Mestre i llicenciat en Geografia. A més de treballar a lʼensenyament, sʼha dedicat a la formació del professorat a lʼICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha produït materials didàctics per a lʼensenyament de la geografia i de la història i ha participat en lʼelaboració de diverses webs sobre memòria històrica. És coautor del llibre Els nacionalismes perillosos (1995), del projecte pedagògic Ciutat, territori i paisatge (2008), premiat pel Consell dʼEuropa, i dels webs Els mestres de la República a Manresa (2012) i Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba (2016), produïts per lʼAssociació Memòria i Història de Manresa. També és autor de La Barcelona britànica i irlandesa (2017), dʼaquesta mateixa col·lecció.
Joan M. Serra
Col·lecció Barcelona Cosmopolis
Els itineraris dʼaquest llibre ens permeten recórrer diferents llocs de la ciutat de Barcelona que tenen relació amb el continent africà i conèixer diversos personatges, africans i catalans, que han teixit una relació secular entre la ciutat i les terres africanes. Des de lʼèpoca dels imperis cartaginès i romà fins a lʼactualitat, podrem resseguir pel paisatge urbà de la capital catalana fets, llocs i personatges que contribueixen a explicar la història, lʼeconomia i la societat de la ciutat al llarg de més de dos mil anys. En aquests itineraris seʼns faran presents la procedència africana del cristianisme a Barcelona, els conflictes que va provocar a la ciutat el fet de trobar-se a la frontera entre Al-Àndalus i lʼimperi carolingi, les intenses relacions comercials amb tot el nord dʼÀfrica durant lʼedat mitjana, els problemes de la pirateria i el corsarisme, la intervenció de la burgesia barcelonina en la colonització del Marroc i de Guinea Equatorial, lʼatracció que escriptors i pintors catalans van sentir pel Magrib, fins a arribar al moment actual, en què Barcelona acull nombroses comunitats de procedència africana.
Codi IBIC: WTH / HBJ / 1DSEJ Fotografia de portada: Casa Amatller (© Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona)
Col·lecció: Barcelona Cosmopolis • 6
LA BARCELONA AFRICANA
JOAN M. SERRA
LA BARCELONA AFRICANA.indd 1
23/10/17 16:17
Primera edició: novembre del 2017 © del text: Joan M. Serra Sala © de les fotografies: Joan M. Serra, Pepe Navarro, Vicente Zambrano, Antonio Lajusticia, Ajuntament de Barcelona, Miquel Rius, Pérez de Rozas, Josep Esplugas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Jordi Calveras, Ferran Pestaña, Visual Hunt, HEMAV, Erich Hackl/Birdlike, Lettera27, Pau Fabregat/Fundació AISGE, Chispita 66, Carlota Figueras i Fabiola Llanos Coordinador de la col·lecció Barcelona Cosmopolis: Josep Huguet Biosca Col·laboració especial: Josep Alert Puig Procedència de les imatges: base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i particulars i institucions esmentats al copyright © d’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions Edita: 9 Grup Editorial – Cossetània Edicions C. de la Violeta, 6 – 43800 Valls Tel. 977 60 25 91 cossetania@cossetania.com www.cossetania.com Ajuntament de Barcelona Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó i Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació: Águeda Bañón Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Disseny i composició: Imatge-9, SL Impressió: Anman Gràfiques del Vallès, SL ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9156-048-7 ISBN Cossetània Edicions: 978-84-9034-667-9 DL T 1245-2017 El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor Tots els drets reservats
LA BARCELONA AFRICANA.indd 2
23/10/17 16:17
ÍNDEX PRÒLEG per Gustau Nerín.............................................................................5 INTRODUCCIÓ..........................................................................................7
ELS INDRETS
1. QUAN EL MAR ERA NOSTRUM; NÚMIDES, IBERS, CARTAGINESOS I ROMANS Segles III aC a VII.........................................................................10
2. AMAZICS I IEMENITES A BARCELONA Segles VIII a XII............................................................................16 3. TEMPS DE COMERÇ, TEMPS DE CONQUESTES Segles XIII a XV............................................................................28
4. FILÒSOFS, MISSIONERS I ESCLAUS Segles XIII a XV............................................................................38 5. CORSARIS I PIRATES. XOC D’IMPERIS Segles XVI a XVIII.........................................................................50 6. EL RETORN COLONITZADOR AL MARROC Segle XIX i primer terç del XX.......................................................58
7. ESCLAUS, CACAU I FUSTA Segle XIX i primer terç del XX.......................................................68 8. ENTRE LA RECERCA I EL PATERNALISME: ARTISTES, CIENTÍFICS I AVENTURERS Segle XIX i primer terç del XX.......................................................76
