mirada finestra
procés d’investigació plàstica Bernat Soler
febrer-desembre 2012 FACULTAT DE BELLES ARTS UNIVERSITAT DE BARCELONA
La meva producció plàstica, encara en procés de constitució i d’arrelament, em serveix per forjar el meu intinerari de creixement personal, indestriable de la meva obra. El treball que mostro parteix de la relació amb l’entorn mitjançant el joc amb materials pobres com el cartró (m’obsessiona el cartró!), el cordill, les canyes, la roba de sac... Una poètica mínima i el joc com a motor creatiu fa evolucionar el treball d’una manera que rebutja obres definitives i aposta per l’obra processual: el que mostro només és un estadi d’aquest joc creatiu: el que hi havia abans d’això era obra i el que hi haurà després també ho serà. Crec que si m’agrada aquesta manera de treballar és per les petites coses inesperades que succeeixen. No són jocs de grans sorpreses, són petites modificacions i petits resultats, silenciosos i discrets com l’obra mateixa. Crec que aquesta obra té encara capacitat per sorprendre’m (i jo per deixar-me sorprendre) i això vol dir que puc continuar el joc amb ella. Vaig començar a apropar-me al joc i al seu mètode creatiu a través de les finestres de roba de sac i de cartró. Les finestres són construïdes amb uns materials pobres i humils, que no volen fer-se veure, però que el mateix temps tenen una personalitat molt marcada: el cartró, els cordills, la roba de sac, el paper translúcid, les canyes; em serveixen com a punt de partida per crear una relació amb l’entorn. Un entorn natural: la platja, un lloc inherent per al meu joc on els materials i els colors hi encaixen a la perfecció. Vehiculat a través d’uns conceptes molt simples i mutables al llarg de tot el procés: la finestra-mirada, l’horitzó-línia, l’onada-respiració. No faig cap discurs, no narro res, només ofereixo una finestra més aviat silenciosa. El joc a la platja queda documentat amb vídeos i fotografies que evidencien que es tracta d’una obra mutable, en constant evolució. Una peça em porta l’altra, amb un fil conductor mínim però constant.
finestres petites
un cromo de finestres petites
molts cromos! moltes finestres petites!
el cartr贸
estris-finestra
desmuntant la finestra: les canyes lĂnies-finestra
de les finestres, les pedres: vaiv茅 ones respiraci贸
finestra etèria (entelada) paisatge mar cel
vĂdeos a: vimeo.com/bernatsoler