Desembre 2016 • Número
#38
Suc de pinya
Edició final de temporada
LA REVISTA DELS CASTELLERS DE SANTS
Sumari Editorial
3
La Junta
4
La Tècnica
6
La foto
9
Panorama casteller 10 La segona foto
12
Estil Borinot
13
La força d’un barri 14 Els gràfics
16
El segon tram
17
Menorca Santsenca 20 Vuitanta-cinc m2
21
Canalla
22
Borinots Interiors
25
Amics de la Colla 26
2 - Suc de pinya
Editorial Q
uan vam redissenyar el Suc de Pinya número 30 vam decidir amb l’equip d’aquell moment que intentaríem, sempre que fos possible, no posar castells sencers a la portada. L’any següent ja ens vam menjar amb patates l’objectiu a causa del primer pilar de set folrat de la Colla. Però a partir del número 34, a causa del primer gamma extra descarregat, el dos de nou amb folre i manilles, ja no va ser possible tenir una edició de final de temporada, com aquesta, sense cap castell sencer. Però encara pitjor, ni l’edició del primer tram se salva ja, a causa del dos de nou amb folre i manilles més matiner de la nostra història, descarregat al Pla de la Seu de Tarragona al mes de juliol. Ho veieu clar? Un altre exemple, els que porteu uns anys a la Colla tindreu a casa una col·lecció ingent de pòsters diversos. Els més enamorats dels Castellers de Sants els tindreu penjats per l’habitació o fins i tot el menjador, substituint els cantants de música o actors més famosos, potser també aquella foto familiar que mai no us ha agradat del tot. Què volem dir amb aquestes dues constatacions? Que els castells que assolim els Borinots s’han tornat part central de les nostres vides, i les nostres revistes... Aquest número del Suc de Pinya respira gamma extra, perquè nosaltres respirem gamma extra. Però no és només el fet de fer aquests “castellassos” el que ens emociona, sinó com els fem. L’Estil Borinot, que en l’última actuació d’aquest tram sortia dels nostres llavis, apareix ben explicada en aquesta revista. Un Estil Borinot que ens fa gaudir de la nostra forma de fer i veure la Colla. Els castells que hem assolit són importants, com queda documentat abastament en aquest número, però també la feina de formiga que hem fet tots per arribar fins a fer aquestes grans construccions. Per aquest motiu, no ens sap greu omplir, altre cop, una portada o una paret o el fons de l’escriptori de l’ordinador o el mòbil amb algun d’aquests castells. Perquè sabem com els hem fet. Això els fa únics. I ens fa únics.
Gràcies i bones festes, Borinots! Des del Suc de Pinya agraïm a totes les persones que han fet possible aquesta publicació.
Suc de Pinya
La revista dels Castellers de Sants Número 38, desembre de 2016
Local borinot: c. Comtes de Bell-lloc, 49 · 08014 Barcelona Correu postal: c. Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.
Maquetació i coordinació: Roger Martrat. Correcció: Laia Andrés. Portada: Foto de Cristian Muñoz. Cinc de nou amb folre i manilles descarregat a Vilafranca per Tots Sants el 2016 (1 de novembre). Contraportada: Foto de Josep Colet. Pilar de vuit amb folre i manilles descarregat a Sants per la XXIV Diada dels Castellers de Sants (16 d’octubre). Fotografies: Neus Brinquis, Josep Colet, Aïda Collado, Adrià Cruz, Jaume Garcia, Mireia Garcia, Joana Garrigosa, Fèlix Miró (Revista Castells), Carles Paniello, David Ramos (Getty Images), Claudia Selva, Jaume Serrat, Rosa Sotelo i Lourdes Tolo. Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, Guillem Andrés, Roger Vilalta, Ariadna Vazquez, Pere Camprovin, Roger Estivill, Clara Antonio, Adrià Pros, Lluís Gómez, Guiu Jaén, Cesc Muñoz “Pollo”, Carme Bernet i Maria Quintana.
Suc de pinya - 3
La Junta
Tancant capítol F a estona que em miro aquest llençol vertical de color blanc que m’ofereix el meu processador de textos etiquetat amb el genèric “Document1” sabent que el text serà l’epígraf en forma escrita de la feinada feta per un equip d’entusiastes Borinots durant quatre anys. I voldria que el rigor amb el qual pretenc lligar les paraules que descriuen aquesta tasca sigui equivalent a l’energia i la il·lusió de les persones que hem fet feina empenyent cap al mateix sentit les darreres temporades: grandiós. Així doncs, més enllà de fer un compendi de fites assolides i dades objectives, per a les quals hi ja haurà temps, el que em ve de gust és glosar l’envejosa salut de la nostra Colla. Una Colla que té la sort de comptar amb el temps i l’empenta de tantíssima gent i que ens retorna la nostra inversió en forma de satisfacció col·lectiva: el millor dels pactes! 4 - Suc de pinya
Segons la Viquipèdia, salut, en una de les seves accepcions, es pot definir com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Em recolzaré en aquesta descripció xirucaire que van parir metges i biòlegs catalans als anys 70 per reivindicar com de bé estem cuidant dels Castellers de Sants –i de la la seva bona salut– la gent que en formem part i és que durant aquests darrers quatre anys.
“Tenim una Colla que compta amb el temps i l’empenta de tanta gent que suposa una satisfacció col·lectiva única” HEM estat conscients de la nostra identitat i hem pres decisions en conseqüència. Avui he sentit algú citar Sèneca, que fa dos-mil anys va dir “Qui no sap a quin port s’encamina, cap vent no li és bo”. Efectivament, la inèrcia és temptadora però relativa i,
també, finita: mal company de viatge. Malgrat que l’entorn moltes vegades empeny, tenir molt clar qui som i cap a on hem d’anar, això és una xuleta infal·lible que cal consultar a l’hora de prendre decisions. Durant aquests anys, hem intentat ser coherents amb els principis d’austeritat, proximitat al barri, participació, integració i foment de la seguretat de la nostra activitat, entre d’altres. El mèrit que ens hem d’atribuir és el d’haver-ho entès, promogut i haver intentat transmetre-ho als nouvinguts. HEM treballat per fomentar el sentiment de pertinença al conjunt, donant importància al treball col· laboratiu i l’ajuda mútua i celebrant la participació tant dels que estan a totes com dels que vénen de tant en tant. Els Castellers de Sants som una colla on els grans castells s’assoleixen gràcies a un treball constant en
La presidenta parla un context de bon ambient a nivell social i, en aquest sentit, hem procurat que joves, grans i famílies se sentissin a gust. És imprescindible que això continuï sent així ja que per créixer tècnicament cal fer-ho també a nivell social i això passa per mantenir el vincle amb els nostres castellers sigui quin sigui el seu nivell d’implicació actual i, sobretot, el que tingui en un futur amb la Colla. HEM gaudit al màxim de fer el que hem fet, i ho seguirem fent assumint aquests o altres rols diferents dels actuals. I aportarem a la Colla el que hem après perquè continuï alimentant-se de l’experiència i el saber col·lectiu.