9. REPÚBLICA I DICTADURA Anys 1931 a 1975.........................................................................90
3
LA BARCELONA AFRICANA.indd 3
23/10/17 16:17
10. LLENGUA I LITERATURA......................................................100 11. ARTS I ARTISTES AFRICANS A BARCELONA....................110 12. GASTRONOMIA, ESPORTS I ASSOCIACIONISME..............120 13. COL·LABORACIÓ CIENTÍFICA I EMPRESARIAL ENTRE BARCELONA I ÀFRICA.............................................128
ÀFRICA A BARCELONA
Principals entitats africanes a la ciutat......................................138
AGRAÏMENTS................................................................................142
ELS MAPES.........................................................................................143
4
LA BARCELONA AFRICANA.indd 4
23/10/17 16:17
PRÒLEG En la mitologia popular barcelonina els indians que retornaven d’Amèrica són autèntics models de triomf social (tot i que la fortuna d’alguns tingués un origen molt tèrbol). En canvi, anar a l’Àfrica generalment constituïa una autèntica maledicció. A causa de les campanyes del Marroc, tan celebrades pels militars africanistes, l’Àfrica era sinònim de xinxes, de minses racions militars, de l’amenaça contínua dels pacos (franctiradors...), de vexacions i amenaces infligides pels comandaments als reclutes, de desapareguts que mai no tornarien a les seves llars... Les conflictives descolonitzacions del Marroc, Guinea, Ifni i el Sàhara van acabar de reblar el clau. Els catalans que eren allà van retornar amb una mà al davant i l’altra al darrere, i no van voler tornar a sentir a parlar del continent africà. Durant el franquisme, com a mínim en els seus primers anys, els rancis militars africanistes feien contínues proclames d’africanitat, en un intent d’aconseguir l’amplia ció de l’imperi espanyol amb una bona porció de Marroc, o molt més. Però aquesta onada de fervor colonial africà no va arribar a la majoria de la població de la capital catalana. Durant molts anys els barcelonins van mirar amb enveja i un cert ressentiment cap a Europa. Mentre els diners corrien per l’Europa de la postguerra mundial, Espanya encara arrosse-
gava la llarguíssima crisi de postguerra i molts espanyols havien de marxar a treballar cap a aquell Nord pròsper que cantava Espriu. I mentre els europeus gaudien de democràcia i de llibertats (i fins i tot de pornografia), els barcelonins havien de sobreviure en una societat dictatorial, repressiva i puritana. Com ens podria estranyar que s’emmirallessin en una terra que se suposava habitada per gent “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”? Barcelona no parava de fer proclames, de vegades fins i tot excessives i servils, d’europeïtat. L’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, per a molts, va ser un autèntic somni. En aquell temps gairebé no hi havia africans a Barcelona (l’arribada massiva d’immigrants va ser posterior). La capital catalana vivia d’esquena a l’Àfrica i s’esforçava a oblidar el passat que posava en contacte ambdues societats. Però és obvi que l’Àfrica era massa a prop de les costes catalanes perquè Barcelona hagués restat immune a la seva influència. Aquest llibre de Joan M. Serra posa de manifest allò que fàcilment es dedueix mirant el mapa: que Catalunya ha tingut intensos contactes amb l’Àfrica, violents i pacífics, al llarg de la seva història. No només hi ha una Barcelona africana avui, sinó que al llarg de la història hi ha hagut múltiples 5
LA BARCELONA AFRICANA.indd 5
23/10/17 16:17
Barcelones africanes. I el nostre univers mític també té l’empremta, inevitable, del contacte amb el continent africà. L’autor es capbussa en el passat i el present de Barcelona, per teixir un mapa, no només cartogràfic sinó també mental, de les relacions euroafricanes. I ho fa pràcticament en solitari, perquè fins ara s’havia dedicat molt poca atenció al tema. L’autor d’aquest llibre explora la història barcelonina i troba moltes relacions amb el continent africà, començant per aquelles llunyanes dates en què els predicadors cristians arribaven a Barcelona procedents del Magrib. Joan M. Serra dissenya un re corregut històric, amb gràcia i saviesa, que ens passeja per la conquesta musulmana de bona part de Catalunya, per les expedicions militars catalanes per la Mediterrània, per la presència d’esclaus africans als mercats barcelonins, per la influència dels descobriments àrabs en la ciència catalana medieval, per la recerca catalana del regne del preste Joan, per la conquesta catalana de les Canàries, per les activitats de cors dels mariners catalans, per l’expulsió dels moriscos, per les expedicions bèl·liques barcelonines dins les lògiques del colonialisme espanyol... El lector sens dubte podrà veure la història de la ciutat des d’una òptica original.
