descarrega’t Alcorrent




Actualitat

Entrevista

Fotonotícies

Descobreix

Fem poble

descarrega’t Alcorrent
El nou camí de l’Abiar: un vial segur amb murs de pedra i carril per a caminants que vertebra Benitatxell
L’anhelada reforma del camí de l’Abiar és a la fi una realitat. A nivell visual, el resultat és impressionant.
El camí ha passat de ser estret i d’un ample irregular, a presentar una estètica cuidada i simètrica gràcies a la reconstrucció dels murs de pedra, que han sigut treballats amb molt de gust.
El passat mes de maig, la Diputació d’Alacant va iniciar a la fi les obres d’ampliació i millora de la seguretat del vial. Estos treballs s’haurien hagut de realitzar en 2020 gràcies a una subvenció de 296.205,84 euros del Pla de Cooperació i Obres, però es van retardar amb l’arribada de la pandèmia i, posteriorment, amb l’embós d’obres pendents de l’ens provincial.
Es tracta d’una actuació molt esperada que portaven anys reivindicant els veïns i veïnes. La reforma ha fet homogènia l’amplària del vial a huit metres i s’ha afegit una zona marcada de pas per a caminants. També s’ha reasfaltat per complet tot el camí i s’ha instal·lat nova senyalització horitzontal i vertical.
Prèviament a esta actuació, es va dur a terme la modernització de la xarxa hídrica amb la instal•lació d’una nova canonada.
El camí de l’Abiar té un gran valor sentimental per a tots els poblers i pobleres. Alberga l’antic llavador, que ha sigut destapat recentment després d’una campanya d’excavació arqueològica. A més, és un vial estratègic en la vertebració del municipi, perquè els seus 471 metres de longitud connecten el nucli urbà amb els pous de l’Abiar, bancals, cases de cultiu i diverses urbanitzacions.
El nuevo Camí de l’Abiar: un vial seguro con muros de piedra y carril para caminantes que vertebra Benitatxell
La anhelada reforma del Camí de l’Abiar es al fin una realidad. A nivel visual, el resultado es impresionante. El camino ha pasado de ser estrecho y de un ancho irregular, a presentar una estética cuidada y simétrica gracias a la reconstrucción de los muros de piedra, que han sido trabajados con mucho gusto. El pasado mes de mayo, la Diputación de Alicante inició al fin las obras de ampliación y mejora de la
seguridad del vial. Estos trabajos se hubieran tenido que realizar en 2020 gracias a una subvención de 296.205,84 euros del Plan de Cooperación y Obras, pero se retrasaron con la llegada de la pandemia y, posteriormente, con el atasco de obras pendientes del ente provincial.
Se trata de una actuación muy esperada que llevaban años reivindicando los vecinos y vecinas. La reforma ha hecho homogénea la anchura del vial a ocho metros y se ha añadido una zona marcada de paso para caminantes. También se ha reasfaltado por completo todo el camino y se ha instalado nueva señalización horizontal y vertical. Previamente a esta actuación, se llevó a cabo la modernización de la red hídrica con la instalación de una nueva tubería.
El Camí de l’Abiar tiene un gran valor sentimental para todos los pobleros y pobleras. Alberga el antiguo lavadero, que ha sido destapado recientemente tras una campaña de excavación arqueológica. Además, es un vial estratégico en la vertebración del municipio, pues sus 471 metros de longitud conectan el casco urbano con los pozos de l’Abiar, bancales de cultivo, casas de labranza y varias urbanizaciones.
The new Camí de l’Abiar: a safe road with stone walls and a lane for walkers that connects Benitatxell
The long-awaited reform of Camí de l’Abiar is finally a reality. Visually, the result is impressive. The path has been transformed from being narrow and of irregular width, to present a neat and symmetrical aesthetic thanks to the reconstruction of the stone walls, which have been worked with great taste.
Last May, the Diputación de Alicante finally began the works to widen and improve the safety of the road. These works should have been carried out in 2020 thanks to a subsidy of 296,205.84 euros from the Cooperation and Works Plan, but were delayed with the arrival of the pandemic and, subsequently, with the backlog of works pending from the delegation.
This is a long-awaited action that the local residents have been demanding for years. The reform has homogenised the width of the road to eight metres and a marked area for walkers has been added. The entire road has also been completely repaved and new horizontal and vertical signalling has been provided. Prior to this work, the water network was modernised with the installation of a new pipe.
Camí de l’Abiar has a great sentimental value for all pobleros and pobleras. It is home to the old washing house, which has recently been uncovered following an archaeological excavation campaign. It is also a strategic road in the structuring of the municipality, as its 471 metres in length connect the town centre with the washing house, the wells of l’Abiar, terraced fields, farmhouses and several urbanisations.
Der neue Camí de l’Abiar: eine sicherer Weg mit Steinmauern und ein Weg für Wanderer, die Wirbeltiere Benitatxell
Die lang erwartete Reform des Camí de l’Abiar ist endlich Wirklichkeit geworden. Optisch ist das Ergebnis beeindruckend. Der Weg ist nicht mehr schmal und unregelmäßig breit, sondern hat dank der geschmackvoll gestalteten Steinmauern ein sauberes und symmetrisches Aussehen erhalten.
Im vergangenen Mai hat die Diputación de Alicante endlich mit den Arbeiten zur Verbreiterung und Verbesserung der Sicherheit der Straße begonnen. Diese Arbeiten hätten dank eines Zuschusses in Höhe von 296.205,84 Euro aus dem Plan für Zusammenarbeit und Arbeiten im Jahr 2020 durchgeführt werden sollen, verzögerten sich jedoch aufgrund der Pandemie und des Rückstands bei den von der Provinzverwaltung ausstehenden Arbeiten.
Dies ist eine lang erwartete Maßnahme, die die Anwohner seit Jahren gefordert haben. Im Zuge der Reform wurde die Breite der Straße auf acht Meter vereinheitlicht, und es wurde ein markierter Bereich für Fußgänger eingerichtet. Außerdem wurde die gesamte Straße komplett neu asphaltiert und mit einer neuen horizontalen und vertikalen Beschilderung versehen. Im Vorfeld dieser Arbeiten wurde das Wassernetz durch die Verlegung einer neuen Leitung modernisiert.
Der Camí de l’Abiar hat für alle Einwohner von La Pobla einen großen sentimentalen Wert. Er beherbergt den alten Waschplatz, der vor kurzem durch eine archäologische Ausgrabungskampagne freigelegt wurde. Außerdem ist sie eine strategische Straße für die Strukturierung der Gemeinde, da sie auf einer Länge von 471 Metern das Stadtzentrum mit dem Waschhaus, den Brunnen von l’Abiar, den Anbauterrassen, den Bauernhäusern und mehreren Wohnsiedlungen verbindet.
Quasi 550.000 euros invertits en camins rurals
El passat mes d’octubre es van dur a terme els treballs d’adequació i asfaltat dels camins de Benicambra i Pouet, finançats al 100% per la Diputació d’Alacant amb 37.495,98 euros.
Esta actuació es suma a la del mes de setembre, quan es van invertir 153.554,59 euros (el 60% finançats per la Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Rural) per a l’asfaltat i reparacions simples de l’Abiar Alt, les Basses, la Font, Lluques, la Torreta, la Coma-Breco, Breco, Barranc Roig, Barranc Roig II, Barranc Roig III i la Roca. També cal tindre en compte la reparació simple i l’apedaçament del camí del Madronyal amb una ajuda de 7.999,99 euros de la Diputació d’Alacant este 2023, així com les d’anys anteriors, com la reparació simple (apedaçament) dels camins del
Barranc Roig, La Roca, Valentins i La Torra en 2020, amb una inversió de 7.500 euros de la Diputació; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco i La Carrasca en 2021, amb 7.000 euros de la Diputació, i La Costa, La Carrasca II i Vista Montaña III amb 41.666,77 euros de la Diputació en 2022. Cal destacar així mateix l’ampliació i millora del camí de l’Abiar, on s’han invertit 296.205 euros.
En total, l’Ajuntament suma quasi 550.000 euros en reparacions i adequació de camins rurals els últims tres anys, la qual cosa suposa la renovació de quasi la totalitat d’esta mena de vials.
Casi 550.000 euros invertidos en caminos rurales
El pasado mes de octubre se realizaron los trabajos de adecuación y asfaltado de los caminos de Benicambra y Pouet, financiados al 100% por la Diputación de Alicante con 37.495,98 euros.
Esta actuación se suma a la del pasado mes de septiembre, cuando se invirtieron 153.554,59 euros (el 60% financiados por la Conselleria de Agricultura y Desarrollo Rural) para el asfaltado y reparaciones simples de l’Abiar Alt, les Basses, la Font, Lluques, la Torreta, la Coma-Breco, Breco, Barranc Roig, Barranc Roig II, Barranc Roig III y la Roca.
También hay que tener en cuenta la reparación simple y el parcheado del camino del Madroñal con una ayuda de 7.999,99 euros de la Diputación de Alicante este 2023, así como las de años
anteriores, como la reparación simple (bacheo) de los caminos del Barranc Roig, La Roca, Valentins y La Torra en 2020, con una inversión de 7.500 euros de la Diputación; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco y La Carrasca en 2021, con 7.000 euros de la Diputación, y La Costa, La Carrasca II y Vista Montaña III con 41.666,77 euros de la Diputación en 2022. Cabe destacar asimismo la ampliación y mejora del Camí de l’Abiar, donde se han invertido 296.205 euros.
En total, el Ayuntamiento suma casi 550.000 euros en reparaciones y adecuación de caminos rurales los últimos tres años, lo cual supone la renovación de casi la totalidad de este tipo de viales.
Almost 550,000 euros invested in rural ways
Last October, works were carried out to adapt and asphalt the Benicambra and Pouet roads, 100% financed by the Diputación de Alicante with 37,495.98 euros.
This action is in addition to that of last September, when 153,554.59 euros were invested (60% financed by the Conselleria de Agricultura y Desarrollo Rural) for the asphalting and simple repairs of l’Abiar Alt, Les Basses, La Font, Lluques, La Torreta, La Coma-Breco, Breco, Barranc Roig, Barranc Roig II, Barranc Roig III and La Roca.
We must also take into account the simple repair and patching of Camino del Madroñal with a subsidy of 7,999.99 euros from the Diputación de Alicante this 2023, as well as those of previous years, such as the simple repair (pothole patching) of the roads of Barranc Roig, La Roca, Valentins and La Torra in 2020, with an investment of 7,500
euros from the Diputación; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco and La Carrasca in 2021, with 7,000 euros from the Diputación, and La Costa, La Carrasca II and Vista Montaña III with 41,666.77 euros from the Diputación in 2022. It is also worth mentioning the extension and improvement of Camí de l’Abiar, where 296,205 euros have been invested.
In total, the Council has invested almost 550,000 euros in repairs and improvements of rural ways in the last three years, which means the renovation of almost all of these types of roads.
Fast 550.000 Euro in Wanderwege investiert
Im vergangenen Oktober wurden Arbeiten zur Anpassung und Asphaltierung der Benicambra und Pouet Wege durchgeführt, die zu 100% von der Diputación de Alicante mit 37.495,98 Euro finanziert wurden.
Diese Maßnahme kommt zu der vom September letzten Jahres hinzu, als 153.554,59 Euro (60 % finanziert durch das Ministerium für Landwirtschaft und ländliche Entwicklung) für die Asphaltierung und einfache Reparaturen von l’Abiar Alt, Les Basses, La Font, Lluques, La Torreta, La Coma-Breco, Breco, Barranc Roig, Barranc Roig II, Barranc Roig III und La Roca investiert wurden.