“Han estat quatre anys de gaudir intensament, aprendre què són els castells i entendre l’essència del barri” Ara toca tancar capítol. Han estat quatre anys dels quals he gaudit intensament, en els quals he après què són els castells en el seu ampli significat, en els quals he entès el concepte de barri des de la seva essència i gràcies als quals he fet vincles tan forts que no s’estroncaran mai. Mireia, Pere i tots els pencaires que han format els equips de junta: sou extraordinaris, no imagino un grup de treball més dedicat, brillant i amb més il·lusió. Pau, Ariadna i tot el vostre equip tècnic: us admiro, ho heu fet de collons. Jaume, ara se’ns gira feina... quan la nena sigui gran ja tindrem temps d’explicar-li de què va tot això. Fins llavors, seguirem sent feliços fent castells amb la millor colla del món
Ens veiem al proper assaig! Visca els Castellers de Sants! Esther Oriol Presidenta Suc de pinya - 5
La Tècnica
Gràcies Colla
Q
uan l’octubre de 1993 vaig sortir de casa amb la meva mare i mon germà per anarnos a apuntar a classes de ping-pong, el meu esport preferit del moment, poc podia imaginar que l’equivocació de la meva mare sobre el lloc on es feien les classes ens marqués tan la vida... i beneïda equivocació! Tot pensant-nos que era al Casinet d’Hostafrancs, vam entrar, i mentre ma mare preguntava, el Pere i jo ja miràvem com un grupet de persones descalces intentaven, amb més pena que glòria, pujar uns sobre els altres. A partir d’aquest moment, vam quedar atrapats per l’atracció d’aquella activitat... Gràcies, pares per deixar-nos fer allò que més volíem tot i els sacrificis que comportava! Aquell nen de 10 anys, que no era ni de llarg un gran dos, va anar creixent a la Colla aprenent que no només pujant ajudava a fer castells més alts, i per això va començar a ajudar amb tot el que podia... 20 anys més tard, podia fer-ho d’una manera ben especial, tenint el privilegi de liderar aquell grup de persones (el grupet havia crescut...), i el millor és que vaig poder fer-ho acompanyat de 6 - Suc de pinya
molts dels que vam formar part de la canalla als inicis de la colla. Gràcies, Ari, Guiu i Pere per fer-me confiança i creure en el projecte!
“Gran part de l’èxit de la Colla ve determinat pel fet que coneixem molt bé com som i el que volem, però sobretot, com ho volem” Quan vam agafar la colla fa 4 anys, ho fèiem convençuts que podíem arribar molt més enllà d’on havíem arribat fins aquell moment. Tots sabíem que la Colla no havia mostrat a plaça tot allò que es veia que era capaç de fer per la qualitat dels castellers que teníem, per l’experiència en soques i folres que acumulàvem, per la mobilització social que érem capaços de fer, per l’entrada de gent nova que teníem cada any... Disposar d’un local d’assaig en condicions i d’una xarxa on assajar pilars, eren dos factors que, sumats a tots els altres, ens havien d’ajudar a donar el pas endavant que ens faltava. Però tot això ho havíem de saber canalitzar molt bé per tal de treure el màxim rendiment en totes les àrees,
i no vam saber altra manera de ferho que no fos la que havíem mamat durant molts anys... I és que estic convençut que gran part de l’èxit de la Colla ve determinat pel fet que coneixem molt bé com som i el que volem però, sobretot, com ho volem. Això pot semblar irrellevant en un món casteller que cada dia busca batre rècords de qualsevol mena, però, colles que tenen molts més anys que nosaltres i que, algunes, fan millors castells que nosaltres, avui en dia tenen grans problemes interns per créixer justament perquè no tenen clares aquestes coses. Per això dono Gràcies al model Borinot que entre tots hem anat creant i millorant al llarg dels anys. Aquest model no és perfecte en alguns aspectes, i n’hem de ser conscients tots. El ser una colla integrada per moltes famílies, on intentem una bona combinació de la vida castellera amb la vida privada de cadascú, implica que planifiquem la temporada amb caps de setmana lliures cada mes, evitant fer dues actuacions durant un cap de setmana, fent una
El Cap de Colla parla
“La intensitat, la planificació i l’anticipació ens ha permès en els últims anys fer uns assajos molt més dinàmics i participatius, on la gran majoria de gent se sent útil”
pausa estival de 6-7 setmanes… Això implica fer moltes menys actuacions que la majoria de colles al llarg de l’any (en fem unes 25 quan moltes colles ronden les 35), i en conseqüència molts menys castells a plaça. Això ens limita el poder donar molt joc a moltes persones en els troncs dels castells, a les pinyes, folres, al pom de dalt…Per això hem de buscar alternatives per no quedar-nos enrere..
8 3 de 8, 6 4 de 8, 5 2 de 8 amb folre i 7 pilars de 6 són els números oficials
de la nostra colla aquest 2016, força normalets per una colla del nostre nivell… Però si parlem de 29 3 de 8, 23 4 de 8, 33 2 de 8 amb folre i 33 pilars de 6, que són els números dels assajos (de proves senceres o fins a acotxador) veiem que el rodatge en els castells bàsics de 8 la nostra colla no l’ha oblidat, simplement l’ha passat per necessitat de fer-ho a
plaça a fer-ho a l’assaig. I aquí és on hem aconseguit rodar gent suficient com per fer coses poc comunes en el nostre món casteller i que són poc visibles però molt valuoses com fer 3 i 4 de 9 folrat amb pisos de quarts, quints, sisens i pom de dalt tot amb gent diferent, i tres quarts del mateix amb pisos de segons i terços. La intensitat, la planificació i l’anticipació ens ha permès en els últims Suc de pinya - 7
El Cap de Colla parla anys fer uns assajos molt més dinàmics i participatius, on la gran majoria de gent se sent útil. Això, juntament amb nous recursos com les pissarres, l’assistència a la pàgina web, l’enviament dels troncs, folres i manilles per mail, han estat clau per créixer, i ho haurem de millorar en el futur i seguir innovant per continuar creixent. Gràcies als innovadors que heu aportat les vostres idees! N’esperem moltes més! El nivell en el qual estem és molt exigent. Tant, que totes les colles que tenim davant assagen un dia més a la setmana per aconseguir els resultats espectaculars que veiem i que aspirem tenir tard o d’hora. Estic convençut que els Borinots serem capaços d’aconseguir-ho sent fidels al nostre estil, però això ens exigirà estar un pas per endavant dels altres en implicació, concentració i rendiment durant els assajos. Ho hem fet i ho tornarem a fer, i Gràcies a les pastanagues que sempre trobem, anirem cada vegada més enllà! I per seguir creixent, també serà fonamental continuar rebent amb els braços ben oberts tots aquells qui s’apropin a la nostra colla, vinguin del barri, de fora, o d’on sigui. L’important serà explicar-los bé on han aterrat, quin és el nostre model, per tal que l’entenguin i, si els agrada, s’hi adaptin i s’hi trobin a gust. És bàsic que tothom entenguem que hem de treballar i mirar pel bé col·lectiu abans que pel bé individual. Les aspiracions individuals són perfectament lícites i fins i tot a vegades necessàries, i poden ser un motor de motivació, però mai no poden ser el motor principal, perquè si és així tard o d’hora tenen data de caducitat. Així hem intentat actuar aquests 4 anys a l’hora de prendre decisions difícils.
Gràcies als afectats per aquestes decisions i per continuar treballant per la Colla.
8 - Suc de pinya
I no vull acabar sense dir:
Gràcies a tots els Canallerus per ser incansables i ajudar a transmetre tants valors als més petits!
Gràcies a tots els Pinyerus per
organitzar-vos tan i tan bé amb un volum de gent tan gran!
