alCorrent Hivern 2024

Page 1


cap a un poble nou mirant al futur

ACTUALITAT

Les 6 obres que executarà Benitatxell per a transformar el nucli urbà en "un lloc de relació per a les persones”

El Poble Nou de Benitatxell planeja un ‘poble NOU’ que posa el focus en crear espais amables per a les persones i en transformar el seu nucli urbà en un lloc atractiu per a viure i per a l’activitat comercial. El passat 21 de novembre, l’alcalde, Miguel Ángel García, el regidor de Planificació Urbana, Jorge Pascual, i els tècnics de Guía Consultores encarregats de la major part dels projectes, Juan Antonio Lizancos i Miguel Ángel Crespo, van presentar en una exposició pública les sis obres que s’escometran al poble els propers mesos per a aconseguir eixe nou paradigma de poble.

En estes sis actuacions s’invertiran més de 7,6 milions d’euros, dels quals el 60% provenen de finançament extern, mentre que l’Ajuntament aportarà el 40% restant amb fons propis. Tal com va explicar l’alcalde, "s’ha donat el moment on tots els projectes en els quals portem treballant anys; mentre s’arreplegava el finançament, es redactaven els projectes, es modificaven per la pujada de preus dels costos d'obra i materials, es licitaven, etc., van a vore per fi la llum d’una manera molt concentrada en el temps”.

La Pau i Major: carrers per a viure

La primera obra que ha començat a executar-se és la reurbanització dels carrers la Pau, Major i cantonet de Bufó, seguint amb el model

ja iniciat en l’avinguda d’Alacant i el carrer Llebeig. Un nou paradigma de mobilitat servirà per a impulsar un altre mode de viure, amb carrers de trànsit calmat, en els quals el vianant siga el protagonista de l’espai urbà, recuperant hàbits socials que requereixen de llocs segurs i amables.

"Benitatxell planeja un ‘poble NOU’ que posa el focus en crear espais amables per a les persones i en transformar el seu nucli urbà en un lloc atractiu per a viure i per a l’activitat comercial".

Estos carrers es configuraran com una plataforma única, sense barreres arquitectòniques i intercalats amb llocs d’estada dotats de bancs i jardineria. La renovació del drenatge d’aigües pluvials, la modernització de l’enllumenat públic i un control automatitzat d’accessos completaran la intervenció. Esta actuació compta amb un pressupost de 996.372 euros, dels quals 480.525 euros estan finançats pel programa DUS 5.000 (fons europeus) i 515.847 euros per l’Ajuntament.

El Mercat: lloc de trobada

Una de les obres més esperades sens dubte, que comença al mes de desembre, és la rehabilitació del Mercat Municipal, que es planteja com un espai obert, contenidor d’activitats diverses en el qual, al voltant d’un espai central multiesdeveniments, s’allotgen 6 llocs de venda, es potencia l’oferta de restauració i s’amplia l’àrea de dependències municipals amb una nova planta. Esta segona planta es complementarà, a més, amb una terrassa capaç d’albergar actes socials.

Amb este nou espai es vol potenciar l’oferta comercial del poble i generar un lloc de trobada, dinamitzador de la vida social i cultural. L’actuació proposa la renovació de la imatge del mercat amb la introducció de panells de façana de policarbonat i d’alumini, atorgant-li

OBRES

transparència per a aconseguir la integració en el nou paisatge urbà: la plaça del mercat. S’augmentarà la superfície de l’edifici, es renovarà la zona d’aparcament subterrani i es dotarà d’un ascensor. El nou mercat tindrà una inversió de 1.457.014 euros, 700.346 euros aportats pel PIREP (fons europeus) i 756.667 euros pel Consistori.

Plaça del Mercat: un racó per a estar

Els mercats van tindre els seus orígens en places on s’assentaven els llocs de venda. La reforma del mercat i els carrers la Pau i Major requereixen una actuació que relacione i potencie la idea impulsora del ‘poble NOU’: recuperar llocs per a viure, passejar i on trobar ofertes comercials, gastronòmiques, culturals i socials. Per això es reconverteix el carrer del mercat en plaça, en un racó del poble on estar.

Així, es reconverteix l’actual carrer del Mercat en una plaça sense barreres arquitectòniques, configurada com una plataforma única. Es potencia tant la vegetació com el mobiliari urbà i la il·luminació, donant continuïtat al tapís que s’estén pels carrers la Pau i Major. El projecte compta amb 319.992 euros aportats per la Diputació d’Alacant i 199.354 euros per l’Ajuntament, el que suma una inversió total de 519.346 euros.

Un aparcament mirador: passeja i observa

Amb este nou model de poble es volen potenciar els desplaçaments a peu i una manera més agradable, saludable i sostenible de conéixer i viure el carrer, evitant el trànsit d’agitació. Per a això es projecta un nou aparcament dissuasiu, capaç d’al-

"Es reconverteix l’actual carrer del mercat en una plaça sense barreres arquitectòniques, configurada com una plataforma única".

bergar 73 places per a automòbils, 3 d’elles per a mobilitat reduïda, i 12 motocicletes. El lloc triat, a l’entrada del municipi per la carretera de Xàbia, permet un fàcil accés, contemplant les vistes del Tossal Gros i el Montgó. La inversió és de 772.307,57 euros, dels quals 315.543,51 euros estan finançats pel programa DUS 5.000 (fons europeus) i 456.764,06 euros per l’Ajuntament.

Col·legi Sta. Maria Magdalena: consolidant el futur

La remodelació del col·legi Santa María Magdalena, que es va iniciar el passat mes de juliol, segueix la filosofia d’apostar per la formació dels més menuts i menudes en entorns amables, segurs i sostenibles. Per això s’escomet l’ampliació de la parcel·la per a poder reurbanitzar i ordenar el pati del col·legi, lloc de joc, esport i socialització, així com per a acollir noves aules i eliminar els barracons. Esta inversió la finança íntegrament amb 2.277.578 euros la Conselleria d’Educació.

Plaça de les Pesqueres: un racó d’oci

La plaça de les Pesqueres busca ser l’espai per excel·lència del poble per a socialitzar i jugar. Serà l’última obra en iniciar-se, amb vistes per a la segona meitat del 2025. La seua remodelació dotarà l’espai de zones d’estada, àrees de joc i un auditori per a convertir-la en un lloc lúdic a cavall entre el centre urbà i els accessos sud, propera a instal·lacions com el Centre de Salut, el Centre Social, l’Escola de Música i Dansa o l’Escola de Persones Adultes. El projecte compta amb 537.748 euros aportats per la Diputació d’Alacant i 1.114.195 de fons propis, el que suma una inversió total de 1.651.943 euros

Tots estos projectes formen part d’un nou model de poble modern i punter consensuat i concebut juntament amb associacions, col·lectius i la ciutadania en general a través dels diferents processos participatius que s’han dut a terme des de 2019, com ara reunions, enquestes, el Consell de la Infància o el Pla Director Paisatgístic.

"Tradicionalment s’ha demonitzat un poc els carrers per als vianants. En el nostre cas, el carrer Llebeig ha sigut el nostre model a seguir, perquè ens ha demostrat que on hi ha espai per a les persones hi ha persones, hi ha vida, hi ha relacions, hi ha alegria i hi ha poble”, va ressaltar l’alcalde, qui va dir que "ens trobem en el començament d’un ‘poble nou’”.

"Algú s’havia de fer l’ànim d’atrevir-se a deixar arrere un municipi endarrerit en el temps respecte a altres poblacions veïnes,

en el qual ens havíem quedat estancats. En el nostre cas, una de les principals motivacions d’estar en política és que hem vingut a apostar fort per transformar el nostre poble, per fer-lo atractiu per a la vida”.

Per part seua, l’arquitecte José Antonio Lizancos va elogiar el treball de fons realitzat. "Crec que és important que es sàpia que Europa no ha regalat res”, va indicar. "És gràcies al treball d’este equip, que ha anat plantejant, subvenció per subvenció, a diferents ministeris i entitats, els projectes encarregats a consultors i estudis d’arquitectura. Han anat presentant eixes idees a diferents candidatures de línies d’ajudes perquè Europa diga «m’agrada eixe projecte i vaig a apostar per ell». El pensament global de poble al qual es vol arribar és el que ha propiciat tot això”.

Nou administratiu per al Centre de Salut després d’anys

de reivindicació i a l’espera d’un metge

"Hem vingut a apostar fort per transformar el nostre poble, per fer-lo atractiu per a la vida".

Després d’anys de reivindicacions, reunions i peticions formals per escrit, el consultori mèdic del Poble Nou de Benitatxell a la fi compta amb una persona administrativa a càrrec del Departament de Salut de Dénia per a l’atenció al públic i altres gestions.

Fins ara, la situació de Benitatxell era absolutament anòmala, ja que, malgrat no ser competència de l’Ajuntament, l’administratiu al càrrec del centre de salut formava part de la plantilla de personal del consistori i era el

OBRES

propi ens local qui es feia càrrec econòmicament. I és que, malgrat haver reclamat en nombroses ocasions a l’anterior concessionària, Marina Salut, que assumira la seua responsabilitat d’oferir el servei que la ciutadania mereixia, la seua resposta sempre havia sigut desfavorable.

Ara, després de la reunió que van mantindre el passat 14 d’octubre l’alcalde, Miguel Ángel García, i la regidora de Salut, Isa Garrido, amb el gerent del Departament de Salut de Dénia, Juan Puig, s’ha incorporat una persona a este lloc per a poder alliberar així l’actual administratiu perquè puga tornar a les seues funcions a l’Ajuntament. També ha entrat a treballar en l’àrea de salut de Benitatxell i Teulada Moraira una nova Treballadora Social.

Un altre dels assumptes d’urgència tractats en la reunió, encara que no amb els resultats esperats, va ser la manca de personal mèdic. En este sentit, el gerent, Juan Puig, va exposar que la falta de metges està sent un veritable maldecap. No obstant això, es continua treballant per a aconseguir atraure’ls i, de fet, el Poble Nou de Benitatxell és una de les prioritats.

"Des que vam entrar al govern, hem treballat durament per aconseguir millores per al nostre Centre de Salut, fent pressió quan ho hem considerat necessari i reunint-nos les vegades que ha fet falta”, ha ressaltat Garrido. "Amb Marina Salut no va haver-hi sort, però la Conselleria de Salut, en el poc temps que porta gestionant la sanitat de la Marina Alta, ens ha escoltat i anem pel bon camí”, ha conclòs García.

"Es continua treballant per a aconseguir metges i el Poble Nou de Benitatxell és una de les prioritats".

Las 6 obras que se ejecutarán

para transformar el núcleo urbano en "un lugar de relación para las personas”

El Ayuntamiento de El Poble Nou de Benitatxell planea un ‘poble NOU’ que pone el foco en crear espacios amables para las personas y en transformar su casco urbano en un lugar atractivo para vivir y para la actividad comercial. El pasado 21 de noviembre, el alcalde, Miguel Ángel García, el concejal de Planificación Urbana, Jorge Pascual, y los técnicos de Guía Consultores encargados de la mayor parte de los proyectos, Juan Antonio Lizancos y Miguel Ángel Crespo, presentaron en una exposición pública las seis obras que se acometerán en el pueblo los próximos meses para conseguir ese nuevo paradigma de pueblo.

En estas seis actuaciones se invertirán más de 7,6 millones de euros, de los cuales el 60% provienen de financiación externa, mientras que el Ayuntamiento aportará el 40% restante con fondos propios. Tal y como explicó el alcalde, "se ha dado el momento donde todos los proyectos en los que llevamos trabajando años; mientras se recogía la financiación, se redactaban los proyectos, se modificaban por la subida de precios de los costes de obra y materiales, se licitaban, etc., van a ver por fin la luz de una manera muy concentrada en el tiempo”.

La Pau y Mayor: calles para vivir

La primera obra que ha empezado a ejecutarse es la reurbanización de las calles la Pau, Mayor y cantonet de Bufó, siguiendo con el modelo ya iniciado en la avenida de Alicante y la calle Llebeig. Un nuevo paradigma de movilidad servirá para impulsar otro modo de vivir, con calles de tráfico calmado, en las que el peatón sea el protagonista del espacio urbano, recuperando hábitos sociales que requieren de lugares seguros y amables.

Estas calles se configurarán como una plataforma única, sin barreras arquitectónicas e intercaladas con lugares de estancia dotados de bancos y jardinería. La renovación del drenaje de aguas pluviales, la moderni-

zación del alumbrado público y un control automatizado de accesos completarán la intervención. Esta actuación cuenta con un presupuesto de 996.372 euros, de los cuales 480.525 euros están financiados por el programa DUS 5.000 (fondos europeos) y 515.847 euros por el Ayuntamiento.

El Mercado: lugar de encuentro

Una de las obras más esperadas sin duda, que empieza el mes de diciembre, es la rehabilitación del Mercado Municipal, que se plantea como un espacio abierto, contenedor de actividades diversas en el que, alrededor de un espacio central multiacontecimientos, se alojan 6 puestos de venta, se potencia la oferta de restauración y se amplía el área de dependencias municipales con una nueva planta. Esta segunda planta se complementará, además, con una terraza capaz de albergar actos sociales.

"En

el Mercado Municipal se alojarán 6 puestos de venta, se potenciará la oferta de restauración y se ampliará el área de dependencias municipales".

