alCorrent Estiu 2022

2022

descarrega’t Alcorrent

El Poble Nou de Benitatxell

Un poble que torna a viure la seua festa

E STIU | 2 0 2 2 VA | ES | EN | DE

Actualitat

Fem poble

Descobreix

Índex

Entrevista

Fotonotícies

Mirades

Actualitat CONTROL D’ACCÉS AL MORAIG

Així és el nou control d’accés del Moraig amb pàrquing de pagament Amb l’objectiu de protegir de la massificació i el caos habitual un dels entorns més preuats del municipi, l’Ajuntament ha establit un nou pla de mobilitat en l’accés a la cala del Moraig, Testos i la ruta dels Penya-segats.

Aquest projecte únic i innovador està subvencionat amb 252.685 euros dels fons europeus FEDER i l’IDAE per a projectes singulars d’entitats locals que afavorisquen el pas a una economia baixa en carboni.

L’eix principal és el sistema de control de vehicles amb lectura de matrícula i pàrquing de pagament (12€ tot el dia). Els usuaris poden accedir a la web www.calamoraig.es per a la reserva prèvia de places i també hi ha màquina expenedora de tiquets. Hi ha una vintena de places reservades per als veïns i residents del municipi, els qui estan exempts de pagament.

Es vol evitar que els vehicles es desplacen quan l’entorn està complet. Per aquest motiu, es dota als

usuaris d’informació en temps real sobre l’ocupació mitjançant la web, l’App o panells informatius en els principals accessos.

Això evita desplaçaments en cas de no haver-hi disponibilitat, o obliga a triar un mètode de desplaçament alternatiu, com l’autobús llançadora que ofereix de manera gratuïta l’Ajuntament, amb parades en el cementeri, el pàrquing davant del Masymas, el pàrquing del col·legi Lady Elizabeth i, finalment, la cala.

Así es el nuevo control de acceso del Moraig con parking de pago Con el objetivo de proteger de la masificación y el caos habitual uno de los entornos más preciados del municipio, el Ayuntamiento ha establecido un nuevo plan de movilidad en el acceso a la cala del Moraig, Testos y la ruta de los Acantilados.

Este proyecto único e innovador está subvencionado con 252.685 euros de los fondos europeos FEDER y el IDAE para proyectos singulares de entidades locales que favorezcan el paso a una economía baja en carbono. alcorrent | ACTUALITAT | 1

El eje principal es el sistema de control de vehículos con lectura de matrícula y parking de pago (12€ todo el día). Los usuarios pueden acceder a la web www.calamoraig.es para la reserva previa de plazas y también hay máquina expendedora de tickets. Hay una veintena de plazas reservadas para los vecinos y residentes del municipio, quienes están exentos de pago.

Se quiere evitar que los vehículos se desplacen cuando el entorno está completo. Por este motivo, se dota a los usuarios de información en tiempo real sobre la ocupación mediante la web, la App o paneles informativos en los principales accesos.

Esto evita desplazamientos en caso no haber disponibilidad, u obliga a escoger un método de desplazamiento alternativo, como el autobús lanzadera que ofrece de forma gratuita el Ayuntamiento, con paradas en el cementerio, el parking frente al Masymas, el parking del colegio Lady Elizabeth y, finalmente, la cala.

This is the new controlled access to Moraig, with pay-parking car parking lot With the aim of protecting one of the town’s most precious environments from overcrowding and chaos, the Council has established a new mobility plan to access to the Cala del Moraig, Cala dels Testos and the Ruta de los Acantilados.

This unique, innovative project has been subsidised with 252,685 euros from the European funds FEDER and the IDAE, for unique projects from local organisations promoting the transition to a low-carbon economy.

The main focus is the vehicle control system with license plate recognition and pay-parking (€12 all day). alcorrent | ACTUALITAT | 2

Users can access the website www.calamoraig. es to book parking spaces in advance and there is also a ticket machine. There are twenty spaces reserved for local residents who are exempt from payment. The objective is to prevent vehicles from heading there when the area is already full. To achieve this, users are provided with real-time information on occupancy via the website, the App or information panels at the main access points.

This avoids trips if there is no availability, or forces them to choose an alternative method of travel, such as the shuttle bus offered free of charge by the Council, with stops at the cemetery, the car parking lot in front of Masymas, the Lady Elizabeth School car parking lot and, finally, the cove.

So sieht die neue Zugangskontrolle des Moraig mit kostenpflichtigen Parkplätzen aus Zum Schutz einer der wertvollsten Gegenden der Gemeinde vor der üblichen Überfüllung und dem Chaos hat die Stadtverwaltung einen neuen Mobilitätsplan für den Zugang zur Cala del Moraig, Testos und zur Route der Klippen aufgestellt.

Dieses einzigartige, innovative Projekt wird mit 252.685 Euro aus den europäischen Fonds FEDER und IDAE für singuläre Projekte kommunaler Einrichtungen, die den Übergang zu einer kohlenstoffarmen Wirtschaft fördern, unterstützt.

Der Schwerpunkt liegt dabei auf dem Fahrzeugkontrollsystem mit Nummernschilderkennung und gebührenpflichtigem Parken (12 € den ganzen Tag). Über die Website www.calamoraig.es können Nutzer vorab Parkplätze reservieren, und es steht ihnen auch ein Fahrkartenautomat zur Verfügung.

Zwanzig Plätze sind für ortsansässige Personen und Einwohner der Gemeinde reserviert, die von der Zahlung befreit sind.

(IVA inclòs), s’ha aconseguit reorganitzar les places d’aparcament, millorar la imatge i habilitar un nou parc per a gossos. Aquest solar, que s’utilitza com a zona d’aparcament des de fa alguns anys, té un ús important, perquè se situa en un dels principals vials de la localitat junt a importants serveis com una farmàcia, Correus, una parada d’autobús, l’estanc, una sucursal bancària, etc.

Amb la nova disposició del pàrquing s’ha optimitzat al màxim l’espai, augmentant les places a vora 90.

L’objecte del projecte era embellir tant l’espai d’aparcament com la zona de gossos ja existents, corregint deficiències. Abans de la reforma, el paviment era d’arena molt fina i resultava molt molesta, ja que ocasionava molta brutícia. El clos perimetral presentava trencaments i deformacions, i la zona de gossos era reduïda i estava degradada. Ara tots aquests desperfectes s’han solucionat, aconseguint un espai útil i cuidat.

Auf diese Weise soll vermieden werden, dass Fahrzeuge fahren, wenn das Gebiet überfüllt ist. Aus diesem Grund werden Nutzer über die Website, App oder Informationstafeln an den Hauptzugangspunkten in Echtzeit über die Belegung informiert.

So lassen sich Fahrten vermeiden, wenn kein Platz mehr frei ist, oder es wird eine alternative Transportmöglichkeit gewählt, wie z. B. der vom Rathaus kostenlos angebotene Shuttlebus, der am Friedhof, am Parkplatz vor Masymas, am Parkplatz der Lady Elizabeth School und schließlich an der Bucht hält.

PÀRQUING CAPELLETES Nou pàrquing i zona canina al carrer Capelletes El Poble Nou de Benitatxell segueix amb el seu propòsit de millorar la imatge i la funcionalitat del municipi. L’Ajuntament ha finalitzat recentment les obres de reforma del pàrquing de Capelletes. Gràcies a aquesta actuació, executada per l’empresa Del Valle Informes y Proyectos S.L. per 137.644,81€ alcorrent | ACTUALITAT | 3

Nuevo parking y zona canina en la calle Capelletes El Poble Nou de Benitatxell sigue con su propósito de mejorar la imagen y la funcionalidad del municipio. El Ayuntamiento ha finalizado recientemente las obras de reforma del parking de Capelletes. Gracias a esta actuación, ejecutada por la empresa Del Valle Informes y Proyectos S.L. por 137.644,81€ (IVA incluido), se ha conseguido reorganizar las plazas de aparcamiento, mejorar la imagen y habilitar un nuevo parque para perros.

Este solar, que se viene utilizando como zona de aparcamiento desde hace algunos años, tiene un uso importante, pues se sitúa en uno de los principales viales de la localidad junto a importantes servicios como una farmacia, Correos, una parada de autobús, el estanco, una sucursal bancaria, etc. Con la nueva disposición del parking se ha optimizado al máximo el espacio, aumentando las plazas a cerca de 90.

El objeto del proyecto era embellecer tanto el espacio de aparcamiento como la zona de perros ya existentes, corrigiendo deficiencias. Antes de la reforma, el pavimento era de arena muy fina y resultaba muy molesta, ya que ocasionaba mucha suciedad. El vallado perimetral presentaba roturas y deformaciones, y la zona de perros era reducida y estaba degradada. alcorrent | ACTUALITAT | 4

Ahora todos estos desperfectos se han solucionado, consiguiendo un espacio útil y cuidado.

New car parking lot and dog area in Calle Capelletes El Poble Nou de Benitatxell is continuing with its aim of improving the image and functionality of the area. The Town Hall has recently finished refurbishing the Capelletes car parking lot. With this work, carried out by Del Valle Informes y Proyectos S.L. for 137,644.81 euros (including VAT), the parking spaces have been reorganised, its image improved and a new dog park has been created.

This site, which has been used as a parking area for some years, has an important role, as it is located in one of the town’s main roads next to important services such as the chemist’s, post office, bus stop, tobacconist, a bank office, etc. With the new layout of the car parking lot, space has been optimised to the maximum, increasing the number of parking spaces to a total of 90.

The aim of the project was to beautify both the existing parking space and the dog area, correcting defects. Before the renovation, the ground was composed of very fine sand which created a great deal of dirt. The perimeter fencing was broken and damaged, and the dog area was small and rundown. Now all these defects have been resolved, creating a useful, well-kept space.

Neuer Parkplatz und Hundezone in der Calle Capelletes El Poble Nou de Benitatxell strebt weiterhin an, das Image und die Funktionalität der Gemeinde zu verbessern. Das Rathaus hat kürzlich die Renovierungsarbeiten am Parkplatz von Capelletes abgeschlossen. Mithilfe dieser Maßnahme, die von der Firma Del Valle Informes y Proyectos S.L. für 137.644,81 € (inkl. MwSt.) durchgeführt wurde, ist es gelungen, Parkplätze umzugestalten, das Image zu heben und einen neuen Hundepark mit Agility-Spielen anzulegen.

Diese, seit einigen Jahren als Parkplatz genutzte Fläche, ist von großer Bedeutung, da sie sich in einer der Hauptstraßen der Stadt in der Nähe wichtiger Dienstleistungen wie Apotheke, Post, Bushaltestelle, Tabakladen, Bankfilialen usw. befindet.

