxiii

96 156 45 63

Telèfons d’urgència

96 111 18 07

Policia Nacional (emergències)

96 111 18 14

Depòsit Legal V. 3.241-1981

Pspv-Psoe

96 111 18 06

(Emergències), Bombers Policia, Ambulàncies

Recursos Humans

96 111 18 29

Policia Local. Dependències

www.torrent.es bim@torrent.es

Relacions Exteriors i Unió Europea

Ext. 1052

Policia Local (emergències)

Fe de erratas. En la página 2 del BIM 190 se puso Consell Rector del BIM 189 en lugar de BIM 190, y en la página 23, nos referimos a Jesús Lazcano como intendente, y es inspector de la Policía Local de Torrent.

Secretaria General

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D’aquest BIM s’ha fet un tirat-ge de 7.000 exemplars.

Es pot descarregar l’edició d’este BIMTorrent en PDF des d’este codi QR

Dolor en Torrent En el accidente del avión de la compañía alemana Germanwings, que el 24 de marzo se estrellaba cerca de la localidad francesa de Barcelonette, se encontraba la torrentina Estela Miguel Vázquez. El Ayuntamiento convocó un minuto de silencio a las 12h del 25 de marzo en la puerta del Consistorio.

112

Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte

96 111 18 92 092 96 155 22 23

Avisos i urgències. Centre de Salut C/ Pintor Ribera, 28

96 197 42 65

Ext. 1038

Avís d’incidències de l’aigua i del clavegueram

96 158 01 29

Ext. 1815

Avís d’incidències urbanes

96 111 18 03

Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports

Ext. 1034

Transport Urbà

Ext. 1177

Tributs periòdics

96 155 44 99 091

Policia Nacional. Comissaria

Pressuposts i Comptabilitat

Tributs no periòdics

Ext. 1675 96 111 18 70 96 111 18 57

Partit Popular

Tresoreria

96 156 63 51 96 157 33 78 96 157 04 30 96 155 90 63

96 111 10 91

Ugt

96 111 11 61

Urbanisme

96 111 18 12

Altres dependències municipals Aigües de l’Horta

96 158 01 29

Auditori

96 158 10 77

010 96 155 10 55

Taxis Aigües de l’Horta. Avaries Aigües de l’Horta. Atenció al client (de vesprada)

902250370 902250270

Altres telèfons d’interés 96 129 27 45 96 155 02 28

Conservatori de Música Mestre Joan Roig

96 197 48 75 96 155 13 23 96 192 48 50 96 192 48 51 96 192 48 52

Consultori Sants Patrons. SAIP. Servei d’Atenció al Malalt

96 192 48 55

Centre de Salut Torrent II. Cita Prèvia. Avisos Mèdics Centre de Salut Torrent II. Drogodependències UCA

96 197 48 40

Centre de Salut Torrent II. Centre de Salut Mental

96 197 42 79

Consultori del Vedat

96 156 27 68

Correus

96 155 05 96

Creu Roja

96 156 60 74

Creu Roja. Emergències

96 367 73 75

Ecoparc c/ San Juan Bautista

96 156 31 92

Fac (Federació d’Associacions Ciutadanes)

96 156 49 97

Fernanbus

96 150 00 82

Fgv Telèfon d’informació

900 46 10 46

Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària) Jutjat de Primera Instància Núm. 1 de Torrent Jutjat de Primera Instància Núm. 2 de Torrent Jutjat d’Instrucció Núm. 1 de Torrent Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Torrent. Jutjat de Primera Instància Núm. 3 de Torrent Jutjat d’Instrucció Núm. 3 de Torrent Jutjat de Primera Instància Núm. 4 de Torrent. Jutjat de Primera Instància Núm. 5 de Torrent Jutjat de Primera Instància Núm. 6 Jutjat Penal Núm. 18

96 197 48 57 96 197 48 68

96 155 94 12 96 192 76 03 96 192 76 06 96 192 76 09 96 192 76 12 96 192 76 15 96 192 76 18 96 192 76 50 96 156 07 59 96 156 07 60 96 192 68 10 96 192 68 00

Jutjat de Torrent (Violència) Núm. 1

96 158 01 94 96 158 01 93

Jutjats - Deganat

96 192 76 00

Jutjats - Registre Civil

96 192 76 27

Jutjats - Servici Comú

96 192 76 25

Iberdrola (Atenció al públic)

902 201 520

Iberdrola (Avaries)

902 102 210

Inss

96 155 00 75

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local

96 111 18 68

Adisto - C/ La Marina, 1 Agència Repsol - Butà Oficines

Mancomunitat de l’Horta Sud

96 157 20 11

Benestar Social

96 111 18 60

Agència Repsol - Butà Magatzem 96 155 16 30

Museu Comarcal

96 158 82 21

Biblioteca Metro

96 111 18 51

Registre de la Propietat Torrent 1 96 155 43 59

Brigada d’Obres

96 111 18 61

Camp de Futbol Sant Gregori

96 156 03 46

Casa de Cultura i Biblioteca

96 111 18 50

Centre d’Esplai Carrer de Toledo

96 156 49 76

Centre d’Informació Juvenil

96 111 18 53

Artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca) Casa Museu de la Setmana Santa de Torrent Cefire (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius) Cementeri Parroquial Centre d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual) Centre d’Educació Permanent d’Adults (Federico Maicas) Centre de Diàlisi - Alcer Centre de Prevenció del Càncer de Mama

Centre de Comunicació i Serveis 96 157 00 31 Interculturals Centre Social Xenillet Carrer de les Albades

96 111 18 63

Consell Agrari Municipal

96 155 16 84

Consum

96 111 18 58

Dona - Departament

96 111 18 59

Centre de Salut Pintor Ribera. Cita Prèvia Avisos a domicili Servei de Planificació Familiar

96 156 46 58 96 156 64 40 96 157 20 61

Registre de la Propietat Torrent 2 96 158 83 10 Registre de la Propietat Torrent 3 96 155 28 07 SERVEF / INEM

96 158 87 91

Tanatori Torrent Mémora

96 158 85 80 96 158 85 85

Tanatori Torrent Sant Josép

96 156 46 32 96 127 22 00

96 156 35 74 96 155 25 38 96 155 51 40 96 157 21 95 96 120 64 70 96 197 42 60 96 197 42 84 96 197 42 95

Tresoreria General de la Seguretat Social

96 158 80 30

las farmacias de guardia pueden consultarse en la Web del Ayuntamiento: www.torrent.es


3

especial nou mercat de torrent

"777 ANYS DE COMERÇ I MERCAT A TORRENT (1238-2015)" EL CONTENIDO DE UNA EXPOSICIÓN

La exposición "777 Anys de comerç i mercat a Torrent (1238-2015)", que se podrá contemplar en el nuevo edificio del mercado cuando se inaugure oficialmente, nos acerca al desarrollo de la actividad comercial y a los modelos de mercado en nuestra ciudad a partir de la donación del rey Jaume I en 1238 de los lugares de Torrent y Silla a la Orden de los Caballeros de San Juan del Hospital por su contribución a la reconquista del territorio valenciano. JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ. Historiador

Para entender la evolución de la organización del comercio en los enrevesados caminos de la historia, desde la instalación de las primeras comunidades cristianas, serán determinantes ciertos acontecimientos que marcaron el futuro del municipio así como su organización administrativa y política, en nada semejante a nuestros tiempos actuales, y que afectarán en todos los órdenes de la vida a los hombres y mujeres de Torrent; la exposición nos dará la pista de algunas de aquellas fechas claves a lo largo de dieciocho paneles montados sobre mesas que bien pueden simular los mostradores y tablas de antiguos comerciantes.

Número191 / Primavera 2015


4

especial nou mercat de torrent

n 1248 los caballeros hospitalarios, una vez adquirida la alquería de Torrent, otorgan una Carta Puebla a las primeras familias de labradores cristianos que se instalaron en el lugar. El documento especifica las condiciones de su domino feudal y las prestaciones y servicios a los que quedan obligados los pobladores como vasallos suyos. En cuanto al comercio, los nuevos señores del territorio se reservarán el monopolio de carnicerías, hornos, tiendas, molino y demás medios de producción y podrán impedir la iniciativa de cualquier vecino a instalar un comercio. Durante este prolongado periodo foral, en 1369, el rey Pedro IV confiere la facultad a la autoridad local y a sus habitantes de poder imponer sisas o impuestos sobre el vino, el pan, la carne y demás productos vendidos al detalle o al por mayor a fin de compensar las ayudas que se habían prestado al monarca en la guerra contra Castilla. Con esta medida el consell municipal integrado por el justicia, su lugarteniente, los jurados el mustaçaf y los consellers, podrá gravar con una nueva carga municipal, independiente de la señorial, los pro-

ductos objetos de compraventa para alegrar las arcas públicas. En 1613 el comendador, Fernando Ruiz de Prado, a través de su procurador Pedro Ortí de Vera, concede, en documento autorizado por el escribano de Valencia Juan Roselló, a las autoridades municipales, representadas por el justicia Vicente Andreu y los jurados Jacobo Ortí y Senent Irles, un patio de veinticinco palmos de ancho (5’66 m) y cien palmos de largo (22’65 m), situado en el corral del castillo para construir un pórtico en la plaza Mayor y cobijar las carnicerías y las pescaderías en un lugar adecuado. En torno a la Torre y a su popular porxi, se celebrará el mercado de los viernes y permanecerá prácticamente inalterable hasta los primeros años del siglo XX. Gracias a la concordia de 1653 después de muchos años de conflictos, procesos judiciales y desavenencias entre el consell municipal, los comendadores o los procuradores se llega a un acuerdo; entre otras cuestiones establecerá cómo había de ser la administración y el abastecimiento del pueblo, la administración de la carnicería y su arrendamiento y el derecho de pilón. El comendador concedía al consell municipal a perpetuidad la carnicería, el derecho

de pilón y el derecho de suministrar las provisiones a la población con la obligación de pagar a cambio una cantidad de 170 libras anuales. Con la supresión del régimen foral a principios del siglo XVIII el gobierno municipal se responsabilizará de abastecer de productos de primera necesidad a los vecinos y de controlar precios, calidad de los productos y pesos, además se constituye del mismo modo que en otras localidades una junta denominada de Propios y Arbitrios que periódicamente arrendaba tiendas, establecimientos, expendedurías y derechos a particulares a fin de que no faltara ninguno de los productos básicos a la población. Una vez disuelto el régimen señorial y desaparecida la encomienda de Torrent llegamos a 1847. En esta época el mercado de los porches, tras siglos de uso, ofrece un aspecto lamentable. Para mejorar sus instalaciones se realizan algunas reformas en 1848 que se completan entre 1864 y 1865 pero no fueron suficientes porque el mercado se había quedado pequeño y sucio para una población en constante crecimiento y los carniceros volvían a sacar sus tablas a la calle. Con este estado de cosas, se alzaron algunas voces que pedían

Número191 / Primavera 2015


especial nou mercat de torrent

derribar los viejos porches de 1613 y construir un nuevo mercado más acorde con el periodo de entre siglos que se caracterizó por sus singulares avances en la sociedad y la economía torrentina. Semanarios como La Crónica y El Regional, el cronista Silvino Beneyto o un observador como el profesor Francisco García Collado, apremiaban para acometer las reformas necesarias en un municipio en cuya plaza mayor y calles adyacentes existía una actividad muy diversificada de pequeños comerciantes como demuestra la matrícula industrial para el ejercicio de 1901. Por fin, en diciembre de 1908 se derribaron los porches del siglo XVII y un año después se levantaron otros, de nuevo al amparo de la Torre, que acogieron las dependencias judiciales en el piso superior. El recién inaugurado mercado pronto se quedó obsoleto y en los años cuarenta se denunciaban sus carencias, ya entonces se mascullaba la existencia de un proyecto «que desde que se proyectara, a ladrillo por día, nos parece que hubiéramos tenido un mercado tan capaz como el mejor y más despejado del mundo», comentaría el semanario Torre. La expansión urbana de Torrent con la prolongación de la Avenida, el crecimiento de Poble Nou y otros barrios hacían necesaria, por otra parte, la construcción de otro

Número191 / Primavera 2015

mercado en uno de los extremos de la ciudad; el origen del mercado de San Gregorio se remonta pues a los últimos años de los cuarenta y su proyecto fue redactado por el arquitecto José Cort Botí. En 1965 tras más de una década de proyectos, presupuestos varios y expropiaciones se iniciaron los derribos de los edificios que circundaban los aledaños de la Torre en la plaza Colón, calles Baviera y Cervantes y en los últimos días de diciembre de 1969 abrió sus puertas un mastodóntico edificio de dos plantas como mercado central obra del arquitecto municipal Carlos E. Soria Pérez. Los porches que cobijaron a vendedores, clientes, agricultores, viajantes, paseantes y toda persona que buscaba su refugio se derribaron una vez inaugurada la nueva obra, en 1970, para frustración de los nostálgicos, y cambiaba por completo la fisonomía del centro urbano dejando la Torre exenta de cualquier construcción. Durante sus más de cuarenta años de servicio el Mercado Central soportó diferentes reformas para responder a las necesidades de cada época, a las de los vendedores y a las de sus clientes y asimismo se regularon los modos de venta, medidas higiénicas y sanitarias, sistemas de peso y medidas contra el fraude. La

infrautilización del mercado y su decadencia se resolvieron una vez más con el derribo de otra construcción con deficiencias desde sus orígenes para ser sustituida por un moderno edifico más adecuado a la trama del centro y con mejores prestaciones y usos para los consumidores del siglo XXI. En 2011 se iniciaron las obras de la vanguardista construcción del arquitecto Vázquez Consuegra hasta que en 2014 se ha procedido a su apertura. La exposición, cuyos comisarios han sido José Ramón Sanchis, archivero municipal; José Royo, cronista de Torrent, y quien escribe, y cuenta con el diseño gráfico y expositivo de Eugenio Simó y la corrección de textos de la Oficina d'Us i Promoció del Valencià, es en definitiva, un recuerdo, un repaso y un homenaje a nuestro mercado y a nuestro comercio a través de los siglos con textos y documentos de época así como un número importante de fotografías, algunas inéditas, sobre los distintos mercados alrededor de la Torre, a la amalgama de puestos y paradas del secular mercado del viernes cuyas primeras referencias las encontramos en el siglo de la Ilustración aunque con seguridad sea muy anterior, y a los tipos humanos que le han dado vida. 

5


6

especial nou mercat de torrent

El nou Mercat Central per a Torrent L’Ajuntament de Torrent aposta per la recuperació i revitalització del centre històric, per això ha portat avant el projecte del Nou Mercat Municipal, que pretén ser no sols un lloc destinat al comerç, sinó també un espai que permeta potenciar les relacions socials, tot això a través de la versatilitat de l’edifici. El projecte que ha sigut redactat per l’arquitecte Guillermo Vázquez Consuegra, Premi Nacional d’Arquitectura, té un disseny que busca una arquitectura contemporània inserida en un enclavament històric que enriquisca l’espai, en definitiva s’ha buscat la millora de l’escena urbana. L’edifici resulta en part híbrid, en el sentit que permet la juxtaposició de distints espais que evoquen els grans edificis renaixentistes italians, ja que sobre el mateix mercat es construïen sales de gran capacitat destinades a ús públic. El programa de desenrotllament s’estructura bàsicament en una àrea de logística, àrea comercial de qualitat, mercat detallista, locals de referència gastronòmica, un restaurant i una sala cívica d’usos múltiples. L’edifici s’estructura en tres plantes sobre rasant i dos soterranis, amb altures lliures diferents. Dóna a dos carrers, els de Baviera i Cervantes (eix de la parada del metro) i a la plaça de Colom. L’edifici del mercat La planta baixa és molt permeable i té quatre accessos, d’una banda tenim el vestíbul principal de l’edifici que s’obri amb vidres al carrer de Cervantes, des del qual es dóna accés a cada una de les plantes, per mitjà d’escales mecàniques o d’ascensors. La planta conté el mercat amb 17 parades, una zona de càrrega i descàrrega que comunica amb les distintes plantes per mitjà de muntacàrregues, sistema que facilita la logística d’abastiment bàsicament a les plantes de soterrani i fonamentalment a l’àrea comercial ubicada en el soterrani 1. La planta baixa té una superfície útil de 970 m2. La planta primera proposa una àrea comercial per a la ubicació de possibles firmes de productes de referència gastronòmica i la inclusió d’un restaurant, que tindria vistes a la plaça. La planta s’organitza a través de xicotets locals que donen a espais de circulació. La superfície útil de la planta és de 863 m2. La planta segona. Des de la planta primera s’accedeix a la sala d’usos múltiples o sala polivalent, s’hi pot arribar a través dels ascensors o bé per mitjà de les escales, amb unes vistes immillorables sobre la plaça i la Torre. La sala té una superfície de 500 m2 i això possibilita, al seu torn, la subdivisió per a dur-hi a terme diverses activitats. La connexió de la sala amb l’exterior es fa a través d’una terrassa mirador que dóna a la plaça i que permet dur a terme tot tipus d’esdeveniments inclo-

sos els vinculats a activitats públiques i protocol·làries. La superfície útil total és de 943 m2. Soterrani primer. Des de la planta baixa, i a través dels ascensors o bé per mitjà de les escales mecàniques s’accedeix a aquesta planta, la qual té un ús estrictament comercial, capaç d’albergar un supermercat de qualitat. Així mateix, està integrada en l’entorn arqueològic de la Torre, ja que s’han recuperat els murs perimetrals de la Torre, i això permet que des d’ací es tinguen unes vistes directes d’aquests murs. En aquesta planta s’inclouen les circulacions interiors, els banys i locals tècnics. La superfície construïda és de 1.764 m2. Soterrani segon. Comunicat amb la planta baixa per mitjà dels muntacàrregues per a facilitar la càrrega i descàrrega, s’ha dissenyat un aparcament reservat per als titulars de les parades del mercat, per a una possible càrrega i descàrrega per mitjà de vehicles privats de dimensions reduïdes. En l’interior hi ha els obradors i magatzems, i s’inclou una zona d’arreplega de residus. La superfície construïda és de 1.764 m2. Aparcament. La futura actuació urbanística en la zona denominada façana sud de la plaça, preveu la construcció d’un aparcament de dos plantes de soterrani en l’àmbit de la plaça, el qual permetrà nodrir de places d’aparcament la nova àrea comercial, amb un accés directe dels usuaris al soterrani primer destinat a supermercat. 