No és un llibre que pretengui definir les relacions de Barcelona amb Àfrica com a idíl·liques. De fet, l’autor no defuig els temes incòmodes: les guerres constants, els saqueigs, l’esclavatge, la xenofòbia... I així aconsegueix oferir-nos un relat que ens obliga a interrogar-nos sobre la nostra ciutat. Girar la mirada a l’Àfrica és una forma d’aconseguir una altra visió de la pròpia realitat catalana. Allò que van fer els barcelonins amb els africans ajuda a entendre, també, allò que vam cometre entre nosaltres mateixos. Però, a més a més, Joan M. Serra ens apropa a una altra Barcelona africana, la que, avui dia, posa en contacte els barcelonins nascuts a la ciutat, amb barcelonins procedents de diferents indrets de l’Àfrica. I, sobretot, amb les seves mostres culturals: llengües, literatures, arts, gastronomia, rituals... La Barcelona africana és, sobretot, una guia per apropar-se d’una forma diferent a la realitat africana, sense sortir de la capital catalana. Aquest llibre és una guia que ens condueix per les cicatrius que perduren, al teixit urbà, dels contactes euroafricans, però també ens apropa a les comunitats africanes que han esdevingut barcelonines. Gustau Nerín Antropòleg
6
LA BARCELONA AFRICANA.indd 6
23/10/17 16:17
INTRODUCCIÓ DESCOBRIR ÀFRICA A BARCELONA
La relació de la ciutat de Barcelona amb països i ciutats africanes ha estat desigual: intensíssima des de l’època romana amb el Magrib i tot el nord africà fins a Alexandria, episòdica amb Etiòpia, colonial amb la zona del golf de Guinea, especialment amb la Guinea Equatorial. Amb altres indrets d’Àfrica la relació ha estat molt més circumstancial fins que al segle XXI les relacions comercials i turístiques s’han intensificat i diversificat. Aquesta guia pretén descobrir indrets i personatges de la ciutat que han tingut relació amb el continent africà i les empremtes que persones, moviments artistics i culturals de procedència africana han deixat a Barcelona. Per tant, hi apareixen tant aquells llocs emblemàtics que molta gent coneix i visita de la capital catalana, com llocs més modestos però que són significatius en la història que enllaça Barcelona amb Àfrica i ens recorden els personatges que van teixir aquestes relacions. Els capítols del llibre estan estructurats en dues parts: de l’1 al 9 se segueix un fil cronològic que arrenca de l’època dels cartagine-
sos fins a arribar als anys setanta del segle passat. A través d’aquests capítols anem veient diversos moments i episodis històrics en què Barcelona i els pobles africans han tingut relacions comercials, cultu rals o bèl·liques i els vestigis que això ha deixat en edificis i llocs de la ciutat que es poden visitar. Els quatre capítols següents, del 10 al 13, tracten de manera temàtica aspectes diversos com la literatura, la gastronomia i altres, però ja centrats en els segles XX i XXI. A cada capítol trobareu un plànol esquemàtic de Barcelona amb un seguit de localitzacions relacionades amb el tema del capítol. A continuació, una explicació històrica del tema tractat i, després, una sèrie de petits articles en què es destaquen personatges, fets, edificis i moments que relacionen Barcelona amb Àfrica. El llibre es clou amb una llista d’entitats i organismes de la ciutat que es relacionen amb Àfrica i una sèrie de mapes de districtes municipals, on es tornen a repetir les localitzacions amb l’objectiu que cadascú pugui confeccionar-se els seus itineraris cronològicament, per temes o per proximitat.
7
LA BARCELONA AFRICANA.indd 7
23/10/17 16:17
La Barcelona africana vol ser una invitació al turisme de coneixement, dedicada a les persones que tenen curiositat i interès per descobrir als carrers i places de la capital catalana les empremtes, petites o grans, que hi ha deixat la història dels pobles africans i els
lligams històrics, econòmics i culturals que ens uneixen. Aquesta obra forma part de la col·lecció Barcelona Cosmopolis, promoguda per l’empresa CatEmo cions, fruit de la col·la boració entre Cossetània Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.
8
LA BARCELONA AFRICANA.indd 8
23/10/17 16:17
Torre de la plaça de toros Monumental d’estil orientalista. Foto: Joan M. Serra.
ELS INDRETS LA BARCELONA AFRICANA.indd 9
23/10/17 16:17
1
QUAN EL MAR ERA NOSTRUM: NÚMIDES, IBERS, CARTAGINESOS I ROMANS SegleS III aC a VII Els romans van fundar Barcelona al segle I aC. Progressivament la ciutat va quedar integrada dins la xarxa comercial de l’imperi romà i va esdevenir un dels centres de comerç de la Mediterrània occidental. Les intenses relacions comercials que va establir amb el nord d’Àfrica van fer que el cristianisme arribés a Barcelona des d’aquelles terres i que la ciutat mantingués forts lligams amb les comunitats cristianes nord-africanes.