Mit der Neugestaltung des Parkplatzes wurde die Fläche maximal optimiert und die Anzahl der Parkplätze auf insgesamt 90 erhöht.

Mit dem Projekt sollten sowohl der bestehende Parkplatz als auch der Hundeplatz verschönert und die Mängel beseitigt werden. Vor der Renovierung war der Bodenbelag aus sehr feinem Sand, der sehr lästig war, da er viel Schmutz verursachte. Die Umzäunung war beschädigt und verformt, und der Hundebereich war klein und verwahrlost. Inzwischen sind alle diese Mängel behoben und es entstand ein nützlicher und gepflegter Raum.

MIRADOR MORAIG Benitatxell estrena el seu flamant mirador amb vista al Mediterrani i els penya-segats El que abans era un espai degradat, ara s’ha convertit en un balcó amb impressionants vistes al Mediterrani. El Poble Nou de Benitatxell ha inaugurat un nou mirador i zona de descans junt a la cala del Moraig finançat i construït per la Generalitat, a l’inici de la coneguda Ruta dels Penya-segats.

En aquest idíl·lic espai es pot gaudir de les panoràmiques que ofereix el privilegiat enclavament, descansar després d’una àrdua caminada, beure una mica d’aigua o, fins i tot, parar per a fer un xicotet pícnic en alguna de les taules habilitades.

Això sí, sempre cuidant de l’entorn i emportant-se a casa els residus.

Amb un pressupost d’adjudicació de 129.502 euros, els treballs han inclòs la plantació d’arbratge, la col·locació de panells informatius, l’adequació dels accessos a la zona i la instal·lació de mobiliari urbà, com ara bancs, taules de pícnic, papereres, pèrgoles, fonts i un pàrquing per a bicicletes.

alcorrent | ACTUALITAT | 5

Tots aquests elements estan fabricats amb plàstic reciclat que imita la fusta, la qual cosa fa que s’integren amb l’entorn sense deteriorar-se pel salnitre, el vent i la pluja, i es garanteix també la sostenibilitat.

Benitatxell estrena su flamante mirador con vistas al Mediterráneo y los acantilados

se integren con el entorno sin deteriorarse por el salitre, el viento y la lluvia, y se garantiza también la sostenibilidad.

Benitatxell opens its brand New viewing-point, overlooking the Mediterranean and cliffs

Lo que antes era un espacio degradado, ahora se ha convertido en un balcón con impresionantes vistas al Mediterráneo. El Poble Nou de Benitatxell ha inaugurado un nuevo mirador y zona de descanso junto a la cala del Moraig financiado y construido por la Generalitat, al inicio de la conocida Ruta de los Acantilados.

What was once a run-down area has now become a balcony with stunning views of the Mediterranean. El Poble Nou de Benitatxell has opened a new viewing-point and resting area next to Cala del Moraig, financed and built by the Generalitat, at the beginning of the well-known Ruta de los Acantilados.

En este idílico espacio se puede disfrutar de las panorámicas que ofrece el privilegiado enclave, descansar tras una ardua caminata, beber un poco de agua o, incluso, parar para hacer un pequeño pícnic en alguna de las mesas habilitadas para ello. Eso sí, siempre cuidando del entorno y llevándose a casa los residuos.

This idyllic space allows you to enjoy the panoramic views offered by the spectacular site, rest after an arduous trek or stop for a drink of water, or even a picnic at one of the purpose-built tables. All whilst of course, caring for the environment by taking home the waste.

Con un presupuesto de adjudicación 129.502 euros, los trabajos han incluido la plantación de arbolado, la colocación de paneles informativos, la adecuación de los accesos a la zona y la instalación de mobiliario urbano, como bancos, mesas de picnic, papeleras, pérgolas, fuentes y un parking para bicicletas.

Todos estos elementos están fabricados con plástico reciclado que imita la madera, lo que hace que alcorrent | ACTUALITAT | 6

With a budget of 129,502 euros, the work included planting trees, putting up information panels, adapting access points to the area and installing urban furniture, such as benches, picnic tables, litter bins, pergolas, fountains and a bicycle parking area.

All these are made of imitation wood recycled plastic, meaning they blend in with the environment without being damaged by salt, wind or rain, whilst sustainability is also guaranteed.

ESCOLES ESPORTIVES Les escoles esportives creixen exponencialment Cada vegada són més les persones usuàries que trien les escoles municipals esportives del Poble Nou de Benitatxell per a realitzar-se, aprendre i gaudir amb les nombroses disciplines que ofereixen.

El canvi de model de gestió que va dur a terme l’equip de govern en 2020 està donant resultats, i hui gaudeixen d’una salut de ferro. Tant a nivell econòmic, aconseguint un important estalvi en els costos fruit d’una gestió més eficient, com pel que fa a la xifra d’usuaris.

Benitatxell eröffnet seinen brandneuen Aussichtspunkt mit Blick auf das Mittelmeer und die Klippen Was früher ein heruntergekommener Raum war, hat sich heute zu einem Balkon mit atemberaubendem Blick auf das Mittelmeer entwickelt. El Poble Nou de Benitatxell hat einen neuen Generalitat finanzierten und gebauten Aussichtspunkt und einen Ruhebereich neben der der Cala del Moraig am Anfang der bekannten Klippenroute.

In diesem idyllischen Raum können Sie die Aussicht genießen, die die privilegierte Enklave bietet, sich nach einem anstrengenden Spaziergang ausruhen, etwas Wasser trinken oder sogar ein kleines Picknick an einem der dafür vorgesehenen Tische machen. Aber immer unter Achtung der Umwelt und Abfallentsorgung.

Mit einem zugeteilten Budget von 129.502 Euro wurden Bäume gepflanzt, Informationstafeln aufgestellt, die Zugänge zum Gebiet angepasst und Stadtmobiliar wie Bänke, Picknicktische, Abfallbehälter, Pergolen, Brunnen und ein Fahrradparkplatz installiert.

Diese Elemente bestehen alle aus recyceltem Kunststoff, der Holz imitiert. Dadurch fügen sie sich in die Umgebung ein, ohne durch Salpeter, Wind und Regen beschädigt zu werden, und die Nachhaltigkeit ist ebenfalls gewährleistet.

La més novella, l’Escola de Futbol Base, ha experimentat un creixement exponencial increïble, quasi quintuplicant les xifres de l’any de la seua creació en 2018. Ha passat de tindre 35 xiquets i xiquetes inscrits el curs 2018-2019 a comptar aquest últim any amb 165 usuaris.

La resta de modalitats esportives, gestionades pel Club Multiesport, continuen creixent també. El curs marcat per la Covid-19 (2020-2021) va ser una miqueta estrany i van baixar les matriculacions, però aquest últim han tornat a pujar considerablement.

Dels 299 inscrits del curs 2019-2020 prepandèmia, als 347 d’aquest últim any acadèmic.

En total, més de 512 persones gaudeixen de l’esport a les escoles municipals del Poble Nou de Benitatxell.

Las escuelas deportivas crecen exponencialmente Cada vez son más las personas usuarias que escogen las escuelas municipales deportivas de El Poble Nou de Benitatxell para realizarse, aprender y disfrutar con las numerosas disciplinas que ofrecen.

El cambio de modelo de gestión que llevó a cabo el equipo de gobierno en 2020 está dando resultados, y hoy gozan de una salud de hierro. Tanto a nivel económico, consiguiendo un importante ahorro en los costes fruto de una gestión más eficiente, como por lo que respecta a la cifra de usuarios.

La más novel, la Escuela de Fútbol Base, ha experimentado un crecimiento exponencial increíble, casi quintuplicando las cifras del año de su creación en 2018. alcorrent | ACTUALITAT | 7

Ha pasado de tener 35 niños y niñas inscritos el curso 2018-2019 a contar este último año con 165 usuarios.

El resto de modalidades deportivas, gestionadas por el Club Multiesport, siguen creciendo también.

El curso marcado por la Covid-19 (2020-2021) fue un tanto extraño y bajaron las matriculaciones, pero este último han vuelto a subir considerablemente. De los 299 inscritos del curso 2019-2020 prepandemia, a los 347 de este último año académico.

En total, más de 512 personas disfrutan del deporte en las escuelas municipales de El Poble Nou de Benitatxell.

Sports schools are growing exponentially More and more people are choosing the municipal sports schools in El Poble Nou de Benitatxell to take part in, learn and enjoy the numerous activities on offer.

The change of management model carried out by the government team in 2020 is showing results, and today they are in rude health - both financially, achieving significant cost savings as a result of more efficient management, and also in terms of user numbers.

The newest, the Escuela de Futbol Base (Football School), has experienced incredible exponential growth, with an almost five-fold increase in the figures since the year it opened in 2018. It has gone from having 35 boys and girls enrolled in the 20182019 academic year to 165 users this past year.

The rest of the sports categories, managed by the Club Multiesport, continue to grow as well. The academic year marked by Covid-19 (2020-2021)

alcorrent | ACTUALITAT | 8

was rather unusual and enrolments dropped, but this last year they have risen again considerably.

From 299 enrolments in the 2019-2020 pre-pandemic year, to 347 in this last academic year.

In total, more than 512 people are enjoying sport in the municipal schools of El Poble Nou de Benitatxell.

Schuljahr 2018-2019 angemeldet waren, ist die Zahl der Nutzer im vergangenen Jahr auf 165 gestiegen.

Die übrigen vom Club Multiesport geleiteten Sportarten entwickeln sich ebenfalls weiter. Der von Covid-19 geprägte Kurs (2020-2021) war etwas ungewöhnlich, und die Anmeldezahlen gingen zurück, aber im vergangenen Jahr sind sie wieder deutlich angestiegen. Von 299 Anmeldungen im Jahr 20192020 vor der Pandemie auf 347 im letzten Schuljahr.

Insgesamt treiben mehr als 512 Personen Sport in den städtischen Schulen von El Poble Nou de Benitatxell.

ROTONDA CANSALADES Sportschulen wachsen rasant Immer mehr Sportler entscheiden sich für die städtischen Sportschulen in El Poble Nou de Benitatxell, um die zahlreichen angebotenen Sportarten auszuüben, zu erlernen und zu genießen.

Die von der Regierung im Jahr 2020 vorgenommene Änderung des Managementmodells trägt Früchte, und heute sind sie Fit wie ein Turnschuh. Sowohl finanziell, indem durch eine bessere Verwaltung erhebliche Kosteneinsparungen erzielt werden, als auch in Bezug auf die Nutzerzahlen.