Gràcies, Kelet, Jordi i Rode per
haver volgut unir-vos a l’equip, aportat la vostra opinió en les grans decisions!
Gràcies, Esther per la feinada que has fet a l’altre costat de la tècnica! Gràcies, Txell... per tot! I per acabar, Gràcies, Colla per creure en mi i haver-me permès gaudir enormement i fer realitat el somni que de ben petit tenia.
Un honor haver estat Cap de Colla dels Castellers de Sants. Pau Camprovin Cap de Colla
to fo
La El primer cinc de nou folrat de la nostra història
Panorama
casteller
Tot just fa un any els Minyons descarregaven el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història. Enguany, els 10 pisos han estat els protagonistes. Ens ho explica el Guillem Andrés.
E
l 22 de novembre del 2015 els Minyons descarregaven el primer 4 de 10 amb folre i manilles de la història. I davant d’aquella exhibició estel·lar tots ens vam preguntar: es podrà mantenir aquest nivell casteller? Tornarem a veure un 4 de 10 amb folre i manilles descarregat? Doncs bé, les colles castelleres han seguit demostrant que no hi ha límits escrits i que l’evolució és constant temporada rere temporada.
L’explosió dels castells de 10.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona s’han sumat aquest any al selecte grup de colles que han descarregat un castell de 10. De la mateixa manera, mentre que el màxim assolit fins ara eren sis castells de 10 descarregats en una temporada, en aquesta se n’han completat fins a 15.
10 - Suc de pinya
Els Castellers de Vilafranca han sigut els que més n’han assolit (7 descarregats i 2 carregats). Amb una aposta decidida des d’inici de temporada, ja al juliol van descarregar-ne el primer del curs. Els del Penedès han tingut el 3 de 10 com a castell per bandera i l’han descarregat en les 6 ocasions que l’han dut a plaça en aquest any.
“Les colles castelleres han seguit demostrant que no hi ha límits escrits i que l’evolució és constant temporada rere temporada” Ampliant els millors registres.
Al llarg de la temporada hem llegit i escoltat repetidament que s’havia realitzat la millor actuació de la història. Tot i tenir criteris diversos a l’hora d’arribar a aquesta conclusió, el cert és que les tres colles punteres
(Vilafranca, Vella i Minyons) han anat trencant els sostres castellers en diverses actuacions. D’aquestes actuacions cal destacar-ne tres. La primera, per ordre cronològic, és la dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Tarragona. En aquella actuacions van completar el 4 de 10 fm per primer cop en el seu historial i hi van sumar el 3 de 10 fm i el 2 de 8 sense folre, que només va quedar en carregat. La primera actuació en descarregar els dos castells de 10 en una actuació i no caure va ser la Colla Vella per Santa Úrsula, on també van descarregar-hi el 4 de 9 sense folre. L’actuació més completa de l’any, però, se l’han acabat adjudicant els Minyons de Terrassa amb el 3 de 10 amb folre i manilles, el 4 de 10 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre
L’anàlisi del món casteller i agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles que van completar tot just a l’última cita de la temporada. Més enllà de les colles punteres, també n’hi ha hagut d’altres que han fet un gran salt qualitatiu aquest any. Nens del Vendrell i Xicots de Vilafranca han sumat els seus primers 4 de 9 amb folre, tot i que el dels vilafranquins va quedar en carregat. Aquests últims, a més, també han incorporat el 3 de 9 amb folre descarregat en els seus registres. Amb un model de colla que desperta simpaties i rebuig a parts igual, els Xiquets de Hangzhou s’ha convertit en la primera colla estrangera en completar un castell de 9. També és de destacar els casos de Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Castellers de Terrassa. Dues colles històriques que després d’uns anys difícils, aquest any han completat una gran temporada. Ambdues colles s’han habituat als castells de 8 i han tingut els seus millors èxits en castells folrats. Els tarragonins han
“El tres de nou sense folre podria ser una de les estrenes de la temporada que ve”
assolit el primer pilar de 7 amb folre del seu historial i els egarencs han descarregat el 2 de 8 amb folre després de fer-ho per últim cop el 1996.
El mite casteller. Al Concurs
de Tarragona es va viure un dels moments que podria haver canviat la història dels castells. Amb els Verds liderant la classificació, la Vella de Valls va tenir un últim intent per coronar el 3 de 9 sense folre i endur-se el certament. La temptativa dels rosats ha sigut la que ha quedat més a prop de carregar-se després que Vilafranca també en fes un bon intent el 2005. El castell més mític del món casteller ja ha demostrat ser una construcció que pot ser a l’abast de les colles més punteres i podria ser una de les estrenes de la temporada següent. Un 2017 que les colles ja miren de reüll i en el qual es podrien plantejar castells inèdits com el 4 de 10 sense manilles o el 2 de 10 amb folre, manilles i puntals. Suc de pinya - 11
La
to
fo
se
g
a n o
El dos de nou amb folre i manilles descarregat al Concurs 12 - Suc de pinya
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f haver-ne cap examen extret dades en uns 2d9fm termes i 5d9f amb una assiduïtat que 5d9f mai abans 5d9f Pd8fmense2d9fm 5d9ffet Pd8fm 2d9fmprofund 5d9fniPd8fm 2d9fm nosaltres 5d9f Pd8fm Pd8fm 2d9fm Pd8fm 2d9f S científiques, en totes les retransmissions en directe i havíem viscut. En definitiva, parlem-ne ara, quan tot ens ha 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f anàlisis periodístiques posteriors de les nostres actuacions anat de cara.
ESTIL
d’enguany –i, com a mínim també, des que vam tastar per primer cop la gamma extra– hi ha varis conceptes que s’han anat repetint gairebé com un mantra. Alguns sorgeixen de l’aplicació del focus sobre els fragments del tot (“soca compacta”, “folre i manilles, una roca”, “tronc amb tècnica exquisida”, “canalla ràpida i decidida”...); d’altres, de mirada global i més sensitiva, si em permeteu dir-ho d’aquesta manera (“gran treball”, “seguretat” i “convenciment” en l’execució dels castells, “paciència” en les estrenes, “ritme de menys a més” en la nostra temporada, “domini” de la torre de 9 –castell que, per la inherent fragilitat de l’estructura de dos més la dificultat afegida de la coordinació de tres bases, ha estat fins fa no massa indominable–, i també, és clar, el de “pioners” en tot allò que fa referència a la millora de la seguretat dels castellers); i per acabar, el concepte que tanca el cercle, el que representa alhora la síntesi i el perquè dels conceptes que es desprenen de les anteriors mirades (el nostre SANT MODEL).
