Joan M. Serra
Mestre i llicenciat en Geografia. A més de treballar a l’ensenyament, s’ha dedicat a la formació del professorat a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha produït materials didàctics per a l’ensenyament de la Geografia i de la Història i ha participat en l’elaboració de diverses webs sobre memòria històrica. És coautor del llibre Els nacionalismes perillosos (1995), del projecte pedagògic Ciutat, territori i paisatge (2008), premiat pel Consell d’Europa, i dels webs Els mestres de la República a Manresa (2012) i Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba (2016), produïts per l’Associació Memòria i Història de Manresa. També és autor de La Barcelona britànica i irlandesa (2017) i de La Barcelona africana (2017), d’aquesta mateixa col·lecció.
Col·lecció Barcelona Cosmopolis
Seguint els itineraris d’aquesta guia podreu recórrer llocs de la ciutat de Barcelona que tenen o han tingut alguna relació amb els països germànics i del Benelux, concretament Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica i Suïssa. A través dels itineraris del llibre podrem resseguir la presència a la ciutat dels visigots i dels francs, l’estreta relació dels orígens de Catalunya amb l’imperi carolingi, a més dels importants intercanvis culturals i econòmics que es configuren plenament a la baixa edat mitjana. Amb el llibre a la mà podrem reviure sobre el paisatge urbà l’adhesió de Barcelona a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió; la influència germànica en la Renaixença catalana; les aportacions a la industrialització i al comerç de Barcelona de suïssos, alemanys, belgues i austríacs que s’establiren a la ciutat; la germanofília de la burgesia catalana i l’empremta del nazisme a Barcelona, fins a arribar a l’època actual en què la ciutat concentra destacades inversions econòmiques d’aquests països.
Codi IBIC:
WTH / HBJ / 1DSEJ
Portada BCN germànic i del Benelux 2
Pavelló Alemany de l’Exposició Universal del 1929 (© Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona)
20/9/18 13:59
Col·lecció: Barcelona Cosmopolis • 7
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX
JOAN M. SERRA
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 1
19/09/18 12:13
Primera edició: octubre del 2018 © del text: Joan M. Serra Sala © de les imatges: Joan M. Serra, Vicente Zambrano, Pepe Navarro, Antonio Lajusticia, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, MUHBA, MNAC, PHT Air Picture Tavisa, Ajuntament del Prat de Llobregat, Municipi d’Elna, Renaud Camus-Visual Hunt, Editorial Sabina, Creative Commons, Internet Archive, JosepBC/Creative Commons, Enfo/Creative Commons, FGC, FrankWeber-Visual Hunt, nemor2-Visual Hunt, Falling Outside The Normal Moral Constraints-Visual Hunt, revista Sàpiens, Christoph MuellerGirod Visual Hunt, ZVAB/ Creative Commons, Josep Huguet, M. Dolors Estrada, Editorial Entramat/Ediciones Urano, Leo-setä–Visual Hunt, Oktoberfest Barcelona/ Eventop Carpas, Dutch National Archives/Creative Commons i Nestlé España SA Coordinador de la col·lecció Barcelona Cosmopolis: Josep Huguet Biosca Col·laboració especial: Josep Alert Puig Procedència dels mapes: base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (disponible a www.icgc.cat), excepte aquells casos en què s’especifiquen altres procedències © d’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions Edita: 9 Grup Editorial – Cossetània Edicions C. de la Violeta, 6 – 43800 Valls Tel. 977 60 25 91 cossetania@cossetania.com – www.cossetania.com Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Jordi Campillo Gámez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Bertran Cazorla Rodríguez i Anna Giralt Bruner Directora de Comunicació: Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart Disseny i composició: 3 x Tres Impressió: Anman Gràfiques del Vallès, SL ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9156-153-8 ISBN Cossetània Edicions: 978-84-9034-742-3 DL T 1037-2018 El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor Tots els drets reservats