Die jüngste, die Escuela de Futbol Base, hat ein unglaubliches exponentielles Wachstum erlebt und die Zahlen aus dem Gründungsjahr 2018 fast verfünffacht. Von 35 Jungen und Mädchen, die im

La Diputació construirà una rotonda en el punt negre de l’encreuament de Cansalades Benitatxell a la fi aconsegueix una de les demandes històriques en matèria de seguretat per a les seues carreteres. A través del Pla Especial de Millora d’Accessos, la Diputació finançarà una rotonda en la intersecció entre la carretera de Xàbia i el Camí Cansalades. Es preveu que els treballs es duguen a terme la segona meitat del 2023.

“Tots coneixem perfectament l’encreuament de Cansalades amb la carretera de Xàbia. Sabem la quantitat d’accidents que, per desgràcia, s’han produït, i sabem de la necessitat urgent que representa per al nostre poble poder tindre la infraestructura alcorrent | ACTUALITAT | 9

correcta perquè deixe de ser un punt negre de les nostres carreteres. Es solucionarà un problema endèmic”, ha assenyalat l’alcalde.

La millora d’aquest accés porta reivindicant-se durant molts anys. De fet, la Diputació ja havia planificat una actuació a gran escala per a millorar aquest tram de la carretera, que té una longitud d’aproximadament 5 km. No obstant això, gràcies a la proposta de l’actual equip de govern, després de diverses reunions amb el diputat i els tècnics de Carreteres, de separar aquesta obra de la rotonda del projecte gran, l’actuació ha encaixat en aquesta línia del Pla Especial de Millora d’Accessos.

La Diputación construirá una rotonda en el punto negro del cruce de Cansalades Benitatxell al fin consigue una de las demandas históricas en materia de seguridad para sus carreteras. A través del Plan Especial de Mejora de Accesos, la Diputación financiará una rotonda en la intersección entre la carretera de Xàbia y el Camí Cansalades. Se prevé que los trabajos se lleven a cabo la segunda mitad del 2023.

“Todos conocemos perfectamente el cruce de Cansalades con la carretera de Xàbia. Sabemos la cantidad de accidentes que, por desgracia, se han producido, y sabemos de la necesidad urgente que representa para nuestro pueblo poder tener la infraestructura correcta para que deje de ser un punto negro de nuestras carreteras.

alcorrent | ACTUALITAT | 10

Se va a solucionar un problema endémico”, ha señalado el alcalde. La mejora de este acceso lleva reivindicándose durante muchos años. De hecho, la Diputación ya había planificado una actuación a gran escala para mejorar este tramo de la carretera, que tiene una longitud de aproximadamente 5 km. No obstante, gracias a la propuesta del actual equipo de gobierno, tras diversas reuniones con el diputado y los técnicos Carreteras, de separar esta obra de la rotonda del proyecto grande, la actuación ha encajado en esta línea del Plan Especial de Mejora de Accesos.

The Delegation will build a roundabout at the Cansalades junction black spot Benitatxell is finally getting one of its historical requests granted in terms of road safety. Through the Special Plan for the Improvement of Access Points, the Delegation will finance a roundabout at the intersection between the Xàbia road and Camí Cansalades. The work is expected to be carried out in the second half of 2023.

“We are all very familiar with the Cansalades junction with the Xàbia road. We know how many accidents have unfortunately occurred, and we know how urgent it is for our town to have the right infrastructure in place so that it is no longer a black spot on our roads. An ongoing problem is going to be solved,” said the mayor.

Improvement of this area has been demanded for many years.

In fact, the Provincial Council had already planned large-scale action to improve this section of the road, which is approximately 5 km long.

However, thanks to the proposal by the current government team, after several meetings with the deputy and the Highways technicians, to separate this work from the large project’s roundabout, the work has been fitted into the Special Plan for the Improvement of Access Points.

Schon seit vielen Jahren wird die Verbesserung dieser Zufahrt gefordert. Die Provinzialregierung hatte in der Tat bereits eine groß angelegte Aktion zur Verbesserung dieses etwa 5 km langen Straßenabschnitts geplant. Die Maßnahme, den Bau eines Kreisverkehrs vom Großprojekt zu trennen, war jedoch nach zahlreichen Treffen mit Abgeordneten und Straßeningenieuren auf Vorschlag der derzeitigen Regierung zurückzuführen, eine Maßnahme, die in diese Richtung eines Sonderplans zur Verbesserung der Zugänglichkeit passt.

Der Provinzialrat baut einen Kreisverkehr an der Kreuzung von Cansalades Benitatxell erhält endlich eine der ältesten Forderungen in Bezug auf die Sicherheit auf seinen Straßen.

Im Rahmen des Sonderplans für die Verbesserung der Zufahrtswege wird die Provinzialregierung einen Kreisverkehr an der Kreuzung zwischen der Straße Xàbia und dem Camí Cansalades finanzieren. Die Arbeiten sollen in der zweiten Jahreshälfte 2023 durchgeführt werden.

“Wir alle kennen die Kreuzung Cansalades mit der Straße nach Xàbia sehr gut. Wir wissen, wie viele Unfälle sich leider bereits ereignet haben, und wir wissen, wie dringend notwendig es ist, dass unsere Stadt über die richtige Infrastruktur verfügt, damit sie nicht länger ein schwarzer Fleck auf unseren Straßen ist. Ein altbekanntes Problem wird damit gelöst werden”, sagte der Bürgermeister. alcorrent | ACTUA LITAT | 11

PLA D’ASFALTAT Conclou el pla d’asfaltat que ha renovat més de 43.000 m² de vials

Concluye el plan de asfaltado que ha renovado más de 43.000 m² de viales

El mes de juny van concloure els treballs de reasfaltat que han reparat alguns dels vials de les urbanitzacions Cumbre del Sol, Vista Montaña III, Pueblo Alcassar fase 2, Golden Valley i el camí Barranc Roig-La Torra.

El mes de junio concluyeron los trabajos de reasfaltado que han reparado algunos de los viales de las urbanizaciones Cumbre del Sol, Vista Montaña III, Pueblo Alcassar fase 2, Golden Valley y el camino Barranc Roig-La Torra.

Amb una inversió de 574.272 euros, s’ha actuat en més de 43.000 metres quadrats. Els treballs han inclòs no sols l’adequació i reparació del ferm, sinó també la senyalització horitzontal i vertical i el repintat d’algunes zones per a millorar la seguretat viària.

Con una inversión de 574.272 euros, se ha actuado en más de 43.000 metros cuadrados. Los trabajos han incluido no solo la adecuación y reparación del firme, sino también la señalización horizontal y vertical y el repintado de algunas zonas para mejorar la seguridad vial.

La major part de l’obra s’ha centrat en els carrers de Cumbre del Sol, amb un 90% del total del pla.

Principalment, les zones d’actuació han sigut Begonias, Encinas, Adelfas, Camelias, Dalias, Girasoles i alguns trams de carreteres principals. En la majoria d’aquests vials no s’havia actuat des de la construcció de la urbanització, fa més de 30 anys.

La mayor parte de la obra se ha centrado en las calles de Cumbre del Sol, con un 90% del total del plan. Principalmente, las zonas de actuación han sido Begonias, Encinas, Adelfas, Camelias, Dalias, Girasoles y algunos tramos de carreteras principales. En la mayoría de estos viales no se había actuado desde la construcción de la urbanización, hace más de 30 años.

També s’ha intervingut en altres àrees amb la instal•lació de barreres de protecció en la pujada des de la zona Camelias cap a Pueblo Panorama i en un punt del camí del Barranc Roig. A més, l’empresa adjudicatària ha assumit com a millora l’asfaltat de 13.500 metres quadrats extra, valorats en 131.815 euros.

También se ha intervenido en otras áreas con la instalación de barreras de protección en la subida desde la zona Camelias hacia Pueblo Panorama y en un punto del camino del Barranc Roig. Además, la empresa adjudicataria ha asumido como mejora el asfaltado de 13.500 metros cuadrados extra, valorados en 131.815 euros.

alcorrent | ACTUALITAT | 12

The asphalting plan, which has improved more than 43,000 m² of roads, comes to an end In June, the resurfacing works concluded, repairing some of the roads in the Cumbre del Sol, Vista Montaña III, Pueblo Alcassar phase 2, Golden Valley and Barranc Roig-La Torra Urbanisations.

With an investment of 574,272 euros, works has been carried out on more than 43,000 square metres and includes not only the adaptation and repair of the road surface, but also the horizontal and vertical signposting and repainting of some areas to improve road safety.

Most of the work has been focused on the streets of Cumbre del Sol, with 90% of the total plan. The main areas of action have been Begonias, Encinas, Adelfas, Camelias, Dalias, Girasoles and some sections of main roads. Most of these roads had not been worked on since the construction of the urbanisation more than 30 years ago.

Work has also been carried out in other areas, with the installation of protective barriers on the ascent from the Camelias area to Pueblo Panorama, and at a point on the Barranc Roig road. In addition, the company awarded the contract has taken on the asphalting of an extra 13,500 square metres, valued at 131,815 euros, as an improvement.

Der Asphaltierungsplan, mit dem mehr als 43.000 m² Straßen erneuert wurden, ist abgeschlossen Im Juni wurden die Asphaltierungsarbeiten abgeschlossen, mit denen einige der Straßen der Urbanisationen Cumbre del Sol, Vista Montaña III, Pueblo Alcassar Phase 2, Golden Valley und die Straße Barranc Roig-La Torra repariert wurden. Mit einer Investition von 574.272 Euro wurden Arbeiten auf mehr als 43.000 Quadratmetern durchgeführt.

Die Arbeiten umfassten nicht nur die Angleichung und Ausbesserung des Straßenbelags, sondern auch die horizontale und vertikale Beschilderung sowie den Neuanstrich einiger Bereiche zur Verbesserung der Verkehrssicherheit.

Die meisten Arbeiten konzentrierten sich auf die Straßen von Cumbre del Sol, die 90 % des Gesamtplans ausmachten. Die wichtigsten Tätigkeitsbereiche waren Begonias, Encinas, Adelfas, Camelias, Dalias, Girasoles und einige Hauptstraßenabschnitte. Die meisten dieser Straßen waren seit dem Siedlungsbau vor mehr als 30 Jahren nicht mehr instand gesetzt worden.

Auch an anderen Stellen wurden Arbeiten durchgeführt, wie z. B. die Installation von Schutzbarrieren am Anstieg vom Camelias-Gebiet zum Pueblo Panorama und an einer Stelle der Straße nach Barranc Roig. Zusätzlich hat das beauftragte Unternehmen die Asphaltierung von weiteren 13.500 Quadratmetern im Wert von 131.815 Euro als Verbesserung übernommen.

alcorrent | ACTUALITAT | 13

“Els enceseros feien proeses movent-se pels penya-segats armant les pesqueres”

Entrevista A banda de ser un estudi etnogràfic i històric, el llibre Les pesqueres de cingle a la Marina Alta és també una obra de referència al voltant d’este llegat tan preuat que ens deixaren els nostres avantpassats. Tot començà a primeries dels 90, quan els autors reberen una beca de recerca, a partir de la qual, a poc a poc, van anar fent primer un abordatge etnogràfic i posteriorment, n’inclogueren l’històric. Parlem amb ells: Toni Barber, Miquel Almenara i Ismael Guardiola.

