descarrega’t
Alcorrent
Un poble eternament agraït a Régulo Lorente
Índex
Actualitat
Fem poble
Descobreix
Entrevista
Fotonotícies
Mirades
Actualitat
HOMENATGE RÉGULO
Una multitud abrigalla
Régulo Lorente en el seu comiat com a metge de Benitatxell durant 40 anys
El dilluns 23 de maig, el Centre Social es va omplir com mai abans s’havia vist. L’ocasió ho mereixia. Els poblers i les pobleres van assistir en massa a abrigallar Régulo Lorente en l’homenatge al seu comiat com a metge de la localitat durant més de 40 anys. Es jubila als quasi 70 anys una eminència al poble, un professional que ha cuidat de la salut i el benestar de tres generacions. Régulo va explicar com va arribar junt amb la seua dona d’un xicotet poble d’Àvila a Benitatxell. També va recordar com ha canviat la medicina en la seua llarga trajectòria. “Vam passar d’una consulta d’asseure’ns a parlar amb el pacient i el que fora necessari, a estar mirant l’ordinador i no mirar-lo cara a cara”.
Però sens dubte, la situació més complicada que li va tocar viure durant els 40 anys de carrera va ser
la pandèmia. Es va emocionar i se li va fer fallida la veu en parlar de la gent que es va quedar pel camí. “Vam perdre a José Antonio, a Pepe i a Rosa. Va ser molt dur”.
En l’acte es va avançar que pròximament s’elevarà a plenari la proposició de nomenar a Régulo Lorente fill predilecte del Poble Nou de Benitatxell. Dies després, va fer arribar a l’Ajuntament una carta d’agraïment per a tots els veïns i veïnes: “Estic molt orgullós d’haver servit durant tants anys al poble de Benitatxell. Sempre vos portaré en el meu cor”.
Una multitud arropa a Régulo Lorente en su despedida como médico de Benitatxell durante 40 años
El lunes 23 de mayo, el Centro Social se llenó como nunca antes se había visto. La ocasión lo merecía. Los pobleros y las pobleras asistieron en masa a arropar a Régulo Lorente en el homenaje a su despedida como médico de la localidad durante más de 40 años. Se jubila a los casi 70 años una eminencia
en el pueblo, un profesional que ha cuidado de la salud y el bienestar de tres generaciones. Régulo contó cómo llegó junto con su mujer de un pequeño pueblo de Ávila a Benitatxell. También recordó cómo ha cambiado la medicina en su larga trayectoria. “Pasamos de una consulta de sentarnos a hablar con el paciente y lo que fuera necesario, a estar mirando el ordenador y no mirarle cara a cara”.
Pero sin duda, la situación más complicada que le tocó vivir durante los 40 años de carrera fue la pandemia.
Se emocionó y se le quebró la voz al hablar de la gente que se quedó por el camino. “Perdimos a José Antonio, a Pepe y a Rosa. Fue muy duro”. En el acto se avanzó que próximamente se elevará a pleno la proposición de nombrar a Régulo Lorente hijo predilecto de El Poble Nou de Benitatxell. Días después, hizo llegar al Ayuntamiento una carta de agradecimiento para todos los vecinos y vecinas: “Estoy muy orgulloso de haber servido durante tantos años al poble de Benitachell. Siempre os llevaré en mi corazón”.
A crowd of people gathered around Régulo Lorente in his farewell as Benitatxell’s doctor for 40 years
Last Monday May 23rd, the Social Centre was filled as never before. The occasion deserved it. The pobleros and pobleras attended massively to embrace Régulo Lorente in the honouring of his farewell as the town’s doctor for more than 40 years. An eminent figure in the town, a professional who has cared for the health and wellbeing of three generations, retired at almost 70 years old.
Régulo told how he and his wife came to Benitatxell from a small village in Ávila. He also recalled how medicine has changed in his long career. “We went from a practice of sitting down to talk to the patient and whatever was necessary, to look at the computer and not look at the patient face to face”.
But without a doubt, the most complicated situation he had to live through during his 40-year career was the pandemic. He became emotional and
his voice broke when he spoke of the people who were left behind. “We lost José Antonio, Pepe and Rosa. It was very hard.”
At the event, it was announced that soon the proposal to name Régulo Lorente favourite son of El Poble Nou de Benitatxell will be presented to the plenary session. A few days later, he sent a letter of gratitude to all the residents of Benitachell to the Town Hall: “I am very proud to have served the town of Benitachell for so many years. I will always carry you in my heart”.
Eine Eine große Menschenmenge versammelte sich um Régulo Lorente bei seiner Verabschiedung als Arzt von Benitatxell nach 40 Jahren
Am Montag, dem 23. Mai, war das Centro Social so gut gefüllt wie nie zuvor. Der Anlass hat es verdient. Die EinwohnerInnen von La Pueba waren zahlreich erschienen, um Régulo Lorente anlässlich seiner Verabschiedung als Arzt der Gemeinde nach mehr als 40 Jahren zu begrüßen. Eine herausragende Persönlichkeit des Ortes, ein Fachmann, der sich um die Gesundheit und das Wohlergehen von drei Generationen gekümmert hat, ging im Alter von fast 70 Jahren in den Ruhestand.
Régulo erzählte, wie er und seine Frau aus einem kleinen Dorf in Ávila nach Benitatxell kamen. Er erinnerte auch daran, wie sich die Medizin in seiner langen Laufbahn verändert hat. “Wir sind von einer Praxis, in der man sich hinsetzt, um mit dem Patienten zu sprechen und alles Notwendige zu tun, zu einer Praxis geworden, in der man auf den Computer schaut und den Patienten nicht mehr von Angesicht zu Angesicht sieht”.
Aber die komplizierteste Situation, die er in seiner 40-jährigen Laufbahn durchleben musste, war zweifellos die Pandemie. Er wurde emotional und seine Stimme brach, als er von den Menschen sprach, die dabei ihr Leben verloren hatten. “Wir haben José Antonio, Pepe und Rosa verloren. Das war sehr schwer.
Während der Veranstaltung wurde bekannt gegeben, dass der Vorschlag, Régulo Lorente zum Lieblingssohn von El Poble Nou de Benitatxell zu ernennen, demnächst dem Plenum vorgelegt wird. Einige Tage später schickte er einen Dankesbrief an alle Einwohner von Benitatxell an das Rathaus: “Ich bin sehr stolz, der Stadt Benitatxell so viele Jahre gedient zu haben. Ich werde Sie immer in meinem Herzen tragen”.
NOVA CORPORACIÓ
Així és la nova corporació de l’Ajuntament del Poble Nou
de Benitatxell
L’alcalde del Poble Nou de Benitatxell va signar el passat 28 de juny el decret de delegacions que reparteix les regidories entre els set edils de l’equip de govern, de Més Benitatxell. Així queden per als pròxims quatre anys:
Miguel Ángel García: Alcaldia, Hisenda, Personal, Règim intern i Participació ciutadana.
Mayte Roldán: Festes, Contractació, Comerç, Promoció Econòmica, Joventut i Esdeveniments i protocol.
Jorge Pascual: Planificació urbana, Territori i paisatge, Cicle Hídric, Cultura, Educació i Infància.
Víctor Bisquert: Turisme, Patrimoni i Comunicació.
Isa Garrido: Serveis Socials, Salut i Diversitat Funcional, Major i Igualtat i polítiques de gènere.
María José Ivars: Seguretat ciutadana, Mobilitat, Obres i serveis, Platges i Medi Ambient.
Javi Cabrera: Noves tecnologies, Transformació digital, Transparència, Esports, Agricultura i Residus.
L’oposició la conformen els tres regidors de REDcv i el regidor pel Partit Popular:
Per REDcv: Vicente Rocher, Cristina Roselló i Francisco Javier Diego.
Pel PP: Julio Ignacio Eraso.
Así es la nueva corporación del Ayuntamiento de El Poble Nou de Benitatxell
El alcalde de El Poble Nou de Benitatxell firmó el pasado 28 de junio el decreto de delegaciones que reparte las concejalías entre los siete ediles del equipo de gobierno, de Més Benitatxell. Así quedan para los próximos cuatro años:
Miguel Ángel García: Alcaldía, Hacienda, Personal, Régimen interno y Participación ciudadana.
Mayte Roldán: Fiestas, Contratación, Comercio, Promoción Económica, Juventud y Eventos y protocolo.
Jorge Pascual: Planificación urbana, Territorio y paisaje, Ciclo Hídrico, Cultura, Educación e Infancia.
Víctor Bisquert: Turismo, Patrimonio y Comunicación.
Isa Garrido: Servicios Sociales, Salud y Diversidad Funcional, Mayor e Igualdad y políticas de género.
María José Ivars: Seguridad ciudadana, Movilidad, Obras y servicios, Playas y Medio Ambiente.
Javi Cabrera: Nuevas tecnologías, Transformación digital, Transparencia, Deportes, Agricultura y Residuos.
La oposición la conforman los tres concejales de REDcv y el regidor por el Partido Popular:
Por REDcv: Vicente Rocher, Cristina Roselló y Francisco Javier Diego.
Por el PP: Julio Ignacio Eraso.
This is the new corporation of El Poble Nou de Benitatxell Council
The mayor of El Poble Nou de Benitatxell signed on June 28th the decree of delegations that distributes the councillorships among the seven councillors of the government team of Més Benitatxell. The following are the delegations for the next four years:
Miguel Ángel García: Mayor’s Office, Finance, Personnel, Internal Regime and Citizens’ Participation.
Mayte Roldán: Festivities, Contracting, Commerce, Economic Promotion, Youth and Events and Protocol.
Jorge Pascual: Urban Planning, Territory and Landscape, Water Cycle, Culture, Education and Childhood.
Víctor Bisquert: Tourism, Patrimony and Communication.
Isa Garrido: Social Services, Health and Functional Diversity, Elderly People and Equality and Gender Politics.
María José Ivars: Citizens’ Security, Mobility, Works and Services, Beaches and Environment.
Javi Cabrera: New Technologies, Digital Transformation, Transparency, Sports, Agriculture and Waste.
The opposition is made up of the three councillors from REDcv and the councillor from the Partido Popular:
From REDcv: Vicente Rocher, Cristina Roselló and Francisco Javier Diego.
From the PP: Julio Ignacio Eraso.
Das ist der neue Rat der Gemeinde El Poble Nou de Benitatxell
Der Bürgermeister von El Poble Nou de Benitatxell unterzeichnete am 28. Juni das Delegationsdekret, mit dem die Ratsmandate auf die sieben Ratsmitglieder der Regierungsmannschaft von Més Benitatxell aufgeteilt werden. Im Folgenden sind die Delegationen für die nächsten vier Jahre aufgeführt:
Miguel Ángel García: Bürgermeister, Finanzen, Personal, Internes Regime und Bürgerbeteiligung.
Mayte Roldán: Fiestas, Vertragswesen, Handel, Wirtschaftsförderung, Jugend und Veranstaltungen und Protokoll.
Jorge Pascual: Stadtplanung, Territorium und Landschaft, Wasserkreislauf, Kultur, Bildung und Kinder.