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 2
19/09/18 12:13
ÍNDEX PRÒLEG per Krystina Schreiber......................................................................5 INTRODUCCIÓ..........................................................................................7
ELS INDRETS
1. DESPRÉS DELS ROMANS: ELS GOTS Segles V al VIII..............................................................................10
2. BARCELONA I AQUISGRÀ, SOTA EL MATEIX EMPERADOR Segles IX al XII .............................................................................18
3. COMERCIANTS, MILITARS I RELACIONS DINÀSTIQUES Segles XIII a XV.............................................................................28 4. QUAN CATALANS I GERMÀNICS VAN COMPARTIR EMPERADOR Segles XVI i XVII............................................................................40
5. BARCELONA, ALIADA A L’IMPERI AUSTRÍAC Segle XVIII....................................................................................52 6. BARCELONA, ENTRE LA REPRESSIÓ FILIPISTA I LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA Segle XVIII i principis del XIX ........................................................62
7. DEL ROMANTICISME ALEMANY AL MODERNISME CATALÀ Segle XIX i principis del XX ...........................................................70
8. SUÏSSOS, ALSACIANS, BELGUES I ALEMANYS EN LA INDÚSTRIA I EL COMERÇ Segle XIX i principis del XX............................................................82
3
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 3
19/09/18 12:13
9. DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL AL NAZISME Principis del segle XX fins al 1936 ................................................94 10. BARCELONA, TRASBALSADA PER LA GUERRA, EL NAZISME I LA DICTADURA Del 1936 al 1975 ........................................................................106
11. LITERATURES EN CONTACTE I CATALANÍSTICA GERMÀNICA ...........................................................................118
12. ARTS, CINEMA, MÚSICA.......................................................130 13. EL FRANKFURT, EL SUÍS, LA CERVESA I EL BARÇA ......138 14. ECONOMIA I CONEIXEMENT ...............................................150
ALEMANYA, ÀUSTRIA, BÈLGICA, LUXEMBURG, PAÏSOS BAIXOS I SUÏSSA A BARCELONA ................................162 AGRAÏMENTS................................................................................166 ELS MAPES ..................................................................................167
4
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 4
19/09/18 12:13
PRÒLEG La primera vegada que vaig ser a Barcelona fou el 1998, durant unes vacances amb motxilla. Em vaig emportar la impressió d’una ciutat típicament meridional: soroll i calor pertot arreu, i aquella sensació d’un cert desordre organitzat que —en el fons— ens atreu als alemanys, però que ens costa imaginar de viure-hi sense estressar-nos més del compte. No va ser fins a la segona visita, el 2002, coincidint amb l’entrada de l’euro, que vaig decidir quedar-m’hi. Venia d’Austràlia, amb les seves platges de surf precioses i una sensació d’espai tremenda, i amb nits en densos boscos en què semblava que es podia tocar el silenci. Barcelona era tot el contrari. Però hi