L’antiga Porta Pretòria de la muralla romana de Barcelona, construïda a 1.14 1.15 1.16 principis del segle IV, que donava pas al Decumanus Maximus, actual carrer del Bisbe. (Foto: Pepe Navarro. Ajuntament de Barcelona)
10
LA BARCELONA AFRICANA.indd 10
23/10/17 16:17
LOCALITZACIONS 1.2
1.5
Sant Cugat
Horta Guinardó
Sarrià Sant Gervasi
Nou Barris
Les Corts 1.1 1.4
Sants - Montjuïc
Sant Andreu
Gràcia Eixample Sant Martí
Ciutat Vella
1.3
1.6 1.8
1.10
1.7 1.9
1.1 Museu d’Arqueologia de Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39. 1.2
Monestir de Sant Cugat. Sant Cugat del Vallès, a 25 km de Barcelona.
1.3 Santa Maria del Mar. Plaça de Santa Maria, 1. 1.4 Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n. 1.5 Església de Sant Feliu l’Africà. Carrer de Sardenya, 29. 1.6 Torres romanes. Plaça Nova, s/n. 1.7 Muralla romana. Carrers de la Tapineria i del Sotstinent Navarro. 1.8 Museu d’Història de Barcelona. Plaça del Rei, s/n. 1.9 Catedral de Barcelona. Pla de la Seu, s/n. 1.10 Església de Sant Pacià. Carrer de les Monges, 27. Vegeu-ne la ubicació detallada als plànols ampliats de les pàgines 144-155
11
LA BARCELONA AFRICANA.indd 11
23/10/17 16:17
Torre de la muralla romana visible a la plaça dels Traginers. (Foto: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona)
Ibers i cartaginesos
conseqüència de la pugna entre Cartago i Roma va ser que els romans iniciaren l’ocupació de l’actual territori català per interrompre les vies de subministrament de l’exèrcit cartaginès. Els romans, a més a més de vèncer Cartago, sotmeteren els poblers ibers i uns 10 o 15 anys abans de la nostra era fundaren la ciutat de Bàrcino, origen de l’actual Barcelona, damunt d’un possible establiment iber.
L’enfrontament que es produí al segle III aC entre Roma i Cartago, imperi africà situat on ara hi ha Tunísia, pel domini de la Mediterrània occidental va tenir la península ibèrica com a teatre de les operacions militars. Els cartaginesos no ocuparen l’actual territori català perquè havien pactat amb els romans que no travessarien el riu Ebre, però Anníbal, cabdill militar cartaginès, trencà aquest pacte durant la Segona Guerra Púnica i travessà Catalunya amb el seu exèrcit camí d’Itàlia el 219 aC. Ho va fer, però, per l’interior del país, evitant la zona costanera. Al pla de Barcelona hi vivien els laietans, els quals no entraren en contacte amb els cartaginesos. La
Romans des d’Alexandria fins a Bàrcino Entre els segles II i I aC Roma va anar ocupant tot el territori de la península ibèrica i el nord d’Àfrica fins a Egipte, i així completaren el seu imperi a totes dues
12
LA BARCELONA AFRICANA.indd 12
23/10/17 16:17
ribes de la mar Mediterrània. El nord d’Àfrica, sota l’imperi d’August, es va convertir en una única província romana, l’Àfrica proconsularis, on Egipte no era inclòs. La ciutat de Tarragona, capital de la província Tarraconense, era el centre del poder romà a Catalunya però, a partir del segle IV, Barcelona anà guanyant importància i s’hi equiparà. La ciutat de Barcelona es va integrar a la xarxa comercial de la Mediterrània occidental, que incloïa la costa mediterrània de la península ibèrica, la Gàl·lia Narbonensis, la península itàlica, i les terres nord-africanes de Mauretània i Numídia.
cristians feien servir el grec en la litúrgia, l’Església nord-africana va traduir la Bíblia al llatí i va assentar aquest idioma com a llengua de culte, que un segle després passaria a Roma. L’Església de la província Tarraconense, on eren inclosos els territoris de l’actual Catalunya, va mantenir estretes relacions amb les comunitats del nord d’Àfrica i en va rebre una forta influència. Els bisbes Cebrià de Cartago i Agustí d’Hipona van intervenir en els afers hispànics de l’Església i els llibres del bisbe barceloní sant Pacià van ser coneguts al nord d’Àfrica. Els testimonis arqueològics demostren que la disposició de les basíliques i els baptisteris primitius, i diversos aspectes ornamentals dels sepulcres descoberts a Catalunya, segueixen el model nord-africà. La invasió dels vàndals al segle V, i més tard dels àrabs, faran que aquesta relació minvi i s’oblidi l’origen africà del cristianisme a les terres catalanes.
Origen africà del cristianisme a Barcelona Els escriptors i bisbes cristians del nord d’Àfrica van tenir des del segle II una influència fonamental en l’Església occidental. Curio sament, mentre que a Roma els
Sabies que…? Sant Onofre, santa Maria Egipcíaca, sant Antoni Abat, sant Climent d’Alexandria i sant Maurici de Tebes són sants que gaudiren de gran devoció a Barcelona i a Catalunya i tenen la particularitat que són venerats tant per l’Església catòlica com per l’Església copta. La comunitat copta té actualment quasi dos centenars de seguidors a Barcelona, però no disposa d’església pròpia. Un altre sant africà amb molta devoció a la ciutat va ser sant Agustí, ja que a Barcelona es va establir la primera comunitat agustiniana de la cristiandat a finals del segle IV.