En este llibre ens presenteu un riquíssim estudi sobre les Pesqueres de cingle de la Marina Alta. Què hi podrem trobar?

Doncs, més que parlar de riquíssim, podríem dir que va ser el primer treball que ha descrit amb bastant profunditat el fenomen de les Pesqueres de cingle a la Marina Alta. Al llibre trobem una descripció bastant extensa tant dels aspectes més tècnics, com d’altres més antropològics o humans, i finalment, les referències i la contextualització històriques. Qui pescava, per què, on anaven, com ho feien, quin peix “mataven”, què en feien, com era l’estil de vida, quins tipus de punts de pesca i quants n’hi havia, com eren les pesqueres i de quins tipus n’hi havia...tot acompanyat de fotografies dels autors i les il·lustracions excel·lents de Xavier Fornés. alcorrent | ENTREVI STA | 14

Com ha sigut el procés de recopilar tota esta informació històrica, etnogràfica i social?

Va ser un treball continuat d’uns 6 anys que amb l’ajuda de diverses entitats i amb una beca de la Diputació d’Alacant vam poder portar a terme. Vam fer moltes hores d’entrevistes a homes (enceseros) que havien anat a les pesqueres. Hem tingut la sort d’haver pogut parlar i conèixer als més vells i veterans que encara vivien a la dècada dels noranta.

Vàrem baixar a diverses pesqueres que encara es conservaven tal qual se les havien deixat els propietaris. Això hui dia ja no és possible, a poc a poc van desapareixent els rastres.

Amb el temps el recull d’informació es va anar fent gran i en veure la importància del que teníem entre mans, entrà en acció la col·laboració d’un de nosaltres per a vestir el treball amb l’estudi històric. Finalment, i malgrat tota mena de vicissituds, els resultats han pogut veure la llum en una nova edició del treball inicial, amb noves imatges fruit de la col·laboració del fotògraf Jake Abbott, amb qui nosaltres també hem col·laborat amb la seua obra recent Nits de tinta.

Què té esta matèria que fascina tant?

Fascina per dues coses. La primera perquè sorprèn l’existència d’un món a vora mar en què uns llauradors o jornalers de terres litorals, coneixien la costa i què se’n podia traure d’ella. La segona cosa que fascina és que eren capaços, amb els mitjans d’aquelles èpoques pretèrites, de moure’s pels cingles i penya-segats, armar pesqueres, fixar escales de branquillons, desplegar cordams i troncs i penjar

canyissos a dos metres d’una mar de més de cinc i deu braces de fondària, pescar per les nits fredes a l’hivern i omplir cabassos de peix entre degotalls de tinta, suor i perills diversos. Realment, proeses, i tot això com si passejaren per sa casa. Podríem pensar-los com, diguem-ne, llauradors-escaladorspescadors.

El tema fascina en definitiva per la seua genuïnitat, concreció geogràfica i idiosincràsia antropològica i històrica.

Quina història, curiositat, anècdota vos ha sorprès més del món de les pesqueres?

Al llibre esmentem un tuacte que ens varen contar.

Un home es penja dels dos braços del capdamunt del Morro Falquí, o siga, un penya-segat de més de 100 metres, i li diu al company: - Ei! A que tu no fas açò?

I agafa l’altre, va i es penja del mateix lloc amb un sol braç i li diu al primer: Ieee! I a que tu no fas açò?

Imagineu-vos-ho... amb això sobren més paraules per a entendre moltes coses que expliquem al llibre.

L’encesa és un art de pesca que ja no es practica. Deuria protegir-se de forma més decisiva?

Bo, la practiquen ara sense llum pescadors afeccionats i algun que altre descendent d’enceseros, però els mitjans de hui dia són altres, la qualitat de la mar, la quantitat i la qualitat del peix minva amb el temps i, sobretot, la necessitat i les raons per les quals anaven els enceseros en l’actualitat no hi són.

Es podria regular l’ús de llum a les pesqueres com una mena de pesca reconeguda en determinats llocs específics, en dies concrets, amb permisos especials i amb límit de captures? Suposem que sí, però això algú ho hauria de proposar als estaments oportuns.

Creiem que el més important ara és catalogar amb més detall tots els punts de pesca que assenyalem al llibre i rehabilitar algunes pesqueres, unes perquè foren visitables lliurement com qualsevol espai històric públic i altres custodiades per a un ús més exclusiu. En aquest sentit estem treballant conjuntament amb Jake Abbott i amb l’Ajuntament per veure d’engegar un primer projecte.

Com es podria posar en valor, encara més, este llegat?

A banda del que acabem d’esmentar, un petit museu de les pesqueres ajudaria, alguna exposició i futurs treballs també. Una declaració de tipus BIC o espai local d’interés, etc., també. I, bé, encara hi ha material en edició per exemple per part de Jake Abbott que complementarà tant el nostre treball com el que ell ja ha publicat. Coses sempre se’n poden fer, de moment anem bé.

Foto: Jake Abbott i Felipe Escolano

L’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell ha apostat els últims anys per recuperar la memòria d’aquest art de pesca, amb projectes com el vostre o Nits de tinta.

Nosaltres estem agraïts perquè no sempre des dels ajuntaments es té la sensibilitat necessària per a dedicar tants recursos. Que l’Ajuntament del poble de la mitja fava es prenga seriosament aquest assumpte és un exemple a seguir. Hi ha poblacions veïnes que tenen un bon grapat de pesqueres al seu terme, algunes històriques o etnològicament emblemàtiques, i que podrien prendre exemple de l’Ajuntament de Poble Nou, cosa que ajudaria, tant d’una banda a recuperar la memòria que quasi se’ns en va sense adonar-nos, com, de l’altra, a dignificar un quefer fins i tot identitari.

“Los enceseros hacían proezas moviéndose por los acantilados armando les pesqueres” alcorrent | ENTR E VISTA | 15

a los más viejos y veteranos que todavía vivían en la década de los noventa. Bajamos a varias pesqueres que todavía se conservaban tal cual se las habían dejado los propietarios. Esto hoy en día ya no es posible, poco a poco van desapareciendo los rastros.

Foto: Jake Abbott i Felipe Escolano

Además de ser un estudio etnográfico e histórico, el libro Les pesqueres de cingle a la Marina Alta es también una obra de referencia alrededor de este legado tan preciado que nos dejaron nuestros antepasados. Todo empezó a principios de los 90, cuando los autores recibieron una beca de investigación, a partir de la cual, poco a poco, fueron haciendo primero un abordaje etnográfico y posteriormente, incluyeron el histórico. Hablamos con ellos: Toni Barber, Miquel Almenara e Ismael Guardiola.

En este libro nos presentáis un riquísimo estudio sobre les Pesqueres de cingle de la Marina Alta. ¿Qué podremos encontrar en él?

Pues, más que hablar de riquísimo, podríamos decir que fue el primer trabajo que ha descrito con bastante profundidad el fenómeno de les Pesqueres de cingle en la Marina Alta. En el libro encontramos una descripción bastante extensa tanto de los aspectos más técnicos, como otros más antropológicos o humanos, y finalmente, las referencias y la contextualización históricas. Quién pescaba, por qué, dónde iban, cómo lo hacían, qué peces “mataban”, qué hacían, como era el estilo de vida, qué tipos de puntos de pesca y cuántos había, cómo eran les pesqueres y de qué tipos había.. todo acompañado de fotografías de los autores y las ilustraciones excelentes de Xavier Fornés. ¿Cómo ha sido el proceso de recopilar toda esta información histórica, etnográfica y social?

Fue un trabajo continuado de unos 6 años que con la ayuda de varias entidades y con una beca de la Diputación de Alicante pudimos llevar a cabo. Hicimos muchas horas de entrevistas a hombres (enceseros) que habían ido a les pesqueres. Hemos tenido la suerte de haber podido hablar y conocer alcorrent | ENTREVI STA | 16

Con el tiempo la compilación de información se fue haciendo grande y al ver la importancia de lo que teníamos entre manos, entró en acción la colaboración de uno de nosotros para vestir el trabajo con el estudio histórico. Finalmente, y a pesar de todo tipo de vicisitudes, los resultados han podido ver la luz en una nueva edición del trabajo inicial, con nuevas imágenes fruto de la colaboración del fotógrafo Jake Abbott, con quien nosotros también hemos colaborado con su obra reciente Nits de tinta. ¿Qué tiene esta materia que fascina tanto?Fascina por dos cosas. La primera porque sorprende la existencia de un mundo al borde del mar en el que unos labradores o jornaleros de tierras litorales conocían la costa y qué se podía sacar de ella. La segunda cosa que fascina es que eran capaces, con los medios de aquellas épocas pretéritas, de moverse por los riscos y acantilados, armar pesqueres, fijar escaleras de ramas, desplegar cuerdas y troncos y colgar cañas a dos metros de un mar de más de cinco y diez brazas de profundidad, pescar por las noches frías en invierno y llenar capazos de peces entre gotas de tinta, sudor y peligros diversos.

Realmente, proezas, y todo esto como si pasearan por su casa. Podríamos pensarlos como, digamos, labradores-escaladores-pescadores.

El tema fascina en definitiva por su genuinidad, concreción geográfica e idiosincrasia antropológica e histórica. ¿Qué historia, curiosidad, anécdota os ha sorprendido más del mundo de les pesqueres?

En el libro mencionamos una anécdota que nos contaron.

Un hombre se cuelga de los dos brazos del Morro Falquí, o sea, un acantilado de más de 100 metros, y le dice al compañero: - ¡Ei! ¿A que tú no haces esto?

Y coge el otro, va y se cuelga del mismo lugar con un solo brazo y le dice al primero: ¡Ieee! ¿Y a que tú no haces esto?

Imagináoslo... con esto sobran más palabras para entender muchas cosas que explicamos en el libro.

La encesa es un arte de pesca que ya no se practica. ¿Debería de protegerse de forma más decisiva?

Bueno, la practican ahora sin luz pescadores aficionados y algún que otro descendiente de enceseros, pero los medios de hoy en día son otros, la calidad

del mar, la cantidad y la calidad del pez mengua con el tiempo y, sobre todo, la necesidad y las razones por las cuales iban los enceseros en la actualidad no están. ¿Se podría regular el uso de luz en les pesqueres como un tipo de pesca reconocida en determinados lugares específicos, en días concretos, con permisos especiales y con límite de capturas? Suponemos que sí, pero esto alguien lo tendría que proponer a los estamentos oportunos.