havia una cosa que de seguida em va fer sentir a casa i que feia molt que em faltava: arribar a Barcelona era arribar a una ciutat molt europea. És aquesta idea de la Barcelona i Catalunya mirant cap a Europa que en part em va captivar. I com molt bé dibuixa aquesta guia sobre la Barcelona d’influència germànica, aquesta ciutat fa segles que s’ha entès com a una capital europea: una capital de comerç, d’intercanvi econòmic, social, cultural, artístic, literari, etc. I, com tots els països, Catalunya i Barcelona han viscut moments de llum i moments de foscor, de grans èxits i de grans fracassos, sovint compartits amb els pobles germànics: com la defensa comuna d’un model més federal
en la guerra de Successió del segle XVIII, el procés d’industrialització que convertí Barcelona en una de les ciutats industrials més importants d’Europa, o l’interès compartit pels grans moviments artístics i de pensament europeus. I és aquesta barreja d’elements comuns i alhora diferents (com és el clima assolellat, el menjar mediterrani o el tarannà menys rígid i més obert) el que ens fa sentir ràpidament com a casa. I encara que corro el risc de caure en tòpics (sovint els tòpics són més veritat del que ens agradaria admetre), he de confessar que després d’anys treballant a Barcelona i en altres indrets de la península ibèrica, ara puc entendre que molts catalans diguin que Catalunya és com l’Alemanya o la Suïssa del sud d’Europa. Per tot això, no és estrany que els lligams econòmics de Catalunya siguin especialment intensos amb Alemanya i Suïssa. Com s’explica en aquesta guia, Catalunya, i en especial Barcelona, concentren quasi la meitat de les empreses que aquests dos països tenen a Espanya. Som molts també els alemanys que vivim a la ciutat, uns set mil ofi cialment registrats. Si a això hi sumem els turistes alemanys que rep Barcelona (més d’un milió i mig l’any 2017), més els dels països del Benelux, Suïssa i Àustria, som més de tres milions de germànics que gaudim o treballem anualment en aquesta acollidora i estimada terra. 5
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 5
19/09/18 12:13
En canvi, sorprèn que encara a les dues bandes sovint se sàpiga ben poc sobre els estrets lligams històrics entre les dues cultures. De fet, fins fa pocs anys, encara molts alemanys preguntaven als qui vivim a Catalunya si el català és una llengua pròpia o un dialecte de l’espanyol, quan, com s’explica en la guia, ja al segle XV es van fer traduccions de l’alemany al català i l’any 1480 fou un impressor alemany, Nicolau Spindeler, qui va imprimir el primer llibre en català a Barcelona, Regiment de prín cep, d’Egidio Colonna. El mateix Spindeler imprimí el 1484 l’històric Llibre de Consolat de Mar. L’impressor barceloní més important d’aquella època va ser també un alemany, Joan Rosenbach, el qual imprimí el primer diccionari català-alemany, un Vocabolari molt profitos per apendre lo Catalan Ala many y lo Alamany Catalan. De fet, les relacions entre el món català i els països de llengües germàniques ve de lluny, de quan a la fi de l’imperi romà diversos pobles germànics s’instal·laren a l’en torn del Pirineu i hi deixaren empremta lingüística i jurídica. Més tard, el naixement medieval de Catalunya va estar lligat a l’emperador Carlemany. I diverses relacions comercials i dinàstiques es teixiren durant la baixa edat mitjana. Barcelona tingué una especial relació empàtica amb dos emperadors germànics: Carles V (segle XVI) i Carles VI d’Àustria (segle XVIII). Entre els segles XIX i XX, les influències en l’àmbit industrial, literari i musical foren clares. Es van compartir, també, els drames de la guerra civil i la guerra mundial.