13
LA BARCELONA AFRICANA.indd 13
23/10/17 16:17
Els poblats ibers del pla de Barcelona Va ser durant la Segona Guerra Púnica que l’exèrcit cartaginès va travessar el riu Ebre i es va introduir a l’actual territori català per arribar fins a la península itàlica i atacar Roma. En aquella època al pla de Barcelona hi vivia el poble iber dels laietans i sembla que hi havia diversos petits poblats ibers: un al capdamunt de la muntanya de Montjuïc, que era el poblat més important, i altres establiments al turó de la Rovira, al Putxet, a prop de l’Hospital de Sant Pau, a la plaça de la Gardunya i potser al mont Tàber. D’aquella època (segle III aC), se’n coneix una moneda ibera on surt el nom de Bàrkeno, antecedent de la Bàrcino romana. Al Museu d’Arqueologia de Barcelona (1.1) podem veure diversos objectes dels ibers i també estatuetes púniques.
Un sant nord-africà, difusor del cristianisme a Barcelona Sant Cugat i el seu company, o germà, sant Feliu havien nascut a la ciutat de Scil·li, situada a la vora de Cartago. Tots dos estudiaven a Cesarea (actual Alger) i van arribar a Barcelona a finals del segle III per predicar el cristianisme. Mentre que sant Cugat es va quedar a Barcelona, sant Feliu es va traslladar a fer tasques de missioner a Girona. Al cap de poc temps de la seva arribada, es va desfermar la persecució de l’emperador Dioclecià contra els cristians i sant Cugat fou detingut.
Aquest quadre d’Ayne Bru, pintor flamenc establert a Barcelona, mostra l’execució de Sant Cugat. Al fons es veu la façana del monestir de Sant Cugat del Vallès tal com era a principis del segle XVI, amb el campanar inacabat. (© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (1502-1507). Foto: Jordi Calveras)
14
LA BARCELONA AFRICANA.indd 14
23/10/17 16:17
Diu la tradició que fou llançat al foc on ara hi ha la plaça de Sant Cugat, però miraculosament se’n salvà; aleshores fou martiritzat al campament militar denominat Castrum Octavianum l’any 304. Al lloc del martiri s’edificà al segle V una petita església i posteriorment, entre els segles IX i XIV, un monestir (1.2) on es conservaren les seves relíquies. A l’església de Santa Maria del Mar, en una petita cripta sota el presbiteri, es conserva una arqueta amb les restes de sant Cugat (1.3). Al MNAC (1.4) es pot veure una taula pintada per Ayne Bru el 1504 amb la degollació de sant Cugat i una urna del segle XIII que conté les restes de sant Càndid —comandant de la Legió Tebana nascut a l’Alt Egipte i que morí en la mateixa persecució— procedent del monestir de Sant Cugat. El company de sant Cugat, sant Feliu, fou conegut amb el sobrenom de l’Africà i té una església dedicada a Barcelona (1.5).
Bàrcino en temps de la predicació de Sant Cugat Quan sant Cugat va predicar a Barcelona, a finals del segle III i principis del IV, la ciutat devia tenir uns 5.000 habitants i era situada damunt el mont Tàber, una petita elevació de 25 m sobre el nivell del mar. En aquests anys s’estava construint una important muralla amb 76 torres de 18 m d’altura per protegir tota la ciutat de les invasions dels pobles germànics que aleshores ja havien començat a penetrar a l’imperi romà. Gràcies a aquestes muralles, de les quals podem veure les dues torres (1.6) que flanquejaven la Porta Praetoria, i alguns llenços de muralla (1.7), Bàrcino va posar-se al mateix nivell d’importància que Tàrraco (Tarragona), la capital de la Hispània Citerior, i mantenia un important comerç de vins, cereals, marisc i peix amb la Gàl·lia, Itàlia i el nord d’Àfrica. Al subsòl del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) es poden visitar més restes de la Barcelona d’aquesta època (1.8)
Sant Pacià, bisbe barceloní conegut al nord d’Àfrica Sant Pacià va ser un bisbe de Barcelona del segle IV que va néixer i morir en aquesta ciutat. Els seus escrits van tenir difusió pel nord d’Àfrica, la qual cosa confirma la relació entre l’Església de les terres catalanes amb l’Església nord-africana. A la catedral de Barcelona hi ha l’altar de Sant Pacià (1.9), on podem admirar un retaule barroc realitzat l’any 1688 per l’escultor Joan Roig. A Barcelona també trobem l’església de Sant Pacià (1.10) a Sant Andreu de Palomar; en aquest edifici podem contemplar el mosaic d’estil neoclàssic dissenyat per Antoni Gaudí entre 1879 i 1881 format per peces de marbre i gres calcari de diferents colors.
