Dones en progrés
Gemma Gallach
Actualment, i des de no fa gaires anys, entendre els castells sense la presència de les dones i les nenes costa molt. Tot i això, les dones no sempre ocupen els rols que voldrien, només pel fet de ser dones.
Al llarg de la història, moltes dones han estat pioneres en algunes posicions tècniques i també en alguns càrrecs de junta. I Sants no ha quedat enrere. Del 1997 ençà, diverses dones han passat per la presidència de l’en tat. En les candidatures per als càrrecs de junta, és fàcil que hi hagi dones. Però, en altres llocs, costa més de trobar-hi dones tenint càrrecs visibles: per exemple, en els equips de tècnica. Al llarg dels trenta anys d’història, només una dona ha estat cap de colla dels Castellers de Sants la temporada 2019-2021; de fet, ha estat co-cap amb un home. Ara bé, en els equips de tècnica s’hi comença a trobar representació femenina a par r de l’any 2007.
El gruix femení en la massa social de la colla ha anat creixent any rere any. Però hi ha un sector que ha costat més de mantenir: el comprès entre els 30 i el 40 anys, edat en la qual una comença a plantejar-se construir una família, i la conciliació familiar ja sabem que no sempre és tan fàcil com ens agradaria. Una de les dues parts ha de cedir perquè l’altra pugui con nuar la seva ac vitat. I aquesta part sol ser la dona.
En el marc de la nostra colla, i coincidint amb l’arribada del 15è aniversari, un grup de dones es va animar a fer alguna cosa “especial” per a la celebració. Així va néixer la proposta d’organitzar estructures únicament femenines, és a dir, que fossin castelleres les que ocupessin la totalitat de la pinya i el tronc del castell. Era l’any 2007. Abans d’aquesta inicia va, les Borinotes només coneixien el cas de les Minyones de Terrassa, però la idea els va agradar i es van anar engrescant per rar endavant les construccions castelleres fetes íntegrament per dones. Així doncs, a començament del maig del 2007, a l’acabar l’actuació de vigílies de l’aniversari, les dones borinotes, i sense que els homes en nguessin no cia, es van anar aplegant per acabar configurant la pinya del que seria el primer 3 de 6 íntegrament femení dels Castellers de Sants. Aquest dia quedarà gravat en la memòria de moltes castelleres, però també en el record i la memòria de molts Borinots que, davant l’excepcionalitat, van respondre amb lloances i admiració a la capacitat d’organització i tècnica del teixit de dones que construïen aquell castell. La pinya era tan diversa com estudiada, i aplegava dones de tot el barri, veïnes d’algú de la colla, la cosina o la eta de l’altra, la bo guera del barri, dones del Secretariat d’En tats i dones de les altres colles que actuaven amb els Castellers de Sants a les vigílies d’aquell 15è aniversari tan especial que va tenir conseqüències molt gra ficants.
Perquè, veient que el castell femení agradava i generava animació i entusiasme dins la colla i dins el món casteller, les dones borinotes no van dubtar a con nuar realitzant aquesta construcció fins a conver r-la en costum. I és que ara, després de setze anys fent castells de dones, costa molt imaginar una actuació de vigílies d’aniversari sense el ja tradicional castell de dones impulsat per les Borinotes. Quin orgull de colla i de massa social femenina hi ha als Castellers de Sants!
Enorgulleix aquesta fita, en gran part, pels avenços que també ha anat tenint a nivell social l’acceptació i introducció de les dones en l’exercici de càrrecs visibles més enllà dels castells. Parlem de dones que fan coses molt grans! Dones que amb els anys han anat aconseguint tenir referents femenins, i principalment podem centrar-nos a parlar del periodisme i el futbol. Cada cop és més fàcil sen r pel carrer els gols que ha fet l’Alèxia Putellas o l’Aitana Bonma , o la passada de xut que va fer la María León, inclús algunes nenes tornen a tenir ganes de dedicar-se al futbol i trobar referents en qui emmirallar-se. I amb el periodisme, i els castells, ha passat el mateix. L’arribada de l’Aina Mallol, entre d’altes periodistes dones, a les retransmissions castelleres ha aportat mirada i reconeixement a fites assolides per castelleres i colles que d’entrada ens haurien passat fàcilment per alt, a banda d’oferir uns comentaris amb explicacions tècniques i amb punts de vista molt interessants.
De tot això en podem treure que hi ha hagut un clar avenç en la situació de la dona dins el món en general, i el món casteller en par cular. També és important que les colles, i les persones als llocs més visibles i de responsabilitat d’aquestes colles, nguin molt present el grup social femení i tot allò que pot aportar a la colla, sigui des d’una vessant més social o lúdica o des d’una vessant més tècnica. En defini va, cuidar no només les dones castelleres, sinó també el seu entorn i les seves capacitats, i no reduir-les en res.
“Costa molt imaginar una actuació de vigílies d’aniversari sense el ja tradicional castell de dones”