ANNEX ANNEX I - La història de Julio Castell i els instruments de la banda En la segona estància de Julio com a director de la Banda, quan entra al càrrec, sol·licita a l’Ajuntament que comprin ells els “metodos” (llibres d’estudi musical), ja que les famílies no tenien suficients diners per la música dels fills (recordem que estem en l’inici de la postguerra). A causa de la reivindicació de Julio, es van comprar 60 “metodos” per a donar classes. Julio va estar durant anys anant dos dies a la setmana a donar classes a l’escola de Joaquin Moliner, però al moment que els nens tenien la teoria clara, tocava comprar un instrument, a causa d’això el dia que tenien que vindre amb instrument ningú anava, es a dir, no es podia reclutar a ningú per a la banda. Llavors en aquella època s’aprofitaven els instruments de difunts o gent que els posava a la venta, el problema d’aquests instruments era l’edat, ja que els instruments ja eren de 5a o 6a mà, llavors estaven en molt mal estat. Per exemple, una vegada a Julio li va sortir un noi que va comprar una trompeta negra per a causa del rovell i el gran mal estat. Aquell noi va estar durant mesos amb “netòl” (per a llevar la capa de rovell exterior, per a que quan va començar a lluir, la trompeta seguia sense sonar, ja que per dins estava tota rovellada i els pistons no baixaven, van intentar fer de tot, amb llima, oli, i amb llet. I un any després aproximadament, el noi va aconseguir el primer só de la trompeta, i seguint amb aquesta rutina al final va poder tocar l’escala de Do. La Rosa ens explica com un dia va insistir-li al seu pare Julio que volia aprendre solfeig, i el seu pare li va ensenyar tota la part teòrica, i l’hi va comprar un piano, cosa que en l’època era cosa molt complicada per a una família de nivell mitjà. Però el piano era d’un home del poble que era Republicà, i ell sols volia vendre tot el de la casa per a fugir a França. Aixi doncs el van comprar, i el van ficar a una habitació de la planta baixa de la casa. Però la Rosa va aprendre a planxar i va formar el seu negoci, per això es va tindre que ficar el negoci a l’habitació on es situava el piano. A causa d’això l’idea era pujar el piano a dalt, però el que no sabia Julio era que el piano tenia la part de dins de ferro, i a causa d’això Julio va tindre que fer un forat a la paret de fora i pujar-lo amb una “cordiola”.
30