Número191 / Primavera 2015


especial nou mercat de torrent

NĂşmero191 / Primavera 2015

7


8

la ciutat

El Museu de la Torre A principis dels anys 70, la Torre fou objecte d’una agressiva i poc afortunada restauració que, a més de recobrir-la de ciment, va eliminar tots els paviments i revestiments de les parets sense un estudi arqueològic previ. La Torre va ser graner, bastió defensiu i presó, i tot això deixà la seua empremta tant en el sòl com en les parets. Amb la destrucció de la majoria d’estos indicis, es va perdre per sempre una magnífica oportunitat per a conéixer quin va ser el seu aspecte original i com anà canviant amb el temps. La conclusió lògica després d’una dècada d’investigació arqueològica és l’exposició dels resultats obtinguts, compartint amb el veïnat totes les dades que fins ara coneixen només els especialistes. La construcció d’un Museu Històric fou sempre l’objectiu final de l’Ajuntament, i la Torre era, clarament, l’espai que calia museïtzar. LOURDES ROCA. Arqueòloga

’any 2004, els treballs de remodelació de la plaça de Colón van traure a la llum el fossat i la muralla medieval. Esta vegada sí, la pràctica arqueològica va permetre inaugurar un nou temps en la investigació històrica de la ciutat, fet que possibilitava el coneixement i la recopilació de dades amb la finalitat de reconstruir més fidelment la història de Torrent. A la casualitat de la troballa del fossat i de la muralla, hi va succeir en 2008 la redacció d’un nou Projecte de Restauració de la Torre, colofó lògic del camí mamprés quatre anys abans. L’objectiu era reparar, en la mesura que siga possible, els danys ocasionats en l’anterior restauració, a més de conéixer quan i com va ser construïda, amb quins recursos defensius comptava i, finalment, determinar, el més exactament possible, quin era el seu aspecte quan es va construir. Les obres començaren eliminant la capa gruixuda de ciment que cobria tant les parets exteriors com interiors, que a més d’adulterar la naturalesa de la Torre –una estructura de pedra, calç i arena– l’estava danyant estructuralment. Amb el picatge de cada paret anaren apareixent les lluernes i les espitlleres andalusines, les portes, els excusats i la capella de la presó, i així, a poc a poc, es va anar reconstruint la història arquitectònica de la Torre. Les proves de carboni 14 no van deixar cap dubte: fou construïda en el segle XII, durant el període andalusí. Tot i que, en principi, la intenció era que recuperara totalment el seu aspecte original, es va optar per mantindre alguns recursos constructius de períodes posteriors que permetrien explicar els diferents usos al llarg de la història. L’excavació del solar del nou mercat ha sigut, fins ara, l’última gran intervenció arqueològica en el centre històric, i d’alguna manera tanca un cicle de deu anys d’investigació arqueològica en la ciutat, on la renovació urbana del centre històric ha permés el co-

1

3

Número191 / Primavera 2015


la ciutat

neixement del passat. Es van excavar quasi 2.000 m2, una àrea considerable per a una excavació arqueològica, la qual cosa ha permés obtindre una valuosíssima informació a propòsit de com va evolucionar, urbanísticament, una illa de cases completa des del segle XIV fins als nostres dies. La conclusió lògica a una dècada d’investigació arqueològica és l’exposició dels resultats obtinguts, és a dir, compartir amb el veïnat totes les dades que fins ara tenen només els especialistes. La construcció d’un Museu Històric va ser sempre l’objectiu final de l’Ajuntament de Torrent, i la Torre era, clarament, l’espai a museïtzar. Amb estos precedents s’ha elaborat el Projecte Museogràfic de la Torre.

S’ha volgut mostrar, el més explícitament possible, com anà evolucionant al llarg dels segles, tant la Torre com el seu entorn més pròxim, i per extensió tot el terme municipal. Per a això s’ha fet ús de dibuixos i il·lustracions que pretenen suplir un excés de textos i panells, sempre amb la intenció que crear un relat clar, comprensible i didàctic, sense haver d’envair la visió original de la Torre. Ella mateixa és el Museu, i ella sola hauria de mostrarse, per això els suports museogràfics s’han concebut el més subtils i lleugers possibles, només com a simples suports informatius. La museïtzació completa de la Torre es realitzarà en diverses fases; la que es presenta ara només correspon a la primera. Se n’ha definit una imatge,

un nom i uns continguts. El Museu de la Torre no és, ni pretén ser, un museu purament arqueològic, ni d’història de la ciutat, encara que conté restes arqueològiques i relata la història de la Torre. El Museu de la Torre és només això, i compta i comptarà amb tota aquella informació relacionada amb la fortificació i l’evolució del seu entorn en el transcurs del temps. La visita comença a la mateixa Plaça Major: unes plaques d’acer amb l’anagrama del museu marquen el recorregut de la muralla medieval que envoltava tot el centre històric. Recorreu-la i, a continuació, accediu a l’interior de la Torre; conegueu una part de la nostra història i passeu una bona estona. Benvinguts al Museu de la Torre. 

2

4

Fig. 1. La Torre i el fossat a mitjan segle XV. Fig. 2. Vista aèria de Torrent a principis del segle XX. Fig. 3. La Torre i el Porxi a principis del segle XX. Fig. 4. Torrent medieval.

Número191 / Primavera 2015

9


10

la ciutat

El Plan de Movilidad Urbana Sostenible Permitirá desplazamientos más rápidos y fluidos y solventará los problemas de aparcamiento en algunas zonas. El Ayuntamiento impulsa el uso del transporte público y saludable a través de TorrentBus, TorrentBici y la señalización de cicloclalles. Desde 2011, el Ayuntamiento dispone un sistema de gestión de movilidad para dar una mayor seguridad a las ciudadanos y permitir una mayor fluidez del tráfico en toda la ciudad. Para ello, se han realizado diferentes actuaciones como la centralización semafórica, la instalación de cámaras de control de tráfico, la instalación de diferentes paneles informativos y distintas iniciativas para potenciar el transporte sostenible, como la potenciación del uso de bicicletas a través de Torrentbici o la señalización de ciclo calles.

En la actualidad, y con el propósito de seguir mejorando, la Delegación de Transporte y Movilidad dispone de un Plan de Movilidad Urbana Sostenible que se presenta en el pleno. El equipo de gobierno local ha adquirido ya con el IVACE el compromiso para ejecutar todas las propuestas. En este plan de movilidad se abordan distintas propuestas para mejorar el desplazamiento en la ciudad en todos sus aspectos como son la circulación de vehículos, el transporte peatonal y en bicicleta, el transporte público, el

desplazamiento de las personas con movilidad reducid y la distribución de mercancías. El Plan de Movilidad Urbana Sostenible contempla a corto plazo distintas actuaciones encaminadas a lograr mayor fluidez en el tráfico, como la jerarquización viaria y un nuevo plan de circulación, como la transformación de ciertos viales en zonas semi-peatonales o de prioridad invertida, el ordenamiento del espacio en las calles, el estacionamiento y la circulación del tráfico.

Una compleja red de sensores permitirá a las personas con discapacidad encontrar aparcamiento reservado, pues mediante una aplicación para móvil sabrán dónde están las plazas y si están libres en ese momento; los usuarios también pueden consultar en el teléfono las plazas de carga y descarga. En esta primera fase del proyecto 20 plazas tienen ya instalados este tipo

de dispositivos. La iniciativa comprende llegar hasta 220. El proyecto aúpa al municipio al grupo de privilegio de la Red española de Ciudades Inteligentes. El sistema se completa con una herramienta de gestión que se instalará en la Central de Movilidad y que proporcionará información tanto en tiempo real como en histórico de los

movimientos de los vehículos, y ofrecerá la posibilidad de ver sobre un mapa el estado actual del sistema, el nivel de ocupación de aparcamiento y el estado de los sensores. Toda esta información servirá para poder tomar decisiones a propósito de la colocación de nuevos sensores.   Información facilitada por la Delegación de Movilidad y Transporte

Número191 / Primavera 2015


la ciutat

11

Recuperación de la antigua báscula municipal de Camí Reial El Ayuntamiento ha puesto en marcha los trabajos de recuperación de la antigua báscula municipal de Camí Reial y su entorno. Las básculas municipales servían para pesar la mercancía, fundamentalmente agrícola, y valorarla económicamente, por lo que la báscula municipal tiene un papel importante en el pasado económico y agrícola de Torrent. La báscula está emplazada en el comienzo de la calle Camí Reial, punto estratégico del municipio por el elevado tránsito que absorbe, alrededor de 18.000 vehículos mensuales, y también por la gran cantidad de vecinos que habitan en la zona. Las actuaciones sobre la báscula empezaron hace dos años cuando los

alumnos de la Escuela Taller Parc Vedat llevaron a cabo diferentes tareas de consolidación para evitar que uno de los elementos históricos más característicos de la ciudad se perdiera debido a su ruinoso estado. Algunos de los trabajos que realizaron los alumnos de la escuela taller fueron la sustitución del tejado, la pintura de la fachada, así como la conservación del pavimento empedrado tradicional de Torrent, que dota a la zona de un encanto especial. La segunda fase de recuperación de la báscula municipal comenzó a principios de este febrero. Desde entonces, se llevan a cabo diferentes trabajos como la retirada del seto que bordeaba la zona, la limpieza de

la fuente histórica junto a la báscula que data de los años 40, y la sustitución de las antiguas bombas que ya no funcionaban por otras nuevas que permitan que la fuente vuelva a estar en pleno rendimiento; se ha instalado un sistema de riego por aspersión, ya que está prevista la instalación de césped en la zona y crear un espacio de descanso para los vecinos, y también se han retirado y reubicado un cartel publicitario y una farola que impedían la óptima visibilidad de la zona. Por otra parte, se prohibirá estacionar en las inmediaciones de esta zona para favorecer su conservación y permitir a los vecinos de Camí Reial que disfruten de una zona agradable. 

Es reurbanitzarà el carrer del Camí Reial. Després de la inauguració de la reurbanització del carrer de València, l’Ajuntament reurbanitzarà el carrer del Camí Reial. Per a això, sol·licitarà l’adhesió del finançament de l’obra al Fons d’Impuls Econòmic del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. El procés de reurbanització del carrer del Camí Reial comportarà la millora de l’accessibilitat i del paisatge d’una de les principals vies de comunicació del municipi, adequant una superfície total de 17.771 m2. Esta via uneix el carrer de València amb la carretera de Picanya i la carretera de Montserrat, per la qual cosa presenta una gran quantitat de trànsit, a pesar que el seu ús majoritari és residencial. Camí Reial disposarà de nova xarxa d’enllumenat més eficient, es millorarà la mobilitat urbana per mitjà de la creació d’un carril bici compartit amb les zones de vianants al llarg del carrer, es reformaran les parades de Torrentbus i Torrentbici i es construirà una glorieta en l’encreuament del Camí Reial amb la carretera del Mas del Jutge. També es readaptaran els sistemes d’abastiment d’aigües potables, la recollida d’aigües residuals i pluvials i de residus. Tot això en el tram comprés des del carrer d’Alacant i el carrer de València fins a l’encreuament amb la carretera del Mas del Jutge. 

 Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Número191 / Primavera 2015


12

la ciutat

Concluye el Pla de Barris Como se viene informando en el BIM, enmarcado en la iniciativa ‘Torrent, ciutat per a les persones’, en el primer trimestre de 2014, la delegación de Urbanismo puso en marcha una campaña de participación ciudadana con la denominación Pla de Barris para mejorar la calidad urbana y los servicios. El Consistorio ha centrado sus áreas de actuación en señalización viaria, en accesibilidad, en la limpieza viaria, en la reposición o rehabilitación de aceras y del mobiliario urbano, juegos infantiles y de adultos, jardinería, zonas de esparcimiento para perros, zonas de carga y descarga así como otras iniciativas que la ciudadanía detectara y pudiera incorporarse al programa. Tras recoger las propuestas ciudadanas, una Comisión Técnica estudió el conjunto de las mismas para identificar y priorizar las actuaciones de acuerdo a la urgencia y al presupuesto disponible. Muchas de las actuaciones que se han realizado fueron propuestas por los vecinos a través del buzón de quejas y sugerencias, del Facebook de la alcaldesa, y otras wveces fueron solicitadas de forma personal en las visitas realizadas por la alcaldesa a los barrios. Se ofrecen los planos de las áreas donde se han realizado las mejoras de barrios y las diversas actuaciones. La primera actuación del Pla de Barris se hizo en El Molí con diversa intervenciones que mejoraron a esta zona. Los siguientes en ejecutarse fueron los trabajos en el Distrito 3, una amplia zona, desde la calle Pintor Genaro Palau hasta Gómez Ferrer y desde Camí Reial hasta Padre Méndez; donde primero se intervino fue en el ‘Ensanche 3’, situada en la parte alta de la ciudad correspondiente al distrito, el área más amplia de las tres y en la que más tiempo se intervino; la mejora de la accesibilidad en el entorno de los colegios Federico Maicas, Antonio Machado y Miguel Hernández, el ajardinamiento de algunas zonas con plantas arbustivas y arbolado y una zona de esparcimiento canino han sido algunas de las actuaciones más destacadas. Posteriormente se hicieron labores de mejora en el ‘Ensanche 2’, con actuaciones como la mejora del entorno del mercado San Gregorio y la reparación de las aceras y bordillos; y en el ‘Ensanche 1’, se realizaron diversas actuaciones, como la repa-

Zona El Molí

Zona Ensanche 1

Zona Ensanche 2.

