alCorrent Tardor 2023

Actualitat

Entrevista

Fotonotícies

Descobreix

Fem poble

Mirades

Actualitat

325 ANIVERSARI MUNICIPI

Benitatxell reuneix a tots els seus alcaldes, regidors i jutges de pau per a commemorar el 325 aniversari de la constitució del municipi

El dissabte 22 de juliol va ser un dia especial per als veïns i veïnes del Poble Nou de Benitatxell. A més de ser el dia de la patrona, Santa Maria Magdalena, es va commemorar el 325 aniversari de la constitució oficial de la vila.

Tal com recull l’historiador Miquel Almenara en un article del llibre de festes, els dies 4 i 5 de gener de 1698, El Poble Nou de Benitatxell es va constituir com a entitat jurídica i, per tant, com a poble de manera oficial. La localitat va heretar les arrels de dos alqueries andalusines anteriors que portaven molts anys despoblades: Benitatxell i l’Abiar.

Així, es va constituir en municipi com a “universitat de veïns”. En l’acta de fundació se li va donar el nom de Benitagell (en valencià) i Benitachell (en castellà), però els pobles del veïnat van començar a denominar-lo El Poble Nou, i així va quedar com El Poble Nou de Benitatxell.

Per a celebrar esta efemèride, l’Ajuntament va convidar a participar tots els alcaldes, alcaldesses, jutges de pau, regidors i regidores de la història recent del municipi. Es van congregar al carrer Llebeig, on l’actual alcalde, Miguel Ángel García, va presidir un brindis en honor a tots els dirigents que, d’una manera o una altra, han ajudat a conformar el poble que és hui El Poble Nou de Benitatxell. A més, va llegir unes paraules escrites pel regidor més longeu, Miguel Ortolà Devesa. Després, van immortalitzar l’acte amb una foto de família a l’església.

Benitatxell reúne a todos sus alcaldes, concejales y jueces de paz para conmemorar el 325 aniversario de la constitución del municipio

El sábado 22 de julio fue un día especial para los vecinos y vecinas de El Poble Nou de Benitatxell. Además de ser el día de la patrona, Santa María Magdalena, se conmemoró el 325 aniversario de la constitución oficial de la villa.

Tal y como recoge el historiador Miquel Almenara en un artículo del libro de fiestas, los días 4 y 5 de

de enero de 1698, El Poble Nou de Benitatxell se constituyó como entidad jurídica y, por tanto, como pueblo de forma oficial. La localidad heredó las raíces de dos alquerías andalusís anteriores que llevaban muchos años despobladas: Benitatxell y l’Abiar.

Así, se constituyó en municipio como “universidad de vecinos”. En el acta de fundación se le dio el nombre de Benitagell (en valenciano) y Benitachell (en castellano), pero los pueblos del vecindario empezaron a denominarlo El Poble Nou, y así quedó como El Poble Nou de Benitatxell.

Para celebrar esta efeméride, el Ayuntamiento invitó a participar a todos los alcaldes, alcaldesas, jueces de paz, concejales y concejalas de la historia reciente del municipio. Se congregaron en la calle Llebeig, donde el actual alcalde, Miguel Ángel García, presidió un brindis en honor a todos los dirigentes que, de una manera u otra, han ayudado a conformar el pueblo que es hoy Benitatxell. Además, leyó unas palabras escritas por el concejal más longevo, Miguel Ortolà Devesa. Después, inmortalizaron el acto con una foto de familia en la iglesia.

Benitatxell gathers all its mayors, councillors and justices of the peace to commemorate the 325th anniversary of the constitution of the municipality

Saturday July 22nd was a special day for the neighbours of El Poble Nou de Benitatxell. As well as being the day of the patron saint, Santa María Magdalena, the 325th anniversary of the official constitution of the town was commemorated. As the historian Miquel Almenara writes in an article in the book of the festivities, on January 4th and

5th of 1698, El Poble Nou de Benitatxell was officially constituted as a legal entity and, therefore, as a town. The town inherited the roots of two previous Andalusian farmhouses that had been depopulated for many years: Benitatxell and l’Abiar. Thus, it became a municipality as a “neighbourhood university”. In the founding act it was given the name Benitagell (in Valencian) and Benitachell (in Castilian), but the neighbouring towns began to call it El Poble Nou, and so it became El Poble Nou de Benitatxell.

To celebrate this event, the Council invited all the mayors, mayorsesses, justices of the peace, and councillors in the recent history of the municipality to participate. They gathered at Llebeig Street, where the current mayor, Miguel Ángel García, presided over a toast in honour of all the leaders who, in one way or another, have helped to shape the town that Benitatxell is today. He also read a few words written by the longest-serving councillor, Miguel Ortolà Devesa. Afterwards, they took a family photo in the church.

Benitatxell versammelt alle Bürgermeister, Ratsmitglieder und Friedensrichter, um den 325. Jahrestag der Gemeindeverfassung zu begehen

Samstag, der 22. Juli, war ein besonderer Tag für die Einwohner von El Poble Nou de Benitatxell. Es war nicht nur der Tag der Schutzpatronin Santa María Magdalena, sondern auch der 325. Jahrestag der offiziellen Verfassung der Stadt.

Wie der Historiker Miquel Almenara in einem Artikel im Festbuch schreibt, wurde El Poble Nou de Benitatxell am 4. und 5. Januar 1698 offiziell als juristische Person und somit als Stadt gegründet. Die Stadt erbte die Wurzeln zweier früherer andalusischer Gehöfte, die seit vielen Jahren entvölkert waren: Benitatxell und l’Abiar.

So wurde sie als Gemeinde als „universidad de vecinos“ („Gemeinde von Nachbarn“) gegründet. In der Gründungsurkunde wurde ihr der Name Benitagell (valencianisch) und Benitachell (kastilisch) gegeben, aber die benachbarten Dörfer begannen, sie El Poble Nou („Der neue Ort“) zu nennen, und so wurde sie zu El Poble Nou de Benitatxell.

Um dieses Ereignis zu feiern, lud das Rathaus alle Bürgermeister, Bürgermeisterinnen, Friedensrichter, Stadträte und Stadträtinnen der jüngeren Geschichte der Gemeinde ein, daran teilzunehmen.

Sie versammelten sich in der Calle Llebeig, wo der derzeitige Bürgermeister Miguel Ángel García einen Toast zu Ehren all jener hielt, die auf die eine oder andere Weise dazu beigetragen haben, Benitatxell zu dem zu machen, was es heute ist. Er verlas auch einige Worte des dienstältesten Ratsmitglieds, Miguel Ortolà Devesa. Anschließend verewigten sie ein Familienfoto in der Kirche.

REPARACIÓ CAMINS

Important inversió de 153.500 euros per a recondicionar la majoria dels camins rurals

L’Ajuntament ha dut a terme una important inversió per a reasfaltar i condicionar la majoria dels camins rurals del municipi que quedaven per reparar. Amb un pressupost de 153.554,59 euros (IVA inclòs), s’han asfaltat els camins de l’Abiar Alt i Les Basses, que fins ara eren de terra; s’han reasfaltat per a la seua millora els camins de la Font, Lluques, La Torreta, La Coma-Breco, Barranc Roig III, Barranc Roig II i La Roca, i s’ha ampliat el camí Barranc Roig.

S’han adequat 3 km i una superfície de quasi 12.000 m² de camins que donen accés a uns 400 residents i usuaris. El 60% de la inversió està finançada amb 94.200 euros de la Conselleria d’Agricultura.

Esta actuació es suma a les d’anys anteriors, com la reparació simple (apedaçaments) dels camins del Barranc Roig, La Roca, Valentins i La Torra en 2020, amb una inversió de 7.500 euros de la Diputació d’Alacant; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco i La Carrasca en 2021, amb 7.000 euros de la Diputació, i La Costa, La Carrasca II i Vista Montaña III amb 41.666 euros de la Diputació. A més, en els pròxims mesos s’executarà la reparació simple i l’apedaçament del camí del Madroñal amb una ajuda de 7.999 euros de la Diputació. Cal destacar també l’ampliació i millora del camí de l’Abiar, on s’han invertit 296.205 euros.

En total, l’Ajuntament suma quasi 514.000 euros en reparacions i adequació de camins rurals els últims tres anys, la qual cosa suposa la renovació de quasi la totalitat d’esta mena de vials en el terme municipal.

Importante inversión de 153.500 euros para reacondicionar la mayoría de los caminos rurales

El Ayuntamiento ha llevado a cabo una importante inversión para reasfaltar y acondicionar la mayoría de los caminos rurales del municipio que quedaban por reparar. Con un presupuesto de 153.554,59 euros (IVA incluido), se han asfaltado los caminos de l’Abiar Alt y Les Basses, que hasta ahora eran de tierra; se han reasfaltado para su mejora los caminos de La Font, Lluques, La Torreta, La Coma-Breco, Breco, Barranc Roig III, Barranc Roig II y La Roca, y se ha ampliado el Camí Barranc Roig.

Se han adecuado 3 km y una superficie de casi 12.000 m2 de caminos que dan acceso a unos 400 residentes y usuarios. El 60% de la inversión está financiada con 94.200 euros de la Conselleria de Agricultura.

Esta actuación se suma a las de años anteriores, como la reparación simple (bacheos) de los caminos del Barranc Roig, La Roca, Valentins y La Torra en 2020, con una inversión de 7.500 euros de la Diputación de Alicante; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco y La Carrasca en 2021, con 7.000 euros de la Diputación, y La Costa, La Carrasca II y Vista Montaña III con 41.666 euros de la Diputación. Además, en los próximos meses se ejecutará la reparación simple y el bacheo del Camí del Madroñal con una ayuda de 7.999 euros de la Diputación. Cabe destacar también la ampliación y mejora del Camí de l’Abiar, donde se han invertido 296.205 euros.

En total, el Ayuntamiento suma casi 514.000 euros en reparaciones y adecuación de caminos rurales los últimos tres años, lo que supone la renovación de casi la totalidad de este tipo de viales en el término municipal.

Significant investment of 153,500 euros to recondition the vast majority of rural ways

The Council has made a major investment to resurface and refurbish most of the rural roads in the municipality that remained to be repaired. With a budget of 153,554.59 euros (VAT included), the roads of l’Abiar Alt and Les Basses, which until now were made of gravel, have been asphalted; the roads of La Font, Lluques, La Torreta, La Coma-Breco, Breco, Barranc Roig III, Barranc Roig II and La Roca have been resurfaced for improvement, and the Camí Barranc Roig has been widened.

Three kilometres and a surface area of almost 12,000 square metres of paths have been adapted, giving access to approximately 400 residents and users. Sixty percent of the investment is financed with 94,200 euros from the Conselleria of Agriculture.

This action is added to those of previous years, such as the simple repair (potholes) of the paths of Barranc Roig, La Roca, Valentins and La Torra in 2020, with an investment of 7,500 euros from the Diputación de Alicante; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco and La Carrasca in 2021, with 7,000 euros from the Diputación, and La Costa, La Carrasca II and Vista Montaña III with 41,666 euros

from the Diputación. In addition, in the upcoming months the simple repair and pothole patching of Camí del Madroñal will be carried out with a subsidy of 7,999 euros from the Diputación. It is also worth mentioning the extension and improvement of the Camí de l’Abiar, where 296,205 euros have been invested.

In total, the Council has invested almost 514,000 euros in repairs and improvements of rural roads in the last three years, which means the renovation of almost all of these types of roads in the municipality.

Bedeutende Investition von 153.500 Euro für die Instandsetzung eines Großteils der Landwege

Die Stadtverwaltung hat eine große Investition getätigt, um die meisten der noch zu reparierenden Landwege der Gemeinde zu erneuern und zu sanieren. Mit einem Budget von 153.554,59 Euro (inkl. MwSt.) wurden die Straßen von l’Abiar Alt und Les Basses, die bisher aus Erde bestanden, asphaltiert; die Straßen von La Font, Lluques, La Torreta, La Coma-Breco, Breco, Barranc Roig III,

Barranc Roig II und La Roca wurden zur Verbesserung neu asphaltiert, und der Camí Barranc Roig wurde verbreitert.