“Així és com se’ns veu a plaça. I això, el que transmeten els nostres castells quan els mostrem” Per aquest motiu penso sovint que potser no som veritablement conscients de l’impagable tresor que tenim entre mans, un tresor que l’hem anat i l’anem amassant dia rere dia des de fa molts anys, que ens funciona objectivament tant des del punt de vista del nivell estrictament casteller com des del social i que, sobretot, ens dota tant al global dels castellers que duem camisa grisa com a les conjunturals juntes i tècniques de cada moment històric, d’aquell manual, no rígid ni inviolable com la Constitución del 78, però sí d’obligada consulta, que ajuda de manera decisiva en la presa de decisions d’aquells que les han de prendre –especialment, en les més delicades– i, alhora, dóna resposta davant del qüestionament de qualsevol d’aquestes decisions preses. És en aquest moment, doncs, que penso que és més necessari recordar tot l’abast i tota la transcendència d’aquest model tan i tan nostre. És molt necessari recordar-ho ara, especialment després d’una temporada que ha estat la més exitosa amb diferència del nostre historial, en què no tan sols hem consolidat i ampliat el ventall de castells de gamma extra sinó que hem descarregat el 85% d’aquests castells punta i el 100% dels castells de 9, en què hem viscut un any gairebé sense ni una sola caiguda i de retruc, per tant, sense desgràcies personals, i en què el món casteller parla de
BORINOT
I parlem-ne ara que tot ens ha anat de cara perquè hem de ser conscients que aquest MODEL (en majúscula) que ens hem dut a la boca tants cops enguany i que ens ha dut als èxits actuals i a les immillorables expectatives de futur és exactament el mateix model (en minúscula, aquell que més costa de pronunciar) que, en ocasions, ens demana i ens demanarà petits passos enrere (com el darrer a Terrassa), que ens guia i ens guiarà cap a un “excés” de prudència, o simplement que ens parla i ens parlarà de paciència. Els que em coneixeu una mica a fons sabeu que no sóc precisament un arrauxat optimista. Ara mateix, però, no tinc cap mena de dubte que aquesta colla jove de barri ha d’arribar més aviat que tard –no l’any que ve; i molt difícilment, el següent– a aquests castells de 10 tan impressionants que tant han sovintejat en les grans colles enguany. Però només hi arribarem si –i només si– no deixem de seguir fil per randa el nostre santíssim manual de com hem de fer les coses, aquest santíssim manual que ens apunta quan tots plegats estem preparats per fer un pas més i estrenar “pepinos” amb les màximes garanties d’èxit, però que també ens apunta amb la mateixa força i convenciment quan, amb el mateix optimisme, tots plegats haurem de saber treballar de manera fosca, pacient i sense mirades de curt termini per tal de recollir els fruits just en el moment en què es puguin recollir, sigui quan sigui, més d’hora o més tard.
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm Ho5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f recalco ara, és clar, perquè intueixo que la temporada aviat aquest patró. Amb un pilar Pd8fm que 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 2017 5d9fseguirà Pd8fmmés2d9fm 5d9f últim Pd8fm 2d9fm 5d9f 2d9f trigarà per força i amb una estructura de 5 que, crec, també 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm requerirà 5d9f Pd8fm 2d9fmperseverant 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f d’un treball i serè, la seguretat i la absoluta en els castells bàsics de 9 i, sobretot, el 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm confiança 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f domini del dos de nou amb forle i manilles hauran de seguir de paller d’aquest d’una nova 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm sent 5d9fel pal Pd8fm 2d9fm 5d9finiciPd8fm 2d9fmetapa 5d9fen què, Pd8fm 2d9f lluny d’estar estancats –estarem temptats de percebre-ho 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm així–, 5d9felPd8fm 2d9fmfent5d9f Pd8fmun2d9fm 5d9fllunyà Pd8fm 2d9f que estarem és cimentar nou i gens color gris. 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm esclat 5d9fdePd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm Tinguem-ho 5d9f Pd8fm 2d9fmtots5d9f Pd8fm 5d9fI quan Pd8fm 2d9f en compte plegats quan 2d9fm ho visquem! visquem, no deixem de recordar que aquest model 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm així 5d9fho Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f és, ara, abans i sempre, EL MODEL. I sobretot, ajudem amb nostres forces nova tècnica es consti5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm totes 5d9flesPd8fm 2d9fmla5d9f Pd8fmi junta 2d9fmque5d9f Pd8fm 2d9f tuiran a principis d’any! 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fmR 5d9fV Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f oger
ilalta
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm
LA INÈRCIA D'UN MODEL i LA FORÇA D'UN BARRI “No dubteu, Borinots, que la temporada que ve, si tornem a treballar tan fort com ho hem fet fins ara, si ens tornem a sentir còmodes en la gamma de nou, si tornem a descarregar el dos de nou i seguim mantenint les ganes i la il·lusió que hem demostrat en aquest segon tram, ens menjarem la pastanaga que ens hem quedat amb ganes de cruspir-nos!”
A
ixí acabava l’any passat un escrit que vaig fer en aquesta mateixa revista, que parlava de la faula de l’ase i la pastanaga per explicar la situació amb la qual vam acabar la temporada passada i la polèmica que es va generar al voltant de si el cinc de nou amb folre havia o no havia d’anar a Terrassa. I així hem acabat aquesta temporada de traca i mocador: menjant-nos-la (la pastanaga!). Tal com si estigués escrit en un guió... Ja no hi ha casualitats, ni bona sort que valgui. Hi ha bona gent i bona feina.... i és que si mirem l’evolució des dels nostres inicis fins a dia d’avui, veurem clarament que la nostra progressió ha estat totalment ascendent, temporada rere temporada, amb pocs o relatius sotracs entremig. Hem anat fent-nos grans (molt grans) sense fer massa soroll però amb determinació i pas ferm!
Isaac Newton explicava aquest fenomen en la primera de les seves lleis, deia que “Un cos en repòs tendeix a romandre en repòs, i un cos que es mou amb una velocitat uniforme tendeix a seguir en moviment mentre no hi actuï cap força sobre ell”.
“Tenim un model que ens fa de guia i ens permet avançar en la bona direcció” Si ens regim en aquest principi, els Borinots, que fa anys que avancem, que ens movem, ho seguirem fent indefinidament; això, però, no passa a la terra, ja que existeixen forces/resistències... llàstima! no serà tan fàcil com deixar-nos portar!