I en la contemporaneïtat, s’han eixamplat els contactes en tots els camps de l’economia i la cultura. A Catalunya no és gaire conegut que la biblioteca més gran de literatura catalana fora dels Països Catalans es troba a Alemanya, a la Goethe-Universität de Frankfurt, dirigida pel catedràtic de romanística Tilbert Dídac Stegmann, guardonat per la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1985. O que actualment es pot estudiar el català almenys a 21 universitats alemanyes. I, fins i tot, en l’apartat esportiu, la influència suïssa i holandesa en el futbol barceloní del segle XX ha estat determinant. La història comuna que ens uneix, la cultura del treball, les afinitats de pensament i sensibilitats compartides a vegades han quedat sepultades sota del domini i de la visió de la història dels grans imperis primer i dels grans estats després. Per això aquest llibre, La Bar celona germànica i del Benelux, és una joia especialment important. La Barcelona germànica i del Benelux ens descobreix moltes coses que no es troben en altres guies. Particularitats buscades per l’ull de l’explorador pacient i detallista, presentades de forma perfectament estructurada, però amb to amè i il·lustrat amb moltes imatges. Després de la lectura, el lector passejarà amb una altra mirada per Barcelona. Personalment, m’ha fet redescobrir l’apassionant història que tenim en comú i que fa que els germànics que vivim a Barcelona ens sentim encara més a casa nostra. Krystina Schreiber Periodista
6
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 6
19/09/18 12:13
INTRODUCCIÓ L’empremta centreeuropea a Barcelona
Moltes persones han observat més d’una vegada un cert substrat germànic en el caràcter català, tant que hom ha qualificat els catalans com “els alemanys del Mediterrani”. Històricament és cert que hi ha hagut una profunda relació entre Catalunya i la seva capital, Barcelona, amb el centre d’Europa; no en va foren funcionaris carolingis els primers comtes de Barcelona, com també ho és el costum de fer festa els Dilluns de Pasqua o eren d’arrel germànica molts dels antropònims medievals més populars. Aquesta guia pretén descobrir indrets i personatges de la ciutat que han tingut relació amb Alemanya, Àustria, Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, i les empremtes que persones, moviments artístics i culturals de procedència centreeuropea han deixat a Barcelona. Per tant, hi apareixen tant aquells llocs emblemàtics que molta gent coneix i visita de la capital catalana, com indrets més modestos que ens recorden els personatges que van teixir aquestes relacions i que són significatius en la història que enllaça Barcelona amb els països germànics i del Benelux.
Els capítols del llibre estan estructurats en dues parts: de l’1 al 10 se segueix un fil cronològic que arrenca de l’època de les invasions dels visigots i els francs fins arribar a la fi de la dictadura franquista, el 1975. A través d’aquests capítols anem veient diversos moments i episodis històrics en què Barcelona i els pobles germànics i del Benelux han tingut relacions comercials, culturals o bèl·liques i els rastres que això ha deixat en edificis i llocs de la ciutat que es poden visitar. Els quatre capítols següents, de l’11 al 14, tracten de manera temàtica aspectes diversos com la literatura, la gastronomia i d’altres, però ja centrats en els segles XX i XXI. A cada capítol trobareu un plànol esquemàtic de Barcelona amb un seguit de localitzacions relacionades amb el tema que es tracta. A continuació, una explicació històrica i, després, una sèrie de petits articles en què es destaquen personatges, fets, edificis i moments que posen en relació Barcelona amb Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg. El llibre es clou amb una llista d’entitats i organismes
7
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 7
19/09/18 12:13
d’aquests països a Barcelona i una sèrie de mapes de districtes municipals on es tornen a repetir les localitzacions amb l’objectiu que cadascú pugui confeccionar-se uns itineraris cronològicament, per temes o per proximitat. La Barcelona germànica i del Benelux vol ser una invitació al turisme de coneixement, dedicada a les persones que tenen curiositat i interès per descobrir als carrers i
places de la capital catalana les empremtes, petites o grans, que hi ha deixat la història d’aquests pobles centreeuropeus i els lligams històrics, econòmics i culturals que ens hi uneixen. Aquesta obra forma part de la col·lecció Barcelona Cosmopolis, promoguda per l’empresa cions, fruit de la col·la CatEmo boració entre Cossetània Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.
8
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 8
19/09/18 12:13
Transbordador aeri del port de Barcelona. Foto: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona
ELS INDRETS LA BARCELONA GERMAÌ€NICA I DEL BENELUX.indd 9
19/09/18 12:13
1
DESPRÉS DELS ROMANS: ELS GOTS SegleS V al VIII Barcelona va ser fundada pels romans. Era una petita ciutat comparada amb Tarragona, fins que aquesta va ser destruïda pels francs. Aleshores va fortificar el seu recinte emmurallat i es va convertir en la ciutat més important del territori. Per aquesta raó els visigots, un poble germànic, la van triar com a capital al segle VI.