Auf einer Länge von drei Kilometern und einer Fläche von fast 12.000 m2 wurden die Wege angepasst, so dass rund 400 Anwohner und Nutzer Zugang haben. Sechzig Prozent der Investitionen werden mit 94.200 Euro vom regionalen Landwirtschaftsministerium finanziert.

Diese Maßnahme kommt zu denen der vergangenen Jahre hinzu, wie die einfache Ausbesserung (Schlaglöcher) der Wege von Barranc Roig, La Roca, Valentins und La Torra im Jahr 2020, mit einer Investition von 7.500 Euro von der Diputación de Alicante; l’Abiar, Breco, La Coma-Breco und La Carrasca im Jahr 2021, mit 7.000 Euro von der Diputación, und La Costa, La Carrasca II und Vista Montaña III mit 41.666 Euro von der Diputación. Außerdem wird in den kommenden Monaten die einfache Reparatur und das Flicken von Schlaglöchern auf dem Camí del Madroñal mit 7.999 Euro aus der Diputación durchgeführt. Erwähnenswert ist auch die Erweiterung und Verbesserung des Camí de l’Abiar, wo 296.205 Euro investiert wurden.

Insgesamt hat die Stadtverwaltung in den letzten drei Jahren fast 514.000 Euro in die Instandset was die Erneuerung fast aller dieser Straßenarten in der Gemeinde bedeutet.

RENOVACIÓ LLUMINÀRIES LED

Adjudicat el contracte

per a renovar la totalitat de l’enllumenat públic de

Benitatxell amb fons europeus

Benitatxell està a un pas de renovar al complet el seu enllumenat públic i aconseguir una major eficiència energètica. Després d’obtindre una subvenció del IDAE del 85%, l’Ajuntament ha adjudicat recentment el projecte a Elecnor Serveis i Projectes SAU per 463.166,45 euros (IVA inclòs).

S’actuarà sobre 26 dels 37 quadres de comandament que té el municipi i es substituiran 897 lluminàries tradicionals per altres de tecnologia led.

S’estima aconseguir un estalvi energètic del 62%, evitant així salts en els quadres de llum per sobrecàrrega d’energia. A més, esta actuació permetrà esmorteir l’increment en la despesa de llum al consistori, que va passar de destinar 69.336 euros per a pagar la factura de l’enllumenat públic en 2022 a abonar prop de 122.500 euros este 2023, quasi el doble.

Esta és la segona actuació que es durà a terme en el municipi per a reemplaçar els vells fanals per lluminàries led. En 2022 ja es van substituir un total de 355 fanals amb una inversió de 149.907 euros entre el Ivace i el Consistori al 50%.

Des de 2020 és un servei bàsic que l’equip de govern s’ha proposat millorar. Eixe any es va elaborar una auditoria energètica per a conéixer l’estat de tota la instal·lació elèctrica municipal i així poder optar a estes ajudes, que en total sumen quasi 500.000 euros en subvencions.

Adjudicado

el contrato para renovar la totalidad del alumbrado público

de Benitatxell con fondos europeos

Benitatxell está a un paso de renovar al completo su alumbrado público y conseguir una mayor eficiencia energética. Tras obtener una subvención del IDAE del 85%, el Ayuntamiento ha adjudicado recientemente el proyecto a Elecnor Servicios y Proyectos SAU por 463.166,45 euros (IVA incluido).

Se actuará sobre 26 de los 37 cuadros de mando que tiene el municipio y se sustituirán 897 luminarias tradicionales por otras de tecnología led. Se estima conseguir un ahorro energético del 62%, evitando así saltos en los cuadros de luz por sobrecarga de energía. Además, esta actuación permitirá amortiguar el incremento en el gasto de luz al consistorio, que pasó de destinar 69.336 euros para pagar la factura del alumbrado público en 2022 a abonar cerca de 122.500 euros este 2023, casi el doble.

Esta es la segunda actuación que se llevará a cabo en el municipio para reemplazar las viejas farolas por luminarias led. En 2022 ya se sustituyeron un total de 355 farolas con una inversión de 149.907 euros entre el Ivace y el Consistorio al 50%.

Desde 2020 es un servicio básico que el equipo de gobierno se ha propuesto mejorar. Ese año se elaboró una auditoría energética para conocer el estado de toda la instalación eléctrica municipal y así poder optar a estas ayudas, que en total suman casi 500.000 euros en subvenciones.

The contract to renovate all the public lighting of Benitatxell with European funds has been allocated

Benitatxell is one step closer to completely renovate its street lighting and achieve greater energy efficiency. After obtaining an 85% subsidy from the IDAE, the Council recently awarded the project to Elecnor Servicios y Proyectos SAU for 463,166.45 euros (VAT included).

Works will be carried out on 26 of the 37 control panels in the municipality and 897 traditional street lights will be replaced with LED technology. It is estimated that energy savings of 62% will be achieved, thus avoiding power cuts in the switchboards due to energy overload. In addition, this action will allow to cushion the increase in electricity costs for the council, which went from spending 69,336 euros to pay the public

lighting bill in 2022 to paying nearly 122,500 euros in 2023, almost twice the amount.This is the second action to be carried out in the municipality to replace the old streetlights with LED lighting. In 2022, a total of 355 streetlights were already replaced with an investment of 149,907 euros between Ivace and the Council in a 50/50 agreement. Since 2020, this has been a basic service that the government team has set out to improve. That year, an energy audit was carried out to determine the state of the entire municipal electrical installation in order to be eligible for these subsidies, which in total sum up to almost 500,000 euros in subsidies.

Auftrag für die Erneuerung der gesamten Straßenbeleuchtung von Benitatxell mit europäischen Mitteln vergeben

Benitatxell ist einen Schritt davon entfernt, seine Straßenbeleuchtung vollständig zu erneuern und eine höhere Energieeffizienz zu erreichen. Nachdem der Stadtrat einen Zuschuss von 85 % von der IDAE erhalten hatte, vergab es kürzlich den Auftrag an Elecnor Servicios y Proyectos SAU zum Preis von 463.166,45 Euro (einschließlich Mehrwertsteuer).

Die Arbeiten werden an 26 der 37 Schalttafeln in der Gemeinde durchgeführt, und 897 herkömmliche Leuchten werden durch LED-Technik ersetzt. Es wird davon ausgegangen, dass eine Energieeinsparung von 62 % erzielt wird, wodurch Sprünge in den Lichtschalttafeln aufgrund von Energieüberlastung vermieden werden können. Darüber hinaus wird diese Maßnahme den Anstieg der Stromkosten für die Gemeinde abfedern, die von 69.336 Euro für die öffentliche Beleuchtung im Jahr 2022 auf fast 122.500 Euro im Jahr 2023, also fast das Doppelte, gestiegen ist.

Dies ist die zweite Aktion, die in der Gemeinde durchgeführt wird, um die alten Straßenlampen durch LED-Leuchten zu ersetzen. Im Jahr 2022 werden insgesamt 355 Straßenleuchten mit einer Investition von 149.907 Euro ersetzt, die zu 50 % von Ivace und dem Konsistorium getragen wird. Seit 2020 ist dies ein grundlegender Dienst, den das Regierungsteam zu verbessern beabsichtigt. In diesem Jahr wurde ein Energie-Audit durchgeführt, um den Zustand der gesamten kommunalen Elektroinstallation zu ermitteln, um für diese Beihilfe, die sich auf fast 500.000 Euro beläuft, in Frage zu kommen.

BONS CONSUM

La campanya de bons consum, tot un èxit: 1.677 bons esgotats en només un mes

El passat mes d’agost, l’Ajuntament va posar en marxa el lliurament de bons consum amb l’objectiu de recolzar el comerç local i multiplicar el valor de les compres. A pesar que s’havia establit el 10 de novembre com a data límit per a la seua adquisició, a mitjan setembre ja s’havien esgotat.

Cada persona major de 18 anys i empadronada en el municipi pot gaudir de 4 bons: un de 110 euros per a realitzar una compra mínima de 150 euros, un de 70 euros per a una compra superior a 100 euros i dos bons de 20 euros per a una compra superior a 30 euros.

Els comerços adherits són: Aloe Moda, Coaliment Supermercado, Ferrohogar, K-Xuli, Mobles Marqués i Moraig Viajes.

Els bons podran ser consumits fins al 30 de novembre. Per a canviar-los, s’ha d’aportar en l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (C/ de les Escoles, 2) la factura del comerç, el bo a canviar i un número de compte bancari. Este tràmit es pot realitzar fins a l’1 de desembre.

La campaña de bonos consumo, todo un éxito:

1.677 bonos agotados en sólo un mes

El pasado mes de agosto, el Ayuntamiento puso en marcha la entrega de bonos consumo con el objetivo de apoyar el comercio local y multiplicar el valor de las compras. A pesar de que se había establecido el 10 de noviembre como fecha límite para su adquisición, a mediados de septiembre ya se habían agotado.

Cada persona mayor de 18 años y empadronada en el municipio puede disfrutar de 4 bonos: uno de 110 euros para realizar una compra mínima de 150 euros, uno de 70 euros para una compra superior a 100 euros y dos bonos de 20 euros para una compra superior a 30 euros.

Los comercios adheridos son: Aloe Moda, Coaliment Supermercado, Ferrohogar, K-Xuli, Mobles Marqués y Moraig Viajes. Los bonos podrán ser consumidos hasta el 30 de noviembre.

Para canjearlos, se debe aportar en la Oficina de Atención a la Ciudadanía (C/ de les Escoles, 2) la factura del comercio, el bono a canjear y un número de cuenta bancaria. Este trámite se puede realizar hasta el 1 de diciembre.

Consumer voucher campaing, a great success:

1,677 vouchers sold out in only one month

Last August, the Council launched the campaign to give out consumer vouchers with the objective of supporting local businesses and multiplying the value of purchases. Although a deadline for acquiring these vouchers was set for November 10th, by mid-September they had already been sold out.

Each adult over 18 years old and registered in the municipality can enjoy 4 vouchers: one of 110 euros for a minimum purchase of 150 euros, one of 70 euros for a purchase over 100 euros and two vouchers of 20 euros for a purchase over 30.

The participating shops are: Aloe Moda, Coaliment Supermercado, Ferrohogar, K-Xuli, Mobles Marqués and Moraig Viajes.

The vouchers can be used until November 30th. To exchange the vouchers, you must bring the invoice from the shop, the voucher to be exchanged and a bank account number to the Citizens’ Attention Office (Escoles Street, 2). This procedure can be carried out until December 1st.

Die Energiegutschein-Aktion ist ein Erfolg: 1.677 Gutscheine waren in nur einem Monat ausgehändigt

Im August letzten Jahres hat die Stadtverwaltung mit der Ausgabe von Verbrauchsgutscheinen begonnen, um den lokalen Handel zu unterstützen und den Wert der Einkäufe zu vervielfachen. Obwohl die Frist für den Erwerb der Gutscheine auf den 10. November festgesetzt worden war, waren sie bereits Mitte September vollständig vergeben.

Jede Person, die über 18 Jahre alt und in der Gemeinde gemeldet ist, kann vier Gutscheine erhalten: einen in Höhe von 110 Euro für einen Mindesteinkauf von 150 Euro, einen in Höhe von 70 Euro für einen Einkauf über 100 Euro und zwei Gutscheine in Höhe von 20 Euro für einen Einkauf über 30 Euro.

Die teilnehmenden Geschäfte sind: Aloe Moda, Coaliment Supermercado, Ferrohogar, K-Xuli, Mobles Marqués und Moraig Viajes.