tres mateixos ens marquem i així sí, que no hi haurà resistències que ens aturin. I aquesta manera de ser i fer que ens caracteritza i que ja és coneguda i admirada pel món casteller, no té cap secret per a nosaltres. Som una colla de barri, un barri que ens acompanya, que ens recolza, un barri amb una important vida social, de la qual no ens en mantenim al marge; som una colla familiar, amb un calendari fet a mida que procura que hi hagi caps de setmana lliures i unes sagrades i generoses vacances d’estiu, fent així compatible la vida castellera amb la resta; una colla que es preocupa per la seguretat, preocupant-se per les lesions castelleres i sent pionera i emprenedora per aconseguir que l’activitat castellera sigui cada dia més segura (com ho hem estat amb el casc de la canalla o ara amb la soca a l’antiga); obsessionats en la puntualitat i agilitat en el muntatge de les pinyes/soques, aconseguint així actuacions més amenes i digeribles per tots els públics; som una colla que s’exigeix a l’assaig, que entén que a les places hi anem amb la feina feta; que no estira més el braç que la màniga ja que només contempla l’èxit d’un castell d’una manera: descarregant-lo!, que fomenta el dià-
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm que la segona llei de Newton diu 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9fOju! Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm que “si sobre un cos hi actua una força, tindrà una acceleració que serà 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9faquest Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm proporcional a la força aplicada”. 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm Tenim un model forjat alPd8fm llarg dels No teniu la sensació que som i tenim5d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm Pd8fm 2d9fm 5d9f 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm una manera de fer que, si ens dei- nostres anys d’història que ens fa de 5d9f Pd8fm 2d9fm Pd8fm 2d9fmavançar, 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm xéssim2d9fm endur, 5d9f semblaPd8fm com que no ens5d9f guia i ens permet en la bona haguéssim d’aturar mai? Tal com si direcció (tal com demostren els resul5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm llancéssim una pedra a l’espai; aques- tats); si a això li sumem un bon gruix ta no 2d9fm s’aturaria maaaaaaaai, ja que5d9f de Pd8fm castellers2d9fm i l’arrelament a un barri, 5d9f Pd8fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm no hi ha cap força que la freni. ja tenim la força que ens fa falta per 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9favançar Pd8fmamb2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm l’acceleració que nosal5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f leg i la participació amb juntes obertes fer pedagogia i ser fidels a aquest viure la Colla des d’una perspectiva i nombroses, que treballa amb equips amplis; que té una canalla discreta però nombrosa, una canalla que treballa en equip, fent colla de ben petits, una canalla capitanejada per un excel· lent equip de canalla que vetlla perquè tot nen/a se senti mereixedor de l’èxit malgrat ser un altre el que aixeca la mà per fer l’aleta, ... Això i un munt de característiques més ens defineixen. Així érem quan tot just començàvem amb els castells de 6 i de 7 i així som, ara que els fem de 9! I és que un colla gran no només ho és pels castells que fa! Borinots, mentre siguem capaços de
tarannà, mentre seguim arrelats al nostre barri creant-hi afició, mentre puguem mantenir el bon flux d’entrada de castellers dels últims anys i seguim tenint pastanagues; seguirem endavant, sense dependre excessivament de qui ens encapçala (sense desmerèixer l’enormíssima feina de totes les candidatures que han anat liderant projectes al llarg de la nostra història). I per acabar, aprofito aquest espai per agrair la confiança i donar les gràcies al Pau i l’Esther i els seus respectius equips d’aquests últims anys. Ha estat un autèntic plaer compartir aquests anys de mandat. Ha estat una gran experiència per a mi poder
ben diferent, tan “allunyada” del cos a cos, del caliu humà que ofereixen les soques, els folres i les manilles, sense posar-hi l’esforç físic, plantada davant d’aquests imponents castellassos. Ha valgut tant la pena, ara quan en fas balanç i veus traduït en castells els esforços, la dedicació i algun que altre maldecap. Gràcies! Crec que podem marxar amb la mateixa tranquil•litat amb la qual ho vam agafar, ara fa 4 anys, però amb un somriure enorme i amb una altra manera d’entendre i estimar la Colla.
I no ho dic jo, ho diu Isaac Newton! Ariadna Vazquez. Sots Cap de Colla
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9f
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm entatge de castells rc pe un b am lla co , Som la2d9fm 5d9f Pd8fm granPd8fm ts més 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm rrega de gamma extra desca e ect sp re r ajo m t ol m at vit cti una efe5d9f amb 2d9fm . 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm Pd8fm 2d9fm Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm nivell5d9f les colles del nostre 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm Efectivitat en castells de gamma extra2d9fm (nombre 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 5d9ftotal) Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm Les colles que estan sota la línia de tendència són les colles més segures. Com més a la dreta estan millors castells han fet. Els Borinots som la sisena colla i la que té menys caigudes de les 10 primeres.
Gràfic de seguretat. Nombre de caigudes per puntuació
Les colles de 10 ha entre el primer 5 n trigat un temps de el primer 3 de 10 9 amb folre i descarregat.
5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm la ts de Pd8fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f els pun5d9f rència 2d9fm 3 de 2d9fm fePd8fm re er e d im t pr en el n r re a P eg rr ca es d inots 2d9fm e vanPd8fm els Bor 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm Pd8fm rada qu5d9f essió d5d9f tempo2d9fm progr2d9fm ca em ti ri tè d o po ip h s, s 5 any 10 i una s últim2d9fm el s. d so la pi m 10 co 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 5d9f Pd8fm 2d9fm ls igual arribarem a estimar quan 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm de 5d9f SantsPd8fm i de les colles 10 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fmGràfic 2d9fm de 5d9fcreixement Pd8fm 2d9fm 2d9fm 5d9fdePd8fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm 5d9f Pd8fm 2d9fm
El
segon tram
A la Clara Antonio li ha anat molt bé escriure aquest resum per fer memòria i endreçar tot el que hem viscut en aquest segon tram que s’ha convertit en la millor temporada (de moment)!
Aquest segon tram ha estat ... D esprés de la festa major, gran tristor, diuen. No teníem temps per entristir-nos després de la gran Festa Major, calia arremangar-nos les mànigues de la camisa per continuar la temporada, continuar la feina que vam deixar gairebé molt ben feta al Pla de la Seu aquella tarda de juliol. La Bisbal del Penedès, Esplugues, plaça de Sant Jaume, el Concurs, l’estimada plaça de Bonet i Muixí, Sitges, Vilafranca, Granollers i Terrassa. Nou places, nou cites, nou oportunitats per enfaixar-nos i complir els objectius proposats a mesura que anés avançant aquest segon tram. Entre plaça i plaça, assaig, assaig, assaig i més assaig.
Començar a la Bisbal va ser tot
un honor per engegar-hi motors. Ens acollia una plaça plena d’història castellera on hi vam descarregar un 3 de 8, un 2 d 8 amb folre, un 4 de 8 i un pilar de 6. Vuit dies més tard ens enfaixàvem a terres cargolines on hi descarregàvem el primer 3 de 9 amb folre del segon tram acompanyat per un 5 de 8, un 4 de 8 amb agulla i un pilar de 6. Aquesta molt bona actua-
ció era necessària per poder arribar a plaça de Sant Jaume i descarregar-hi un 3 de 9 amb folre, un 4 de 9 amb folre, un 4 de 8 amb agulla i un ferm pilar de 7 folrat. Escenari perfecte per fer la feina ben feta una vegada més i sortir de la plaça saltant d’alegria. Amb un treball acurat durant la setmana i havent comprovat abans de sortir del barri que dúiem la dosi extra de confiança, de concentració i aquell silenci impecable que sabem fer, ens plantàvem a Tarragona per viure el XXVI Concurs de Castells a la Tarraco Arena. Escenari punyent, però on els Borinots hi vam fer la feina, un paperàs! Descarregant-hi el 3 de 9 amb folre, el segon 2 de 9 folrat i emmanillat de la temporada i el 4 de 9 amb folre es demostrava l’esforç i el treball constant de tantes i tantes formigues. Orgullosos d’això, a la nostra Diada vam repetir la feina feta al Concurs afegint-hi l’exuberant pilar de 8 amb folre i manilles. Un silenci respectuós emmudia la plaça i el barri sencer. Amb l’aleta, l’esclat d’aplaudiments, crits, rialles i celebracions. Ara sí, havíem despertat l’elefant i havíem fet la millor actuació de la nostra història.
S’acostava Tot Sants. Abans
vam fer una parada a mig camí, Sitges, on vam mostrar el 5 de 8 que reclamava la seva soca. A Vilafranca, amb confiança i a per totes, ens tocava descarregar dos castells de Gamma Extra: el ferm 2 de 9 amb folre i manilles i l’estimat 5 de 9 amb folre que, després d’un intent desmuntat, descarregàvem i embogíem a la vegada. Acompanyats d’un 3 de 9 amb folre i un pilar de 6 superàvem la nostra millor actuació feta setze dies abans a casa nostra. Un divendres de vacances merescudíssimes, una setmana d’assaig i començava la recta final.
