Desembre 2018 • Número
#40
Suc de pinya Final de temporada
LA R EV ISTA DE LS CAS TEL L ERS DE SANTS
sumari editorial
3
gralles i timbals
19
la junta
4
des de dins
20
la tècnica
6
borinots interiors
22
panorama casteller
8
borinots exteriors
23
el tram
10
canalla
24
la foto
17
amics de la colla
24
algemesĂ
18
camisa grisa
26
2 - Suc de pinya
editorial
Benvolguts lectors, s’acaba l’any i una de les
tradicions és fer balanç de la temporada. Ara bé, aquest no ha estat un any qualsevol; acaba l’any en què hem celebrat el 25è aniversari de la Colla. No obstant això, ja hem festejat prou aquest quart de segle. Des d’aquesta revista volem fer menció especial a totes aquelles persones que han entrat enguany a la família dels Castellers de Sants. Com a colla, fa anys que demostrem que tenim experiència a les places, però per a aquelles persones que hi van per primer cop, tot resulta nou. Les persones que, decidides, compren una faixa, vesteixen la samarreta grisa i busquen
Suc de Pinya
La revista dels Castellers de Sants Número 40, desembre de 2018
Local borinot: c. Comtes de Bell-lloc, 49 08014 Barcelona Correu postal: c. Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.
per tot Barcelona uns pantalons blancs descobreixen també per primer cop noves emocions, amistats, reptes i tradicions. Tal com un nen davant dels seus primers passos, és realment important guiar aquests futurs castellers. Per aquest motiu, dediquem aquesta revista a totes aquestes samarretes grises. Algunes s’han convertit en camises i algunes hauran d’esperar a l’any vinent; algunes han vingut un sol dia i algunes l’han recuperada després d’un temps. Totes aquestes samarretes grises del 2018 són també Castellers de Sants.
Per moltes samarretes grises més! Maquetació i coordinació: Roger Martrat. Correcció: Laia Andrés (coord.), Elisenda Duchamp, Oriol Monroig i Anna M. Torrent “Ia”. Portada: Xavier Mercadé (La Mercè, 24 de setembre de 2018). Contraportada: Foto a les escales de Santa Maria de Sants per la XXVI Diada dels Castellers de Sants. Fotografies: Joaquim Andrés, Andreu Botella, Maria Carné Martorell, Gemma Castro, Josep Colet, Albert Cuadras, Roger Estivill, Jaume Garcia, Joana Garrigosa, Marcos Labari, Montserrat Lasso, Roger Martrat, Gerard Mercadé, Xavier Mercadé, Dídac Meya, Júlia Mesas, Carles Paniello, Jaume Serrat i Lourdes Tolo. Agraïments: Carlos Grau i Noelia Jiménez.
Suc de pinya - 3
la junta
Dos anys intensos
A
mb el sopar de final de temporada tanquem la celebració del 25è aniversari i pràcticament els dos anys de candidatura. És per això que em disposo a fer un breu repàs d’alguns dels reptes que hem superat. Han estat dos anys intensos que van començar amb un gran projecte: la nova xarxa d’assaig. L’èxit del Verkami va demostrar el compromís de la Colla i va permetre tirar endavant un projecte molt ambiciós desenvolupat internament però amb total professionalitat. Un perfecte exemple de com ens agrada fer les coses.
Catalunya (CCCC), ja que ben aviat vam haver de treballar en aquest sentit. El conflicte pel que fa als drets televisius va desencadenar una crisi interna a la Coordinadora i, com a membres de la junta, vam estar treballant per reconduir la situació. Finalment, vam liderar la formació d’unan nova junta que va ser escollida amb unanimitat a finals de l’any 2017 amb un programa clar de treball per al bé comú de les colles, ja que aquest programa en va involucrar moltes. La fortalesa i el nivell d’aquesta junta està sent sens dubte una de les millors notícies dels darrers anys.
Un altre dels eixos de la candidatura era el compromís amb el món casteller a través de la Coordinadora de Colles Castelleres de
Malgrat tot, no tot han estat moments feliços. La Festa Major del 2017 va ser un èxit pel que fa a les activitats de dia organitzades i l’assistèn-
4 - Suc de pinya
El President parla cia als concerts, però va haver-hi dos fets que la van complicar; la Festa Major va començar un parell de dies tard pels atemptats de Barcelona i Cambrils, i, com bé sabeu, per la situació que es va desencadenar arran d’un dels concerts. Sense voler donar-hi més voltes, crec que una situació com aquesta ens ha servit per aprendre’n i ha estat una prova que la millor manera d’afrontar moments difícils és la confiança en la nostra manera de fer i la col·laboració de tothom. Deixant enrere aquests temps complicats, el 2018 hem pogut celebrar el 25è aniversari a la nostra manera. Fent festes obertes a tothom, organitzades per nosaltres mateixos i assequibles. El tret de sortida va ser el sopar d’aniversari amb autoritats i entitats del barri. Després vam acomiadar el primer tram amb una gran festa oberta al barri: la festa de la Diada d’estiu d’enguany amb el grup Albercocks va ser un èxit de públic que anticipava una gran Festa Major on, de nou, vam convidar el barri a gaudir de la nostra festa. Finalment, i molt espe-
cialment, vam convertir la Diada d’octubre en un gran retrobament. Gràcies a l’esforç col· lectiu de tots els borinots vam tornar a engrescar antics borinots i ocasionals que van gaudir d’una festa molt especial. No m’oblido tampoc del viatge a Algemesí: vam desbordar les nostres previsions i vam ser-hi una gentada, fet que va oferir una mostra més de la salut social de la colla. Ja podem confirmar que la propera Diada d’estiu els muixeranguers de la Nova Muixeranga d’Algemesí portaran l’origen dels castells a Sants. Segur que serà un luxe per a nosaltres i per al barri, i un bon record per a ells. Finalment, vull dir-vos que amb la generositat i el treball de tothom, l’experiència dels més veterans i les ganes dels més nous, cuidant-nos i mesurant els esforços, –en definitiva, amb la nostra manera de fer– no tinc cap dubte que els propers 25 anys seran tant o més exitosos que els darrers 25 anys.