Número191 / Primavera 2015


la ciutat vimentación en algunas zonas, mejora de la accesibilidad para las personas con movilidad reducida en el cruce Juez Ángel Querol con Padre Méndez, limpieza y reposición de juegos infantiles y mejora de zonas verdes, entre otras. Después se acometió la zona que comprende el entramado de calles delimitadas por la calle Padre Méndez, Gómez Ferrer, Santo Tomás, Hernán Cortes, Campoamor, San Nicolás, Picassent, Calvario, Toledo y Plaza Sant Jaume, donde se llevaron a cabo diversas actuaciones de mejora. En cuanto al barrio de Poble Nou, que comprende el entramado de calles delimitadas por la calle Padre Méndez, Virgen del Socorro, Policía Local, Padre Vicente Cabanes, Miguel Servet, Virgen de la Soledad, Maria Mazzarello y Ramiro de Maetzu, se llevaron a cabo diversas actuaciones; los trabajos se iniciaban en la plaza de la calle Dr. Castro Blanco, situada en las inmediaciones de las intalaciones de la Policía Local. Una zona donde se ejecutó la adecuación de la misma a través del rebaje y la repavimentación de aceras; otras actuaciones fueron el acondicionamiento de una pista multideportiva, la ampliación de aceras para que los viandantes tengan una mayor seguridad, la habilitación de un solar para aparcamiento de coches, reparación de alcorques y bolardos, trabajos de limpieza y pintura o el rebaje y la repavimentación de las aceras. En el centro histórico las actuaciones empezaron el pasado 20 de octubre y concluía con la finalización de las obras en la Plaza de la Iglesia y en la calle Maestro Giner. Estas obras, comprendidas entre la calle Padre Méndez, Gómez Ferrer, Santo Tomás, Hernán Cortes, Campoamor, San Nicolás, Picassent, Calvario, Toledo y Plaza Sant Jaume, ponen el final a tres meses de actuaciones en el centro histórico. Las obras en la Plaza de la Iglesia han consistido en la repavimentación de las aceras y calzadas, el acondicionamiento de los pasos peatonales para mejorar la accesibilidad, delimitando las zonas de paso de los transeúntes para evitar accidentes. Por su lado, en la calle Maestro Giner, además de la repavimentación de las aceras y calzadas, se han renovado los juegos infantiles y el mobiliario, y se han llevado a cabo diferentes mejoras en la jardinería. Estas dos últimas actuaciones en el centro histórico completan otras mejoras como la renovación de juegos infantiles, la eliminación de alcorques en algunos puntos, a lo que hay que añadir el rebaje y repavimentación de aceras en diversas calles. También se han habilitado 20 plazas de aparcamiento en

Número191 / Primavera 2015

13

Zona Ensanche 3

Zona Poble Nou

Zona Centro Histórico

las inmediaciones de la calle San Nicolás, junto a la estación de metro. Los trabajos han sido ejecutados por empresas del municipio para revitalizar el empleo local, así como por la Brigada de obras del Ayuntamiento,

por la Brigada de jardinería de la empresa municipal Nous Espais y por el Consell Agrari.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento


14

desenvolupament econòmic i social

El Mercado de San Gregorio se moderniza. Este mercado cuenta ahora con instalaciones totalmente renovadas en las que se han incorporado cámaras de vigilancia, un sistema de pantallas electrónicas y WIFI de acceso abierto. Para adecuar la imagen del mercado a las demandas actuales de los consumidores y usuarios, se ha renovado su imagen corporativa, modernizando la estética de las paradas con un estilo más actual siguiendo la línea del recién estrenado Antic Mercat. El Consistorio ha realizado algunas mejoras que eran demandadas por los comerciantes del mercado, como el pintado integral de las instalaciones o el acondicionamiento de algunas zonas. Para financiar la puesta a punto de este mercado, el Ayuntamiento ha contado con una subvención de la Consellería de Economía, Industria, Turismo y Empleo de 60.000 euros, lo que ha permitido acometer la modernización del mercado para adaptarlo a las necesidades actuales. Por otra parte, la directora general de Comercio, Silvia Ordiñaga, y el subdirector general de Comercio y Consumo, Juan Valea, acompañados por el conce-

jal de Desarrollo Económico y Social, Santiago Miquel, visitaron las instalaciones del Mercado de San Gregorio para conocer las mejoras que el Consistorio ha llevado a cabo con la colaboración económica de la Consellería de

Economía, Turismo y Empleo. El mercado cuenta ahora con WIFI de acceso abierto, cámaras de vigilancia, pantallas electrónicas y una imagen corporativa renovada. También visitaron las instalaciones del nuevo Antic Mercat. 

Jornada «Vine, assaboreix i disfruta» del Mercat de Sant Gregori. Els comerciants d’este mercat, el 8 de març van donar a conéixer la gran varietat de productes frescos que ofereixen cada dia en un mercat gastronòmic, iniciativa posada en marxa tant pels mateixos comerciants com per l’empresa municipal IDEA’T. Esta jornada lúdica i culinària va obtindre un gran èxit de participació, ja que foren més de 2.000 els assistents que van omplir el mercat. Els majors van degustar la gran quantitat de tapes que oferien les parades i els més menuts van gaudir amb les activitats infantils organitzades per a esta ocasió. 

Número191 / Primavera 2015


desenvolupament econòmic i social

L’Agència per al Foment de la Innovació Comercial de Torrent, en el segon lloc del rànquing d’agències de la Comunitat. L’AFIC de Torrent, gestionada per l’empresa municipal IDEA’T, s’ha situat en el segon lloc del rànquing d’activitat de la Xarxa d’Agències per al Foment de la Innovació Comercial de la Comunitat Valenciana durant l’any 2014. L’obtenció d’este segon lloc, entre les 103 agències que integren esta xarxa, representa un reconeixement al treball que es realitza des de l’AFIC de Torrent. En 2013, l’Agència de Torrent va obtindre el quart lloc en el rànquing. L’ascens és fruit d’un intens esforç de «dinamització, promoció, animació i proximitat del comerç local que s’està realitzant des del consistori torrentí», assenyala Santiago Miquel, regidor de Desenvolupament Econòmic i Social. 

Més de 10.300 contractacions durant 2014. L’any passat es van generar 10.347 llocs de treball. Les dades, facilitades pel SERVEF, avalen el treball realitzat en l’últim any i representen un increment de 1.839 nous contractes respecte del 2013, quan es van generar 8.508 nous contractes. D’altra banda, s’ha reduït en 823 persones el nombre de demandants d’ocupació des que va començar 2014, situant-se en 10.186 la xifra d’aturats en data 31 de desembre del 2014. Entre les noves contractacions, un total de 1.568 contractes han sigut indefinits, i 8.779 han sigut temporals. D’entre tots els mesos, el juliol ha destacat com el mes en què més contractacions temporals es realitzaren, amb una xifra de 1.208, mentre que al desembre es crearen 414 llocs de treball de caràcter indefinit, la xifra més elevada de l’any. Si es comparen estes dades amb les registrades durant el 2013, s’han produït 503 contractes indefinits més i 1.336 de temporals més. 

Formació i foment de l’emprenedoria. La formació és un dels principals obstacles que moltes persones troben quan busquen ocupació. Des de l’empresa municipal IDEA’T s’ofereixen cursos formatius i de reciclatge professional, tallers i seminaris per a incrementar les possibilitats de trobar un lloc laboral adequat. En 2014, 383 persones van rebre formació en diversos cursos, tallers i seminaris, amb un total de 1.493 hores de formació. En la política municipal de recerca d’ocupació, es considera fonamental fomentar l’emprenedoria, per la qual cosa IDEA’T va atendre un total de 292 nous empresaris durant tot el 2014, una atenció que s’ha basat a facilitar l’assessorament necessari per a posar en marxa nous comerços i empreses. Per una altra banda, l’empresa municipal col·labora en iniciatives innovadores com la segona edició de Fórmula Emprende, un programa de formació dissenyat per l’Associació d’Emprenedors de Torrent destinat a promoure el talent de les persones que aporten idees que poden arribar a ser negocis amb gran viabilitat. 

Número191 / Primavera 2015

15

L’Ajuntament promou la contractació de desocupats del municipi, per a la qual cosa, com ja s’anunciava en el BIM 189, es destinen 70.000 euros a la concessió d’ajudes municipals a empreses que contracten persones desocupades de Torrent. Una mesura prevista en el Pla Emplea’m, a la qual van poder adherir-se les empreses interessades que van presentar la sol·licitud abans del 30 de desembre, amb què s’afavoreix la creació de, almenys, 70 nous llocs de treball. Al febrer del 2013 es va aprovar el Pla Emplea’m, dissenyat per al foment de l’ocupació i de l’activitat comercial i industrial de Torrent, que pretén generar sinergies d’actuació comercial i industrial, formar desocupats per a millorar les seues condicions d’ocupabilitat i, com a conseqüència directa de tot això, generar ocupació estable i de qualitat i reduir la taxa d’atur en el municipi. 

Més de 270 persones es beneficien del Programa Adaptat de Formació i Ocupació d’URBAN Torrent, finançat amb Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER), que ha format i ha empleat els veïns del barri del Xenillet des de 2009. Fins ara s’han realitzat un total de 5 fases amb 9 especialitats diferents en cada una d’elles, com obra, electricitat, llanterneria, jardineria-viverisme, perruqueria, atenció sociosanitària a persones en domicili, obra-pintura, jardineria-peó forestal i dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil. La 5a fase d’esta iniciativa, que finalitzarà al mes de maig, compta amb un total 45 alumnes distribuïts en les modalitats de dinamització, obra i pintura. D’altra banda, alumnat de dinamització d’activitats de temps lliure infantil i juvenil d’este programa va visitar la Biblioteca Municipal de Casa de la Cultura, una activitat que s’emmarca dins de les múltiples accions que este programa du a terme amb l’objectiu que els alumnes s’integren en la societat laboral. El Programa Adaptat de Formació i Ocupació està cofinançat en un 80 % a càrrec del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), en col·laboració amb l’Ajuntament, dins del programa d’Iniciativa Urbana, inclòs en el Programa Operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2007-2013, Eix 5 «Desenvolupament Sostenible Local i Urbà». De la mateixa manera, pròximament tindrà lloc el procés de selecció d’alumnes treballadors per a formar part de la 6a fase d’esta iniciativa. 


16

desenvolupament econòmic i social

Campanya de promoció de comerç local «Enamora’t del comerç de Torrent». En esta campanya es va realitzar un sorteig de dos escapades romàntiques de cap de setmana (valorades en 100 euros cada una) i deu sopars romàntics per a dos en el restaurant de Torrent que triaren els guanyadors del sorteig (valorats en 50 euros cadascun). Participaren en el sorteig les persones que havien comprat en els comerços adherits a la campanya entre el 5 i el 13 de febrer, presentant en IDEA'T els seus tiquets de compra, on se'ls donava la butlleta de participació per a emplenar-la i depositar-la en l'urna habilitada a este efecte. El sorteig es va fer el 13 de febrer. Van resultar guanyadors en escapades romàntiques Manuel Ortega, que va realitzar la compra en el Forn Xenillet, i Rosa Carrión, en el Cresol Torrentí. Pel que fa als sopars romàntics, van guanyar Fátima González, Fátima Fargallo, Rafael Navarro, Iván José Bascuñana, Ester Vilanova, Ana Mª Sáez, Marta A. Silla, José Noguella, Cristo Moreno i Belén Cano, que havien comprat en els comerços Bed's, La Pomme, Vivati, Antonio Cordón, Clínica Dental Lourdes Andreu, Mercat, Reconocen CB, Roberto Calzados, Lola Miquel i Perfumarte, respectivament. 

Trobada pel Desenvolupament de la Comarca en l’Edifici Metro. L’Ajuntament, per mitjà d’IDEA’T i la Mancomunitat de l’Horta Sud, organitzaven el 25 de febrer esta trobada, un fòrum per a l’impuls de l’ocupació i l’emprenedoria, així com per a la promoció turística i agrícola de la comarca des d’un punt de vista sostenible. La directora general de Comerç i Consum de la Generalitat Valenciana, Silvia Ordiñaga; l’alcaldessa, Amparo Folgado, i la presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Soledad Ramón, inauguraren estes jornades en què van estar presents el regidor de Desenvolupament Econòmic i Social, Santiago Miquel; la coordinadora del Punt d’Informació Empresarial de la Cambra de Comerç de València, Inmaculada Carbonell Navarro, alcaldes i regidors de la comarca. En la trobada van participar més de 450 veïns en les xarrades temàtiques i tallers de treball dirigits a persones sense treball. A través d’estes conferències, els experts van donar llum sobre les diferents opcions de negoci

existents en la comarca, i els recursos tecnològics i administratius per a facilitar la recerca d’ocupació i l’emprenedoria. La trobada va dedicar una atenció especial a l’emprenedor com a figura fonamental en la millora de l’economia local, amb «Emprenedors i negocis amb noves actituds», i el sector comercial va

Pla d’Ocupació Conjunta de les Administracions Públiques Valencianes. L’empresa municipal IDEA’T va contractar 39 veïns de Torrent el passat 6 de novembre per a diferents actuacions o servicis d’interés general o social, en virtut del Pla d’Ocupació Conjunt de les Administracions Públiques Valencianes 2014, i han ocupat llocs de: obra (oficials i peons), jardineria (oficials i peons), pintura (oficials i peons), administració, docents i animadors. Durant els quatre mesos del contracte dugueren a terme el manteniment i la reparació de vies i edificis públics en matèria d’obra, pintura, jardineria i forestals, manteniment de senyalització viària vertical i horitzontal, suport tècnic i administratiu en la gestió i execució del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, desenvolupament de programes i plans de dinamització en activitats orientades a la joventut, esports i noves tecnologies, assistència per a l’execució d’un programa de d’ordenació i classificació d’arxius administratius. 

estar representat en la xarrada «Estratègies per a impulsar les vendes amb el meu millor actiu: el client». La companyia de teatre Playback Inestable va posar el final a esta trobada, representant de forma visual el resum de la jornada per a l’aprenentatge, l’emprenedoria i l’ocupació. 

Número191 / Primavera 2015


desenvolupament econòmic i social

Reunió amb els empresaris del Mas del Jutge. El 12 de febrer, el secretari autonòmic d’Indústria, José Monzonís; l’alcaldessa, Amparo Folgado, i el regidor de Desenvolupament Econòmic i Social, Santiago Miquel, es reuniren amb els empresaris del polígon industrial Mas del Jutge, en una trobada en què es va aprofitar per a parlar de les inversions realitzades en esta zona, de l’evolució de l’ocupació, així com per a escoltar les inquietuds dels assistents. 

Contractacions a través del Programa de Foment d’Ocupació Salari Jove. L’Ajuntament impulsa la creació d’ocupació, en esta ocasió per mitjà del programa del Salari Jove, que té com a finalitat promoure en la Comunitat Valenciana l’ocupabilitat dels jóvens sense treball menors de 30 anys. Este programa està subvencionat per la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació per un import total de 57.500 euros, subvenció que ha permés la contractació de huit jóvens torrentins per a la realització dels diversos projectes en el Consistori. La modalitat de la contractació ha sigut la del contracte en pràctiques, amb la finalitat de facilitar l’obtenció de la pràctica professional adequada als estudis cursats pels treballadors amb títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior, per un període de sis mesos que finalitzarà al mes de juny d’enguany. Algunes de les titulacions de les persones contractades són: Enginyeria Superior de Camins per a la realització de tasques relacionades amb el protocol de gestió de les interseccions semafòriques i adaptació de les fases a les necessitats del trànsit; llicenciatura en Educació Física, que desenvolupa programes esportius en centres docents per tal de millorar la formació integral dels jóvens, i tècnic superior en Administració i Finances per a col·laborar en les labors administratives pròpies de la Delegació de Desenvolupament Econòmic i Social. 

Número191 / Primavera 2015

17

Comité de Seguretat. El Club de Gerents vol impulsar el creixement del polígon industrial Mas del Jutge, i la seguretat és una de les principals preocupacions de les empreses ubicades en el polígon, per la qual cosa s’ha constituït un Comité de Seguretat, un espai de participació en què, amb la coordinació del Club de Gerents, les directrius de FEPEVAL i la posterior ratificació dels diferents agents de seguretat i l’Ajuntament de Torrent, es dissenyarà un pla d’acció sobre seguretat. 

Curs de màrqueting i comunicació per a comerços i empreses de Torrent. IDEA’T organitza este curs per a dotar dels coneixements i dels recursos bàsics necessaris per tal de saber quines accions de comunicació són les idònies per a cada empresa segons la seua estratègia i quina és la inversió òptima de tals accions per aconseguir rendibilitzar-les, encara que siguen xicotetes. Amb la realització del curs s’obté un Pla de Comunicació Adaptat a cada empresa, utilitzant una metodologia senzilla i pràctica que combina teoria i tutoria personalitzada. El curs va dirigit a propietaris i gerents de negocis de Torrent interessats a aplicar estes tècniques en les seues empreses o comerços. S’han realitzat en quatre sessions els dies 3, 4, 10 i 11 de març, de 14.15 a 16.45 h, amb una duració de 10 hores i cost gratuït per a empresaris de Torrent. Els temes tractats han sigut: Què és la comunicació? Ferramentes del marketing mix, el Pla de Comunicació i Esquema de la metodologia. Estratègies de màrqueting. Detecció dels objectius principals i definició de quant s’ha d’invertir en comunicació. El Mercat, dinàmica competitiva, el posicionament, el client i la competència, i l’informe final del Pla de Comunicació Adaptat de cada negoci. 

 Informacions facilitades per María Muñoz d'IDEAT, i pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament


18

falles

Les Falles de Torrent, declarades Festa d’Interés Turístic Autonòmic Les Falles torrentines rebien el 6 de març un regal a les portes de la festa gran: el Ple del Consell ha aprovat declarar-les Festes d’Interés Turístic Autonòmic, de conformitat amb el Decret 119/2006, de 28 de juliol, del Consell, regulador de les declaracions de festes, itineraris, publicacions i obres audiovisuals d’interés turístic de la Comunitat Valenciana. La festa més multitudinària de la capital de l’Horta Sud rep este reconeixement per la seua demostrada antiguitat amb més de cent anys d’història, l’arrelament, el valor cultural i tradició, així com singularitats pròpies de la festa, com el Trasllat de la Mare de Déu o el succés de la Tombà de les falles en 1957. Més de set mil fallers treballen tot l’any i ofereixen a la ciutat un calendari periòdic d’activitats nodrit d’activitats culturals, esportives, d’oci i difusió. AITOR SÁNCHEZ COLLADO

Una comissió d’experts va estar treballant durant un any per a confeccionar l’expedient basat en tretze punts que se subdivideixen en altres fins a un total de més de mil pàgines, amb annexos i material audiovisual, que recopila la història i evolució de la festa fallera a la capital de l’Horta Sud. L’expedient consta d’un informe per a la declaració de les falles, el certificat d’antiguitat, el de la periodicitat de les festes, el del cens faller i la població, així com un informe de l’atracció de visitants, estimat en 133.663 persones durant els dies grans, que poden disfrutar de nou allotjaments hotelers a Torrent, Alaquàs, Aldaia i Picanya, i 111 establiments de restauració a Torrent, d’acord amb les bases de dades de Turisme. L’expedient es tanca amb documentació complementària, amb investigacions sobre la imatge de les falles a través dels seus cartells de falla històrics; la importància de la festa torrentina en la premsa valenciana i local, així com un apartat destacat amb totes les publicacions falleres locals, com ara el llibre oficial de festes (El Granerer) que s’edita anualment des de 1973; la Revista d’Informació Fallera (RIF) i una completa catalogació sobre els llibrets de falla de la capital de l’Horta Sud. Tal catàleg s’ha publicat enguany, i inclou un profund estudi de les etapes i dels exemplars més destacats d’este gènere de la literatura fallera torrentina en 85 anys d’història. El primer llibret editat a Torrent data de 1928, i en 2014 es va superar la barrera de més de mil llibrets fets en la ciutat. L’última disposició de l’expedient arreplega les trenta-quatre adhesions de falles, festes germanes, falles d’altres poblacions de la Comunitat, entitats culturals i associatives de la ciutat que s’han sumat a la petició. Més de 100 anys de Falles torrentines. La primera falla plantada a Torrent data del 1900, tal com recull el diari El Torrentino el 25 de març d’aquell any.