Enfilàvem cap a Granollers
per estrenar-hi el 3 de 9 amb folre amb la soca a l’antiga, acompanyat d’un 5 de 8 i un 4 de 8. Una setmana més tard, plaça Vella de Terrassa, actuació per posar punt i final a la millor temporada. Repetíem el 3 de 9 amb folre a l’antiga, recuperàvem el 4 de 9 amb folre i acabàvem amb el cinquantè 5 de 8 descarregat de la Colla. Ens hauria agradat que fos folrat però, tot i els últims esforços fins i tot a plaça, l’estil borinot ens recordava que per portar un castell hem d’estar Suc de pinya - 17
El resum de mitja temporada segurs que tothom pot ser-hi al 110%. És evident que el millor pastís del món no porta cap cirereta dalt de tot, aquest segon tram tampoc, les porta entremig i no deixa de ser el nostre millor tram, on hi hem fet les dues millors actuacions de la nostra història. Tornàvem cap al barri havent acabat d’escriure amb orgull el que ha estat la millor temporada de la història dels Castellers de Sants. ‘Feina de formiga, força d’elefant’, un lema molt borinot arrelat a la manera de treballar i imprescindible per farcir els escenaris més castellers amb les seixanta-sis aletes que les més valentes d’aquesta colla han coronat al llarg d’aquest tram. Han estat les pinyes d’un 3 de 8, dos 4 de 8, tres 4 de 8 amb agulla, quatre 5 de 8, vinti-quatre pilars de 4, quatre pilars de 4 caminants, cinc pilars de 5 i quatre pilars de 6. També, és clar, les soques d’un 2 de 8 amb folre, vuit 3 de 9 amb folre, quatre 4 de 9 amb folre, un pilar de 7 folrat, i les treballadíssimes construccions de Gamma Extra emmanillades o no: tres 2 de 9 amb folre i manilles, un 5 de 9 amb folre i un pilar de 8 folrat i emmanillat.
De ben segur que recordarem
aquest segon tram per les celebracions realitzades a plaça i al local, per haver-nos superat, per haver estrenat un enamoradís pilar de 8 amb folre i manilles i un majestuós 5 de 9 amb folre i per les sensacions més personals que cadascú ha tingut a cada castell. Aquests grans èxits no poden fer ni mica d’ombra al fet que al llarg d’aquest tram quatre de les aletes han estat fetes amb la soca a l’antiga. Ha quedat demostrat que les inquietuds de la Colla van més enllà de fites pròpiament castelleres i es pensa en la prevenció, la seguretat i la salut de tota persona castellera. Aquests mesos han estat una ocasió ideal per poder consolidar aquest estil pensat per membres de la Colla, sembrat i regat als assajos de Comptes de Bell18 - Suc de pinya
“És evident que el millor pastís del món no porta cap cirereta dalt de tot, aquest segon tram tampoc, les porta entremig”
El resum de mitja temporada lloc i demostrat a plaça amb els 2 de 8 amb folre, el pilar de 7 amb folre i, finalment, 3 de 9 amb folre. Només queda comprovar-ne la seva efectivitat, però intentarem no fer-ho. Com tots sabem, el món dels castells té una part més social que encanta a qualsevol. A la Colla hi tenim amics, molt bons amics, companys, coneguts i hi trobem gent encantadora de totes les edats. En el nostre cas l’heterogeneïtat ens fa grans, Borinots i, a la vegada, únics a la Colla. És un goig compartir els assajos, poder omplir les pissarres i mobilitzar l’enorme taca gris brut a les places més exigents. No ho oblidem, vam ser sis-cents Borinots al Concurs i quatre-cents noranta a Vilafranca. Els de cada dia, els que han estrenat camisa, els ocasionals, els de samarreta,... Hem estat tots nosaltres els que hem fet que aquest segon tram, de la millor temporada de la nostra història, hagi estat així. Sense una tècnica realista, conscient i motivadora que ha desprès una confiança absoluta a la Colla tampoc no hauria estat possible.
“Hem estat tots nosaltres els que hem fet que aquest segon tram, de la millor temporada de la nostra història, hagi estat així”
És molt difícil trobar un sol mot que resumeixi tot el que hem viscut i que abraci aquests mesos d’assaig. Escrivint aquest resum he anat demanant a alguns companys de la Colla una paraula que, per a ells, acompanyés aquest segon tram de temporada. Permeteu-me acabar aquest escrit donant veu a altres, a qui agraeixo la seva col·laboració. Aquest segon tram ha estat intens, emocionant, sorprenent, surrealista, il·lusionant, magnífic, felicitat en estat pur, màgic, meravellós, de somni, de superació, d’inconformistes, d’amor, de formiga, d’elefant. Ha estat fins i tot perfecte, gran, guapo, ‘apustuflant’, consolidador i somiador alhora, prodigiós i espatarrant. Ara et toca a tu, lector o lectora:
Aquest segon tram ha estat… Suc de pinya - 19
Menorca Santsenca Aquest any els Castellers de Sants vam viatjar a Menorca, però no tot va ser sol i sobrassada, també va servir per demostrar la germanor Santsenca a l’illa. Ens ho explica l’Adrià Pros.
H
ola, Colla! Posant en antecedents el viatge a Menorca, cal recordar una primera visita a l’illa l’any 2003. No és que fos una còpia del que vam fer, ja sabeu que als Castellers de Sants ens encanta pensar en gran, sempre tenint molt present el barri. Què millor que organitzar un viatge amb diables i bastoneres? La primera proposta la va tenir en Marc Febrer i la va engegar juntament amb l’Esther Oriol, la feina estava ben dividida: en Marc, al front, en contacte directe amb Ferreries i els diferents ajuntaments de Menorca, i l’Esther com a estrateg, decidint on atacar i coordinant com fer arribar el Tsunami Gris.
20 - Suc de pinya
Deixant de banda aquestes comparacions bèl·liques, òbviament va ser un luxe poder parlar amb els diferents ajuntaments. Durant l’estada allà ja vau veure que ens van acollir com si fóssim a casa, doncs les “negociacions” prèvies no van rebre cap no per resposta. Així les coses són fàcils.
“Els Castellers de Sants tenim sempre molt present el barri. Què millor que organitzar un viatge amb diables i bastoneres?” Què ens ha aportat el viatge? Moure 200 persones del barri de Sants a promoure la cultura catalana, que ja
per si ja té un valor prou gran. Si a més hi sumem que veníem d’un juliol extraordinari, no podia ser d’una altra manera un agost amb un viatge a l’alçada. I no parlem precisament dels castells, sinó de canviar la faixa pels banyadors, i la suor de l’assaig pel protector solar. No ens oblidem, allà hi vam fer castells! Potser no tan alts com estem acostumats però eh, totalment necessaris per començar a escalfar per aquest segon tram de somni. El resultat ja el recordareu: sol, platja, sobrassada, formatge, castells, correfoc, ball de bastons i el més important: germanor Santsenca.
+ terrassa 2 Vuitanta-cinc m Tenim un local petit però molt viu, sigui per dinars o festes, però també xerrades o presentacions. El Lluís Gómez fa un repàs d’algunes de les activitats de Cal Borinot d’enguany.