Lluís Gómez President
Suc de pinya - 5
la tècnica
Per què fas castells amb Sants?
E
ra un dimecres del mes de maig i jo tornava en tren des de Pamplona, d’un viatge de feina. Com que en tenia per una bona estona, vaig començar un llibre que havia agafat de la biblioteca, titulat La clau és el perquè. En aquest llibre, el seu autor, Simon Sinek, exposa una tesi que diu que les organitzacions solen donar importància i posen tots els recursos a millorar el QUÈ fan o COM ho fan, però en canvi donen poca importància al PERQUÈ ho fan, tot i que segons la seva tesi això és el que realment mou les persones. Com que tinc tendència a portar-ho tot al terreny casteller, vaig començar a pensar si realment nosaltres, com a castellers, teníem clar el PERQUÈ fem castells a la nostra Colla. Vist que encara em quedava un bon tros de viatge i dintre el tren no tenia res més a fer, vaig començar a enviar whatsapps a un bon grapat de Borinots, preguntant-los una qüestió senzilla i alhora complexa de respondre: PER QUÈ fas castells amb els Castellers de Sants? I vosaltres, us heu fet mai aquesta pregunta? Doncs bé, el resultat de la improvisada enquesta va ser que som Borinots perquè les emocions que vivim fent castells són úniques, perquè ens omple d’orgull representar el nostre barri obrer, perquè a la Colla hem fet amistats que duraran per sempre, perquè els valors castellers i de la Colla 6 - Suc de pinya
són també els nostres, perquè ens sentim part d’un gran projecte i perquè tot això ho podem fer junt amb la nostra família. I llavors, veient els resultats, vaig pensar que l’autor tenia raó i vaig entendre que aquells eren el motius pels quals hem seguit sent una gentada aquestes últimes actuacions i des de la tècnica no hem rebut ni un sol retret, ja que tots els Borinots no veníem pels castells QUE fèiem ni per COM els fèiem, sinó pel PERQUÈ. Ens hem de sentir orgullosos de la feina feta durant tota la temporada, d’haver aconseguit uns assajos d’alt nivell, dinàmics i participatius, i d’actuar en diades àgils, potents i atractives per a castellers i públic. D’haver viscut grans moments d’eufòria o gaudit de petits moments de complicitat. En el record ens quedarà un bon grapat de castells de 9, una altra imatge fantàstica al Pla de la Seu i una Mercè somiada des de feia anys. També recordarem un magnífic retrobament per la Diada on vam poder recuperar cares i vivències dels últims 25 anys. D’aquesta temporada també ens en podem emportar grans aprenentatges, com que tenim una massa social preparada per quan la necessitem i que, quan ens hem proposat fer un cas-
El Cap de Colla parla
tell de gamma extra pràcticament en solitari, ha aparegut el gran tsunami gris. També hem après que, tot i assajar-los a la perfecció, els nostres màxims castells necessiten que tinguem tots els factors a favor per poder-los descarregar, i que una relliscada prèvia, una cúpula capriciosa o la manca d’una actuació per recuperar confiança ens poden afectar substancialment l’execució del castell. Hem après que no hi ha castell fàcil, i que quan l’aconseguim és gràcies a l’esforç de tothom durant moltes setmanes de treball. D’altra banda, la temporada ens deixa aspectes que hem d’intentar millorar en el futur, com són el silenci i la seguretat a l’hora de voltar les proves als assajos, les bones pràctiques a la plaça (mantenir-nos al mig de la plaça durant l’actuació i col·laborar amb les altres colles sense que ens hagin de venir a buscar) i la formació tècnica, especialment en els troncs. Com vaig dir en l’últim assaig, per mi ser cap de colla durant aquests dos anys ha estat un somni fet realitat i un dels màxims orgulls que crec que mai tindré. Així que us agraeixo de tot cor tota la confiança durant aquest temps i els esforços que heu fet tots i cadascun de vosaltres per fer d’aquesta una magnífica colla. Sense una junta sempre al peu del canó, unes gralles de luxe, un equip d’escola treballant des de primera hora, sense un equip de canalla
cuidant i ensenyant valors al futur de la nostra Colla, o sense un equip de pinyes i folres incombustible i sempre buscant-nos el lloc més adient, tot el que hem aconseguit seria impossible. Així que moltes gràcies a tots i a totes. I en especial, vull agrair a la Lídia, al Pol, al Dídac, a l’Adrià, a la Violeta, a l’Aïda , a l’Alba, al Rode i al Roger la seva feinada, les decisions complicades però sobretot els riures que hem compartit en aquella petita sala de Cal Borinot. Finalment, també vull agrair als meus pares haver-me deixat descobrir aquest món des de petit –haver criat i provocat que els seus dos fills hagin estat caps de colla és, bàsicament, mèrit seu– i a la Diana per estar sempre al meu costat i haver aguantat totes les reunions hagudes i per haver-hi. Després de 25 anys tenim una Colla que recorda d’on ve i sap molt bé on vol anar. Una Colla que sap que cal saber treballar de forma pacient i sense mirades a curt termini per tal de recollir els fruits just en el moment que es puguin recollir amb les màximes garanties d’èxit. Així que només cal seguir pensant que cada cosa que fem respongui a un dels nostres PERQUÈS per continuar sent igual de feliços els propers 25 anys.