1.14
Muralles romanes de Barcelona, construïdes a 1.15 1.16 finals del segle III i principis del IV. Foto: Joan M. Serra
10
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 10
19/09/18 12:13
LOCALITZACIONS
Horta Guinardó
Sarrià Sant Gervasi
Nou Barris
Les Corts
Sant Andreu
Gràcia Eixample
Sants - Montjuïc
Sant Martí
Ciutat Vella
1.1
1.2
1.3
1.4
1.5
1.6
1.7
1.1 Restes de la primera muralla romana. Plaça dels Traginers. 1.2 Museu d’Història de Barcelona. Plaça del Rei, s/n. 1.3 Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore. Carrer d’Avinyó, 19. 1.4 Temple romà. Carrer del Paradís, 9. 1.5 Muralles romanes. Carrers de la Tapineria i del Sotstinent Navarro. 1.6 Basílica dels Sants Just i Pastor. Plaça de Sant Just, 1. 1.7 Sant Pau del Camp. Carrer de Sant Pau, 101. Vegeu-ne la ubicació detallada als plànols ampliats de les pàgines 168-179
11
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 11
19/09/18 12:13
L’esfondrament de l’imperi romà sota l’empenta germànica
les seves muralles amb la construcció d’un nou cinturó més potent que el que ja tenia i fent que la ciutat comencés a substituir les funcions que fins aleshores havia exercit Tarragona. A principis del segle V els sueus i els vàndals —pobles germànics del Bàltic— i els alans van penetrar a la península ibèrica i van passar a dominar-ne diferents zones, però gairebé no van afectar la província Tarraconense, en bona part perquè hi entraren els visigots, els quals actuaven com a poble federat de Roma i en defensaven els interessos imperials.
A mitjan segle III es va fer evident la debilitat de l’imperi romà que estava immers en una profunda crisi econòmica i política. Barcelona, en aquesta època, era una ciutat que formava part de la província Tarraconense, amb capital a Tarragona, una important urbs que havia arribat a tenir uns 30.000 habitants. Cap a l’any 250 els francs, un poble d’origen germànic, aprofitant la situació de debilitat de l’imperi, van arribar fins a Tarragona, la van destruir i van ocupar la Tarraconense durant poc més d’una dècada, fins que en van ser expulsats per l’exèrcit romà. La situació d’inseguretat va propiciar que Barcelona reforcés
La Barcelona visigoda La destrucció de Tarragona va fer que Barcelona, protegida darrere la seva potent muralla amb
Al Museu d’Història de Barcelona es poden contemplar nombroses restes de la Barcelona romana i visigòtica. Foto: Pepe Navarro. Ajuntament de Barcelona
12
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 12
19/09/18 12:13
vuitanta torres, adquirís prou rellevància perquè els visigots hi establissin la cort i la convertissin en capital dels seus dominis en diversos períodes. Tot i que l’etapa visigoda és bastant desconeguda, sembla que l’ocupació del territori va ser pacífica i que els ciutadans no van abandonar la forma de vida romana, en part perquè els visigots també estaven força romanitzats. A la ciutat, aquests no van constituir una població important: solament van ocupar llocs de poder, com la guarnició militar i els càrrecs civils i militars. Els visigots que van ocupar Barcino eren arrians, mentre que la ciutat, per tradició hispanoromana, era catòlica. Barcelona, de manera excepcional, disposava de dues seus episcopals: una d’arriana, amb centre a la zona on actualment hi ha la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, i una de catòlica, al lloc que ara ocupa la basílica dels Sants Just i Pastor. A partir de finals del segle VI la conversió dels reis visigots de Toledo al catolicisme va fer que la població d’aquest origen anés abandonant l’arrianisme. D’aquests segles convulsos i amb canvis de poder constants en queden escassíssimes restes arquitectòniques, tant perquè la minsa població no exigia fer noves edificacions com perquè les diverses destruccions i
Sabies que…? La taula de l’altar major de la catedral de Barcelona està sostinguda per unes potes coronades per dos capitells visigòtics que es devien conservar de l’edificació primitiva del segle VI. A tot Catalunya no hi ha cap gran edifici visigòtic a causa de la feblesa de la població d’aquest origen i el predomini de l’art hispanoromà; en canvi, en la llengua catalana sí que n’han quedat força noms propis, vocabulari militar, alguns topònims i paraules usuals com maduixa, bru, bugada, roba, tap, etc.