Die Gutscheine können bis zum 30. November eingelöst werden. Um sie einzulösen, müssen Sie die Rechnung des Geschäfts, den einzulösenden Gutschein und eine Kontonummer zur Bürgerberatungsstelle (C/ de les Escoles, 2) bringen. Dieses Verfahren kann bis zum 1. Dezember durchgeführt werden.

AUTOBÚS A DEMANDA

Un

autobús a demanda perquè el veïnat de les urbanitzacions puga realitzar gestions en el centre urbà

L’Ajuntament va habilitar el mes de juliol passat un autobús a demanda gratuït que recull al veïnat de les urbanitzacions a la porta de les seues cases. Es tracta d’una prova pilot. L’objectiu d’este nou servei és facilitar a les persones majors, amb mobilitat reduïda o que no disposen de permís de conduir l’accés al centre urbà de la localitat perquè puguen realitzar gestions.

El bus presta servei tots els dimecres i divendres fins a finals d’any. Ix a les 9:00h els dimecres i a les 8:00h els divendres (eixe dia es realitzen anàlisi de sang en el centre mèdic) amb un horari flexible depenent del recorregut i la demanda d’eixe dia. Fa diversos viatges d’anada i tornada durant la jornada fins a les 14:00h.

Les persones interessades poden sol·licitar-lo amb tres dies d’antelació mitjançant instància per seu electrònica o telefonant al 608 012 202.

Hauran d’indicar el nom complet, l’adreça i un telèfon de contacte. També és d’utilitat indicar el motiu de la visita i el lloc, la preferència d’horari i el temps que duraran els tràmits, per a així poder adaptar al màxim els recorreguts i els horaris.

Un autobús a demanda para que el vecindario de las urbanizaciones pueda realizar gestiones en el centro urbano

The bus runs every Wednesday and Friday until the end of the year. It departs at 9:00 am on Wednesdays and at 8:00 am on Fridays (on that day blood tests are carried out at the doctor’s office) with a flexible timetable depending on the route and the demand of that day. It makes several round trips during the day until 2:00 pm.

El Ayuntamiento habilitó el pasado mes de julio un autobús a demanda gratuito que recoge al vecindario de las urbanizaciones en la puerta de sus casas. Se trata de una prueba piloto. El objetivo de este nuevo servicio es facilitar a las personas mayores, con movilidad reducida o que no dispongan de carné de conducir el acceso al centro urbano de la localidad para que puedan realizar gestiones. El bus presta servicio todos los miércoles y viernes hasta finales de año. Sale a las 9:00h los miércoles y a las 8:00h los viernes (ese día se realizan análisis de sangre en el centro médico) con un horario flexible dependiendo del recorrido y la demanda de ese día. Hace varios viajes de ida y vuelta durante la jornada hasta las 14:00h.

Las personas interesadas pueden solicitarlo con tres días de antelación mediante instancia por sede electrónica o llamando al teléfono 608 012 202. Deberán indicar el nombre completo, la dirección y un teléfono de contacto. También es de utilidad indicar el motivo de la visita y el lugar, la preferencia de horario y el tiempo que van a durar los trámites, para así poder adaptar al máximo los recorridos y los horarios.

A bus on demand so that the residents of the urbanisations can carry out formalities in the town centre

Last July, the Council set up a free bus on demand that picks up the residents of the urbanisations at the door of their homes. This is a pilot test. The objective of this new service is to make it easier for the elderly people, people with reduced mobility or those who do not have a driving license to get to the town centre so that they can carry out formalities.

Those interested can apply three days in advance by submitting a request online or by calling 608 012 202. They must provide their full name, address and a contact telephone number. It is also useful to indicate the reason for the visit and the place, the preferred timetable and the time the procedures will take, in order to be able to adapt the routes and timetables as far as possible.

Ein Bus auf Abruf eingerichtet, damit die Bewohner der Urbanisationen ihre Formalitäten im Stadtzentrum erledigen können

Im Juli letzten Jahres richtete der Stadtrat einen kostenlosen Shuttle-Bus auf Abruf ein, der die Bewohner der Urbanisationen an ihrer Haustür abholt. Es handelt sich um einen Pilotversuch. Ziel dieses neuen Dienstes ist es, älteren Menschen, Personen mit eingeschränkter Mobilität oder Personen, die keinen Führerschein besitzen, die Fahrt ins Stadtzentrum zu erleichtern, damit sie dort ihre Formalitäten erledigen können.

Der Bus verkehrt bis Ende des Jahres jeden Mittwoch und Freitag. Er fährt mittwochs um 9.00 Uhr und freitags um 8.00 Uhr ab (an diesem Tag werden im medizinischen Zentrum Bluttests durchgeführt), wobei der Fahrplan je nach Strecke und Nachfrage an diesem Tag flexibel ist. Der Bus fährt mehrmals am Tag bis 14:00 Uhr hin und her.

Interessenten können sich drei Tage im Voraus online oder telefonisch unter der Nummer 608 012 202 anmelden und müssen ihren vollständigen Namen, ihre Adresse und eine Kontakttelefonnummer angeben. Außerdem ist es sinnvoll, den Grund des Besuchs und den Ort, den bevorzugten Fahrplan und die Dauer der Verfahren anzugeben, damit die Routen und Fahrpläne so weit wie möglich angepasst werden können.

Entrevista

“Farem que el futbol femení cresca a Benitatxell de la manera més sana i esportiva possible”

El futbol femení va arribar per a quedar-se l’any passat al Poble Nou de Benitatxell. Moltes de les xiquetes que jugaven en equips mixtos de l’escola municipal demanaven un equip femení per a poder jugar amb les seues companyes més enllà dels 13 anys, que és l’edat màxima permesa per la Federació Valenciana. Llavors, l’Ajuntament i l’escola municipal van decidir apostar per elles i crear un equip femení. Parlem amb algunes de les components, la seua entrenadora, Gabriela Colomer, i el coordinador de l’escola, Celso Alcázar.

L’equip de futbol femení es va formar oficialment l’any passat, però ja portàveu un temps ideant este projecte.

Les xiques que teníem jugant en equips mixtos ja ens demanaven jugar soles. Vam iniciar converses amb xiquetes perquè volien separar-se dels xiquets, per a jugar independents elles soles, i llavors vam començar a crear uns grups de WhatsApp i a difondre-ho en col·legis, classes extraescolars, etc. Al principi vam reclutar a unes 8 o 9 xiques, i va ser quan vam iniciar l’equip. Vam aconseguir acabar la temporada amb 21 xiques.

Vos heu trobat amb alguna trava o impediment?

Som un poble xicotet, i és molt difícil trobar un grup de xiquetes de la mateixa edat per a jugar en la mateixa categoria. Sí que és veritat que tenim bastants xiquetes, però d’edats molt diverses.

I per a jugar en una lliga han de tindre totes màxim un any de diferència.

Quina és la situació actual de l’equip?

L’any passat anàvem a jugar en la lliga local d’Acydma. Érem cinc equips: Pedreguer, Ondara, Oliva, Benissa i El Poble Nou de Benitatxell, però dos d’ells es van tirar arrere. Ara mateix no podem federar l’equip perquè les xiques són de categories diferents, i tampoc s’ha fet la lliga local perquè no té sentit una lliga amb només tres equips. De moment, esta temporada celebrarem un o dos partits amistosos al mes amb els equips que queden, i fins i tot amb altres federats com Benissa.

Quina és la vostra màxima aspiració en el futbol?

Jugar en l’Atlètic de Madrid; jugar en un equip gran.

En un pla més general, per què creieu que tradicionalment el futbol femení ha tingut tan poc suport a Espanya?

Potser no tenim la costum d’apuntar a les xiquetes al futbol. Molts xiquets estan ja des del mes de juny dient-los al seu pare o a la seua mare que els apunten. Es tornen bojos per jugar. En canvi, les xiques estem en eixe procés que elles mateixes s’animen i demanen que les apunten.

De manera personal (Gabriela Colomer), he vist l’evolució del futbol femení. Quan vaig començar estava sola, no hi havia més xiques. Era jo contra tots els meus amics. Vaig tindre sort i em van acollir bé. Vaig jugar al Poble Nou de Benitatxell fins al màxim que es permetia, Infantil. En aquell moment, fa quasi 15 anys, ni la coordinació de l’escola ni l’Ajuntament es plantejaven la possibilitat de crear un equip femení. Això era impensable, el més a prop que hi havia era Dénia i després ja Benidorm.

Després, quan ja no vaig poder jugar amb els xics, me’n vaig anar a Teulada, però vaig haver de passar-me al futbol sala perquè per a futbol no hi havia suficients xiquetes. Més tard, me’n vaig anar a Benissa, que era un equip més consolidat. Ja portem uns quants anys lluitant per a quedar-nos. Juguem en la Lliga Valenta, en Primera Regional, però de la Marina Alta, a part de Benissa, només està El Verger, que ara s’ha desfet i ha passat a Ondara. Ja està.

Pot ser degut també a una falta de visibilitat en els grans mitjans de comunicació?

El futbol femení és recent. La federació espanyola fa tan sols quatre anys que ha creat lligues femenines. N’hi ha, però no es veuen, no es televisen. S’ha vist el mundial i gràcies.

En canvi, el futbol masculí té una tradició i una trajectòria més llarga. Arribarà un moment en el qual el futbol femení s’iguale, en què hi haja un volum molt gran de xiquetes i xiques que vulguen jugar i hi haja, sobretot, equips als quals es puguen apuntar per a poder crear, a la vegada, més lligues.

Ara estan tots els mitjans de comunicació parlant del futbol femení. En part, i desgraciadament, per la polèmica del bes i no per allò realment important, que és el seu triomf en el mundial. Però, al cap i a la fi, s’està parlant de futbol femení en tots els canals i en prime time, cosa que fa uns anys era impensable. I això és el que fa falta per a donar-li un impuls més. Les més menudes ho veuen en xarxes socials, en Tik tok o Instagram, i és una cosa molt positiva, perquè tenen referents.

Quina opinió teniu del que ha passat amb la polèmica del bes al mundial?

Està malament, però s’hauria de parlar més del mundial que d’això.

Com és d’important tindre referents?

Jo amb 10 anys no tenia cap referent femenina. Les xiquetes, si no veuen que hi ha altres xiques que juguen al futbol és complicat que vulguen jugar. El triomf de la selecció al mundial femení marcarà un abans i un després per a les xiques.

Quines són les vostres referents?

Jo veig el futbol masculí, però vaig començar a veure el mundial femení. Ens agraden Alexia Putellas, Aitana Bonmatí…

Hi ha hagut avanços en els últims anys?

Des de la part administrativa (Celso Alcázar) veig que s’estan generant cada vegada més facilitats. El futbol femení és molt recent. Crec que en tres o quatre anys arribarà a un nivell de popularitat molt alt. Igual no a equiparar-se amb el masculí, perquè la massa social és més gran i té molts més anys de tradició a la seua esquena, però crec que no hauré d’estar preocupat perquè tinguem només cinc xiquetes per a formar un equip. Espere vore arribar el moment en el qual haja de dir als pares i mares que no tinc buit.

Nosaltres, Benissa i tots els pobles que estem promovent el futbol femení des de les escoles municipals esperem això. No vull tirar-nos flors, però que El Poble Nou de Benitatxell, que és un municipi de poc més de 4.000 habitants, tinga un equip femení i aposte per ell, i altres municipis més grans com Teulada, de quasi 12.000 habitants; o Xàbia, de més de 28.000, no tinguen… parla bastant bé del nostre municipi i del seu Ajuntament.

Quins són els plans de futur per al futbol femení al Poble Nou de Benitatxell?

La idea és arribar a crear dos o tres equips femenins de diferents categories: Infantil, Cadet i Aleví, potser. Que elles puguen jugar amb xiques i, a més, de la seua mateixa edat. Ara mateix, el problema és únicament de nombre de persones. No hi ha un altre. Voluntat i desig no falten. Així que animem a totes les xiquetes, tant de Benitatxell com de pobles veïns, al fet que s’unisquen. Que vinguen i pregunten. Que proven d’entrenar amb nosaltres.