Wir müssen auch die einfache Reparatur und Ausbesserung des Camino del Madroñal mit einer Beihilfe von 7.999,99 Euro von der Diputación de Alicante in diesem Jahr 2023 berücksichtigen, sowie die der vorangegangenen Jahre, wie die einfache Reparatur (Schlaglochausbesserung) der Straßen von Barranc Roig, La Roca, Valentins und La Torra im Jahr 2020, mit einer Investition von 7. 7.500 Euro von der Diputación; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco und La Carrasca im Jahr 2021, mit 7.000 Euro von
der Diputación, und La Costa, La Carrasca II und Vista Montaña III mit 41.666,77 Euro von der Diputación im Jahr 2022. Erwähnenswert ist auch die Erweiterung und Verbesserung des Camí de l’Abiar, wo 296.205 Euro investiert wurden.
Insgesamt hat die Stadtverwaltung in den letzten drei Jahren fast 550.000 Euro in die Instandsetzung und Verbesserung von Landstraßen investiert, was die Erneuerung fast aller dieser Straßen bedeutet.
Diputació invertirà 600.000 euros en la rotonda del punt negre de Cansalades
Els tràmits per a la construcció d’una nova rotonda en el punt negre de Cansalades, en l’encreuament de la CV-740 i la CV-747 entre Benitatxell i Xàbia, avancen a bon ritme. Després que la Diputació d’Alacant confirmara a maig de 2022 la reserva de finançament per a la redacció del projecte, este està llest i ja es coneix la inversió que haurà d’efectuar l’ens provincial: 587.016 euros. El projecte ja ha sigut aprovat provisionalment per la Diputació i s’ha exposat al públic. Una vegada compte amb l’aprovació definitiva, es procedirà a l’expropiació dels terrenys confrontants i, seguidament, a la licitació de l’obra. S’estima que els treballs comencen en 2024 i que tinguen un termini d’execució de sis mesos.
La millora d’este accés porta reivindicant-se durant molts anys. De fet, la Diputació ja havia planificat una actuació a gran escala per a millorar este tram de la carretera, que discorre entre la
carretera de Benitatxell fins a l’encreuament del camí Cabanes de Xàbia i té una longitud d’aproximadament 5 km. No obstant això, gràcies a la proposta de l’actual equip de govern (Més Benitatxell) de separar esta obra de la rotonda del projecte gran, l’actuació ha encaixat en el Pla Especial de Millora d’Accessos.
Diputación invertirá
600.000 euros en la rotonda del punto negro de Cansalades
Los trámites para la construcción de una nueva rotonda en el punto negro de Cansalades, en el cruce de la CV-740 y la CV-747 entre Benitatxell y Xàbia, avanzan a buen ritmo. Después de que la Diputación de Alicante confirmase en mayo de 2022 la reserva de financiación para la redacción del proyecto, este está ya listo y ya se conoce la inversión que deberá efectuar el ente provincial: 587.016 euros.
El proyecto ya ha sido aprobado provisionalmente por la Diputación y se ha expuesto al público. Una vez cuente con la aprobación definitiva, se procederá a la expropiación de los terrenos colindantes y, seguidamente, a la licitación de la obra. Se estima que los trabajos empiecen en 2024 y que tengan un plazo de ejecución de seis meses. La mejora de este acceso lleva reivindicándose durante muchos años. De hecho, la Diputación ya había planificado una actuación a gran escala para mejorar este tramo de la carretera, que discurre entre la carretera de Benitatxell hasta el cruce del Camí Cabanes de Xàbia y tiene una longitud de aproximadamente 5 km. No obstante, gracias a la propuesta del actual equipo de gobierno (Més Benitatxell) de separar esta obra de la rotonda
del proyecto grande, la actuación ha encajado en el Plan Especial de Mejora de Accesos.
Diputación will invest
600,000 euros in a new roundabout at the black spot of Cansalades
The procedures for the construction of a new roundabout at Cansalades black spot, at the junction of the CV-740 and CV-747 between Benitatxell and Xàbia, are progressing at a good pace. After the Diputación de Alicante confirmed in May 2022 the reservation of funding for the drafting of the project, it is now ready and the investment by the delegation is already known: 587,016 euros. The project has already been provisionally approved by the Diputación and is open to the public. Once it has been given final approval, the adjoining land will be expropriated and then the works will be put out to tender. It is estimated that the work will begin in 2024 and that it will take six months to be completed.
The improvement of this access has been demanded for many years. In fact, the Diputación had already planned a large-scale action to improve this section of the road, which runs between Benitatxell road to Camí Cabanes junction of Xàbia and has a length of approximately 5 km. However, thanks to the current government (Més Benitatxell) team’s initiative to separate this work from the roundabout from the larger project, the project has been included in the Special Plan to Improve Accesses.
Der Provinzialrat wird
600.000 Euro in den Kreisverkehr am schwarzen Fleck von Cansalades investieren
Der Bau eines neuen Kreisels an der Kreuzung der CV-740 und CV-747 zwischen Benitatxell und Xàbia, kommt gut voran. Nachdem die Diputación de Alicante im Mai 2022 die Reservierung von Mitteln für die Ausarbeitung des Projekts bestätigt hatte, ist es nun fertig und die von der Provinzverwaltung zu tätigende Investition ist bereits bekannt: 587.016 Euro.
Das Projekt wurde bereits vorläufig vom Provinzialrat genehmigt und der Öffentlichkeit vorgestellt. Nach der endgültigen Genehmigung werden die angrenzenden Grundstücke enteignet und die Arbeiten dann ausgeschrieben. Die Arbeiten werden voraussichtlich im Jahr 2024 beginnen und sechs Monate in Anspruch nehmen.
Die Verbesserung dieses Zugangs wird schon seit vielen Jahren gefordert. In der Tat hatte die Diputación bereits eine groß angelegte Aktion zur Ver-
besserung dieses Straßenabschnitts geplant, der zwischen der Straße Benitatxell und der Kreuzung Camí Cabanes in Xàbia verläuft und etwa 5 km lang ist. Dank des Vorschlags der derzeitigen Regierungsmannschaft, diese Arbeiten vom Kreisverkehr des Großprojekts zu trennen, wurde die Maßnahme jedoch in den Sonderplan zur Verbesserung der Zufahrten aufgenommen.
Les escoles municipals de Futbol, Multiesport, Música, Dansa i Adults creixen
Cada vegada són més les persones usuàries que trien les escoles municipals del Poble Nou de Benitatxell per a realitzar-se, aprendre i gaudir amb la seua nombrosa oferta.
Quant a les esportives, la més novella, l’Escola de Futbol Base, ha experimentat un creixement exponencial des de la seua creació en 2018 amb 35 matriculats. La passada temporada 2022-2023 es van registrar 177 matriculacions, mentre que este 2023-2024 s’han inscrit 237 xiquets i xiquetes. Això suposa 60 persones més i un augment del 34%.
La resta de modalitats esportives, gestionades pel Club Multiesport, continuen creixent també. Dels 306 inscrits del curs 2022-2023 s’ha passat als 387 d’este últim any acadèmic, la qual cosa implica 81 persones més i un augment del 26,5% respecte al curs anterior.
El centre de Formació de Persones Adultes ha sigut la que més creixement ha experimentat els dos últims cursos, amb un augment del 49% de l’alumnat respecte a dos cursos anteriors (de 102 a 152 persones usuàries), i del 17% respecte al curs 2022-2023 (de 130 a 152).
L’Escola de Música i Dansa no es queda arrere. Ha passat de tindre 143 alumnes el curs 20212022 i 171 en 2022-2023, al total de 204 persones usuàries este curs 2023-2024. Estes xifres suposen un increment del 43% en dos anys i del 19% respecte al curs passat.
En total, 624 persones gaudeixen de l’esport a les escoles municipals, 141 persones més (un 29%) que el curs anterior, i 356 persones es formaran en música, danses i idiomes este 2023-2024, 55 més que el curs passat i 111 més que fa dos anys. Pel que quasi mil persones fan ús de les escoles municipals.
Las escuelas municipales de Fútbol, Multiesport, Música, Danza y Adultos crecen exponencialmente
Cada vez son más las personas usuarias que escogen las escuelas municipales de El Poble Nou de Benitatxell para realizarse, aprender y disfrutar con su numerosa oferta.
En cuanto a las deportivas, la más novel, la Escuela de Fútbol Base, ha experimentado un crecimiento exponencial desde su creación en 2018 con 35 matriculados. La pasada temporada 2022-2023 se registraron 177 matriculaciones, mientras que este 2023-2024 se han inscrito 237 niños y niñas. Esto supone 60 personas más y un aumento del 34%.
El resto de modalidades deportivas, gestionadas por el Club Multiesport, siguen creciendo también. De los 306 inscritos del curso 2022-2023 se ha pasado a los 387 de este último año académico, lo que implica 81 personas más y un aumento del 26,5% respecto al curso anterior.
municipal schools of Football, Multiesport, Music, Dance and Adults are growing exponentially
More and more people are choosing the municipal schools of El Poble Nou de Benitatxell to learn and enjoy their wide range of activities.
Die städtischen Schulen für Fußball, Multisport, Musik, Tanz und Erwachsenenbildung wachsen exponentiell
Immer mehr Menschen entscheiden sich für die Gemeindeschulen von El Poble Nou de Benitatxell, um dort zu lernen und das breite Spektrum an Aktivitäten zu genießen.
Im Bereich Sport hat die neueste Fussballschule, seit ihrer Gründung im Jahr 2018 mit 35 Schülern ein exponentielles Wachstum erfahren. In der letzten Saison 2022-2023 waren 177 Teilnehmer eingeschrieben, während in der Saison 2023-2024 237 Jungen und Mädchen eingeschrieben sind. Das sind 60 Personen mehr und eine Steigerung von 34%.
El centro de Formación de Personas Adultas ha sido el que más crecimiento ha experimentado los dos últimos cursos, con un aumento del 49% del alumnado respecto a dos cursos anteriores (de 102 a 152 personas usuarias), y del 17% respecto al curso 2022-2023 (de 130 a 152).
La Escuela de Música y Danza no se queda atrás. Ha pasado de tener 143 alumnos y alumnas el curso 2021-2022 y 171 en 2022-2023, al total de 204 personas usuarias este curso 2023-2024. Estas cifras suponen un incremento del 43% en dos años y del 19% respecto al curso pasado.
En total, 624 personas disfrutan del deporte en las escuelas municipales, 141 personas más (un 29%) que el curso anterior, y 356 personas se formarán en música, danzas e idiomas este 2023-2024, 55 más que el curso pasado y 111 más que hace dos años. Por lo que casi mil personas hacen uso de las escuelas municipales.
In terms of sports, the newest, the Base Football School, has experienced exponential growth since its creation in 2018 with 35 enrolled. Last season 2022-2023 177 registrations were recorded, while this 2023-2024 237 boys and girls have enrolled. This represents 60 more people and an increase of 34%.
The rest of the sports modalities, managed by the Club Multiesport, also continue growing. From the 306 enrolled in the 2022-2023 school year, the number has risen to 387 in this last school year, which means 81 more people and an increase of 26,5% compared to the previous school year.
The Adult Training Centre has experienced the greatest growth in the last two years, with an increase of 49% in the number of students compared to two previous years (from 102 to 152 users), and 17% compared to the 2022-2023 school year (from 130 to 152).
The Music and Dance School is not far behind. It has gone from 143 students in the 2021-2022 school year and 171 in 2022-2023, to a total of 204 students in the 2023-2024 school year. These numbers represent an increase of 43% in two years and 19% over the previous school year.