Con este nuevo espacio se quiere potenciar la oferta comercial del pueblo y generar un lugar de encuentro, dinamizador de la vida social y cultural. La actuación propone la renovación de la imagen del mercado con la introducción de paneles de fachada de policarbonato y de aluminio, otorgándole transparencia para conseguir la integración en el nuevo paisaje urbano: la plaza del mercado. Se aumentará la superficie del edificio, se renovará la zona de aparcamiento subterráneo y se dotará de un ascensor. El nuevo mercado tendrá una inversión de 1.457.014 euros, 700.346 aportados por el PIREP (fondos europeos) y 756.667 euros por el Consistorio.

Plaza del Mercado: un rincón para estar

Los mercados tuvieron sus orígenes en plazas donde se asentaban los lugares de venta. La reforma del mercado y las calles la Pau y Mayor requieren una actuación que relacione y potencie la idea impulsora del ‘poble NOU’: recuperar lugares para vivir, pasear y donde encontrar ofertas comerciales, gastronómicas, culturales y sociales. Por eso se reconvierte la calle del mercado en plaza, en un rincón del pueblo donde estar.

Así, se reconvierte la actual calle del mercado en una plaza sin barreras arquitectónicas, configurada como una plataforma única. Se potencia tanto la vegetación como el mobiliario urbano y la iluminación, dando continuidad al tapiz que se extiende por las calles la Pau y Mayor. El proyecto cuenta con 319.992 euros aportados por la Diputación de Alicante y 199.354 euros por el Ayuntamiento, lo que suma una inversión total de 519.346 euros.

Un aparcamiento mirador: pasea y observa

Con este nuevo modelo de pueblo se quieren potenciar los desplazamientos a pie y un modo más agradable, saludable y sostenible de conocer y vivir la calle, evitando el tráfico de agitación. Para ello se proyecta un nuevo aparcamiento disuasivo, capaz de albergar 73 plazas para automóviles, 3 de ellas para movilidad reducida, y 12 motocicletas. El lugar elegido, en la entrada del municipio por la carretera de Xàbia, permite un fácil acceso, contemplando las vistas del Tossal Gros y el Montgó. La inversión es de 772.307,57 euros, de los cuales 315.543,51 euros están financiados por el programa DUS 5.000 (fondos europeos) y 456.764,06 euros por el Ayuntamiento.

Colegio Sta. María Magdalena: consolidando el futuro

La remodelación del colegio Santa María Magdalena, que se inició el pasado mes de julio, sigue la filosofía de apostar por la formación de los más pequeños y pequeñas en entornos amables, seguros y sostenibles. Por eso se acomete la ampliación de la parcela para poder reurbanizar y ordenar el patio del colegio, lugar de juego, deporte y socialización, así como para

"Con este nuevo modelo de pueblo se quieren potenciar los desplazamientos a pie y un modo más agradable, saludable y sostenible de vivir".

acoger nuevas aulas y eliminar los barracones. Esta inversión la finanza íntegramente con 2.277.578 euros la Conselleria de Educación.

Plaza de les Pesqueres: un rincón de ocio

La plaza de les Pesqueres busca ser el espacio por excelencia del pueblo para socializar y jugar. Será la última obra en iniciarse, con vistas para la segunda mitad del 2025. Su remodelación dotará el espacio de zonas de estancia, áreas de juego y un auditorio para convertirla en un lugar lúdico a caballo entre el centro urbano y los accesos sur, próxima a instalaciones como el Centro de Salud, el Centro Social, la Escuela de Música y Danza o la Escuela de Personas Adultas. El proyecto cuenta con 537.748 euros aportados por la Diputación de Alicante y 1.114.195 de fondos propios, lo que suma una inversión total de 1.651.943 euros.

Todos estos proyectos forman parte de un nuevo modelo de pueblo moderno y puntero consensuado y concebido junto con asociaciones, colectivos y la ciudadanía en general a través de los diferentes procesos participativos que se han llevado a cabo desde 2019, como por ejemplo reuniones, encuestas, el Consell de la Infància o el Plan Director Paisajístico.

"Tradicionalmente se ha demonizado un poco las calles peatonales. En nuestro caso, la calle Llebeig ha sido nuestro modelo a seguir, porque nos ha demostrado que donde hay espacio para las personas hay personas, hay vida, hay relaciones, hay alegría y hay pueblo”, resaltó el alcalde, quien dijo que "nos encontramos en el comienzo de un ‘pueblo nuevo’”.

"Alguien se tenía que hacer el ánimo de atreverse a dejar atrás un municipio atrasado en el tiempo respecto a otras poblaciones vecinas, en el que nos habíamos quedado estancados. En nuestro caso, una de las principales motivaciones de estar en política es que hemos venido a apostar fuerte por transformar nuestro pueblo para hacerlo atractivo para la vida”.

Por su parte, el arquitecto José Antonio Lizancos elogió el trabajo de fondo realizado. "Creo que es importante que se sepa que Europa no ha regalado nada”, indicó. "Es gracias al trabajo de este equipo, que ha ido planteando, subvención por subvención, a diferentes ministerios y entidades, los proyectos encargados a consultores y estudios de arquitectura. Han ido presentando esas ideas a diferentes candidaturas de líneas de ayudas para que Europa diga «me gusta ese proyecto y voy a apostar por él». El pensamiento global de pueblo al que se quiere llegar es lo que ha propiciado todo esto”.

Nuevo administrativo para el Centro de Salud tras años de reivindicación y a la espera de un médico

Tras años de reivindicaciones, reuniones y peticiones formales por escrito, el consultorio médico de El Poble Nou de Benitatxell al fin cuenta con una persona administrativa a cargo del Departamento de Salud de Dénia para la atención al público y otras gestiones.

Hasta ahora, la situación de Benitatxell era absolutamente anómala, ya que, pese a no ser competencia del Ayuntamiento, el administrativo al cargo del centro de salud formaba parte de la plantilla de personal del consistorio y era el propio ente local el

"Hemos venido a apostar fuerte por transformar nuestro pueblo para hacerlo atractivo para la vida".

que se hacía cargo económicamente. Y es que, a pesar de haber reclamado en numerosas ocasiones a la anterior concesionaria, Marina Salud, que asumiera su responsabilidad de ofrecer el servicio que la ciudadanía merecía, su respuesta siempre había sido desfavorable.

Ahora, tras la reunión que mantuvieron el pasado 14 de octubre el alcalde, Miguel Ángel García, y la concejala de Salud, Isa Garrido, con el gerente del Departamento de Salud de Dénia, Juan Puig, se ha incorporado una persona a este puesto para poder liberar así al actual administrativo para que pueda volver a sus funciones en el Ayuntamiento. También ha entrado a trabajar en el área de salud de Benitatxell y Teulada Moraira una nueva Trabajadora Social.

Otro de los asuntos de urgencia tratados en la reunión, aunque no con los resultados esperados, fue la carencia de personal médico. En este sentido, el gerente, Juan Puig, expuso que la falta de médicos está siendo un verdadero quebradero de cabeza. No obstante, se sigue trabajando para lograr atraerlos y, de hecho, El Poble Nou de Benitatxell es una de las prioridades.

"Desde que entramos al gobierno, hemos trabajado duramente para conseguir mejoras para nuestro Centro de Salud, haciendo presión cuando lo hemos considerado necesario y reuniéndonos las veces que ha hecho falta”, ha resaltado Garrido. "Con Marina Salud no hubo suerte, pero la Conselleria de Salud, en el poco tiempo que lleva gestionando la sanidad de la Marina Alta, nos ha escuchado y vamos por el buen camino”, ha concluido García.

The 6 works to be carried out at Benitatxell to transform the town centre into ‘a place where people can relate to each other’.

El Poble Nou de Benitatxell Council is planning a ‘poble NOU’ (NEW town) which focuses on creating people-friendly spaces and transforming the town centre into an attractive place to live and for business activity. Last November 21st, the mayor, Miguel Ángel García, the councillor of Urban Planning, Jorge Pascual, and Guía Consultores technicians in charge of most of the projects, Juan Antonio Lizancos and Miguel Ángel Crespo, presented in a public exhibition the six works that are going to be carried out in the town in the upcoming months to achieve this new paradigm of a town.

More than 7.6 million euros will be invested in these six projects, 60% of which will come

'Benitatxell Council is planning a ‘poble NOU’ (NEW town) which focuses on creating peoplefriendly spaces and transforming the town centre into an attractive place to live and for business activity'.

from external financing, while the Council will provide the 40% remaining with its own funds. As the mayor explained, ‘the moment has come when all the projects we have been working on for years; while the funding was being collected, the projects were being drawn up, modified due to the rising cost of building work and materials, put out to tender, etc., are finally going to see the light in a very concentrated manner in time’.

La Pau and Mayor: streets to live in

The first work that has begun is the redevelopment of the streets La Pau, Mayor and Cantonet de Bufó, following the model already initiated on Alicante Avenue and Llebeig Street. A new mobility paradigm will serve to promote another way of living, with traffic-calmed streets, in which the pedestrian is the protagonist of the street space, recovering social habits that require safe and friendly places.

These streets will be designed as a single platform, without architectural barriers and

interspersed with places to sit and relax with benches and landscaping. The renovation of the rainwater drainage, the modernisation of the street lighting and an automated access control system will complete the intervention. This action has a budget of 996,372 euros, of which 480,525 euros are financed by the DUS 5,000 programme (European funds) and 515,847 euros by the Council.

The Market: a meeting place

One of the most eagerly awaited works, which is going to start this December, is the refurbishment of the Municipal Market, which is conceived as an open space, a container for various activities in which, around a central multi-event space, 6 stalls will be housed, the restaurant offer will be enhanced and the area of municipal offices will be extended with a new floor. This first floor will also be complemented by a terrace capable of hosting social events.

The goal of this new space is to boost the town’s business offer and create a meeting place that will enhance social and cultural life. The project offers the renovation of the market’s image with the introduction of polycarbonate and aluminium façade panels, making it more transparent in order to integrate it into the new urban

'The Municipal Market will house 6 stalls, the restaurant offer will be enhanced and the area of municipal offices will be extended.'

landscape: the market square. The surface area of the building will be increased, the underground parking area will be renovated and a lift will be incorporated. The new market will have an investment of 1,457,014 euros , 700,346 contributed by the PIREP (European funds) and 756,667 euros by the Council.

Market Square: a spot to be in

The markets had their origins in squares where places of sale were located. The reform of the market and of La Pau and Mayor streets requires an action that relates and enhances the driving idea of the ‘poble NOU’: to recover places to live, to stroll and where to find shops, gastronomic, cultural and social offers. This is why the market street has been reconverted into a square, a corner of the town where to be.

Thus, the current market street is being transformed into a square without architectural barriers, configured as a single platform. The vegetation, street furniture and lighting will be enhanced, giving continuity to the tapestry that extends along La Pau and Mayor streets. The project has 319,992 euros provided by the Diputación of Alicante and 199,354 euros by the Council, which adds up to a total investment of 519,346 euros.

OBRES

A viewpoint car parking lot: walk and watch

The new model for the town seeks to promote walking and a more pleasant, healthy and sustainable way of getting to know and experiencing the street, avoiding busy traffic. To this end, a new dissuasive car parking lot is planned, capable of accommodating 73 spaces for cars, 3 of them for reduced mobility, and 12 motorbikes. The chosen site, at the entrance to the municipality on Xàbia road, allows easy access, with views of the Tossal Gros and the Montgó. The investment is 772,307.57 euros, of which 315,543.51 euros are financed by the DUS 5,000 programme (European funds) and 456,764.06 euros by the Council.

Santa María Magdalena School: consolidating the future

The remodelling of the Santa María Magdalena school, which began last July, is in line with the philosophy of supporting the education of the youngest children in a friendly, safe and sustainable environment. This is why the extension of the plot is being undertaken in order to redevelop and organise the school playground, a place for playing, sport and socialising, as well as to accommodate new classrooms and eliminate the barracks. This investment is financed entirely with 2,277,578 euros by the Conselleria de Educación.

Pesqueres Square: a leisure corner

Pesqueres Square is intended to be the town’s prime space for socialising and playing. It will be the last work to begin, with a view to the second half of 2025. Its remodelling will provide the space with sitting areas, play areas and an auditorium to turn it into a leisure area between the town centre and the southern accesses, close to facilities such as the Doctor’s Office, the Social Centre, the Music and Dance School and the School for Adults. The project has 537,748 euros provided by the Diputación de Alicante and 1,114,195 euros of local funds, for a total investment of 1,651,943 euros

All these projects are part of a new model of modern and cutting-edge town agreed and conceived together with associations,

groups and neighbours in general through the various participatory processes that have been carried out since 2019, such as meetings, surveys, the Consell de la Infància or the Landscape Master Plan.

'We have come here to make a strong commitment to transforming our town, to make it attractive to live in'.

‘Traditionally, pedestrian streets have been somewhat demonised. In our case, Llebeig Street has been our role model, because it has shown us that where there is space for town, there are people, there is life, there are relationships, there is joy and there is town’, stressed the mayor, who said that ‘we are at the beginning of a "new town’’’.

‘Someone had to have the courage to dare to leave behind a municipality that was lagging behind other neighbouring towns, in which we had remained stuck in stagnation. In our case, one of the main motivations for being in politics is that we have come here to make a strong commitment to transforming our town, to make it attractive to live in’.

For his part, architect José Antonio Lizancos praised the work done in the background. ‘I think it is important that it is known that Europe has not given anything away,’ he said. ‘It is thanks to the work of this team, which has been presenting, subsidy by subsidy, to different ministries and entities, the projects commissioned to consultants and architectural firms. They have been presenting these ideas to different applica-

tions for different lines of help so that Europe can say ‘I like this project and I’m going to support it’. The global thinking of the community they want to reach is what has brought all this about’.