V
isca Cal Borinot! Tot i que en el meu cas sigui gairebé literal, molts de nosaltres de ben segur sentim que hi vivim molt: converses amb els amics, reunions, celebracions, partits... I és que a Cal Borinot cada cop hi fem més coses. Fa no gaire, quan encara vivia en territori porquet, era normal que vingués a Sants pel matí amb l’excusa de veure el partit del Barça al local i haver de tornar a casa en bus nit perquè, entre una cosa i l’altra, el dia s’havia complicat. Aquest any també hem fet molts dinars al local. Recordo especialment les barbacoes després d’entrenaments pel Torneig Intercasteller de Futbol i
els pollastres a l’ast abans de l’actuació que ha marcat l’èxit de la resta de la temporada, la del Pla de la Seu. Però les meves activitats preferides són aquelles en què, amb més o menys assistència, s’aprèn de castells i es genera debat: les juntes, que se celebren cada divendres i són obertes a tothom; les presentacions de llibres amb motiu de la nostra Diada, on aquest any vam rebre una classe magistral sobre l’origen dels castells en un ambient distès; o la xerrada tècnica “Objectiu 3 GE” i les jornades de reflexió, on vam poder aclarir dubtes i enfocar el futur de la Colla. Tampoc no puc deixar d’esmentar que a Cal Borinot s’hi fan les millors
festes del món casteller! Amb canalla i un ambient més tranquil durant la tarda, i fent el Ball de l’Àliga o seguint la coreografia del panda fins a l’hora del tancament amb els que quedem. Afegir que les queixes i els problemes que origina el local són sovint un reflex del gran moment que viu la Colla: ens queixem que el local ens queda petit perquè després d’un gran assaig no hi cabem de la gentada que som, que la terrassa està sempre desendreçada perquè no parem d’organitzar esdeveniments… Finalment, recordar que el manteniment de Cal Borinot és responsabilitat de tots!
“Les activitats preferides del local són aquelles en les quals s’aprèn de castells i s’hi genera debat”
Suc de pinya - 21
Canalla El Guiu Jaén s’acomiada d’aquesta temporada al capdavant dels més petits amb un escrit que recull experiències i vivències i que per primer cop té una ampliació al web de la Colla.
R
esum de 10 anys de cap de canalla: empatia, sentiment de grup, confiar i futur. Quatre valors més que considero que tot responsable de canalla i membre de la canalla ha d’afegir al lema de “Força, equilibri, valor i seny”. Primer van ser 8 anys com a canalla, vivint i gaudint de les grans experiències que una colla castellera brinda a tots els nens i nenes. Posteriorment vaig formar part de l’equip de canalla per acabar amb els últims 10 anys com a responsable de canalla. La meva vinculació amb els petits de la Colla ve de lluny i de molt endins. Sovint tendim a pronunciar que la canalla és el més important d’un castell, però ens hem parat a pensar el que realment significa la canalla per un castell o més ben dit per una colla castellera amb més de 20 anys d’història? La que rep totes les mirades a plaça esperant que l’enxaneta aixequi la mà és la canalla, és la que més hores d’assaig fa al llarg de l’any, és la que més canvis té ja que, un pom sencer, no dura més de dues temporades, però 22 - Suc de pinya
a tot això, des del meu punt de vista, li podem afegir un aspecte que encara la fa més important:
La canalla és la part del castell
on hi participen menys individus físicament però més individus mentalment. Dins un castell, un adult sempre hi té una posició activa on participar-hi, amb la canalla això no passa, però la participació passiva de tots els components que formen part del grup canalla és igual o més important que la individualitat de la persona que participa activament al castell.
La canalla és el futur de la colla,
i els valors que adquireixen durant la seva fase com a canalla seran els valors que tindran quan, aquests petits i petites es transformin amb el president, cap de colla, tresorer, secretari o qualsevol altre càrrec dins de la nostra colla. Només per aquest sol motiu, ja podrien ser els més importants de la colla. Podria seguir llistant aspectes que em fan justificar la típica frase però per damunt de tot, voldria destacar que durant aquests 10 anys com a respon-
sable he intentat aprendre i ensenyar. He tingut el privilegi de poder formar els petits més grans de la colla de la mateixa manera que ells m’han anat formant a mi. Jo he procurat transmetre els meus coneixements però el que més m’enduc d’aquests anys formant part de la canalla és un aprenentatge brutal i un seguit d’experiències que m’acompanyaran sempre. He viscut moltes experiències diferents i totes elles molt enriquidores. D’aquestes tantes i tantes experiències viscudes al costat de la canalla, n’he seleccionat i explicat quatre:
www.borinots.cat/experiencies Aquests experiències m’han servit per extreure els quatre valors que crec que són imprescindibles en la canalla i responsables, com a mínim!
10 anys de cap de canalla L’empatia. Participar dels senti-
ments de cada nen, de cada família, com si els sentís jo mateix, per poder comprendre a cadascuns dels nens, amb les seves particularitats. És molt bonic poder comprendre el que es necessari en cada moment, però això només ho pots fer a base de compartir moments. No es pot pretendre entendre les sensacions interiors de cada nen o nena sense haver compartit moltes hores i molts moments amb ells. A base de moltes actuacions i molts assajos m’han ofert quantitat d’oportunitat per compartir els seus sentiments. Saber escoltar, acompanyar i aprendre de les fantàstiques maneres que la canalla té per gestionar la por. Tenir por és una cosa natural, però saber controlar-la és ser valent i la nostra petita canalla, de valenta en són una pila. Sovint els petits necessiten ajuda per controlar les seves primeres pors perquè son noves per a ells, però per poder ajudar, primer hem d’empatitzar.
Confiança. Per a mi, la paraula
més important a l’hora de fer castells. Confiar en les possibilitats de cada nen, confiar en els castellers del teu entorn, confiar en el compromís dels pares i mares, confiar en la tècnica i sobretot confiar en tu mateix és la base dels castells, però per a mi, també la base de moltes coses de la vida. La confiança és el primer secret de l’èxit i sentir que confien en tu és un sentiment inigualable.
Futur. La colla creix i la canalla
Sentiment de grup. Isaac Newton
fa molts anys va dir: si he vist més lluny que ningú és gràcies a haver estat a espatlles de gegants. Sembla que si agafem aquesta frase amb sentit literal, Newton devia estar pensant en castells, no? I si li agafem el seu sentit més abstracte? Sovint tendim a personificar els castells, a pensar que a nivell de canalla en cada castell hi pugen quatre nenes (set si es tracta d’un cinc), però poques vegades ens parem a pensar en la importància de tot el grup. De la conducte de cadascú depèn el destí de tots, és per això que tots, absolutament tots els castells que fem durant la temporada estan formats per un pom d’uns 30 components. Cada assaig, cada nervi, cada alegria, si ens ho dividim entre tots, sempre sortim guanyant. Fent castells t’adones que amb mentalitat de grup podem arribar molt més lluny, jo sempre m’ho he cregut així i sempre he intentat transmetre-ho d’aquesta manera. Els castells són una activitat on hauríem de procurar sempre que el NOSALTRES passés per davant del JO, la canalla i tothom.
creix amb ella. La canalla del present és la colla del futur. Tots els valors que interioritzin a dia d’avui seran els valors que tindrà la Colla a dia de demà. És per aquest motiu que molta de la meva energia ha anat dirigida a poder transmetre els valors que crec que necessita la nostra colla. Treballar en contacte amb la canalla és treballar la colla del futur, i per això, si hi pensem bé, se n’ha de tenir molta cura. Jo, com he dit anteriorment, he intentat fer-ho de la millor manera que he sabut. Els valors que els caps de canalla que he tingut jo em van transmetre són els valors que he volgut transmetre a la canalla del present i també són els valors que vull que aquesta canalla que es fa gran transmeti als meus fills quan formin part de la canalla del futur, si ells ho volen, és clar.