Víctor Bisquert: Tourismus, Kulturerbe und Kommunikation.
Isa Garrido: Soziale Dienste, Gesundheit und funktionale Vielfalt, Senioren sowie Gleichstellung und Gender-Politik.
María José Ivars: Öffentliche Sicherheit, Mobilität, Arbeiten und Dienstleistungen, Strände und Umwelt.
Javi Cabrera: Neue Technologien, Digitale Transformation, Transparenz, Sport, Landwirtschaft und Abfall.
Die Opposition besteht aus den drei Ratsmitgliedern von REDcv und dem Ratsmitglied der Partido Popular:
Für REDcv: Vicente Rocher, Cristina Roselló und Francisco Javier Diego.
Für die PP: Julio Ignacio Eraso.
OBRES CAMÍ DE L’ABIAR
La Diputació inicia a la fi les obres per a ampliar i millorar la seguretat del camí de l’Abiar
El mes de maig passat, la Diputació d’Alacant va iniciar a la fi les obres d’ampliació i millora de la seguretat del camí de l’Abiar. Estos treballs s’haurien hagut de realitzar en 2020 gràcies a una subvenció de 296.205,84 euros del Pla de Cooperació i Obres (més els 52.271,62 euros que aporta l’Ajuntament), però es van retardar amb l’arribada de la pandèmia i, posteriorment, amb l’embús d’obres de l’ens provincial.
Es tracta d’una actuació molt esperada que porten anys reivindicant els veïns i veïnes que ajudarà a millorar esta important zona rural del municipi per a fer front a problemes que es porten arrossegant des de fa temps.
Així, es farà homogènia l’amplària d’un vial que fins ara combinava trams més amples amb altres estrets. S’ampliarà a, com a mínim, huit metres i es deixarà una zona marcada de pas per als caminants. A més, es reasfaltarà i es col·locarà senyalització horitzontal i vertical. L’obra es troba en fase de demolició i restauració d’alguns trams dels murs de pedra seca per a igualar-los i adaptar-los a la nova amplària del camí. Es tracta d’un treball minuciós que porta el seu temps. El camí de l’Abiar té un gran valor sentimental per a tots els poblers i pobleres. Alberga l’antic llavador, que ha sigut destapat recentment després d’una campanya d’excavació arqueològica.
A més, és un vial estratègic en la vertebració del municipi, ja que els seus 471 metres de longitud connecten el nucli urbà amb el llavador, els pous de l’Abiar, bancals de cultiu, cases de cultiu i diverses urbanitzacions.
La Diputación inicia al fin las obras para ampliar y mejorar la seguridad del Camí de l’Abiar
El pasado mes de mayo, la Diputación de Alicante inició al fin las obras de ampliación y mejora de la seguridad del Camí de l’Abiar. Estos trabajos se hubieran tenido que realizar en 2020 gracias a una subvención de 296.205,84 euros del Plan de Cooperación y Obras (más los 52.271,62 euros que aporta el Ayuntamiento), pero se retrasaron con la llegada de la pandemia y, posteriormente, con el atasco de obras del ente provincial. Se trata de una actuación muy esperada que llevan años reivindicando los vecinos y vecinas que ayudará a mejorar esta importante zona rural del municipio para hacer frente a problemas que se llevan arrastrando desde hace tiempo. Así, se hará homogénea la anchura de un vial que hasta ahora combinaba tramos más anchos con otros estrechos. Se ampliará a, como mínimo, ocho metros y se dejará una zona marcada de paso para los caminantes. Además, se reasfaltará y se colocará señalización horizontal y vertical. La obra se encuentra en fase de demolición y restauración de algunos tramos de los muros de piedra seca para igualarlos y adaptarlos a la
nueva anchura del camino. Se trata de un trabajo minucioso que lleva su tiempo. El Camí de l’Abiar tiene un gran valor sentimental para todos los pobleros y pobleras. Alberga el antiguo lavadero, que ha sido destapado recientemente tras una campaña de excavación arqueológica. Además, es un vial estratégico en la vertebración del municipio, pues sus 471 metros de longitud conectan el casco urbano con el lavadero, los pozos de l’Abiar, bancales de cultivo, casas de labranza y varias urbanizaciones.
The Diputación finally starts works to widen and improve the safety of Camí de l’Abiar
Last May, the Diputación de Alicante finally began the works to extend and improve the safety of Camí de l’Abiar. These works should have been carried out in 2020 thanks to a subsidy of 296,205.84 euros from the Cooperation and Works Plan, but were delayed with the arrival of the pandemic and, subsequently, with the provincial body’s construction backlog.
This is a long-awaited action that the local residents have been demanding for years, and which will help to improve this important rural area of the town, to deal with problems that have been dragging on for some time.
This will make the width of a road that until now has combined wider and narrower sections uniform. It will be widened to at least eight metres and a marked area will be left for walkers. In addition, the road will be resurfaced and horizontal and vertical signs will be set up. The works are currently in the phase of demolition and restoration of some sections of the dry stone walls in order to even them out and adapt them to the new width of the path. This is a meticulous task that will take time.
Camí de l’Abiar has a great emotional value for all pobleros and pobleras. It is home to the old washing place, which has recently been uncovered after an archaeological excavation campaign. Moreover, it is a strategic road in the structuring of the town, as its 471 metres in length connect the town centre with the washing place, the wells of l’Abiar, cultivation terraces, farmhouses and several housing estates.
Die Diputación (Provinzregierung) beginnt endlich mit den Arbeiten zum Ausbau und zur Verbesserung der Sicherheit des Camí de l’Abiar
Im vergangenen Mai hat die Diputación de Alicante endlich mit den Arbeiten zum Ausbau und zur Verbesserung der Sicherheit des Camí de l’Abiar begonnen. Diese Arbeiten sollten dank eines Zuschusses in Höhe von 296.205,84 Euro aus dem Plan für Zusammenarbeit und Arbeiten im Jahr 2020 durchgeführt werden, verzögerten sich jedoch aufgrund der Pandemie und des Arbeitsrückstands der Provinzverwaltung.
Es handelt sich um eine von den Anwohnern seit Jahren geforderte Maßnahme, die dazu beitragen wird, dieses wichtige ländliche Gebiet der Gemeinde zu verbessern und die Probleme zu lösen, die sich seit einiger Zeit hinziehen.
Die Breite der Straße, die bisher breitere und schmalere Abschnitte aufwies, wird vereinheitlicht. Sie wird auf acht Meter verbreitert, und es wird ein markierter Bereich für Fußgänger eingerichtet. Außerdem wird die Straße neu asphaltiert und es werden horizontale und vertikale Schilder angebracht. Derzeit werden einige Abschnitte der Trockenmauern abgerissen und restauriert, um sie auszugleichen und an die neue Breite des Weges anzupassen. Dies ist eine mühsame Arbeit, die einige Zeit in Anspruch nehmen wird.
Der Camí de l’Abiar hat für alle Bewohner von Benitatxell einen großen sentimentalen Wert. Er beherbergt den alten Waschplatz, der vor kurzem durch eine archäologische Ausgrabungskampagne freigelegt wurde. Sie ist auch eine strategische Straße für die Strukturierung der Gemeinde, da sie auf einer Länge von 471 Metern das Stadtzentrum mit dem Waschhaus, den Brunnen von l’Abiar, den Anbauterrassen, den Bauernhäusern und mehreren Wohnsiedlungen verbindet.
CARRIL BICI
Nou carril bici i senyalització viària més segura en l’accés nord a Cumbre del Sol
L’Ajuntament ha dut a terme recentment diverses actuacions en matèria de senyalització viària. La principal d’elles, executada per la companyia API Movilidad S.A. per 15.687,89 euros (IVA inclòs), és el nou carril bici i ciclocarrer que s’ha instaurat en la carretera d’accés nord a Cumbre del Sol en sentit ascendent en un tram de més de 2 quilòmetres. Esta es completa amb la pintura del doble eix central de la carretera, remarcant la prohibició d’avançament, així com la delimitació de les línies laterals de voral o el repintat de passos per als vianants.
Es tracta d’una intervenció per a millorar la seguretat de tots els usuaris en general, i en particular dels ciclistes, molt habituals en este vial, ja que el cim del Puig Llorença és un punt de referència per a esportistes professionals i aficionats al cicloturisme.
Un altre dels treballs és la nova rotonda que s’allotja en este mateix vial, prop de l’accés a Pueblo Panorama i la baixada a la zona costanera. Esta actuació, que no comporta obra civil, s’ha realitzat amb senyalització, tant horitzontal com vertical. L’objectiu d’esta rotonda és millorar la gestió del trànsit en este encreuament, a més de reduir la velocitat.
Nuevo carril bici y señalización vial más segura en el acceso norte a Cumbre del Sol
El Ayuntamiento ha llevado a cabo recientemente diversas actuaciones en materia de señalización vial. La principal de ellas, ejecutada por la compañía API Movilidad S.A. por 15.687,89 euros (IVA incluido), es el nuevo carril bici y ciclocalle que se ha instaurado en la carretera de acceso norte a Cumbre del Sol en sentido ascendente en un tramo de más de 2 kilómetros. Esta se completa con la pintura del doble eje central de la carretera, remarcando la prohibición de adelantamiento, así como la delimitación de las líneas laterales de arcén o el repintado de pasos peatonales.
Se trata de una intervención para mejorar la seguridad de todos los usuarios en general, y en particular de los ciclistas, muy habituales en este vial, ya que la cima del Puig Llorença es un punto de referencia para deportistas profesionales y aficionados al cicloturismo.
Otro de los trabajos es la nueva rotonda que se aloja en este mismo vial, cerca del acceso a Pueblo Panorama y la bajada a la zona costera. Esta actuación, que no comporta obra civil, se ha realizado con señalización, tanto horizontal como vertical. El objetivo de esta rotonda es mejorar la gestión de tráfico en este cruce, además de reducir la velocidad.
New bike lane and safer road signs on the north access to Cumbre del Sol
The Council has recently carried out a number of road signs and signposting projects. The main one, carried out by the company API Movilidad S.A. for 15,687.89 euros (VAT included), is the new bike lane that has been set up on the north access road to Cumbre del Sol on an uphill section of more than 2 kilometres. This is completed with the painting of the double central line of the road, highlighting the prohibition of overtaking, as well as the delimitation of the side lines of the roadside and the repainting of pedestrian crossings. This is an action to improve the safety of all users in general, and in particular cyclists, who are very frequent users of this road, as the summit Puig Llorença is a point of reference for professional sportsmen and women and cycling enthusiasts. Another work is the new roundabout that is located on this same road, near the access to Pueblo Panorama and the descent to the coastal area. This action, which does not involve civil works, has been carried out with both horizontal and vertical signalling. The objective of this roundabout is to improve traffic management at this junction, and also to reduce speed.