Gabriela: com a jugadora i natural del Poble Nou de Benitatxell, què suposa per a tu entrenar al primer equip femení del teu poble?

Jo vaig començar en este camp, que encara era de terra, jugant amb xics. Després de la meua trajectòria, d’haver d’anar-me’n fora per a poder continuar jugant, per a mi és un orgull i estic molt contenta que a les xiquetes d’ara se’ls brinde esta oportunitat. Em sembla molt important que el municipi haja sigut pioner en apostar pel futbol femení i estic molt agraïda que hagen pensat en mi per a aquest repte. Estic encantada de dirigir-les i espere fer-ho tan bé com siga possible. Entre totes, farem que el futbol femení cresca de la manera més sana i esportiva possible.

“Haremos que el fútbol femenino crezca en Benitatxell de la manera más sana y deportiva posible”

El fútbol femenino llegó para quedarse el pasado año a El Poble Nou de Benitatxell. Muchas de las niñas que jugaban en equipos mixtos de la escuela municipal pedían un equipo femenino para poder jugar con sus compañeras más allá de los 13 años, que es la edad máxima permitida por la Federación Valenciana. Entonces el Ayuntamiento y la escuela municipal decidieron apostar por ellas y crear un equipo femenino. Hablamos con algunas de las componentes, su entrenadora, Gabriela Colomer, y el coordinador de la escuela, Celso Alcázar.

El equipo de fútbol femenino se formó oficialmente el año pasado, pero ya llevabais un tiempo ideando este proyecto. Las chicas que teníamos jugando en equipos mixtos ya nos pedían jugar solas. Iniciamos conversaciones con niñas porque querían separarse de los niños, para jugar independientes ellas solas, y entonces empezamos a crear unos grupos de WhatsApp y a difundirlo en colegios, clases extraescolares, etc. Al principio reclutamos a unas 8 o 9 chicas, y fue cuando iniciamos el equipo. Logramos terminar la temporada con 21 chicas.

¿Os habéis encontrado con alguna traba o impedimento?

Somos un pueblo pequeño, y es muy difícil encontrar un grupo de niñas de la misma edad para jugar en la misma categoría. Sí que es verdad que tenemos bastantes niñas, pero de edades muy diversas. Y para jugar en una liga deben tener todas máximo un año de diferencia.

¿Cuál es la situación actual del equipo?

El año pasado íbamos a jugar en la liga local de Acydma. Éramos cinco equipos: Pedreguer, Ondara, Oliva, Benissa y El Poble Nou de Benitatxell, pero dos de ellos se echaron atrás. Ahora mismo no podemos federar el equipo porque las chicas son de categorías diferentes, y tampoco se ha hecho la liga local porque no tiene sentido una liga con sólo tres equipos. De momento, esta temporada vamos a celebrar uno o dos partidos amistosos al mes con los equipos que quedan, e incluso con otros federados como Benissa.

¿Cuál es vuestra máxima aspiración en el fútbol?

Jugar en el Atlético de Madrid; jugar en un equipo grande.

En un plano más general, ¿por qué creéis que tradicionalmente el fútbol femenino ha tenido tan poco apoyo en España?

Quizá no tenemos la costumbre de apuntar a las niñas al fútbol. Muchos niños están ya desde el mes de junio diciéndoles a su padre o a su madre que los apunten. Se vuelven locos por jugar. En cambio, las chicas estamos en ese proceso de que ellas mismas se animen y pidan que les apunten. De forma personal (Gabriela Colomer), he visto la evolución del fútbol femenino. Cuando empecé estaba sola, no había más chicas. Era yo contra todos mis amigos. Tuve suerte y me acogieron bien. Jugué en Benitatxell hasta el máximo que se permitía, Infantil. En aquel momento, hace casi 15 años, ni

la coordinación de la escuela ni el Ayuntamiento se planteaban siquiera la posibilidad de crear un equipo femenino. Eso era impensable, lo más cerca que había era Dénia y luego ya Benidorm. Después, cuando ya no pude jugar con los chicos, me fui a Teulada, pero tuve que pasarme al fútbol sala porque para fútbol no había suficientes niñas. Más tarde, me fui a Benissa, que era un equipo más consolidado. Ya llevamos unos cuantos años luchando por quedarnos. Jugamos en la Liga Valenta, en Primera Regional, pero de la Marina Alta, aparte de Benissa, sólo está El Verger, que ahora se ha deshecho y ha pasado a Ondara. Ya está.

¿Puede ser debido también a una falta de visibilidad en los grandes medios de comunicación?

El fútbol femenino es reciente. La federación española hace tan sólo cuatro años que ha creado ligas femeninas. Las hay, pero no se ven, no se televisan. Se ha visto el mundial y gracias.

En cambio, el fútbol masculino tiene una tradición y una trayectoria más larga. Llegará un momento en el que el fútbol femenino se iguale, en que haya un volumen muy grande de niñas y chicas que quieran jugar y haya, sobre todo, equipos a los que se puedan apuntar para poder crear a su vez más ligas. Ahora están todos los medios de comunicación hablando del fútbol femenino. En parte, y desgraciadamente, por la polémica del beso y no por lo realmente importante, que es su triunfo en el mundial. Pero, al fin y al cabo, se está hablando de fútbol femenino en todos los canales y en prime time, cosa que hace unos años era impensable. Y eso es lo que hace falta para darle un impulso más. Las más pequeñas lo ven cuando se meten en redes sociales, en Tik tok o Instagram, y es algo muy positivo, porque tienen referentes.

¿Qué opinión tenéis de lo que ha pasado con la polémica del beso en el mundial? Está mal, pero se debería hablar más del mundial que de eso.

¿Cómo es de importante tener referentes?

Yo con 10 años no tenía ninguna referente femenina. Las niñas, si no ven que hay otras chicas que juegan al fútbol es complicado que quieran jugar. El triunfo de la selección en el mundial femenino va a marcar un antes y un después para las chicas.

¿Cuáles son vuestras referentes?

Yo veo el fútbol masculino, pero empecé a ver el mundial femenino. Nos gustan Alexia Putellas, Aitana Bonmatí…

¿Ha habido avances en los últimos años?

Desde la parte administrativa (Celso Alcázar) veo que se están generando cada vez más facilidades. El fútbol femenino es muy reciente. Creo que en tres o cuatro años va a llegar a un nivel de popularidad muy alto. Igual no a equipararse con el masculino, porque la masa social es más grande y tiene muchos más años de tradición a sus espaldas, pero creo que no tendré que estar preocupado porque tengamos sólo cinco niñas para formar un equipo. Espero ver llegar el momento en el que tenga que decir a los padres y madres que no tengo hueco.

Nosotros, Benissa y todos los pueblos que estamos promoviendo el fútbol femenino desde las escuelas municipales esperamos eso. No quiero tirarnos flores, pero que El Poble Nou de Benitatxell, que es un municipio de poco más de 4.000 habitantes, tenga un equipo femenino y apueste por él, y otros municipios más grandes como Teulada, de casi 12.000 habitantes; o Xàbia, de más de 28.000, no tengan… habla bastante bien de nuestro municipio y de su Ayuntamiento.

¿Cuáles son los planes de futuro para el fútbol femenino en El Poble Nou de Benitatxell?

La idea es llegar a crear dos o tres equipos femeninos de distintas categorías: Infantil, Cadete y Alevín, quizá. Que ellas puedan jugar con chicas y, además, de su misma edad. Ahora mismo, el problema es únicamente de número de personas. No hay otro. Voluntad y deseo no faltan. Así que animamos a todas las niñas, tanto de Benitatxell como de pueblos vecinos, a que se unan. Que vengan y pregunten. Que prueben a entrenar con nosotras.

Gabriela: como jugadora y natural de El Poble Nou de Benitatxell, ¿qué supone para ti entrenar al primer equipo femenino de tu pueblo?

Yo empecé en este campo, que aún era de tierra, jugando con chicos. Después de mi trayectoria, de tener que irme fuera para poder seguir jugando, para mí es un orgullo y estoy muy contenta de que a las niñas de ahora se les brinde esta oportunidad.

Me parece muy importante que el municipio haya sido pionero en apostar por el fútbol femenino y estoy muy agradecida de que hayan pensado en mí para este reto. Estoy encantada de dirigirlas y espero hacerlo lo mejor posible. Entre todas, haremos que el fútbol femenino crezca de la manera más sana y deportiva posible.

“We will make women’s football grow here in Benitatxell in the healthiest and most sporting way possible”.

Women’s football came to El Poble Nou de Benitatxell last year to stay. Many of the girls who played in mixed teams in the municipal school asked for a women’s team to be able to play with their teammates after 13 years old, which is the maximum age allowed by the Valencian Federation. So the Council and the municipal school decided to support them and create a women’s team. We spoke to some of the members, their coach, Gabriela Colomer, and the school’s coordinator, Celso Alcázar.

The women’s football team was officially established last year, but you had already been thinking about this project for some time.

The girls we had playing in mixed teams were already asking to play on their own. We started conversations with girls because they wanted to separate themselves from the boys, to play independently on their own, and then we started to create WhatsApp groups and to spread the word in schools, after-school classes, etc. At the beginning we recruited about 8 or 9 girls, and that’s when we started the team. We managed to finish the season with 21 girls.

Have you faced any obstacles or handicaps?

We are a small town, and it is very difficult to find a group of girls of the same age to play in the same category. It’s true that we have a lot of girls, but of very different ages. And to play in a league they all have to be a maximum of one year apart.

What is the current situation of the team?

Last year we were going to play in the local Acydma league. We were five teams: Pedreguer, Ondara, Oliva, Benissa and El Poble Nou de Benitatxell, but two of them dropped out. Right now we cannot federate the team because the girls are from different categories, and neither has the local league been made because it does not make any sense to have a league with only three teams. For now, this season we are going to play one or two friendly matches a month with the remaining teams, and even with other federated teams like Benissa.

What is your ultimate aspiration in football?

To play for Atlético de Madrid; to play for a big team.

More generally, why do you think women’s football has traditionally had so little support in Spain?

Maybe we do not have the habit of signing up girls for football. Many boys have been telling their parents to sign them up since June. They go crazy to play. In contrast, the girls are in the process of encouraging themselves and asking to be signed up.

Personally (Gabriela Colomer), I have seen the evolution of women’s football. When I started I was alone, there were no other girls. It was me against all my friends. I was lucky and they welcomed me well. I was able to play for the maximum allowed at Benitatxell, Infantil. At that time, almost 15 years ago, neither the coordination of the school nor the Council even considered the possibility of creating a women’s team. That was unthinkable, the closest there was was Denia and then Benidorm.

Later, when I could not play with the boys, I went to Teulada, but I had to switch to futsal because there weren’t enough girls for football. Later, I went to Benissa, which was a more consolidated team. We’ve been fighting to stay for a few years now. We play in the Valenta League, in the First Regional League, but in La Marina Alta, apart from Benissa, there is only El Verger, which has now been dissolved and has moved to Ondara. That’s it.

Could it also be due to a lack of visibility in the mass media?

Women’s football is recent. The Spanish federation only created women’s leagues four years ago. They exist, but they are not seen, they are not on television. We have seen the World Cup and that’s it.

Men’s football, instead, has a longer tradition and a longer trajectory. There will come a time when women’s football will be equal, when there will be a very large number of girls and women who want to play and there will be, above all, teams that they can join so that more leagues can be created. Now all the media are talking about women’s football. Partly, unfortunately, because of the kissing controversy and not because of what is really important, which is their victory in the World Cup. But, at the end of the day, women’s football is being talked about on all the channels and in prime time, something that would have been unthinkable a few years ago. And that is what is needed to give it a boost. The younger ones see it when they go on social networks, on Tik tok or Instagram, and it’s a very positive thing, because they have role models.