15
LA BARCELONA AFRICANA.indd 15
23/10/17 16:17
2
AMAZICS I IEMENITES A BARCELONA Segles VIII a XII La conquesta de la península ibèrica pels amazics i els àrabs islamitzats del nord d’Àfrica i la consolidació del marquesat de la Gòtia per part dels francs van convertir Barcelona en una ciutat de frontera entre els regnes musulmans i els regnes cristians. Es van succeir períodes d’enfrontaments militars i altres de pau en què van arribar a la ciutat elements de la cultura àrab andalusina i magribina.
Vista del delta del Llobregat. Durant els segles IX i X aquest riu marcava la frontera entre les terres cristianes i les terres musulmanes. (Foto: Ferran Pestaña via Visual Hunt/CC BY-SA)
16
LA BARCELONA AFRICANA.indd 16
23/10/17 16:17
LOCALITZACIONS 2.1
Viladecans
2.2
Gavà
2.3
Castelldefels
2.5
Sant Cugat
2.6
Horta Guinardó
Sarrià Sant Gervasi Les Corts 2.4
Nou Barris Sant Andreu
Gràcia Eixample
Sants - Montjuïc
Ciutat Vella
2.13 Sant Martí
2.7
2.8
2.9
2.10
2.11
2.12
2.1 Estany de Remolar-les Filipines. Autovia de Castelldefels, C-31, sortida Viladecans-les Filipines, a 20 km de Barcelona. 2.2 Castell d’Eramprunyà. Museu de Gavà, plaça de Dolors Clua, 13-14, a 22 km de Barcelona. 2.3 Castell de Castelldefels. Plaça del Castell, 1, a 25 km de Barcelona. 2.4 Castell de Port. Parc del Mirador de Migdia, camí de l’Esparver. 2.5 Monestir de Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat del Vallès, a 25 km de Barcelona. 2.6 Torre Rodona. Carrer del Doctor Cardenal, 5-7, cantonada carrer de Sabino Arana. 2.7 Estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III. Plaça de Ramon Berenguer el Gran. 2.8 Situació de l’antic cementiri musulmà. Plaça Comercial, s/n. 2.9 Situació de l’antic mercat d’esclaus. Pla de la Seu, s/n. 2.10 Museu MUHBA El Call. Placeta de Manuel Ribé, s/n. 2.11 Santa Maria del Mar. Plaça de Santa Maria, 1. 2.12 Monestir de Sant Pau del Camp. Carrer de Sant Pau, 101. 2.13 Museu del Disseny. Plaça de les Glòries Catalanes, 37. Vegeu-ne la ubicació detallada als plànols ampliats de les pàgines 144-155
17
LA BARCELONA AFRICANA.indd 17
23/10/17 16:17
Barcelona en poder dels amazics
van intentar convertir a l’Islam la població local. Es van limitar a imposar un tribut als qui no eren de fe musulmana, cosa que devia facilitar les conversions. Sembla que la catedral de Barcelona va ser convertida en mesquita, mentre que el culte cristià es va continuar practicant a l’església dels Sants Just i Pastor. L’economia de la ciutat, que aleshores havia perdut molta població i possiblement tenia poc més d’un miler habitants, es va reactivar gràcies al comerç amb Orient, d’on arribaven perfums, joies i esclaus, mentre que s’exportava lli, mel i oli. La integració de Barcelona a Xarq al-Àndalus, que és com els iemenites i amazics conqueridors denominaven la part oriental de l’emirat de Còrdova, va durar fins
El general amazic Tàriq travessà l’estret de Gibraltar l’any 711 per ajudar el pretendent al tron visigot, Àquila II, contra el rei Roderic. La crisi de la monarquia visigòtica a Hispània va permetre que la penetració de les tropes amazigues fos ràpida. Barcelona va ser conquerida el 716 i, una mica més tard, es va completar la presa de tot el regne visigòtic amb la conquesta de Narbona al nord dels Pirineus. L’ocupació musulmana de Barcelona per les tropes nord-africanes es va produir d’una manera força pacífica. De fet, la ciutat no va oferir gaire resistència a diferència de Tarragona, que va ser destruïda. Els musulmans no
Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, on es va conservar el culte cristià quan els musulmans van ocupar Barcelona el segle VIII. En aquella època hi havia una església visigòtica de la qual es conserven algunes restes. L’actual edifici és gòtic, construït entre els segles XIV i XVI. (Foto: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona)
18
LA BARCELONA AFRICANA.indd 18
23/10/17 16:17
a l’any 801, quan les tropes franques de Lluís el Pietós van assetjar la ciutat durant sis mesos després que el mateix Sadun Al-Ruayni, valí musulmà de Barcelona, demanés l’ajut de l’emperador Carlemany contra l’emirat de Còrdova. La capital catalana va ser integrada al ducat de la Gòtia i la frontera amb l’emirat d’al-Àndalus quedà establerta al riu Llobregat. La proximitat de la frontera va fer que Barcelona patís diversos atacs de les tropes musulmanes. Especialment importants van ser els que va patir el 935 per mar i el 985 per terra. En aquests atacs la ciutat emmurallada resistia, però els ravals eren devastats.