Neue Fahrradspur und sicherere Beschilderung an der nördlichen Zufahrt zur
Cumbre del Sol
Die Stadtverwaltung hat in letzter Zeit eine Reihe von Projekten zur Beschilderung der Straßen durchgeführt. Das wichtigste Projekt, das von der Firma API Movilidad S.A. für 15.687,89 Euro (inkl. MwSt.) durchgeführt wurde, ist der neue Radweg und die Radspur, die auf der nördlichen Zufahrt zur Cumbre del Sol auf einer Strecke von mehr als 2 Kilometern bergauf eingerichtet wurden. Hinzu kommt die Bemalung der doppelten Mittelachse der Straße, die das Überholverbot hervorhebt, sowie die Abgren zung der Seitenlinien des
Seitenstreifens oder dieNeubemalung von Fußgängerüberwegen.
Dies ist eine Maßnahme zur Verbesserung der Sicherheit aller Verkehrsteilnehmer im Allgemeinen und insbesondere der Radfahrer, die diese Straße sehr häufig benutzen, da der Gipfel des Puig Llorença ein Bezugspunkt für Profisportler und Hobbyradler ist.
Ein weiteres Bauvorhaben ist der neue Kreisverkehr, der auf der gleichen Straße in der Nähe der Zufahrt zum Pueblo Panorama und der Abfahrt zur Küste entstehen soll. Diese Maßnahme, die keine Bauarbeiten beinhaltet, wird mit horizontaler und vertikaler Beschilderung durchgeführt. Ziel dieses Kreisverkehrs ist es, die Verkehrsführung an dieser Kreuzung zu verbessern und die Geschwindigkeit zu reduzieren.
La Biblioteca inaugura la seua nova ‘bebeteca’
Un lloc càlid, segur i amb molts contes i jocs. Així és la nova bebeteca de la Biblioteca, una sala dedicada als bebés i les seues famílies per a llegir, jugar i aprendre que es va inaugurar a principis d’abril. Amb este espai es pretén facilitar l’accés als més menuts i menudes a la biblioteca, als llibres i, com no, a la lectura. És un lloc per a gaudir en família i fullejar llibres assentats i allargats a terra. Per això l’espai compta amb mobiliari còmode i agradable per als més menuts com ara pufs, coixins, taula i tamborets, i prestatgeries repletes de contes perquè puguen triar els que més els agraden. A més, hi ha un espai dedicat a llibres que poden ser d’interés per a les famílies.
La Biblioteca inaugura su nueva ‘bebeteca’
Un lugar cálido, seguro y con muchos cuentos y juegos. Así es la nueva bebeteca de la Biblioteca, una sala dedicada a los bebés y sus familias para leer, jugar y aprender que se inauguró a principios de abril.
Con este espacio se pretende facilitar el acceso a los más pequeños y pequeñas a la biblioteca, a los libros y, cómo no, a la lectura. Es un lugar para disfrutar en familia y hojear libros sentados y acostados en el suelo. Por eso el espacio cuenta con
mobiliario cómodo y agradable para los más pequeños como pufs, cojines, mesa y taburetes, y estanterías repletas de cuentos para que puedan elegir los que más les gustan. Además, hay un espacio dedicado a libros que pueden ser de interés para las familias.
Benitatxell Library opens its new ‘bebeteca’ (baby library)
A warm, safe place with lots of stories and games. This is the new baby library of the library, a room dedicated to babies and their families to read, play and learn, which was inaugurated at the beginning of last April.
The objective of this space is to facilitate access to the library, to books and, of course, to reading for the youngest members of the family. It is a place to enjoy with the family and leaf through books sitting and lying on the floor. That is why the space has
comfortable and pleasant furniture for the youngest ones, such as poufs, cushions, tables and stools, and shelves full of stories so that they can choose the ones they like best. There is also a space dedicated to books that may be of interest to families.
Die Bibliothek von Benitatxell eröffnet ihre neue “Babybibliothek”
Ein warmer, sicherer Ort mit vielen Geschichten und Spielen. Dies ist die neue Babybibliothek der Bibliothek, ein Raum, der den Babys und ihren Familien zum Lesen, Spielen und Lernen gewidmet ist und Anfang April eingeweiht wurde.
Ziel dieses Raumes ist es, den Kleinen den Zugang zur Bibliothek, zu Büchern und natürlich zum Lesen zu erleichtern. Es ist ein Ort, an dem man sich mit der Familie vergnügen und im Sitzen oder Liegen in Büchern blättern kann. Deshalb ist der Raum mit bequemen und angenehmen Möbeln für die Kleinen ausgestattet, z. B. mit Sitzkissen, Tischen und Hockern, und mit Regalen voller Geschichten, aus denen sie die auswählen können, die ihnen am besten gefallen. Es gibt auch einen Raum mit Büchern, die für Familien von Interesse sein könnten.
INVESTIGACIÓ COVA DE LES BRUIXES
La Cova de les Bruixes, un jaciment ibèric, romà i medieval on
“encara queda molt per descobrir”
La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell és un tresor de l’arqueologia, un jaciment amb vestigis d’una riquíssima història on “encara queda molt per a descobrir”. Són paraules de l’arqueòleg i doctor en Història per la Universitat de València Miquel Sánchez Signes, autor del llibre ‘La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell i l’arqueologia: un jaciment ibèric, romà i medieval’, que es pot adquirir a la Biblioteca Municipal.
Es tracta del treball guanyador de l’IX Premi d’Investigació Puig Llorença, el primer que veu la llum i es materialitza en llibre després de recuperar-se este important guardó en 2020 després de 12 anys sense convocar-se. En ell, Sánchez Signes recull l’estudi dels materials recuperats en el jaciment i els resultats de les excavacions que va codirigir entre 2015 i 2018.
Un dels elements més importants aparegut en els voltants va ser una premsa romana datada del segle III d. C., concretament una pedra de contrapés de torculari. També van aparéixer perfectament conservades nombroses sitges d’època andalusina datades entre els segles XII i XIII que servirien per a guardar gra i, posteriorment, com a abocadors.
La Cova de les Bruixes, un yacimiento ibérico, romano y medieval donde “todavía queda mucho por descubrir”
La Cova de les Bruixes de El Poble Nou de Benitatxell es un tesoro de la arqueología, un yacimiento con vestigios de una riquísima historia donde “todavía queda mucho por descubrir”. Son palabras del arqueólogo y doctor en Historia por la Universitat de València Miquel Sánchez Signes, autor del libro ‘La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell i l’arqueologia: un jaciment ibèric, romà i medieval’, que se puede adquirir en la Biblioteca Municipal.. Se trata del trabajo ganador del IX Premi d’Investigació Puig Llorença, el primero que ve la luz y se materializa en libro después de recuperarse este importante galardón en 2020 tras 12 años sin convocarse. En él, Sánchez Signes recoge el estudio de los materiales recuperados en el yacimiento y los resultados de las excavaciones que codirigió entre 2015 y 2018.
Uno de los elementos más importantes aparecido en las inmediaciones fue una prensa romana datada del siglo III d.C., concretamente una piedra de contrapeso de torculario.
También aparecieron perfectamente conservados numerosos silos de época andalusí datados entre los siglos XII y XIII que servirían para guardar grano y, posteriormente, como vertederos.
The Cova de les Bruixes, an Iberian, Roman and medieval site where “there is still much to discover”
The Cova de les Bruixes of El Poble Nou de Benitatxell is an archaeological treasure, a site with traces of a very rich history where “there is still much to discover”. These are the words of the archaeologist and doctor in History from the University of Valencia Miquel Sánchez Signes, author of the book ‘La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell i l’arqueologia: un jaciment ibèric, romà i medieval’, which can be purchased at the Municipal Library. This is the winning project of the IX Premi d’Investigació Puig Llorença, the first to see the light and materialize in a book after recovering this important award in 2020 after 12 years without being convened. In it, Sánchez Signes compiles the study of the materials recovered at the site and the results of the excavations he co-directed between 2015 and 2018. One of the most important elements found in the immediate surroundings was a Roman press dating from the 3rd century AD, specifically a torcularium counterweight stone. Numerous well-preserved silos from the Andalusian period, dating from the 12th and 13th centuries, were also found, which were used to store grain and, later, as rubbish dumps.
Die Cova de les Bruixes, eine iberische, römische und mittelalterliche Stätte, “in der es noch viel zu entdecken gibt”
Die Cova de les Bruixes in El Poble Nou de Benitatxell ist ein archäologischer Schatz, ein Ort mit Spuren einer sehr reichen Geschichte, an dem „es noch viel zu entdecken gibt”. Dies sind die Worte des Archäologen und Doktors der Geschichte der Universität Valencia Miquel Sánchez Signes, Autor des Buches “La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell i l’arqueologia: un jaciment ibèric, romà i medieval”, das in der Stadtbibliothek zum erworben werden kann.
Es handelt sich um das Siegerwerk des IX Premi d’Investigació Puig Llorença, das erste, das das Licht der Welt erblickt und in einem Buch veröffentlicht wird, nachdem dieser wichtige Preis 2020 nach 12 Jahren ohne Einberufung wiedergewonnen wurde. Darin fasst Sánchez Signes die Untersuchung der an der Stätte gefundenen Materialien und die Ergebnisse der Ausgrabungen zusammen, die er zwischen 2015 und 2018 leitete.
Eines der wichtigsten Elemente, die in der Umgebung gefunden wurden, war eine römische Presse aus dem 3. Jahrhundert n. Chr., insbesondere ein Torcularium-Gegengewichtsstein. Außerdem wurden zahlreiche gut erhaltene Silos aus der andalusischen Zeit aus dem 12. und 13. Jahrhundert gefunden, die zur Lagerung von Getreide und später als Mülldeponien genutzt wurden.
Entrevista
ALS ARQUEÒLEGS DE L’OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL
“Benitatxell és un verger a nivell patrimonial, té unes possibilitats enormes”
Fa aproximadament un any, va obrir al Poble Nou de Benitatxell l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament. Parlem amb els arqueòlegs al càrrec, Humberto García i Alejandro Gomis, els qui fan balanç de tot el treball realitzat en aquesta matèria.
Com va ser el procés previ? Quins treballs es realitzen en una excavació d’aquest tipus?
Sabíem per les fonts orals que el llavador s’havia tapat i que es podia trobar en bones condicions. Amb eixa informació vam buscar fotografies antigues i vam revisar els vols americans dels anys 70 i 80 per a veure si teníem una imatge on poguérem localitzar perfectament el llavador. Com no va ser així vam fer un estudi de georradar. El següent pas va ser entrevistar-nos amb les persones que van arribar a veure el llavador.
Fa poc vam assistir a una importantíssima troballa, l’antic llavador de l’Abiar. Com ho vau viure com a experts?
Ens sentim molt orgullosos de poder retornar-li a la gent del Poble Nou de Benitatxell un bé patrimonial que els pertany. D’una banda, a nivell tècnic vam fer una sèrie de treballs previs, com els estudis i les entrevistes amb els testimonis orals. Tot això ens va ajudar a tindre una informació prèvia que ens va servir després per a per a prendre unes decisions i complir amb l’objectiu final, que era la localització del llavador.