Creemos que lo más importante ahora es catalogar con más detalle todos los puntos de pesca que señalamos en el libro y rehabilitar algunas pesqueres, unas para que fueran visitables libremente como cualquier espacio histórico público y otras custodiadas para un uso más exclusivo. En este sentido estamos trabajando conjuntamente con Jake Abbott y con el Ayuntamiento para ver de poner en marcha un primer proyecto. ¿Cómo se podría poner en valor, todavía más, este legado?

Además de lo que acabamos de mencionar, un pequeño museo de les pesqueres ayudaría, alguna exposición y futuros trabajos también. Una declaración de tipo BIC o espacio local de interés, etc., también. Y, bueno, todavía hay material en edición por ejemplo por parte de Jake Abbott que complementará tanto nuestro trabajo como el que él ya ha publicado. Cosas siempre se pueden hacer, de momento vamos bien.

El Ayuntamiento de El Poble Nou de Benitatxell ha apostado los últimos años por recuperar la memoria de este arte de pesca, con proyectos como el vuestro o Nits de tinta.

Nosotros estamos agradecidos porque no siempre desde los ayuntamientos se tiene la sensibilidad necesaria para dedicar tantos recursos. Que el Ayuntamiento del pueblo de la mitja fava se tome seriamente este asunto es un ejemplo a seguir.

Hay poblaciones vecinas que tienen un buen puñado de pesqueres en su término, algunas históricas o etnológicamente emblemáticas, y que podrían tomar ejemplo del Ayuntamiento del Poble Nou, cosa que ayudaría, tanto por un lado a recuperar la memoria que casi se nos va sin darnos cuenta, como, por otro, a dignificar un quehacer incluso identitario.

The “enceseros” used to move along the cliffs arming the “pesqueres”

In addition of being an ethnographic and historical study, the book ‘Les pesqueres de cingle a la Marina Alta’ is also a reference work about this precious legacy left to us by our ancestors. It all began in the early 1990s, when the authors received a research grant, from which, step by step, they began to make an ethnographic approach and later, they included the historical one. We talked with the authors.

In this book you introduce to us a very rich study on the Pesqueres de cingle de la Marina Alta. What can we find in it?

Well, rather than talking about a very rich study, we could say that it was the first work that described in great depth the phenomenon of the Pesqueres de cingle in La Marina Alta. In the book we find a fairly extensive description of both the more technical aspects, as well as other more anthropological or human aspects, and finally, the historical references and contextualisation. Who fished, why, where they went, how they did it, what fish they “killed”, what they did, what their lifestyle was like, what types of fishing spots there were and how many there were, what the pesqueres were like and what types there were... all accompanied by photographs by the authors and the excellent illustrations

by Xavier Fornés.

What has the process of collecting all this historical, ethnographic and social information been like?

It was a continuous work of about 6 years that with the help of several entities and a grant from the Diputación de Alicante we were able to carry out. We did many hours of interviews with men (enceseros) who had gone to les pesqueres.

We were lucky enough to have been able to talk to and meet the eldest and most veteran fishermen who were still alive in the 1990s. We went down to several pesqueres that were still preserved just as the owners had left them. This is no longer possible nowadays, the traces are gradually disappearing.

As time went by, the compilation of information became bigger and bigger, and seeing the importance of what we had in our hands, the collaboration of one of us came into action to dress up the work with the historical study.

Finally, and in spite of all sorts of ups and downs, the results have been able to see the light in a new edition of the initial work, with new pictures resulting from the collaboration of the photographer Jake Abbott, with whom we have also collaborated with his recent work Nits de tinta. alcorrent | ENTR EVISTA | 17

What is it about this subject that is so fascinating?

It is fascinating for two reasons. First, because it is surprising to see the existence of a world at the edge of the sea in which some coastal farmers or labourers knew the coast and what could be extracted from it. The second thing that fascinates us is that they were able, with the means of those ancient times, to move along the cliffs and precipices, to set up pesqueres, to fix ladders, to deploy ropes and logs and to hang rods two metres out of a sea more than five and ten fathoms deep, to fish in the cold winter nights and to fill fish baskets between drops of ink, sweat and several dangers.

Truly, remarkable feats, and all of this as if they were walking around their home. We could think of them as, let’s say, farm labourers-climbers-fishermen.

The theme is fascinating because of its genuineness, geographical concreteness and anthropological and historical idiosyncrasy.

What story, curiosity, anecdote has surprised you the most about the world of pesqueres?

In the book we mention an anecdote that we were told. A man hangs from the two arms of the Morro Falquí, a cliff over 100 metres high, and says to his companion: “Hey, aren’t you doing this? And the other one, goes and hangs on the same place with only one arm and says to the first one: Heeeey! And what if you don’t do this?

Just imagine... this is more than enough words to understand many of the things we explain in the book.

Encesa is a fishing technique that is no longer practised. Should it be protected more decisively?

Well, nowadays it is practised without light by amateur fishermen and some descendants of the enceseros, but the means of today are different, the quality of the sea, the quantity and quality of the fish is decreasing with time and, above all, the need and the reasons why they went there nowadays are not there.

Would it be possible to regulate the use of lights in pesqueres as a type of fishing recognised in certain specific places, on specific days, with special permits and with a capture limit? We suppose so, but this would have to be proposed to the appropriate bodies.

We believe that the most important thing now is to catalogue in more detail all the fishing spots that we have pointed out in the book and to rehabilitate some of the pesqueres, some of them so that they can be freely visited like any other historic public space and others guarded for a more exclusive alcorrent | ENTREVI STA | 18

use. In this sense we are working together with Jake Abbott and the Council to see if we can set up a first project.

El Poble Nou Council has been committed in recent years to recovering the memory of this art of fishing, with projects such as your book or the photographic book, exhibition and future documentary Nits de tinta, as you have just mentioned.

We are grateful because it is not always the case that local councils have the necessary sensitivity to devote so many resources. The fact that the Council of the town of La Mitja Fava is taking this issue seriously is an example to follow. There are neighbouring towns that have a good handful of pesqueres in their municipal area, some of them historical or ethnologically emblematic, and that could follow the example of El Poble Nou Council, which would help, on the one hand, to recover the memory that is almost disappearing without us realising it, and, on the other hand, to dignify a task that is even an identity-based activity.

“Die Enceseros vollbrachten wahre Heldentaten, indemsie sich den Klippen entlang bewegten und die Pesqueres ausrüsteten” Abgesehen davon, dass es sich um eine ethnographische und historische Studie handelt, ist das Buch Les Pesqueres de Cingle a la Marina Alta‘ auch ein Nachschlagewert rund um dieses so wertvolle Erbe, das uns unsere Vorfahren hinterlassen haben. Alles begann in den frühen 90er Jahren, als die Autoren ein Forschungsstipendium erhielten, von dem aus sie nach und nach zuerst eine ethnographische Annäherung machten und später einen historischen Ansatz einbezogen. Wir haben mit den Autoren gesprochen.

In diesem Buch präsentieren Sie uns eine sehr umfangreiche Studie über die Pesqueres de Cingle der Marina Alta. Was erwartet uns darin?

Nun, anstatt von sehr umfangreich zu sprechen, könnte man sagen, dass es die erste Arbeit war, die das Phänomen der Pesqueres de Cingle in der Marina Alta ziemlich ausführlich beschrieben hat.

Im Buch finden wir eine ausführliche Beschreibung sowohl der eher technischen als auch der anthropologischen oder menschlichen Aspekte

und schließlich der historischen Referenzen und Kontextualisierungen. Wer fischte und warum, wohin sie gingen, wie sie es taten, welche Fische sie „töteten“, was sie machten, wie der Lebensstil war, welche und wie viele Angelplätze es gab, wie die Pesqueres waren und welche Arten es gab....alles begleitet von Fotografien der Autoren und den ausgezeichneten Illustrationen von Xavier Fornés.

Wie war der Ablauf, all diese historischen, ethnographischen und sozialen Informationen zu sammeln?

In dem Buch erwähnten wir eine Anekdote, die uns erzählt wurde. Ein Mann hing an beiden Armen von Morro Falquí, einer über 100 Meter hohen Klippe, und sagte zu seinem Kollegen: Hey! Ich wette, du machst das nicht!Daraufhin hing sich der andere von derselben Stelle mit nur einem Arm und sagte dem Ersten, Eee! Und wetten, du machst das hier nicht! Stellen Sie sich das einmal vor... hier brauchen wir keine weiteren Worte mehr, um viele Dinge, die in unserem Buch erklärt werden, zu verstehen.

Mit Hilfe mehrerer Einrichtungen und der Finanzierung dem Provinzrat von Alicante konnten wir etwa 6 Jahren ununterbrochen arbeiten. Wir haben viele Stunden lang Interviews mit Männern (Enceseros) geführt, die zu den Pesqueres gegangen waren. Wir gingen zu mehreren Pesqueres runter, die noch so erhalten blieben, wie sie von ihren Besitzern zurückgelassen wurden. Heute ist das nicht mehr möglich, und die Spuren verschwinden allmählich.

Die Encesa ist eine Fischereikunst, die heute nicht mehr verwendet wird. Sollte sie entschiedener geschützt werden?

Die Zusammenstellung von Informationen ist im Laufe der Zeit umfangreicher geworden, und da wir die Bedeutung dessen, was wir besitzen, erkannten, kam die Zusammenarbeit von einem von uns ins Spiel, um die Werke mit einer historischen Studie zu versehen. Trotz der Schwierigkeiten erblickte das Ergebnis schließlich in der Neuveröffentlichung des Originals mit neuen Bildern, die in Zusammenarbeit mit dem Fotografen Jake Abbott entstanden sind, mit dem wir auch an seinem neuesten Werk Nits de Tinta zusammengearbeitet haben, das Licht der Welt.

Könnte man die Verwendung von Lichtern auf den Pesqueres als eine anerkannte Art des Fischfangs an bestimmten Orten, an bestimmten Tagen, mit Sondergenehmigungen und Fangbeschränkungen regeln? Wir vermuten, ja, aber das müsste den zuständigen Behörden vorgeschlagen werden. Das Wichtigste ist nun, alle von uns in dem Buch identifizierten Fischgründe genauer zu katalogisieren und einige von den Pesqueres zu restaurieren , so dass sie wie jeder andere historische öffentliche Raum frei besichtigt werden können, während andere für eine exklusivere Nutzung geschützt werden. In diesem Sinne arbeiten wir mit Jake Abbott und der Stadtverwaltung daran, ein erstes Projekt auf die Beine zu stellen.