New administrative staff for the Health Centre after years of demands and waiting for a doctor

After years of demands, meetings and formal written requests, the doctor’s office of El Poble Nou de Benitatxell finally has an administrative person employed by the Dénia Health Department to attend to the public and other formalities.

Until now, the situation was completely anomalous at Benitatxell, since, despite not being the responsibility of the Council, the administrative staff in charge of the health centre was part of the council’s staff and it was the local authority itself which was financially responsible for it. Despite having repeatedly called on the previous concessionaire, Marina Salud, to assume its responsibility to provide the service that the citizens deserved, its response had always been unfavourable.

Now, following the meeting held on October 14th between the Mayor, Miguel Ángel García, and the Councillor of Health, Isa Garrido, and the manager of the Dénia Health Department, Juan Puig, a new person has been appointed to this post in order to free up the current administrative staff so that they can return to their duties at the Town Hall. A new Social Worker has also joined the Benitatxell and Teulada Moraira health area.

Another urgent matter discussed at the meeting, although not with the expected results, was the lack of medical staff. In this sense, the manager, Juan Puig, explained that the lack of doctors is a real headache. However, work continues to attract them and, in fact, El Poble Nou de Benitatxell is one of the priorities.

‘Since we entered the government, we have worked hard to achieve improvements for our Health Centre, putting pressure when

Another urgent matter discussed at the meeting, although not with the expected results, was the lack of medical staff.

we have considered it necessary and meeting as many times as we have needed to,’ Garrido stressed. ‘With Marina Salud we had no luck, but the Conselleria de Salud, in the short time that it has been managing the health of La Marina Alta, has listened to us and we are on the right track,’ concluded García.

Die 6 Arbeiten, die durchgeführt werden sollen, um das Stadtzentrum in einen" Ort der Geselligkeit" zu verwandeln.

Die Stadtverwaltung von El Poble Nou de Benitatxell plant ein "Poble NOU", das sich auf die Schaffung menschenfreundlicher Räume und die Umwandlung des Stadtzentrums in einen attraktiven Ort zum Leben und für kommerzielle Aktivitäten konzentriert. Letzten 21. October stellten der Bürgermeister Miguel Ángel García, der Stadtrat für Stadtplanung Jorge Pascual und die für die meisten Projekte verantwortlichen Techniker von Guía Consultores, Juan Antonio Lizancos und Miguel Ángel Crespo, im Rahmen einer öffentlichen Ausstellung die sechs Arbeiten vor, die in den kommenden Monaten in der Stadt durchgeführt werden, um dieses neue Paradigma einer Stadt zu verwirklichen.

Mehr als 7,6 Millionen Euro werden in diese sechs Projekte investiert, von denen 60 % aus externen Mitteln stammen, während die Stadtverwaltung die restlichen 40 % aus eigenen Mitteln beisteuert. Wie der Bürgermeister erklärte, "ist der Moment gekommen, an dem all die Projekte, an denen wir seit Jahren gearbeitet haben, während die Finanzmittel gesammelt, die Projekte ausgearbeitet, aufgrund der steigenden Bau- und Materialkosten geändert, ausgeschrieben usw. wurden, nun endlich in einer sehr konzentrierten Form das Licht der Welt erblicken werden".

Calle La Pau und Mayor: Straßen zum Leben

Die ersten Arbeiten, die in der nächsten Woche beginnen, sind die Umgestaltung der

OBRES

"Der kommunale Markt wird 6 Stände beherbergen, das Restaurant Angebot wird erweitert und der Bereich der städtischen Büros wird erweitert".

Straßen La Pau, Mayor und Cantonet de Bufó nach dem Vorbild der Avenida de Alicante und der Calle Llebeig. Ein neues Mobilitätsparadigma wird dazu dienen, eine andere Art des Wohnens zu fördern, mit verkehrsberuhigten Straßen, in denen der Fußgänger der Protagonist des städtischen Raums ist, um soziale Gewohnheiten wiederzuerlangen, die sichere und freundliche Orte erfordern.

Diese Straßen werden als eine einzige Plattform gestaltet, ohne architektonische Barrieren und durchsetzt mit Sitzgelegenheiten, Bänken und Grünanlagen. Die Erneuerung der Regenwasserableitung, die Modernisierung der Straßenbeleuchtung und ein automatisches Zugangskontrollsystem werden die Maßnahme abrunden. Das Budget für diese Maßnahme beträgt 996.372 Euro, von denen 480.525 Euro aus dem Programm DUS 5.000 (europäische Mittel) und 515.847 Euro von der Stadtverwaltung finanziert werden.

Der Markt: ein Ort der Begegnung

Eine der am sehnlichsten erwarteten Arbeiten, die im Dezember beginnen werden, ist die Renovierung des städtischen Marktes, der ein offener Raum sein wird, ein Container für verschiedene Aktivitäten, in dem rund um einen zentralen Multi-Event-Raum 6 Stände untergebracht werden, das gastronomische Angebot wird verbessert und der Bereich der städtischen Büros wird um ein neues Stockwerk erweitert. Diese erste Etage wird außerdem durch eine Terrasse ergänzt, auf der gesellschaftliche Veranstaltungen stattfinden können.

Ziel dieses neuen Raums ist es, das kommerzielle Angebot der Stadt zu verbessern und einen Treffpunkt zu schaffen, der das soziale und kulturelle Leben anregt. Das Projekt sieht die Erneuerung des Erscheinungsbildes des Marktes durch die Einführung von Fassadenplatten aus Polycarbonat und Aluminium vor, die ihn transparenter machen, um ihn in das neue Stadtbild zu integrieren: den Marktplatz. Die Fläche des Gebäudes wird vergrößert, die Tiefgarage wird renoviert und ein Aufzug wird eingebaut. Die Investitionen für den neuen Markt belaufen sich auf 1.457.014 Euro, wovon 700.346 Euro von PIREP (europäische Fonds) und 756.667 Euro vom Konsistorium beigesteuert werden.

Der Marktplatz: ein Ort zum Verweilen

Die Märkte hatten ihren Ursprung auf Plätzen, auf denen sich die Verkaufsstellen befanden. Die Neugestaltung des Marktes und der Straßen La Pau und Mayor erfordert eine Maßnahme, die den Leitgedanken des ‚poble NOU‘ aufgreift und verstärkt: die Wiederherstellung von Plätzen, an denen man leben und spazieren gehen kann

und an denen man kommerzielle, gastronomische, kulturelle und soziale Angebote findet. Aus diesem Grund wurde die Marktstraße in einen Platz umgewandelt, eine Ecke der Stadt, wo man sich aufhalten kann.

So wird die heutige Marktstraße in einen Platz ohne architektonische Barrieren umgewandelt, der als eine einzige Plattform gestaltet ist. Die Bepflanzung, das Stadtmobiliar und die Beleuchtung werden aufgewertet, so dass der Wandteppich, der sich entlang der Carrer de la Pau und der Carrer Major erstreckt, Kontinuität erhält. Das Projekt wird von der Diputación de Alicante mit 319.992 Euro und von der Stadtverwaltung mit 199.354 Euro gefördert, was einer Gesamtinvestition von 519.346 Euro entspricht.

Ein Aussichtsparkplatz: sehen und gesehen werden

Mit diesem neuen Stadtmodell soll der Fußgängerverkehr gefördert und eine angenehmere, gesündere und nachhaltigere Art des Kennenlernens und Erlebens der Straße ermöglicht werden, bei der der hektische Verkehr vermieden wird. Zu diesem Zweck ist ein neuer, abschreckender Parkplatz geplant, der 73 Parkplätze, davon 3 für Personen mit eingeschränkter Mobilität, und 12 Parkplätze für Motorräder aufnehmen kann. Der gewählte Standort am Eingang der Gemeinde an der Straße nach Xàbia ermöglicht eine einfache Zufahrt mit Blick auf den Tossal Gros und den Montgó. Die Investition beläuft sich auf 772.307,57 Euro, wovon 315.543,51 Euro aus dem Programm DUS 5.000 (europäische Mittel) und 456.764,06 Euro von der Gemeinde finanziert werden.

Die Santa María Magdalena Schule: die Zukunft festigen

Der im Juli letzten Jahres begonnene Umbau der Schule Santa María Magdalena steht im Einklang mit der Philosophie, die Erziehung der Jüngsten in einem freundlichen, sicheren und nachhaltigen Umfeld zu unterstützen. Aus diesem Grund wird das Grundstück erweitert, um den Schulhof, einen Ort für Spiel, Sport und Geselligkeit, neu zu gestalten und zu organisieren, neue Klassenräume einzurichten und die Baracken zu beseitigen. Diese Investition wird vollständig mit 2.277.578 Euro von der Conselleria de Educación finanziert.

Plaza de les Pesqueres: ein Ort für die Freizeitgestaltung

Die Plaça de les Pesqueres soll der Sozial- und Spielbereich der Stadt schlechthin werden. Die letzten Arbeiten sollen in der zweiten Hälfte des Jahres 2025 beginnen.

Durch die Umgestaltung des Platzes mit Sitzgelegenheiten, Spielplätzen und einem Auditorium wird er zu einem Freizeitbereich zwischen dem Stadtzentrum und den südlichen Zufahrten, in der Nähe von Einrichtungen wie dem Gesundheitszentrum, dem Sozialzentrum, der Musik- und Tanzschule und der Schule für Erwachsene. Das Projekt wird mit 537.748 Euro von der Diputación de Alicante und 1.114.195 Euro aus eigenen Mitteln finanziert, was eine Gesamtinvestition von 1.651.943 Euro ergibt.

All diese Projekte sind Teil eines neuen Modells einer modernen und zukunftsweisenden Stadt, das gemeinsam mit Verbänden, Gruppen und den Bürgern im Allgemeinen im Rahmen der verschiedenen partizipativen Prozesse, die seit 2019 durchgeführt werden, wie z. B. Versammlungen, Umfragen, dem Consell de la Infància oder dem Masterplan für die Landschaft, entwickelt wurde.

"Traditionell sind Fußgängerzonen etwas verteufelt worden. In unserem Fall war die Llebeig-Straße unser Vorbild, denn sie hat uns gezeigt, dass dort, wo es Platz für Menschen gibt, auch Menschen sind, dass es Leben gibt, dass es Beziehungen gibt, dass es Freude gibt und dass es Menschen gibt", betonte der Bürgermeister, der sagte, dass ‚wir am Anfang einer ‘neuen Stadt‘ stehen".

"Jemand musste den Mut haben, es zu wagen, eine Gemeinde hinter sich zu lassen, die hinter anderen Nachbarstädten zurückgeblieben war, in denen wir stagniert hatten. In unserem Fall ist eine der Hauptmotivationen, in die Politik zu gehen, dass wir hierher gekommen sind, um uns stark für die Umgestaltung unserer Stadt zu engagieren, um sie für das Leben attraktiv zu machen".

Der Architekt José Antonio Lizancos seinerseits lobte die im Hintergrund geleistete Arbeit. "Ich denke, es ist wichtig, dass man weiß, dass Europa nichts verschenkt hat", sagte er. "Dies ist der Arbeit dieses Teams zu verdanken, das den verschiedenen Ministerien und Einrichtungen die Projekte, die bei Beratern und Architekturbüros in

Auftrag gegeben wurden, Zuschuss für Zuschuss vorgelegt hat. Sie haben diese Ideen bei verschiedenen Anträgen für verschiedene Förderlinien vorgestellt, damit Europa sagt: ‚Dieses Projekt gefällt mir und ich werde es unterstützen‘. Das globale Denken der Menschen, die wir erreichen wollen, hat all dies möglich gemacht".

Neues

Verwaltungspersonal für das Gesundheitszentrum nach jahrelangen Forderungen und dem Warten auf einen Arzt

Nach jahrelangen Forderungen, Versammlungen und formellen schriftlichen Anträgen hat das Gesundheitszentrum El Poble Nou de Benitatxell endlich einen Verwaltungsangestellten, der sich um die Öffentlichkeitsarbeit und andere Formalitäten kümmert.

Bislang war die Situation in Benitatxell völlig anormal, da die für das Gesundheitszentrum zuständige Verwaltungsperson zwar nicht zum Rathaus gehörte, aber zum Personal der Stadtverwaltung, und die Gemeinde selbst die finanzielle Verantwortung trug. Trotz wiederholter Aufforderungen an den früheren Konzessionär Marina Salud, seiner Verantwortung nachzukommen und den Bürgern den ihnen zustehenden Service zu bieten, war dessen Antwort stets ablehnend.

Nach einem Treffen am 14. Oktober zwischen dem Bürgermeister Miguel Ángel García und der Stadträtin für Gesundheit Isa Garrido sowie dem Leiter des Gesundheitsamtes von Dénia, Juan Puig, wurde nun eine neue Person für diesen Posten ernannt, um den derzeitigen Verwalter zu entlasten, damit er seine Arbeit im Rathaus wieder aufnehmen kann. Auch im Gesundheitsbereich von Benitatxell und Teulada Moraira wurde eine neue Sozialarbeiterin eingestellt.

Eine weitere dringende Angelegenheit, die auf der Sitzung erörtert wurde, wenn auch nicht mit den erwarteten Ergebnissen, war der Mangel an medizinischem Personal. Diesbezüglich erklärte der Leiter, Juan Puig, dass der Mangel an Ärzten ein echtes Problem darstellt. Es wird jedoch weiter daran gearbeitet, sie anzuwerben, und in der Tat ist El Poble Nou de Benitatxell eine der Prioritäten.