I d’altra banda, està l’aspecte emocional. Per a nosaltres va ser molt emocionant veure com tota la gent que ens havia ajudat amb els seus testimonis es congregava al voltant de l’excavació i s’emocionava amb la troballa. alcorrent | ENTREVISTA |
Finalment, es van fer els informes corresponents, el de l’arquitecte i el nostre, per a demanar els permisos a la Conselleria. Llavors vam decidir actuar en la zona del berenador, perquè en cas d’estar allí el llavador era moltíssim més senzill d’excavar. De l’altra forma, hauríem d’haver tallat el trànsit i perforat les canonades d’aigua. Ens vam cenyir allí tot el que vam poder i el vam poder localitzar.
Quins són els pròxims passos?
El treball encara no està finalitzat. Quan vam excavar va aparéixer molta aigua, que ens inundava constantment. Es va haver de fer una obra per al drenatge. Una vegada que acabe, es netejarà perfectament, es faran fotografies, documentarem tot molt bé i també tenim previst fer un xicotet accés perquè la gent puga baixar a eixa part que ja ha sigut localitzada. El següent projecte ja és el d’ex-
cavació completa, consolidació i posada en valor del llavador. Per a això encara cal fer molts passos abans.
Quin futur li espera al llavador de l’Abiar? Es podrà recuperar per complet per a ser visitat?
Sembla que l’actual grup polític sí que té la voluntat d’excavar el llavador i posar-lo en valor. Nosaltres el que podem dir és que la part que hem localitzat es troba en excel·lent estat de conservació, la qual cosa vol dir que les despeses en restauració seran menors. I, fins i tot, si tot s’ha mantingut igual, si simplement es va tapar, es podria veure la possibilitat de tornar-lo a posar en funcionament. Això no ens agrada dir-ho molt alt perquè fins que no excavem tota la zona no sabem en quin estat de conservació es troba, però ara com ara pinta molt bé.
Dins de l’Oficina de Patrimoni i Arqueologia local esteu treballant també en altres projectes com la museïtzació de la Cova de les Morretes.
Sí. La vam restaurar i ara s’ha demanat una subvenció per a la seua museïtzació. Volem que quan la gent vaja a visitar la Cova de les Morretes puga veure una recreació de com seria la vida de la persona que utilitzava aquesta cova, tant per a emmagatzemar el cultiu de la garrofa i les ametles dels camps de voltant, com per al contraban.
Quins altres treballs esteu supervisant?
Tenim molts projectes al Poble Nou de Benitatxell. Ara mateix estem redactant un informe per a demanar una subvenció amb finançament del 100% per a la restauració del Qanat, la font pròxima als Pous de l’Abiar que podria tindre uns mil anys d’antiguitat i que encara es troba en funcionament.
Estem treballant també en el conveni de col·laboració amb la Universitat d’Alacant i amb la catedràtica Feliciana Sala, que serà l’encarregada de dirigir les actuacions arqueològiques en la Cova de les Bruixes. En aquest jaciment s’han desenvolupat una sèrie de treballs com estudis geomagnètics, geològics i topogràfics, així com un vol amb dron per a fer un model en 3D. Amb aquest conveni de tres anys prorrogables el que volem és realitzar tallers d’arqueologia, de formació per a futurs arqueòlegs, visites obertes al públic, etc. Que la gent puga participar de manera activa en les excavacions.
A més, l’arqueòleg Miquel Sánchez Signes ha publicat les seues conclusions sobre els estudis de materials apareguts en la Cova de les Bruixes gràcies al Premi d’Investigació Puig Llorença. Altres subvencions que hem sol·licitat en matèria de patrimoni són una per a restaurar béns de pedra
en sec, amb la qual tenim la intenció d’actuar en els murs pròxims al parc de Les Fonts o continuar restaurant coves de la Ruta dels Penya-segats, i una altra per a desenvolupar el catàleg de béns i espais protegits.
També presteu atenció a la ciutadania en l’oficina de Patrimoni Cultural situada en l’edifici de Serveis Socials.
Nosaltres sempre estem oberts a la ciutadania per a resoldre qüestions i per a ajudar en qualsevol procediment administratiu que hagen de fer en obres que puguen afectar al patrimoni. Tots els dimarts estem en l’oficina del carrer Mercat número 2, en l’edifici de Serveis Socials.
Hem fet ja algunes inspeccions d’obra per a veure si apareixien restes arqueològiques. Per exemple, un cas d’uns veïns que volien reformar un habitatge dins del centre històric. Eixes cases tenen elements que estan protegits i llavors nosaltres el que fem és marcar les pautes d’aquells elements que s’han de protegir i conservar. També en altres casos hi ha elements que si els propietaris no els volen els poden cedir a l’Ajuntament perquè el dia de demà estiguen en un museu o centre d’interpretació. També ajudem els particulars a demanar ajudes per a la restauració.
Quines particularitats i valor té el patrimoni del Poble Nou de Benitatxell?
Ens fascina que el Poble Nou de Benitatxell és un verger a nivell patrimonial. El que ens hem trobat són unes possibilitats enormes. Està tot per fer. És una zona molt afortunada, ho té tot: mar, zones verdes, aigua… tot això és el que ha permés que al llarg de la història s’hagen assentat ací moltíssimes cultures que van des del Paleolític en avant.
La gent poblera ha de sentir-se orgullosa de tindre un gran patrimoni.
Ens queda moltíssim patrimoni per descobrir, per documentar i per posar en valor. Sabem que hi ha jaciments arqueològics perquè hem realitzat xicotetes prospeccions per tot el terme municipal. Hem trobat restes de ceràmica romana i islàmica, cadirat, tombes islàmiques, coves neolítiques… Ara el que estem fent és establir les bases perquè es desenvolupe una bona feina des d’ara en avant.
Excavar és important, però més ho és, si cap, establir els fonaments perquè el dia de demà, tant si estem nosaltres com si no, tant si està l’actual corporació com si no, es facen les coses de manera correcta. I això s’aconseguirà amb el catàleg de béns i espais protegits, amb el reglament d’arqueologia o amb el protocol d’actuacions en els quals estem treballant, entre altres. Això ho va entendre perfectament el regidor de Patrimoni, Víctor Bisquert, i per a nosaltres ha sigut un plaer treballar amb ell. És una persona que sent el patrimoni, la seua història i el seu poble.
“Benitatxell es un vergel a nivel patrimonial, tiene unas posibilidades enormes”
Hace aproximadamente un año, abrió en Benitatxell la Oficina de Patrimonio Cultural del Ayuntamiento. Hablamos con los arqueólogos al cargo, Humberto García y Alejandro Gomis, quienes hacen balance de todo el trabajo realizado en esta materia.
Hace poco asistimos a un importantísimo hallazgo, el antiguo lavadero de l’Abiar. ¿Cómo lo vivisteis como expertos?
Nos sentimos muy orgullosos de poder devolverle a la gente de El Poble Nou de Benitatxell un bien patrimonial que les pertenece. Por una parte, a nivel técnico hicimos una serie de trabajos previos, como los estudios y las entrevistas con los testimonios orales. Todo esto nos ayudó a tener una información previa que nos sirvió luego para para tomar unas decisiones y cumplir con el objetivo final, que era la localización del lavadero.
Y por otra parte está el aspecto emocional. Para nosotros fue muy emocionante ver cómo toda la gente que nos había ayudado con sus testimonios se congregaba alrededor de la excavación y se emocionaba con el hallazgo.
¿Cómo fue el proceso previo? ¿Qué trabajos se realizan en una excavación de este tipo?
Sabíamos por las fuentes orales que el lavadero se había tapado y que se podía encontrar en buenas condiciones. Con esa información buscamos fotografías antiguas y revisamos los vuelos americanos de los años 70 y 80 para ver si teníamos una imagen donde pudiéramos localizar perfectamente el lavadero. Como no fue así hicimos un estudio de georradar. El siguiente paso fue entrevistarnos con las personas que llegaron a ver el lavadero.
Por último, se hicieron los informes correspondientes, el del arquitecto y el nuestro, para pedir los permisos a la Conselleria. Entonces decidimos actuar en la zona del merendero, porque en caso de estar allí el lavadero era muchísimo más sencillo de excavar. De la otra forma, tendríamos que haber cortado el tráfico y perforado las tuberías de agua. Nos ceñimos allí todo lo que pudimos y lo pudimos localizar.
¿Cuáles son los próximos pasos?
El trabajo todavía no está finalizado. Cuando excavamos apareció mucha agua, que nos inundaba constantemente. Se tuvo que hacer una obra para el drenaje. Una vez que termine, se limpiará perfectamente, se harán fotografías planos, documenta-
remos todo muy bien y también tenemos previsto hacer un pequeño acceso para que la gente pueda bajar a esa parte que ya ha sido localizada. El siguiente proyecto ya es el de excavación completa, consolidación y puesta en valor del lavadero. Para eso todavía hay que dar muchos pasos antes.
¿Qué futuro le espera al lavadero de l’Abiar? ¿Se podrá recuperar por completo para ser visitado?
Parece que el actual grupo político sí tiene la voluntad de excavar el lavadero y ponerlo en valor. Nosotros lo que podemos decir es que la parte del lavadero que hemos localizado se encuentra en excelente estado de conservación, lo que quiere decir que los gastos en restauración serán menores. Incluso, si todo se ha mantenido igual, si simplemente se tapó, se podría ver la posibilidad de volverlo a poner en funcionamiento. Esto no nos gusta decirlo muy alto porque hasta que no excavemos toda la zona no sabemos en qué estado de conservación se encuentra, pero por ahora pinta muy bien.
Dentro de la Oficina de Patrimonio y Arqueología local estáis trabajando también en otros proyectos como la musealización de la Cova de les Morretes.
Sí. La restauramos y ahora se ha pedido una subvención para su musealización. Queremos que cuando la gente vaya a visitar la Cova de les Morretes pueda ver una recreación de cómo sería la vida de la persona que utilizaba esta cueva, tanto para almacenar el cultivo de la algarroba y las almendras de los campos de alrededor, como para el contrabando.
¿Qué otros trabajos estáis supervisando?
Tenemos muchos proyectos en Benitatxell. Ahora mismo estamos redactando un informe para pedir una subvención con financiación del 100% para la restauración del Qanat, la fuente cercana a los Pous de l’Abiar que puede que tenga unos mil años de antigüedad y que todavía se encuentra en funcionamiento.
Estamos trabajando también en el convenio de colaboración con la Universidad de Alicante y con la catedrática Feliciana Sala, que será la encargada de dirigir las actuaciones arqueológicas en la Cova de les Bruixes. En este yacimiento se han desarrollado una serie de trabajos como estudios geomagnéticos, geológicos y topográficos, así como un vuelo con dron para hacer un modelo en 3D. Con este convenio de tres años prorrogables lo que queremos es realizar talleres de arqueología, de formación para futuros arqueólogos, visitas
abiertas al público, etc. Que la gente pueda participar de forma activa en las excavaciones. Además, el arqueólogo Miquel Sánchez Signes ha publicado sus conclusiones sobre los estudios de materiales aparecidos en la Cova de les Bruixes gracias al Premi d’Investigació Puig Llorença.
Otras subvenciones que hemos solicitado en materia de patrimonio son una para restaurar bienes de piedra en seco, con la que tenemos la intención de actuar en los muros cercanos al parque de Les Fonts o seguir restaurando cuevas de la Ruta de los Acantilados, y otra para desarrollar el catálogo de bienes y espacios protegidos.