A les terres que actualment formen Catalunya hi va haver dos regnes de taifes consolidats: els de Lleida i Tortosa. Aquests regnes de taifes musulmans tingueren una complexa relació d’aliances i enfrontaments amb els comtes de Barcelona, que tot sovint intervenien en les lluites dinàstiques que s’hi produïen, sempre amb l’interès de posar tributs a ciutats o bé saquejar-les com a mitjà per obtenir beneficis econòmics. Els regnes de taifes de Tortosa i Lleida van subsistir fins que foren conquerits pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als anys 1148 i 1149, respectivament. Barcelona, centre de difusió i traducció de textos científics escrits en àrab
Les taifes catalanes L’any 1031 el califat de Còrdova es va dividir en una munió de petits nuclis comarcals o regionals com a conseqüència de la guerra civil que hi va haver entre el califa Hixam III i els successors d’Almansor. Durant el període de les taifes Al-Àndalus va estar integrat en el mateix regne que les terres del Magrib i del Sàhara Occidental, on van dominar diferents grups religiosos i regionals amazics. Aquesta integració es va produir primerament per l’entrada dels almoràvits, a finals del segle XI, a la península; a mitjan segle XII els almohades, un altre grup religiós amazic nord-africà, va substituir els almoràvits en el poder a AlÀndalus; finalment, a principis del segle XIII, el benimerins, amazics de l’Alt Atles, ocuparen la zona de l’estret de Gibraltar.
El llegat científic dels antics grecs, perdut en gran part a l’Europa occidental durant l’època de les invasions dels pobles germànics i eslaus, va ser conservat a l’imperi bizantí i d’allà fou conegut i traduït a l’àrab. Els llibres científics, escrits en llengua àrab, s’expandiren amb les conquestes pel nord d’Àfrica i per aquesta via van arribar a la península ibèrica, a Al-Àndalus. Com que el nivell científic i de civilització dels pobles musulmans del nord d’Àfrica i d’Al-Àndalus era força superior al dels regnes cristians de l’Europa occidental, molts homes de ciència, que aleshores eren bàsicament eclesiàstics, giraren els ulls cap al món musulmà. El comtat de Barcelona, que feia frontera amb el món musulmà, va ser un dels
19
LA BARCELONA AFRICANA.indd 19
23/10/17 16:17
punts des d’on la ciència escrita en àrab va ser traduïda al llatí i expandida per l’occident europeu. En aquesta tasca van intervenir diverses personalitats científiques
de Barcelona, juntament amb els monestirs de Ripoll i Sant Cugat del Vallès, on es traduïren textos de matemàtiques, astronomia, astrologia i altres ciències.
Sabies que…? A través dels llibres dels científics àrabs d’Al-Àndalus es va conèixer a la península ibèrica l’astrolabi, un instrument de navegació que servia per mesurar l’altura del sol o de l’estrella polar. L’anomenat astrolabi de Barcelona és el més antic amb caràcters carolingis que s’hagi conservat. Sembla que va ser construït l’any 980 per l’ardiaca de la catedral de Barcelona Sunifred Llobet, cèlebre astrònom català. Va ser autor de llibres d’astrologia i va traduir al llatí alguns tractats àrabs d’astronomia, cosa que segurament li va servir d’orientació per a la construcció de l’astrolabi. L’aparell original és a París, però se’n conserva una còpia a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Astrolabi de Barcelona, construït l’any 980 per Sunifred Llobet. (Foto: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona)
20
LA BARCELONA AFRICANA.indd 20
23/10/17 16:17
L’atac pirata a Barcelona de l’any 935 El 15 de juliol de l’any 935 una flota formada per quaranta naus, mil soldats i dos mil mariners comandada per Ibn Hamona va atacar Barcelona després d’haver devastat diverses localitats de l’Empordà i del Maresme. Els barcelonins es van refugiar dins les muralles, tancaren les portes i lluitaren de dalt estant des de bon matí fins a la posta de sol. L’endemà la flota andalusina es dirigí al delta del Llobregat, segurament en veure que no podrien prendre la ciutat. L’exèrcit del comte Sunyer els va seguir des de la costa fins que els musulmans desembarcaren i s’organitzà una batalla campal en què els catalans foren derrotats. Després de saquejar la comarca i agafar captius, l’estol andalusí salpà cap a Tortosa, primera ciutat important d’Al-Àndalus. Ibn Hamona, comandant de la flota, salpà després cap a Ceuta i Tànger. L’any següent, el comte de Barcelona, per venjar aquest atac, assaltà Tortosa i imposà a la ciutat un tribut per deu anys.