In total, 624 people enjoy sport in the municipal schools, 141 people more (29%) than in the previous school year. And 356 people will be trained in music, dance and languages this 2023-2024, 55 more than last year and 111 more than two years ago. This means that almost a thousand people will make use of the municipal schools.
Auch die übrigen Sportarten, die vom Club Multiesport verwaltet werden, wachsen weiter. Von 306 Einschreibungen im Jahr 2022-2023 ist die Zahl im letzten Studienjahr auf 387 gestiegen, was einem Zuwachs von 81 Personen und einer Steigerung von 26,5% gegenüber dem vorherigen Studienjahr entspricht.
Die Volkshochschule verzeichnete in den letzten zwei Jahren den größten Zuwachs, mit einem Anstieg der Schülerzahl um 49 % im Vergleich zu den beiden Vorjahren (von 102 auf 152 Nutzer) und um 17 % im Vergleich zum Schuljahr 2022-2023 (von 130 auf 152).
Die Musik- und Tanzschule liegt nicht weit dahinter. Sie ist von 143 Schülern im Schuljahr 2021-2022
und 171 im Schuljahr 2022-2023 auf insgesamt 204 Schüler im Schuljahr 2023-2024 gestiegen. Diese Zahlen bedeuten einen Anstieg um 43 % in zwei Jahren und um 19 % gegenüber dem vorangegangenen Schuljahr.
Insgesamt treiben 624 Personen in den städtischen Schulen Sport, 141 Personen mehr (23%) als im vorangegangenen Schuljahr. Und 356 Personen werden im Schuljahr 2023-2024 in Musik, Tanz und Sprachen ausgebildet, 55 mehr als im Vorjahr und 111 mehr als vor zwei Jahren. Dies bedeutet, dass fast tausend Personen die städtischen Schulen nutzen werden.
L’Ajuntament ha aprovat el Pla Jove 2023-2026. Fruit de la cooperació entre la Regidoria de Joventut, el personal tècnic i la joventut del municipi, és el document on es recullen les accions i les línies estratègiques que conformaran les polítiques de joventut en el municipi.
Este treball s’ha creat amb dos objectius. D’una banda, conéixer la realitat juvenil i analitzar les seues demandes i, per una altra, implementar i orientar les polítiques de joventut d’acord amb les seues necessitats.
La primera fase del pla va consistir en la recollida de dades, la segona en realitzar enquestes a les persones joves i la tercera en entrevistar responsables polítics i professionals que treballen amb les persones joves.
Després, es van realitzar dos dinàmiques: l’Opina Jove, que es va dur a terme amb joves d’entre 12 i 17 anys en l’IES Teulada, i el Fòrum Jove, que es va celebrar amb un tardeo en la plaça del Mercat amb la joventut d’entre 18 i 30 anys i diversos responsables polítics.
Algunes de les propostes més demandades en els processos consultius van ser un Espai Jove, la millora del transport públic a la Marina Alta, un gimnàs amb una dotació de màquines i material, un rocòdrom o un espai coworking.
Ein
Espai Jove, eine Turnhalle oder eine Kletterwand, einige der Vorschläge des Jugendplans
Der Stadtrat von El Poble Nou de Benitatxell hat den Jugendplan 2023-2026 verabschiedet. Er ist das Ergebnis der Zusammenarbeit zwischen der Jugendabteilung, dem technischen Personal und den Jugendlichen der Gemeinde und ist das Dokument, in dem die Aktionen und strategischen Linien, die die Jugendpolitik der Gemeinde prägen werden, zusammengefasst sind.
Un Espai Jove, un gimnasio o un rocódromo, algunas de las propuestas del
El Ayuntamiento ha aprobado el Plan Joven 20232026. Fruto de la cooperación entre la Concejalía de Juventud, el personal técnico y la juventud del municipio, es el documento donde se recogen las acciones y las líneas estratégicas que conformarán las políticas de juventud en el municipio.
Este trabajo se ha creado con dos objetivos. Por un lado, conocer la realidad juvenil y analizar sus demandas y, por otra, implementar y orientar las políticas de juventud de acuerdo con sus necesidades.
La primera fase del plan consistió en la recogida de datos, la segunda en realizar encuestas a las personas jóvenes y la tercera en entrevistar a responsables políticos y profesionales que trabajan con las personas jóvenes.
Después, se realizaron dos dinámicas: el Opina Jove, que se llevó a cabo con jóvenes de entre 12 y 17 años en el IES Teulada, y el Fòrum Jove, que se celebró con un tardeo en la plaza del Mercado con la juventud de entre 18 y 30 años y varios responsables políticos.
Algunas de las propuestas más demandadas en los procesos consultivos fueron un Espai Jove, la mejora del transporte público en la Marina Alta, un gimnasio con una dotación de máquinas y material, un rocódromo o un espacio coworking.
A Espai Jove, a gymnasium and a climbing wall, some of the suggestions of the Youth Plan
El Poble Nou de Benitatxell’s Council has approved the Youth Plan 2023-2026. The result of cooperation between the Councillor of Youth, the technical personnel and the youth of the municipality, is a document where the actions and strategic lines that will shape the youth policies in the municipality are collected.
This work has been created with two objectives in mind. On the one hand, to know the reality of young people and analyse their demands and, on the other hand, to implement and guide youth policies according to their needs.
The first phase of the plan consisted on data collection, the second on carrying out surveys with young people and the third on interviewing political leaders and professionals who work with young people.
Afterwards, two dynamics were carried out: the Opina Jove, which was carried out with young people between 12 and 17 years old in the IES Teulada, and the Fòrum Jove, which was celebrated with an evening event at the Market Square with young people between 18 and 30 years old and several political leaders.
Some of the most demanded suggestions in the consultative processes were a Espai Jove, the improvement of public transport in La Marina Alta, a gymnasium with machines and equipment, a climbing wall and a coworking space.
Diese Arbeit wurde mit zwei Zielsetzungen erstellt. Zum einen, um die Realität der Jugendlichen kennenzulernen und ihre Bedürfnisse zu analysieren, und zum anderen, um die Jugendpolitik in Übereinstimmung mit ihren Bedürfnissen umzusetzen und zu lenken.
Die erste Phase des Plans bestand in der Sammlung von Daten, die zweite in der Durchführung von Umfragen unter jungen Menschen und die dritte in der Befragung von Politikern und Fachleuten, die mit jungen Menschen arbeiten.
Anschließend wurden zwei Gruppenjevents durchgeführt: die Opina Jove, die mit Jugendlichen zwischen 12 und 17 Jahren in der IES Teulada durchgeführt wurde, und das Fòrum Jove, das mit einer Abendveranstaltung auf dem Marktplatz mit Jugendlichen zwischen 18 und 30 Jahren und mehreren politischen Entscheidungsträgern gefeiert wurde.
Zu den am meisten geforderten Vorschlägen in den Konsultationsprozessen gehörten ein Espai Jove, die Verbesserung der öffentlichen Verkehrsmittel in der Marina Alta, eine Turnhalle mit Geräten und Ausrüstungen, eine Kletterwand und ein Coworking Space.
“Si s’estudiara abans la memòria democràtica, els joves reflexionaríem sobre allò que va passar i evitaríem cometre errors del passat”
L’alumnat de l’IES Teulada, entre el que es troben joves poblers i pobleres, ha realitzat un excel·lent treball de recuperació de la memòria i reivindicació de la dignitat de les víctimes del nazisme a la Marina Alta. D’ell ha nascut un llibre i prompte veurà la llum un documental. A més, l’estudi ha rebut el primer accèssit dels Premis Sapiència 2023, uns guardons que reconeixen projectes d’investigació de joves estudiants de la Comunitat Valenciana. Parlem amb les autores i autors, Lola Angelina Boyle, Daniela Montoya i Martí Bertomeu, i el seu tutor, Manu Farpón.
Enhorabona pel Premi Sapiència que vau recollir a la Universitat Jaume I de Castelló. Com ho vau viure?
Molt bé. Estem molt orgullosos i orgulloses del treball que hem fet. Quan vam començar no ens esperàvem arribar fins ací. Ens agrada que la gent puga conéixer el projecte i, al mateix temps, donar rellevància a temes com la memòria democràtica, que ha sigut tabú durant molts anys.
Com naix el projecte?
El projecte naix fa més de dos anys quan l’institut decideix integrar-se en la Xarxa Mai Més, que forma part de l’Amical de Mauthausen.
Dins d’eixe context, un company, Iván Martínez, i jo (Manu Farpón), vam decidir posar en valor la memòria democràtica. Aleshores vam començar a treballar en la deportació dels valencians de la Marina Alta que van anar a parar a Mauthausen-Gusen.
D’eixa primera part va nàixer un llibre, que es presenta el 18 de desembre a l’Espai La Senieta de Moraira en la V Trobada de Joves per la Memòria. Sobre eixe llibre, i amb tota la documentació que havien aportat els companys de Primer de Batxillerat del curs anterior, van començar el treball actual del documental. El primer projecte va consistir en saber qui eren els que havien anat a parar a Mauthausen-Gusen i investigar-los. Què havia passat, com havien mort, quin havia sigut el seu pas per França, etc.
I després ens vam plantejar què queda de tot això. Què en saben les famílies, què hi pensen els historiadors, quina és la posició dels polítics, de les institucions públiques i dels ajuntaments davant d’esta qüestió? S’han preocupat per monumentalitzar i visibilitzar a estes persones?
Per a fer memòria és important recollir els testimonis dels protagonistes directes o dels familiars de les víctimes. A qui heu entrevistat?
Hem entrevistat a familiars, a historiadors, polítics... Entre ells, a Álvaro Llopis, familiar de José Carrió, de Pedreguer. Ell ens va contar que coneixia un poc la història però que mai s’havia imaginat que va viure una situació tan terrible.
També vam fer un viatge a França del que no esperàvem obtindre tantes fotografies i informació. En el viatge vam entrevistar a l’historiador Víctor Bisquert, regidor del Poble Nou i l’any passat mestre de l’IES Teulada. Ell ens va acompanyar pel recorregut que van fer els exiliats per França, vam anar a vore les tombes de Walter Benjamin i Antonio Machado, vam descobrir les seues històries i això ho vam poder plasmar al documental. La idea del viatge era conéixer de primera mà l’escenari de la retirada: el pas de Portbou, arribar a Colliure, vore la platja d’ Argelès-sur-Mer...
El principal objectiu del treball és “recordar com es mereixen a les víctimes silenciades, tornar-los la veu i obtindre pau”.
Sí. Ens interessa també incidir en com ha anat transformant-se la memòria i la percepció que tenim. De vegades, fins i tot, hi ha familiars que no tenen coneixement del que va passar. Este és un tema molt delicat per tants anys de silenci, i si alguna funció té la memòria històrica és la de reconstruir, saber què ha passat i, d’eixa manera, viure en un espai social que siga més digne i solidari.
Parleu d’ “història incòmoda”. Per a qui?
Recuperar la veu dels vençuts és complicat, sobretot en el nostre Estat, en el qual durant 40 anys hi va haver una versió oficial dels fets, un silenci programat des de dalt i una persecució constant. La transició no va obrir les portes a conéixer tota la història i el que podem vore encara hui en dia és que el franquisme sociològic continua instal·lat en la nostra societat i que hi ha una part d’ella que segueix utilitzant el discurs oficial del franquisme per a justificar-se.
Ací no hi va haver una desfranquització com sí que hi va haver una desnazificació a Alemanya. Les empreses que es van aprofitar del treball esclau dels soldats presoners no han pagat absolutament res. La situació es va aparcar i comença a remoure’s quan proliferen les xarxes socials de memòria històrica i els familiars pel seu compte comencen a investigar.