Mostres d’este passat festiu apareixen en l’informe històric, en què s’aporten dades sobre este cadafal plantat al carrer Cambrils. Al seu torn, l’informe aporta un estudi sobre la tradició del foc en la ciutat i els orígens de les falles. Són els coneguts «pallassos de Torrent», ninots realitzats amb palla i adornats amb connotacions satíriques que penjaven de les fatxades de les cases i es cremaven la vespra de Sant Josep o Sant Antoni. Com a fet singular propi de la festa fallera de la ciutat, destaca l’episodi de la Tombà de les falles de 1957, quan les autoritats, influïdes per l’Església, van prohibir els balls i els fallers, amb caràcter temperamental, decidiren tombar els monuments fallers. Les forces de l’Estat van intervindre per a calmar esta revolta, que va arribar a interpretar-se com una resistència a la dictadura. Després d’eixe episodi es van prohibir les falles a Torrent de manera oficial fins a 1968. El trasllat de la imatge de la Mare de Déu fins a la plaça de l’Església en la vesprada del 16 de març és un altre dels actes

principals dins del calendari faller, que la diferencia de la resta de ciutats. Totes les falles de la ciutat, veïns i visitants participen en este emotiu acte ple de fervor popular. L’expedient ha sigut redactat per un grup multidisciplinari format pel bibliotecari arxiver de l’Ajuntament, Ramón Sanchis, amb el cronista de Torrent, Pepe Royo, i investigadors locals com Salvador Ciscar, Aitor Sánchez, Emilio García, Adrià Besó i la correcció lingüística d’Anna Gascó. Al maig de 2014 es va presentar l’expedient en Comissió Informativa del Consell Rector de l’Organisme Autònom Municipal de la Junta Local Fallera de Torrent (formada per representants de les falles i dels grups polítics amb representació municipal); d’ací va anar a la Comissió Informativa de Cultura i el dictamen fou elevat al Ple municipal. Aprovat en sessió plenària, l’expedient va passar a la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, encarregada d’avaluar i concedir finalment el reconeixement de Festa d’Interés Turístic Autonòmic. 

Foto fallera de la plaça Major en 1944

Número191 / Primavera 2015


falles

L’exposició «Arxiu gràfic i documental de la Junta Local Fallera» mostrà la història de les Falles de Torrent AITOR SÁNCHEZ COLLADO

Falles en paper, records en fotogrames i l’evolució de la festa fallera de Torrent van cobrar vida en l’exposició «Arxiu gràfic i documental de la Junta Local Fallera», un repàs per la història de les Falles de la capital de l’Horta Sud que es va poder contemplar en l’EMAT. Les festes més multitudinàries de Torrent tracen un nou camí amb la seua declaració com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic, i com a baluard per a conservar el seu passat trau a la llum els tresors de la institució que aglutina el treball de les seues 29 falles. La mostra estava dividida en quatre parts, amb censos originals, esbossos pintats a mà, fotografies de totes les èpoques, així com l’evolució del vestit de valenciana i el reflex i influència de la figura de la Fallera Major. En «Falles de paper» s’ha rescatat l’arxiu documental de Junta Local Fallera de Torrent, amb censos fundacionals de comissions de la segona època, com els primers de la Falla de la Plaça (la més antiga de la ciutat), o la desapareguda Falla de San Pedro de Alcántara, així com la història del I Congrés Faller i la creació del Reglament (amb carnets de congressistes, esmenes i intervencions dels assistents); la creació i evolu-

Número191 / Primavera 2015

ció de la imatge de la JLF (el seu escut creat per Antonio Fernández Balbuena i el redisseny de 2010, obra del dissenyador Eugenio Simó). En «Falles al carrer» es va vore l’esbós de l’extinta comissió fallera de Les Granotes i interessants esbossos realitzats a mà de falles de la ciutat, acompanyats per la seua fotografia en el carrer. «Falles en fotogrames: Arxiu gràfic» va traure a la llum fotografies de falleres majors de comissions de totes les dècades i de falleres majors de Torrent, que mostraven l’evolució del vestit de valenciana i connectava amb l’última secció de la mostra: En «Falles de seda», grans panells de fotografies exposaven les primeres instantànies trobades de dones torrentines vestides de valenciana; fotos del segle XIX i principis del XX, ordenades cronològicament, repassaven l’evolució en la indumentària fins

19

arribar a la primera fallera major que va tindre la ciutat, Amparín Miquel, en 1944. L’exposició continuava amb els vestits originals, cada un d’una dècada: els 70, 80, 90 i 2000, cedits per falleres majors de Torrent (Pili Blanquer, FMIT 1987; Mari Carmen Esteve, FMT 1989; Cristina García Ánchel, FMIT 1998; Silvia Poveda, FMT 2003, etc.). Esta exposició ha sigut comissariada per José Ramón Sanchis, Salvador Ciscar i Aitor Sánchez (Delegació de Cultura, Arxius i Biblioteques; Junta Local Fallera de Torrent i la Comissió d’Estudis Fallers, COMFET), i ha posat en valor el patrimoni documental amb què compten les Falles de Torrent. Ara es demana la col·laboració ciutadana per a la recopilació de dades, fotografies, llibrets, censos i la resta de material històric per a enriquir l’estudi de la festa fallera a Torrent. 


20

falles

Falles de Torrent, falles d’interés Antoni Pardo celebra amb «La festa nacional» el premi de la millor falla de Torrent, i Ramón y Cajal té la millor infantil amb un delicat «Minut blau… com sona la natura». Les 29 falles van augmentar 2.000 euros el pressupost global respecte del 2014 en passar de 357.000 euros a 359.000, gràcies a l’increment en infantils. AITOR SÁNCHEZ COLLADO

Tot va començar el 21 de febrer: Ester Veguer Montoro va ser la protagonista d’una Crida en la qual va convidar a tots els torrentins a gaudir de les festes i obrir els braços a visitants i amics. Centenars de fallers i torrentins es van congregar als peus de la Torre per iniciar la festa i fer costat a les Falleres Majors i les seues Corts d’Honor. Les claus de la ciutat van obrir la porta de la Torre a la festa amb un espectacle audiovisual que donà pas al parlament de la Fallera Major, que va recórrer amb la seua veu els casals de les 29 falles de Torrent per a obrir la festa als visitants. Les Falles de 2015 han fet història. Sempre seran recordades per ser les primeres a disfrutar del regal de ser declarades Festa d’Interés Turístic Autonòmic. El Consell va aprovar l’expedient uns dies abans de la setmana gran pels seus més de 100 anys d’història, per la seua singularitat i per les sinergies que es generen al voltant de la festa més gran de la capital de l’Horta Sud. Un reconeixement reforçat amb la visita del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, qui va anunciar que a la darreria de març es portarà al Ple del Consell la incoació de la declaració de les Falles de Torrent com a Bé d’Interés Cultural. Este nou regal va ser rebut per les Falleres Majors, Ester Veguer i Maria Bartual, i l’alcaldessa, Amparo Folgado, que amb la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mª José Català, van gaudir de la primera mascletà de Falles. Estes Falles també passaran a la història per les inclemències de l’oratge, encara que els fallers feren «al mal temps, bona cara» i van fruir com mai, sobretot dos falles: Antoni Pardo i Ramón y Cajal, guanyadores de les millors falles de Torrent. L’artista Carlos Carsí va plantar una obra molt cañí amb el lema «La festa nacional», que retornava el triomf a Antoni Pardo sis anys

després (en 2009 s’emportaren el primer premi de falla major en la seua història, un doblet). El monument feia un repàs a la situació econòmica i social del país encarnada en uns divertits personatges de granja que poblen el monument, coronat per un remat arriscat on un trio de porcs riuen de tot al seu al voltant. Antoni Pardo ha aconseguit al seu torn el premi d’enginy i gràcia per la seua crítica. Per la seua banda, la falla infantil de Ramón y Cajal va ser la millor després que se li resistira durant molts anys. Una delicada obra de l’artista de Torrent, David Moreno, amb estilitzades figures i esveltes composicions: «Un minut blau…com sona la natura», un bosc animat on el missatge mediambiental i didàctic es va mostrar amb colors, formes i una nova experimentació en textures i materials. Les 29 falles van plantar cara a la crisi i augmentaren 2.000 euros el pressupost global respecte del 2014, en passar de 357.000 euros a 359.000, gràcies a l’increment en infantils. En la categoria especial major, el segon premi va ser per a Lope de Rueda i el seu «A l’est de l’oest», on indis i vaquers es disputen les culpes de l’actualitat del país (de Paco Giner), mentre que el tercer va anar a parar a la demarcació de Ramón y Cajal, amb la seua «Benvinguts a Politicany» (de V. M. Aparicio) i la seua visió de les pròximes eleccions municipals. En la categoria d’or infantil, el segon premi va ser per a la Falla Lope de Rueda i una divertida proposta circense «Carnivale Circus» (de Platero), el bronze va ser per a Avinguda i la seua «De l’orient a occident» (Mario Gual) i la seua comparació entre el món oriental i el valencià. En secció primera, la vencedora ha sigut la Falla Sant Roc amb «Quina barbaritat!», de Carlos Donet, una proposta plena de víkings i atrocitats socials. El segon premi era per a Carrer Toledo, d’Olivares i València, i el tercer per a Sant Valerià, de l’artista de Torrent Òscar Garcia. Esta falla aconseguí també el premi d’enginy i gràcia. En secció primera infantil manté l’or la Falla Sant Valerià, que tornà a guanyar amb «Un Torrent d’aigua», una falla que posava en valor el reg mil·lenari del barranc de l’Horteta, de l’artista Joan Martí; la plata va ser per a la Falla Barri Sant Gregori, de l’artista Paco Martínez; el bronze ha anat a parar a Sant Roc, de Sergio Alcañiz, i la Falla Barri Sant Gregori fou la guanyadora del premi d’enginy i gràcia. La Falla Sants Patrons va ser la vencedora de la secció segona amb «Cultures i tradicions», de Francisco Gonzalvo, mentre que Nicolau Andreu es va emportar el d’enginy i gràcia. La plata va ser per a Saragossa-Parc Central, de Pascual Montes, i el bronze per a Carrer Benemèrita (Pepe Benavent). En secció segona infantil va guanyar la Falla de la Plaça amb les seues pocions divertides

Número191 / Primavera 2015


falles de l’artista Raúl Martínez (Chucky), que també li van valdre per a guanyar en enginy i gràcia. Saragossa-Parc Central, amb línies noves i fresques, ens oferí una obra del jove Rubén Arcos, mereixedora del segon lloc, i tancava el pòdium II Tram Avinguda, de Carlos López. La Falla Camí Reial va ser la vencedora de la secció tercera (també amb el d’enginy i gràcia), obra de Juane Cortell i la seua «Atrapats». La Falla Xenillet ocupà la segona posició gràcies al tàndem Olivares i València, i el bronze fou per a El Molí, de Salvador Espert. En infantils, el primer va ser per a C. Benemèrita, obra de Javi Igualada, amb unes divertides llepolies; el segon per a Sants Patrons, de Francisco Gozalvo, i el tercer per a Xenillet, d’Olivares i València. Es altres premis de les Falles 2015. Activitat fallera: 1r Ramón y Cajal, 2n Antoni Pardo, 3r Àngel de l’Alcàsser. Laboriositat infantil: 1r Ramón y Cajal, 2n Àngel de l’Alcàsser, 3r Antoni Pardo. Ornamentació de carrers (organitzat per Sant Roc): 1r Carrer Benemèrita , 2n Sant Valerià, 3r II Tram Avinguda. Promoció de l’ús del valencià: 1r Camí Reial, 2n Ramón y Cajal, 3r Sant Roc, 4t Saragossa-Parc Central. Premis Crítica Local (atorgats pel periòdic La Opinión de Torrent): 1r Sant Valerià, 2n Sant Gregori i 3r Cronista. El trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats i l’homenatge a Sant Josep. El 16 de març va tindre lloc l’emotiu trasllat des de la parròquia del Bon Consell fins a l’església de l’Assumpció. Este acte, organitzat per la Falla Cotxera, congrega moltíssimes persones que reciten versos a la Mare de Déu i mostren la seua fe i devoció amb pluja de pètals des de les balconades. Les Falleres Majors de Torrent van estar acompanyades per la resta de comissions. Després de l’arribada a la plaça de l’Església, les comissions passaren d’una en una per la tribuna situada als peus de la Torre per a arreplegar els premis obtinguts i celebrar-ho. Per la seua banda, el 19 de març es va continuar amb l’homenatge a Sant Josep. Per segon any, les Falleres Majors van ser protagonistes de la missa major en honor al patró, amb ofrenes i lectures que reivindiquen la seua figura. En acabar, va tindre lloc l’homenatge cívic als fallers que treballen en l’ombra, fallers que han faltat i altres que no tenen el reconeixement que es mereixen, la tasca dels quals fa possible les falles. Una corona de llorer als peus d’«El Granerer» va tancar este emotiu acte de record. Ofrenes: més de 3.000 rams per a vestir el manto de la Mare de Déu. Els dies 17 i 18 de març es va viure l’ofrena a la patrona dels torrentins. L’oratge va respectar, i les 29 co-

Número191 / Primavera 2015

21


22

falles

missions van poder desfilar davant de la Mare de Déu en dos jornades plenes d’emoció i llàgrimes a la plaça de l’Església. L’últim ram del dia 17 el va depositar Maria Bartual, mentre que l’ofrena del 18 va concloure amb la devoció d’Ester Veguer. Les Reines de les Festes de Sogorb, Lara Bielsa i Arantxa Carrascosa, van acompanyar els torrentins en este acte.

Una Cremà de més de 140 tones. Després de la retirada del ninot indultat infantil de la Falla Nicolau Andreu i del ninot adult, de la Falla Avinguda, la comitiva formada per Corts d’Honor i Falleres Majors va visitar la Falla de l’Ermita per complir el ritual del foc i cremar el primer premi de secció especial infantil. A continuació van marxar fins a Antoni Pardo, on a les 12 de la nit es posava

punt final a la màgica nit. En total, es van recollir 147 tones de cendra després de la Cremà. Els equips de neteja del municipi van treballar fins a les 6 del matí del 20 de març per a tornar la normalitat als carrers després de la ressaca fallera. Membres de la Policia Local, Bombers i voluntaris de Protecció Civil van ser els encarregats d’assegurar que la nit de la Cremà fóra un èxit sense incidents. 

Sant Valerià arrasa a les Cavalcades del Ninot. La Falla Lope de Rueda guanya amb un espectacular «Carnivàle Circus», i Ramón y Cajal obté el bronze amb un colorit i animalista «El minut blau». La Falla Avinguda guanya el Xiquet Més Típic i millor conjunt del Cant de l’Estoreta, organitzat per Sant Roc.  Les Falleres Majors de Torrent visiten les Corts Valencianes. A pocs dies de començar les festes, la fallera major, Ester Veguer, i la fallera major infantil, Maria Bartual, visitaren les Corts Valencianes, acompanyades per l’alcaldessa, Amparo Folgado, i per representants de la Junta Local Fallera. Van ser rebudes a la Sala dels Espills pel president de les Corts, Alejandro Font de Mora, qui els va entregar una insígnia com a recordatori del pas pel Palau. 

Número191 / Primavera 2015


societat

Una ludoteca para la zona de Parc Central. La Delegación de Educación ha propuesto la apertura de una ludoteca en Parc Central, zona que congrega a un número muy elevado de familias con hijos en edad temprana. Esta iniciativa fue aprobada en febrero por la Junta de Gobierno Local, donde se decidía el pliego de cláusulas para el arrendamiento de un local que reúna las condiciones para convertirse en un espacio de ocio adecuado para los más pequeños. La nueva ludoteca estará destinada a niños y niñas con una edad máxima de nueve años. El doble turno permitirá acoger a un mayor número de asistentes, aumentando así la prestación del servicio municipal. Con esta iniciativa, el Ayuntamiento acerca los servicios municipales al Parc Central, que cuenta con una gran cantidad de población infantil.

