PRÒLEG La primera vegada que vaig ser a Barcelona fou el 1998, durant unes vacances amb motxilla. Em vaig emportar la impressió d’una ciutat típicament meridional: soroll i calor pertot arreu, i aquella sensació d’un cert desordre organitzat que —en el fons— ens atreu als alemanys, però que ens costa imaginar de viure-hi sense estressar-nos més del compte. No va ser fins a la segona visita, el 2002, coincidint amb l’entrada de l’euro, que vaig decidir quedar-m’hi. Venia d’Austràlia, amb les seves platges de surf precioses i una sensació d’espai tremenda, i amb nits en densos boscos en què semblava que es podia tocar el silenci. Barcelona era tot el contrari. Però hi havia una cosa que de seguida em va fer sentir a casa i que feia molt que em faltava: arribar a Barcelona era arribar a una ciutat molt europea. És aquesta idea de la Barcelona i Catalunya mirant cap a Europa que en part em va captivar. I com molt bé dibuixa aquesta guia sobre la Barcelona d’influència germànica, aquesta ciutat fa segles que s’ha entès com a una capital europea: una capital de comerç, d’intercanvi econòmic, social, cultural, artístic, literari, etc. I, com tots els països, Catalunya i Barcelona han viscut moments de llum i moments de foscor, de grans èxits i de grans fracassos, sovint compartits amb els pobles germànics: com la defensa comuna d’un model més federal
en la guerra de Successió del segle XVIII, el procés d’industrialització que convertí Barcelona en una de les ciutats industrials més importants d’Europa, o l’interès compartit pels grans moviments artístics i de pensament europeus. I és aquesta barreja d’elements comuns i alhora diferents (com és el clima assolellat, el menjar mediterrani o el tarannà menys rígid i més obert) el que ens fa sentir ràpidament com a casa. I encara que corro el risc de caure en tòpics (sovint els tòpics són més veritat del que ens agradaria admetre), he de confessar que després d’anys treballant a Barcelona i en altres indrets de la península ibèrica, ara puc entendre que molts catalans diguin que Catalunya és com l’Alemanya o la Suïssa del sud d’Europa. Per tot això, no és estrany que els lligams econòmics de Catalunya siguin especialment intensos amb Alemanya i Suïssa. Com s’explica en aquesta guia, Catalunya, i en especial Barcelona, concentren quasi la meitat de les empreses que aquests dos països tenen a Espanya. Som molts també els alemanys que vivim a la ciutat, uns set mil ofi cialment registrats. Si a això hi sumem els turistes alemanys que rep Barcelona (més d’un milió i mig l’any 2017), més els dels països del Benelux, Suïssa i Àustria, som més de tres milions de germànics que gaudim o treballem anualment en aquesta acollidora i estimada terra. 5
LA BARCELONA GERMÀNICA I DEL BENELUX.indd 5
19/09/18 12:13