Visca els Castellers de Sants! Pere Camprovin Cap de Colla Suc de pinya - 7
panorama casteller
Canvi de lideratge
L’
any 2018 de ben segur que serà recordat en les cròniques castelleres. Potser no ho serà per una fita històrica, però sí per un canvi de lideratge que feia molts lustres que sostenien els Castellers de Vilafranca. I és que aquesta temporada té un nom en majúscules: Colla Vella. Els vallencs, que en les últimes temporades havien demostrat haver fet un pas endavant, ens han deixat diversos moments memorables, d’aquells que quedaran durant molt de temps a la retina de tots els aficionats als castells. Per Sant Joan, en l’inici més tradicional de la temporada castellera, ens sorprenien a tots amb una aposta molt valenta, el 3 i 4 de 9 amb folre simultanis. Una proesa a l’abast de molt poques colles, que demostra un estat de forma i una quantitat de recursos castellers enorme. Si això no fos prou, en una actuació sense pressió de finals de juliol com és la de Vilallonga del Camp, plantaven el primer 2 de 8 sense folre de la seva història, davant l’estupefacció d’una plaça que no es creia el que veia. La Vella era candidata ferma a tot. Confirmant, doncs, tots els pronòstics i superant dues lesions de peces delicades del tronc, els de la camisa rosada es van endur el XXVII Concurs de Castells 8 - Suc de pinya
de Tarragona amb moltíssima autoritat, descarregant els dos castells més valuosos de tots els que es van fer al certamen i a molta distància de les altres candidates. Una gran temporada amb un únic però: descarregar els castells de 10.
“Els Verds han estat els més eficients amb els castells de 10 pisos” El protagonisme de la Vella s’ha vist incrementat per la mala temporada de les colles que habitualment estan al seu nivell. Els Castellers de Vilafranca, amb dures caigudes a l’inici de la temporada, han hagut de moderar els seus registres, reservant energies per a un Concurs que els va girar l’esquena ben aviat. Els Verds, però, han estat els més eficients amb els castells de 10 pisos, aconseguint descarregar-ne en tres ocasions i sent els únics que ho han assolit aquesta temporada. Per la seva banda, la Joves de Valls ha aconseguit acabar amb bon regust de boca reivindicant el seu altíssim nivell tècnic. Els castells nets han estat el seu baluard, perquè han aconseguit dominar i descarregar el 2 net en diverses ocasions durant la primera part de la tem-
L’anàlisi del món casteller porada, i han completat el 4 de 9 net, el castell total, en l’últim tram. Uns castells, però, que no van sortir el dia del Concurs i que de tota manera els deixen encara lluny dels registres dels seus veïns. La Jove de Tarragona, en canvi, no se n’ha sortit amb els castells nets, però la seva temporada va ser notable en execució i varietat de gammes extres. Per primer cop hem pogut veure el 4 de 9 amb l’agulla lila, descarregat en dues ocasions amb facilitat, a més de diversos 5 de 9 amb folre i pilars de 8 (en són els principals dominadors les últimes temporades). No haver pogut intentar el 4 de 9 net i haver deixat el 3 de 10 amb folre i manilles només en carregat són els deures que ha de completar l’any vinent aquesta colla que té un potencial tan gran.
“Els de la camisa rosada es van endur el XXVII Concurs de Castells de Tarragona amb moltíssima autoritat”
Els Minyons, amb la direcció tècnica molt rejovenida, han acabat amb bon regust de boca descarregant el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8, tot i que això no tapa una temporada en la qual han baixat molt el seu nivell dels últims anys. Per la seva banda, els Capgrossos han donat continuïtat a la temporada passada, tornant a dominar el 2 i el 5 de 9, però el cansament i la falta de camises no els ha permès atacar el pilar de 8 que duien en cartera les últimes actuacions. Si ens fixem en les colles de 9 pisos, podem veure que enguany s’ha començat a notar un cert desgast en el món casteller; colles com els Xiquets de Tarragona o de Reus, els Castellers de Sabadell o de Sant Cugat, han patit per mantenir els seus màxims registres. Aquestes seran, doncs, unes vacances molt esperades, que confiem que permetran recuperar energies a tothom perquè el 2019 sigui un any històric!