"Seit wir in die Regierung eingetreten sind, haben wir hart daran gearbeitet, Verbesserungen für unser Gesundheitszentrum zu erreichen, indem wir Lobbyarbeit betrieben haben, wenn wir es für nötig hielten, und uns so oft wie nötig getroffen haben", sagte Garrido. "Mit Marina Salud hatten wir kein Glück, aber das regionale Gesundheitsministerium hat in der kurzen Zeit, in der es die Gesundheit der Marina Alta verwaltet, auf uns gehört, und wir sind auf dem richtigen Weg", schloss García.

ENTREVISTA

"El primer dia que vam anar a ajudar als pobles afectats per la DANA semblava una pel·lícula

de

la fi del món”

La DANA de València ha sigut la pitjor catàstrofe de l’últim segle. Però si una cosa bona s’ha pogut traure d’este lamentable succés és la solidaritat de totes eixes persones voluntàries que, sense buscar res a canvi, s’han llançat a ajudar als municipis afectats. Parlem amb els voluntaris i voluntàries de la Policia Local, Protecció Civil i particulars del Poble Nou de Benitatxell que han col·laborat sobre el terreny.

Què vos mou pràcticament l’endemà de les inundacions per la DANA a agafar els vostres cotxes i anar a ajudar com a voluntaris als municipis afectats? Ens mou el fet de veure el desastre i les mancances que anaven a vindre. Veient com de difícil era la situació, vam decidir organitzar el dijous 31 d’octubre un comboi amb el principal, que en eixe moment era aigua embotellada i menjar no perible, amb el qual ens va ajudar Càritas, i ens en vam anar diversos voluntaris amb els cotxes de la Policia Local i Protecció Civil a Paiporta. No sabíem la magnitud del desastre fins que no vam arribar i ho vam veure.

Com és la situació el primer dia que arribeu? I els dies següents? Quan vam arribar ens va impactar molt. La gent anava pel carrer com a zombis, amb el cap catxo i totalment desorientada. Semblava una pel·lícula

de la fi del món. Més enllà d’allò material, perquè estava tot destrossat i ple de fang i aigua, el que més ens va impactar va ser la gent. Sense conéixer-te de res, et donaven les gràcies per una garrafa d’aigua i se’t partia l’ànima.

El segon dia ja vam anar amb el camió de l’Ajuntament carregat d’aliments, productes de neteja, materials, etc. després de la jornada de donacions que va organitzar el Consistori. El que vam percebre va ser una desorganització bestial i molt de descontrol.

Primer ens van enviar a un pavelló de València, on la gent ho estava deixant tot a terra i no hi havia cap organització. Vam tirar de contactes i ens van dir un altre lloc al qual anar, i va ser llavors quan vam descarregar tot en un institut de Paiporta.

Després ens vam quedar a carregar enderrocs i llevar fang sota les directrius dels bombers de la Generalitat de Catalunya. Vam notar molt de descontrol. Faltava organització. No hi havia protocols, cadascú anava per lliure. Encara sort que érem moltíssims voluntaris. Per on anares hi havia gent amb granera, netejant i ajudant.

Ens guiàvem un poc pel que demanava la gent. Quan acabàvem de traure aigua d’un garatge, et giraves i ja hi havia algú que et deia "ací en la meua cotxera no ha entrat ningú encara, ens ajudeu?” Els mateixos afectats eren els qui t’anaven dient "per favor, ací, per favor, allà”.

Ja els últims dies hem anat veient cada vegada més cossos i institucions. Bombers de Navarra, entre ells els espeleobussejadors del Grup d’Exploració Moraig, de la Generalitat, l’UME, Guàrdia Civil, policies del Ejido, Almeria, Jaén, Cadis… de tot arreu d’Espanya.

En què han consistit les vostres tasques com a voluntaris? En quins municipis heu estat? Hem estat a Paiporta, Catarroja, Massanassa, Alfafar i Xiva. La Policia en concret s’ha centrat en Catarroja i Paiporta. Els policies locals de la Marina Alta ens hem organitzat oficialment mitjançant la Conselleria d’Emergències de la GVA i a nosaltres i a altres pobles de la comarca ens capitanejava la

inspectora cap de la Policia Local de Teulada, Ana García.

Els policies locals hem fet funcions pròpies del cos, com ara tasques de col·laboració, gestió humanitària i gestió del trànsit i la seguretat. Tot això de manera no remunerada, és a dir, de manera voluntària fora de l’horari laboral.

I quant als qui estàvem de voluntaris amb Protecció Civil o de manera individual, hem anat fent labors de buidatge d’aigua amb les nostres bombes, neteja, repartiment d’aliments, etc.

Un altre dia també vam fer un poc d’assistència sanitària. Portàvem dos motxilles, una de suport vital avançat i una altra un poc més bàsica, i anàvem veient el que necessitava la gent, que anava acostant-se amb talls, perquè s’havien clavat alguna cosa al peu, etc. Després una altra part va consistir a assistir a persones majors que no podien eixir de sa casa. Pujàvem i véiem què necessitaven o en què els podíem ajudar.

Hi ha alguna experiència o història en particular que vos haja marcat?

Un dia estàvem buidant aigua en un xicotet garatge, baixa un home major i ens pregunta quant anàvem a tardar. Li vam dir que havíem tocat fang i que ja ens n’anàvem, i ens va insistir molt que volia convidar-nos a un café i fer-nos una foto tots junts. Li l’havia portat la seua filla des de València i l’home, que estava tan agraït, tenia la il·lusió de compartir-lo amb nosaltres.

Hi havia també un xic que un dia, després d’estar traient aigua tot el dia d’un garatge a Catarroja, quan ens n’anàvem se’ns va abraçar

"Els primers dies hi havia zero coordinació per part de les institucions, però la col·laboració entre equips individualitzats, voluntaris i la gent dels municipis ha sigut fantàstica".

plorant i ens va dir que tots li deien ‘el Vikingo’, que quan tornàrem per allí preguntàrem per ell. Nosaltres li vam dir que no plorara, que guardara forces perquè això no s’arregla de hui per a demà. I ell ens deia que tenia una xiqueta menuda i que necessitava recuperar la normalitat per ella. Després d’eixe dia, alguns vam haver de parar uns dies per salut mental. Quan hi arribes allà i veus la situació, et costa engolir.

Com va ser la col·laboració amb altres voluntaris i organitzacions?

Els primers dies hi havia zero coordinació per part de les institucions, però la col·laboració entre equips individualitzats, voluntaris i la gent dels municipis ha sigut fantàstica. Hi ha hagut més col·laboració per compte propi, de manera personal i voluntària, que de forma oficialitzada.

Com creieu que el vostre treball ha impactat en les persones i en els pobles afectats? Què vos transmetia la gent?

El missatge era sempre d’agraïment absolut. Hi havia gent que passàvem amb el cotxe i ens deia "de Benitatxell, de la cala del Moraig a ací, heu vingut? Gràcies, gràcies” o "Ja coneixíem Benitatxell una miqueta, però després d'això el coneixerem més perquè pensem anar a visitar-vos”.

Com veieu el futur dels pobles afectats?

El futur, de moment, complicat. Als pobles i a les persones portarà mesos, per no dir anys, tornar a recuperar-se. A nivell econòmic, però especialment a nivell moral i psicològic. Les plantes baixes es van inundar per complet. Hi ha negocis que ja no podran obrir, perquè els costos són altíssims i les ajudes no podran cobrir-ho tot. Impossible.

"El primer día que fuimos a ayudar a los pueblos afectados por la DANA parecía una película del fin del mundo”

La DANA de València ha sido la peor catástrofe del último siglo. Pero si algo bueno se ha podido sacar de este lamentable suceso es la solidaridad de todas esas personas voluntarias que, sin buscar nada a cambio, se han lanzado a ayudar a los municipios afectados. Hablamos con los voluntarios y voluntarias de la Policía Local, Protección Civil y particulares de El Poble Nou de Benitatxell que han colaborado sobre el terreno.

¿Qué os mueve prácticamente al día siguiente de las inundaciones por la DANA a coger vuestros coches e ir a ayudar como voluntarios a los municipios afectados?

Nos mueve el hecho de ver el desastre y las carencias que iban a venir. Viendo cómo de difícil era la situación, decidimos organizar el jueves 31 de octubre un convoy con lo principal, que en ese momento era agua embotellada y comida no perecedera, con la que nos ayudó Cáritas, y nos fuimos varios

voluntarios con los coches de la Policía Local y Protección Civil a Paiporta. No sabíamos la magnitud del desastre hasta que no llegamos y lo vimos.

¿Cómo es la situación el primer día que llegáis? ¿Y los días siguientes?

Cuando llegamos nos impactó mucho. La gente iba por la calle como zombis, con la cabeza gacha y totalmente desorientada. Parecía una película del fin del mundo. Más allá de lo material, porque estaba todo destro-

"La gente iba por la calle como zombis, con la cabeza gacha y totalmente desorientada. Parecía una película del fin del mundo".

zado y lleno de barro y agua, lo que más nos impactó fue la gente. Sin conocerte de nada, te daban las gracias por una garrafa de agua y se te partía el alma.

El segundo día ya fuimos con el camión del Ayuntamiento cargado de alimentos, productos de limpieza, materiales, etc. después de la jornada de donaciones que organizó el Consistorio. Lo que percibimos fue una desorganización bestial y mucho descontrol. Primero nos enviaron a un pabellón de València, donde la gente lo estaba dejando todo en el suelo y no había ninguna organización. Tiramos de contactos y nos dijeron otro sitio al que ir, y fue entonces cuando descargamos todo en un instituto de Paiporta.

Luego nos quedamos a cargar escombros y quitar fango bajo las directrices de los bomberos de la Generalitat de Catalunya. Notamos mucho descontrol. Faltaba organización. No había protocolos, cada uno iba por libre. Menos mal que éramos muchísimos voluntarios. Por donde fueras había gente con escobas, limpiando y ayudando.

Nos guiábamos un poco por lo que pedía la gente. Cuando terminábamos de sacar agua de un garaje, te dabas la vuelta y ya había alguien que te decía "oye, aquí en mi cochera no ha entrado nadie todavía, ¿nos ayudáis?” Los mismos afectados eran los que te iban diciendo "por favor, aquí, por favor, allá”.

Ya los últimos días hemos ido viendo cada vez más cuerpos e instituciones. Bomberos de Navarra, entre ellos los espeleobucea -

dores del Grupo de Exploración Moraig, de la Generalitat, la UME, Guardia Civil, policías del Ejido, Almería, Jaén, Cádiz… de todas partes de España.

¿En qué han consistido vuestras tareas como voluntarios? ¿En qué municipios habéis estado?

Hemos estado en Paiporta, Catarroja, Massanassa, Alfafar y Chiva. La Policía en concreto se ha centrado en Catarroja y Paiporta. Los policías locales de la Marina Alta nos organizamos oficialmente mediante la Conselleria de Emergencias de la GVA y a nosotros y a otros pueblos de la comarca nos capitaneaba la inspectora jefa de la Policía Local de Teulada, Ana García.

Los policías locales hemos hecho funciones propias del cuerpo, como labores de colaboración, gestión humanitaria y gestión del tráfico y la seguridad. Todo ello de manera no remunerada, es decir, de forma voluntaria fuera del horario laboral.

Y en cuanto a los que estábamos de voluntarios con Protección Civil o de manera individual, hemos ido haciendo labores de achique de agua con nuestras bombas, limpieza, reparto de alimentos, etc.

Otro día también hicimos un poco de asistencia sanitaria. Llevábamos dos mochilas, una de soporte vital avanzado y otra un poco más básica, e íbamos viendo lo que necesitaba la gente, que se te iba acercando con cortes, porque se habían clavado algo en el pie, etc. Luego otra parte consistió en asistir a personas mayores que no podían salir de su casa. Subíamos y veíamos qué necesitaban o en qué les podíamos ayudar.

¿Hay alguna experiencia o historia en particular que os haya marcado? Un día estábamos achicando agua en un pequeño garaje, baja un señor mayor y nos pregunta cuánto íbamos a tardar. Le dijimos que habíamos tocado barro y que ya nos íbamos, y nos insistió mucho en que quería invitarnos a un café y hacernos una foto todos juntos. Se lo había traído su hija desde Valencia y el hombre, que estaba tan agradecido, tenía la ilusión de compartirlo con nosotros.

Había también un chico que un día, después de estar sacando agua todo el día de un garaje en Catarroja, cuando nos íbamos se nos abrazó llorando y nos dijo que todos le llamaban ‘el Vikingo’, que cuando volviésemos por allí preguntásemos por él. Nosotros le dijimos que no

llorase, que guardase fuerzas porque esto no se arregla de hoy para mañana. Y él nos decía que tenía una niña pequeña y que necesitaba recuperar la normalidad por ella. Después de ese día, algunos tuvimos que parar unos días por salud mental. Cuando llegas allí y ves la situación, te cuesta tragar.

¿Cómo fue la colaboración con otros voluntarios y organizaciones? Los primeros días había cero coordinación por parte de las instituciones, pero la colaboración entre equipos individualizados, voluntarios y la gente de los municipios ha sido fantástica. Ha habido más colaboración por cuenta propia, de forma personal y voluntaria, que de forma oficializada.

¿Cómo creéis que vuestro trabajo ha impactado en las personas y en los pueblos afectados? ¿Qué os transmitía la gente?

El mensaje era siempre de agradecimiento absoluto. Había gente que pasábamos con el coche y nos decía "¿de Benitatxell, de la cala del Moraig a aquí habéis venido? Gracias, gracias” o "Ya conocíamos Benitatxell un poquito, pero después de esto lo vamos a conocer más porque pensamos ir a visitaros”.