Was ist so faszinierend an diesem Thema?

Es ist aus zwei Gründen faszinierend. Zunächst einmal ist es erstaunlich, dass es eine Welt am Rande des Meeres gibt und einige Bauern oder Arbeiter in den Küstengebieten die Küste kannten und wussten, was man daraus gewinnen konnte. Die zweite faszinierende Sache ist, dass sie mit Mitteln jener alten Zeit in der Lage waren, sich entlang von Klippen und Felsen zu bewegen, die Pesqueres auszurüsten, Branquillon-Treppen anzubringen, Seile und Pfähle anbringen und Bootsruten in zwei Metern Tiefe in einem Meer von über fünf und zehn nautische Fäden setzen, in kalten Winternächtenfischen und Fischkörbe inmitten von Tintentropfen, Schweiß und anderen Gefahren füllen. Wirklich, Heldentaten, und alles, als ob sie durch ihr Haus schlendern würden. Wir könnten sie als, sagen wir, Landarbeiter- Bergsteiger-Fischer betrachten.

Schließlich ist das Thema durch seine Authentizität, geografische Besonderheit und anthropologische und historische Besonderheit faszinierend.

Welche Geschichte, Kuriosität, Anekdote hat Sie in der Welt der Pesqueres am meisten überrascht?

Nun, heute wenden sie Hobbyfischer im Dunkeln und einige Nachkommen der Enceseros an, doch sind die Beschaffenheiten heute anders, die Meeresqualität, Menge, Fischqualität nimmt mit der Zeit ab und, vor allem, bestehen heute nicht mehr die Notwendigkeit und die Gründe, die Enceseros hatten.

Die Stadtverwaltung von Poble Nou hat sich in den letzten Jahren dafür eingesetzt, die Erinnerung an diese Fischereikunst mit Projekten wie Ihrem Buch oder dem Fotobuch, der Ausstellung und dem zukünftigen Dokumentarfilm Nits de Tinta, den Sie gerade erwähnt haben, wiederzubeleben.

Dafür sind wir dankbar, denn nicht immer haben die Stadtverwaltungen das nötige Fingerspitzengefühl, um so viele Ressourcen bereitzustellen. Die Tatsache, dass die Stadtverwaltung von La Mitja Fava diese Angelegenheit ernst nimmt, ist ein vorbildliches Beispiel. Es gibt Nachbarstädte, die in ihrem Gemeindegebiet eine gute Handvoll Pesqueres haben, von denen einige historisch oder ethnologisch bedeutsam sind, und die dem Beispiel der Stadtverwaltung von Poble Nou folgen können. Das würde einerseits dazu beitragen, die beinahe unbemerkt schwindende Erinnerung zurückzugewinnen und andererseits eine Aufgabe zu würdigen, die gar eine identitätsstiftende Tätigkeit ist. alcorrent | ENTR EVSITA | 19

Fem Poble 1r premi, modalitat adults: Silenci etern, de Diana Buigues Pastor i Joan Andreu Quiles i Rodas

Fosc. Tot era fosc. Aquella nit la mar no reflectia l’astre argentat i les bèsties aprofitàvem per eixir dels caus. I allà estava jo, tota sola, envoltada d’oblades i de congres, de mabres i rascasses. I jo n’era una més. Tancava els ulls i em deixava acaronar el mantell i els tentacles pels feixos de posidònia mentre un sotragueig suau m’impulsava cap als peus d’aquell cingle colossal. De sobte, un raig de llum va penetrar en l’aigua i, en un bell en sec, va interrompre el meu passeig nocturn. Vaig propulsar-me cap a la superfície empesa per una força sobrenatural. Por. Molta por. Mirava d’un costat i de l’altre però estava atrapada, enredrada entre un teixit de fils. Quan tot semblava impossible i la mort aguaitava des del cel, una figura pesada, gegantina, va caure al meu costat. Es movia amb desesperança i maldava per no ser absorbida per la fosca mar per sempre més. Passats uns instants, el meu captor va restar immòbil. I el silenci es feu etern.

2n premi, modalitat adults: La transició, de Maria Francisca Vidal i Bisquert

Per a Encarna tot ha canviat molt. Ella percebia com, a poc a poc, el temps anava dibuixant- se en el seu cos i embriagant la seua ànima. Tothom sap que la vellesa ens empeny cap al final. Tothom ho sap, és llei de vida, i per a ella no anava a ser distint.

Fa temps que el seu entorn és diferent. A totes hores hi ha uns éssers grisos que es mouen al seu voltant. Estan per tot arreu. Ella els percep, però no pot distingir-los. No tenen rostre. Molts la toquen, li parlen… però ella no els entén.

Sembla que ho saben tot sobre ella i això és confús. Al remat, són éssers desconeguts.

Ella és d’altra època. Ella és gran. Sap què és la vida i l’han familiaritzada amb la mort. Però tota aquesta situació és molt estranya per a ella. Ningú li havia parlat de la transició.

Ningú li havia explicat que es podria estar morta en vida.

Però sembla que els éssers grisos tampoc s’han assabentat.

Pareixen no entendre que ella i la seua ànima fa temps que estan amb altres éssers de llum que un dia la feren sentir viva. alcorrent | FEM POB L E | 2 0

III concurs de microrrelats ‘un poble que escriu i viu’ 3r premi, modalitat adults: Dinar de pesquera, de Mireia Cantó i Pastor

Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell.

Frenada en sec. Reprenen la marxa com formiguetes desfilant per accedir al cau. Ja només veuen la Safor pel retrovisor i a l’horitzó s’imposa el gran massís. L’Erin, al volant, te claríssim que dinaran al restaurant de l’Estrella Miquel, <<Estic salivant! Ja olore aquells ous de sépia a la bruta...>>. Tic-tac tic-tac, deixen la carretera nacional per girar a la dreta en direcció al Puig Llorença. En canvi, l’Aimar no comparteix la idea <<I si anem al Poble Nou? La iaia fa arròs caldós de peix els diumenges>>, argumenta. Encara s’emmiralla amb les històries del iaio, que anava a l’encesa, manegava hàbilment el salabre i s’enviscava amb la tinta dels calamars. Li fa feredat imaginar-lo: les onades envestint la roca i esguitant- li les espardenyes de careta, a ell que no ha sigut mai bon nadador. La seua llar és encara càlida, la dringadissa de cassoles i estris de cuina fa de fil musical mentre l’arròs es cou, i els porticons oberts de bat a bat acullen les salutacions del veïnat.

L’Erin aparca i s’hi troba un cartell que anuncia: <<TANCAT. No ens arriba matèria prima.

Disculpeu les molèsties>>. L’Aimar arronsa les celles i els muscles fent un gest de victòria.

El peix ha de nedar tres vegades: a l’aigua, a l’oli i al vi (del seu poble).

1r premi, modalitat juvenil: La clave para amar, de Marta Alonso de Haro

Sentí la brisa cálida del verano rozar mis mejillas; esbocé una ligera sonrisa al notar el agua fría acariciar los dedos de mis pies. No sabía qué hacía en un lugar como aquel; no era propio de mí salir pero necesitaba escapar del sofoco de odio, lágrimas y sufrimiento.

Quizás lo único que necesitaba era un abrazo, o simplemente alguien con quien desahogarme. Pero me di cuenta de que lo único que anhelaba para ser feliz en ese momento era aceptarme, quererme o sentirme valiosa.

Por ello, me senté y me abracé; sentí mi torso, mi vientre, mis piernas, el latir de mi corazón. Hice una pequeña introspección y decidí que a partir de aquel día aprendería a quererme tal y como soy, porque, en esta vida, antes de amar, hay que aprender a amarse a uno mismo.

2n premi, modalitat juvenil: Un brillante sueño, de Carla Masía i Pons

Un sueño es simplemente un deseo, algo que quizá no consigas, un bocado dulce, amargo o ácido.

La joven anhelaba alcanzar su sueño, pero no sabía si sería posible.

3r premi, modalitat juvenil: Les dones també juguen a futbol, de Joan Vidal i Pastor Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Aïna a la que li agradava molt jugar al futbol. Tots els seus amics, ja foren xics o xiques, es burlaven d’ella pel sols fet de que li agradara tant jugar al futbol.

Sempre deia que volia ser xic perquè ningú es burlara d’ella. Tenia tantes ganes que quan va fer la comunió no va voler un vestit com portaven les altres xiquetes. Els ho va contar als seus pares i va portar un tratge com els que porten els xics.

Quan va fer els 18 anys, com que ja era major d’edat, va voler operar-se per transformar- se en el xic que sempre havia somiat ser. Des d’aquell dia va passar de ser Aïna a ser Pau.

Cargaba con una mochila de acoso, maltrato y un monstruo llamado anorexia.

Había abandonado su pasión y puesto fin a varias relaciones, cada vez más aislada. Todo era tan duro...Tenía un nudo en el estómago y la boca cosida.

El agotamiento y el sufrimiento eran insoportables.

Luchó sin descanso hasta cumplir su sueño: se había convertido en una reputada cirujana. Unos años después, los monstruos del pasado la volvieron a atrapar arrastrándola por el camino que finalizaba en una brillante luz, un suceso impresionante.

Despegó los pies del suelo y se acercó tanto que la consiguió tocar, pero al hacerlo se convirtió en un destello, un cometa, o una estrella fugaz, un pequeño trozo del universo. alcorrent | FEM P OBLE | 21

Èxit de la Banda de Benitatxell en el concert inaugural de la Primavera Musical. Éxito de la Banda de Benitatxell en el concierto inaugural de la Primavera Musical.

Benitatxell Band’s success at Primavera Musical’s opening concert.

Erfolg der Band von Benitatxell beim Eröffnungskonzert der Primavera Musical.

Foto Notícies Gran acolliment del llibre de l’autora poblera Empar Ferrer, ‘Bragat, el gat influencer del Puig Llorença’.

Gran acogida del libro de la autora poblera Empar Ferrer, ‘Bragat, el gat influencer del Puig Llorença’.

Great reception of author Empar Ferrer’s book, ‘Bragat, el gat influencer del Puig Llorença’.

Das Buch der Autorin Empar Ferrer, ‘Bragat, el gat influencer del Puig Llorença’, fand großen Anklang.

Pren possessió el nou arquitecte tècnic de l’Ajuntament.

Toma posesión el nuevo arquitecto técnico del Ayuntamiento.

The City Council’s new technical architect has taken office.

Der neue technische Architekt des Rathauses tritt sein Amt an.

alcorrent | FOTON OT Í C I E S | 2 2

El Mitjafava Fest torna als carrers de Benitatxell.

El Mitjafava Fest vuelve a las calles de Benitatxell.

Mitjafava Fest returns to the streets of Benitatxell.