Voluntarios de Solidaritat Torrent atenderán las necesidades sociales de los mayores Solidaritat Torrent, entidad sin ánimo de lucro inscrita recientemente en el registro de asociaciones de la Comunitat Valenciana, inicia una nueva acción social en el área del mayor. El programa Solidaritat Majors está dirigido a personas mayores que vivan solas, carezcan de recursos económicos y sufran aislamiento debido a su movilidad reducida. La labor de los voluntarios consistirá en el acompañamiento personal de los ancianos, a fin de evitar situaciones de soledad y de potenciar su relación con el entorno. La acción del voluntariado se llevará a cabo en el propio domicilio del interesado y también, si es posible, mediante paseos en su

Número191 / Primavera 2015

El Ayuntamiento abrió en 2011 la primera ludoteca municipal en la Casa de la Dona, donde se realizan actividades como cuentacuentos, música y relajación, expresión plástica, danza y juegos, teatro, animación a la lectura, actividades divertidas y videoteca, todas ellas dirigidas por profesionales cualificados. L’espai del Xiquet está acondicionado para dar un servicio adaptado a los más pequeños con plazas para edades comprendidas entre los 3 y 9 años. El servicio se completa con la bebeteca, ocupada por niños de entre 0 y 2 años. Ambos espacios están a disposición de los ciudadanos de lunes a viernes, de 17:00 a 20:00 horas. El servicio es gratuito para todos los niños cuyos padres y madres acuden a los talleres que organiza la Casa de la Dona. 

entorno más próximo. Durante las actuaciones se dedicará especial atención a actividades como lectura, escritura, interrelación vecinal y visitas culturales. La selección de los beneficiarios del programa Solidaritat Majors se realiza desde el departamento de Servicios Sociales de su zona, atendiendo a criterios tales como: soledad, carencia de recursos económicos, aislamiento, movilidad reducida, etcétera. Solidaritat Torrent colabora actualmente en otro programa, el de Apoyo Escolar y Educación para la Convivencia, mediante el cual los voluntarios participantes actúan como profesores de repaso para alumnos del C.P. El Molí y Virgen del Rosario de entre 6 y 12 años. Este programa se llevó a cabo por primera vez durante el curso escolar 20132014, pudiendo observarse a la finalización del mismo que los alumnos participantes mejoraron tanto en sus calificaciones y rendimiento escolar como en la presentación de los deberes diarios y atención en clase. Un proyecto solidario. Solidaritat Torrent es una asociación sin ánimo de lucro creada para la gestión del voluntariado social, con el propósito de sensibilizar a la población y fomentar la partici-

23

El Ayuntamiento ayuda a más de 300 familias a hacer frente al pago de su vivienda. El Ayuntamiento, a través de la delegación de Bienestar Social, trabaja para aliviar la situación de familias que no pueden hacer frente al pago de su vivienda y conseguir posibles soluciones, como la tramitación de ayudas de alquiler social. Pueden beneficiarse de estas ayudas las personas que ya disponen de vivienda pero que su situación económica no les permite hacer frente al pago de la misma o prevén que en los próximos meses no podrán hacerlo. Después de valorar cada situación de forma individual, el Ayuntamiento puede ayudar a estas familias asumiendo el pago del 30%, 40% o 50% de la renta de alquiler, dependiendo de cada caso, durante 6 meses con opción a prorrogarlo 6 meses más. La cuantía se ingresa directamente en la cuenta del propietario de la vivienda, garantizando de esta manera que el dinero es utilizado para este fin. En 2014, se concedieron 325 alquileres sociales, un 73% más que en el año 2013, y durante este año, 1.128 personas ya han sido informadas de estas subvenciones que se prestan desde Bienestar Social. Por otra parte, como informamos en el anterior BIM, el Ayuntamiento, a través de la empresa municipal Nous Espais, dispone de un servicio jurídico gratuito de intermediación hipotecaria a través de un convenio con el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia (ICAV). 

pación voluntaria de la ciudadanía en acciones desinteresadas hacia aquellas personas que por razones de su problemática social y/o situación de necesidad, así lo requieran. Lo que pretende la asociación es sensibilizar a la ciudadanía sobre la importancia de la participación en tareas solidarias, difundir las actividades de apoyo que el voluntariado realiza con diferentes colectivos y entidades que demanden colaboración, así como la forma de acceso y participación en las mismas, y formar y capacitar al voluntariado para el uso de buenas prácticas en la acción social voluntaria. El principal cometido de la asociación es la colaboración y cooperación con diversas entidades, en las diferentes áreas de la acción social en las que sea requerida, tales como mayores, discapacitados, mujer, menores, medio ambiente, drogodependientes, inmigración, etc., matizando que esta generalidad de acciones es una de sus características diferenciadoras con otras entidades. Otra misión de Solidaritat Torrent es la movilización y el impulso del voluntariado intergeneracional, fomentando la relación entre sus miembros. Quienes deseen colaborar pueden personarse los lunes de 19h a 21h en el local de la asociación, en la calle Santo Domingo, nº 22 de Torrent, o escribir al correo solidaritattorrent@gmail.com.   Información facilitada por José Vicente Andreu Valerga


24

societat

Gema Guillamón Cervera, la Reina del Encuentro El 21 de marzo, la Parroquia de San José acogía el Pregón de la Semana Santa. El acto contó con la presencia de la alcaldesa Amparo Folgado, otros miembros de la Corporación Municipal y la Reina del Encuentro de 2014, Amparo García; pero la protagonista de la noche fue la Reina del Encuentro y Ángel de Resurrección de 2015, Gema Guillamón Cervera, que estuvo acompañada por sus dos camareras, las niñas Isabel Molero González y Carla Silla Daries, por el presidente de la Junta Central de Hermandades, José Vicente Yago, y arropada por un gran número de representantes de la Semana Santa, amigos y familiares. Este año el pregonero fue el padre Ignacio Dinnbier Carrasco, jesuita, licenciado en Teología por la Universidad Pontificia de Comillas y actual director del Centro Arrupe de Valencia. Gema recibió de manos del párroco de San José, Javier Francés, el banderín con la inscripción de “Aleluya”, que portará durante la celebración del Domingo de Resurrección en la plaza Mayor, el 5 de abril. Días después, el BIM se puso en contacto con Gema, la joven torrentina perteneciente a la Hermandad Vera Cruz y Cristo Resucitado, que cumple sus dieciséis años justo después de haber visto cumplido su sueño de ser la Reina del Encuentro: “Sí, era el sueño de mi vida, además, es la fiesta que más disfruto y la que más me gusta, de hecho ya me apunté en 2010 en la lista de la Hermandad, y ahora estoy muy ilusionada.” Gema dice que desde los seis años ha sido capuchina y, junto a los miembros de su familia, Dolores Cervera, Antonio Valiente y su hermano Mario, vive intensamente los actos de la Semana Santa torrentina; y es para estos diversos actos por lo que Gema dispone de varios vestidos, aunque será el de la ceremonia del Encuentro el que acaparará más atención. Aunque a la hora de redactar este artículo, 24 de marzo, aún no se sabe nada al respecto, Gema nos confiesa que la diseñadora es la torrentina Reme Ortí, y que está con-

feccionado en seda natural en blanco roto, bordado en oro, con mangas innovadoras y una espectacular capa de 5 metros de largo por 2,75 de ancho, también bordada. “Para portar la capa cuento con 11 pajes, y entre ellos está mi hermano.” Refiere Gema con un desparpajo y una seriedad que contrasta con su juventud. “Yo creo que soy sociable y extrovertida, aunque a primera vista pueda parecer reservada, lo que pasa es que no me gusta sobreactuar. Quiero resaltar que todas las Hermandades se han portado estupendamente conmigo y la gente ha respondido muy bien a mi nombramiento. Animo a todo el mundo a que no se pierda el Encuentro, porque es impresionante.” Gema estudia ESO y quisiera dedicarse a Educación Infantil porque le gustan los niños, de hecho está encantada con sus dos camareras, Isabel y Carla, a las que llama siempre ‘mis niñas’, y a veces ‘mis mamis, porque ambas le aportan mucha alegría y

también la relajan en los actos importantes con sus infantiles consejos. A Gema le gusta sobre todo la literatura, leer y escribir son sus pasatiempos preferidos, es aficionada al fútbol y a patinar. Entre sus aficiones también se incluye la música (tiene antecedentes musicales en su familia materna), de hecho toca la flauta travesera en la Unió Musical de Torrent y nos dice que le gusta interpretar, entre otros, a Jacob de Haan. 

Las camareras Carla e Isabel.

Calendari i procediment d’admissió d’alumnat en centres públics i privats concertats. Curs 2015/2016 Resolució d’11 de març de 2015, de la directora territorial d’Educació, Cultura i Esports. http://www.docv.gva.es/datos/2015/03/20/ pdf/2015_2425.pdf

Presentació de sol·licituds: EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.

Del 8 al 14 de maig. ESO I BATXILLERAT.

Del 25 de maig a l’1 de juny. FORMACIÓ PROFESSIONAL.

Del 21 de maig a l’1 de juny.

Més informació: Ajuntament de Torrent, Delegació d’Educació. C/Ramón y Cajal, 7. Telèfon 961111111. Extensions 1182, 1068, 1054, 1067. educacio@torrent.es 

Aprovada definitivament la modificació de l’Ordenança reguladora de les Normes Bàsiques per a la Convivència Ciutadana i Govern de la Ciutat, consistent a afegir un nou paràgraf a l’apartat c) de l’article 7 («Prohibicions de caràcter general»), amb el tenor literal següent: «S’exclou de la prohibició del paràgraf anterior la crema de les falles dels centres escolars, sempre que siguen prèviament autoritzades per l’Ajuntament, sense perjuí d’altres autoritzacions sectorials». Torrent, 5 de març de 2015 L’alcaldessa, PD el tinent d’Alcaldia delegat de Règim Interior (Decret 2892 d’11-112013) José Fco. Gozalvo Llácer.

Aprovada definitivament l’Ordenança Municipal de Transparència, Accés a la Informació i Reutilització. Torrent, 12 de febrer de 2015 L’alcaldessa, PD el tinent d’Alcaldia delegat de Règim Interior (Decret 2892 d’11-112013) José Fco. Gozalvo Llácer.

Es poden consultar en el web municipal www.torrent.es, en Servicis de l’Administració- Normatives municipals-Ordenances.

Número191 / Primavera 2015


societat / gent de torrent

25

PASCUAL PARRILLA PARICIO, HIJO PREDILECTO DE TORRENT El 21 de marzo, el Ayuntamiento homenajeó al ilustre torrentino Pascual Parrilla Paricio como Hijo Predilecto de nuestra ciudad por su meritoria carrera. Esta propuesta de Alcaldía se aprobó en el pleno municipal del pasado mes de junio por la unanimidad de todos los grupos municipales y el aval de más de trescientas firmas ciudadanas que la apoyaron. La excelente labor asistencial y operatoria, pionero en campos como el transplante hepático y pancreático; la vertiente investigadora y la docente, han conformado méritos extraordinarios para los que Torrent, ciudad natal de Pascual Parrilla, reconozca su persona y su significación para todos los torrentinos. Para conocer la labor que ha realizado y que acredita este nombramiento, el BIM ofrece en las páginas siguientes datos biográficos basados en el libro de la colección Gent de Torrent ‘Pascual Parrilla Paricio. Referente de la cirugía fisiopatológica en España’, que ha sido editado por el Ayuntamiento.

El nuevo Hijo Predilecto acudió al acto arropado por sus hijos y nietos, colegas de profesión y un gran número vecinos que vivieron junto a él su infancia en Torrent y quisieron estar presentes en su reconocimiento, pues, pese a que el doctor Pascual Parrilla ha desarrollado gran parte de su carrera profesional en Murcia, localidad donde reside, no se ha desvinculado de Torrent ni de sus vecinos. El acto comenzó con el recibimiento de Pascual Parrilla, acompañado por la alcaldesa, Amparo Folgado, por todo el público presente en el salón de actos del Consistorio, entre grandes aplausos y ovaciones. Para empezar, se proyectó un vídeo de fotografías del homenajeado; después, el presidente de la Real Academia de Medicina de Murcia, Ma-

Número191 / Primavera 2015

nuel Clavel- Sainz Nolla, subió al escenario para pronunciar su discurso sobre Parrilla destacando sus méritos y valía profesional. Manuel Clavel destacó sobre todo “la preocupación y la cercanía a los enfermos” del doctor. A continuación, Manuel Igual, pediatra ya jubilado residente en Suiza y que vino ex profeso al acto de homenaje, acercó al público la infancia y juventud de Pascual, una época que les unió para siempre creando un fuerte lazo entre ellos y que fue la clave para su desarrollo profesional y personal. Manuel, emocionado, destacó: “Pascual y yo crecimos y comenzamos a desarrollarnos en Torrent, una ciudad que nos marcó profundamente”. Seguidamente, tomó la palabra la alcaldesa, Amparo Folgado, destacando la pasión, la entrega, la brillantez y

la valía profesional de Parrilla; también señaló que “Torrent estaba en deuda con él, uno de sus vecinos más ilustres” y anunció que el Ayuntamiento le otorgará una calle en el municipio. Por su parte, Pascual Parrilla señaló la importancia de la beca que les concedió el Ayuntamiento a Manuel Igual y a él cuando eran niños, para que pudieran estudiar y completar sus estudios hasta llegar a la universidad. La alcaldesa le entregó una copia enmarcada del acta del pleno que recoge su nombramiento como Hijo Predilecto de la ciudad de Torrent. Para terminar el acto, Pascual Parrilla firmó en el Libro de Honor del Ayuntamiento y dedicó a todos los que quisieron la publicación que el Consistorio ha editado sobre él como homenaje. 


26

societat / gent de torrent

Retrato biográfico de Pascual Parrilla Paricio Pascual Parrilla Paricio cuenta con un expediente académico y profesional magnífico. Culminó sus estudios universitarios con 21 matrículas de honor, otros tantos sobresalientes y el Premio Extraordinario de Licenciatura. Entre otros quehaceres, fue profesor adjunto de Cirugía del profesor Carbonell en la Universidad de Valencia e impartió enseñanza de pregrado en Valencia desde 1970 a 1975. A partir de ese año ha sido coordinador de la enseñanza de Patología y Clínica Quirúrgica en la Facultad de Medicina de Murcia, desde que ganó la plaza de catedrático de Patología y Clínica Quirúrgica antes de cumplir los treinta años, y es responsable de la Unidad Docente acreditada para la formación MIR en Cirugía General y del Aparato Digestivo del Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca de Murcia, desde 1978 hasta la actualidad sigue en activo como jefe del Departamento de Cirugía del Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca de Murcia, dirigiendo a un equipo de más de 40 cirujanos, entre adjuntos y residentes. ANA CORONADO