remodelacions acabaren per enterrar aquestes restes. Sí que en tots aquests anys continuaren en peu i en ple ús les muralles romanes que protegien Barcelona i la convertien en un centre de poder, com ens demostra el fet que es disposava d’una seca per batre moneda.
13
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 13
19/09/18 12:13
Torre romana de la plaça dels Traginers i pany de muralla. D’aquesta torre falta la part superior perquè damunt seu es va edificar una casa a l’època medieval. Foto: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona
L’ocupació de Barcelona pels francs El primer poble germànic que va arribar a la capital catalana i la va ocupar van ser els francs. Cap a l’any 250 un grup de francs, aprofitant la debilitat de l’imperi romà, va ocupar Barcelona i va arribar fins a Tarragona. Sembla que aquesta ocupació només va durar dotze anys. A conseqüència d’aquest fet es reforçaren les muralles. La primera muralla de Barcelona va quedar envoltada a finals del segle III i a principis del IV per la construcció de la segona muralla, que és la que es pot contemplar actualment. Unes restes del primer cinturó romà de fortificacions les podem observar a l’edifici que està situat al costat de la torre rodona de la plaça dels Traginers (1.1), lloc on girava per orientar-se paral·lelament a la línia del mar; així com al subsol del Museu d’Història de Barcelona (1.2). Si truquem al local de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (1.3) ens deixaran visitar una habitació on es veuen simultàniament la primera i la segona muralles romanes de Barcelona.
Ataülf, rei visigot de Barcelona Ataülf, rei dels visigots, tenia la seva capital a Narbona, però quan el general romà Constanci va bloquejar els ports de la Narbonense va decidir travessar els Pirineus i establir la capital a Barcelona, després d’ocupar la Tarraconense. Ataülf era rei dels visigots des de l’any 410 i tenia el prestigi d’haver saquejat Roma el 409, on havia fet presonera Gal·la Placídia, germana de l’emperador, i d’haver ocupat Aquitània i Provença. El 414 es va casar amb Gal·la Placídia, amb qui va tenir un fill, Teodosi, que nasqué a la capital catalana. La flota romana va 14
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 14
19/09/18 12:13
bloquejar els ports de la Tarraconense per impedir l’aprovisionament marítim dels visigots i això va forçar Ataülf a intentar un pacte amb l’emperador, pretensió que el va enfrontar a força dels seus nobles.
Dos regicidis en una setmana a Barcelona Barcelona va ser l’escenari de l’assassinat de dos monarques visigots: Ataülf i Sigeric. L’any 415, un cop Ataülf havia establert la seva cort a la ciutat, es trobà amb l’oposició de molts dels seus nobles, dirigits per Sigeric, per la pretensió de pactar amb l’emperador romà. L’agost de l’any 415 Ataülf, mentre estava inspeccionant les seves cavallerisses, va ser assassinat per un noble de la seva cort que estava conxorxat amb Sigeric. El regicida Sigeric va regnar tan sols una setmana. En tan pocs dies va ordenar matar els cinc fills del primer matrimoni d’Ataülf i el fill que aquest feia pocs mesos havia tingut amb Gal·la Placídia, germana de l’emperador Honori. El nou rei va humiliar Gal·la Placídia fent-li recórrer a peu els carrers de Barcelona amb ell al darrere muntat a cavall. Aquests excessos van molestar profundament altres nobles visigots. Un grup encapçalat per Vàlia —germà d’Ataülf— va decidir assassinar Sigeric. La vídua d’Ataülf va tornar a Roma, on es va casar amb l’emperador Constanci III, però s’especula sobre si la seva tomba es trobava al temple romà de Barcelona (1.4), dedicat a August. Tant Ataülf com Gal·la Placídia tenen sengles carrers amb el seu nom a la ciutat.