Suc de pinya - 23
10 anys de cap de canalla Aquests quatre valors els he extret d’aquestes vivències explicades a la versió web i tantes d’altres que he tingut el plaer de viure-les durant temps. Ara em toca fer un pas enrere. Cedir perquè noves persones puguin viure experiències que de ben segur els seran molt enriquidores. Jo m’he format com a persona i com a casteller gràcies a la canalla. Gràcies als pares i mares que durant aquest temps hem anat compartint moments. Gràcies a la gent de la tècnica que hem compartit forces hores, especialment a l’Ariadna ja que hi he compartit molts anys, moltes emocions, discussions, converses, nervis i alegries. Gràcies també a tots els components dels equips de canalla per la magnífica feina. Gràcies destacadíssimes a l’Alba, la meva mà dreta i complement súper important en tots els moments, sempre recolzant o contrarestant opinions quan feia falta, sense ella res no hauria igual. De tots aquests agraïments, el mes especial és per a tots els nens i nenes
24 - Suc de pinya
que han format part de la canalla durant aquests anys i que han compartit moments especials i m’han anat donant lliços. Ells i elles han anat creixent i deixant de ser canalla i ara comencen noves etapes dins la colla. Tots nosaltres som producte de la nostre infància i és per això que espero haver pogut ajudar durant la seva infància perquè puguin gaudir d’aquestes noves etapes com ho he fet jo, com crec que s’ha de fer. Saben que em tindran sempre que ho necessitin. Dit això, hem de remarcar que som els Borinots, SOM UNA COLLA DIFERENT, i la nostra canalla també ho és. Som una colla de barri, integradora i familiar, una colla amb el seu propi estil, que tothom coneix i si no, amb el temps es va coneixent. La nostra canalla no baixarà d’un dos de nou i es quedarà a la soca alçant els braços en senyal de victòria, la nostra canalla esperarà a tocar de peus a terra per abraçar-se amb la resta de la canalla i celebrar la gran
fita aconseguida com a colla, de la mateixa manera, la nostra colla, no alçarà a les espatlles els quatre nens que han coronat el castell, esperarem per ballar tota la canalla plegats el toc de vermut en acabar l’actuació, ... i gràcies a això, la nostra canalla mamarà el que són els valors reals dels castells i la colla, de ben petits! I aquesta canalla, que no vibra veient els castellots d’altres colles, que no aixeca els braços sol davant la plaça, que no porta el nom gravat al casc, serà la colla del futur, i ho serà perquè sent els colors, perquè s’estima la colla, la seva gent i la manera tant seva de fer les coses! i creieu-me que amb un estil així, tenim el futur assegurat i estigueu tranquils que aquesta canalla vibrarà amb els castells quan toqui i els sobrarà cultura castellera, ara el que els toca és jugar, compartir, aprendre en valors i passar-ho bé!
Moltes gràcies per brindar-me l’oportunitat d’estar tantes estones al vostre costat, canalla!
Borinots Interiors El Cesc Muñoz, “Pollo”, ens parla sobre la seva experiència a Catalunya i amb la Colla en aquesta segona entrega d’aquells Borinots que, com ell, han creuat l’Atlàntic per fer castells.
J
o també he estat turista a Barcelona. Però sent un d’entre els 4,4 milions de persones que van visitat la ciutat el 2005, m’agrada pensar que el meu cas va més enllà d’un tema purament estadístic. Durant aquell llarg estiu vaig conèixer aquells grups de bojos que desafien la gravetat amb les seves construccions. Les colles que actuaven no les diré, perquè no cal convidar-los a la nostra estimada publicació. Cinc anys més tard, vaig fer la primera foto. El dia que vaig conèixer un grup especial dels bojos que he descrit abans. Aquest cop anaven de gris. Els Borinots s’apuntaven un 5 de 8, un 2 de 8 amb folre i un 4 de 8 a la seva diada a la plaça d’Osca i a mi se’m despertava un cuquet.
“Fa un any que vaig tornar a Barcelona buscant alguna cosa més que els barrets mexicans, aquest cop buscant un grup especial de bojos que anaven de gris” Ara fa un any que vaig repetir el camí, buscant alguna cosa més que els barrets mexicans i la Sagrada Família. I quan tot eren portes tancades i un sentiment d’estar lluny de tot, aquells Borinots, que ara feien els castells un pis més alt que en la nostra primera cita, em van acollir amb la mateixa il·lusió que vaig sentir en conèixer-nos. I va ser el començament d’un camí de cada cop més portes obertes. Jo també he estat turista a Barcelona, però a Sants m’he convertit en un Borinot més.
Enhorabona per una temporada històrica i fins la propera! Suc de pinya - 25
Amics
de la
Colla
Els encargats dels Amics de la Colla han cercat una família que, tot i no viure al barri de Sants, tenen el Carnet Gris! La Família Escolà i Jordà responen algunes preguntes sobre la Colla i l’aportació que fan en ella.
C
om vau entrar a la Colla? Fa vuit anys, la primera de la casa que va entrar a la Colla va ser la Laia. Nosaltres vam estar un parell d’anys acompanyant-la, fent viatges del Prat a Sants i a moltes actuacions. Fins aleshores el món dels castells no ens havia cridat massa l’atenció, no ens era gaire proper. Algunes persones recorden un dels nostres primers assajos perquè vam portar llaminadures i caramels per celebrar el 18è aniversari de la Laia. Veníem carregats de caramels i, ves per on, la Laia, encara no era a l’assaig! Des del primer moment la gent va acollir-nos i nosaltres, de mica en mica, hi vam anar entrant. Sense adonar-nosen vam començar a anar als assajos, a donar mans, a posar-nos a les pinyes i a les soques, a aixecar i abaixar braços segons veiem als del costat ... i ja va estar, aquest món ens va atrapar! Un món diferent, carregat de valors indiscutibles i on veus que la diferència i la diversitat donen la veritable força.
26 - Suc de pinya
Records que hagueu viscut tots tres a la Colla. Aquest any ha fet sis anys que, amb el fred de Terrassa, vam estrenar la camisa. Amb el pas del temps hem anat vivint moments molt intensos i emocionants. Les sensacions viscudes a l’Índia o les llàgrimes de després de descarregar el dos de nou amb folre i manilles a Tarragona o el cinc de nou amb folre a Vilafranca en són una bona mostra. Qui ens ho havia de dir! Com vau decidir fer-vos Amics de la Colla? Tots aquests moments viscuts et fan veure que tot el que puguis fer per col·laborar i facilitar el creixement de la Colla és important. Per això vam decidir fer-nos Amics de la Colla. Què us agrada de ser tots tres Amics de la Colla? Tot i que no vivim a Sants (som del Prat), Sants s’ha convertit en la nostra segona casa. Aprofitem l’oportunitat que la revista ens ha ofert per agrair tot el que sense adonar-vos-en ens heu donat. Gràcies i bones festes a tots els Borinots!
El Carnet Gris
Comerços Amics de la Colla que ofereixen un servei
Serveis Pedagògics i Socials, S.L.
tuti
Villarroel, 181 baixos 08036 Barcelona - Telèfon 934 513 371
Serveis Pedagògics i Socials, S.L.
Musical Tarantel.la
Instruments musicals
tuti
Villarroel, 181 baixos 08036 Barcelona - Telèfon 934 513 371
Suc de pinya - 27