También prestáis atención a la ciudadanía en la oficina de Patrimonio Cultural situada en el edificio de Servicios Sociales.
Nosotros siempre estamos abiertos a la ciudadanía para resolver cuestiones y para ayudar en cualquier procedimiento administrativo que tengan que hacer en obras que puedan afectar al patrimonio. Todos los martes estamos en la oficina de la calle Mercat número 2, en el edificio de Servicios Sociales. Hemos hecho ya algunas inspecciones de obra para ver si aparecían restos arqueológicos. Por ejemplo, un caso de unos vecinos que querían reformar una vivienda dentro del casco histórico. Esas casas tienen elementos que están protegidos y entonces nosotros lo que hacemos es marcar las pautas de aquellos elementos que se tienen que proteger y conservar. También en otros casos hay elementos que si los propietarios no los quieren los pueden ceder al Ayuntamiento para que el día de mañana estén en un museo o centro de interpretación. También ayudamos a los particulares a pedir ayudas para la restauración.
¿Qué particularidades y valor tiene el patrimonio de El Poble Nou de Benitatxell?
Nos fascina que El Poble Nou de Benitatxell es un vergel a nivel patrimonial. Lo que nos hemos encontrado son unas posibilidades enormes. Está todo por hacer. Es una zona muy afortunada, lo tiene todo: mar, zonas verdes, agua… todo eso es lo que ha permitido es que a lo largo de la historia se hayan asentado aquí muchísimas culturas que van desde el Paleolítico en adelante. La gente poblera tiene que sentirse orgullosa de que tiene un gran patrimonio.
Nos queda muchísimo patrimonio por descubrir, por documentar y por poner en valor. Sabemos que hay yacimientos arqueológicos porque hemos realizado pequeñas prospecciones por todo el término municipal. Hemos encontrado restos de cerámica romana e islámica, sillería, tumbas islámicas, cuevas neolíticas…
Ahora lo que estamos haciendo es establecer las bases para que se desarrolle un buen trabajo desde ahora en adelante.
Excavar es importante, pero más lo es, si cabe, establecer los cimientos para que el día de mañana, tanto si estamos nosotros como si no, tanto si está la actual corporación como si no, se hagan las cosas de forma correcta. Y eso se va a conseguir con el catálogo de bienes y espacios protegidos, con el reglamento de arqueología o con el protocolo de actuaciones en los que estamos trabajando, entre otros. Esto lo entendió perfectamente el concejal de Patrimonio, Víctor Bisquert, y para nosotros ha sido un placer trabajar con él. Es una persona que siente el patrimonio, su historia y su pueblo.
“Benitatxell is an orchard in terms of patrimony, it has enormous possibilities”.
About a year ago, the Cultural Patrimony Office of the Town Council opened at Benitatxell. We have spoken to the archaeologists in charge, Humberto García and Alejandro Gomis, who evaluate all the work carried out in this area.
We recently witnessed a very important discovery, the old washing house of l’Abiar. How did you experience it as experts?
We feel very proud to be able to give back to the people of El Poble Nou de Benitatxell a patrimonial asset that belongs to them. On the one hand, on a technical level we did a series of previous works, such as studies and interviews with oral testimonies. All of this helped us to have prior information that helped us to make decisions and achieve our final objective, which was to locate the washing house.
And on the other hand, there is the emotional aspect. It was very exciting for us to see how all the people who had helped us with their testimonies gathered around the excavation and were moved by the discovery.
What was the preliminary process like, and what work is carried out in an excavation of this type?
We knew from oral sources that the washing house had been covered up and that it could be found in good condition. With this information we looked for old photographs and reviewed the American flights of the 70s and 80s to see if we had an image where we could perfectly locate the washing house. As this was not the case, we did a georadar study.
The next step was to interview the people who came to see the washing house.
Finally, the corresponding reports were made, the architect’s and ours, to ask the Conselleria for the permits. We then decided to work in the area of the picnic area, because if the washing house was there, it would be much easier to excavate. Otherwise, we would have had to cut off the traffic and perforate the water pipes. We stuck to it as much as we could and were able to locate it.
What are the next steps?
The work has not yet been completed. When we excavated, a lot of water appeared, which constantly flooded us. A drainage work had to be done. Once it was finished, it will be perfectly cleaned, photographs will be taken, we will document everything very well and we also plan to make a small access so that people can go down to the part that has already been located. The next project is the complete excavation, consolidation and enhancement of the washing house. There are still a lot of steps to be taken before that.
What does the future hold for l’Abiar’s washing house, and will it be able to be fully recovered and visited?
It seems that the current political group does have the will to excavate the washing house and enhance its value.
What we can say is that the part of the washing house that we have located is in an excellent state of conservation, which means that the restoration costs will be lower. And, even if everything has remained the same, if it has simply been covered up, we could look at the possibility of putting it back into operation. We don’t like to say this too loud because until we excavate the whole area we don’t know what the state of conservation is, but for now it looks very good.
Through the local Office of Patrimony and Archaeology, you are also working on other projects such as the museumisation of Cova de les Morretes (Morretes Cave).
Yes, we restored it and now we have applied for a subsidy for its museumisation. We want that when people visit the Cova de les Morretes they can see a recreation of what life would have been like for people who used this cave to store the carob and almond harvest from the surrounding fields, as well as for smuggling.
What other works are you supervising?
We have many projects underway at Benitatxell. Right now we are drafting a report to apply for a subsidy with 100% funding for the restoration of the Qanat, the fountain near Pous de l’Abiar which may be about a thousand years old and is still in operation.
We are also working on the collaboration agreement with the University of Alicante and with Professor Feliciana Sala, who will be in charge of directing the archaeological works at Cova de les Bruixes. A series of works have been carried out at this site, such as geomagnetic, geological and topographical studies, as well as a drone flight to make a 3D model. With this three-year agreement, which can be extended, what we want is to carry out archaeological workshops, training for future archaeologists, visits open to the public, etc. We want people to be able to actively participate in the excavations.
Furthermore, the archaeologist Miquel Sánchez Signes has published his conclusions on the studies of the materials found in Cova de les Bruixes thanks to the Premi d’Investigació Puig Llorença (Puig Llorença Research Award).
Other subsidies that we have applied for in the area of patrimony are one for restoring dry stone goods, with which we intend to take action on the walls near Les Fonts park or to continue restoring caves on the Cliffs Route, and another to develop the catalogue of protected assets and spaces.
You also provide services to the public at the Cultural Patrimony office located at the Social Services building.
We are always open to the public to solve questions and to help in any administrative procedure that they have to do in works that may affect patrimony. Every Tuesday we are at the office at Market Street number 2, at the Social Services building. We have already carried out some inspections to see if archaeological remains have been found. For example, there was a case of some neighbours who wanted to renovate a house in the historic centre. These houses have elements that are protected and so what we do is set the guidelines for those elements that have to be protected and conserved. In other cases there are also elements that, if the owners do not want them, they can give them to the Council in order for them to be in a museum or interpretation centre in the future. We also help individuals to apply for subsidies for restoration.
What are the particularities and value of the patrimony of El Poble Nou de Benitatxell?
We are fascinated by the fact that El Poble Nou de Benitatxell is an orchard in terms of patrimony. What we have found are enormous possibilities. Everything is still to be done. It is a very fortunate area, it has everything: sea, green areas, water... all this is what has allowed many cultures to settle here throughout history, from the Palaeolithic period onwards.The people of El Poble Nou should be proud of the fact that they have a great heritage.
We still have a lot of patrimony left to discover, to document and to enhance. We know that there are archaeological sites because we have carried out small surveys throughout the municipality. We have found remains of Roman and Islamic pottery, ashlars, Islamic tombs, Neolithic caves... Now what we are doing is laying the foundations for good work to be done from now on.
Excavating is important, but it is even more important, if possible, to lay the foundations so that tomorrow, whether we are there or not, whether the current corporation is there or not, the right things
will be done in the right way. And this is going to be achieved with the catalogue of protected assets and spaces, with the archaeology regulations and with the action protocol we are working on, among others. The councillor of Patrimony, Víctor Bisquert, understood this perfectly, and it has been a pleasure for us to work with him. He is a person who feels the patrimony, its history and its people.
“Benitatxell ist im Hinblick auf das Kulturerbe ein wahres Juwel, dasenorme Möglichkeiten bietet”.
auf dem wir das Waschhaus perfekt lokalisieren konnten. Da dies nicht der Fall war, führten wir eine Georadarvermessung durch.
Der nächste Schritt war die Befragung der Menschen, die das Waschhaus besichtigt hatten. Schließlich wurden die entsprechenden Berichte erstellt, die des Architekten und unsere, um bei der Conselleria (dem regionalen Ministerium) die Genehmigungen zu beantragen. Wir haben dann beschlossen, im Bereich des Picknickplatzes zu arbeiten, denn wenn der Waschplatz dort wäre, wäre es viel einfacher, ihn auszuheben. Andernfalls hätten wir den Verkehr unterbrechen und die Wasserleitungen durchbohren müssen. Wir haben uns so gut wie möglich daran gehalten, und konnten den Platz ausfindig machen.
Was sind die nächsten Schritte?
Vor etwa einem Jahr wurde in Benitatxell das Amt für Kulturerbe des Stadtrates eröffnet. Wir haben mit den verantwortlichen Archäologen Humberto García und Alejandro Gomis gesprochen, die eine Bestandsaufnahme aller in diesem Gebiet durchgeführten Arbeiten vornehmen.
Wir waren vor kurzem Zeuge eines sehr bedeutenden Fundes, des alten Waschplatzes von l’Abiar. Wie haben Sie ihn als Experten erlebt?
Wir sind sehr stolz darauf, dass wir den Bewohnern von El Poble Nou de Benitatxell ein Kulturgut zurückgeben können, das ihnen gehört. Einerseits haben wir auf technischer Ebene eine Reihe von Vorarbeiten geleistet, wie Studien und Interviews mit mündlichen Zeugenaussagen. All dies hat uns geholfen, Vorinformationen zu erhalten, die uns geholfen haben, Entscheidungen zu treffen und unser Endziel zu erreichen, nämlich das Waschhaus zu finden.
Auf der anderen Seite ist da der emotionale Aspekt. Es war für uns sehr aufregend zu sehen, wie all die Menschen, die uns mit ihren Aussagen geholfen hatten, sich um die Ausgrabung versammelten und von der Entdeckung bewegt waren.
Wie sahen die Vorarbeiten aus? Welche Arbeit ist mit einer solchen Ausgrabung verbunden?
Aus mündlichen Quellen wussten wir, dass das Waschhaus überbaut worden war und in gutem Zustand gefunden werden konnte. Mit diesen Informationen suchten wir nach alten Fotos und überprüften amerikanische Flüge aus den 70er und 80er Jahren, um zu sehen, ob wir ein Bild hatten,
Die Arbeiten sind noch nicht abgeschlossen. Als wir die Baugrube aushoben, kam viel Wasser zum Vorschein, das uns ständig überflutete. Es mussten Drainagearbeiten durchgeführt werden. Wenn die Arbeiten abgeschlossen sind, wird alles perfekt gesäubert, es werden Fotos gemacht, wir werden alles sehr gut dokumentieren, und wir planen auch, einen kleinen Zugang anzulegen, damit die Leute zu dem Teil hinuntergehen können, der bereits geortet wurde. Das nächste Projekt ist die vollständige Ausgrabung, Konsolidierung und Aufwertung des Waschhauses. Bis dahin müssen noch viele Schritte unternommen werden.
