DECENAL INDEPENDIENTE .. ....
Redacción y Administ.,aci!lll
••::.5::
Fra:n.oia, :n.. 0 5 2
::
Año VI.
Núm. 178
S'!rracó 6 de Septiembre da 1929
i§
ii
PRECIOS POR TRIMESTRE: Pueblo . . . . . . . . . I 'lJ ptas. Pueblos de la isla y pr<tvincias. 1'75 • Extranjero . . . . , . . . . 3"5o •
Doña Franaisaa Bernat ffiaqol falleeió en la eiudad de Palma el día 19 de agosto de 1929, habiendo reeibido los Santos Saeramentos y la Bendieión Rpostóliea
D. E. P. Su desconsolado esposo Don José Pomar, Capitán retirado; hijos Doña Margarita y Doña Matilde,
.
maestra Nacional de S'Arracó, hijo político Don Caye tano Ibáfíez , ahijada, sobrinos, primos y nietos, al -participar a sus amistades tan sen sible pérdida les ruegan ten g an el alma de la finada presente en sus oracion es por lo cual quedará n altamente agradecidos .
t
costes de Mallorca es cobejaven, que el reí en Jaume enviá emisaris al rei moro, Es preparen a Palma per celebrar el perqué fossin retornarles les duas naus VII centenari de la conquesta de Mallar- que darrerament havian apresarles i des ca pels cristians. ¿Quants mallorquins hi lliuresin els seus tripulants. No solsament no atengué el reí moro la reclamaci~, ha que ignoren aquest fet? A l'any 1228 estava encara Mallorca sinó que mal rabé als embaixadors cata baix el domini deis moros, i qui sap el lans. En vista de lo que succeia, es temps que s'haurÚ1 prollongat aquest cau -1 coa vacaren Corts a Barcelona a Decembre tiveri, si els corsaris del reí moro en : de I 2 28 i acordaren per unanimitat anar Said -ben-el-Haken ben Otman el Korais- a la conquesta de Mallorca. S'aperellá una forta escuadra de mes chy, que dominave Mallorca, no s'haguesin apoderat de duas naus catalanes que de I so naus i I 6 .ooo hornos, que després es dedica ven al comer~; entre Catalunya ! de recalar a diversos punts de l'illa acon i les terres d'Orient, amb les que soste - seguiren per fi desembarcar a Santa nier. ja en aquell temps un important 1¡Pansa. intercanvi comercial, que feia fossin les ' Poc costá als catalans la conquesta, Balears pas obligat de les naus catalanes perqué foren molts els nobles i cavallers mallorquins que, cansats de la tiranía que traficaven amb aquells paisos. Molt queixosos n'estaven ja els cata- deis moros, es posaren al costat del crislans deis moros de Mallorca pels constants tians, i a Decembre de l'any I 2 29 havien perjudicis que causaven al seu comer~; caiguts ja presoners del re1 en Jaume el els corsaris i piratas moros que per les rei moro i son fill.
JY\.ALLORCA
Molt guanyá Mallorca amb aquest fet memorable, conseguiren la llibertat els cristians i les Balears foreo unides al reine Catalá -Aragonés uns deis mes im portants estats d'aquella época tant pel seu comer~;, com per la seua industria, com per l'administració i política liberal que practicaven els catalans, que no permetien que els seus reís prenguesin decisions sensa convocar a Corts, consultant el poble i els magnants que hi concurrien, adelan tant se amb aquest punt els catalans als anglesos, tenguda com a primera nació liberal, i prop de VI centuries a la gran revolució francesa que molts creuen fou l' origen de la llibertat deis pobles . Si per les obres hem de jutjar, al contemplar la Seu de Palma, quina construcció iniciá el rei en Jaume, i admirar la seua magestuosa gradiositat, per tot lo mon reconeguda, ens farem carrec de restat de cultura i civilització que aconse. guiren els nostres avantpassats, i peocQ