Das Mitjafava-Fest kehrt in die Straßen von Benitatxell zurück.

Unes festes de la Rosa per a recordar.

Unas fiestas de La Rosa para recordar.

Unforgettable La Rosa festivities.

Ein unvergessliches Fest der La Rosa!

Nova rotonda en Les Fonts que apaivaga l’excés de velocitat en el Camí Vell de Teulada.

Nueva rotonda en Les Fonts que apacigua el exceso de velocidad en el Camí Vell de Teulada.

New roundabout at Les Fonts to reduce speeding on Camí Vell de Teulada.

Neuer Kreisverkehr in Les Fonts, der Geschwindigkeitsüberschreitung auf dem Camí Vell de Teulada eindämmen will. alcorrent | FOTON OTÍCI ES | 23

Benitatxell, segon municipi de la Marina Alta en unir-se a la xarxa de ‘Ciutats Amigables amb les Persones Majors’ de l’OMS. Benitatxell, segundo municipio de la Marina Alta en unirse a la red de ‘Ciudades Amigables con las Personas Mayores’ de la OMS. Benitatxell, second municipality of the Marina Alta to join the WHO’s network of ‘Age-Friendly Cities’.

Benitatxell, die zweite Gemeinde der Marina Alta, die sich dem WHO-Netzwerk der “Seniorenfreundlichen Städte“ anschließt.

El Benjamí B de Benitatxell es proclama campió de lliga per tercer any consecutiu.

El Benjamín B de Benitatxell se proclama campeón de liga por tercer año consecutivo.

Benitatxell’s Benjamín B is crowned league champion for the third year running.

Benjamin B aus Benitatxell wird zum dritten Mal in Folge Ligameister.

Trobada de Boixets organitzada per l’Associació de Dones.

Encuentro de Bolillos organizado por la Associació de Dones.

Lacemakers’ meeting organised by the Associació de Dones.

Treffen zur Klöppelspitze, organisiert von der Associació de Dones.

Celebració del Dia de l’Orgull LGTBIQ+.

Celebración del Día del Orgullo LGTBIQ+.

LGTBIQ+ Pride Day celebration.

Feierlichkeiten zum LGTBIQ+ Pride Day.

alcorrent | FOTO N OT Í C I E S | 24

Parteixen cap als campaments sahrauís 56 caixes d’ajuda humanitària.

Parten hacia los campamentos saharauis 56 cajas de ayuda humanitaria.

56 crates of humanitarian aid leave for the Sahrawi camps.

56 Kisten Hilfsgüter gehen in die saharauischen Lager.

Segon cotxe 100% elèctric subvencionat per la Diputació d’Alacant.

Segundo coche 100% eléctrico subvencionado por la Diputación de Alicante.

Second 100% electric car subsidised by the Alicante Provincial Council.

Zweites 100%iges Elektroauto, subventioniert von der Diputación de Alicante.

Marea blava a Benitatxell per la II Cursa de la Dona.

Marea azul en Benitatxell por la II Cursa de la Dona.

A wave of blue in Benitatxell for the second edition of the Cursa de la Dona charity race.

Ein Meer aus Blau in Benitatxell anlässlich der II Cursa de la Dona Wettlaufs.

alcorrent | FOTON OTÍ CI ES | 25

Descobreix Les ‘Cares de l’aigua’,

els rostres guardians del Poble Nou de Benitatxell Sols aquelles persones més observadores se n’hauran adonat dels misteriosos rostres impresos en les antigues canonades d’aigua d’algunes cases del poble. I només les més curioses hauran intentat indagar sobre el seu significat. Que no vos heu fixat? Feu-ho i sabreu de què vos parlem.

Són les conegudes ‘Cares de l’aigua’. Rostres impassibles, impertorbables, que han sobreviscut al pas del temps. La majoria d’ells imiten homes, dones, querubins, àngels, dimonis, etc. Estes cares impreses en les canaletes de ferro colat són especialment típiques als pobles valencians. Al Poble Nou de Benitatxell encara se’n conserven algunes a les cases més senyorials del casc antic.

El primer que es podria deduir és que servien per a decorar o distingir les cases, però la seua funció anava molt més enllà. Tenien una missió especial i pròxima a allò celestial: espantar el mal i allunyar les males energies dels habitatges als quals protegien. I és més: depenent de la cara triada, la protecció era una o altra.

Tot i que no es té massa informació sobre elles, és probable que aquesta tradició es remunte a l’època romana o etrusca, on també es decorava les cases amb rostres tallats en pedra.

Com ocorre amb les tradicions, algunes acaben desapareixent. Més encara quan eixes velles canonades de ferro colat han anat donant pas a materials més moderns i lleugers com el PVC. Cada vegada és menys freqüent trobar ‘Cares de l’aigua’ pels carrers dels nostres pobles. Però, per sort, al nostre encara en conservem algunes. Se’n poden trobar, per exemple, a les avingudes d’Alacant i València, o els carrers La Pau, Major, Trinquet...

Així que si no havíeu reparat en la seua presència, vos animem a perdre-vos pel centre històric, buscar-les i observar-les amb deteniment. Potser d’ací uns anys ja no estiguen. Encara que conèixer la seua existència i la importància del seu significat tal vegada puga aconseguir que els seus propietaris les conserven i les mantinguen com a element distintiu de la façana. alcorrent | DES COBR E I X | 26

Las ‘Caras del agua’,

A pesar de que no se tiene demasiada información sobre ellas, es probable que esta tradición se remonte en la época romana o etrusca, donde también se decoraba las casas con rostros tallados en piedra.

Solo aquellas personas más observadoras se habrán percatado de los misteriosos rostros imprimidos en las antiguas tuberías de agua de algunas casas del pueblo. Y solo las más curiosas habrán intentado indagar sobre su significado. ¿Que no os habéis fijado? Hacedlo y sabréis de qué os hablamos.

Como ocurre con las tradiciones, algunas acaban desapareciendo. Más aún cuando esas viejas tuberías de hierro fundido han ido dando paso a materiales más modernos y ligeros como el PVC. Cada vez es menos frecuente encontrar ‘Caras del agua’ por las calles de nuestros pueblos. Pero, por suerte, en el nuestro todavía conservamos algunas. Se pueden encontrar, por ejemplo, en las avenidas de Alicante y València, o las calles La Pau, Mayor, Trinquet...

los rostros guardianes de El Poble Nou de Benitatxell

Son las conocidas ‘Caras del agua’. Rostros impasibles, imperturbables, que han sobrevivido al paso del tiempo. La mayoría de ellos imitan hombres, mujeres, querubines, ángeles, demonios, etc.

Estas caras impresas en las canaletas de hierro fundido son especialmente típicas en los pueblos valencianos. En El Poble Nou de Benitatxell todavía se conservan algunas en las casas más señoriales del casco antiguo.

Lo primero que se podría deducir es que servían para decorar o distinguir las casas, pero su función iba mucho más allá. Tenían una misión especial y próxima a lo celestial: ahuyentar el mal y alejar las malas energías de las viviendas a las cuales protegían. Y, es más: dependiendo de la cara elegida, la protección era una u otra.

Así que si no habíais reparado en su presencia, os animamos a perderos por el centro histórico, buscarlas y observarlas con detenimiento. Quizás dentro unos años ya no estén. Aunque conocer su existencia y la importancia de su significado tal vez pueda conseguir que sus propietarios las conserven y las mantengan como elemento distintivo de la fachada.

alcorrent | DESC OB R EI X | 27

The Water faces

(Caras del agua), the guardians of El Poble Nou de Benitatxell Only the most observant will have noticed the mysterious faces imprinted on the old water pipes of some of the houses in the village. And only the most curious will have tried to find out what they mean. Have you noticed them? If so, you’ll know what we’re talking about.

They are the well-known ‘Water Faces’: impassive, imperturbable faces that have survived the passage of time. Most of them depict men, women, cherubs, angels, demons, etc., and these faces, printed on cast iron gutters, are especially typical in Valencian villages. At El Poble Nou de Benitatxell some of them are still preserved in the most stately houses of the old town.

The first thing that could be deduced is that they were used to decorate or distinguish the houses, but they were much more than that. They had a special, almost celestial mission: to scare away evil and keep bad energy from the houses they protected. What’s more, the type of protection depended on the face.

Although not much is known about them, this tradition probably dates back to Roman or Etruscan times, when houses were also decorated with faces carved in stone.

As with all traditions, some eventually disappear.

Even more so when those old, cast-iron pipes have given way to lighter, more modern materials such as PVC. It is far less common to find ‘Water Faces’ in the streets of our villages, but in our town we are lucky to still hold on to some. You can find them, for example, in the Avenues of Alicante and Valencia, or in the Streets of La Pau, Mayor, Trinquet...

So if you haven’t noticed them before, we would encourage you to wander around the historic centre, look out for them and observe them carefully.

Perhaps in a few years’ time they will no longer be there. Although, knowing about their existence and the importance of their significance may perhaps ensure that their owners keep them, and maintain them as a distinctive element of their homes.

alcorrent | DES COBR E I X | 28

Die “Gesichter des Wassers“ (Caras del agua), die Gesichter der Wächter von El Poble Nou de Benitatxell

Nur die aufmerksamsten Menschen werden die geheimnisvollen Gesichter bemerkt haben, die auf den alten Wasserleitungen einiger Dorfhäuser zu sehen sind. Und nur die Neugierigsten werden versucht haben, herauszufinden, was sie bedeuten. Noch nicht bemerkt? Danach werden Sie wissen, wovon wir sprechen.

Sie sind die bekannten „Gesichter des Wassers“.

Gleichmütige, unerschütterliche Gesichter, die den Lauf der Zeit überdauert haben. Die meisten von ihnen imitieren Männer, Frauen, Cherubinen, Engel, Dämonen, usw. Diese auf gusseiserne Dachrinnen geprägten Gesichter sind besonders typisch für die valencianischen Dörfer. In El Poble Nou de Benitatxell werden einige davon noch in den herrschaftlichsten Häusern der Altstadt erhalten.

Zunächst könnte man vermuten, dass sie zur Dekoration oder zur Kennzeichnung der Häuser dienten, aber ihre Funktion ging weit darüber hinaus. Sie hatten eine besondere, fast himmlische Aufgabe: das Böse abzuschrecken und schlechte Energien von den Häusern, die sie schützten, fernzuhalten. Außerdem bot das gewählte Gesicht entweder den einen oder den anderen Schutz.

Obwohl nicht viel über sie bekannt ist, stammt diese Tradition wahrscheinlich aus römischer oder etruskischer Zeit, wo Häuser ebenfalls mit in Stein gehauenen Gesichtern geschmückt wurden.