Wie sieht die Zukunft des Waschhauses von l’Abiar aus, und wird es vollständig geborgen und besichtigt werden können?
Es scheint, dass die derzeitige politische Fraktion den Willen hat, das Waschhaus auszugraben und seinen Wert zu steigern. Was wir sagen können, ist, dass der Teil des Waschhauses, den wir gefunden haben, in einem ausgezeichneten Erhaltungszustand ist, was bedeutet, dass die Restaurierungskosten niedriger sein werden. Und selbst wenn alles so geblieben ist, wie es ist, wenn es nur zugedeckt wurde, könnten wir die Möglichkeit einer Wiederinbetriebnahme prüfen. Wir wollen das nicht zu laut sagen, denn bevor wir nicht den gesamten Bereich ausgegraben haben, wissen wir nicht, in welchem Erhaltungszustand er sich befindet, aber im Moment sieht es sehr gut aus.
Im Rahmen des örtlichen Amtes für Kulturerbe und Archäologie arbeiten Sie auch an anderen Projekten wie der Musealisierung der Cova de les Morretes-Höhle.
Ja, wir haben sie restauriert und jetzt einen Zuschuss für ihre Musealisierung beantragt. Wir möchten, dass die Besucher der Cova de les Morretes
eine Vorstellung davon bekommen, wie das Leben der Menschen aussah, die diese Höhle nutzten, um die Johannisbrot- und Mandelernte von den umliegenden Feldern zu lagern und um zu schmuggeln.
Welche anderen Arbeiten betreuen Sie?
Wir haben viele Projekte in Benitatxell. Zurzeit erstellen wir einen Bericht, um einen Zuschuss mit 100 %iger Finanzierung für die Restaurierung des Qanat zu beantragen, des Brunnens in der Nähe des Pous de l’Abiar, der etwa tausend Jahre alt sein könnte und immer noch in Gebrauch ist.
Außerdem arbeiten wir an einer Kooperationsvereinbarung mit der Universität von Alicante und mit Professorin Feliciana Sala, die die archäologischen Arbeiten in der Cova de les Bruixes leiten wird. An dieser Stätte wurden bereits eine Reihe von Arbeiten durchgeführt, darunter geomagnetische, geologische und topografische Studien sowie ein Drohnenflug zur Erstellung eines 3D-Modells. Mit diesem Dreijahresvertrag, der verlängert werden kann, wollen wir archäologische Workshops, Schulungen für künftige Archäologen, Besichtigungen für die Öffentlichkeit usw. durchführen. Wir möchten, dass die Menschen aktiv an den Ausgrabungen teilnehmen können.
Darüber hinaus hat der Archäologe Miquel Sánchez Signes dank des Premi d’Investigació Puig Llorença seine Schlussfolgerungen zu den Untersuchungen der in der Cova de les Bruixes gefundenen Materialien veröffentlicht.
Weitere Zuschüsse, die wir im Bereich des Kulturerbes beantragt haben, sind einer für die Restaurierung von Trockenmauerwerk, mit dem wir die Mauern in der Nähe des Les Fonts Parks bearbeiten oder die Restaurierung von Höhlen auf der Route der Klippen fortsetzen wollen, und ein weiterer für die Entwicklung des Katalogs der geschützten Güter und Räume.
Im Büro für kulturelles Erbe, das sich im Gebäude der Sozialdienste befindet, bieten Sie auch Dienstleistungen für die Öffentlichkeit an.
Wir haben immer ein offenes Ohr für die Öffentlichkeit, um Fragen zu klären und bei allen Verwaltungsverfahren, die das Kulturerbe betreffen, zu helfen. Jeden Dienstag sind wir im Büro in der Carrer Mercat 2, im Gebäude der Sozialdienstes, anzutreffen. Wir haben bereits einige Inspektionen durchgeführt, um festzustellen, ob archäologische Überreste gefunden wurden. Zum Beispiel gab es einen Fall von Nachbarn, die ein Haus im historischen Zentrum renovieren wollten. Bei diesen Häusern gibt es Elemente, die unter Schutz stehen, und wir legen daher die Richtlinien für diese Elemente fest, die geschützt und erhalten werden müssen. In
anderen Fällen gibt es auch Elemente, die, wenn die Eigentümer sie nicht mehr haben wollen, der Stadtverwaltung überlassen werden können, damit sie in Zukunft in einem Museum oder Interpretationszentrum untergebracht werden können.
Wir helfen auch Privatpersonen bei der Beantragung von Zuschüssen für die Restaurierung.
Was sind die Besonderheiten und der Wert des Erbes von El Poble Nou de Benitatxell?
Wir sind fasziniert von der Tatsache, dass El Poble Nou de Benitatxell eine Oase des Erbes ist. Was wir gefunden haben, sind enorme Möglichkeiten. Alles ist noch zu tun. Es ist eine sehr glückliche Gegend, sie hat alles: Meer, Grünflächen, Wasser... all das hat es vielen Kulturen ermöglicht, sich hier im Laufe der Geschichte niederzulassen, von der Altsteinzeit an. Die Einwohner von Puebla sollten stolz darauf sein, dass sie ein großes Erbe haben. Wir haben noch viel zu entdecken, zu dokumentieren und aufzuwerten. Wir wissen, dass es archäologische Stätten gibt, denn wir haben in der gesamten Gemeinde kleine Untersuchungen durchgeführt. Wir haben Überreste römischer und islamischer Keramik, Quadersteine, islamische Gräber, neolithische Höhlen gefunden... Jetzt legen wir den Grundstein für gute Arbeit, die von nun an geleistet werden soll.
Ausgrabungen sind wichtig, aber noch wichtiger ist es, wenn möglich, die Grundlagen dafür zu schaffen, dass morgen, ob wir da sind oder nicht, ob die jetzige Gesellschaft da ist oder nicht, die Dinge richtig gemacht werden. Und das wird unter anderem mit dem Katalog der geschützten Güter und Räume, mit der Archäologieverordnung und mit dem Aktionsprotokoll, an dem wir arbeiten, erreicht werden. Der Stadtrat für Kulturerbe, Víctor Bisquert, hat dies perfekt verstanden, und es war uns eine Freude, mit ihm zusammenzuarbeiten. Er ist ein Mensch, der ein Gefühl für das Erbe, seine Geschichte und seine Menschen hat.
1. L’artista poblera Maria Monfort exposa la seua obra ‘Paisatges de la meua terra’ al Mercat Municipal. | La artista poblera Maria Monfort expone su obra ‘Paisatges de la meua terra’ en el Mercado Municipal. | The artist Maria Monfort from El Poble Nou exhibits her work ‘Paisatges de la meua terra’ (Landscapes of my own land) at the Municipal Market. | Maria Monfort, eine Künstlerin aus unserer Gemeinde, stellt ihr Werk “Paisatges de la meua terra“ auf dem Stadtmarkt aus.
2. Benitatxell, escenari de la gran festa de l’esport amb la VI Volta a Peu. | Benitatxell, escenario de la gran fiesta del deporte con la VI Volta a Peu. | Benitatxell, setting for the great sports festival with the VI Volta a Peu. | Benitatxell, Schauplatz des großen Sportfestes mit der VI Volta a Peu.
3. L’European Union of Women Marina Alta exhibeix una mostra de 8 artistes dones. | La European Union of Women Marina Alta exhibe una muestra de 8 artistas mujeres. | The European Union of Women Marina Alta exhibits an exhibition of 8 women artists. | Die Europäische Frauenunion Marina Alta zeigt eine Ausstellung von 8 Künstlerinnen.
Foto Notícies
4-5. El Mitjafava Fest ompli Benitatxell de bona gastronomia i música. | El Mitjafava Fest llena Benitatxell de buena gastronomía y música. | The Mitjafava Fest fills Benitatxell with good gastronomy and music. | Das Mitjafava Fest füllt Benitatxell mit guter Gastronomie und Musik.
6. L’Associació de Pensionistes i Jubilats recupera la tradició de la foguera de Sant Marc. | La Asociación de Pensionistas y Jubilados recupera la tradición de la hoguera de San Marcos. | The Association of Pensioners and Retired People brings back the tradition of the bonfire of San Marcos. | Der Verband der Rentner und Pensionäre lässt die Tradition der Hoguera de San Marcos wieder aufleben.
7-8. Unes festes de la Rosa amb els festers i festeres més nombrosos de Benitatxell. | Unas fiestas de La Rosa con los festeros y festeras más numerosos de Benitatxell. | The festivities of La Rosa with the most numerous festeros and festeras of Benitatxell. | Das Fest von La Rosa mit den zahlreichsten Teilnehmern von Benitatxell.
9. Trobada de Boixets organitzada per l’Associació de Dones. | Encuentro de Bolillos organizado por la Associació de Dones. | Bolillos (bobbin lace making) meeting organised by the Women’s Association. | Von der Associació de Dones organisiertes Treffen der Bolillos (Klöppelspitzen).
6. 7.
8. 9.
10. Èxit de la XVII edició de la Primavera Musical. | Éxito de la XVII edición de la Primavera Musical. | Success of the XVII edition of the Musical Spring. | Erfolgreiche 17. Ausgabe der Primavera Musical (Musikalischer Frühling). 11-12. Lliurament de trofeus als menuts esportistes de Benitatxell. | Entrega de trofeos a los pequeños deportistas de Benitatxell. | Awarding of trophies to the young athletes of Benitatxell. | Verleihung von Trophäen an die jungen Sportler von Benitatxell.
13. Benitatxell estrena el seu primer punt de càrrega de vehicles eléctrics. | Benitatxell estrena su primer punto de recarga de vehículos eléctricos. | Benitatxell inaugurates its first electric vehicle recharging point. | Benitatxell eröffnet seine erste Ladestation für Elektrofahrzeuge.
10.
11. 12.
14. Concert d’Intercanvi de la Colla La Llebetjà i la Colla La Degollà d’Alcoi. | Concierto de Intercambio de la Colla La Llebetjà y la Colla La Degollà de Alcoi. | Exchange concert between Colla La Llebetjà and Colla La Degollà from Alcoi. | Austauschkonzert zwischen Colla La Llebetjà und Colla La Degollà aus Alcoi.
15. La furgoneta noliejada per Benitatxell amb material i mobiliari escolar arriba a la dàïra sahrauí ‘27 de Febrero’. | La furgoneta fletada por Benitatxell con material y mobiliario escolar llega a la daira saharaui ‘27 de Febrero’. | The van delivered to the Saharawi daira ‘27 de Febrero’ with school material and furniture from Benitatxell. | Der von Benitatxell gecharterte Transporter mit Schulmaterial und Möbeln kommt bei der saharauischen Daira “27 de Febrero” an.