Oriol Nicolau Suc de pinya - 9
el tram
2018: l’any del vint-i-cinquè
A
mb les piles carregades després d’unes vacances de Nadal ben merescudes i amb les imatges de la temporada anterior encara a les nostres retines, començàvem la nova temporada 2018 amb il·lusions renovades i amb unes ganes inusitades de seguir el ritme i la progressió que dúiem els darrers anys. A més, aquest ha estat l’any del nostre vint-i-cinquè aniversari, un any ple de moments inoblidables que sempre recordarem.
mer de l’any, va ser ple de simbologia. No en va fèiem coincidir els 15 anys de patrocini de Damm i els 25 de les tres formacions en una mateixa data. L’actuació fou àgil i ràpida i permeté veure el primer castell de vuit pisos de la nostra Colla: el quatre de vuit. Iniciàvem, doncs, el camí per posar les bases dels castells de nou pisos, per anar agafant les mides correctes i per trobar els encaixos adients per a cada castell.
Els primers mesos ens van servir per anar agafant la forma i el rodatge d’uns castells que van anar augmentant de dificultat exponencialment a mesura que s’apropaven els mesos de calor. Així, vam despatxar les diades de Santa Eulàlia i de Sant Medir amb castells de set per afrontar el primer repte de l’any en la celebració dels 25 anys a l’Antiga Fàbrica Damm.
A Sitges, per Sant Jordi –i després d’haver
Ja feia temps que el patrocinador de les colles castelleres volia acollir una actuació a l’antiga fàbrica, i els Borinots vam creure oportú compartir la nostra celebració amb la Colla Jove de Castellers de Sitges i els Tirallongues de Manresa, de manera que aquest acte, el pri10 - Suc de pinya
descarregat el dos de set el diumenge de Rams al barri, i el tres de set aixecat per sota a Salt, vam fer la primera clàssica de l’any en una actuació molt calorosa, que ens obria de bat a bat un dels actes centrals de la temporada dues setmanes després: el nostre Aniversari, on vam retrobar-nos amb els castells de la gamma alta de vuit. I és que el cap de setmana del vint-i-cinquè vam descarregar d’una tacada dues torres de vuit amb folre, una per dia, i vam fer un total de cinc castells de vuit i un nou de set. I hem de tenir en compte el dos de sis i el cinc de sis simultanis que les Borinotes de Sants van descarregar per vigí-
El resum de la temporada lies. I és que la nostra és una de les poques colles amb dones capaces d’alçar castells formats únicament per elles en totes les posicions. Un luxe del qual ben poques colles poden gaudir. Per cloure els actes de l’Aniversari, el dinar de germanor, posterior a la gran i excepcional foto de família a les escales de l’església de Santa Maria de Sants, que cada vegada ens queden més petites.
cobert, degut a la pluja que va caure durant tot el matí. Vam acompanyar la catedral dels castells amb un molt bon dos de vuit folrat, que vam descarregar amb les manilles damunt la soca i que ens permetia fer una altra passa per assolir un dels grans objectius del primer tram de la temporada: el dos de nou emmanillat, a l’actuació del Pla de la Seu de Tarragona.
Després de no poder millorar registres a l’actuació de Firentitats, vam anar al Vendrell per actuar al costat d’una colla històrica en el seu noranta-dosè aniversari, uns Nens del Vendrell que estaven passant uns moments de crisi interna, però que volien celebrar el seu aniversari amb grans fites castelleres. Allí és on vam estrenar la primera catedral, un cinc de vuit que pujà serè i que es va descarregar sota
barri veí de les Corts, un barri que ens estimem no només per la proximitat, sinó també perquè un gran percentatge de la gent de la Colla procedeix d’aquest districte. L’actuació a la plaça Comas estava “marcada de color vermell” per la seva importància, i ho vam donar tot per descarregar-hi altra vegada el cinc de vuit i el dos de vuit amb folre, i per estrenar-hi el tres de nou folrat, el primer de l’any.
La següent gran actuació ens va portar al
“En les quatre darreres actuacions del primer tram vam estrenar el cinc de vuit, el tres i el quatre de nou i el dos de nou amb folre i manilles”
Suc de pinya - 11
El resum de la temporada L’actuació i la posterior festa a la Diada d’Estiu, que arribava a la seva sisena edició, fou el següent pas. Una actuació de colla gran, de colla que sap el que s’hi juga i que té clar com fer les coses. Una tripleta màgica, amb el tres i el quatre de nou amb folre acompanyats del cinc de vuit, que va donar una mica de guerra, però que ens va permetre acabar la Diada amb una magnifica prova de dos de nou amb folre i manilles que va pujar fins al sisè pis. Va ser un pas més en l’excel·lent trajecte d’aquest primer tram, que vam tancar a Tarragona, en un espai idíl·lic, en un marc immillorable i amb dues colles de primer nivell al costat.
L’actuació del Pla de la Seu va ser
d’aquelles que fan afició. Descarregar el tres de nou folrat en primera ronda, per acte seguit anar de cara al dos de nou amb folre i manilles i descarregar-lo, treballant de valent però descarregant-lo, va ser d’allò més gran. Però
quedava feina per fer i és que es tractava de descarregar el quatre de nou amb folre, que la setmana anterior ens havia presentat alguna dificultat. La història es va repetir, i el vam tornar a completar després d’un intent desmuntat. I així vam marxar de vacances. Havent realitzat una progressió exprés que ens havia portat a estrenar quatre grans construccions, en les quatre darreres actuacions del primer tram: el cinc de vuit, el tres i el quatre de nou i el dos de nou amb folre i manilles. Un dels grans èxits de la temporada, el primer de tots.