¿Cómo veis el futuro de los pueblos afectados?

El futuro, de momento, complicado. A los pueblos y a las personas va a llevar meses, por no decir años, volver a recu perarse. A nivel económico, pero especial mente a nivel moral y psicológico. Las plantas bajas se inundaron por completo. Hay negocios que ya no podrán abrir, porque los costes son altísimos y las ayudas no van a poder cubrirlo todo. Imposible.

"Los primeros días había cero coordinación por parte de las instituciones, pero la colaboración entre equipos individualizados, voluntarios y la gente de los municipios ha sido fantástica".

En agradecimiento a todos los voluntarios y voluntarias de El Poble Nou de Benitatxell que han colaborado sobre el terreno en los municipios afectados: Raúl A. Estalrich, Jose Luis Blanco, Vicente Bolufer, Raúl Buitrón, Jesús Català, Arturo Esteve, José Luis Esteve, Rafa Garcerá, José Vicente García, Joaquín González, Jesús Hernández, Miriam Ibiza, Francisco José Llobell, Antonio López, Cati Marín, Antonia Martínez, José Francisco Mayans, Rocío Montiel, Aarón Pastor, Jaime Pastor, Álvaro Pérez, Begoña Roig, Félix Rojas, Víctor Ruiz, Miguel Ángel Signes, Rubén Soto, Adrián Vallés y Gabriel Vidilla.

‘The first day we went to help the villages affected by the DANA, it seemed like a film about the end of the world’

The DANA in Valencia was the worst catastrophe of the last century. But if anything good has come out of this unfortunate event, it is the support of all those volunteers who, without looking for anything in return, have thrown themselves into helping the affected municipalities. We spoke to the volunteers from the Local Police, Civil Protection and private individuals from El Poble Nou de Benitatxell who helped out on the ground.

What moved you practically the day after the flooding caused by the DANA to take your cars and go to help as volunteers to the affected municipalities?

We were moved by the fact that we saw the disaster and the shortages that were to come. Seeing how difficult the situation was, we decided to organise a convoy on Thursday October 31st with the main items, which at that time were drinking water and some non-perishable food, which Caritas helped us with, and we went to Paiporta with the cars of Local Police and Civil Protection. At first, we still had no idea of the magnitude of the disaster until we arrived and saw it.

What is the situation like the first day you arrive and the following days?

When we arrived we were very shocked. People were walking down the street like zombies, with their heads down and totally disoriented. It looked like a film about the end of the world. Beyond the material things, because everything was destroyed and full of mud and water, what struck us most were the people. Without knowing you at all, they thanked you for a bottle of water and your soul was broken.

On the second day we went with the Council lorry loaded with food, cleaning products, materials, etc. after the day of donations organised by the Council. What we noticed was a brutal disorganisation and a lot of lack of control. First we

were sent to a pavilion in Valencia, where people were leaving everything on the floor and there was no organisation. We got in touch with our contacts and they told us where else to go, and that’s when we unloaded everything at a high school in Paiporta.

Then we stayed to load debris and remove mud under the directives of the firefighters of Generalitat de Catalunya. We noticed a lot of lack of control. There was a lack of organisation. There were no protocols, everyone was on their own. Fortunately, there were a lot of volunteers. Everywhere you went there were people with brooms, cleaning and helping.

We were guided a bit by what people asked for. When we finished getting water out of a garage, we turned around and someone would say ‘Hey, no one’s come into my garage yet, can you help us? The same people who were affected were the ones who would say ‘please, here, please, over there’.

In the last few days we saw more and more bodies and institutions. Firefighters from Navarra, among them the divers of the Moraig Exploration Group, the Generalitat, the UME, the Guardia Civil, Police from Ejido, Almería, Jaén, Cádiz... from all over Spain.

What have your tasks as volunteers consisted of? In which municipalities have you been?

We have been in Paiporta, Catarroja, Massanassa, Alfafar and Chiva. The police have focused more on Catarroja and Paiporta. The local police of La Marina Alta were officially organised by the Department of Emergencies of the GVA and we and other towns in the region were led by the chief inspector of the Local Police of Teulada, Ana García.

The local police officers have carried out the functions of the body, such as collaboration work, humanitarian management and management of traffic and security. All of this on an unpaid basis, that is to say, on a voluntary basis outside working hours.

As for those of us who volunteered with Civil Protection or individually, we have been carrying out water pumping, cleaning, food distribution, etc.

Another day we also did some health care. We carried two backpacks, one with advanced life support and the other a bit more basic, and we were seeing what people needed, who were coming to us with cuts, because they had stabbed something in their foot, etc. Then another part consisted of assisting elderly people who were unable to leave their homes. We would enter and see what they needed or what we could help them with.

Is there any particular experience or story that has marked you?

One day we were bailing water in a small garage, an elder man came down and asked us how long we were going to be. We told him that we had hit mud and that we were leaving, and he insisted that he wanted to buy us a coffee and take a photo of us all together. The coffee had been brought by his daughter from Valencia and the man, who was so thankful, was looking forward to share it with us.

There was also a guy who one day, after having been pulling water all day from a garage in Catarroja, when we were leaving he hugged us crying and told us that everyone called him 'el Vikingo', and that when we came back there we should ask for him. We told him not to cry, to keep his strength up because this cannot be fixed overnight. And he told us that he had a little girl and that he needed to get back to normal for her. After that day, we had to stop for a few days for mental health. When you get there and you see the situation, it’s hard to digest.

How was the collaboration with other volunteers and organisations?

The first few days there was zero coordination from the institutions, but the collaboration between individual teams, volunteers and people in the municipalities was

'The collaboration between individual teams, volunteers and people in the municipalities was fantastic'.

fantastic. There has been more collaboration on a personal and voluntary basis than in a formalised way.

How do you think your work has impacted the people in the affected villages? What did the people convey to you?

The message was always one of absolute gratitude. There were people who passed by in their cars and said "From Benitatxell, from the Moraig cove to here you have come?

Thank you, thank you" or "We already knew Benitatxell a little bit, but after this we are going to know it more because we are going to visit you”.

How do you see the future of the affected villages?

The future, for the moment, is complicated. It will take months, if not years, for the people and towns to get back on their feet. Economically, but especially on a moral and psychological level. The ground floors were completely flooded. There are businesses that will no longer be able to reopen, because the costs are very high and the help will not be able to cover everything. It is impossible.

"Am ersten Tag, an dem wir den vom Sturm und der Flut betroffenen Dörfern halfen, kam es uns vor wie ein Film über das Ende der Welt".

Der Wirbelsturm von Valencia war die schlimmste Katastrophe des letzten Jahrhunderts. Aber wenn dieses unglückliche Ereignis etwas Gutes hatte, dann ist es die Solidarität all jener Freiwilligen, die sich -ohne eine Gegenleistung zu erwarten- in die betroffenen Gemeinden gestürzt haben. Wir haben mit den Freiwilligen der örtlichen Polizei, des Zivilschutzes und Privatpersonen aus El Poble Nou de Benitatxell gesprochen, die vor Ort geholfen haben.

Was hat Euch praktisch am Tag nach den vom Sturm und der Flut verursachten Überschwemmungen dazu bewegt, Ihre Autos zu nehmen und als Freiwillige in die betroffenen Gemeinden zu fahren, um zu helfen?

Uns hat die Tatsache bewegt, dass wir die Katastrophe und den Mangel, der sich abzeichnete, gesehen haben. Als wir sahen, wie schwierig die Situation war, beschlossen wir, am Donnerstag, den 31. Oktober, einen Konvoi mit den wichtigsten Hilfsgütern zu organisieren, die zu diesem Zeitpunkt aus Wasserflaschen und nicht verderblichen Lebensmitteln bestanden, bei denen uns die Caritas half, und wir fuhren mit den Fahrzeugen der örtlichen Polizei und des Zivilschutzes nach Paiporta. Zunächst war uns das Ausmaß der Katastrophe noch nicht bewusst, bis wir dort ankamen und sie sahen.

Wie sah die Situation am ersten Tag Ihrer Ankunft und in den Tagen danach aus?

Als wir ankamen, waren wir sehr geschockt. Die Menschen liefen wie Zombies die Straße entlang, mit gesenkten Köpfen und völlig desorientiert. Es sah aus wie in einem Film über das Ende der Welt. Abgesehen von den materiellen Dingen, denn alles war zerstört und voller Schlamm und Wasser, beeindruckten uns vor allem die Menschen. Ohne dich überhaupt zu kennen, dankten sie dir für eine Flasche Wasser und deine Seele war gebrochen.

Am zweiten Tag fuhren wir mit dem Lastwagen der Stadtverwaltung, der mit Lebensmitteln, Reinigungsmitteln, Materialien usw. beladen war, nach dem vom Konsistorium organisierten Spendentag. Was uns auffiel, war eine bestialische Desorganisation und ein großer Mangel an Kontrolle. Zunächst wurden wir zu einem Pavillon in Valencia geschickt, wo die Leute alles auf dem Boden liegen ließen, und keine Ordnung herrschte. Wir setzten uns mit Kontaktpersonen in Verbindung, die uns sagten, wohin wir

gehen sollten, und so luden wir alles in einem Gymnasium in Paiporta ab.

Dann blieben wir, um unter Anleitung der Feuerwehrleute der Generalitat de Catalunya Schutt zu verladen und Schlamm zu entfernen. Wir stellten fest, dass es an Kontrolle mangelte. Es gab einen Mangel an Organisation. Es gab keine Protokolle, jeder ging auf eigene Faust vor. Glücklicherweise gab es eine Menge Freiwillige. Überall, wo man hinkam, waren Leute mit Besen, die putzten und halfen.

Wir haben uns ein wenig danach gerichtet, was die Leute verlangten. Wenn wir damit fertig waren, Wasser aus einer Garage zu holen, drehte sich jemand um und sagte: "Hey, in meine Garage ist noch niemand gekommen, können Sie uns helfen? Die gleichen Leute, die betroffen waren, waren auch diejenigen, die sagten: "Bitte, hier, bitte, da drüben".

"Als wir ankamen, waren wir sehr geschockt. Die Menschen liefen wie Zombies die Straße entlang, mit gesenkten Köpfen und völlig desorientiert. Es sah aus wie in einem Film über das Ende der Welt".

In den letzten Tagen haben wir immer mehr Leichen und Einrichtungen gesehen. Feuerwehrleute aus Navarra, darunter die Höhlentaucher der Moraig Exploration Group, aus der Generalitat, der UME, der Guardia Civil, Polizisten aus Ejido, Almería, Jaén, Cádiz... aus ganz Spanien.

Wie sahen Eure Aufgaben als Freiwillige aus? In welchen Gemeinden wart Ihr?

Wir waren in Paiporta, Catarroja, Massanassa, Alfafar und Chiva. Die Polizei hat sich vor allem auf Catarroja und Paiporta konzentriert. Die örtliche Polizei der Marina Alta wurde offiziell von der Abteilung für Notfälle der GVA organisiert, und wir und andere Städte der Region wurden von der Chefinspektorin der örtlichen Polizei von Teulada, Ana García, geleitet.

Die lokalen Polizeibeamten haben ihre eigenen Aufgaben wahrgenommen, wie z. B. Zusammenarbeit, humanitäres Management und Verkehrs- und Sicherheitsmanagement. All dies geschah unentgeltlich, d. h. auf freiwilliger Basis außerhalb der Arbeitszeiten.

Diejenigen von uns, die sich freiwillig beim Zivilschutz oder individuell engagierten, haben Wasser gepumpt, geputzt, Lebensmittel verteilt usw.

An einem anderen Tag haben wir auch Gesundheitsfürsorge betrieben. Wir trugen zwei Rucksäcke, einen mit fortgeschrittener Lebenshilfe und einen etwas einfacheren, und wir sahen, was die Leute brauchten, die mit Schnittwunden zu uns kamen, weil sie sich etwas in den Fuß gestochen hatten, usw. Ein anderer Teil bestand darin, älteren Menschen zu helfen, die ihr Haus nicht mehr verlassen konnten. Wir gingen hin und schauten, was sie brauchten oder wie wir ihnen helfen konnten.

Gibt es eine besondere Erfahrung oder Geschichte, die Euch geprägt haben?

Eines Tages, als wir in einer kleinen Garage Wasser ablassen wollten, kam ein älterer Mann herunter und fragte uns, wie lange es dauern würde. Wir sagten ihm, dass wir auf den Schlamm gestoßen waren und dass wir gehen würden, und er bestand darauf, uns einen Kaffee zu spendieren und ein Foto von uns allen zu machen. Seine Tochter hatte es aus Valencia mitgebracht, und der Mann war so dankbar, dass er es mit uns teilen wollte.

Es gab auch einen Jungen, der eines Tages, nachdem er den ganzen Tag Wasser aus einer Garage in Catarroja geholt hatte, uns beim Abschied weinend umarmte und uns sagte, dass alle ihn 'el Vikingo' nannten, und dass wir nach ihm fragen sollten, wenn wir wieder dorthin gingen. Wir sagten ihm, er solle nicht weinen und bei Kräften bleiben, denn das könne man nicht über Nacht reparieren. Und er sagte uns, dass er ein kleines Mädchen habe und für sie zur Normalität zurückkehren müsse. Nach

"In den ersten Tagen gab es keinerlei Koordination seitens der Institutionen, aber die Zusammenarbeit zwischen den einzelnen Teams, den Freiwilligen und den Menschen in den Gemeinden war fantastisch".

diesem Tag mussten wir für ein paar Tage eine Pause einlegen, um uns psychisch zu erholen. Wenn man dort ankommt und die Situation sieht, ist es schwer zu schlucken.