What do you think about what happened with the World Cup kissing controversy?

It’s wrong, but we should talk more about the World Cup than about that.

How important is it to have role models?

When I was 10 years old, I did not have any female role models. If girls do not see that there are other girls playing football, it is difficult for them to want to play. The victory of the national team in the Women’s World Cup will mark a before and after for girls.

Who are your role models?

I watch men’s football, but I started to watch the Women’s World Cup. We like Alexia Putellas, Aitana Bonmatí...

Has there been any progress in recent years?

From the administrative side (Celso Alcázar) I see that more and more facilities are being created. Women’s football is very new. I think that in three or four years it will reach a very high level of popularity. Maybe not on a par with the men’s game, because the social mass is bigger and has many more years of tradition behind it, but I do not think I will have to be worried because we only have five girls to create a team. I hope to see the time come when I have to tell the parents that I do not have room.

We, Benissa and all the towns that are promoting women’s football from the municipal schools are waiting for that. I do not want to brag, but the fact that El Poble Nou de Benitatxell, which is a municipality of just over 4,000 inhabitants, has a women’s team and is committed to it, and other larger municipalities such as Teulada, with almost 12,000 inhabitants, or Xàbia, with more than 28,000, do not have one... speaks well of our municipality and its Council.

What are the future plans for women’s football at El Poble Nou de Benitatxell?

The idea is to create two or three women’s teams in different categories: Infantil, Cadete and Alevín, perhaps. So that they can play with girls and, moreover, of the same age. Right now, the problem is only the number of people. There is no other problem. There is no lack of will and desire. So we encourage all the girls, both from Benitatxell and from neighbouring towns, to join in. To come and ask. That they try to train with us.

Gabriela; as a player and a native of El Poble Nou de Benitatxell, what does it mean to you to coach the first women’s team in your town?

I started on this field, which was still made of gravel, playing with boys. After my career, after having to go out of town to continue playing, for me it is a real honour and I am very happy that the girls are now being given this opportunity.

I think it is very important that the municipality has been a pioneer in supporting women’s football and I am very grateful that they have thought of me for this challenge. I am delighted to lead them and I hope to do my best. Together, we will make women’s football grow in the healthiest and most sporting way possible.

“Wir werden dafür sorgen, dass sich der Frauenfußball in Benitatxell auf die gesündeste und sportlichste Art und Weise entwickelt”.

Der Frauenfußball kam letztes Jahr nach El Poble Nou de Benitatxell, um dort zu bleiben. Viele der Mädchen, die in der städtischen Schule in gemischten Mannschaften spielten, wünschten sich eine Mädchenmannschaft, damit sie mit ihren Mannschaftskameradinnen über das vom valencianischen Verband zugelassene Höchstalter von 13 Jahren hinaus spielen können. Die Stadtverwaltung und die städtische Schule beschlossen daher, sie zu unterstützen und ein Frauenteam zu gründen. Wir sprachen mit einigen der Spielerinnen, ihrer Trainerin Gabriela Colomer und dem Koordinator der Schule, Celso Alcázar.

Die Frauenfußballmannschaft wurde offiziell im letzten Jahr gegründet, aber Sie hatten schon seit einiger Zeit über dieses Projekt nachgedacht.

Die Mädchen, die bei uns in gemischten Mannschaften spielten, baten uns bereits, allein zu spielen.

Wir begannen Gespräche mit den Mädchen, weil sie sich von den Jungen trennen wollten, um unabhängig und allein zu spielen, und dann begannen wir, WhatsApp-Gruppen zu gründen und die Nachricht in Schulen, außerschulischen Klassen usw. zu verbreiten. Zu Beginn rekrutierten wir etwa 8 oder 9 Mädchen und gründeten dann das Team. Am Ende der Saison hatten wir 21 Mädchen.

Sind Sie auf irgendwelche Hindernisse oder Hemmnisse gestoßen?

Wir sind ein kleiner Ort, und es ist sehr schwierig, eine Gruppe gleichaltriger Mädchen zu finden, die in der gleichen Kategorie spielen. Es stimmt, dass wir viele Mädchen haben, aber in sehr unterschiedlichem Alter. Und um in einer Liga zu spielen, dürfen sie höchstens ein Jahr auseinander liegen.

Wie ist die aktuelle Situation der Mannschaft?

Letztes Jahr wollten wir in der lokalen Acydma-Liga spielen. Wir waren fünf Mannschaften: Pedreguer, Ondara, Oliva, Benissa und El Poble Nou de Benitatxell, aber zwei von ihnen zogen sich zurück. Im Moment können wir die Mannschaft nicht zusammenschließen, weil die Mädchen aus verschiedenen Kategorien kommen, und wir haben nicht an der lokalen Liga teilgenommen, weil es keinen Sinn macht, eine Liga mit nur drei Mannschaften zu haben. Im Moment werden wir in dieser Saison ein oder zwei Freundschaftsspiele pro Monat mit den übrigen Mannschaften und sogar mit anderen Verbandsmannschaften wie Benissa bestreiten.

Was ist Ihr größter Wunsch im Fußball?

Für Atlético de Madrid zu spielen; für eine große Mannschaft zu spielen.

Ganz allgemein gefragt: Was glauben Sie, warum der Frauenfußball in Spanien traditionell so wenig Unterstützung erfährt?

Vielleicht ist es bei uns nicht üblich, Mädchen für den Fußball zu begeistern. Viele Kinder sagen ihren Eltern schon seit Juni, dass sie sie anmelden sollen. Sie sind ganz verrückt danach, zu spielen. Auf der anderen Seite sind die Mädchen dabei, ihre Eltern zu ermutigen, sie anzumelden.

Ich persönlich (Gabriela Colomer) habe die Entwicklung des Frauenfußballs miterlebt. Als ich anfing, war ich allein, es gab keine anderen Mädchen. Ich musste gegen alle meine Freunde antreten.

Ich hatte Glück, und sie haben mich gut aufgenommen. Ich spielte in Benitatxell bis zur höchsten Spielklasse, Infantil. Damals, vor fast 15 Jahren, dachten weder die Schulleitung noch der Stadtrat auch nur daran, eine Frauenmannschaft zu gründen. Das war undenkbar, am nächsten dran war Denia und dann Benidorm.

Später, als ich nicht mehr mit den Jungen spielen konnte, ging ich nach Teulada, aber ich musste zum Hallenfussball wechseln, weil es nicht genug Mädchen für den Fußball gab. Später bin ich dann nach Benissa gegangen, wo die Mannschaft stärker gefestigt war. Seit ein paar Jahren kämpfen wir um den Klassenerhalt. Wir spielen in der Liga Valenta, in der ersten Regionalliga, aber in der Marina Alta gibt es außer Benissa nur noch El Verger, das jetzt aufgelöst wurde und nach Ondara umgezogen ist. Das war’s dann auch schon.

Könnte es auch an der mangelnden Sichtbarkeit in den Massenmedien liegen?

Der Frauenfußball ist noch jung. Der spanische Verband hat erst vor vier Jahren Frauenligen geschaffen. Es gibt sie, aber man sieht sie nicht, sie werden nicht im Fernsehen übertragen. Wir haben die Weltmeisterschaft gesehen und danken Ihnen dafür.

Der Männerfußball hingegen hat eine längere Tradition und einen längeren Werdegang. Es wird eine Zeit kommen, in der der Frauenfußball gleichberechtigt sein wird, in der es sehr viele Mädchen und Frauen geben wird, die spielen wollen, und in der es vor allem Mannschaften geben wird, denen sie beitreten können, so dass mehr Ligen geschaffen werden können.

Jetzt sprechen alle Medien über den Frauenfußball. Zum Teil leider wegen der Kusskontroverse und nicht wegen des wirklich wichtigen Ereignisses, nämlich dem Sieg bei der Weltmeisterschaft. Aber letztendlich wird auf allen Kanälen und zur besten Sendezeit über den Frauenfußball gesprochen, was vor ein paar Jahren noch undenkbar gewesen wäre. Und das ist es, was nötig ist, um ihm einen Schub zu geben. Die Jüngeren sehen es in den sozialen Netzwerken, auf Tik tok oder Instagram, und das ist eine sehr positive Sache, denn sie haben Referenzen.

Was denken Sie über die Kusskontroverse bei der Fußballweltmeisterschaft?

Es ist falsch, aber wir sollten mehr über die Weltmeisterschaft als über diese Sache reden.

Wie wichtig ist es, Vorbilder zu haben?

Als ich 10 Jahre alt war, hatte ich keine weiblichen Vorbilder. Wenn Mädchen nicht sehen, dass es andere Mädchen gibt, die Fußball spielen, ist es Wenn Mädchen nicht sehen, dass es andere Mädchen gibt, die Fußball spielen, ist es schwierig für sie, zu spielen. Der Sieg der Nationalmannschaft bei der Frauen-Weltmeisterschaft wird ein Vorher und ein Nachher für Mädchen bedeuten.

Wer sind Ihre Vorbilder?

Ich schaue mir den Männerfußball an, aber ich habe angefangen, die Frauenweltmeisterschaft zu verfolgen. Ich mag Alexia Putellas, Aitana Bonmatí...

Gab es in den letzten Jahren irgendwelche Fortschritte?

Von Seiten der Verwaltung (Celso Alcázar) sehe ich, dass mehr und mehr Einrichtungen geschaffen werden. Der Frauenfußball ist sehr neu. Ich denke, dass er in drei oder vier Jahren ein sehr hohes Maß an Popularität erreichen wird. Vielleicht nicht auf dem Niveau des Männerfußballs, weil die soziale Masse größer ist und eine viel längere Tradition hat, aber ich glaube nicht, dass ich mir Sorgen machen muss, weil wir nur fünf Mädchen haben, um

eine Mannschaft zu bilden. Ich hoffe, dass der Zeitpunkt kommt, an dem ich den Eltern sagen muss, dass ich keinen Platz mehr habe.

Wir, Benissa und alle Städte, die den Frauenfußball in den städtischen Schulen fördern, warten darauf. Ich will uns nicht mit Blumen bewerfen, aber die Tatsache, dass El Poble Nou de Benitatxell, eine Gemeinde mit etwas mehr als 4.000 Einwohnern, eine Frauenmannschaft hat und sich dafür einsetzt, und andere größere Gemeinden wie Teulada mit fast 12.000 Einwohnern oder Xàbia mit mehr als 28.000 Einwohnern nicht... spricht für unsere Gemeinde und ihr Rathaus.

Was sind die Zukunftspläne für den Frauenfußball in El Poble Nou de Benitatxell?

Die Idee ist, zwei oder drei Frauenmannschaften in verschiedenen Kategorien zu gründen: Infantil, Cadete und Alevín, vielleicht. So können sie mit Mädchen spielen, und zwar im gleichen Alter. Im Moment besteht das Problem nur in der Anzahl der Spielerinnen. Es gibt kein anderes Problem. Es fehlt nicht am Willen und an der Lust. Wir ermutigen also alle Mädchen, sowohl aus Benitatxell als auch aus den Nachbardörfern, mitzumachen. Zu kommen und zu fragen. Dass sie versuchen, mit uns zu trainieren.

Gabriela: Was bedeutet es für Sie als Spielerin und Einwohnerin von El Poble Nou de Benitatxell, die erste Frauenmannschaft Ihrer Stadt zu trainieren?

Ich habe auf diesem Platz angefangen, der damals noch ein Dreckplatz war, und habe mit Jungen gespielt. Nach meiner Karriere, nachdem ich ins Ausland gehen musste, um weiter spielen zu können, bin ich sehr stolz darauf, und ich freue mich sehr, dass die Mädchen nun diese Möglichkeit erhalten. Ich halte es für sehr wichtig, dass die Gemeinde bei der Förderung des Frauenfußballs eine Vorreiterrolle spielt, und ich bin sehr dankbar, dass sie an mich für diese Herausforderung gedacht hat. Ich freue mich, sie zu leiten, und hoffe, dass ich mein Bestes geben kann. Gemeinsam werden wir dafür sorgen, dass sich der Frauenfußball auf die gesündeste und sportlichste Art und Weise entwickelt.