El que és molt curiós és que persones que van estar tancades a camps de concentració i que després van tornar a França, allí han sigut reconegudes, però en el cas nostre continuen en l’oblit o costa molt reconéixer-les.
Arrel d’haver treballat en este projecte, com analitzeu el context polític actual a l’Estat espanyol i els discursos d’odi?
Vore les imatges que s’han vist en les manifestacions en contra de l’amnistia demostra que hi ha gent que no coneix la història i que no li han donat
les ferramentes per a tindre una opinió crítica. Perquè ens costa molt creure que una persona assabentada de totes les barbaritats que es van patir, o que haja vist els testimonis de les víctimes i dels familiars, estiga defenent que torne un règim totalitari.
Sembla que l’educació té por a tractar estos temes, però pensem que s’ha de fer més prompte. Nosaltres a 4t d’ESO vam veure alguna cosa, però no va ser fins 1r de Batxillerat que vam començar a informar-nos, a investigar documents, a mirar documentals, etc. Fins eixe moment no teníem ni idea. Si es començara un poquet abans a educar en valors i respecte, i a implantar la memòria democràtica en el sistema educatiu a través de les assignatures d’Història, els joves reflexionaríem abans sobre allò que va passar. Si no coneixem la nostra història, com anem a previndre que es cometen els mateixos errors del passat?
També estem assistint actualment al genocidi del poble de Palestina. Vos evoca a alguna cosa?
El que més sorprén de Palestina potser és l’agressor. Costa arribar a entendre que els descendents d’aquells que van patir l’holocaust nazi adopten posicionaments que estan més pròxims al nazisme que a una democràcia. El poble palestí està abandonat absolutament a la seua sort i viu una situació insostenible. Pot recordar a les agressions en la Segona Guerra Mundial o a destruccions com les del Mercat Central d’Alacant en maig del 1938, Gernika en 1937, etc.
Atemptar contra la població civil per damunt del dret internacional és tot el contrari al que nosaltres hem treballat en classe: la tolerància, el respecte i, dins d’eixe respecte, el respecte a l’ordenament internacional, els drets humans i les llibertats.
Els resultats del projecte veuran la llum a principis de 2024. Avanceu-nos alguna cosa. La idea és presentar el tràiler del documental el 18 de desembre en la Trobada de Joves per la Memòria i tindre la versió definitiva el 27 de gener, que és el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
Quin balanç feu de tot este recorregut educatiu i de l’experiència vital que ha suposat per a vosaltres?
Ha sigut una experiència molt interessant gràcies a la qual hem creat un grup de joves de 16, 17 i 18 anys que ara poden parlar amb una mica de coneixement sobre els exiliats, els camps de concentració, etc. Gent que tal vegada no hauríem coincidit, hem viatjat junts, hem col·laborat, hem arribat a conclusions i, fins i tot, hem obtingut un premi. Hem sigut moltes persones les que hem sumat el nostre granet d’arena durant quasi tres cursos i quan estrenem el documental ens sentirem molt orgulloses d’haver participat i veurem recompensat tot el treball realitzat.
La creació de llocs de memòria (plaques, monòlits, etc.) és una manera de recordar i dignificar a les víctimes de la barbàrie nazi. Espereu que després de l’estrena del documental els governs de la Marina Alta hi prenguen nota?
Sí que hi ha plaques en alguns pobles com Pedreguer, en la Casa de Cultura i en la casa on va nàixer José Carrió; a Pego hi ha un monòlit, a Dénia hi ha un reconeixement en el cementeri... Però pot ser que la repercussió del documental i l’obtenció de l’accèssit en els Premis Sapiència donen algun impuls més, qui sap.
Per ara, el tema està movent-se pels periòdics comarcals i hem aconseguit coses que no ens imaginàvem, com anar a Castelló a recollir un premi tan prestigiós. No sabem si proliferaran els monuments a la memòria, però sí que tenim ofertes ja d’ajuntaments interessats a projectar el documental.
“Si se estudiara antes la memoria democrática, los jóvenes reflexionaríamos sobre lo que pasó y evitaríamos cometer errores del pasado”
El alumnado del IES Teulada, entre el que se encuentran jóvenes pobleros y pobleras, ha realizado un excelente trabajo de recuperación de la memoria y reivindicación de la dignidad de las víctimas del nazismo en la Marina Alta. De él ha nacido un libro y pronto verá la luz un documental.
Además, el estudio ha recibido el primer accésit de los Premis Sapiència 2023, unos galardones que reconocen proyectos de investigación de jóvenes estudiantes de la Comunitat Valenciana. Hablamos con las autoras y autores, Lola Angelina Boyle, Daniela Montoya y Martí Bertomeu, y su tutor, Manu Farpón.
Enhorabuena por el Premi Sapiència que recogisteis en la Universitat Jaume I de Castelló. ¿Cómo lo vivisteis?
Muy bien. Estamos muy orgullosos y orgullosas del trabajo que hemos hecho. Cuando empezamos no nos esperábamos llegar hasta aquí. Nos gusta que la gente pueda conocer el proyecto y, al mismo tiempo, dar relevancia a temas como la memoria democrática, que ha sido tabú durante muchos años.
¿Cómo nace el proyecto?
El proyecto nace hace más de dos años cuando el instituto decide integrarse en la Xarxa Mai Més, que forma parte del Amical de Mauthausen. Dentro de ese contexto, un compañero, Iván Martínez, y yo (Manu Farpón), decidimos poner en valor la memoria democrática. Entonces empezamos a trabajar en la deportación de los valencianos de la Marina Alta que fueron a parar a Mauthausen-Gusen.
De esa primera parte nació un libro, que se presenta el 18 de diciembre en el Espai La Senieta de Moraira en el V Encuentro de Jóvenes por la Memoria. Sobre ese libro, y con toda la documentación que habían aportado los compañeros de Primero de Bachillerato del curso anterior, empezaron el trabajo actual del documental. El primer proyecto consistió en saber quién eran los que habían ido a parar a Mauthausen-Gusen e investigarlos. Qué había pasado, como habían muerto, cuál había sido su paso por Francia, etc.
Y después nos planteamos qué queda de todo esto. ¿Qué saben las familias, qué piensan los historiadores, cuál es la posición de los políticos, de las instituciones públicas y de los ayuntamientos ante esta cuestión? ¿Se han preocupado por monumentalizar y visibilizar a estas personas?
Para hacer memoria es importante recoger los testigos de los protagonistas directos o de los familiares de las víctimas. ¿A quién habéis entrevistado?
Hemos entrevistado a familiares, a historiadores, políticos... Entre ellos, a Álvaro Llopis, familiar de José Carrió, de Pedreguer. Él nos contó que conocía un poco la historia pero que nunca se había imaginado que vivió una situación tan terrible. También hicimos un viaje a Francia del que no esperábamos obtener tantas fotografías e información. En el viaje entrevistamos al historiador Víctor Bisquert, concejal de El Poble Nou y el año pasado profesor del IES Teulada. Él nos acompañó por el recorrido que hicieron los exiliados por Francia, fuimos a ver las tumbas de Walter Benjamin y Antonio Machado, descubrimos sus historias y esto lo pudimos plasmar en el documental.
La idea del viaje era conocer de primera mano el escenario de la retirada: el paso de Portbou, llegar a Colliure, ver la playa de Argelès-sur-Mer...
El principal objetivo del trabajo es “recordar como se merecen a las víctimas silenciadas, devolverles la voz y obtener paz”.
Sí. Nos interesa también incidir en cómo ha ido transformándose la memoria y la percepción que tenemos. A veces, incluso, hay familiares que no tienen conocimiento de lo que pasó. Este es un tema muy delicado por tantos años de silencio, y si alguna función tiene la memoria histórica es la de reconstruir, saber qué ha pasado y, de esa manera, vivir en un espacio social que sea más digno y solidario.
Habláis de “historia incómoda”. ¿Para quién?
Recuperar la voz de los vencidos es complicado, sobre todo en nuestro Estado, en el que durante 40 años hubo una versión oficial de los hechos, un silencio programado desde arriba y una persecución constante. La transición no abrió las puertas a conocer toda la historia y lo que podemos ver todavía hoy en día es que el franquismo sociológico continúa instalado en nuestra sociedad y que hay una parte de ella que sigue utilizando el discurso oficial del franquismo para justificarse. Aquí no hubo una desfranquización como sí hubo una desnazificación en Alemania. Las empresas que se aprovecharon del trabajo esclavo de los soldados prisioneros no han pagado absolutamente nada. La situación se aparcó y empieza
a removerse cuando proliferan las redes sociales de memoria histórica y los familiares por su cuenta empiezan a investigar.
Lo que es muy curioso es que personas que estuvieron encerradas en campos de concentración y que después volvieron en Francia, allí han sido reconocidas, pero en el caso nuestro continúan en el olvido o cuesta mucho reconocerlas.
A raíz de haber trabajado en este proyecto, ¿cómo analizáis el contexto político actual en el Estado español y los discursos de odio?
Ver las imágenes que se han visto en las manifestaciones en contra de la amnistía demuestra que hay gente que no conoce la historia y que no le han dado las herramientas para tener una opinión crítica. Porque nos cuesta mucho creer que una persona enterada de todas las barbaridades que se sufrieron, o que haya visto los testimonios de las víctimas y de los familiares, esté defendiendo que vuelva un régimen totalitario.
Parece que la educación tiene miedo a tratar estos temas, pero pensamos que se tiene que hacer más pronto. Nosotros en 4.º de ESO vimos algo, pero no fue hasta 1.º de Bachillerato que empezamos a informarnos, a investigar documentos, a mirar documentales, etc. Hasta ese momento no teníamos ni idea. Si se empezara un poquito antes a educar en valores y respeto, y a implantar la memoria democrática en el sistema educativo a través de las asignaturas de Historia, los jóvenes reflexionaríamos antes sobre lo que pasó. Si no conocemos nuestra historia, ¿cómo vamos a prevenir que se cometan los mismos errores del pasado?
También estamos asistiendo actualmente al genocidio del pueblo de Palestina. ¿Os evoca a algo?
Lo que más sorprende de Palestina quizás es el agresor. Cuesta llegar a entender que los descendentes de aquellos que sufrieron el holocausto nazi adopten posicionamientos que están más próximos al nazismo que a una democracia. El pueblo palestino está abandonado absolutamente a su suerte y vive una situación insostenible. Puede recordar a las agresiones en la Segunda Guerra Mundial o a destrucciones como las del Mercado Central de Alicante en mayo de 1938, Gernika en 1937, etc. Atentar contra la población civil por encima del derecho internacional es todo lo contrario a lo que nosotros hemos trabajado en clase: la tolerancia, el respeto y, dentro de ese respeto, el respecto al ordenamiento internacional, los derechos humanos y las libertades.
Los resultados del proyecto verán la luz a principios de 2024. Avanzadnos algo.
La idea es presentar el tráiler del documental el 18 de diciembre en el Encuentro de Jóvenes por la Memoria y tener la versión definitiva el 27 de enero, que es el Día Internacional de Conmemoración en Memoria de las Víctimas del Holocausto.
¿Qué balance hacéis de todo este recorrido educativo y de la experiencia vital que ha supuesto para vosotros?
Ha sido una experiencia muy interesante gracias a la cual hemos creado un grupo de jóvenes de 16, 17 y 18 años que ahora pueden hablar con un poco de conocimiento sobre los exiliados, los campos de concentración, etc. Gente que tal vez no habríamos coincidido, hemos viajado juntos, hemos colaborado, hemos llegado conclusiones e incluso, hemos obtenido un premio. Hemos sido muchas personas las que hemos sumado nuestro granito de arena durante casi tres cursos y cuando estrenemos el documental nos sentiremos muy orgullosas de haber participado y veremos recompensado todo el trabajo realizado.