Wie gestaltete sich die Zusammenarbeit mit anderen Freiwilligen und Organisationen?

In den ersten Tagen gab es keinerlei Koordination seitens der Institutionen, aber die Zusammenarbeit zwischen den einzelnen Teams, den Freiwilligen und den Menschen in den Gemeinden war fantastisch. Es gab mehr Zusammenarbeit auf eigene Faust, auf persönlicher und freiwilliger Basis, als auf offiziellem Wege.

Wie hat sich Eure Arbeit Eurer Meinung nach auf die Menschen in den betroffenen Dörfern ausgewirkt? Was haben die Menschen Euch vermittelt?

Die Botschaft war immer die der absoluten Dankbarkeit. Es gab Leute, die mit ihren Autos vorbeifuhren und sagten: "Von Benitatxell, von der Bucht von Moraig bis hierher seid ihr gekommen? Danke, danke" oder ‚Wir kannten Benitatxell schon ein bisschen, aber jetzt werden wir es noch besser kennen lernen, weil wir euch besuchen werden‘.

Wie seht Ihr die Zukunft der betroffenen Dörfer?

Die Zukunft ist im Moment noch kompliziert. Es wird Monate, wenn nicht Jahre dauern, bis sich die Dörfer und die Menschen erholt haben. Wirtschaftlich, aber vor allem auf moralischer und psychologischer Ebene. Die Erdgeschosse wurden vollständig überflutet. Es gibt Geschäfte, die nicht mehr geöffnet werden können, weil die Kosten sehr hoch sind und die Hilfe nicht alles abdecken kann. Es ist unmöglich.

DESCOBREIX

Ho recordava la més vella del poble

Clásicas y Modernas, l’associació feminista que treballa per la igualtat en la cultura i que té un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament del Poble Nou, va realitzar este estiu un taller per a recuperar la memòria oral de les dones. El títol: ‘Ho recordava la més vella del poble’.

Si volem conèixer la cultura i el llegat del Poble Nou de Benitatxell, hem de rescatar de l’oblit la memòria transmesa de mares a filles mitjançant la paraula. I a través d'este projecte es vol donar veu a les dones perquè conten tot el seu saber, les seues històries, les seues vivències, etc. i recopilar-ho per escrit. Perquè ja ho deia Carme Miquel: "tot allò que està escrit perdura en el temps”.

L’inici del segle XXI ha portat un potencial interès pel passat, una veritable cultura de la memòria, un desig de visibilitzar tot allò que la història oficial ha deixat de costat, sobretot quan es tractava de les dones. Ja ho deia Carmelina Sánchez-Cutillas en ‘Matèria de Bretanya’:

"He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d'éssers i de coses viscudes. Possiblement la realitat semblarà transfigurada; jo mateixa també estic perdent la condició de testimoni d’uns fets passats i comence a participar en este joc de remembrança”.

L’objectiu d’este treball consisteix en reconèixer com a valuós tot allò que les dones, des de la seua diversitat, han incorporat a un món que no les tenia en compte, que no les reconeixia com a poder transformador. Però han sigut elles les transformadores,

creadores i transmissores de sabers, fets i consciència de comunitat, de ser poble. Depositàries de la tradició oral que es difon boca a boca amb oracions, cants, relats o contes i poemes.

Igual que en els orígens de la creació de la literatura, les dones del Poble Nou de Benitatxell han usat la paraula per a crear bellesa, expressar sentiments i acollir a l’altre més desfavorit. Són portadores d’un llegat de solidaritat i servici, de cura i educació, de cultura en igualtat. Per això, reclamem la recuperació de la memòria d’estes generacions de dones que van ser més del que s’esperava d’elles, es van implicar en les tasques agrícoles quan va ser necessari, en fer prosperar una economia de subsistència i en modificar la imatge passiva de la dona convertida en el motor silenciós del canvi.

Un canvi que s’aprecia en la reconstrucció de les vivendes, en la modernització de costums, en la transmissió de valors als més joves impulsant a les xiquetes a continuar aprenent una vegada finalitzada l’Educació Primària. Sense elles, les dones pobleres, s’haguera retardat l’exercici de llibertat en la presa de decisions que hui veiem en les joves

Tots sabem que aconseguir la igualtat entre l’home i la dona exigeix una recuperació de la seua memòria històrica, on les dones de hui es puguen

reconèixer i vindicar a totes aquelles dones que en un treball silenciós han contribuït en la construcció d’una nova societat que possibilita eixa igualtat amb llibertat.

Les dones del poble van respondre amb molta generositat a la convocatòria. És veritat que totes tenien moltes coses que contar i que ho feien amb ganes. Els temes van ser diversos: devocions i oracions transmeses per les mares; l’ estisorà, la funció de les dones en esta tasca i les cançons que es cantaven; la costura i els jocs infantils; el dol, la salut, la higiene personal i de la casa, l’escaldà, la llata, les noces, les festes, les tendes, la porquejà i l’anar a la Ribera a baratar pansa per arròs.

Tot el que allà s'hi va contar, es va recitar i es va cantar ho hem arreplegat en un treball que junt al treball també realitzat en altres llocs del país, com Banaguás (Huesca) o Verín (Ourense), s’elaborarà una memòria que s’enviarà al Ministeri de Cultura, el qual ha patrocinat el treball.

Volem donar les gràcies a totes les dones que han col·laborat tant en contar el passat com aportant materials, fotografies i altres elements. També agrair a l’European Union of Women - Mujeres en Igualdad Marina Alta l’assistència de la seua presidenta i vicepresidenta a les sessions de treball i, com no podia faltar, a l’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell, tant al seu alcalde com al regidor de Cultura i a la regidora d'Igualtat, presents en les sessions, la seua sensibilitat a projectes com estos, que el que fan no és altra cosa que recuperar de l’oblit el passat del poble. Gràcies de veritat a totes i a tots.

Josefa Garcia Gilabert, Coordinadora de Clásicas y Modernas a la Marina Alta.

La més vella

Lo recordaba la más vieja del pueblo

Clásicas y Modernas, la asociación feminista que trabaja por la igualdad en la cultura y que tiene un convenio de colaboración con el Ayuntamiento de El Poble Nou de Benitatxell, realizó este verano un taller para recuperar la memoria oral de las mujeres. El título: ‘Lo recordaba la más vieja del pueblo’.

Si queremos conocer la cultura y el legado de El Poble Nou de Benitatxell, tenemos que rescatar del olvido la memoria transmitida de madres a hijas mediante la palabra. Y a través de este proyecto se quiere dar voz a las mujeres para que cuenten todo su saber, sus historias, sus vivencias, etc. y recopilarlo todo por escrito. Porque ya lo decía Carme Miquel: "todo aquello que está escrito perdura en el tiempo”.

El inicio del siglo XXI ha traído un potencial interés por el pasado, una verdadera cultura de la memoria, un deseo de visibilizar todo aquello que la historia oficial ha dejado de lado, sobre todo cuando se trataba de las mujeres. Ya lo decía Carmelina Sánchez-Cutillas en ‘Materia de Bretaña’:

"He escrito este puñado de hojas porque quería rescatar, salvar del olvido todo un mundo de seres y de cosas vividas. Posiblemente la realidad parecerá transfigurada; yo misma también estoy perdiendo la condición de testigo de unos hechos pasados y empiezo a participar en este juego de remembranza”.

El objetivo de este trabajo consiste en reconocer como valioso todo aquello que las mujeres, desde su diversidad, han incorporado a un mundo que no las tenía en cuenta, que no las reconocía como poder transformador. Pero han

vella del poble

sido ellas las transformadoras, creadoras y transmisoras de saberes, hechos y conciencia de comunidad, de ser pueblo. Depositarias de la tradición oral que se difunde boca a boca con oraciones, cantos, relatos o cuentos y poemas.

Igual que en los orígenes de la creación de la literatura, las mujeres de El Poble Nou de Benitatxell han usado la palabra para crear belleza, expresar sentimientos y acoger al otro más desfavorecido. Son portadoras de un legado de solidaridad y servicio, de cuidados y educación, de cultura en igualdad. Por eso, reclamamos la recuperación de la memoria de estas generaciones de mujeres que fueron

más de lo que se esperaba de ellas, se implicaron en las tareas agrícolas cuando fue necesario, a hacer prosperar una economía de subsistencia y a modificar la imagen pasiva de la mujer convertida en el motor silencioso del cambio.

Un cambio que se aprecia en la reconstrucción de las viviendas, en la modernización de costumbres, en la transmisión de valores a los más jóvenes impulsando a las niñas a continuar aprendiendo una vez finalizada la educación Primaria. Sin ellas, las mujeres pobleras, se hubiera retrasado el ejercicio de libertad en la toma de decisiones que hoy vemos en las jóvenes.

Todos sabemos que conseguir la igualdad entre el hombre y la mujer exige una recuperación de su memoria histórica, donde las mujeres de hoy se puedan reconocer y vindicar a todas aquellas mujeres que en un trabajo silencioso han contribuido con la construcción de una nueva sociedad que posibilita esa igualdad con libertad.

Las mujeres del pueblo respondieron con mucha generosidad a la convocatoria. Es verdad que todas tenían muchas cosas que contar y que lo hacían con ganas. Los temas fueron diversos: devociones y oraciones transmitidas por las madres; la ‘estisorà’, la labor de las mujeres en esta tarea y las canciones

que se cantaban; la costura y los juegos infantiles; el luto, la salud, la higiene personal y de la casa, la ‘escaldà’, la ‘llata’, la boda, las fiestas, las tiendas, la ‘porquejà’ y el ir a la Ribera a trocar pasa por arroz.

Todo lo que allí se contó, se recitó y se cantó lo hemos recogido en un trabajo que junto al trabajo también realizado en otros lugares del país, como Banaguás (Huesca) o Verín (Ourense), se elaborará una memoria que se enviará al Ministerio de Cultura, el cual ha patrocinado el trabajo.

Queremos dar las gracias a todas las mujeres que han colaborado tanto en contar el pasado como aportando materiales, fotografías y otros elementos. También agradecer a la European Union of Women - Mujeres en Igualdad Marina Alta la asistencia de su presidenta y vicepresidenta a las sesiones de trabajo y, como no podía faltar, al Ayuntamiento de Benitatxell, tanto a su alcalde como al concejal de Cultura y a la concejala de Igualdad, presentes en las sesiones, su sensibilidad a proyectos como estos, que lo que hacen no es otra cosa que recuperar del olvido el pasado del pueblo. Gracias de verdad a todas y a todos.

Josefa Garcia Gilabert, Coordinadora de Clásicas y Modernas en la Marina Alta.

La més vella del poble

It

was remembered by the eldest woman in town

Clásicas y Modernas, the feminist association that works for equality in culture and has a collaboration agreement with the Council of El Poble Nou de Benitatxell, held a workshop this summer to recover the oral memory of women. The title: ‘Lo recordaba la más vieja del pueblo’ (It was remembered by the eldest woman in town).

If we want to get to know the culture and legacy of El Poble Nou de Benitatxell, we have to rescue from being forgotten the memory transmitted from mothers to daughters through words. And through this project we want to give a voice to the women so that they can tell all their knowledge, their stories, their experiences, etc. and compile it all in writing. Because as Carme Miquel said: ‘everything that is written lasts in time’.

The beginning of the 21st century has brought with it a potential interest in the past, a true culture of memory, a desire to make visible everything that official history has left out, especially when it comes to women. As Carmelina Sánchez-Cutillas said in ‘Materia de Bretaña’:

‘I have written this handful of pages because I wanted to rescue, to save from being forgotten, a whole world of beings and things experienced. Possibly reality will seem transfigured; I myself am also losing the condition of witness to past events and I am beginning to participate in this game of remembrance’.

The objective of this work is to acknowledge as valuable everything that women, from their diversity, have incorporated into a world that did not take them into account, that did not see them as a transforming power. But they have been the transformers, creators and transmitters of knowledge, facts and awareness of community, of being a people. Depositaries of the oral tradition that is spread by word from mouth with prayers, songs, stories, tales and poems.

Just as in the origins of the creation of literature, the women of El Poble Nou de Benitatxell have used words to create beauty, express feelings and welcome the most

disadvantaged. They are bearers of a legacy of solidarity and service, of care and education, of culture in equality. For this reason, we call for the revival of the memory of these generations of women who were more than what was expected of them, who got involved in agricultural work when necessary, who made a subsistence economy prosper and who changed the passive image of women, who became the silent engine of change.

A change that can be seen in the reconstruction of houses, in the modernisation of customs, in the transmission of values to the youngest, encouraging girls to continue learning once they have completed their primary education. Without them, the women of the town, the exercise of freedom in decision-making that we see today in young women would have been delayed.

We all know that achieving equality between men and women requires a revival of their historical memory, where the women of today can acknowledge and vindicate all those

women who in their silent work have contributed to the construction of a new society that makes this equality with freedom possible.

The women of the town responded very generously to the call. It is true that they all had many things to tell and that they did so with great enthusiasm. The topics were diverse: devotions and prayers transmitted by their mothers; the ‘estisorà’, the work of the women in this task and the songs that were sung; sewing and children’s games; mourning, health, personal and household hygiene, the ‘escaldà’, the ‘llata’, the wedding, the fiestas, the shops, the ‘porquejà’ and going to the Ribera to exchange sultanas for rice.

Everything that was told, recited and sung there, was collected in a work that together with the work also carried out in other parts of the country, such as Banaguás (Huesca) or Verín (Ourense), will be elaborated in a report that will be sent to the Ministry of Culture, which has sponsored the work.