El delta de Llobregat al segle X Si volem veure com era aquesta costa propera al delta del Llobregat i situar-nos a prop del lloc on catalans i musulmans lluitaren l’any 935, podem visitar l’espai natural de l’estany de Remolar i les Filipines (2.1), on en un recorregut reduït podrem veure les maresmes i estanys que cobrien la costa, una gran varietat d’ocells des de diferents punts d’aguait i un prat d’orquídies. El delta del riu Llobregat ha crescut en els últims mil anys i per això la línia de costa del segle X era uns 1.500 m més endins que en el moment actual.
Barcelona, ciutat de frontera entre l’imperi carolingi i al-Àndalus Durant els segles IX i X Barcelona estava molt a prop de la frontera entre l’imperi dels reis carolingis, dels quals eren vassalls els comtes catalans, i el califat de Còrdova. Aquesta frontera la marcava el riu Llobregat i això va fer que els comtes barcelonins intentessin consolidar-la amb una sèrie de castells, guàrdies i guardioles a les muntanyes de l’Ordal i el massís del Garraf. D’aquestes fortificacions de la frontera entre musulmans i cristians podem visitar actualment, a prop de Barcelona, els castells d’Eramprunyà (2.2) i de Castelldefels (2.3), des d’on gaudirem d’una gran vista sobre la costa i el delta del Llobregat. A l’interior del darrer castell podem visitar una església preromànica del segle X, construïda precisament en aquesta època. Més a prop de la ciutat, hi havia la zona deltaica del Llobregat on s’aixecaven diverses torres de vigilància i defensa de les quals no queden restes, i la muntanya de Montjuïc on el noble Mir Geribert va fer construir el castell de Port al capdamunt del Fossar de la Pedrera. En aquest indret des de 21
LA BARCELONA AFRICANA.indd 21
23/10/17 16:17
l’època romana s’extreia pedra per a les construccions de Barcelona. Al lloc on hi havia el castell veurem una placa commemorativa (2.4) i gaudirem d’una excel·lent vista sobre el delta. La situació geopolítica de la Ciutat Comtal explica que durant dos segles la vida hi fos insegura i que sovint els seus habitants haguessin de protegir-se de les incursions dels sarraïns.
L’abat de Sant Cugat del Vallès que escrigué un llibre per al fill del califa de Còrdova Gotmar fou abat de Sant Cugat del Vallès (2.5) i bisbe de Girona. L’any 940 va redactar una Crònica dels reis francs (el comtat de Barcelona aleshores formava part del regne dels francs) que s’ha conservat només en la versió en àrab, dedicada a al-Hakam, fill del califa Abd al-Rahman III. Gotmar la va dur personalment a Còrdova, com a ambaixador del comte Sunyer, poc després de redactar-la. Segurament que el llibre de Gotmar estava redactat en llatí i el príncep al-Hakam, interessat en la cultura dels cristians, el va fer traduir a l’àrab. A través d’aquestes traduccions, obres com la de Gotmar arribaven al nord d’Àfrica gràcies als lligams que hi havia amb el califat d’Al-Àndalus.
El saqueig de Barcelona per Almansor desencadenà la independència dels comtats catalans Muhammad ibn Abi Amir, conegut com a Almansor, era un general andalusí que arribà a governar de fet Al-Àndalus i les zones costa neres del Magrib. Almansor va vèncer el comte de Barcelona Borrell II en la batalla de Rovirans, a prop de Terrassa, l’any 985. Immediatament va dirigir les seves tropes contra Barcelona. Borrell II reuní les seves forces per resistir a la ciutat. Conten que Almansor va fer construir un fonèvol mitjançant el qual va llençar dins la ciutat els caps dels cavallers morts a la batalla de Rovirans per aterrir els habitants. Tot seguit va assaltar la plaça. Les tropes musulmanes van incendiar i devastar els ravals i part de la ciutat; també van endur-se tot de barcelonins per vendre com a esclaus. El comte Borrell II, enrabiat perquè el rei franc Lotari I no li va enviar cap ajuda, va negar-se a continuar fent-li vassallatge i per això es considera que amb aquest comte comença la independència dels comtats catalans. Després d’aquest devastador atac, els comtes de Barcelona van decidir construir torres de vigilància en punts estratègics; una de les poques que es conserven és la Torre Rodona (2.6), que realment és la base d’una torre circular amb porta elevada; aquesta construcció està adossada a l’antiga masia de Can Vinyals de la Torre, del segle XVII, que la va aprofitar com a torre de defensa.
22
LA BARCELONA AFRICANA.indd 22
23/10/17 16:17
La Torre Rodona és una torre de vigilància construïda el segle X per prevenir els atacs dels musulmans. L’original havia de ser força més alta que la base que se n’ha conservat. (Foto: Joan M. Serra)
23
LA BARCELONA AFRICANA.indd 23
23/10/17 16:17