1-4. Els festers i festeres més nombrosos de la història de Benitatxell viuen les Festes de Santa Maria Magdalena 2023. | Los festeros y festeras más numerosos de la historia de Benitatxell viven las Fiestas de Santa María Magdalena 2023. | The most numerous festeros and festeras in the history of Benitatxell live the Santa María Magdalena Festivities 2023. | Die zahlreichsten Festeros und Festeras (Festteilnehmer) in der Geschichte von Benitatxell erleben das Santa María Magdalena 2023 Fest.

especial festes Foto Notícies

5-6. Les rutes teatralitzades ‘Les nostres mares’ i ‘Entre contrabandistes, bruixes i bandolers’, tot un èxit. | Las rutas teatralizadas ‘Nuestras madres’ y ‘Entre contrabandistas, brujas y bandoleros’, todo un éxito. | The theatre routes ‘Our mothers’ and ‘Among smugglers, witches and bandits’, a great success. Die Routen “Unsere Mütter” und “Unter Schmugglern, Hexen und Banditen”, ein großer Erfolg.

7. Operaris i tècnics de Poble Net, SVS i voluntaris participen un any més en la neteja de la cala dels Testos. | Operarios y técnicos de Poble Net, SVS y voluntarios participan un año más en la limpieza de la cala dels Testos. | Brigade squad and technicians from Poble Net, SVS and volunteers participate once again in the cleaning of the Testos cove. | Arbeiter und Techniker von Poble Net, SVS und Freiwillige beteiligen sich erneut an der Reinigung der Cala dels Testos-Bucht.

8. Just I. Sellés i Daniel Olmo presenten la novel•la gràfica ‘Al-Azraq. El malson de Jaume I’. | Just I. Sellés y Daniel Olmo presentan la novela gráfica ‘Al-Azraq. La pesadilla de Jaime I’. | Just I. Sellés and Daniel Olmo present the graphic novel ‘Al-Azraq. The nightmare of James I’. | Just I. Sellés und Daniel Olmo stellen die Graphic Novel “Al-Azraq. Der Albtraum von Jakobus I.”.

9. Tornada a l‘escola 2023. | Vuelta al cole 2023. | Back to school 2023. | Zurück zur Schule 2023. 9.

10-12. Intercanvi folklòric entre el Grup de Danses Morro Falquí i el Grup Puig de Bonany de Petra (Mallorca). | Intercambio folclórico entre el Grup de Danses Morro Falquí y el Grup Puig de Bonany de Petra (Mallorca). | Folkloric exchange between Grup de Danses Morro Falquí and Grup Puig de Bonany from Petra (Mallorca). Folkloristischer Austausch zwischen der Grup de Danses Morro Falquí und der Grup Puig de Bonany aus Petra (Mallorca).

13. L’alcalde assisteix a la reunió de la Xarxa d’Alcaldies de la Marina Alta, que exigeix al nou conseller de Sanitat conéixer la situació de la reversió de l’Hospital de Dénia. | El alcalde asiste a la reunión de la Xarxa d’Alcaldies de la Marina Alta, que exige al nuevo conseller de Sanidad conocer la situación de la reversión del Hospital de Dénia. | The mayor attends the meeting of the ‘Xarxa d’Alcaldies de la Marina Alta’, which demands the new regional councillor of Health to know what the situation of the reversion of Dénia’s Hospital is. Der Bürgermeister nimmt an der Xarxa d’Alcaldies (Versammlung der Bürgermeister) der Marina Alta teil, die von der neuen Gesundheitsministerin verlangt, dass sie den Stand der Dinge bezüglich der Umwidmung des Hospita de Dénia erfährt.

Descobreix Tradició i estima per la pansa

Són les set de la vesprada d’un dimecres de principis de setembre. Gabriel Pascual Soler i Juanito Bolufer es troben asseguts conversant en un muret de pedra, fent temps per a començar a empilar els canyissos que contenen el raïm que prompte serà pansa. Més tard, apareix Vicenta, la mare de Gabriel, que l’ajuda a tapar amb un plàstic els canyissos empilats per guarir-los de la rosada. Gabriel i Juanito no són família, i a la vista està que pertanyen a generacions diferents. Però els uneix una mateixa passió: l’estima per la tradició de l’elaboració de la pansa. Juanito era veí de caseta dels seus iaios, i acudeix a ajudar de forma desinteressada sempre que ho necessiten. “Quan no sabem alguna cosa, sempre acudim a ell”, comenta Gabriel. Com de forma ben encertada cita Carlos V. Fuster a l’inici del seu llibre ‘Els riuraus. L’elaboració de la pansa’ la frase de Baba Dioum, “al final conservarem només el que estimem; i estimarem només el que entenguem; i entendrem només el que se’ns ensenye”. Per sort, al Poble Nou del Benitatxell encara hi ha gent que estima, entén i ensenya. Gabriel és un d’ells. Té 31 anys. Ell no va viure, ni de bon tros, l’època daurada de la pansa a la Marina Alta, però és una de les poques persones al poble, quasi segur la més jove, que manté viva esta tradició any

rere any. Ell i, per descomptat, la seua família. Junt amb sa mare Vicenta, el seu germà Jose i altres familiars, amics i veïns que els ajuden en tot el procés, aconsegueixen elaborar este dolcíssim fruit.

Esta tradició familiar, que ha passat de pares a fills durant dècades, la mantenen encara per pura estima −no comercialitzen la pansa, sols la fabriquen per a ús propi i d’amics− i per honrar la memòria de son pare Francisco, qui l’elaborava des de ben menudet i va transmetre la passió als seus fills. “Hi va haver una època en la qual donava de menjar a la família, però ara ho seguim fent per tradició”, assegura Gabriel.

El procés és ben laboriós i necessita de gran dedicació durant tot l’any. En els assumptes de bancal, els ajuda el seu cosí Pep Esteve, qui llaura el terreny i poda els ceps. Un altre cosí, Víctor Buigues, els tira una mà amb la logística, la preparació de l’escaldà i el tall del raïm.

Sense dubte, l’elaboració de la pansa és una pràctica de col·lectivitat i de germanor a la família Pascual i Soler. En un món on prima la individualitat, es tracta quasi d’un acte revolucionari. En el procés, de principi a fi, participen familiars, amics i veïns. I eixa confraternització s’escenifica d’allò més bé el dia de l’escaldà, que és quasi una festa.

El caràcter propi de la pansa valenciana prové del seu procés d’elaboració, consistent en escaldar el raïm abans de posar-lo a assecar. En una caldera amb una solució bullent d’aigua, lleixiu o sosa càustica i herbes, se submergeix el raïm durant uns segons, fet que clavilla la pell per a afavorir l’evaporació de l’aigua i transformar el gra de raïm en pansa.

Els Pascual i Soler són una família reconeguda en el món valencià de l’elaboració de la pansa, ja que són dels únics que encara fabriquen el seu propi lleixiu artesanal amb una barreja de cendra humida, calç en pedra i herbes. Tota eixa mescla forma un conglomerat que, després de passar pel safareig, solta uns sucs que es transformen en lleixiu.

Este any, l’escaldà l’han celebrada el 26 d’agost. Eixe mateix dia, escampen el raïm en els canyissos −una altra de les fases imprescindibles del procés− i el deixen assecar en una esplanada front al riurau de la seua caseta, el sequer. En tot eixe procés, segons Gabriel, “els artistes són ma mare i el meu germà. Són els que tenen gràcia per a saber quin percentatge d’aigua i lleixiu es necessita per a escaldar, quan el forn està en la seua temperatura òptima o com escampar i disposar el raïm perquè s’asseque abans”.

Després, els espera un laboriós ritual per a l’assecat que dura entre set i deu dies. Totes les vesprades, abans que caiga la nit, han d’empilar els canyissos amb el raïm i tapar-los amb una lona per a protegir-los de la humitat. Inclús algun dia de pluja els han hagut d’entrar al riurau. A més, cada dos o tres dies, han de realitzar el pas anomenat “la girada” perquè el fruit reba els rajos de sol per totes les bandes.

El 10 de setembre, finalment, la pansa de la collita de 2023 està bona per a degustar i gaudir-la després d’un any sencer de treball, cura i estima per la tradició. Una de les més boniques del Poble Nou de Benitatxell que encara té la seua continuïtat assegurada amb famílies com la dels Pascual i Soler.

Tradición y estima por la pasa

Son las siete de la tarde de un miércoles de principios de septiembre. Gabriel Pascual Soler y Juanito Bolufer se encuentran sentados conversando en un murete de piedra, haciendo tiempo para empezar a apilar los cañizos que contienen la uva que pronto será pasa. Más tarde, aparece Vicenta, la madre de Gabriel, que lo ayuda a tapar con un plástico los cañizos apilados para guarecerlos del rocío.

Gabriel y Juanito no son familia, y a la vista está que pertenecen a generaciones diferentes. Pero los une una misma pasión: el aprecio por la tradición de la elaboración de la pasa. Juanito era vecino de casita de sus abuelos, y acude a ayudar de forma desinteresada siempre que lo necesitan. “Cuando no sabemos algo, siempre acudimos a él”, comenta Gabriel.

Como de forma muy acertada cita Carlos V. Fuster al inicio de su libro ‘Els riuraus. L’elaboració de la pansa’ la frase de Baba Dioum, “al final conservaremos sólo lo que amamos; y amaremos sólo lo que entendamos; y entenderemos sólo lo que se nos enseñe”.

Por suerte, en El Poble Nou de Benitatxell todavía hay gente que aprecia, entiende y enseña. Gabriel es uno de ellos. Tiene 31 años. Él no vivió, ni de lejos, la época dorada de la pasa en la Marina Alta, pero es una de las pocas personas en el pueblo, casi seguro la más joven, que mantiene viva esta tradición año tras año. Él y, por supuesto, su familia. Junto con su madre Vicenta, su hermano Jose y otros familiares, amigos y vecinos que los ayudan en todo el proceso, consiguen elaborar este dulcísimo fruto.

Esta tradición familiar, que ha pasado de padres a hijos durante décadas, la mantienen todavía por pura estima −no comercializan la pasa, sólo la fabrican para uso propio y de amigos− y para honrar la memoria de su padre Francisco, quien la elaboraba desde bien pequeño y transmitió la pasión a

sus hijos. “Hubo una época en la que daba de comer a la familia, pero ahora lo seguimos haciendo por tradición”, asegura Gabriel.

El proceso es bien laborioso y necesita de gran dedicación durante todo el año. En los asuntos de bancal, les ayuda su primo Pep Esteve, quien labra el terreno y poda las cepas. Otro primo, Víctor Buigues, les echa una mano con la logística, la preparación de la escaldà y el corte de la uva.

Sin duda, la elaboración de la pasa es una práctica de colectividad y de hermandad en la familia

Pascual i Soler. En un mundo donde prima la individualidad, se trata casi de un acto revolucionario. En el proceso, de principio a fin, participan familiares, amigos y vecinos. Y esa confraternización se escenifica a muy bien el día de la escaldà, que es casi una fiesta.

El carácter propio de la pasa valenciana proviene de su proceso de elaboración, consistente en escaldar la uva antes de ponerla a secar. En una caldera con una solución hirviente de agua, lejía o sosa cáustica y hierbas, se sumerge la uva durante unos segundos, hecho que clavija la piel para favorecer la evaporación del agua y transformar el grano de uva en pasa.