La creación de lugares de memoria (placas, monolitos, etc.) es una manera de recordar y dignificar a las víctimas de la barbarie nazi. ¿Esperáis que después del estreno del documental los gobiernos de la Marina Alta tomen nota?
Sí que hay placas en algunos pueblos como Pedreguer, en la Casa de Cultura y en la casa donde nació José Carrió; en Pego hay un monolito, en Dénia hay un reconocimiento en el cementerio... Pero puede ser que la repercusión del documental y la obtención del accésit en los Premis Sapiència den algún impulso más, quién sabe. Por ahora, el tema está moviéndose por los periódicos comarcales y hemos conseguido cosas que no nos imaginábamos, como ir a Castelló a recoger un premio tan prestigioso. No sabemos si proliferarán los monumentos a la memoria, pero sí que tenemos ofertas ya de ayuntamientos interesados en proyectar el documental.
“If democratic memory were studied earlier, young people would be able to reflect on what happened and avoid making mistakes of the past”.
The students of IES Teulada, including youth from El Poble Nou, have done an e xcellent job of recovering the memory and vindicating the dignity of the victims of Nazism in La Marina Alta. It has resulted in a book and a documentary film that will soon be released. In addition, the study has received the first runner-up prize in the Premis Sapiència 2023, awards that recognise research projects by young students from the Valencian Community. We talked to the authors, Lola Angelina Boyle, Daniela Montoya and Martí Bertomeu, and their tutor, Manu Farpón.
From that first part a book was born, which will be presented next December 18th at the Espai La Senieta in Moraira in the V Encuentro de Jóvenes por la Memoria (5th Meeting of Young People for Memory). On the basis of this book, and with all the documentation that had been provided by the first year Baccalaureate students from the previous year, they began the current work on the documentary. The first project consisted on finding out who were the people who had ended up in Mauthausen-Gusen and to investigate them. What had happened, how they had died, what their time in France had been like, etc.
What do the families know, what do historians think, what is the position of politicians, public institutions and councils on this issue? Have they bothered to monumentalise and make these people visible?
Congratulations on the Premio Sapiencia that you received at the Universitat Jaume I in Castelló. How did you experience it?
It was very good. We are very proud of the work we have done. When we started we did not expect to get this far. We like that people can get to know the project and, at the same time, give relevance to issues such as democratic memory that have been taboo for many years.
How was the project born?
The project was born more than two years ago when the school decided to join the Xarxa Mai Més, which is part of the Amical de Mauthausen. In this context, a colleague, Iván Martínez, and me (Manu Farpón), decided to highlight the value of democratic memory. So we started to work on the deportation of the Valencians from La Marina Alta who ended up in Mauthausen-Gusen.
In order to remember, it is important to collect witnesses from the direct protagonists or the victims’ relatives. Who have you interviewed?
We have interviewed relatives, historians, politicians... Among them, Álvaro Llopis, a relative of José Carrió, from Pedreguer. He told us that he knew a little of the story but that he had never imagined that he had lived through such a terrible situation.
We also made a trip to France from which we did not expect to obtain so many photographs and information. On the trip we interviewed the historian Víctor Bisquert, councillor of El Poble Nou and last year a teacher at IES Teulada. He accompanied us on the journey that the exiles made through France, we went to see the tombs of Walter Benjamin and Antonio Machado, we discovered their stories and we were able to record this in the documentary. The idea of the trip was to get to know first-hand the scene of the exile retreat: the Portbou pass, getting to Colliure, seeing the beach at Argelès-sur-Mer...
The main objective of the work is to “remember the silent victims as they deserve to be remembered, to give them back their voice and to obtain peace”. Yes, we are also interested in how the memory and the perception we have of them has been changing. Sometimes there are even relatives who have no knowledge of what happened. This is a very delicate issue because of so so many years of silence, and if there is one function of historical memory, it is to reconstruct, to know what happened and, in this way, to live in a social space that is more dignified and supportive.
You talk about “uncomfortable history”. For whom?
Recovering the voice of the defeated is complicated, especially in our state, where for 40 years there was an official version of events, a silence programmed from above and constant persecution. The transition did not open the doors to know the whole story and what we can still see today is that sociological Francoism continues to be present in our society and that there is a part of it that continues to use the official discourse of Francoism to justify themselves. There was no de-Francoisation here as there was a de-Nazification in Germany. The companies that profited from the slave labour of the imprisoned soldiers have paid absolutely nothing. The situation has been put on hold and is beginning to change when the social networks of historical memory proliferate and the relatives start to investigate on their own.
What is very curious is that people who were imprisoned in concentration camps and later returned to France have been acknowledged there, but in our case they continue to be forgotten or are very difficult to acknowledge.
After having worked on this project, how do you analyse the current political context in Spain and the hate speeches?
Seeing the pictures that have been seen with the protests against the amnesty shows that there are people who do not know history and who have not been given the tools to have a critical opinion. Because we find it hard to believe that a person who is aware of all the atrocities that were suffered, or who has seen the witnesses of the victims and their families, is defending the return of a totalitarian regime. It seems that education is afraid to deal with these issues, but we think that it has to be done earlier. We saw something in the 4 of ESO, but it wasn’t until the 1st year of Bachillerato that we started to inform ourselves, to research documents, to watch documentaries, etc. Until then we had no idea. If we began a little earlier to educate in values and respect, and to introduce democratic memory into the education system through history subjects, young people would reflect on what happened sooner. If we do not know our history, how are we going to prevent the same mistakes from being made as those made in the past?
We are also currently witnessing the genocide of the people of Palestine. Does it remind you of anything?
What is perhaps most surprising about Palestine is the aggressor. It is hard to understand that the descendants of those who suffered the Nazi holocaust adopt positions that are closer to Nazism than to democracy. The Palestinian people are
completely abandoned to their fate and are living in an unbearable situation. It can be compared to the aggressions in the Second World War or to the destruction of the Central Market in Alicante in May 1938, Gernika in 1937, etc. Attacking the population over and above international law is the opposite of what we have been working on in class: tolerance, respect and, within that respect, respect for the international order, human rights and freedom.
The results of the project will be available in early 2024. Give us a sneak preview.
The idea is to present the trailer of the documentary next December 18th at the Encuentro de Jóvenes por la Memoria and to have the final version on January 27th, which is the International Day of Commemoration in Memory of the Victims of the Holocaust
What is your assessment of this whole educational journey and the life experience it has meant for you?
It has been a very interesting experience thanks to which we have created a group of young people between 16, 17 and 18 years old who can now speak with a little knowledge about the exiles, the concentration camps, etc. People who perhaps we would not have met, we have travelled together, we have collaborated, we have reached conclusions and we have even won a prize. We have been many people who have done our bit during almost three academic years and when we release the documentary we will feel very proud of having participated and we will be rewarded for all the work we have done.
The creation of places of memory (plaques, monoliths, etc.) is a way of remembering and dignifying the victims of Nazi barbarism. Do you hope that after the premiere of the documentary the governments of La Marina Alta will pay attention?
Yes, there are plaques in some villages like Pedreguer, in the Casa de Cultura and in the house where José Carrió was born; in Pego there is a monolith, in Dénia there is an acknowledgement in the cemetery... But maybe the repercussion of the documentary and the award of the runner-up prize in the Premis Sapiència will give some more impulse, who knows? For now, the subject is moving through the regional newspapers and we have achieved things we never imagined, such as going to Castelló to collect such a prestigious award. We do not know if there will be a large number of monuments to the memory, but we do have offers from councils interested in showing the documentary.
Die Schüler der IES Teulada, unter denen sich auch Jugendliche aus La Pueba befinden, haben eine hervorragende Arbeit geleistet, um die Erinnerung an die Opfer des Nationalsozialismus in der Marina Alta wiederherzustellen und ihre Würde einzufordern. Es wurde ein Buch veröffentlicht und ein Dokumentarfilm wird demnächst erscheinen. Außerdem wurde ihre Arbeit mit dem ersten Preis des Premis Sapiència 2023 ausgezeichnet, einem Preis, mit dem Forschungsprojekte junger Schüler aus der Region Valencia gewürdigt werden. Wir sprachen mit den Autorinnen und Autor Lola Angelina Boyle, Daniela Montoya und Martí Bertomeu sowie mit ihrem Betreuer Manu Farpón.
“Wenn das demokratische Gedächtnis früher geschärft würde, würden die jungen Menschen über das Geschehene nachdenken und Fehler in”
Herzlichen Glückwunsch zu dem Sapiencia-Preis, den Ihr an der Universitat Jaume I in Castelló erhalten haben. Wie habt Ihr diese Auszeichnung erlebt?
Wir sind sehr stolz auf die von uns geleistete Arbeit, die wir geleistet haben. Als wir anfingen, hatten wir nicht erwartet, dass wir so weit kommen würden. Wir finden es gut, dass die Menschen das Projekt kennen lernen können und gleichzeitig Themen wie das demokratische Gedächtnis, die viele Jahre lang tabu waren, eine Rolle spielen.
Wie wurde das Projekt ins Leben gerufen?
Das Projekt entstand vor mehr als zwei Jahren, als die Schule beschloss, sich der Xarxa Mai Més anzuschließen, die Teil des Freundeskreises von Mauthausen ist. In diesem Zusammenhang beschlossen ein Kollege, Iván Martínez, und ich (Manu Farpón), den Wert des demokratischen Gedächtnisses hervorzuheben. So begannen wir mit der Arbeit über die Deportation der Valencianer aus der Region Marina Alta, die in Mauthausen-Gusen landeten. Aus diesem ersten Teil ist ein Buch entstanden, das am 18. Dezember im Espai La Senieta in Moraira im Rahmen des V Encuentro de Jóvenes por la Memoria (5. Treffen der Jugendlichen für die Erinnerung) vorgestellt werden wird. Auf der Grundlage dieses Buches und der gesamten Dokumentation, die von den Abiturienten des ersten Jahrgangs im Vorjahr zur Verfügung gestellt wurde, begannen sie mit der aktuellen Arbeit an der Dokumentation.
Das erste Projekt bestand darin, herauszufinden, wer die Menschen waren, die in Mauthausen-Gusen gelandet waren, und sie zu untersuchen. Was war geschehen, wie waren sie gestorben, wie hatte sich ihre Zeit in Frankreich gestaltet usw.
Was wissen die Familien, was denken die Historiker, wie stehen die Politiker, die öffentlichen Einrichtungen und die Stadtverwaltungen zu diesem Thema? Haben sie sich die Mühe gemacht, diesen Menschen ein Denkmal zu setzen und sie sichtbar zu machen?
Um an die Geschichte zu erinnern, ist es wichtig, Zeugen aus dem direkten Umfeld der Protagonisten oder der Angehörigen der Opfer zu befragen. Wen hat ihr befragt?
Wir haben Angehörige, Historiker, Politiker befragt. Darunter auch Álvaro Llopis, ein Verwandter von José Carrió aus Pedreguer. Er sagte uns, dass er ein wenig von der Geschichte wisse, sich aber nicht vorstellen könne, dass er eine so schreckliche Situation erlebt habe.
Wir unternahmen auch eine Reise nach Frankreich, von der wir nicht erwartet hatten, so viele Fotos und Informationen zu erhalten. Auf dieser Reise interviewten wir den Historiker Víctor Bisquert, Stadtrat von El Poble Nou und seit letztem Jahr Lehrer an der IES Teulada. Er begleitete uns auf der Reise der Exilanten durch Frankreich. Wir besuchten die Gräber von Walter Benjamin und Antonio Machado, wir entdeckten ihre Geschichten und konnten sie in der Dokumentation festhalten. Die Idee der Reise war es, den Schauplatz des Rückzugs der Exilanten mit eigenen Augen zu sehen: den Portbou-Pass, das Erreichen von Colliure, den Strand von Argelès-sur-Mer...