We would like to thank all the women who have collaborated both in narrating the past and in contributing materials, photographs and other elements. We would also like to thank the European Union of Women - Mujeres en Igualdad Marina Alta for the attendance of its president and vice-president at the work sessions and, of course, Benitachell Council, its mayor, the councillor of Culture and the councillor of Equality, who were present at the sessions, for their sensitivity to projects like these, which do nothing more than bring the town’s past back from being forgotten. Thank you all very much indeed.

Josefa Garcia Gilabert, Coordinator of Clásicas y Modernas en la Marina Alta.

Die älteste Frau des Ortes erinnerte sich daran

"Clásicas y Modernas”, die feministische Vereinigung, die sich für Gleichberechtigung in der Kultur einsetzt und eine Kooperationsvereinbarung mit dem Stadtrat von El Poble Nou de Benitatxell hat, veranstaltete diesen Sommer einen Workshop zur Wiederherstellung des mündlichen Erbes der Frauen. Der Titel: ‚Lo recordaba la más vieja del pueblo‘ (Die älteste Frau des Ortes erinnerte sich).

Wenn wir die Kultur und das Erbe von El Poble Nou de Benitatxell kennenlernen wollen, müssen wir die Erinnerungen, die von den Müttern an die Töchter durch Worte weitergegeben wurden, vor dem Vergessen bewahren. Und mit diesem Projekt wollen wir den Frauen eine Stimme geben, damit sie all ihr Wissen, ihre Geschichten, ihre Erfahrungen usw. erzählen und schriftlich festhalten können. Denn, wie Carme Miquel sagte: "Alles, was geschrieben wird, überdauert die Zeit".

Der Beginn des 21. Jahrhunderts hat ein potenzielles Interesse an der Vergangenheit mit sich gebracht, eine echte Erinnerungskultur, den Wunsch, all das sichtbar zu machen, was die offizielle Geschichte ausgelassen hat, vor allem, wenn es um Frauen geht. Wie Carmelina SánchezCutillas in "Materia de Bretaña" sagte:

"Ich habe diese Handvoll Seiten geschrieben, weil ich eine ganze Welt von Wesen und Dingen, die gelebt wurden, vor dem Vergessen retten wollte. Möglicherweise wird die Wirklichkeit verklärt erscheinen; ich selbst verliere auch den Zustand, Zeugin vergangener Ereignisse zu sein, und ich beginne, an diesem Spiel der Erinnerung teilzunehmen".

Ziel dieser Arbeit ist es, alles was als wertvoll anzuerkennen, was die Frauen in ihrer Vielfalt in eine Welt eingebracht haben, die sie nicht berücksichtigte, die sie nicht als verändernde Kraft anerkannte. Aber sie waren die Verwandlerinnen, Schöpferinnen und Übermittlerinnen von Wissen, Tatsachen und dem Bewusstsein der Gemeinschaft, ein Volk zu sein. Sie sind die Bewahrer der mündlichen Tradition, die durch Gebete, Lieder, Geschichten, Erzählungen und Gedichte mündlich weitergegeben wird.

Wie in den Anfängen der Literatur haben die Frauen von El Poble Nou

de Benitatxell Worte benutzt, um Schönheit zu schaffen, Gefühle auszudrücken und die am meisten Benachteiligten aufzunehmen. Sie sind die Trägerinnen eines Vermächtnisses der Solidarität und des Dienstes, der Fürsorge und der Erziehung, der Kultur in Gleichheit. Deshalb rufen wir dazu auf, die Erinnerung an diese Generationen von Frauen wiederzuerwecken, die mehr waren als das, was von ihnen erwartet wurde, die sich in der Landwirtschaft engagierten, wenn es nötig war, die eine Subsistenzwirtschaft zum Blühen brachten und die das passive Bild der Frau veränderten, die zum stillen Motor des Wandels wurde.

Ein Wandel, der sich im Wiederaufbau der Häuser, in der Modernisierung der Bräuche, in der Weitergabe von Werten an die Jüngsten und in der Ermutigung der Mädchen, nach Abschluss der Grundschulzeit weiter zu lernen, zeigt. Ohne sie, die Frauen der Stadt, hätte sich die Ausübung der Entscheidungsfreiheit, die wir heute bei den jungen Frauen sehen, verzögert.

Wir alle wissen, dass die Verwirklichung der Gleichstellung von Männern und Frauen eine Wiederbelebung des historischen Gedächtnisses voraussetzt, bei der die Frauen von heute all jene Frauen anerkennen und würdigen können, die durch ihre stille Arbeit zum Aufbau einer neuen Gesellschaft beigetragen haben, die diese Gleichstellung in Freiheit ermöglicht.

Die Frauen des Dorfes folgten dem Aufruf sehr großzügig. In der Tat hatten sie alle viel zu erzählen und taten dies mit großer Begeisterung. Die Themen waren vielfältig: Andachten und Gebete, die von den Müttern überliefert wurden; die Estisorà', die Arbeit der Frauen bei dieser Aufgabe und die Lieder, die gesungen wurden; Nähen und Kinderspiele; Trauer, Gesundheit, Körper- und Haushaltshygiene, die Escaldà', die Llata', die Hochzeit, die Feste, die Geschäfte, die‚ porquejà' und der Gang zur Ribera, um Sultaninen gegen Reis zu tauschen.

Alles, was dort erzählt, rezitiert und gesungen wurde, ist in einem Werk zusammengetragen worden, das zusammen mit den Arbeiten, die auch in anderen Teilen des Landes, wie Banaguás (Huesca) oder Verín (Ourense), durchgeführt wurden, in einem Bericht ausgearbeitet werden wird, der dem Kulturministerium, das die Arbeit gefördert hat, zugesandt wird.

Wir möchten uns bei allen Frauen bedanken, die sowohl bei der Aufarbeitung der Vergangenheit als auch bei der Bereitstellung von Materialien, Fotos und anderen Elementen mitgearbeitet haben. Wir danken auch der Europäischen Frauenunion - Mujeres en Igualdad Marina Alta für die Anwesenheit ihrer Präsidentin und Vizepräsidentin bei den Arbeitssitzungen und natürlich der Stadtverwaltung von Benitachell, sowohl dem Bürgermeister als auch der Stadträtin für Kultur und der Stadträtin für Gleichberechtigung, die bei den Sitzungen anwesend waren, für ihre Sensibilität gegenüber Projekten wie diesen, die nichts anderes tun, als die Vergangenheit der Stadt dem Vergessen zu entreißen. Vielen Dank an Sie alle.

Josefa Garcia Gilabert, Koordinatorin des Vereins `Clásicas y Modernas´ in im Marina Alta – Kreis.

FOTONOTÍCIES

Comiat amb condecoracions

a José Francisco Mayans, cap de la Policia Local, el dia dels Sants Àngels Custodis. Farewell with decorations to José Francisco Mayans, chief of the Local Police, on the day of the Angeles Custodios (their Patron Saint).

Èxit de participació al cicle de tallers de digitalització i modernització 'Benitatxell Impulsa't'.

Successful participation in the cycle of digitalisation and modernisation workshops ‘Benitatxell Impulsa't’.

S’incorpora a l’Ajuntament el nou tècnic de Joventut, Josep Pasqual i Soler. The new Youth technician, Josep Pasqual i Soler, joins the Council.

Germanor al Poble Nou de Benitatxell pel 9 d’Octubre. Fellowship of Benitatxell for October 9th.

L’Associació de Pensionistes i Jubilats protagonitza la Setmana del Major. The Association of Pensioners and Retired People takes is the protagonist of the Elderly People Week.

La Biblioteca rep per seté any consecutiu el premi María Moliner a l’animació de la lectura. For the seventh year in a row, Benitatxell’s Library receives the María Moliner prize for reading promotion.

Solidaritat amb la DANA: El CEIP Santa Maria Magdalena de Benitatxell recapta 3.105 euros per al col·legi Blasco Ibáñez d’Algemesí. DANA Charity: CEIP Santa Maria Magdalena de Benitatxell raises 3,105 euros for the Blasco Ibáñez school of Algemesí.promotion.

La Banda de Música incorpora per Santa Cecília el seu nou director, Teles Moreno, i els músics Daniel Colomer, Adriana Marqués, Clara Martínez, Guillem Segarra i Xavi Salvà.

The Music Band incorporates for Santa Cecília its new conductor, Teles Moreno, and the musicians Daniel Colomer, Adriana Marqués, Clara Martínez, Guillem Segarra and Xavi Salvà.

Benitatxell reivindica la seua lluita contra la violència masclista el 25N.

Benitatxell vindicates its fight against violence against women on 25N.

FEM POBLE

Finalistes del XI Concurs | Finalistas del XI Concurso Finalists of the XI Contest | Finalisten des 11. Wettbewerbs

‘Una mascota per a la Biblioteca’
1r: Júlia Vidal, ‘Comiquet’
2n: Cleo Krause, ‘Linda’
3r: Aymara Biard, ‘Nico’

EL POBLE PARLA

15é aniversari de la Colla La Llebetjà, associació de dolçaines i tabals del Poble Nou de Benitatxell

Tot va començar quan un grup de joves del nostre poble va sentir la curiositat per l’aprenentatge de la dolçaina i va aconseguir que aquest instrument s’introduïra a l’Escola de Música Municipal. Des d’aleshores, moltes persones, tant músics com amants de la cultura i de les nostres tradicions, es van interessar en aprendre a tocar estos instruments tan arrelats a la nostra cultura valenciana. El primer mestre va ser Juan Ramon Martí a l’any 2008. Aleshores, amb gran afany de poder compartir amb les pobleres i els poblers tot el que estàvem aprenent, vam realitzar les nostres primeres cercaviles pels carrers del nostre poble.

A poc a poc continuàvem formant-nos i al mes de març de 2009 es va crear la colla amb el nom de "La Llebetjà”, fent referència a un vent tan característic del nostre poble com és el Llebeig. I va ser a principis d’abril del mateix any quan es va constituir com a associació amb el nom de "Colla La Llebetjà, associació de dolçainers i tabaleters del Poble Nou de Benitatxell”.

Des d’aquell moment, vam començar a realitzar actuacions no sols al nostre poble, sinó també a pobles veïns, amb la intenció de difondre la música popular i el so característic de la nostra música. Des dels seus inicis, la colla ha estat dirigida pel mestre Pasqual Salort Aguilar.

Pel que fa al nostre poble, La Llebetjà participa en tot el calendari de festes tradicionals i celebracions que es desenvolupen al llarg de l’any: Sant Antoni, Festa de la Fava, festes de La Rosa, processó del Corpus, concerts d’intercanvi, festes patronals, diada del 9 d’Octubre, Santa Cecília i Nadals. Dins d'estes últimes festes vam introduir al Mercat de Nadal la ja coneguda "Burreta de Nadal”.

Quant a les actuacions en altres poblacions, hem actuat en el Festival Vila de Teulada de dolçaina i percussió i, també, en el Festival de Música al Castell de Dénia. També participem cada any en els intercanvis musicals i aplecs que organitza la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, a la qual pertanyem. De la mateixa manera, assistim a les festes patronals i festes de Moros i Cristians dels municipis que ens ho demanen.

Hem celebrat els 5é, 10é i 15é aniversari de la colla amb concerts memorables: l’any 2014 amb una gran il·lusió, un repertori innovador i amb la presència de Xavier Richart; l’any 2019 amb un gran concert amb la participació del grup de danses i de La Muixeranga d’Alginet; i, finalment, l’any 2024 hem oferit un emocionant espectacle al nostre públic incondicional amb l’obra ‘1238, crònica d’un somni’, d’Antoni de la Asunción Andrés, on hem comptat amb la col·laboració de totes les associacions musicals i de dansa del Poble Nou.

I d’aquesta manera és com un grup de persones il·lusionades, amb el seu esforç, ha aconseguit construir una xicoteta història. Tot i que La Llebetjà és una gran família on hi ha membres que per motius personals s’han vist en l’obligació de deixar el grup, alguns han tornat o tornaran; altres s’han anat incorporant al conjunt i encara, afortunadament, seguim sumant persones que donen continuïtat a un projecte tan preciós i encisador com és la nostra colla. El nostre passat i present ens predisposa a continuar la nostra tasca mirant sempre cap a un futur on puguem compartir experiències a través de la música.

EL POBLE PARLA

15º aniversario de la Colla La Llebetjà, asociación de ‘dolçaines i tabals’ de El Poble Nou de Benitatxell

Todo empezó cuando un grupo de jóvenes de nuestro pueblo sintió la curiosidad por el aprendizaje de la dulzaina y consiguió que este instrumento se introdujera en la Escuela de Música Municipal. Desde entonces, muchas personas, tanto músicos como amantes de la cultura y de nuestras tradiciones, se interesaron por aprender a tocar estos instrumentos tan arraigados a nuestra cultura valenciana. El primer profesor fue Juan Ramon Martí en 2008. Entonces, con gran afán de poder compartir con las pobleras y los pobleros todo lo que estábamos aprendiendo, realizamos nuestros primeros pasacalles por las calles de nuestro pueblo.

Poco a poco continuábamos formándonos y el mes de marzo de 2009 se creó la ‘colla’ con el nombre de "La Llebetjà”, haciendo referencia a un viento tan característico de nuestro pueblo como es el Llebeig. Y fue a principios de abril del mismo año cuando se constituyó como asociación con el nombre "Colla La Llebetjà, associació de dolçainers i tabaleters del Poble Nou de Benitatxell”.