Vam tornar a trobar-nos, un cop passat
l’estiu, per celebrar la Festa Major del barri, la nostra Festa Major, la que segurament és l’acte social més important de cada temporada, amb les piles ben carregades i amb un run-run que no havia aturat des d’abans de l’estiu: era possible fer-la més grossa a l’actuació de la Mercè? La planificació estava feta i era qüestió d’anar fent bons els pronòstics. 12 - Suc de pinya
El resum de la temporada Així, després d’unes primeres setmanes d’assaig però sense actuacions, ens vam plantar a mitjan setembre a Vilanova. Era la primera i única prova de foc abans de l’actuació de la plaça de Sant Jaume i l’havíem de superar amb nota; hi havíem de descarregar, com a mínim, el primer castell de nou pisos del segon tram. Aquell dia, però, va aixecar-se gris i amenaçador. Un diumenge plujós que ens podia passar factura si no érem capaços d’arrossegar la marea grisa cap al Garraf. I, si bé no hi vam ser tots els que hi havíem de ser, amb l’ajuda de les dues colles a plaça i amb la convicció de què érem capaços, vam descarregar el tres de nou i el vam acompanyar del dos folrat, que vam descarregar amb les manilles al lloc del folre.
És així com vam arribar a la setmana de
l’any. Durant la prèvia a l’actuació de la Mercè, la patrona de la nostra ciutat, una actuació a la qual sempre hi hem dut el millor de nosaltres, els comentaris sobre si hi seria possible veure el primer gamma extra havia anat prenent forma. Era una empresa complicada. Primer de tot perquè suposava haver de reunir moltes, moltíssimes camises, però sobretot perquè el format de l’actuació ho podia complicar, si no hi havia una mica de complicitat per part de les altres colles de la ciutat. A l’hora de la veritat, però, vam ser capaços de reunir gairebé mig miler de Borinots. El gran nombre de castellers i la bona entesa amb la
El dos de nou amb folre i manilles de la Mercè era el premi a la feina feta no només durant aquesta temporada, sinó durant la darrera dècada”
Suc de pinya - 13
El resum de la temporada
resta de colles de la ciutat va fer possible un dels somnis més humits i gratificants que mai podríem haver tingut. L’actuació, a l’antiga, des de fa ja uns quants anys, va mostrar el nostre costat més ferotge i convincent. Vam arrencar l’actuació descarregant el tres de nou amb folre, primer requisit per poder deixar veure les nostre manilles a la plaça de Sant Jaume, i ens vam centrar a quadrar de manera mil·limètrica una soca de color gris (i blau cel, verd i blau marí) imponent. Es va fer el silenci i es va anar formant el monstre, a poc a poc i de manera compensada. La resta de la història ja la sabeu: el castell que puja ràpid, que ens fa treballar una mica i l’alegria que esclata en la gran rotllana de color gris. Era el premi a la feina feta no només durant aquesta temporada, sinó durant la darrera dècada. Una feina per la qual hem lluitat molt els darrers anys, i de la qual de ben segur el Jesús i 14 - Suc de pinya
tots els que ja no hi són en van gaudir com a infants. És el nostre llegat a una actuació a la qual sembla que encara hem de demanar permís per fer-nos-la nostra. Un cop sobre la taula d’aquells que continuen enrocats en un format de Festa Major que exclou la millor colla de la ciutat. Un cop dur de pair per aquells que continuen pensant que nosaltres no ens mereixem aquesta plaça. És el pitjor cop que podien rebre i la millor demostració que hi som i que hi continuarem sent, fidels al nostre esperit, als nostres valors i a la nostra manera de fer, costi el que costi. Aquell dilluns 24 de setembre quedarà per sempre al nostre imaginari, no tan sols pel que vam fer, sinó per com ho vam fer i per la imatge donada.
Havíem carregat les piles de valent i ens
enfrontàvem al pas més complicat. Repetir la història a Tarragona, al Concurs, en una actuació que mai ens ha acabat d’anar del tot bé,
El resum de la temporada malgrat que la participació del 2016 havia estat excel·lent. Aquest any, però, una sortida de tres de nou en fals ens va condicionar la resta de l’actuació. El castell va pujar nerviós i molt obert de mides i va acabar trencant-se un cop havíem fet l’aleta. En una decisió de colla grandíssima i convençuts que allò havia estat un error de càlcul, hi tornàvem amb el tres de nou folrat per descarregar-lo amb certa facilitat i recuperar les bones sensacions. Érem la primera colla que, després de caure d’un castell carregat, hi tornava per descarregar-lo i això diu molt de nosaltres mateixos. Aquell diumenge, però, havíem trepitjat merda i, després d’esperar més d’una hora i mitja i amb una tensió poc recomanable, ens havíem d’enfrontar al gran repte de la jornada. El dos de nou, aquesta vegada, va pujar molt obert i nerviós i, si bé és cert que l’obertura de la cúpula i el posterior enlluernament no ens va ajudar, cal que siguem autocrítics i acceptem que vam cometre errors. Vam encarar el castell amb poc punch i fins i tot amb un pèl d’excés de confiança, i les conseqüències van ser cruels. Amb el dos de nou carregat, tancàvem l’actuació amb un quatre de vuit de circumstàncies.