Das Hauptziel der Arbeit ist es, “an die zum Schweigen gebrachten Opfer zu erinnern, wie sie es verdienen, dass man sich an sie erinnert, ihnen ihre Stimme zurückzugeben und Frieden zu erreichen”.
Ja, waren auch daran interessiert, wie sich die Erinnerung und die Wahrnehmung, die wir von ihnen haben, verändert haben. Manchmal gibt es sogar Angehörige, die nicht wissen, was passiert ist. Das ist ein sehr heikles Thema, weil so viele Jahre lang geschwiegen wurde, und wenn es eine Funktion des historischen Gedächtnisses gibt, dann ist es die, zu rekonstruieren, zu wissen, was passiert ist, und auf diese Weise in einem sozialen Raum zu leben, der würdevoller und solidarischer ist.
Ihr sprecht von einer “unbequemen Geschichte”. Für wen ist sie inbequem?
Die Wiedererlangung der Stimme der Besiegten ist kompliziert, vor allem in unserem Staat, wo 40 Jahre lang eine offizielle Version der Ereignisse, ein von oben verordnetes Schweigen, und ständige Verfolgung herrschten. Der Übergang in die Demokratie, die “Transición“, öffnete nicht die Türen, um die ganze Geschichte zu erfahren, und was wir heute noch sehen können, ist, dass der soziologische Franquismus weiterhin in unserer Gesellschaft verankert ist und dass es einen Teil von ihr gibt, der weiterhin den offiziellen Diskurs des Franquismus benutzt, um sich zu rechtfertigen.
Es gab hier keine “Entfranquisierung“, wie es in Deutschland eine Entnazifizierung gab. Die Unternehmen, die von der Sklavenarbeit der gefangenen Soldaten profitiert haben, haben überhaupt nichts bezahlt. Die Situation wurde auf Eis gelegt und beginnt sich zu regen, wenn die sozialen Netze des historischen Gedächtnisses sich ausbreiten und die Angehörigen auf eigene Faust zu recherchieren beginnen.
Es ist sehr merkwürdig, dass Menschen, die in Konzentrationslagern inhaftiert waren und später nach Frankreich zurückkehrten, dort anerkannt wurden,
aber in unserem Fall sind sie immer noch vergessen oder sehr schwer zu erkennen.
Wie analysiert Ihr nach der Arbeit an diesem Projekt den aktuellen politischen Kontext in Spanien und die Hassreden?
Die Bilder, die man bei den Demonstrationen gegen die Amnestie gesehen hat, zeigen, dass es Menschen gibt, die die Geschichte nicht kennen und denen man nicht die Mittel gegeben hat, eine kritische Meinung zu haben. Denn es fällt uns schwer zu glauben, dass jemand, der sich all der erlittenen Grausamkeiten bewusst ist oder die Zeugenaussagen der Opfer und ihrer Familien gesehen hat, die Rückkehr eines totalitären Regimes verteidigt.
Es scheint, dass die Welt der Bildung und Erziehung Angst hat, sich mit diesen Themen zu befassen, aber wir denken, dass dies früher geschehen muss. Wir haben im 4. Jahr der Schule etwas gesehen, aber erst im 1. Jahr des Bachillerato haben wir begonnen, uns zu informieren, Dokumente zu recherchieren, Dokumentarfilme zu sehen usw.
Bis dahin hatten wir keine Ahnung. Wenn wir etwas früher damit beginnen würden, Werte und Respekt zu vermitteln und das demokratische Gedächtnis durch Geschichtsfächer in das Bildungssystem einzuführen, würden die jungen Menschen früher über das Geschehene nachdenken. Wenn wir unsere Geschichte nicht kennen, wie wollen wir dann verhindern, dass die gleichen Fehler in der Vergangenheit gemacht werden?
Wir erleben derzeit auch den Völkermord an den Menschen in Palästina. Erinnert Euch das an etwas?
Was vielleicht am meisten an Palästina überrascht, ist der Aggressor. Es ist schwer zu verstehen, dass die Nachkommen der Opfer des Nazi-Holocausts Positionen einnehmen, die dem Nazismus näherstehen als der Demokratie. Das palästinensische Volk ist seinem Schicksal völlig ausgeliefert und befindet sich in einer unhaltbaren Situation. Sie kann an die Aggressionen im Zweiten Weltkrieg oder an die Zerstörung des Zentralmarktes in Alicante im Mai 1938, in Gernika im Jahr 1937 und so weiter erinnern. Ein Angriff auf Zivilisten, der sich über das Völkerrecht hinwegsetzt, ist das Gegenteil von dem, was wir im Unterricht erarbeitet haben: Toleranz, Respekt und innerhalb dieses Respekts Respekt vor der internationalen Ordnung, den Menschenrechten und Freiheiten.
Die Ergebnisse des Projekts werden Anfang 2024 veröffentlicht. Gebt uns einen kleinen Vorgeschmack.
Es ist geplant, den Trailer des Dokumentarfilms am 18. Dezember auf dem Encuentro de Jóvenes por
la Memoria vorzustellen und die endgültige Fassung am 27. Januar, dem Internationalen Tag des Gedenkens an die Opfer des Holocaust, zu zeigen.
Wie beurteilt Ihr diese ganze Bildungsreise und die Lebenserfahrung, die sie für Euch bedeutet hat?
Es war eine sehr interessante Erfahrung, dank derer wir eine Gruppe junger Menschen im Alter von 16, 17 und 18 Jahren gebildet haben, die nun mit ein wenig Wissen über die Exilanten, die Konzentrationslager usw. sprechen können. Wir sind zusammen gereist, wir haben zusammengearbeitet, wir haben Schlussfolgerungen gezogen und wir haben sogar einen Preis gewonnen. Wir waren viele Menschen, die fast drei Jahre lang ihren Teil dazu beigetragen haben, und wenn wir den Dokumentarfilm veröffentlichen, werden wir sehr stolz darauf sein, dass wir mitgemacht haben, und wir werden sehen, dass all unsere Arbeit belohnt wird.
Die Schaffung von Gedenkstätten (Gedenktafeln, Monolithen usw.) ist eine Möglichkeit, der Opfer der Nazi-Barbarei zu gedenken und sie zu würdigen. Hofft Ihr, dass die Regierungen der Marina Alta nach der Premiere des Dokumentarfilms davon Notiz nehmen werden?
Ja, in einigen Dörfern wie Pedreguer gibt es Gedenktafeln in der Casa de Cultura und im Geburtshaus von José Carrió; in Pego gibt es einen Monolithen, in Dénia eine Gedenktafel auf dem Friedhof... Aber vielleicht wird das Echo auf den Dokumentarfilm und die Verleihung des zweiten Preises bei den Sapiència Preis einen weiteren Anstoß geben, wer weiß? Im Moment geht das Thema durch die regionalen Zeitungen, und wir haben Dinge erreicht, die wir uns nie hätten vorstellen können, wie z. B. nach Castelló zu fahren, um einen so prestigeträchtigen Preis entgegenzunehmen. Wir wissen nicht, ob es eine Vielzahl von Gedenkstätten geben wird, aber wir haben Angebote von Stadtverwaltungen, die daran interessiert sind, den Dokumentarfilm zu zeigen.
1. Els tres nous agents de la Policia Local celebren la seua primera festivitat dels Sants Custodis. | Los tres nuevos agentes de la Policía Local celebran su primera festividad de los Santos Custodios. | The three new officers of the Local Police celebrate their first festivity of the Patron Saints. | Die drei neuen Beamten der Ortspolizei feiern ihr erstes Fest der Schutzheiligen.
2. La Policia Nacional de Dénia reconeix a l’agent José Vicente García per la seua destacada col·laboració en una intervenció policial. | La Policía Nacional de Dénia reconoce al agente José Vicente García por su destacada colaboración en una intervención policial. | The National Police of Dénia recognises officer José Vicente García for his outstanding collaboration in a police intervention. | Die Nationale Polizei von Dénia zeichnet den Beamten José Vicente García für seine hervorragende Mitarbeit bei einem Polizeieinsatz aus. 3-4. Germanor i associacionisme pel 9 d’Octubre. | Hermandad y asociacionismo por el 9 d’Octubre. | Siblinghood and associative spirit for October 9th. | Brüderlichkeit und Zusammengehörigkeit am 9. Oktober.
5-6. Els majors de Benitatxell protagonitzen una setmana d’actes dedicada a ells. | Los mayores de Benitatxell protagonizan una semana de actos dedicada a ellos. | The elderly people of Benitatxell are the stars of a week of events dedicated to them. | Die älteren Menschen von Benitatxell stehen im Mittelpunkt einer ihnen gewidmeten Veranstaltungswoche.
7. L’atleta pobler Marco García es proclama campió d’Espanya amb la Selecció Valenciana Sub16. | El atleta poblero Marco García se proclama campeón de España con la Selección Valenciana Sub16. | The athlete Marco García, from Benitatxell, is proclaimed champion of Spain with the U16 Valencian National Team. | Der Leichtathlet Marco García aus Benitatxell wird mit der valencianischen U16-Nationalmannschaft zum spanischen Meister gekürt.
8. Benitatxell tracta els seus pins contra la processionària mitjançant endoteràpia. | Benitatxell trata sus pinos contra la procesionaria mediante endoterapia. | Benitatxell treats its pine trees against the processionary moth by means of endotherapy. Benitatxell behandelt seine Pinienbäume mit Hilfe der Endotherapie gegen die Pinienprozessionskrankheit.
9. Noves mesures de seguretat viària al carrer la Mar per a apaivagar la velocitat. | Nuevas medidas de seguridad vial en la calle la Mar para apaciguar la velocidad. | New road safety measures on La Mar street to reduce speeding. | Neue Verkehrssicherheitsmaßnahmen in der Straße La Mar zur Reduzierung der Geschwindigkeitsübertretungen.
10-11. Activitats pel Dia Internacional dels Drets de la Infància. | Actividades por el Día Internacional de los Derechos de la Infancia. | Activities for the International Children’s Rights Day. | Aktivitäten anlässlich des Internationalen Tages der Kinderrechte.
12-13. Benitatxell reivindica la seua lluita contra la violència cap a les dones el 25N. | Benitatxell reivindica su lucha contra la violencia hacia las mujeres el 25N. | Benitatxell vindicates its fight against violence against women on 25N. | Benitatxell bekräftigt seinen Kampf gegen Gewalt gegen Frauen am 25N.
14. Nicolás Cruz s’incorpora a la Banda de Música per Santa Cecília. | Nicolás Cruz se incorpora a la Banda de Música por Santa Cecilia. | Nicolás Cruz joins the Band for Santa Cecilia. | Nicolás Cruz tritt der Santa Cecilia Musikband bei.
15. Signatura del conveni amb la Universitat d’Alacant per a l’excavació arqueològica de la Cova de les Bruixes. | Firma del convenio con la Universitat d’Alacant para la excavación arqueológica de la Cova de les Bruixes. | Signing of the agreement with the Universitat d’Alacant for the archaeological excavation of Cova de les Bruixes. | Unterzeichnung der Vereinbarung mit der Universitat d’Alacant über die archäologischen Ausgrabungen in der Cova de les Bruixes.