Pascual i Soler son una familia reconocida en el mundo valenciano de la elaboración de la pasa, puesto que son de los únicos que todavía fabrican su propia lejía artesanal con una mezcla de ceniza húmeda, cal en piedra y hierbas. Toda esa mezcla forma un conglomerado que, después de pasar por el lavadero, suelta unos jugos que se transforman en lejía.

Este año, la escaldà la han celebrado el 26 de agosto. Ese mismo día, esparcen la uva en los cañizos − otra de las fases imprescindibles del proceso− y la dejan secar en una explanada frente al riurau de su casita, el sequer. En todo ese proceso, según Gabriel, “los artistas son mi madre y mi hermano. Son los que tienen gracia para saber qué porcentaje de agua y lejía se necesita para escaldar, cuándo el horno está en su temperatura óptima o cómo esparcir y disponer la uva para que se seque antes”.

Después, les espera un laborioso ritual para el secado que dura entre siete y diez días. Todas las tardes, antes de que caiga la noche, tienen que apilar los cañizos con la uva y taparlos con una lona para protegerlos de la humedad. Incluso algún día de lluvia los han tenido que entrar al riurau. Además, cada dos o tres días, tienen que realizar el paso denominado “la girada” para que el fruto reciba los rayos de sol por todos los lados.

El 10 de septiembre, finalmente, la pasa de la cosecha de 2023 está buena para degustar y disfrutarla después de un año entero de trabajo, cuidado y

aprecio por la tradición. Una de las más bonitas de El Poble Nou de Benitatxell que todavía tiene su continuidad asegurada con familias como la de Pascual i Soler.

Tradition and love for raisin

It is seven pm on a Wednesday evening at the beginning of September. Gabriel Pascual Soler and Juanito Bolufer are sitting talking on a stone wall, taking their time to start piling up the wattles containing the grapes that will soon become raisins. Later, Vicenta, Gabriel’s mother, appears and helps him to cover the piled up wattles with plastic to protect them from the mist.

Gabriel and Juanito are not related, and it is clear that they belong to different generations. But they are united by the same passion: an appreciation for the tradition of raisin making. Juanito was a neighbour of his grandparents’ house, and he comes to help out unselfishly whenever they need it. “When we do not know something, we always come to him,” Gabriel says.

As Carlos V. Fuster so aptly quotes at the beginning of his book ‘Els riuraus. L’elaboració de la pansa’, Baba Dioum’s phrase, “in the end we will keep only what we love; and we will love only what we understand; and we will understand only what we are taught”.

Luckily, at El Poble Nou de Benitatxell there are still people who appreciate, understand and teach. Gabriel is one of them. He is 31 years old. He did not live, far from it, the golden age of the raisin in La Marina Alta, but he is one of the few people in town, almost

certainly the youngest, who keeps this tradition alive year after year. He and, of course, his family. Together with his mother Vicenta, his brother Jose and other family members, friends and neighbours who help them in the whole process, they manage to make this very sweet fruit.

This family tradition, which has been passed down from father to son for decades, is still maintained out of pure affection and to honour the memory of their father Francisco, who made it from a very young age and passed on his passion to his children.

The process is a very hard one, and requires a great deal of dedication throughout the year. They are helped by their cousin Pep Esteve, who takes care of the land and prunes the vines. Another cousin, Víctor Buigues, helps them with the organisation of the logistics, the preparation of the ‘escaldà’ and the cutting of the grapes.

Undoubtedly, the making of raisins is a practice of collectivity and siblinghood in Pascual i Soler’s family. Family, friends and neighbours take part in the process from its start to its end. And this fellowship is very well staged on the day of the escaldà, which is almost a festival.

The unique character of the Valencian raisin comes from its production process, which consists of scalding the grapes before drying them. The grapes are immersed in a boiling solution of water, bleach or caustic soda and herbs in a cauldron for a few seconds. This process sticks the skin to encourage the water to evaporate and transform the grapes into raisins.

This year, the ‘escaldà’ was held on last August 26th. On that same day, they spreaded the grapes on the wattles and left them to dry on an esplanade in front of the riurau of their country house, the ‘sequer’ (dryer).

In the whole process, according to Gabriel, “the artists are my mother and my brother. They are the ones who know what amount of water and bleach is needed to scald, when the oven is at its optimum temperature or how to spread and arrange the grapes so that they dry first”.

Afterwards, a demanding ritual of drying awaits them that lasts between seven and ten days. Every evening, before night falls, they have to pile up the wattles with the grapes and cover them with a cloth to protect them from the wet. They have even had to bring them into the riurau on rainy days. In addition, every two or three days, they have to perform the step known as “la girada (turning)” so that the fruit receives rays of the sun from every side.

Last September 10th, finally, the harvest of the 2023 raisin is ready to be tasted and enjoyed after a whole year of work, care and appreciation for tradition.

Tradition und Liebe zu Sultaninen

Es ist sieben Uhr an einem Mittwochabend Anfang September. Gabriel Pascual Soler und Juanito Bolufer sitzen auf einer Steinmauer und unterhalten sich, während sie die Zeit nutzen, um die Schilfrohre mit den Trauben zu stapeln, aus denen bald Sultaninen werden. Später taucht Vicenta, Gabriels Mutter, auf und hilft ihm, die gestapelten Schilfrohre mit Plastik abzudecken, um sie vor dem Tau zu schützen.

One of the most beautiful traditions of El Poble Nou de Benitatxell that has still its continuity assured with families like the Pascual i Soler family.

Gabriel und Juanito sind nicht verwandt, und es ist klar, dass sie verschiedenen Generationen angehören. Aber sie sind durch dieselbe Leidenschaft verbunden: die Wertschätzung der Tradition der Sultaninen. Juanito war ein Nachbar des Hauses seiner Großeltern und hilft ihnen selbstlos, wann immer sie ihn brauchen. “Wenn wir etwas nicht wissen, kommen wir immer zu ihm”, sagt Gabriel.

Wie Carlos V. Fuster am Anfang seines Buches „Els riuraus. L’elaboració de la pansa“ („Die Riuraus. Die Herstellung der Sultaninen”) den so treffenden SSatz von de Baba Dioum, so treffend formuliert: “Am Ende werden wir nur behalten, was wir lieben; und wir werden nur lieben, was wir verstehen; und wir werden nur verstehen, was man uns lehrt”.

Zum Glück gibt es in El Poble Nou de Benitatxell noch Menschen, die schätzen, verstehen und lehren. Gabriel ist einer von ihnen. Er ist 31 Jahre alt. Er hat das goldene Zeitalter der Sultaninen in der Marina Alta bei weitem nicht miterlebt, aber er ist einer der wenigen Menschen im Ort, und mit ziemlicher Sicherheit der Jüngste, der diese Tradition Jahr für Jahr am Leben erhält. Er und natürlich seine Familie. Zusammen mit seiner Mutter Vicenta, seinem Bruder Jose und anderen Familienmitgliedern, Freunden und Nachbarn, die ihnen dabei helfen, schaffen sie es, diese sehr süße Frucht herzustellen.

Diese Familientradition, die seit Jahrzehnten vom Vater an den Sohn weitergegeben wird, wird aus reiner Wertschätzung beibehalten und um die Erinnerung an ihren Vater Francisco zu ehren, der sie von klein auf herstellte und seine Leidenschaft an seine Kinder weitergab.

Der Prozess ist sehr mühsam und erfordert das ganze Jahr über große Hingabe. Sie werden von ihrem Cousin Pep Esteve unterstützt, der den Boden pflügt und die Reben beschneidet. Ein weiterer Cousin, Víctor Buigues, hilft ihnen bei der Logistik, der Vorbereitung der Escaldà (Blanchieren) und dem Schneiden der Trauben.

Es ist sieben Uhr an einem Mittwochabend Anfang September. Gabriel Pascual Soler und Juanito Bolufer sitzen auf einer Steinmauer und unterhalten sich, während sie die Zeit nutzen, um die Schilfrohre mit den Trauben zu stapeln, aus denen bald Sultaninen werden.

Zweifellos ist die Herstellung von Sultaninen in der Familie Pascual i Soler eine kollektive und brüderliche Angelegenheit. Familie, Freunde und Nachbarn nehmen von Anfang bis Ende an dem Prozess teil. Und diese Verbrüderung wird am Tag der Escaldà, der fast ein Fest ist, sehr gut in Szene gesetzt.

Der einzigartige Charakter der valencianischen Sultaninen ergibt sich aus ihrem Herstellungsverfahren, bei dem die Trauben vor dem Trocknen gebrüht werden.

Die Trauben werden in einem Kessel einige Sekunden lang in eine kochende Lösung aus Wasser, Lauge oder Natron und Kräutern getaucht, dann wird die Schale eingedrückt, damit das Wasser verdampft und die Trauben zu Sultaninen werden. Die Familie Pascual i Soler ist in der valencianischen Welt der Rosinenherstellung sehr bekannt, denn sie ist eine der wenigen, die noch ihre eigene traditionelle Lauge mit einer Mischung aus nasser Asche, Kalk und Kräutern herstellt. Diese Mischung bildet ein Konglomerat, das nach dem Durchlaufen des Waschends Säfte freisetzt, die in Lauge umgewandelt werden.

In diesem Jahr fand die Escaldà am 26. August statt. An diesem Tag werden die Trauben auf dem Schilf ausgebreitet und zum Trocknen auf einer Esplanade vor dem Bach ihres kleinen Hauses, dem Sequer, abgelegt. Bei dem ganzen Prozess, so Gabriel, “sind die Künstler meine Mutter und mein Bruder. Sie sind diejenigen, die wissen, welcher Prozentsatz an Wasser und Lauge zum Blanchieren benötigt wird, wann der Ofen seine optimale Temperatur hat oder wie man die Trauben verteilt und anordnet, damit sie zuerst trocknen”.

Danach wartet ein mühsames Trocknungsritual auf sie, das zwischen sieben und zehn Tagen dauert.

Jeden Abend, bevor es dunkel wird, müssen sie die Schilfrohre mit den Trauben aufschichten und mit einer Plane abdecken, um sie vor der Feuchtigkeit zu schützen. An regnerischen Tagen mussten sie sie sogar ins Riurau-Gebäude bringen. Außerdem müssen sie alle zwei oder drei Tage die so genannte “la girada” durchführen, damit die Früchte gewendet und von allen Seiten von der Sonne beschienen werden.

Am 10. September schließlich ist die Sultanine der Ernte 2023 bereit, nach einem ganzen Jahr Arbeit, Sorgfalt und Wertschätzung der Tradition gekostet und genossen zu werden. Eine der schönsten Traditionen in El Poble Nou de Benitatxell, deren Kontinuität in Familien wie der Familie Pascual i Soler noch immer gewährleistet ist.

Fem Poble

IV Concurs de microrelats

‘Un poble que escriu i viu’

Primer premi, modalitat adults

Llum intermitent de Joan Andreu Quilles i Rodas

ny 2050. Com cada matí, Laia juga pels carrers deserts del poble. Ha trobat una pilota mig desinflada entre els esbarzers que han conquerit la plaça. Just abans de colpeja-la, un soroll capta la seua atenció. Mira al cel. Una llum roja i intermitent ho inunda tot. El seu cor comença a bategar amb força mentre ix disparada cap a l’església del poble que descansa al capdamunt de la vila. Un caliu recorre el seu interior, una sensació d’emoció que no ha sentit mai. Decidida, entra a l’església i s’enfila per l’escala del campanar saltant els escalons de dos en dos fins que arriba dalt.

Des d’allí té una vista de tota la plana que encara li posa els pèls de punta: solament l’emblemàtic puig amb forma d’elefant sobreïx del mant blau que ha negat i ha fet desaparéixer tota la costa. Busca de nou la llum i segueix l’estel de fum fins al seu origen. El senyal d’auxili prové de l’altra banda del massís. Potser encara hi ha algú més amb vida. Potser ella no és l’única supervivent de la catàstrofe que ha assolat la Terra. Potser encara té una última oportunitat de refer les coses. Respira profundament i decideix que ha arribat el moment de prendre partit.