Wie bei allen Traditionen gehen einige von ihnen mit der Zeit verloren. Umso mehr, als die alten Gussrohre leichteren und moderneren Materialien wie PVC gewichen sind. In den Straßen unserer Dörfer sieht man immer seltener „Gesichter des Wassers“. Aber zum Glück gibt es in unserer Stadt noch welche von ihnen. Man findet sie zum Beispiel in den Avenidas de Alicante und Valencia, oder in den Straßen von La Pau, Mayor, Trinquet...

Falls sie Ihnen noch nicht aufgefallen sind, empfehlen wir Ihnen, durch das historische Zentrum zu spazieren, nach ihnen Ausschau zu halten und sie genau zu betrachten. Vielleicht gibt es sie in ein paar Jahren nicht mehr. Obwohl die Kenntnis ihrer Existenz und ihrer Bedeutung vielleicht dafür sorgen könnte, dass ihre Besitzer sie erhalten und als unverwechselbares Fassadenelement pflegen.

alcorrent | DESCO BRE I X | 29

La columna de Lola

Ja arriba l’estiu, i molts podrem gaudir d’uns dies de vacances. Aprofitem per compartir el temps amb la família i amics i, com no, per a llegir un bon llibre, ja siga a la mar, a la muntanya, al sofà de casa... Sempre és bona hora per passar una estona entre línies. Si no saps què llegir, passa per la Biblioteca i t’ajudarem a triar la millor lectura. Has llegit ja a Almudena Grandes? O t’agrada més la novel·la negra? T’esperen unes prestatgeries plenetes de novetats!

Summer is here, and many of us will be able to enjoy a few days’ holiday. We take the opportunity to spend time with family and friends and, of course, reading a good book, whether by the sea, in the mountains, on the sofa at home... It is always a good time to spend some time between the lines. If you do not know what to read, come to the Library and we will help you choose the best reading.

Have you already read Almudena Grandes, or do you prefer crime novels? There are shelves full of novels waiting for you!

Ya llega el verano, y muchos podremos disfrutar de unos días de vacaciones. Aprovechamos para compartir el tiempo con la familia y amigos y, como no, para leer un buen libro, ya sea en el mar, en la montaña, en el sofá de casa... Siempre es buena hora para pasar un rato entre líneas. Si no sabes qué leer, pasa por la Biblioteca y te ayudaremos a elegir la mejor lectura. ¿Has leído ya a Almudena Grandes? ¿O te gusta más la novela negra? ¡Te esperan unas estanterías llenitas de novedades!

Der Sommer ist da und viele von uns werden ein paar freie Tage genießen können. Wir nutzen diese Gelegenheit, um Zeit mit Familie und Freunden zu verbringen und natürlich ein gutes Buch zu lesen, ob am Meer, in den Bergen oder auf der heimischen Couch… Es ist immer schön, Zeit zwischen den Zeilen zu verbringen. Wenn Sie nicht wissen, was Sie lesen sollen, kommen Sie in die Bibliothek und wir helfen Ihnen bei der Auswahl der besten Lektüre. Haben Sie schon Almudena Grandes gelesen? Oder doch lieber Krimi? Es warten Regale voller Neuheiten auf Sie!

Lola Bolufer Ramiro Llibres i dones

alcorrent | L A COLUMN A D E LO L A | 30

Mirades El misteri de la tomba precintada (Part I), per África Marqués.

Relats de ficció per fascicles.

Aquest va ser un dels primers casos en els quals em vaig veure involucrada. Sempre m’han dit que tinc cert imant per allò criminal, però mai ho vaig creure. Fins que va ocórrer tot el que va succeir...

Aquella nit de primavera havia baixat el fem com de costum. Anava amb la roba d’estar per casa i unes xancletes mitjanament còmodes, però gens aptes en cas de necessitar córrer. Mentre travessava el carrer per a tornar, vaig veure a un home per la vorera oposada amb un rotllo de cinta americana a les mans. Recordava haver eixit sobre les 22.30 h, així que em va resultar una miqueta estrany veure a una persona pel carrer amb eixe objecte i a eixes hores.

Vaig continuar observant-lo perquè encara em quedava un xicotet tros fins a arribar a casa, quan vaig veure que, amb la boca, subjectava l’extrem de la cinta i començava a enrotllar-la, com si l’haguera utilitzada i no necessitara més. He de dir que aquella zona, encara que familiar, resultava una miqueta aterridora de nit. El cementeri municipal estava a la meua esquena i, curiosament, el carrer no estava molt il•luminat, per la qual cosa en el meu cos hi havia desconfiança i tensió. L’home va anar desfent-se del sobrant fins que, des de la meua posició, vaig arribar a veure-lo solament d’esquena.

Va pujar per la costera que portava a la plaça de l’Església i va desaparéixer per l’enorme porta de fusta. En cap moment es va adonar de la meua presència. Quan vaig deixar de veure-lo, vaig reflexionar i ho vaig entendre... aquell home venia del cementeri!

La meua curiositat va superar la meua precaució, així que em vaig acostar al cementeri i vaig veure que la reixa estava forçada i entreoberta. Vaig encendre la llum del mòbil, vaig subjectar amb força l’altre objecte que portava entre les mans (les claus de casa) i em vaig endinsar en el cementeri...

(Continuarà).

El misterio de la tumba precintada (Parte I), por África Marqués.

Relatos de ficción por fascículos.

Este fue uno de los primeros casos en los que me vi involucrada. Siempre me han dicho que tengo cierto imán para lo criminal, pero jamás lo creí. Hasta que ocurrió todo lo que sucedió...

Aquella noche de primavera había bajado la basura como de costumbre. Iba con la ropa de estar por casa y unas chanclas medianamente cómodas, pero nada aptas en caso de necesitar correr. Mientras cruzaba la calle para volver, vi a un hombre por la acera opuesta con un rollo de cinta americana en las manos. Recordaba haber salido sobre las 22:30 h, así que me resultó un tanto extraño ver a una persona por la calle con ese objeto y a esas horas. alcorrent | MIRAD E S | 31

Seguí observándole porque todavía me quedaba un pequeño trecho hasta llegar a casa, cuando vi que, con la boca, sujetaba el extremo de la cinta y comenzaba a enrollarla, como si la hubiese utilizado y no necesitase más. Debo decir que aquella zona, aunque familiar, resultaba un tanto aterradora de noche. El cementerio municipal estaba a mis espaldas y, curiosamente, la calle no estaba muy iluminada, por lo que en mi cuerpo había desconfianza y tensión. El hombre fue deshaciéndose del sobrante hasta que, desde mi posición, llegué a verle solamente de espaldas.

At no time was he aware of my presence. When I no longer saw him, I thought about it and understood... that man had come from the cemetery!

Subió por la cuesta que llevaba a la plaza de la iglesia y desapareció por la enorme puerta de madera.

En ningún momento se percató de mi presencia.

Cuando dejé de verle, reflexioné y lo entendí... ¡aquel hombre venía del cementerio!

Das Geheimnis des versiegelten Grabes (Teil I), von África Marqués.

Mi curiosidad superó mi precaución, así que me acerqué al cementerio y vi que la reja estaba forzada y entreabierta. Encendí la luz del móvil, sujeté con fuerza el otro objeto que llevaba entre las manos (las llaves de casa) y me adentré en el camposanto... (Continuará).

The mystery of the sealed grave (Part I), by África Marqués.

Fiction stories by installments.

This was one of the first cases I was involved in. I have always been told that I have a certain criminal magnet, but I never believed it. Until everything that happened occurred....

That spring night I was taking down the rubbish as usual. I was in my regular clothes and a pair of flip-flops that were moderately comfortable, but not at all suitable in case I needed to run. As I crossed the street to come back home, I saw a man on the opposite pavement with a roll of duct tape in his hands. I remembered going out at about 10.30pm, so it was a bit strange to see a person in the street with that item at that time of the day.

I kept looking at him because I still had a little way to go to get home, when I saw that he was holding the end of the tape with his mouth and starting to roll it up, as if he had used it and did not need it any more. I must say that the area, although familiar, was a bit frightening at night. The municipal cemetery was behind me and, oddly enough, the street was not very well lit, so there was distrust and tension in my body. The man was getting rid of the leftovers and, from my position, I could only see his back. He walked up the slope leading to the church square and disappeared through the huge wooden door. alcorrent | M I RADES | 32

My curiosity overcame my caution, so I went to the cemetery and saw that the gate was forced and half open. I switched on the light of my mobile phone, held tightly the other object I was holding (my home keys) and entered the cemetery...

(To be continued).

Fiktive Erzählungen in Dossiers.

Dieser Fall war einer der ersten, an denen ich beteiligt war. Es wurde mir immer gesagt, dass ich eine gewisse Anziehungskraft auf das Verbrechen habe, aber daran habe ich nie geglaubt. Bis das alles passierte...

An jenem Frühlingsabend hatte ich wie üblich den Müll rausgebracht. Ich trug meine Alltagskleidung und ein Paar Badelatschen, die zwar halbwegs bequem, aber zum Laufen keineswegs geeignet waren.

Als ich auf dem Rückweg die Straße überquerte, sah ich auf dem gegenüberliegenden Bürgersteig einen Mann mit einer Rolle Klebeband in den Händen. Ich war gegen 22.30 Uhr draußen, weshalb es etwas seltsam war, zu dieser Uhrzeit jemanden mit diesem Gegenstand auf der Straße zu sehen.

Ich beobachtete ihn weiter, denn ich hatte noch einen kurzen Weg nach Hause vor mir, als ich sah, dass er das Ende des Klebebands mit dem Mund festhielt und begann, es aufzurollen, als hätte er es verbraucht und bräuchte es nicht mehr. Obwohl mir die Gegend vertraut war, muss ich zugeben, dass sie nachts ein wenig beängstigend war. Der städtische Friedhof lag hinter mir, und die Straße war seltsamerweise nicht sehr gut beleuchtet, so dass Misstrauen und Spannung in meinem Körper herrschten.

Der Mann entsorgte die Reste, bis ich von meiner Position aus nur noch seinen Rücken sehen konnte.

Er stieg den Hügel hinauf, der zum Kirchplatz führte, und verschwand durch die große Holztür. Zu keiner Zeit war er sich meiner Anwesenheit bewusst. Nachdem ich ihn nicht mehr sah, dachte ich nach und verstand... Dieser Mann war vom Friedhof gekommen!

Meine Neugier war größer als meine Vorsicht und so näherte ich mich dem Friedhof und sah, dass das Tor aufgebrochen war. Ich schaltete das Licht an meinem Handy ein, hielt den anderen Gegenstand, den ich in den Händen hielt (die Hausschlüssel), fest und ging auf den Friedhof... (Fortsetzung folgt).

Programació de festes