16. El CEIP Sta. Maria Magdalena celebra una cursa solidària en favor del CPEE Gargasindi i Condenados al Bordillo. | El CEIP Sta. María Magdalena celebra una carrera solidaria en favor del CPEE Gargasindi y Condenados al Bordillo. | CEIP Santa María Magdalena holds a charity race in favour of CPEE Gargasindi and Condenados al Bordillo. | CEIP Sta. María Magdalena veranstaltet einen Solidaritätslauf zugunsten von CPEE Gargasindi und Condenados al Bordillo.
La violència de gènere s’ha cobrat ja este 2023 la vida de 55 dones assassinades a mans de les seues parelles o exparelles. Eixa és la xifra oficial de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, però altres estadístiques, com la de Feminicidio. net, que recullen els assassinats de totes les dones (no sols les mortes per les seues parelles), xifren en 99 esta escandalosa dada.
Per fer front a esta xacra és important comptar amb una xarxa de recolzament i uns recursos que ajuden a les víctimes a poder eixir de les situacions de maltractament, al mateix temps que previnguen la perpetuació del sistema patriarcal i les violències cap a les dones.
Actualment, al Poble Nou de Benitatxell hi ha registrades 10 dones a VioGén, el sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere que aglutina a les diferents institucions públiques que tenen competències en esta matèria.
L’Ajuntament compta amb un equip multidisciplinari al departament de Serveis Socials composat per treballadores socials i psicòloga que orienten les víctimes de violència masclista, a més d’amb els policies del grup especialitzat Llorença. Este grup de professionals s’encarrega d’atendre a les víctimes, derivar-les als serveis i recursos més idonis, i treballar amb elles perquè puguen eixir d’esta difícil situació. També informen i orienten a qualsevol persona que acudisca als serveis municipals per a informar d’una situació de violència d’alguna familiar o coneguda.
Què pots fer si creus que estàs
sent maltractada?
En cas d’emergència o perill, telefona al 112, a la Policia Local al telèfon 608 962 567, o a la Guàrdia Civil de Xàbia al 96 579 10 85.
També pots telefonar al 016. És un servei telefònic gratuït 24 hores els 365 dies de l’any per a víctimes de violència de gènere. Les telefonades a aquest número no deixen cap rastre en la factura del telèfon i tot el que es parla és confidencial. A més, poden derivar la teua telefonada al 112 o als Centres Dona 24h si creus estar en perill.
Acudeix a la Zona Bàsica d’Atenció Primària (Serveis Socials) del Poble Nou de Benitatxell: C/ Mercat, 1 - 96 649 33 69 (cita prèvia els dijous).
Pots acudir a les oficines d’Assistència a les Víctimes del Delicte situades als jutjats de la Comunitat Valenciana. La nostra oficina està ubicada al jutjat de Dénia (plaça Jaume I, 23). Un professional et facilitarà informació i assessorament personalitzat i gratuït.
En el Centre Dona 24h de Dénia (plaça Arxiduc Carles, 3) trobaràs un recurs públic gratuït que presta atenció integral a les dones víctimes de maltractaments físics i/o psíquics, agressions sexuals, abusos sexuals o assetjament sexual. Rebràs una atenció directa gratuïta en l’àmbit social, psicològic i jurídic durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. El seu número de telèfon és el 900 580 888
La violencia de género se ha cobrado ya este 2023 la vida de 55 mujeres asesinadas a manos de sus parejas o exparejas. Esa es la cifra oficial de la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género, pero otras estadísticas, como la de Feminicidio. net, que recogen los asesinatos de todas las mujeres (no solo las asesinadas por sus parejas), cifran en 99 este escandaloso dato.
Para hacer frente a esta lacra es importante contar con una red de apoyo y unos recursos que ayuden a las víctimas a poder salir de las situaciones de maltrato, al mismo tiempo que prevengan la perpetuación del sistema patriarcal y las violencias hacia las mujeres.
Actualmente, en El Poble Nou de Benitatxell hay registradas 10 mujeres en VioGén, el sistema de seguimiento integral de los casos de violencia de género que aglutina a las diferentes instituciones públicas que tienen competencias en esta materia. El Ayuntamiento cuenta con un equipo multidisciplinario en el departamento de Servicios Sociales compuesto por trabajadoras sociales y psicóloga que orientan a las víctimas de violencia machista, además de los policías del grupo especializado Llorença. Este grupo de profesionales se encarga de atender a las víctimas, derivarlas a los servicios y recursos más idóneos y trabajar con ellas para que puedan salir de esta difícil situación.
También informan y orientan a cualquier persona que acuda a los servicios municipales para informar de una situación de violencia de alguna familiar o conocida.
¿Qué puedes hacer si crees que estás siendo maltratada?
En caso de emergencia o peligro, llama al 112, a la Policía Local al teléfono 608 962 567, o a la Guardia Civil de Xàbia al 96 579 10 85
También puedes llamar al 016. Es un servicio telefónico gratuito 24 horas los 365 días del año para víctimas de violencia de género. Las llamadas a este número no dejan ningún rastro en la factura del teléfono y todo lo que se habla es confidencial. Además, pueden derivar tu llamada al 112 o a los Centros Mujer 24h si crees estar en peligro.
Acude a la Zona Básica de Atención Primaria (Servicios Sociales) de El Poble Nou de Benitatxell: C/ Mercado, 1- 96 649 33 69 (cita previa los jueves).
Puedes acudir a las oficinas de Asistencia a las Víctimas del Delito situadas en los juzgados de la Comunitat Valenciana. Nuestra oficina está ubicada en el juzgado de Dénia (plaza Jaume I, 23). Un profesional te facilitará información y asesoramiento personalizado y gratuito.
En el Centro Mujer 24h de Dénia (plaza Archiduque Carlos, 3) encontrarás un recurso público gratuito que presta atención integral en las mujeres víctimas de maltratos físicos y/o psíquicos, agresiones sexuales, abusos sexuales o acoso sexual. Recibirás una atención directa gratuita en el ámbito social, psicológico y jurídico durante las 24 horas del día los 365 días del año. Su número de teléfono es el 900 580 888
Violence against women has already taken the lives of 55 women who have been murdered by their partners or ex-partners in 2023. That is the official number of the Government Delegation against Domestic Violence, but other statistics, such as Feminicidio. net, which include the murders of all women (not only those killed by their partners), put this outrageous number at 99.
To tackle this scourge, it is important to have a support network and resources that help victims to get out of abusive situations, while at the same time prevent the perpetuation of the patriarchal system and violence against women.
Currently, there are 10 women registered at El Poble Nou de Benitatxell in VioGén, the comprehensive monitoring system for cases of male violence that brings together the different public institutions that have competences in this area.
The Council has a multidisciplinary team at the Social Services department made up of social workers and a psychologist who guide the victims of
gender violence, as well as the police officers of the specialised group Puig Llorença. This group of professionals is responsible of assisting the victims, referring them to the most suitable services and resources and working with them so that they can get out of this difficult situation. They also provide information and guidance to anyone who comes to the municipal services to report a situation of violence by a family member or acquaintance.
What can you do if you think you are being abused?
In case of emergency or danger, call 112, the Local Police on 608 962 567, or the Civil Guard of Xàbia on 96 579 10 85.
You can also call 016. This is a free telephone service 24/7 365 days a year for victims of violence against women. Calls to this number leave no trace on your phone bill and everything you talk about is confidential. In addition, they can refer your call to 112 or to the 24/7 Women’s Centres if you think you are in danger.
Go to the Zona Básica de Atención Primaria (Social Services) of El Poble Nou de Benitatxell: Market Street, 1 - 96 649 33 69 (appointment on Thursdays).
You can go to the offices of Assistance to Victims of Crime located in the courts of the Valencian Community. Our office is located in the court of Dénia (Plaza Jaume I, 23). A professional will provide you with information and free personalised advice.
At the Centro Mujer (Women’s Centre) 24/7 of Dénia (plaza Archiduque Carlos, 3) you will find a free public resource that provides integral attention to women victims of physical and/or psychological abuse, sexual aggressions, sexual abuse or sexual harassment. You will receive free direct social, psychological and legal assistance 24/7, 365 days a year. Their telephone number is 900 580 888.
Die geschlechtsspezifische Gewalt hat im Jahr 2023 bereits 55 Frauen das Leben gekostet, die von ihren Partnern oder Ex-Partnern getötet wurden. Das ist die offizielle Zahl der Regierungsdelegierten gegen geschlechtsspezifische Gewalt, aber andere Statistiken, wie die von Feminicidio.net, die die Morde an allen Frauen (nicht nur an denen, die von ihren Partnern getötet wurden) einbeziehen, beziffern diese skandalöse Zahl auf 99.
Um diese Geißel zu bekämpfen, ist es wichtig, über ein Unterstützungsnetz und Ressourcen zu verfügen, die den Opfern helfen, sich aus Missbrauchssituationen zu befreien, und gleichzeitig das Fortbestehen des patriarchalischen Systems und der Gewalt gegen Frauen zu verhindern.
Derzeit sind in El Poble Nou de Benitatxell 10 Frauen in VioGén registriert, dem umfassenden Überwachungssystem für Fälle von geschlechtsspezifischer Gewalt, welches die verschiedenen öffentlichen Einrichtungen mit Zuständigkeiten in diesem Bereich zusammenführt.
Die Stadt verfügt über ein multidisziplinäres Team in der Sozialabteilung, das aus Sozialarbeitern und einem Psychologen besteht, welche die Opfer von geschlechtsspezifischer Gewalt betreuen, sowie aus Polizeibeamten der Sondergruppe Puig Llorença. Diese Gruppe von Fachleuten hat die Aufgabe, die Opfer zu betreuen, sie an die am besten geeigneten Dienste und Ressourcen zu leiten und mit ihnen zusammenzuarbeiten, damit sie sich aus dieser schwierigen Situation befreien können. Sie bieten auch Informationen und Beratung für alle, die sich an die städtischen Dienste wenden, um eine Gewaltsituation durch ein Familienmitglied oder einen Bekannten zu melden.
Was
können Sie tun, wenn Sie glauben, dass Sie missbraucht werden?
In Notfällen oder bei Gefahr rufen Sie die 112, die örtliche Polizei unter 608 962 567 oder die Guardia Civil in Xàbia unter 965 79 10 85 an.
Sie können auch 016 anrufen. Dies ist ein kostenloser Telefondienst für Opfer von geschlechtsspezifischer Gewalt, der 24 Stunden am Tag und 365 Tage im Jahr erreichbar ist. Anrufe bei dieser Nummer hinterlassen keine Spuren auf Ihrer Telefonrechnung und alles, worüber Sie sprechen, ist vertraulich. Darüber hinaus können sie Ihren Anruf an die 112 oder an die 24-Stunden-Frauenzentren weiterleiten, wenn Sie glauben, dass Sie in Gefahr sind.
Wenden Sie sich an die Zona Básica de Atención Primaria (Sozialdienst) in El Poble Nou de Benitatxell: C/ Mercat, 1 - 96 6 4933 69 (Termin donnerstags).
Sie können sich an die Büros der Opferhilfe wenden, die sich in den Gerichten der Comunitat Valenciana befinden. Unser Büro befindet sich im Gericht von Dénia (Plaza Jaume I, 23). Ein Fachmann wird Ihnen Informationen und kostenlose persönliche Beratung geben.
Im Centro Mujer 24h in Dénia (Plaza Archiduque Carlos, 3) finden Sie eine kostenlose öffentliche Einrichtung, die Frauen, die Opfer von körperlicher und/ oder psychischer Misshandlung, sexuellen Übergriffen, sexuellem Missbrauch oder sexueller Belästigung geworden sind, ganzheitlich betreut. Sie erhalten 24 Stunden am Tag, 365 Tage im Jahr kostenlose direkte soziale, psychologische und rechtliche Unterstützung. Die Telefonnummer lautet 900 580 888.