El matrimonio formado por Pascual Parrilla Herranz y Rosario Paricio García tuvo dos hijos en Torrent, Juan José y Pascual, a los que el futuro les deparaba ejercer una misma profesión. Los dos son médicos. Pascual Parrilla Paricio nació el 17 de octubre de 1945 en el primer piso de la casa situada en la esquina de la plaza Mayor que da a la calle San Cristóbal, arriba de la carnicería Ricardet, que aún perdura. Su padre trabajaba como barbero y luego como practicante. En su labor de practicante del pueblo era conocida su generosidad, sociabilidad y entrega. Por su parte Rosario Paricio, destacaba entre quienes la conocían por su manifiesta inteligencia y su visión de futuro. Ella fue la impulsora de que Juan José y Pascual cursaran carreras universitarias, en un tiempo en el que sólo estudiaban quienes disponían de recursos, disfrutaban de una posición holgada o respondían a una tradición familiar. Sus padres dejaron a Juan José y a Pascual una impronta de hacer las tareas con dedicación y esmero, dando lo mejor de cada uno en todos los ámbitos de sus vidas. Pascual y su hermano acudieron a la academia de don Salvador Pardo, sacando el bachiller elemental con excelentes notas. De ahí pasaron a cursar el bachillerato superior en los escolapios de Valencia. Se levantaban diariamente a las seis de la mañana para que les diera tiempo de coger el tranvía 21, que salía de Torrent con destino a Valencia, y estar a las ocho en el Real Colegio de las Escuelas Pías. Sus amigos de infancia lo describen como un chaval delgado, moreno, espabilado, noble, competitivo y con alma de líder. Todos señalan el mérito de su capacidad de estudio, ra-

ciocinio y gran voluntad para marcarse metas, haciendo hincapié en que venía de una familia humilde. En la década de los cincuenta, el Ayuntamiento torrentino becó a Pascual Parrilla y a Manuel Igual, de nueve y diez años, respectivamente, y les procuró los estudios de bachillerato. Así lo recuerda Manuel Igual: “Sucedió entonces algo nunca oído en el microcosmos torrentino. Un alguacil fue visto pregonando por las esquinas de las calles que el Ayuntamiento había sacado a concurso tres becas de tantos y tantos miles de pesetas, que los niños que se consideraran capaces, independientemente de su edad, que se presentasen, vamos, y que para más detalles se había colgado un pasquín en la puerta del ayuntamiento. Y se presentaron muchos. Todos sacaron su papeleta fatídica de una bolsita de cuero y pelearon con su suerte entre el jolgorio de las muchas familias que llenaban día a día la sala de actos del cabildo. El estoico jurado estaba compuesto por el alcalde (no recuerdo si era Ángel Simó Urios o Arturo Benlloch Arévalo), el arcipreste, el jefe de Falange (el entonces estudiante de medicina y más tarde Dr. Paulino Mora) y probablemente, como de costumbre, un boticario. Los ganadores fueron Pascual y yo, la tercera beca se dejó desierta. Para celebrarlo, don Paulino nos llevó en su vespa a unos grandes almacenes en Valencia, Pascualín que era más menudo derecho delante del conductor, yo de fardo atrás. Y nos regaló a cada uno una trinchera de esas de color verde botella con grandes solapas que al levantarlas tapaban el cuello. [...] La beca era renovable a condición de

notas excelentes y se mantuvo hasta que entramos en la universidad cinco años más tarde, donde se sustituyó por otras de mayor cuantía y diferente proveniencia.” Tras los estudios preparatorios Pascual debía elegir la carrera universitaria, pero no tuvo clara su elección hasta que su hermano comenzó Medicina, lo que hizo que se interesase por las materias que éste estudiaba. Entró en la Facultad de Medicina con quince años, acabó la carrera con veintiuno y le motivaba la cirugía interna. En la carrera obtuvo 21 matrículas de honor y el premio extraordinario. Entró de médico residente en el hospital Clínico de Valencia, se doctoró en la Universidad de Bolonia y fue profesor adjunto de Cirugía en la Universidad de Valencia. No había cumplido los treinta años cuando experimentó un gran cambio: su trayectoria vital y profesional la realizaría en Murcia. En 1975 fue profesor agregado de Cirugía en la Universidad de Murcia, y ganó la plaza de catedrático de Patología y Clínica Quirúrgica. Desde entonces trabaja en el Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca, dirigiendo a un equipo de más de 40 cirujanos, entre adjuntos y residentes, ha dado fuerza a la Asociación Española de Cirujanos y ha rechazado ofertas para trabajar en Valencia, Madrid o Barcelona por fidelidad al equipo y a la escuela que ha formado en Murcia. Entre las colaboraciones publicadas en el libro Pascual Parrilla Paricio. Referente de la cirugía fisiopatológica en España, editado por el Ayuntamiento con motivo del homenaje y que ha sido redactado y compendiado por quien escribe, la directora de la colección Gent de Torrent, está la del catedrático

Número191 / Primavera 2015


societat / gent de torrent jubilado de Patología Médica-Cardiología, de la Facultad de Medicina de Valencia, Vicente López Merino, de la que se ofrece este extracto: En la Facultad de Medicina, cada año hay varios alumnos sobresalientes a los que todos conocen como excepcionales y se sabe de ellos que en su gran mayoría serán en el futuro los médicos más notables de la ciudad o incluso del país, pero unos pocos, uno cada varios lustros son como estrellas, tocadas por la gracia. Todo el mundo sabe que se trata de los elegidos, que a lo largo de su vida crecerán y crecerán, y su luminosidad transcenderá. Esta última es la forma en que yo conocí a Pascual Parrilla, como alumno de Patología Médica, después como médico ayudante destacado y luego predilecto del profesor Carlos Carbonell Antolí, catedrático de Patología Quirúrgica Visceral, y amigo del profesor Vicente Chuliá Campos, catedrático de Anestesiología y Reanimación, formó con este último y con su compañero mayor, el doctor Salvador Lledó Matoses y conmigo mismo, un grupo de Investigación Experimental […] y durante un lustro indagamos insistentemente en la fisiopatología del embolismo pulmonar, y sus reflejos especialmente bronquiales. […] Pero más allá de su gran capacidad de trabajo, su excelente formación quirúrgica y médica en general y su

Número191 / Primavera 2015

agudeza mental para interpretar los resultados, lo que todos nosotros sentimos y contemplamos y aprendimos estos años de Pascual Parrilla fue que nada hay más deslumbrante que presenciar el nacimiento y desarrollo de un espíritu en formación y nada más atractivo que su pasión por saber y crecer. El rápido crecimiento y su natural genio le han permitido llegar a la cumbre de la Cirugía sin abandonar, como ha sido habitual en muchos cirujanos, las virtudes fundamentales del médico, conocer al enfermo por su nombre y ser conocido por él no sólo por sus extraordinarias manos sino por nombre y su gran corazón. Ha sido, igualmente, un avanzado en organizar la cirugía en grandes superespecialidades, dotando con ello a su servicio de unidades de hepatología, pancreática esofagogástrica, de cirugía colorrectal, de endocrinas y de obesidad morbosa. Actualmente está a la cabeza de la Cirugía Española y por sus raíces con los profesores Carbonell Antolí y Martín Lagos, constituye el máximo representante en España de la Cirugía Fisiopatológica. […] Cuando terminó los estudios Parrilla, Murcia se había puesto en marcha y se estaba creando una facultad de Medicina, nutriéndose con profesorado en gran parte valenciano, entre los que muy joven estuvo Pascual

27

Parrilla. Murcia se ha engrandecido porque fue magnánima, pero los profesores que allí arraigaron no lo fueron menos. […] Murcia figura hoy en la primera línea de la medicina española gracias a quienes cogieron el timón y han luchado para ello. Parrilla es grande no por haber alcanzado la excelsitud en todos los índices que se emplean hoy día para la valoración de los investigadores, sino al contrario, ha alcanzado la excelsitud porque es grande, y lo es en todos los ámbitos en que puede destacar un universitario: docencia, asistencia, investigación y ser humano, también el primero en padecer junto al enfermo, y tratar de curar al máximo inmerso en este compadecimiento. La grandeza de Torrent aumentará cuanto mayor sea la grandeza de los hijos a los que honra y es incomparable la del Dr. Parrilla. En cuanto a su vida privada, Pascual Parrilla Paricio conoció a Cristina Reverter Pinto, una enfermera con la que trabajó en el Hospital Clínico, y se casaron en los años setenta, antes de partir a Murcia. Con ella ha tenido tres hijos, Guillermo, Carlos y Cristina. Actualmente son abuelos de tres nietas y un nieto. Se podrá visualizar el libro en la web del Ayuntamiento, www.torrent.es, en el apartado de Publicaciones Municipales. 


28

joventut

Concurso de talentos TorrentJove infantil El Circo ITVECA, Rítmica Torrent y Los Soniteques se alzaron con el primer premio en cada una de las tres modalidades El sábado 7 de marzo en la plaza Unión Musical tuvo lugar la final del concurso de talentos TorrentJove infantil. Un público que superaba las cuatrocientas personas disfrutó con las quince actuaciones seleccionadas, en esta primera edición, de entre las setenta y nueve que se presentaron a las audiciones celebradas en l’Espai, durante la tarde del 27 y a lo largo de la mañana del 28 de febrero. En total participaron 187 niños y niñas, entre 6 y 13 años, de forma individual y en grupo, mostrando frente al jurado sus dotes artísticas, en las modalidades de Artes Escénicas, Música: instrumentación y canto, y Baile. La final, celebrada al aire libre en el espacio de la plaza Unión Musical, comenzó con la actuación de la orquesta sinfónica infantil SCORDAE, la primera en España que cuenta con miembros entre 5 y 11 años, algunos de cuyos componentes son niños y niñas de Torrent. Les acompañaba el coro solidario del colegio Julio Verne, compuesto por niños y niñas de 5 a 11 años. Esta actividad promovida por la Delegación de Juventud e Infancia ha permitido difundir y dar a conocer las habilidades artísticas de niños y niñas de Torrent, así como premiar su creatividad.

Durante el momento del tiempo de deliberación del jurado para decidir los premios, el espectáculo contó con la participación de dos actuaciones de ganadores en la edición del concurso juvenil, celebrado a comienzos de año. El Mago Adrián, segundo premio de Artes Escénicas, nos volvió a sorprender con sus juegos de magia y lo bien que se desenvuelve en escena, y las chicas de Candy’s Swuag Crew, primer premio en habilidades de baile, nos transmitieron toda la fuerza que imponen a sus coreografías. Los premios, dos por modalidad, y nueve accésits fueron entregados por Amparo Folgado, acompañada por el concejal de Infancia y Juventud, Javier Noguera, y los miembros del jurado (Paula Sanjuán, Pablo Benavent y Ricardo Llópez), y quedaron de la siguiente manera: En Artes Escénicas, el Circo ITVECA con su puesta en escena de acrobacias se alzó con el primer premio, y el Mago Gabriel recibió el segundo premio. Álvaro Max fue accésit por su espec-

Número191 / Primavera 2015


joventut táculo de magia. En la modalidad de Baile, Rítmica Torrent, conjunto compuesto por niñas de 7 a 12 años, representó la coreografía titulada Las Marionetas, que le valió el primer premio en esta modalidad. Las Trianeras, cuatro jovencitas de 10 y 11 años, fueron segundo premio. Los accésits de baile fueron para Las Gitanillas, Las Bailongas, y Eva María Hernández. En la modalidad de Música, a la que se presentaron un mayor número de actuaciones, fueron premiados con un accésit, Trío Medieval, Héctor, Pedro Bustamante, Lúa, Sweet Voice. El solista cantante Toni Fernández, Kronos, se hizo con el segundo premio. Los Soniteques, un dúo compuesto por guitarra y cajón, con una bulería muy bien interpretada, se alzaron con el primer premio. 

La Delegación de Juventud celebra diez ediciones del concurso de fotografia TorrentJove La fotografía, como elemento y soporte comunicativo, es una forma de transmitir una historia o de dar rienda suelta a la imaginación del observador que la contempla; la percepción que el fotógrafo tiene de la realidad sobre la que se fotografía. Además, puede reinterpretar lo que hay delante de la cámara, y es en ese punto donde la creatividad del fotógrafo, con imaginación, recursos y conocimientos, imprime algo más, consiguiendo comunicar la excelencia aislada de una idea, de un sentimiento, de una situación. En ocasiones la fotografía es la imagen de lo que no se ve. Diez años de concurso de fotografía TorrentJove han marcado una parte importante de las preocupaciones e intereses que han definido al Departamento de Juventud en su programa cultural y han canalizado las propuestas de quie-

Número191 / Primavera 2015

29

Participantes: En Artes escénicas, Circo ITVECA (Anna Ramiro, Amina Leal, Eva María Carratalá, Sheila López, Karolina Zelenkova, Sara Ramiro Alicia Lino, Ana María Gascón). Mago Gabriel (Gabriel Córdoba). Mago Álvaro Max (Álvaro de Lasala Andreu); en Baile, Rítmica Torrent (Mónica Tendero, Sandra del carmen Aguirre, Laura Blanco, Sonia Moraga, Lucía Carbadillo, Candela Guimerá, Paula Melero, Ana Muñoz, Cristina Peris, Alba Capella, Carla Capella). Las Trianeras (Gemma Díaz, Patricia Hernández, Nerea Muñoz, Laura González). Las Gitanillas (Yanira Cortés, Desiré Carbonell, Séfora Muñoz, Saray Silva, Soraya Silva) y Eva María Hernández. Las Bailongas (María Navarro, Alba Pardo, Marta Martí, Sandra Sánchez, Paula Pérez); y en Música, Los Soniteques (Ricardo Muñoz y José Vargas) cajón y guitarra, Kronoss (Antonio Manuel Fernández) Cante, Lúa Jiménez (solista cantante), Trío Medieval (Manuel González, Danil Martín, Juan Méndez), Héctor Mora (trombón), Pedro Bustamante (percusión), Sweet Voice (Joana Carruccio y Naira Carruccio) acompañadas por un vaso.

nes se valen de la fotografía como vehículo de disfrute y expresión. El 12 de marzo, en L’Espai, se inauguró la exposición y se entregaron los premios del Concurso de fotografía TorrentJove. La exposición, así como el catálogo editado, recoge la obra seleccionada y ofrece una muestra con la que disfrutamos de las posibilidades creativas que permite la fotografía como medio artístico. Una colección de imágenes que juegan con formas, colores y texturas que dibujan el perfil de geografías diversas, y que definen espacios donde se viven historias. La exposición de esta edición es, una vez más, el resultado de una compleja elección en la que la Comunicación ha sido su modalidad y tema destacado. El concurso mantiene las modalidades Libre, Torrent y Fotografía realizada con teléfono móvil, así como la concesión de un premio a la mejor Colección y otro al de Autor/a local. Del total de obras presentadas, 489 fotografías de 250 participantes, se han seleccionado cuarenta y siete que podrán verse hasta finales de abril. La exposición también muestra las

obras premiadas en sus nueve ediciones anteriores. El jurado, formado por Rafael de Luis Casademunt, Andrés Castillo y Emilio Chuliá, concedió los siguientes premios: A la mejor Colección: “Torrent, Torrent, quins edificis més grans tens!”, de Daniel Rueda Cuerda. En la modalidad Comunicación: “Fuera de cobertura”, de David Martínez Gil. En la modalidad Libre, un premio compartido por las fotografías: “M de muro”, de Violeta Juarez Rodríguez, y “Reflejos”, de Cristina Ricart Demira. Fotografía en la modalidad Torrent: “La mora y el cristiano”, de Alessandro Rienzo. Como Premio local: Cristina Jurado Cuadrado, con las fotografías “Momentos, libertad y riachuelo”; y en Fotografía con teléfono móvil: “Camino efímero”, de Alejandra Martínez Castro. Se pueden ver en la sala de exposiciones de L’Espai hasta el 30 de abril. 2ª planta Edificio Metro. Avinguda al Vedat 103.   Informaciones facilitadas por la Delegación de Juventud y CIJTorrent


30

societat

XXIX SETMANA DE LA DONA La 29ª Setmana de la Dona fou inaugurada el 2 de març en la sala d’actes de la Casa de la Dona per l’alcaldessa, Amparo Folgado; la regidora d’Igualtat, Sagrario Carratalá, i les cinc presidentes dels col·lectius de dones de la ciutat (Victoria Peco, de l’Associació Dones de Torrent; Fina Vidal, de l’Obra Social Femenina Mare de Déu dels Desemparats; Mª Carmen Campos, d’Ames de Casa i Consumidores Tyrius; Inma Silla, de Técnicas Orientales, i Chelo Melero, de Corazones Abiertos), amb el nomenament de les presidentes dels Centres de Cultura Popular (Pro-Art, Crea-Art i L’Ermita) com a Dones Atenea 2015. Posteriorment es va presentar el Primer Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Hòmens 2014-2018, i l’exposició «Mujeres protegidas con nombres masculinos», amb els treballs del taller que s’ha realitzat a la Casa de la Dona i que porta el mateix nom. En la vesprada del 3 de març es va fer una festa homenatge a la dona en la sala d’actes de l’Ajuntament, amb la col·laboració de les associacions de dones; l’endemà tingué lloc una Marxa per la Igualtat, acompanyada amb batukada, que va començar al col·legi Antonio Machado i finalitzava en el complex esportiu Anabel Medina, on es va fer una jornada de convivència. El 5 de març, la Casa de la Dona va celebrar el seu quart aniversari: al matí es va fer la 13ª Trobada de Dones Emprenedores i Empresàries de Torrent, i a la vesprada la Casa de la Dona eixia al carrer per a realitzar una demostració de tallers i una Fira d’Associacions de Dones. 