16. La cultura popular valenciana, protagonista al Poble Nou amb la 6a edició del Falqui Folk. | La cultura popular valenciana, protagonista en El Poble Nou con la 6.ª edición del Falqui Folk. | Valencian popular culture, protagonist of the 6th edition of the Falqui Folk. | Valencianische Volkskultur, der Starbei der 6. Ausgabe des Falqui Folk.
14.
Descobreix
La purga franquista a l’administració pública partint del cas pobler
L’estudi ‘La repressió administrativa i professional en temps de pau: depuració i purga ideològica. El cas del Poble Nou de Benitatxell’, del catedràtic Wilson Ferrús, va estar triat el treball guanyador del Premi d’Investigació Puig Llorença 2022.
Es tracta d’un treball d’investigació sobre la repressió política i institucional a l’administració pública contra funcionaris i treballadors públics una vegada acabada la guerra i instaurat el règim franquista. Tal i com indica Ferrús, “hem tractat de constatar que, una vegada finalitzada la guerra, no es va possibilitar ni es va pretendre la fi de la repressió i de la violència, no es va deixar de castigar, depurar, purgar; i no cessà en cap moment l’actitud de revenja ni de venjança”. En l’administració pública concretament, que és sobre el que versa principalment aquest estudi, s’edificà una pràctica amb la qual, segons l’estudi, “es premiava els addictes al Glorioso Movimiento Nacional i es condemnava a la misèria econòmica i social i l’ostracisme més absolut els funcionaris i treballadors públics considerats enemics del nou règim”.
Al Poble Nou, eixa depuració, que havia de fer-se efectiva abans del 31 de desembre de 1939, queda constatada a les actes de les primeres sessions
celebrades pel nou ajuntament franquista. És a dir, hi ha constància que es va dur a terme, però no s’han trobat els expedients de depuració.
Ferrús destaca la dimissió de Joaquín Marqués, oficial de secretaria des de 1937. “Una evident autodepuració”, indica l’autor, d’una persona que formava part del Comité d’Enllaç en representació del Partit Socialista. Una víctima, doncs, de la repressió professional franquista que també s’haurà d’enfrontar a un tribunal militar i a qui Ferrús li dedica un apartat específic.
El treball també constata que, com en molts altres pobles menuts de caràcter rural, els canvis i progressos de la República no hi van arribar. A nivell ideològic, social i cultural tot va continuar igual. Les administracions van seguir, durant el període republicà, amb l’única excepció de l’etapa bèl·lica, governades pels mateixos xicotets propietaris procedents de la dreta tradicional, conservadora i clerical, que mai havien format part de Falange ni del feixisme històric, fet que justifica que no es produira una violència i una purga excessiva en l’administració local els primers anys del franquisme. Després de la guerra, els descendents de la vella estructura caciquil que havia ostentat el poder torna a recuperar el poder polític municipal, ara enquadrats dins del partit únic franquista.
Pel que fa als mestres, l’estudi constata que no es va produir cap sanció com a resultat del procés de depuració. Dels set mestres estudiats vinculats a la localitat (Jesusa Bolufer i Vicente Llobell, amb plaça en propietat al Poble Nou; Dolores Marí, que exercí com a interina entre maig de 1937 i la fi de la guerra; Francisco Bolufer i la seua esposa Restituta González, que tenien la seua plaça a la localitat de Biar; el cursetista de 1936 Vicente Pascual, pobler amb plaça interina a Benissa, i el jove falangista J. María Bolufer, que en el moment que es va produir el colp d’estat estudiava Magisteri sota l’avançat Pla Professional republicà) cap va ser sospitós ni sancionat, fet que contrasta amb el conjunt de la comarca de la Marina Alta.
La purga franquista en la administración pública partiendo del caso poblero
El estudio ‘La repressió administrativa i professional en temps de pau: depuració i purga ideològica. El cas del Poble Nou de Benitatxell’, del catedrático Wilson Ferrús, ha sido elegido el trabajo ganador del Premio de Investigación Puig Llorença 2022.
Se trata de un trabajo de investigación sobre la represión política e institucional en la administración pública contra funcionarios y trabajadores públicos una vez acabada la guerra e instaurado el régimen franquista.
Tal y como indica Ferrús, “hemos tratado de constatar que, una vez finalizada la guerra, no se posibilitó ni se pretendió el fin de la represión y de la violencia, no se dejó de castigar, depurar, purgar; y no cesó en ningún momento la actitud de revancha ni de venganza”. En la administración pública concretamente, que es sobre lo que versa principalmente este estudio, se edificó una práctica con la cual, según el estudio, “se premiaba a los adictos al Glorioso Movimiento Nacional y se condenaba a la miseria económica y social y el ostracismo más absoluto a los funcionarios y trabajadores públicos considerados enemigos del nuevo régimen”.
En El Poble Nou, esa depuración, que tenía que hacerse efectiva antes del 31 de diciembre de 1939, queda constatada en las actas de las primeras sesiones celebradas por el nuevo Ayuntamiento franquista. Es decir, hay constancia de que se llevó a cabo, pero no se han encontrado los expedientes de depuración.
Ferrús destaca la dimisión de Joaquín Marqués, oficial de secretaría desde 1937. “Una evidente autodepuración”, indica el autor, de una persona que formaba parte del Comité de Enlace en representación del Partido Socialista. Una víctima, pues,
de la represión profesional franquista que también se tendrá que enfrentar a un tribunal militar y a quien Ferrús le dedica un apartado específico.
El trabajo también constata que, como en otros muchos pueblos pequeños de carácter rural, los cambios y progresos de la República no llegaron. A nivel ideológico, social y cultural todo continuó igual. Las administraciones siguieron, durante el periodo republicano, con la única excepción de la etapa bélica, gobernadas por los mismos pequeños propietarios procedentes de la derecha tradicional, conservadora y clerical, que nunca habían formado parte de Falange ni del fascismo histórico, hecho que justifica que no se produjera una violencia y una purga excesiva en la administración local los primeros años del franquismo.
Después de la guerra, los descendentes de la vieja estructura caciquil que había ostentado el poder vuelven a recuperar el poder político municipal, ahora encuadrados dentro del partido único franquista.
En cuanto a los maestros, el estudio constata que no se produjo ninguna sanción como resultado del proceso de depuración. De los siete maestros estudiados vinculados a la localidad (Jesusa Bolufer y Vicente Llobell, con plaza en propiedad en El Poble Nou; Dolores Marí, que ejerció como interina entre mayo de 1937 y el fin de la guerra; Francisco Bolufer y su esposa Restituta González, que tenían su plaza en la localidad de Biar; el cursillista de 1936 Vicente Pascual, poblero con plaza interina en Benissa, y el joven falangista J. María Bolufer, que en el momento que se produjo el golpe de estado estudiaba Magisterio bajo el avanzado Plan Profesional republicano) ninguno fue sospechoso ni sancionado, hecho que contrasta con el conjunto de la comarca de la Marina Alta.
The Francoist purge in the public administration based on the case of the town of El Poble Nou
The study ‘La repressió administrativa i professional en temps de pau: depuració i purga ideològica. El cas del Poble Nou de Benitatxell’, by Professor Wilson Ferrús, has been chosen as the winner of the Puig Llorença 2022 Research Award.
This is a research work on political and institutional repression in the public administration against civil servants and public workers once the war was over and Franco’s regime was in place. As Ferrús points out, “we have tried to establish that, once the war was over, it was neither possible nor
minutes of the first sessions held by the new Francoist Council. In other words, there is evidence that it was carried out, but the purge files have not been found.
Ferrús highlights the resignation of Joaquín Marqués, a secretarial officer since 1937. “An obvious self-purge”, the author points out, of a person who was a member of the Liaison Committee representing the Socialist Party. A victim, then, of Franco’s professional repression who also had to face a military tribunal and to whom Ferrús devotes a specific section.
The study also finds that, as in many other small rural towns, the changes and progress of the Republic did not come. At the ideological, social and cultural levels, everything remained the same. The administrations continued, during the Republican period, with the only exception of the war period, to be
intended to put an end to the repression and violence, the punishments, purges and cleansing did not cease, and the attitude of revenge and vengeance did not stop at any time”. In the public administration in particular, which is the main focus of this study, a practice was built up whereby, according to the study, “those who were addicted to the Glorious National Movement were rewarded and those civil servants and public workers considered enemies of the new regime were condemned to economic and social misery and absolute ostracism”. At El Poble Nou, this purge, which had to be carried out before December 31st, 1939, is recorded in the
governed by the same small landowners from the traditional, conservative and clerical right, who had never been part of the Falange or historical fascism, a fact which justifies why there was no excessive violence and purge in the local administration during the first years of Franco’s dictatorship. After the war, the descendants of the old cacique structure that had held power regained municipal political power, now within the framework of Franco’s single party. As for the teachers, the study found that no sanctions were imposed as a result of the purge process. Of the seven teachers studied who were linked to the town (Jesusa Bolufer and Vicente
Llobell, with a position at El Poble Nou; Dolores Marí, who worked as an intern between May 1937 and the end of the war; Francisco Bolufer and his wife Restituta González, who had their position in the town of Biar; the 1936 trainee Vicente Pascual, from El Poble Nou with a position as an intern in Benissa, and the young Falangist J. María Bolufer, who at the time of the coup d’état was studying to become a teacher under the advanced Republican Professional Plan) none of them were suspected or punished, a fact that contrasts with the whole of La Marina Alta region.
Francos Säuberung in der öffentlichen Verwaltung am Beispiel von Benitatxell
Die Studie “La repressió administrativa i professional en temps de pau: depuració i purga ideològica. El cas del Poble Nou de Benitatxell” („Administrative und berufliche Repression in Friedenszeiten: die ideologische Säuberung. Der Fall von Benitaxell“) von Professor Wilson Ferrús wurde zum Gewinner des Puig Llorença 2022 Research Award gekürt. Es handelt sich um eine Forschungsarbeit über die politischen und institutionellen Repressionen in der öffentlichen Verwaltung gegen Beamte und Angestellte des öffentlichen Dienstes nach dem Ende des Bürgerkrieges und der Errichtung des Franco-Regimes.
Wie Ferrús betont, “haben wir versucht zu bestätigen, dass nach dem Ende des Krieges ein Ende der Repression und der Gewalt weder möglich noch vorgetäuscht war, dass die Bestrafungen, die Repression und Säuberungen nicht aufhörten und dass die Haltung der Rache und Vergeltung zu keiner Zeit aufhörte”. Speziell in der öffentlichen
Verwaltung, die im Mittelpunkt dieser Studie steht, wurde eine Praxis aufgebaut, nach der, wie es in der Studie heißt, “diejenigen, die der glorreichen nationalen Bewegung anhingen, belohnt wurden und diejenigen Beamten und öffentlichen Angestellten, die als Feinde des neuen Regimes galten, zu wirtschaftlichem und sozialem Elend und absolutem Ausschluss verurteilt wurden”.