La Biblioteca reuneix els guanyadors del concurs ‘La mascota de la Biblioteca’ pel seu desé aniversari. | La Biblioteca reúne a los ganadores del concurso ‘La mascota de la Biblioteca’ por su décimo aniversario. | The Library brings together the winners of the ‘The Library Mascot’ contest for its tenth anniversary. | Die Bibliothek versammelt die Gewinner des Wettbewerbs “Das Maskottchen der Bibliothek” anlässlich ihres zehnjährigen Bestehens.
Finalistes del X Concurs Finalistas del X Concurso Finalists of the X Contest Finalisten des 10. Wettbewerbs
1r: Serena Accorsi, ‘Lola’ 2n: Mara Vallés, ‘Arcoíris’
3r: Laia Esteve, ‘Mochilín’
Aquest any hem arribat a la X edició del concurs La Mascota de la Biblioteca. Si mireu els deu peluixos que es troben a la biblioteca podreu admirar la imaginació que tenen els xiquets i xiquetes del poble. És sorprenent veure la diversitat de mascotes que han creat, i que ja formen part de la història de la biblioteca. Tenim animals estranys, un llibre, un globus terraqüi, un flexo, un arc de Sant Martí...
La mascota guanyadora de l’edició del 2023 és una prestatgeria somrient plena de llibres, igual que la nostra biblioteca, a l’espera que vinguen els lectors a emportar-se’ls a casa per a gaudir de la lectura.
Cal destacar i agrair la col·laboració del CEIP Santa Maria Magdalena en l’organització d’aquest concurs i, per descomptat, també a tots i totes les participants d’aquests deu anys pels seus dibuixos. Vos anime a passar per la biblioteca per veure-les!
Este año hemos llegado a la X edición del concurso La Mascota de la Biblioteca. Si miráis los diez peluches que se encuentran en la biblioteca podréis admirar la imaginación que tienen los niños y niñas del pueblo. Es sorprendente ver la diversidad de mascotas que han creado, y que ya forman parte de la historia de la biblioteca. Tenemos animales extraños, un libro, un globo terráqueo, un flexo, un arcoíris…
La mascota ganadora de la edición del 2023 es una estantería sonriente llena de libros, igual que nuestra biblioteca, a la espera de que vengan los lectores a llevárselos a casa para disfrutar de la lectura.
Hay que destacar y agradecer la colaboración del CEIP Santa María Magdalena en la organización de este concurso y, como no, también a todos y todas las participantes de estos diez años por sus dibujos. ¡Os animo a pasar por la biblioteca para verlas!
This year we have reached the 10th edition of the Library Mascot contest. If you look at the ten cuddly toys at the library you can admire the imagination of the children in town. It is amazing to see the diversity of mascots they have created, which are already part of the history of the library. We have strange animals, a book, a globe, a lamp, a rainbow... The winning mascot for the 2023 edition is a smiling bookshelf full of books, just like our library, waiting for readers to come and take them home to enjoy reading.
We would like to thank CEIP Santa María Magdalena for their collaboration in the organisation of this contest and, of course, all the participants of these ten years for their drawings. We encourage you to come to the library to see them!
Dieses Jahr haben wir die 10. Ausgabe des Maskottchenwettbewerbs der Bibliothek erreicht. Wenn man sich die zehn Kuscheltiere in der Bibliothek ansieht, kann man die Fantasie der Kinder des Dorfes bewundern. Es ist erstaunlich, wie vielfältig die Haustiere sind, die sie geschaffen haben und die bereits Teil der Geschichte der Bibliothek sind. Wir haben seltsame Tiere, ein Buch, einen Globus, eine Lampe, einen Regenbogen?
Das Gewinner-Maskottchen für die Ausgabe 2023 ist ein lächelndes Bücherregal voller Bücher, genau wie unsere Bibliothek, die darauf wartet, dass die Leser kommen und sie mit nach Hause nehmen, um sie zu lesen. Wir bedanken uns beim CEIP Santa María Magdalena für die Zusammenarbeit bei der Organisation dieses Wettbewerbs und natürlich bei allen Teilnehmern der letzten zehn Jahre für ihre Zeichnungen, die Sie sich in der Bibliothek ansehen können!
El misteri de la tomba precintada (part IV), per África Marqués.
Tenia tot el que necessitava: proves en forma de fotografies, haver experimentat jo mateixa el descobriment i un sospitós principal, aquell home del rotllo de cinta americana eixint de la zona del delicte (o almenys del vandalisme que semblava haver comés). El que jo tenia de professional quant al treball de camp el tenia la meua cosina Sofía de hacker. Per descomptat, no era una hacker de veritat, però el seu control de les xarxes socials i la capacitat de concentració que podia desenvolupar si li deies la paraula ‘xafardeig’ podia aconseguir els nivells d’un geni informàtic.
Quan vaig arribar a una zona il·luminada pels fanals del carrer li vaig enviar totes les fotos i un àudio explicant-li això del misteriós home. Per a fer que s’interessara per la conversa, en l’últim missatge vaig escriure la paraula clau: ‘xafardeig’. La videotelefonada de la meua cosina va arribar als 5 segons després que li ho enviara tot.
- Encara estàs al carrer? - tenia el mòbil molt prop de la cara i solament li veia el front i els ulls.
- T’acabe d’enviar el missatge, clar que estic al carrer. Per què estàs tan prop de la càmera?
- Estic buscant info mentre parlem. Jaume Echave…
- va deixar l’oració a mig fer; s’havia activat la seua vena detectivesca.
- El pare no és d’ací.
- No, això segur, tinc controlades a totes les famílies de la zona. Hauràs de donar-me més temps.
- Si jo no t’he posat pressió…
- Tens alguna dada més de l’home? - em va preguntar, ignorant-me
- El seu cabell, manera de caminar…?
- Era molt gran i estava molt espantat. Tenia una lleugera coixesa, molt poca cosa, però com és de nit les llums li l’accentuaven.
- Dona’m dos dies.
(Nota de l’autora: bones festes).
El misterio de la tumba precintada (parte IV), por África Marqués.
Tenía todo lo que necesitaba: pruebas en forma de fotografías, haber experimentado yo misma el descubrimiento y un sospechoso principal, aquel hombre del rollo de cinta americana saliendo de la zona del delito (o al menos del vandalismo que parecía haber cometido). Lo que yo tenía de profesional en cuanto al trabajo de campo lo tenía mi prima Sofía de hacker. Por supuesto, no era una hacker de verdad, pero su control de las redes sociales y la capacidad de concentración que podía desarrollar si le decías la palabra ‘cotilleo’ podía alcanzar los niveles de un genio informático.
Cuando llegué a una zona iluminada por las farolas de la calle le mandé todas las fotos y un audio explicándole lo del misterioso hombre. Para hacer que se interesase por la conversación, en el último mensaje escribí la palabra clave: ‘cotilleo’. La videollamada de mi prima llegó a los 5 segundos después de que se lo enviase todo.
- ¿Todavía estás en la calle? - tenía el móvil muy cerca de la cara y solamente le veía la frente y los ojos.
- Te acabo de enviar el mensaje, claro que estoy en la calle. ¿Por qué estás tan cerca de la cámara?
- Estoy buscando info mientras hablamos. Jaume Echave… - dejó la oración a medias; se había activado su vena detectivesca.
- El padre no es de aquí.
- No, eso seguro, tengo controladas a todas las familias de la zona. Vas a tener que darme más tiempo.
- Si yo no te he metido presión…
- ¿Tienes algún dato más del hombre? - me preguntó, ignorándome
- ¿Su pelo, forma de andar…?
- Era muy grande y estaba muy asustado. Tenía una ligera cojera, muy poca cosa, pero como es de noche las luces se la acentuaban.
- Dame dos días.
(Nota de la autora: felices fiestas).
The mystery of the sealed tomb (part IV), by África Marqués.
I had everything I needed: evidence provided in photographs, having experienced the discovery myself, and a main suspect, the man with the roll of duct tape leaving the scene of the crime (or at least the vandalism he seemed to have committed). What I had as a professional in terms of fieldwork, my cousin Sofia had as a hacker. Of course, she wasn’t a real hacker, but her control of social media and the attention span she could develop if you said the word ‘gossip’ to her could reach the levels of a computer genius.
When I reached an area lit by street lamps, I sent her all the photos and an audio recording explaining about the mysterious man. To get her interested in the conversation, I wrote the key word ‘gossip’ in the last message. The video call from my cousin arrived 5 seconds after I sent everything.
“Are you still on the street?” I was holding the mobile phone very close to my face and could only see her forehead and eyes.
“I just sent you the message, of course I’m on the street. Why are you so close to the camera?”
“I’m looking for information as we speak. Jaume Echave...” She left the sentence unsaid; her detective side had been activated.
“His father is not from here.”
“No, that’s for sure, I’m keeping an eye on all the families in the area. You’re going to have to give me more time.”
“If I didn’t put any pressure on you...”
“Do you have any more information about the man?”
She asked, ignoring me
“His hair, the way he walked...?”
“He was very big and he was very scared. He had a slight limp, very little, but as it is dark the lights accentuated it.”
“Give me two days.”
(Author’s note: happy holidays).
Das Geheimnis des versiegelten Grabes (Teil IV), von África Marqués.
Ich hatte alles, was ich brauchte: Beweise in Form von Fotos, da ich den Fund selbst erlebt hatte, und einen Hauptverdächtigen, den Mann mit der Rolle Klebeband, der den Tatort verließ (oder zumindest den Vandalismus, den er begangen zu haben schien). So wie ich selbst eine professionelle Forscherin war, war meine Cousine Sofia ein Hacker. Natürlich war sie kein echter Hacker, aber ihre Beherrschung der sozialen Medien und die Aufmerksamkeitsspanne, die sie entwickeln konnte, wenn man das Wort “Klatsch” zu ihr sagte, konnten das Niveau eines Computergenies erreichen.
Als ich in einer beleuchteten Gegend ankam, schickte ich ihr alle Fotos und eine Audioaufnahme, in der ich ihr über den geheimnisvollen Mann berichtete. Um ihr Interesse an dem Gespräch zu wecken, schrieb ich das Schlüsselwort “Klatsch” in die letzte Nachricht. Der Videoanruf von meiner Cousine kam 5 Sekunden, nachdem ich ihr alles geschickt hatte.
- Bist du noch auf der Straße? - Sie hielt das Handy ganz nah an ihr Gesicht und ich konnte nur ihre Stirn und Augen sehen.
- Ich habe dir gerade die Nachricht geschickt, natürlich bin ich auf der Straße. Warum bist du so nah an der Kamera?
- Ich bin gerade auf der Suche nach Informationen. Jaume Echave... – Sie beendete den Satz nicht. Ihre detektivische Ader war aktiviert worden.
- Der Vater ist nicht von hier.
- Nein, das ist sicher, ich habe alle Familien in der Gegend unter Kontrolle. Du wirst mir mehr Zeit lassen müssen.
- Aber…ich habe Dich ja gar nicht unter Druck gesetzt ,,,
- Hast Du weitere Informationen über den Mann? –fragte sie mich, ohne mich zu beachten.
- Sein Haar, sein Gang ...?
- Er war sehr groß und schien sehr ängstlich. Er hinkte leicht, sehr leicht, aber da es Nacht war, verstärkte das Licht dies noch.
- Gib mir zwei Tage.
(Anmerkung der Autorin: Frohe Feiertage).
2023-2024
AGENDA D’ACTIVITATS · AGENDA DE ACTIVIDADES · ACTIVITIES PROGRAMME