Barcelona, capital del regne visigot Els reis visigots van tenir com a capital la ciutat de Barcelona durant quasi quaranta anys, entre el 507 i el 546. El motiu va ser-ne que els francs havien derrotat els visigots en terres de la Gàl·lia i els havien anat prenent els dominis, amb la qual cosa el rei visigot Gesaleic va abandonar Narbona i es va establir a Barcelona, que oferia més garanties per les seves fortes muralles (1.5), seguit per centenars de famílies visigodes. Els anys de capitalitat de Barcelona van ser força trasbalsats a causa de l’enfrontament de Gesaleic amb el rei ostrogot Teodoric el Gran, les tropes del qual el van destronar i ocuparen la ciutat. Teo doric imposà com a rei el seu net Amalaric. Aquest es va casar amb Clotilde, filla del rei franc Clodoveu, a la qual va intentar convertir a les creences arrianes sense sortir-se’n. Hom diu que Amalaric arribà a maltractar la seva dona per aquest motiu, de manera que aquesta envià un mocador tacat de sang als seus germans perquè la vengessin. Un dels germans, Xildebert, va marxar amb el seu exèrcit, va derrotar Amalaric a Narbona i continuà avançant sobre Barcelona. Sembla que va aconseguir entrar a Barcelona i Amalaric va ser assassinat al fòrum (al lloc aproximat on ara hi ha el Palau de la Generalitat) l’any 531,
15
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 15
19/09/18 12:13
Capitell visigòtic reutilitzat com a pica d’aigua beneïda a l’església dels Sants Just i Pastor. Foto: Joan M. Serra
Capitell i impostes de l’època visigòtica a la portada del monestir de Sant Pau del Camp. Foto: Joan M. Serra
16
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 16
19/09/18 12:13
mentre que la viuda se n’anà amb l’exèrcit del seu germà. El successor d’Amalaric, Teudis, va decidir l’any 546 traslladar la capital visigoda a Toledo, perquè possiblement la seva situació central a la península ibèrica li permetia un millor control del regne visigot.
Barcelona, una ciutat amb dues seus episcopals La capital catalana, juntament amb Ravenna, era una de les úniques ciutats que tenia dues seus episcopals durant el període tardoromà i visigòtic. El motiu sembla que era el fet que a la basílica dels Sants Just i Pastor (1.5) hi havia la seu episcopal catòlica dels hispanoromans, i a la catedral la seu episcopal arriana per als visigots. A la primera es conserva una pica baptismal del segle VI (1.6), dos capitells d’estil visigòtic reutilitzats com a piques d’aigua beneïda i una confessio (petit recinte on s’adoraven relíquies) del segle VI. Tot això ho podem contemplar si hi concertem una visita guiada. Al Museu d’Història de Barcelona (1.2) es poden observar nombroses restes de la ciutat del temps dels visigots i veure esquemes que ajuden a entendre com era l’urbs d’aquesta època. Al subsol d’aquest museu podrem entendre els canvis urbanístics que es van produir entre els segles IV i VIII a la ciutat i alhora observar les restes del palau episcopal, del baptisteri de la basílica o del palau dels reis visigots, a més d’algunes peces com monedes i objectes de cerimonial d’aquesta època. A l’església de Sant Pau del Camp (1.7) es conserven ben visibles dos capitells visigòtics sobre les columnes que es troben a tots dos costats de la porta d’entrada; al damunt hi ha unes impostes de la mateixa època amb signes solars, segurament totes restes de l’antic monestir, anterior a l’actual.
17
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 17
19/09/18 12:13