“Al Concurs, després de caure d’un castell carregat, hi tornàvem per descarregar-lo i això diu molt de nosaltres mateixos” I amb aquestes noves sensacions vam marxar de Tarragona per intentar refer el camí de cara a la nostra Diada. Una Diada on havíem de tornar a trobar-nos amb els castells de nou i els de gamma extra i que ens havia de servir per tornar a agafar el pols a una temporada de la qual quedava el tram més complicat. Però, tal com es diu, les males notícies mai no venen soles i aquest any ho hem hagut de patir amb escreix, a casa i davant de la nostra afiSuc de pinya - 15
El resum de la temporada ció. Tot i començar l’actuació de la vint-i-sisena Diada amb un bonic tres de nou amb folre, el dos de nou emmanillat ens va tornar a posar a prova i, per primera vegada després de sis anys, deixàvem el castell de gamma extra en intent i la nostra moral tocada.
El castell, com al Concurs, va mostrar
els mateixos defectes i va cedir aquest cop més aviat del que esperàvem i de la forma més dolorosa. Una caiguda molt lletja que ens va deixar la canalla i alguns membres de la Colla ferits fins a finals d’any i que ens duia a replantejar la resta de la temporada. En un tres i no res, havíem passat del cel a l’infern: en poc més d’un mes, de la Mercè a la Diada. Del millor moment de la nostra història a una prova de resistència que encara no ha acabat i per la qual serà necessari que ens hi posem de valent el proper any.
“La cara més bona d’aquesta Colla va ser l’alta participació en les actuacions de Sitges, Tots Sants, Sant Cugat i Terrasa més enllà dels resultats” A partir d’aquí, tot va anar a un ritme molt més lleuger del que ens hauria agradat, i vam haver de descartar els castells de nou per manca de confiança de la Colla en general. Una situació, però, que va mostrar la cara més bona d’aquesta Colla: la participació en les actuacions que van venir (Sitges, Tots Sants, Sant Cugat i Terrassa) com si ens hi juguéssim les garrofes. Una demostració que anem una mica més enllà dels resultats. La demostració que una colla gran ho és des del principi i que no es construeix. Formar part d’una colla com la nostra ha de ser per a tothom un orgull. Gaudim-ho cada dia com si fos el darrer i apostem per tornar al lloc que ens pertoca.
Marc Febrer Excap de Colla 16 - Suc de pinya
algemesí en imatges “Algemesí, el bressol de les muixerangues, ens va acollir amb els braços oberts i amb un cap de setmana replet d’activitats, on vam gaudir de fraternitat, cultura i moltes emocions”
“Vam fer la millor actuació de la Colla fora de Catalunya amb el 3 de 8, el 4 de 8 i el 5 de 7”
“La XIX Trobada de Muixerangues d’Algemesí, la més antiga de tot el País Valencià, va reunir les dues colles locals, la Muixeranga d’Algemesí i la Nova Muixeranga d’Algemesí, i les convidades en aquesta edició, la Muixeranga de la Safor i els Castellers de Sants”
18 - Suc de pinya
gralles i timbals
S
Les gralles
om allò que, per a gent no entesa en cultura tradicional, “sona molt fort”; sembla que “matem gats” i que l’única missió que tenim és emprenyar el personal d’hora ben d’hora al matí, mentre demanem a crits que algú ens tiri un ou a sobre. Aquesta mateixa gent anomena el nostre estimat instrument des de flauta, passant per trompeta i acabant en “graella” (ho heu llegit bé, la graella d’una barbacoa o de sortida d’una cursa de F1!).
Per sort, el món de la gralla té grans mestres grallers que transmeten els seus coneixements a les noves generacions, des de l’ensenyament més tradicional fins a arribar als estudis superiors oficials a l’ESMUC. El cercle de gent entesa en gralla, tot i ser a vegades una mica hermètic, ha fet molta feina per dignificar i donar a conèixer un instrument que avui en dia està trencant fronteres, i que pot compartir espai amb altres instruments tradicionals lluny de casa nostra.
Tot i així, en els últims temps, la gralla ha anat arribant al cor de molta gent, en gran mesura gràcies a l’interès que els ha despertat la cultura popular. Alguns valents decideixen dedicar mesos a l’ardu intent de fer vibrar la canya, de procurar afinar i de tocar al màxim possible la punta de la canya… i aguantar l’inevitable adoloriment de galtes l’endemà. El procés cap a fer sonar “bé” una gralla és sovint lent i, com tot instrument, cal assaig, assaig i més assaig. Probablement, la fama que tenim les gralles de malsonants prové en part de grallers novells, que es llencen a la piscina (tot sovint tocant la “Polca d’Ours”), i aconsegueixen fer alçar les mans del públic cap a les orelles.
La gralla sempre ha tingut una forta relació amb els castells. La gralla i el timbal indiquen quan comença i quan acaba un castell, marquen l’aleta i quan un pilar comença a caminar, també donen per acabada una actuació amb el toc de vermut i desperten el barri de bon matí anunciant una nova actuació. I, des de la Colla, sempre hem procurat aportar el nostre granet de sorra a aquesta causa, mirant de fer arribar el nostre instrument de vent de fusta i de canya doble als veïns i a les veïnes que, encara amb un somriure a la cara, mediten sobre si llençar un ou daltabaix per fer callar la “graella”.