Número191 / Primavera 2015


societat

31

Els Centres de Cultura Popular de Torrent, reconeguts amb el distintiu Dona Atenea 2015 El 6 de març es lliurava el guardó Dona Atenea als Centres de Cultura Popular del municipi: Pro-Art, Crea-Art i L’Ermita. Les seues presidentes, Mª Carmen Ricart, Mercedes Royo i Consuelo Vilanova, respectivament, van rebre un homenatge en nom de les seues entitats. L’Ajuntament reconeix la labor de promoció de la dona realitzada per estos tres Centres de Cultura Popular. Estes associacions es van crear amb l’objectiu de promocionar la dona i donar-li una formació integral. El Centre Pro-Art ha fet trenta anys, L’Ermita vint-i-huit, i Crea-Art setze, dedicats a la promoció i formació cultural de les dones. En estos centres, moltes dones reben cada setmana classes de patchwork, manualitats, pintura, cultura general i formació. La presidenta del Centre L’Ermita decidí formar dones del Xenillet, on considerava que també feia falta dur a terme esta labor, per la qual cosa, des de fa dos anys, les dones d’este barri poden rebre formació integral gràcies a les voluntàries del Centre de Cultura Popular L’Ermita al Centre Social del Xenillet. Les dones que treballen en els centres Crea-Art, Proart-t i L’Ermita ho fan de forma voluntària i desinteressada i «amb molt d’afecte», assenyala Mª Carmen Ricart. Totes coincideixen en el fet que el suport de les seues famílies és fonamental perquè elles puguen continuar la seua labor. Per a Mercedes Royo, Mª Carmen Ricart i Consuelo Vilanova, el distintiu Dona Atenea no reconeix la seua labor personal, sinó el treball dels centres, encara que reconeixen que el seu mèrit fou el de ser les primeres que un dia van fer un pas avant per a treballar per la dona juntament amb moltes altres que han fet possible que, passats els anys, els centres continuen funcionant.  El primer Ple de Dones. En la Setmana de la Dona, l’Ajuntament va celebrar un Ple de Dones presidit per l’alcaldessa Amparo Folgado i la delegada d’Igualtat, Sagrario Carratalá. A este primer Ple de Dones van assistir representants dels cinc col·lectius de dones de la ciutat: Ames de Casa i Consumi-

Número191 / Primavera 2015

dores Tyrius, Dones de Torrent, Obra Social Femenina Mare de Déu dels Desemparats, Técnicas Orientales i Corazones Abiertos, així com les Dones Atenea 2015. Cada associació va aportar les seues propostes; algunes d’elles van ser que el Consistori treballe per ajudar la dona a conciliar la seua vida

professional i laboral amb la familiar, que el municipi tinga un carrer amb el nom «8 de Març. Dia Internacional de la Dona», o que s’instal·le un bust que recorde la importància del reconeixement Dona Atenea.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament


32

cultura

L’exposició «Concursos Instagram Torrent 2014» va mostrar fotografies de les festes de Falles, Setmana Santa i Moros i Cristians.

el Capità Cristià, Alejandro Andreu; la Capitana Mora, Amparo Martínez, i els membres del jurat. Els tres concursos d’Instagram, organitzats per la Delegació de Cultura, van obtindre un gran èxit de participació i moltes persones s’animaren a compartir imatges representatives de les festes de la ciutat en la xarxa social utilitzant el hashtag corresponent. A través de les 60 fotografies finalistes dels concursos de Falles, Setmana Santa i Moros i Cristians, així com de les fotografies dels membres del jurat, esta exposició ha posat en relleu l’entusiasme i compromís dels ciutadans amb la ciutat, així com l’art, la creativitat i la retòrica de les imatges. La inauguració de l’exposició «Concursos Instagram 2014» va servir també per a presentar el concurs #falles-

detorrent2015, la temàtica del qual han sigut les festes falleres. La participació en el concurs era gratuïta i sense inscripció. De l’1 al 20 de març, pogueren participar les persones usuàries de l’aplicació mòbil Instagram, que seguiren el perfil oficial de l’Ajuntament de Torrent (@ayto_torrent) i els perfils dels membres del jurat, i etiquetaven les seues fotografies amb el hashtag #fallesdetorrent2015. El jurat estava compost pels instagramers torrentins Emilio Chuliá (@ejota_seventyeight) i Ángel Antonio Martínez (@torrentciutat), el periodista Carles X. Puig (@ carlesxpf) i la fotògrafa professional torrentina Laia Lluch (@laia_lluch). Han valorat l’art, la creativitat i la retòrica de les fotografies participants. En el pròxim BIM donarem el nom dels guanyadors. 

Semana Cultural de la Casa Museo de la Semana Santa. La Junta Central de Hermandades de la Semana Santa realizó su III Semana Cultural de la Casa Museo con distintas actividades, conferencias y charlas. El 13 de febrero daba un concierto la Banda Infantil de la Unión Musical de Torrent, con la participación de más de 50 niños bajo la batuta del director, Bernardo Mora, y al día siguiente se clausuraba la Semana con el Certamen de Bandas de Cornetas y Tambores, con las Hermandades Virgen de los Dolores, Jesús de Nazareno, Negaciones de Pedro y La Santa Cena. En los actos estuvieron el presidente de la Junta Central de Hermandades, José Vicente Yago, la Reina del Encuentro, Gema Guillamón, la Musa de la Música 2014, Esperanza Cabañero, la alcaldesa, Amparo Folgado y los concejales de Medio Ambiente, José Gozalvo, de Cultura, Modesto Muñoz, de Educación, Mª Carmen Benavent y de Igualdad, Sagrario Carratalá, entre otros. Cada asistente aportó 1 kilo de alimentos para el Punto de Alimentos. 

Programació del Museu Comarcal

En la sala d’exposicions de Caixa Rural de Torrent es va poder vore fins al 12 de març la mostra dels «Concursos Instagram Torrent 2014», una exposició amb les fotografies finalistes de cada un dels tres concursos realitzats durant el 2014 a través d’esta xarxa social. Estigueren en la inauguració l’alcaldessa, Amparo Folgado; el regidor de Cultura, Modesto Muñoz; el director de zona de Caixa Rural Torrent, Vicente Peiró; la directora d’oficina, Amparo Puig, així com la Fallera Major de Torrent, Ester Veguer; la Fallera Major Infantil, Maria Bartual;

ABRIL: Del 14 al 24 Setmana de la Seda: Taller escolar de cucs de seda. Concertació al telèfon 961 588 221. Dia 18, Taller familiar de cucs de seda, dirigit a xiquets entre 3 i 6 anys (11h.), i entre 7 i 12 anys (12.15h.) Activitat gratuïta. Del 22 d’abril al 6 juny “Exposició l’albufera i els oficis de l’aigua”. MAIG: Dia 9, Concert de Música de Cambra a l’andana (18.00h.) Alumnes del conservatori professional de Catarroja. Del 5 maig al 2 juny: Maleta didàctica l’hort de la natura (Dia Internacional dels Museus 2015 ‘Museus per una Societat Sostenible’). Activitat gratuïta. Concertació al telèfon citat. Dies 9, 16, 23 i 30, Taller didàctic familiar “Jugant amb la natura”. (Dia Internacional dels Museus 2015 ‘Museus per una Societat Sostenible’). Activitat gratuïta (11.30h.) Inscripcions al telèfon citat. Dia 30: Concert de Música de Cambra a l’andana. Activitat gratuïta (18.00h.) Alumnes del Conservatori Professional de Torrent. 

Número191 / Primavera 2015


medi ambient

Fiesta del 60 aniversario del centre d’ educació infantil Bon Consell. Este año se cumple el 60 aniversario de la fundación del Centre d’Educació Infantil Bon Consell, situado en la calle San Cayetano y bien conocido por todos los torrentinos. Se trata del primer centro educativo infantil, sin ánimo de lucro, creado en Torrent que, desde un ideario cristiano, busca la educación integral del alumnado con los métodos pedagógicos más avanzados. Son muchas las familias que cuentan con varias generaciones de antiguos alumnos; abuelos, padres y nietos, que han iniciado en nuestras aulas su vida escolar. Invitamos a todos cuantos deseen acompañarnos en este evento y les animamos a disfrutar con nosotros de los actos programados. El sábado 25 de abril se hará una gran fiesta familiar. A partir de las 17:00 horas, en la calle San Cayetano habrá juegos, competiciones, castillos hinchables, talleres y actividades dirigidas, después tendrá lugar una merienda infantil y una exposición fotográfica conmemorativa. A las 20:00 horas se hará una cena de sobaquillo y SingStar, y habrá bocadillos y bebidas a precios populares. El día 26, a las 10:30 horas, se hará una Eucaristía de acción de gracias, talleres y visita a la exposición. Si quieren participar en la preparación de la fiesta o aportar fotografías para la exposición, pónganse en contacto con nosotros: cei@buenconsejoto.com.  -Información facilitada por el centro de educación infantil Bon Consell

Número191 / Primavera 2015

33

Una estructura productiva de l’època imperial romana en Torrent Datada en un període comprés entre els segle I i IV, pogué haver estat dedicada a la producció de vi o oli. Per a determinar l’objecte concret de l’estructura productiva es faran unes proves en les restes trobades que aportaran informació molt valuosa als experts. Després de concloure les excavacions, es consolidaran els vestigis trobats. Totes les restes romanes recuperades serveixen per a determinar la importància històrica del municipi. L’Ajuntament ha recuperat les restes d’una estructura productiva d’època imperial romana, possiblement dedicada a la producció d’oli o vi, a la zona de l’Alter. Per al Consistori és important posar en valor les restes trobades, ja que representen una nova aportació d’informació que servirà per a reconstruir el Torrent de l’època romana i posar en perspectiva la importància del municipi en aquella època. Estos vestigis de l’època romana se sumen als trobats en altres punts com el Mas del Jutge o el barranc de l’Horteta. La directora general de Cultura, Marta Alonso; l’alcaldessa, Amparo Folgado; el regidor de Medi Ambient, José Gozalvo; l’arqueòleg Javier Máñez i l’arquitecte Tirso Ávila, entre altres, visitaren la zona on van poder observar restes de paviment hidràulic i de murs romans, així com dos grans dolis imperials (recipients de terrissa, grans, de forma esfèrica). Durant les excavacions s’han trobat també fragments d’àmfores, teules i una moneda d’època imperial que ha ajudat a datar el jaciment. Al gener, les excavacions arqueològiques havien conclòs després d’un mes de treballs; el pròxim pas serà la consolidació dels vestigis, és a dir, conservar les restes arqueològiques en un estat òptim recalçant les bases de les

estructures per evitar-ne un afonament i que puguen ser accessibles per a la ciutadania en el futur. A més, s’ha tancat el perímetre de les estructures per tal de protegir-les el màxim possible. A fi d’obtindre més informació d’estes restes per a reconstruir de manera més completa el passat romà de Torrent, es faran unes proves que serviran per a determinar quina era la funció d’esta indústria productiva. A més, es pretén fer prospeccions en la zona amb l’objectiu d’obtindre més restes romanes, ja que hi ha la possibilitat que es puguen trobar restes d’assentaments poblacionals o potser alguna estructura hidràulica. Per una altra banda, també és important determinar quin va ser el motiu de la localització d’esta unitat productiva tan prop del Pantà de Torrent i quina era la funció d’este. Esta estructura productiva romana, juntament amb la resta de recursos patrimonials recuperats o en fase de recuperació, posa en relleu la importància del patrimoni històric del municipi, no sols per a Torrent, sinó també per a altres localitats i zones pròximes com Picanya o el Mas del Ràfol.   Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament


34

medi ambient

Rutas saludables El Ayuntamiento ha señalizado cuatro recorridos con paneles informativos con consejos médicos para peatones, corredores y ciclistas. Una báscula y parques con áreas deportivas completan las Rutas Saludables. Los cuatro recorridos comienzan en la zona de El Molí y pueden prolongarse hasta Parc Central, Picanya, Catarroja o Albal. La delegación de Medio Ambiente ha adecuado y señalizado con consejos saludables cuatro rutas para que quienes pasean, hacen deporte o juegan con sus mascotas en estos senderos diariamente. Las conocidas como ‘rutas del colesterol’ se convierten en ‘rutas saludables’, tras la instalación de paneles informativos con consejos sobre salud elaborados por médicos especializados de la Unión de Mutuas. A través de estos paneles y de la nueva señalización, los deportistas pueden conocer datos como la distancia recorrida o cuáles son las pulsaciones adecuadas según el perfil de cada persona, además de consejos alimenticios acordes a una vida saludable; también se ha colocado una báscula en la zona de El Molí, justo en el punto inicial de las cuatro rutas para ayudar a todos aquellos vecinos que desean controlar su peso y diversas fuentes. Las rutas saludables han quedado señalizadas con placas de 2,5 metros y con paneles o tótems al inicio y al final de cada tramo. La información está orientada para peatones, corredores y ciclistas; también se han instalado dos áreas deportivas con material biosaludable en el passeig verd de la Sèquia de Picanya y otra en la ronda del Safranar. La primera de las rutas discurre desde la zona de El Molí hasta Parc Central, con una distancia de 2.200 metros y una duración aproximada de 35 minutos a pie. El segundo tramo es el conocido como la Sèquia de Picanya, que se prolonga desde El Molí hasta el principio del término municipal de Picanya, con una distancia de 1.500 metros para caminar durante 20 minutos. El tercer, y más largo de los tramos, se prolonga desde la carretera de Picanya hasta el principio del término municipal de Catarroja con 4 kilómetros de recorrido, distancia que se recorre aproximadamente en una hora. Por último, la ruta de El Ràfol comienza también en El Molí y se prolonga durante 3.700 metros hasta la finalización del término municipal dirección Albal, lo que sería un paseo de 55 minutos aproximadamente. La información sobre el tiempo que se necesita para recorrer cada ruta está disponible en los paneles informativos, adaptada para hacerla a pie, corriendo o en bicicleta. 

La mina de agua y el aljibe de la Font del Xorro en recuperación El Ayuntamiento quiere recuperar y poner en valor el aljibe y la mina de agua de la Font del Xorro. Durante el primer tercio del S.XX, eran muchos los torrentinos que conocían la fuente porque se acercaban a bañarse en el Clots del Frare y la Rosafina,

una zona donde instalaban su residencia de verano vecinos de Valencia que pasaban sus vacaciones en el municipio. La recuperación del conjunto patrimonial de la Font del Xorro se inscribe dentro del Plan Director del Reg Mil·lenari del Barranc de l’ Horteta, una iniciativa que pretende poner el valor el patrimonio histórico-hidráulico.

Número191 / Primavera 2015


medi ambient

En febrero se desbrozó la zona y retiraron escombros para descubrir el estado del patrimonio, ya que por tradición oral se tiene constancia de sus grandes dimensiones e importancia. Tras este estudio, se valorarán el resto de elementos patrimoniales y se podrá determinar como conectaba la fuente del Xorro con la red hidráulica

Número191 / Primavera 2015

de la ciudad. Tras la valoración del estado de seguridad que ofrece la zona, se acondicionará todo este conjunto patrimonial para que sea visitable. Está previsto instalar unas rejas que protejan el conjunto, así como paneles informativos con las características del aljibe y de la mina de agua. Por otro lado, se está estudiando habilitar

35

la parte superior de la mina de agua como mirador hacia el Barranc de l’ Horteta. Se instalarían unas barandillas con la misma estética y estilo que las originales para manera tener una buena una vista del Barranc de l’Horteta.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento


36

esports

El torrentí Natalio en la seua època de jugador professional.

Natalio II després de proclamar-se campió autonòmic.

El Trinquet José María Veguer i l’Escola Municipal de Pilota Valenciana

Ubicat en el número 34 del carrer de València, i construït en els anys 50, el Trinquet va recuperar el seu estat original i l’esplendor del passat, i això possibilita la pràctica d’un dels esports amb més tradició i arrelament a la ciutat.

ANA CORONADO

Emmarcat dins de la iniciativa URBAN, cofinançada amb Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i de l’Ajuntament, la rehabilitació del Trinquet recuperà l’activitat d’abans, on van créixer i es formaren grans figures de la pilota. Des de l’octubre de 2013, els membres del Club de Pilota Valenciana de Torrent poden practicar la seua afició en estes instal·lacions i eviten haver de desplaçarse a altres localitats. Des de la Delegació d’Esports, amb la Fundació Esportiva Municipal, es va posar en marxa un Pla de Foment de la Pilota Valenciana per a impulsar este esport entre els més jóvens amb un programa dissenyat per als col·legis de la ciutat, per tal que l’alumnat de primària l’aprenga correctament. El Trinquet compta amb una Escola Municipal d’Iniciació a la Pilota Valenciana, en la qual poden participar xiquets i xiquetes d’entre 5 i 14 anys amb l’únic requisit de ser socis de la Fundació Esportiva Municipal.

Grup de l’Escola d’Iniciació a la Pilota Valenciana.