Desde aquel momento, empezamos a realizar actuaciones no solo en nuestro pueblo, sino también en pueblos vecinos, con la intención de difundir la música popular y el sonido característico de nuestra música. Desde sus inicios, la ‘colla’ ha estado dirigida por el maestro Pasqual Salort Aguilar.

En cuanto a nuestro pueblo, La Llebetjà participa en todo el calendario de fiestas tradicionales y celebraciones que se desarrollan a lo largo del año: Sant Antoni, Festa de la Fava, fiestas de La Rosa, procesión del Corpus, conciertos de intercambio, fiestas patronales, fiesta del 9 d’Octubre, Santa Cecilia y Navidades. Dentro de estas últimas fiestas introdujimos en el Mercado de Navidad la ya conocida "Burreta de Nadal”.

En cuanto a las actuaciones en otras poblaciones, hemos actuado en el Festival Vila de Teulada de dulzaina y percusión y, también, en el Festival de Música al Castell de Dénia. También participamos cada año en los intercambios musicales y encuentros que organiza la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, a la cual pertenecemos. Del mismo modo, asistimos a las fiestas patronales y fiestas de Moros y Cristianos de los municipios que nos lo piden.

Hemos celebrado los 5.º, 10.º y 15.º aniversarios de la ‘colla’ con conciertos memorables: en 2014 con una gran ilusión, un repertorio innovador y con la presencia de Xavier Richart; en 2019 con un gran concierto con la

participación del grupo de danzas y de La Muixeranga de Alginet; y, finalmente, en 2024 hemos ofrecido un emocionante espectáculo a nuestro público incondicional con la obra ‘1238, crònica d’un somni’, de Antoni de la Asunción Andrés, donde hemos contado con la colaboración de todas las asociaciones musicales y de danza del Poble Nou.

Y de este modo es como un grupo de personas ilusionadas, con su esfuerzo, ha conseguido construir una pequeña historia. A pesar de que La Llebetjà es una gran familia donde hay miembros que por motivos personales se han visto en la obligación de dejar el grupo, algunos han vuelto o volverán; otros se han ido incorporando al conjunto y, todavía, afortunadamente, seguimos sumando personas que dan continuidad a un proyecto tan precioso y encantador como es nuestra ‘colla’. Nuestro pasado y presente nos predispone a continuar nuestro trabajo mirando siempre hacia un futuro donde podamos compartir experiencias a través de la música.

15th anniversary of the Colla La Llebetjà, an association of ‘dolçaines i tabals’ of El Poble Nou de Benitatxell.

It all started when a group of young people from our town were curious about learning the dulzaina and managed to get this instrument introduced in the municipal Music School. Since then, many people, both musicians and lovers of culture and our traditions, have been interested in learning how to play these instruments that are so deeply rooted in our Valencian culture. The first teacher was Juan Ramon Martí in 2008. Then, with great eagerness to share with the pobleras and pobleros everything we were learning, we made our first parades through the streets of our town.

Step by step we continued our formation and in March 2009 the ‘colla’ was created with the name ‘La Llebetjà’, referring to the characteristic wind of our town, the Llebeig. And it was at the beginning of April of the same year when it was constituted as an association with the name ‘Colla La Llebetjà, associació de dolçainers i tabaleters del Poble Nou de Benitatxell’.

From that moment on, we started performing not only in our town, but also in neighbouring towns, with the intention of spreading popular music and the characteristic sound of our music. Since its beginnings, the ‘colla’ has been directed by the maestro Pasqual Salort Aguilar.

As for our town, La Llebetjà participates in the whole calendar of traditional festivities and celebrations that take place throughout the year: Sant Antoni, Festa de la Fava, La Rosa festivities, Corpus Christi procession, exchange concerts, patron saint festivities, October 9th festivity, Santa Cecilia and Christmas. Within these last festivities we introduced to the Christmas Market the already known ‘Burreta de Nadal’ (Christmas Donkey).

As for performances in other towns, we have played in the Festival Vila de Teulada of dulzaina and percussion and also in the Festival de Música al Castell de Dénia. We also participate every year in the musical exchanges and meetings organised by the Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, to which we belong. In the same way, we participate in the patron saint festivals and Moors and Christians festivals of the municipalities that ask us to do so.

We have celebrated the 5th, 10th and 15th. Anniversaries of the ‘colla’ with memorable concerts: in 2014 with great enthusiasm, an innovative repertoire and the presence of Xavier Richart; in 2019 with a great concert with the participation of the dance group and La Muixeranga de Alginet; and, finally, in 2024 we have offered an exciting show to our unconditional public with the play ‘1238, crònica d’un somni’, by Antoni de la Asunción Andrés, where we have had the collaboration of all the musical and dance associations of El Poble Nou.

And this is how a group of enthusiastic people, with their efforts, have managed to build a short story. Although La Llebetjà is a big family where there are members who, for personal reasons, have had to leave the group, some have returned or will return; others have joined the group and, fortunately, we are still adding people to give continuity to such a beautiful and charming project as our ‘colla’. Our past and present predisposes us to continue our work, always looking towards a future where we can share experiences through music.

EL POBLE PARLA

15. Jahrestag der Colla La Llebetjà, einer Vereinigung von "dolçaines i tabals"

("Blasinstrumenten

und Trommeln") aus El Poble Nou de Benitatxell.

Alles begann, als eine Gruppe junger Leute aus unserer Stadt neugierig auf das Erlernen der Dulzaina war und es schaffte, dieses Instrument in der städtischen Musikschule einzuführen. Seitdem haben sich viele Menschen, sowohl Musiker als auch Liebhaber der Kultur und unserer Traditionen, dafür interessiert, diese in unserer valencianischen Kultur so tief verwurzelten Instrumente zu erlernen. Der erste Lehrer war Juan Ramon Martí im Jahr 2008. Mit großem Eifer, alles, was wir lernten, mit den Einwohnern von les pobleres und els poblers zu teilen, machten wir unsere ersten Umzüge durch die Straßen unserer Stadt.

Nach und nach übten wir weiter und im März 2009 wurde die "Colla" mit dem Namen "La Llebetjà" gegründet, der sich auf einen für unser Dorf so charakteristischen Wind wie den Llebeig bezieht, und Anfang April desselben Jahres wurde die Hrippe als Verein mit dem Namen "Colla La Llebetjà, associació de dolçainers i tabaleters del Poble Nou de Benitatxell" offiziell gegründet.

Von da an traten wir nicht nur in unserem Ort, sondern auch in den benachbarten Dörfern auf, um die Volksmusik und den charakteristischen Klang unserer Musik zu verbreiten. Seit ihren Anfängen wird die "Colla" von dem Maestro Pasqual Salort Aguilar geleitet.

Was unsere Stadt betrifft, so nimmt La Llebetjà am gesamten Kalender der traditionellen Feste und Feiern teil, die das ganze Jahr über stattfinden: Sant Antoni, Festa de la Fava, La Rosa, Fronleichnamsprozession, Austauschkonzerte, Patronatsfeste, 9 d‘Octubre, Santa Cecilia und Weihnachten. Bei den letztgenannten Festen haben wir auf dem Weihnachtsmarkt die bereits bekannte "Burreta de Nadal" (Weihnachtsesel) eingeführt.

Was Auftritte in anderen Städten angeht, so haben wir beim Festival Vila de Teulada für Dulzaina und Schlagitruimente und auch beim Festival de Música al Castell de Dénia gespielt. Außerdem nehmen wir jedes Jahr an den musikalischen Austauschen und Treffen teil, die von der Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal organisiert werden, der wir angehören. Ebenso nehmen wir an den Patronatsfesten und den Festen der Mauren und Christen in den Gemeinden teil, die uns darum bitten.

Wir haben den 5., 10. und 15. Jahrestag der "Colla" mit denkwürdigen Konzerten gefeiert: 2014 mit großer Begeisterung, einem innovativen Repertoire und der Anwesenheit von Xavier Richart; 2019 mit einem großartigen Konzert unter Beteiligung der Tanzgruppe und La Muixeranga de Alginet; und schließlich haben wir 2024 mit dem Stück "1238, crònica d‘un somni" von Antoni de la Asunción Andrés, an dem alle Musik- und Tanzvereine von Poble Nou mitgewirkt haben, unserem bedingungslosen Publikum eine spannende Show geboten.

Und so ist es einer Gruppe von begeisterten Menschen gelungen, mit ihren Bemühungen eine kleine Geschichte zu erschaffen. Obwohl La Llebetjà eine große Familie ist, in der es Mitglieder gibt, die aus persönlichen Gründen die Gruppe verlassen mussten, sind einige zurückgekehrt oder werden zurückkehren; andere haben sich der Gruppe angeschlossen, und glücklicherweise kommen immer noch Leute hinzu, die einem so schönen und charmanten Projekt wie unserer "Colla" Kontinuität verleihen. Unsere Vergangenheit und Gegenwart veranlassen uns, unsere Arbeit fortzusetzen, immer mit Blick auf eine Zukunft, in der wir durch die Musik Erfahrungen teilen können.

3

1

EL CONSULTORI NOVA SECCIÓ!

Dirigida a joves d’entre 12 i 30 anys i a les seues famílies, ‘El Consultori’ busca ser un lloc segur, anònim i lliure de prejuís per a realitzar consultes sobre temes diversos com la salut mental, la sexualitat, la diversitat afectiva, els estudis, la igualtat, el treball, les ajudes, etc. que seran respostes pel Servici d’Orientació Psicològica del Poble Nou de Benitatxell.

Anima’t a realitzar la teua pregunta a través de la nostra bústia de consultes anònimes!

L’ansietat, en augment entre la joventut

L’ansietat és un dels grans mals de la nostra societat pel que a salut mental es refereix. El 34% dels espanyols té algun problema de salut mental, sent el més freqüent l’ansietat, que ataca el doble a les dones que als homes i que s’ha duplicat en els menors de 25 anys des de 2016, segons l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salut 2023 publicat pel Ministeri de Sanitat.

L’ansietat és una emoció normal?

Sí, l’ansietat és una emoció normal amb la qual el cos experimenta una sensació de por, preocupació, inquietud, nerviosisme o temor davant d’una situació que considera amenaçadora, com per exemple el treball o els exàmens.

4

Quines poden ser les causes de l’ansietat?

En l’actualitat, no es coneix una causa específica, però sí que es relaciona amb factors com la genètica. A això es sumen els canvis hormonals, els successos traumàtics, la química i la biologia del cervell, el consum de drogues o l’estrés.

5

2

Quins símptomes es poden experimentar?

• Símptomes físics: palpitacions accelerades, dolors i molèsties inexplicables, sudoració, marejos, falta d’aire…

• Símptomes mentals: preocupació constant, irritabilitat, cansament, falta de concentració, insomni…

• Estos són els més comuns. No obstant això, cada persona la pateix d’una manera.

Com puc controlar la meua ansietat?

• És imprescindible mantindre la calma i no deixar-se portar per la por, així com saber que no és un trastorn greu.

• Mantín la ment en una altra cosa, centra la teua atenció en un altre aspecte que no siguen els símptomes. Busca distraccions positives: lectura, música, art, etc.

• Practica alguna tècnica de relaxació o meditació.

• Ix a l’aire lliure i gaudeix de la naturalesa.

• Expressa les teues emocions.

• Sol·licita ajuda professional si és necessari.

EL CONSULTORI NUEVA SECCIÓN!

Dirigida a jóvenes de entre 12 y 30 años y a sus familias, ‘El Consultori’ busca ser un lugar seguro, anónimo y libre de prejuicios para realizar consultas sobre temas diversos como la salud mental, la sexualidad, la diversidad afectiva, los estudios, la igualdad, el trabajo, las ayudas, etc. que serán respondidas por el Servicio de Orientación Psicológica de El Poble Nou de Benitatxell.

¡Anímate a realizar tu pregunta a través de nuestro buzón de consultas anónimas!

1

La ansiedad, en aumento entre la juventud

La ansiedad es uno de los grandes males de nuestra sociedad en lo que a salud mental se refiere. El 34 % de los españoles tiene algún problema de salud mental, siendo el más frecuente la ansiedad, que ataca el doble a las mujeres que a los hombres y que se ha duplicado en los menores de 25 años desde 2016, según el Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2023 publicado por el Ministerio de Sanidad.

2

¿Qué síntomas se pueden experimentar?

• Síntomas físicos: palpitaciones aceleradas, dolores y molestias inexplicables, sudoración, mareos, falta de aire…

3

¿La ansiedad es una emoción normal?

Sí, la ansiedad es una emoción normal con la que el cuerpo experimenta una sensación de miedo, preocupación, inquietud, nerviosismo o temor frente a una situación que considera amenazante, como por ejemplo el trabajo o los exámenes.

4

¿Cuáles pueden ser las causas de la ansiedad?

En la actualidad, no se conoce una causa específica, pero sí se relaciona con factores como la genética. A ello se suman los cambios hormonales, los sucesos traumáticos, la química y la biología del cerebro, el consumo de drogas o el estrés.

5

• Síntomas mentales: preocupación constante, irritabilidad, cansancio, falta de concentración, insomnio…

• Estos son los más comunes. No obstante, cada persona la sufre de una manera.

¿Cómo puedo controlar mi ansiedad?

• Es imprescindible mantener la calma y no dejarse llevar por el miedo, así como saber que no es un trastorno grave.

• Mantén la mente en otra cosa, centra tu atención en otro aspecto que no sean los síntomas. Busca distracciones positivas: lectura, música, arte, etc.

• Practica alguna técnica de relajación o meditación.

• Sal al aire libre y disfruta de la naturaleza.

• Expresa tus emociones.

• Solicita ayuda profesional si es necesario.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.