Cormac Hally Un graller que no toca la polca Suc de pinya - 19
des de dins
E
Fer barri per créixer com a Colla
l 2018 ha estat un any assenyalat amb la celebració del quart de segle de la colla. Vint-i-cinc anys creixent al barri i amb el barri, vint-i-cinc anys lluint el color de la camisa que, de manera directa, homenatja els treballadors i les treballadores de l’Espanya Industrial i les antigues fàbriques tèxtils del segle XIX de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, el barri al qual la colla pertany. Per tant, situem el barri com un tret identitari de la colla, dels Castellers de Sants. «Divisió d’un poble gran, d’una vila, d’una ciutat, amb fisonomia pròpia i una certa unitat». Així és com el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula barri. La definició en si mateixa ja va més enllà de l’espai físic, tot parlant de la identitat. Les tradicions assembleàries del barri de Sants fan que sigui actiu, cooperatiu i alhora combatiu. Un barri ple de vida encapçalada pels veïns i veïnes, nodrit d’un entramat associatiu molt ric i exigent. Un barri en moviment i evolució constant que vetlla per les persones que l’ha20 - Suc de pinya
biten, reivindicador de drets i complidor de deures socials. Ser una colla de barri és lluir una camisa que homenatja la seva història, és tenir una afició fidel, és oferir i proposar activitats de tota mena i per a totes les edats, és assajar en una escola pública i és compartir Cal Borinot. Però ser colla de barri només és això? La reflexió sobre què vol dir fer barri ha de mirar més enllà dels seus confins geogràfics. Creiem que pel futur de la colla és important reflexionar sobre com el nostre model social i organitzatiu encaixa al nostre barri, en transformació constant. Sens dubte, el repte més gran que hem afrontat ha estat la gestió del conflicte generat a partir del concert d’Itaca Band. Ha marcat un abans i un després en la relació amb algunes entitats. En els diferents moments assemblearis en els quals hem tractat el tema s’ha reflexionat de forma crítica tot mirant cap al futur, pensant com actuar sobre els nostres
Àrea de barri
“Ser una colla de barri és lluir una camisa que homenatja la seva història”
límits i desenvolupant eines organitzatives i formatives dins la colla. Arran d’aquest període de dificultats lamentem, també, la pèrdua d’iniciatives, com el Crema-Pica-Puja, entre les entitats de cultura popular del barri. L’objectiu de cara al futur és clar: seguir endavant tot teixint, encara més, relacions i reconstruint ponts amb entitats i amb els veïns i veïnes, tot anant més enllà dels actes establerts de manera fixa (pilars, tallers...). És ben cert que l’objectiu és ambiciós i que perseguir-lo significa afrontar les dificultats que hem tingut. Cal una mirada lúcida cap als reptes pendents pel futur per mantenir les relacions estretes que s’han desenvolupat durant aquests 25 anys. Perquè, malgrat els entrebancs, les dificultats i els reptes, Sants és aquest barri que ens
espera a les escales de l’església de la plaça de Bonet i Muixí, i que l’envolta, i a la vegada també omple el carrer d’Olzinelles cada Aniversari de la colla, cada actuació de Festa Major i cada Diada. L’afició fidel que, en el moment precís, quan l’enxaneta fa l’aleta, fa ressonar el barri amb força. És impressionant veure com els veïns i veïnes segueixen el pilar caminant amb la mirada alçada i, fins i tot, els dits creuats. També venen a gaudir dels actes de la Festa Major, de la Diada d’Estiu, del Taller de Castells al Pau Sense Treva o de la Festa Enxaneta. És aquest barri el que ens té presents, ens acompanya i ens envolta. El que ens ho dona tot i a qui li devem molt. Cuidem-lo i siguemhi encara més.
Equip de Barri Suc de pinya - 21
borinots interiors
T
ener que escribir este artículo me ha dado la oportunidad de pararme a reflexionar sobre lo que he vivido hasta ahora junto con los Castellers de Sants. Hace un año que un joven e inexperto madrileño, que apenas llevaba unos meses viviendo en Barcelona, decidió adentrarse en el mundillo de los castells. La casualidad quiso que fuera en Sants porque es donde encontré piso, y que mi atención se posara en un cartel en el que se leía “Vine a fer castells” durante las fiestas del barrio. Había oído hablar de los castells... Creo que alguna vez lo vi en un programa de la 2... Pero no tenía ni idea de lo que de verdad significaba participar en una de aquellas “torres humanas”. Cuando alguien de fuera me pregunta sobre ello, no le hablo del “dos de nou amb folre i manilles” de la Mercè, les hablo del concepto de “fer pinya”. Les explico lo que significa llegar nuevo a un sitio –en el que por venir de donde vengo o por la lengua que se habla, en principio no parece tan acogedor– y encontrarte con lo que me encontré yo. Desde el primer día me sentí partícipe de lo que allí se hacía, y eso no lo consiguió mi “amor por la cultura popular”, sino la gente que me hacía volver a cada assaig. La pasión por los castells llega después, cuando te empapas de ello, preguntas, llegas a casa y estudias. ¿Qué es un vent? ¿Qué es un folre? ¿Y el pom de dalt? Después vienen los sueños con recibir la camisa, los rezos para que no llueva y no dormir bien la primera vez que vas a portar peu a la soca. Este primer año todo ha sido nuevo y he ido poco a poco creciendo con la colla: escola d’hivern, el primer assaig con toda la Colla, la pri22 - Suc de pinya
mera actuación, poner un pis més, ganarte la camisa, hacer un gamma extra... Y cuando me creía que después de un año lo sabía todo, me dijeron con una mirada ilusionada pensando en lo que todavía tengo por delante: “Es que no has viscut res, no saps res.” Ahora todo vuelve a comenzar, ya sé lo que hay, conozco los ensayos y las diadas. Ahora toca volver a vivirlo todo desde una nueva perspectiva. Un año menos joven, pero igual de inexperto. Gracias, Castellers de Sants, i per molts anys!