Número191 / Primavera 2015


esports El Trinquet José María Veguer és d’ús municipal i el lloc d’entrenament i de competició del Club de Pilota Valenciana de Torrent, el president del qual és Juan Antonio Zamora Fernández, fill de qui va ser jugador professional d’este esport, el llegendari Natalio. Juan Antonio, a qui tot el món coneix com Natalio II, comenta que son pare es va retirar de la competició de pilota després d’haver jugat partides al llarg de més de vint anys amb grans figures, com ara Genovés o Ribera, i que es va fer càrrec del Trinquet de Torrent altres vint anys, temps en què arribà a ser famós per ser un dels millors organitzadors de desafiaments en partides de professionals i d’aficionats fins a 1998, quan es tancà el trinquet. Natalio II, hereu de l’afició del pare, també ha sigut jugador i des de 2013 ha donat vida en Torrent a l’ensenyança d’este esport valencià, del qual diu: «És un esport autòcton, molt de la nostra terra, i si algú el prova i pot arribar a pilotejar, li ompli molt i l’enganxa». Per això, Natalio II continua jugant, va guanyar en un campionat autonòmic per equips en 2012 i en un altre individual en 2013. Tant li agrada este esport que compta amb el títol d’entrenador i ensenya en l’Escola Municipal de Pilota Valenciana, amb la supervisió de la Fundació Esportiva Municipal. Amb tanta afició, Natalio II va crear el Club de Pilota Valenciana de Torrent el 2006, que actualment compta amb setanta socis, participa en competicions autonòmiques de la Federació de Pilota i organitza campionats interns a Torrent, la qual cosa demostra que hi

ha hagut un ressorgiment d’esta pràctica esportiva. El Club juga a escala i corda, i galotxa. En les Festes Patronals de l’any passat es disputà una partida de jugadors professionals, en les quals també van estar grans figures d’abans, com Natalio o Vicentín. En el Trinquet es du a terme el Campionat Faller de Galotxa, que organitza la Falla Sant Roc des de fa més de vint anys, i el Campionat Infantil Faller de Raspall, organitzat des de fa dos anys per la Falla Camí Reial. Pel que fa a l’Escola Municipal de Pilota Valenciana, la Delegació d’Esports la va crear en 2014 per a potenciar la pràctica d’este esport, i es gestiona a través de la Fundació Esportiva Municipal, amb la col·laboració de Natalio II com a entrenador. Als entrenaments assisteixen al voltant de 30 alumnes d’entre 5 i 14 anys que aprenen esta disciplina esportiva i els aporta, segons Natalio II, disciplina i sentiment per este esport valencià. El grup que entrena és mixt, encara que per ara només s’hi han iniciat dos xiquetes. Respecte de la seua ensenyança, les classes es fan els dilluns i els dimecres de 17.30 a 18.30 hores, i els dimarts i dijous hi ha dos torns, de 17.30 a 18.30 i de 18.30 a 19.30 hores. Natalio II remarca que als xiquets els agrada vindre al trinquet i que molts han conegut la pilota a partir dels campionats fallers. L’Escola per a aprendre este esport va ser gratuïta durant el 2014 per a promocionar-la, i el preu públic des de l’1 de gener és de 7,50 euros/mes, un cinquanta per cent més barata que la resta d’Escoles d’Iniciació a l’Esport.

37

Esta Escola participa en els Campionats Autonòmics dels Jocs Esportius de Pilota Valenciana. Aprofitant este espai, s’anuncia que els dies 11 i 12 de juliol es jugaran les finals del Campionat Autonòmic de Galotxa-Trofeu El Corte Inglés al Trinquet de Torrent. 

La Penya Paco Alcácer. Més de 400 aficionats valencianistes acudiren el 5 de març al Consistori per a aconseguir un autògraf de dos dels jugadors estrela del València CF, Paco Alcácer i Gayá. El jugador torrentí Paco Alcácer va firmar en el Llibre d’Honor de l’Ajuntament acompanyat per l’alcaldessa, Amparo Folgado, qui el va felicitar per haver portat el nom de Torrent al màxim nivell del futbol i del món de l’esport. Posteriorment, va tindre lloc la presentació de la Penya Paco Alcácer de Torrent, a la qual, a més dels seus 38 associats, assistiren membres de l’Agrupació de Penyes Valencianistes, amics i seguidors del jugador torrentí. 

Número191 / Primavera 2015


escriuen els grups municipals

Biblioteques Públiques de Torrent

Lectures per a la primavera Presentem una xicoteta selecció dels llibres que últimament han ingressat a les nostres biblioteques Més novetats a la teua biblioteca

También esto pasará Milena Busquets. Anagrama

Sento Beguer Miquel Portaveu de la Coalició Municipal Compromís

OCUPACIÓ I IMPOSTOS 2011-2015

La princesa Paca Rosa Villacastín. Plaza & Janés

28 dies David Safier. Ed. 62

El intenso calor de la luna Gioconda Belli. Ed. Seix Barral

La librería de los finales felices Katarina Bivald. Ed. Planeta

El metge del Rei Joan Olivares. Bromera

La sangre de los libros Santiago Posteguillo. Planeta

La verdad y otras mentiras Sascha Arango. Seix Barral

Superhombres Ibéricos Pedro Porcel. Ed. de Ponent

Les dones de la pincipal Lluís Llach. Empuries

Billie Anna Gavalda. Seix Barral

En aquest darrer BIM de la legislatura volem fer un xicotet recull comparant la situació entre impostos i ocupació a Torrent des de maig del 2011 fins a les últimes dades de febrer de 2015. Com sempre diguem correspon al lector traure les seues conclusions i valoracions a les mateixes, incidint des de Compromís que l’Ajuntament governat pel PP no ha pogut escometre cap inversió municipal en aquesta legislatura degut que ha estat immers en un Pla de Sanejament i un Pla d’Ajust provocat pel deute heretat del PSOE (uns 40 milions) més els 15 de milions d’euros afegits per la gestió del PP des del 2007. Parlant primer d’ocupació cal destacar que al maig del 2011 Torrent comptava amb unes xifres de desocupació molt preocupants, en concret 9.758 persones apuntades a les llistes del Servef. La situació actual de 10.209 desocupats, amb les darreres dades que figuren al SEPE (Servicio Público Estatal de Empleo) de febrer de 2015, ens mostren que la desocupació a Torrent s’ha incrementat en 451 persones al llarg de la present legislatura. En contraposició les previsions de recaptació per impostos més el fons complementari de finançament local (que aporta l’Estat als ajuntaments) s’han incrementat al període 2011-2015 en 1.663.958€. Però aquest increment ha sigut desigual, així mentres han apujat les previsions per l’IBI rústic i urbà en 871.000€, més les quantitats del fons complementari estatal en 1.663.958 (al ser gran ciutat); en contraposició s’han reduït les quantitats pressupostades per l’Impost d’Activitats Econòmiques i l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica en 870.000€ degut a la caiguda de l’activitat econòmica, el tancament d’empreses i a la impossibilitat de moltes famílies de mantindre els seus vehicles. Per tant els impostos diguem-ne fixes han apujat i els lligats a l’activitat econòmica han minvat degut a la desaparició d’empreses o a la reducció de la seua facturació. En conjunt, no obstant, s’ha recaptat més i s’ha carregat a les esquenes del conjunt de la ciutadania de Torrent. L’Estat ha aportat també més degut al nou estatus legal de gran ciutat, però això no s’ha traduït en inversions ni en millores destacables per als veïns i les veïnes de Torrent, donat que el Pla Urban ha sigut sufragat per la Unió Europea i el mercat de la plaça per la Generalitat Valenciana. I tot això en un context d’increment de la desocupació, on s’ha demostrat que les polítiques austericides dels governs del PP no només porten aparellades increment d’impostos sinó que a més a més han provocat destrucció d’ocupació, reduccions salarials, increment en la precarietat laboral i falta d’oportunitats per a crear projectes personals estables, tant en l’aspecte familiar com el professional. 

Número191 / Primavera 2015


39

Andrés Campos Portavoz del Grupo Socialista

Jorge Planells Andreu Portavoz del Grupo Popular

Reflexiones y prioridades

“RES NON VERBA”

Estamos en buena época para la reflexión, a punto de comenzar la Semana Santa e inmersos en plena Cuaresma. (Aprovecho para desear una gran Semana Santa a todas las Hermandades torrentinas). Tengo un compañero de partido que, pese a no ser creyente, basa muchas de sus reflexiones en pasajes bíblicos o personajes muy devotos. Hoy ante la cercanía de fechas tan señaladas, me gustaría compartir una de sus reflexiones con todos y todas. A mi compañero le gusta contar en muchas ocasiones la historia de San Roque y, sobre todo, cómo decidió vivir. San Roque era hijo de un gobernador civil que nació a mediados de 1300 en Montpellier (Francia). Su familia era muy pudiente y muy devota, y con estas premisas se crió. A sus 20 años quedó huérfano por lo cual heredó todos los bienes de la familia; éste no dudó en venderlos todos y peregrinar a Roma coincidiendo en la época de la peste negra, que acabó con una tercera parte de la población Europea. San Roque, que tenía conocimientos en medicina, no titubeó en emplear su vida y todos sus recursos económicos en atender a las y los enfermos de peste durante su peregrinar por la provincia de la Toscana. Cuentan que sanó a muchos y a muchas durante su camino, que también ayudó a morir o incluso que cavaba fosas para dar sepultura, dado que nadie por miedo se atrevía a hacerlo. No obstante tuvo la mala suerte de caer contagiado cuando llegó a Piacenza, y entonces decidió retirarse al bosque para acabar su vida en una cueva y así no contagiar a nadie. Cuentan que entonces se obró el milagro y que un perrito cada día lo alimentaba con pan y lamía sus heridas. Este perro era la mascota de Gotardo Pallastrelli, hombre acomodado, que al ver cada día al perro llevar pan a una cueva encontró a San Roque y decidió darle cobijo y atenderlo en su casa, donde sanó definitivamente de su enfermedad y pudo acabar su peregrinar. Pensaréis que dónde está la reflexión, y es ahora cuando yo me pregunto y os pregunto: si San Roque viviera en nuestro tiempo, alguien que destinó toda su riqueza para atender enfermos y enfermas a mediados del SXIV, ¿no se habría manifestado hoy también contra los recortes en Sanidad?, ¿no hubiera reivindicado, como valores cristianos, la atención universal a los enfermos sin limitar ésta por el origen o el nacimiento?, ¿no se hubiera opuesto –radicalmente- a que los recortes supongan un descenso de la investigación que salva vidas y mejora la calidad de vida?, ¿no hubiera gritado contra la desatención de enfermos de Hepatitis C?, ¿no hubiera clamado contra los gobiernos que imponen copagos a discapacitados o limitan la posibilidad de atención a los que menos tienen? Si la vida de San Roque es para los cristianos una muestra de fe y por supuesto, el reconocimiento de los valores que defiende el cristianismo, ¿no deberíamos reflexionar todos y todas en estas fechas acerca de las prioridades de nuestros gobiernos? Creo en definitiva, que la vida de San Roque, como la de muchas y muchos anónimos, refleja que los valores, las ideas y las personas son la prioridad y en esa defensa de la igualdad, de la justicia y de las personas debemos centrar la reflexión, y con estas preferencias estoy convencido que no creyentes y creyentes encontraremos múltiples puntos de encuentro mas justos y más humanos. 

Alguno viene a prometer ahora hacer aquello que durante diecisiete años de mandato no fue capaz de llevar a cabo pese a tener todo el poder en sus manos para ello, y pretende que ocho años después de su marcha los ciudadanos de Torrent vuelvan creer en sus promesas. Otros prometen hacer no se sabe muy bien qué ni cómo, ni con quién, pues no se les conoce ni ideología, ni contenido programático, ni oficio en gestión pública que avale mínimamente la solvencia de sus propuestas. Frente a este escenario de escepticismo y desconocimiento, desde el actual equipo de gobierno del Ayuntamiento de Torrent ofrecemos HECHOS, REALIDADES, CUMPLIMIENTOS que, sin duda, nos hacen acreedores de la solvencia, credibilidad y confianza suficiente a la hora de formular propuestas de futuro. Anunciamos a principios de la presente legislatura que ahora toca a su fin que conseguiríamos equilibrar las maltrechas cuentas públicas, sanear las arcas municipales, y ello vendría acompañado no sólo del mantenimiento del nivel de prestación de los servicios básicos, sino más allá todavía, de una bajada real de impuestos. Por aquel entonces, en el año 2011 se nos tachó de embaucadores, se alertó de que íbamos a abocar al Ayuntamiento a la quiebra técnica, que no podríamos pagar las nóminas, y otras tantas desafortunadas profecías. Pues bien, a pesar de tanta incredulidad y malos augurios, y tras dos duros ejercicios en los que nos vimos en la responsable necesidad de realizar severos ajustes económicos, venimos a demostrar que lo que en su día prometimos, hoy es una REALIDAD, En la actualidad, las cuentas municipales se encuentran saneadas como nunca, gozamos de equilibrio presupuestario, déficit cero y de un Ayuntamiento financieramente sostenible. Y todo ello sin que los servicios esenciales se hayan visto afectados en sus niveles de prestación. Por el contrario, las partidas dedicadas a Educación, Fomento de Empleo y Bienestar Social se han visto incrementadas año tras año. A mayor abundamiento, la también prometida baja real de impuestos ha sido una REALIDAD incontestable. No en vano el importe a pagar por el recibo de IBI (contribución urbana) ha experimentado una bajada superior al 5 % en estos dos últimos ejercicios. HECHOS, NO PALABRAS. Pero además, y pese a la difícil coyuntura, hemos ejecutado durante la presente legislatura obras que debieron hacerse por aquéllos que dispusieron del poder en los boyantes momentos económicos y no tuvieron esa sensibilidad, a saber: Obras de evacuación de aguas pluviales de Virgen del Olivar, adecuación de todos los Centros de Mayores de la ciudad, Casa de la Dona, eliminación de barreras arquitectónicas, habilitación de solares para creación de plazas de aparcamiento a lo largo de toda la ciudad, accesos al Vedat, obras en barrios, etc., etc., etc. Esta es la gran diferencia entre el actual equipo de gobierno y aquéllos que prometen sin saber qué no cómo, y quienes pudieron hacerlo y no supieron: RES NON VERBA. 

Número191 / Primavera 2015

(Hechos, no palabras)


–––––––––––––––––––––––––––– Domingo de Ramos, 29 de Marzo –––––––––––––––––––––––––––– Bendición y procesión del Domingo de Ramos. 9:00h. –––––––––––––––––––––––––––– Lunes Santo. 30 de Marzo –––––––––––––––––––––––––––– Celebración del Via Crucis Hermandades pertenecientes a la Parroquia de Ntra. Sra. de Monte-Sion. 21:15 h. ····················································· Via Crucis público de la Hermandad de la Flagelación del Señor. 21:30 h. ····················································· Celebración del Via Crucis de la Hermandad de Jesús de Medinaceli. 22:00 h. ····················································· Traslado procesional del Paso de la Santa Cena. 22:00 h. ····················································· Traslado procesional de la Hermandad las Negaciones de Pedro. 22:00 h. –––––––––––––––––––––––––––– Martes Santo 31 de Marzo –––––––––––––––––––––––––––– Traslado de la Hermandad del Santísimo Cristo de la Buena Muerte. 21:00 h. ····················································· Traslado de las Tres Cruces. 21:30 h. ····················································· Traslado del Paso del Ecce-Homo. 21:30 h. ····················································· Traslado procesional del Paso de la Flagelación del Señor. 21:30h. ····················································· Procesión de las Siete Palabras. 21:45 h. ····················································· Acto procesional de los Siete Dolores de la Virgen. 22:15 h. ····················································· Procesión penitencial “El Crist del Perdó” Germandat de les Set Paraules i el Crist del Perdó. 23:00 h. –––––––––––––––––––––––––––– Miércoles Santo. 1 de Abril –––––––––––––––––––––––––––– Traslado del Paso de Jesús de Medinaceli. 21:00 h. ····················································· Procesión penitencial y representación viviente de las Negaciones de Pedro. Preside El Rvdo. D. Juan Arribas Paricio (Sacerdote exconsiliario de la Hermandad). 20:45 h ····················································· Encuentro de la Verónica. 22:15 h. ····················································· Via Crucis público, con la participación de la M.I. Hermandad del Descendimiento de la Cruz, Santa María del Testimonio y San Juan del Protesto. 22:00 h.

····················································· Traslado y representación viviente de las Tres Caídas de Jesús en el Camino del Calvario. 22:00 h. ····················································· Traslado de Oración y Penitencia de la Hermandad de la Oración del Huerto. 24:00h. ····················································· Traslado del Paso del Prendimiento de Jesús. 00.15h. –––––––––––––––––––––––––––– Jueves Santo. 2 de Abril –––––––––––––––––––––––––––– Traslado Penitencial del Paso del Santo Cáliz de la Hermandad de la Santa Cena y Caballeros del Santo Cáliz. 20:30 h. ····················································· Traslado del Paso de Jesús Nazareno y San Simón Cirineo. 21:15 h. ····················································· Traslado Procesional del Santo Entierro. 22:00 h. ····················································· Procesión penitencial de la Hermandad del Ecce-Homo. 22:00h. ····················································· Traslado procesional de la M.I. Hermandad Virgen de los Dolores. 22:30 h. ····················································· Solemne procesión del Silencio de la M.I. Hermandad del Descendimiento de la Cruz, Santa María del Testimonio y San Juan del Protesto. 24:00 h. –––––––––––––––––––––––––––– Viernes Santo. 3 de Abril –––––––––––––––––––––––––––– Traslado penitencial del Paso de la M.I. Hermandad de Jesús ante El Sanedrín “Procesión de los Faroles”. 1:00 h. ····················································· Traslado penitencial de la Vera Cruz. 5:00h: ····················································· Encuentro Doloroso de la Virgen de los Dolores con Jesús Nazareno. 9:00 h. ····················································· Traslado procesional del Paso del Divino Costado de Cristo. 12:00 h. ····················································· “Trencà de l’Hora”. 12:00h. ····················································· Procesión General del Santo Entierro. 20:00 h. –––––––––––––––––––––––––––– Domingo de Resurrección, 5 de Abril –––––––––––––––––––––––––––– Encuentro Glorioso. 9:00 h.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.