Primer premi, modalitat

juvenil

EEl cementeri de Zoe Moss Ceballos

m desperte, és de nit, no veig res, busque l’interruptor, xafe un ratolí, tinc por, cride, escolte el ressò, estire els braços, no tinc espai, hi ha aranyes corretejant per la meua cara! Aj! què asco! No m’agraden les aranyes. Continue demanant ajuda a crits però sols continue escoltant ressò. Recorde que cada cent cinquanta anys em desperte. Sí, estic morta. Vos contaré el que em va succeir; bo jo era una xiqueta normal, llesta, però no els importava als meus pares. Ells estaven sempre ocupats en els seus treballs. Jo tenia una germana major però se’n va anar a la universitat, aleshores em vaig quedar sola amb la meua amiga Llúcia i el meu peluix. Sempre jugàvem a les cafeteries. Un dia Llúcia i jo estàvem jugant amb un altre peluix, Max. Max era el cambrer. Bo, aquest dia els nostres pares discutien amb Max. Llúcia i jo teníem por i ens en vam anar al bosc prop de ma casa. Quan vam arribar vam sentir mala olor i vam investigar, però ens vam perdre. Aconseguirem branques i fulles de les palmeres per a fer una cabanya, vam posar les branques en terra en forma de triangle i damunt vam posar les fulles per si plovia. Al dia següent em vaig despertar sola. Què traïció! Sabien que eren la meua família i vaig haver d’anar-me’n del bosc sola. A la fi vaig vore a Llúcia però no estava Max. El vam buscar juntes fins que arribàrem a la cabanya, però feia tanta calor que em vaig desmaiar i no vaig sobreviure.

Mirades

Segon premi, modalitat juvenil

El diari de Paloma d’Àngela Buigues Llobell

d’abril de 2023. Hola, hui estic posant les meues primeres paraules en el meu diari nou que m’ha regalat ma tia. Jo soc Paloma i tinc 19 anys. Vaig a començar a la universitat, vaig a fer-me dissenyadora de moda, des de menuda he volgut estudiar això. Vaig a estudiar disseny perquè ma mare ho és i ella vol que jo també ho siga, però a mi m’agrada l’arquitectura. Si li ho dic a ma mare de segur que s’enfadarà molt i mon pare es posarà content perquè ell és arquitecte.

7 d’abril de 2028. Hola! Fa molt de temps que no escric. Al final vaig estudiar arquitectura igual que mon pare i els meus germans Nadia i Arnau. Mon pare i ma mare ens estan ajudant a muntar la nostra pròpia empresa d’arquitectura per als tres. Tenim pensat contractar a més gent d’altres països per a fer més empreses a Mèxic, Bèlgica, Alemanya o Nova York. Necessitem guanyar molts diners per a contractar a la gent, fer publicitat per tot el món i poder fer molts treballs perquè el nostre objectiu és comprar-nos una casa i un cotxe cadascú i per als nostres pares també.

7 d’abril de 2043. Hola, ara tinc 39 anys i he creat una família de 5 persones amb el meu home Dilan. Els meus germans i jo ja hem complit el nostre objectiu.

La Cova de les Bruixes, per África Marqués.

Existeix una raó per la qual la Cova de les Bruixes porta eixe nom. Una llegenda antiga ho explica: aquell lloc havia servit, des de l’època romana, per a assecar herbes i preparar tot tipus d’ungüents medicinals capaços de curar. Eixe xicotet assentament era un vertader magatzem de la salut; no importaven les guerres, les invasions ni les cultures que l’acapararen, el seu ús acabava sent el mateix. No obstant això, conta la llegenda que la popularitat del lloc va arribar amb l’assentament d’un xicotet aquelarre que fugia de la Inquisició. Per a quan les bruixes van descobrir el lloc, la cova estava en complet desús, abandonada pels seus antics habitants a la mercè de les inclemències del temps. No obstant això, eixes sàvies dones van saber entendre el valor d’aquella zona i les possibilitats de fer que recuperara la seua vella glòria guaridora. La localització apartada i la simpatia que van generar en les gents del lloc les van protegir durant tota la seua vida. Cadascuna de les bruixes va morir de vella, cuidades i emparades pel poble pròxim, al qual, al seu torn, s’encarregaven de curar d’algunes malalties i dolors que patien. L’afecte que van generar en els seus ‘veïns’ va ser tal que la llegenda recull l’única còpia coneguda de ‘la rima de les Bruixes de la Cova’, un xicotet text en el qual es plasma els sentiments del poble cap a les seues guaridores particulars:

Recorda sempre aquest lloc la Cova de les Bruixes d’Alabiar, perquè allí les seues bruixes, unes baixes i altres ‘rubies’ són capaces de sanar. Si per un malestar la seua zona has de visitar, porta sempre dent de lleó. Amb respecte i honor ofereix-li’l de cor i els seus coneixements podràs ‘disfrutar’.

La Cova de les Bruixes, por África Marqués.

Existe una razón por la que la Cova de les Bruixes lleva ese nombre. Una leyenda antigua lo explica: aquel lugar había servido, desde la época romana, para secar hierbas y preparar todo tipo de ungüentos medicinales capaces de curar. Ese pequeño asentamiento era un verdadero almacén de la salud; no importaban las guerras, las invasiones ni las culturas que lo acaparasen, su uso acababa siendo el mismo.

Sin embargo, cuenta la leyenda que la popularidad del lugar llegó con el asentamiento de un pequeño aquelarre que huía de la Inquisición. Para cuando las brujas descubrieron el lugar, la cueva estaba en completo desuso, abandonada por sus antiguos moradores a merced de las inclemencias del tiempo.

Sin embargo, esas sabias mujeres supieron entender el valor de aquella zona y las posibilidades de hacer que recuperase su vieja gloria sanadora. La localización apartada y la simpatía que generaron en las gentes del lugar las protegieron durante toda su vida. Cada una de las brujas murió de vieja, cuidadas y amparadas por el pueblo cercano, al que, a su vez, se encargaban de curar de algunas enfermedades y dolores que padecían. El cariño que generaron en sus ‘vecinos’ fue tal que la leyenda recoge la única copia conocida de ‘la rima de les Bruixes de la Cova’, un pequeño texto en el que se plasma los sentimientos del pueblo hacia sus sanadoras particulares:

Recuerda siempre este lugar la Cova de les Bruixes de Alabiar, pues allí sus brujas, unas bajas y otras rubias son capaces de sanar.

Si por un malestar su zona debes visitar, lleva siempre diente de león. Con respeto y honor ofréceselo de corazón y sus conocimientos podrás disfrutar.

La Cova de les Bruixes, by África Marqués.

There is a reason why Cova de les Bruixes carries this name. An ancient legend explains it: that place had been used, since Roman times, to dry herbs and prepare all kinds of medicinal ointments capable of healing. This small settlement was a true storehouse of health; no matter the wars, invasions or cultures that monopolised it, its use remained the same.

However, legend tells that the popularity of the place came with the settlement of a small coven escaping from the Inquisition. By the time the witches discovered the place, the cave was in complete disuse, abandoned by its former inhabitants at the mercy of the weather. Yet these wise women understood the value of the area and the possibilities of restoring it to its former healing glory.

Their remote location and the sympathy they generated among the local people protected them throughout their lives. Each of the witches died of their old age, cared for and protected by the nearby people, who, in turn, they were responsible for treating some of the illnesses and pains they suffered from. The affection they generated in their ‘neighbours’ was such that the legend includes the only known copy of ‘la rima de les Bruixes de la Cova’, a small text in which the feelings of the people towards their particular healers are expressed:

Always remember this place Cova de les Bruixes de Alabiar, because there its witches, some short and others blonde are capable of healing. If you are feeling unwell you should visit this area, always carry a dandelion. Respectfully and honourably offer it from your heart and their knowledge you will enjoy.

Die Cova de les Bruixes (Hexenhöhle), von África Marqués.

Es gibt einen Grund, warum die Cova de les Bruixes so heißt. Eine uralte Legende erklärt ihn: Dieser Ort wurde seit der Römerzeit zum Trocknen von Kräutern und zur Herstellung aller Arten von heilkräftigen Salben genutzt. Diese kleine Siedlung war ein wahrer Hort der Gesundheit, der ungeachtet der Kriege, Invasionen und Kulturen, die ihn in Beschlag nahmen, immer gleich genutzt wurde.

Die Legende besagt jedoch, dass die Popularität des Ortes mit der Ansiedlung eines kleinen Hexenzirkels auf der Flucht vor der Inquisition begann. Als die Hexen den Ort entdeckten, war die Höhle bereits völlig verfallen und von ihren früheren Bewohnern dem Wetter überlassen. Diese weisen Frauen erkannten jedoch den Wert des Ortes und die Möglichkeiten, ihm seine frühere heilende Kraft zurückzugeben.

Ihre abgeschiedene Lage und die Sympathie, die sie bei den Einheimischen genossen, schützten sie ihr Leben lang. Jede der Hexen starb im hohen Alter, umsorgt und beschützt vom nahegelegenen Dorf, das sie im Gegenzug von einigen der Krankheiten und Schmerzen heilte, an denen sie litt. Die Zuneigung, die sie bei ihren “Nachbarn” hervorriefen, war so groß, dass die Legende die einzige bekannte Abschrift von “la rima de les Bruixes de la Cova” enthält, einem kleinen Text, in dem die Gefühle der Menschen gegenüber ihren besonderen Heilerinnen zum Ausdruck kommen:

Denkt immer an diesen Ort la Cova de les Bruixes von Alabiar, denn dort gibt es Hexen, einige klein und andere blond und sie sind fähig, zu heilen. Wenn Du ein Leiden hast solltest du diese Gegend aufsuchen, trage immer Löwenzahn bei dir. Biete ihn respektvoll und ehrenvoll aus deinem Herzen an und Du wirst ihr Wissen genießen können.

La festa de les associacions pobleres

El Poble Nou de Benitatxell

2023 d’octubre

DIA DEL POBLE VALENCIÀ

Diumenge 8

Carrer La Pau

19.00 h

9

“Tardeo” amb l'actuació de la DJ Cate. A les 20:00 h. actuació del grup LA LLAVOR, amb les versions del conegut grup Aspencat. A continuació seguix l'actuació de DJ Cate fins la 1:00 h. Hi haurà servei de beguda i menjar a càrrec dels Festers 2024.

Dilluns 9

Carrer La Pau

9.00 h

"Despertà" amb la música tradicional de la dolçaina i el tabal, organitzada per la Colla La Llebetjà.

Exposicions

• Dibuixos sobre teles de l'alumnat del CEIP Sta. Maria Magdalena, amb la col·laboració de l'AMPA.

• Fotografies del Grup d'Exploració Moraig sobre les seues immersions al riu subterrani.

De 11.00 a 13.30 h

Tómbola "Sempre toca", organitzada per l'Associació de Dones.

De 11.00 a 13.30 h

Jocs per als més menuts de la casa.

De 11.00 a 13.30 h

Taller de llata. Aprén sobre aquest material, el seu ús i com trenar-la.

12.00 h

Cercavila de la Banda del Poble Nou.

12.45 h

Concert del Cor Parroquial.

14.00 h

Dinar popular d'arròs amb fesols i naps organitzat pels Festers 2024.*

15.30 h

Actuació musical a càrrec de Toni Català organitzada per l'Associació de Jubilats i Pensionistes.

17.30 h

Berenar popular d'orxata i fartons organitzat pel grup de danses Morro Falquí.

18.00 h

Sessió de bingo organitzada pels Festers 2024.

*Venda de tiquets al casal Fester els dies 2, 3 i 4 d'octubre de 18.30 a 20.30 h. Preu tiquet 10€. Inclou una beguda, picadeta, plat d'arròs i dolços típics.