Mario González (Madrileny)
borinots exteriors
D
es de 2014 m’és impossible pensar en Barcelona si no és com a sinònim de pensar en Sants, color gris i so de gralla. I és que tornar-hi després d’un temps sempre em suscita els nervis de la primera vegada, quan vaig aparèixer en pantalons curts d’esport i samarreta, perquè no sabia com havia de vestir-me per fer castells. Les imatges d’aquell dimarts de juny, els sons i les olors de qui ho viu buscant sentir-se part de la cultura catalana, m’han acompanyat en aquests quatre anys d’anades i tornades, fent-me recordar que mai no es deixa el que s’estima. Encara que visqui a Sevilla i encara que em senti borinota novella contínuament (perquè la Colla
canvia i s’ha renovat cada cop que la visito), mai no m’he sentit més a prop de casa que quan entro a l’Escola Jaume I i veig les cares conegudes que són al meu pensament els mesos que passo fora; o quan sento una veu que de sobte crida “és maco!”; o quan veig intercanviar el somriure entre castellers que encreuen la mirada des de la soca; o quan succeeixen coses tan extraordinàries (que per a vosaltres són normals) com buscar-vos a les pissarres i organitzar-vos esperant que tot surti bé, despersonalitzant el nom propi a favor del conjunt que fa el castell. No se m’acut cap activitat millor per recomanar a algú que vulgui formar part d’un grup sense sentir-s’hi estrany, ja que a la Colla t’hi sent inclòs des d’abans de tenir camisa. Suposo que, en el meu cas, estant enamorada de Catalunya i enmig d’una recerca personal on em pogués veure identificada, on tothom tingués un mateix valor i sobretot on hagués de preocupar-me no per mi, sinó pels altres, vaig acabar per tenir la sort de rebre una resposta del Cèsar Vañó que em va moure a trobar-vos: trobar els Castellers de Sants i, per fi, sentir-me part del tot, plena i profundament feliç el temps que passo aquí. Hi he conegut gent meravellosa i estic segura que seguiré coneixent noves mans per treballar conjuntament i noves veus per cridar d’alegria cada cop que torni. Per a mi és com un medicament que em fa tornar “descarregada” al sud i que em fa estar una mica menys trista quan no soc amb vosaltres. Això mai hauria pogut ser amb una altra colla, mai d’una altra forma. Escric com a borinota exterior, perquè passo més temps a Sevilla que a Barcelona, més fora que dins. I com que això no és perquè no vulgui ser-hi, us asseguro que hi soc a cada pit que es dona, a cada aleta que es fa i a cada toc de vermut.
Maria Zambrana Suc de pinya - 23
canalla BENVINGUTS A LA COLLA,
Etna Hodei Cesc Ona Elna Jordi Castells és la meva afició, em fa sentir molta emoció. Els cossos tots unim i escalem per tocar el cim. L’enxaneta fa l’aleta, toca amb la mà el cel i agafa un estel. Quan estic a dalt em concentro: No puc perdre l’equilibri –penso. Quan per fi el descarreguem tota la colla ho celebrem. 24 - Suc de pinya
Anònim
amics de la colla
Qui són Amics de la colla?
Els Amics de la colla són tots aquells castellers i simpatitzants de la colla que contribueixen econòmicament al seu sosteniment. Hi trobem des dels castellers en actiu a castellers ocasionals, simpatitzants, familiars, amics, amants dels castells, gent del barri, etc.
Amb quina quota es contribueix?
La quota és voluntària, cadascú hi contribueix segons les seves possibilitats i es dedica a les despeses associades a l’activitat de la colla.
Com et pots fer Amic de la colla?
Si vols fer-te Amic de la colla, fes-nos arribar les teves dades a través del formulari que trobaràs més endavant.
Com ens ajudes?
Les aportacions dels Amics volem que representin el finançament necessari per al manteniment de la colla, símptoma de la seva força i arrelament.
Per què t’has de fer Amic de la colla?
Per estar al dia de l’actualitat de la colla, rebre les convocatòries i la revista de la colla, tenir descomptes en algunes activitats i comerços amics de la colla.
Ja sóc Amic de la colla, ara què?
Tant bon punt siguis Amic de la colla, rebràs el teu carnet gris. Presentant el carnet gris, els Amics de la colla gaudireu de condicions beneficioses als comerços amics.
Pots fer-te amic de la colla omplint el formulari que trobaràs a
borinots.cat/carnet-gris
camisa grisa
“Sants és un cúmul d’emocions i saber que formes part d’una gran família” Ariadna Cañagueral
“Per mi, els Castellers de Sants és com estar a casa meva” Eva Grau
26 - Suc de pinya
De samarreta a camisa
“Una família que rema cap a una mateixa direcció per aconseguir els seus somnis” Anna Sancho
“Un lloc on puc donar tot el que tinc, rodejat d’amics i gent que sent el mateix” Pau R. Brugalada
Suc de pinya - 27