In Poble Nou ist diese Säuberung, die bis zum 31. Dezember 1939 durchgeführt werden musste, in den Protokollen der ersten Sitzungen des neuen franquistischen Stadtrats vermerkt. Es gibt also Beweise dafür, dass sie durchgeführt wurde, aber die Akten der Säuberung wurden nicht gefunden. Ferrús weist auf den Rücktritt von Joaquín Marqués hin, der seit 1937 im Sekretariat tätig war. “Eine offensichtliche Selbstsäuberung”, so der Autor, von einer Person, die Mitglied des Verbindungsausschusses der Sozialistischen Partei war. Ein Opfer der professionellen Repressionen Francos also, das sich auch einem Militärgericht stellen musste und dem Ferrús ein eigenes Kapitel widmet.
Das Werk zeigt auch, dass wie in vielen anderen ländlichen Kleinstädten die Veränderungen und der Fortschritt der Republik nicht eintraten. Auf ideologischer, sozialer und kultureller Ebene blieb alles beim Alten. Die Verwaltungen wurden während der republikanischen Periode, mit Ausnahme der Kriegszeit, weiterhin von denselben Kleingrun dbesitzern der traditionellen, konservativen und klerikalen Rechten regiert, die nie Teil der Falange oder des historischen Faschismus gewesen waren, eine Tatsache, die erklärt, warum es in den ersten Jahren des Franco-Regimes keine exzessive Gewalt und Säuberung in der lokalen Verwaltung gab. Nach dem Krieg erlangten die Nachkommen der alten Kazikenstruktur, die die Macht innehatte, die kommunalpolitische Macht zurück, nun im Rahmen der Einheitspartei Francos.
Was die Lehrer anbelangt, so ergab die Studie, dass im Zuge der Säuberungsaktionen keine Sanktionen verhängt wurden. Von den sieben untersuchten Lehrern, die mit der Stadt verbunden waren (Jesusa Bolufer und Vicente Llobell mit einer Stelle in Poble Nou; Dolores Marí, die zwischen Mai 1937 und Kriegsende als Aushilfslehrerin tätig war; Francisco Bolufer und seine Frau Restituta González, die ihre Stelle in der Stadt Biar hatten; der Praktikant Vicente Pascual von 1936 aus Poble Nou mit einer Aushilfsstelle in Benissa und der junge Falangist J. María Bolufer, der zum Zeitpunkt des Staatsstreichs im Rahmen des fortschrittlichen republikanischen Berufsprogramms ein Lehramtsstudium absolvierte) wurde keiner von ihnen verdächtigt oder bestraft, eine Tatsache, die im Gegensatz zur gesamten Region Marina Alta steht.
Fem Poble
V Concurs de micropoemes ‘El Poble Nou en vers’
1r premi, modalitat adults:
Foraster
No es fácil
Venir de fuera, Integrarse, acoplarse...
Però si vols Pots.
Charlotte Cripps
2n premi, modalitat juvenil:
Recién te veo, amigo
No sentir la nada
Mi persona es acompañada
Me hace sentir amada.
Ven viejo amigo ahora estoy contigo me revoluciono y estoy encantada.
Naia Hasfort Ortiz
1r premi, modalitat juvenil:
Mariposas
Mariposas que vuelan, regalando la alegría, su suave vuelo en el aire, en el cielo me traen esperanza y felicidad.
Alessandra Madrid Mayora
3r premi, modalitat juvenil:
Enamorado
Cuando entraste por la puerta me enamoré de tu coleta suelta y de tu ropa azul y verde. La cabeza se me pierde.
Elián El Abdi Pascual
Mirades
Una nit de juliol, per África Marqués.
Existeix un poble en el qual, durant certs dies de juliol, es viu de dia i de nit. Eixos moments estan plens de màgia i folklore. Tot comença en eixir el sol: la pólvora i el metall de les campanes s’encarreguen d’anunciar el començament de les festivitats. Quan el poble ha despertat apareixen pels carrers alguns dels seus habitants, vestits amb vestidures úniques i diferents; algunes persones porten preciosos davantals brodats i plens de lluentor i altres jupetins florejats de diferents colors. Tots ells passegen, acompanyats de música, que hipnotitza a la resta del poble per a unir-se a la xerinola.
La melodia no tarda a fer efecte i moltes persones segueixen a la comparsa, que arriba a poc a poc fins al punt més alt del poble, en el qual hi ha construït un temple per a venerar diverses figures. Allí es duu a terme una emotiva cerimònia amb càntics, que finalitza per a passar al festí, eixe meravellós i esperat festí en el qual tothom comparteix el mateix plat d’una recepta tradicional mentre la música (esta vegada d’un altre gènere) continua sonant.
Quan ja no queda menjar, el cos nota que és moment de descansar. La majoria de les persones que formen part de la festa es retiren per a recuperar energia.
El poble es queda en silenci unes hores i cobra de nou vida quan se’n va la llum. Els habitants, amb els records de la jornada més nítids gràcies al somni reparador, tornen a tindre forces per a continuar amb una altra part de les celebracions, una mica diferents a les diürnes: es balla, es canta i es creen mil experiències més. Després d’hores de moviments i connexió, quan tot acaba, és moment d’hibernar i reviure en somni eixes nits d’estiu de festa i memòria.
Una noche de julio, por África Marqués.
Existe un pueblo en el que, durante ciertos días de julio, se vive de día y de noche. Esos momentos están llenos de magia y folklore. Todo comienza al salir el sol: la pólvora y el metal de las campanas se encargan de anunciar el comienzo de las festividades. En cuanto el pueblo ha despertado aparecen
por las calles algunos de sus habitantes, vestidos con ropajes únicos y distintos; algunas personas llevan preciosos delantales bordados y llenos de brillo y otras chalecos floreados de distintos colores. Todos ellos pasean, acompañados de música, que hipnotiza al resto del pueblo para unirse al jolgorio.
La melodía no tarda en hacer efecto y muchas personas siguen a la comparsa, que llega poco a poco hasta el punto más alto del pueblo, en el que hay construido un templo para venerar varias figuras. Allí se lleva a cabo una emotiva ceremonia con cánticos, que finaliza para pasar al festín, ese maravilloso y esperado festín en el que todo el mundo comparte el mismo plato de una receta tradicional mientras la música (esta vez de otro género) continúa sonando. Cuando ya no queda comida, el cuerpo nota que es momento de descansar. La mayoría de las personas que forman parte de la fiesta se retiran para recuperar energía. El pueblo se queda en silencio unas horas y cobra de nuevo vida cuando se va la luz. Los habitantes, con los recuerdos de la jornada más nítidos gracias al sueño reparador, vuelven a tener fuerzas para continuar con otra parte de las celebraciones, un poco diferentes a las diurnas: se baila, se canta y se crean mil experiencias más. Tras horas de movimientos y conexión, cuando todo acaba, es momento de hibernar y revivir en sueños esas noches de verano de fiesta y memoria.
A night in July,
by África Marqués.
There is a town where, during certain days in July, life goes on day and night. These moments are full of magic and folklore. It all starts at sunrise: gunpowder and the sound of the bells announcing the beginning of the festivities. As soon as the town wakes up, some of its inhabitants appear in the streets, dressed in unique and different costumes; some people wear beautiful embroidered aprons full of glitter, others wear flowered waistcoats of different colours. They all walk along, accompanied by music, which hypnotises the rest of the town to join in the fun.
The melody soon takes effect and lots of people follow the troupe, which gradually reaches the highest point of the town, where a temple has been built to venerate several figures. There, a moving ceremony with chants takes place, ending for the feast, that wonderful and long-awaited feast in which everyone shares the same dish of a traditional recipe while the music (this time of a different genre) continues playing. When there is no more food left, alcorrent |
the body realises that it is time to rest. Most of the people taking part in the festivity retire to recover their energy.
The town falls silent for a few hours and comes to life again when the lights go out. The inhabitants, with their memories of the day clearer thanks to the restful sleep, regain their strength to continue with another part of the celebrations, a little different from the daytime ones: dancing, singing and a thousand other experiences are created. After hours of movement and connection, when it’s all over, it’s time to hibernate and relive in dreams those summer nights of celebration and memory.
Eine
Nacht im Juli, von África Marqués.
Es gibt einen Ort, in dem an bestimmten Tagen im Juli das Leben Tag und Nacht weitergeht. Diese Momente sind voll von Zauber und Folklore. Alles beginnt bei Sonnenaufgang: Schießpulver und Glockengeläut kündigen den Beginn der Feierlichkeiten an. Sobald der Ort erwacht ist, erscheinen einige seiner Bewohner in den Straßen, gekleidet in einzigartige und unterschiedliche Kostüme; einige Leute tragen wunderschöne bestickte Schürzen voller Glitzer, andere tragen geblümte Westen in verschiedenen Farben. Sie alle schlendern durch die Straßen, begleitet von Musik, die den Rest des Dorfes in ihren Bann zieht und zum Mitmachen animiert.
Die Melodie entfaltet bald ihre Wirkung und viele Menschen folgen der Truppe, die nach und nach den höchsten Punkt des Dorfes erreicht, wo ein Tempel zur Verehrung verschiedener Figuren errichtet wurde. Dort findet eine bewegende Zeremonie mit Gesängen statt, die mit dem Festmahl endet, jenem wunderbaren und lang erwarteten Festmahl, bei dem alle dasselbe Gericht nach einem traditionellen Rezept essen, während die Musik (diesmal eines anderen Genres) weiterläuft. Wenn kein Essen mehr übrig ist, spürt der Körper, dass es Zeit ist, sich auszuruhen. Die meisten Teilnehmer des Festes ziehen sich zurück, um sich zu erholen.
Der Ort verstummt für einige Stunden und erwacht wieder zum Leben, wenn die Lichter erlöschen. Die Bewohner, deren Erinnerungen an den Tag dank des erholsamen Schlafs klarer sind, schöpfen neue Kraft, um mit einem anderen Teil der Feierlichkeiten fortzufahren, der sich von dem des Tages ein wenig unterscheidet: Es wird getanzt, gesungen und tausend andere Erlebnisse werden genossen. Nach Stunden der Bewegung und des Miteinanders ist es an der Zeit, in den Winterschlaf zu gehen und die Sommernächte voller Feste und Erinnerungen im Traum wieder aufleben zu lassen.
Per a tots els públics
Para todos los públicos
El Poble Nou de Benitatxell
RUTA URBANA LES NOSTRES MARES
RUTA URBANA NUESTRAS MADRES
dimecres 12, 19 i 26 juliol 2023
miércoles 12, 19 y 26 julio 2023
dimecres 9 i 16 agost 2023
miércoles 9 i 16 agosto 2023
10.30 h · TOURIST INFO (C. del Mercat, 1)
RUTA ABIAR
ENTRE CONTRABANDISTES, BRUIXES I BANDOLERS
RUTA ABIAR
ENTRE CONTRABANDISTAS, BRUJAS Y BANDOLEROS
dimecres 30 agost 2023 miércoles 30 agosto 2023
18.30 h · POUS DE L’ABIAR
Inscripcions prèvies a l’Oficina de Turisme, al correu turisme@elpoblenoudebenitatxell.com o cridant al 966 49 35 46
Inscripciones previas en la Oficina de Turismo, en el correo turisme@elpoblenoudebenitatxell.com o llamando al 966 49 35 46
Programació de festes
