Suc de pinya 39

Desembre 2017 • Número

#39

Suc de pinya Final de temporada

LA R EV ISTA DE LS CAS TEL L ERS DE SANTS

sumari editorial

3

i ara, què?

la junta

4

des de dins

20

la tècnica

6

en profunditat

22

panorama casteller

8

amics de la colla

25

samarreta grisa

26

el tram

2 - Suc de pinya

12

18

editorial

Benvolguts lectors, soc el Suc de pinya.

Potser m’esperàveu per la Festa Major de Sants, en aquella edició petita, amb la portada i la contraportada a color, però per dins en blanc i negre. O potser esperàveu rebre’n la versió gran, amb algunes pàgines en color per deixar clar que havia estat una enorme temporada, però tota la resta en blanc i negre.

No. Això, lectors meus, ja no tornarà a ser el mateix. Teniu a les vostres mans el número 39, la que serà l’última edició abans de celebrar les 40 publicacions. Aquest exemplar que llegireu avui ja s’adapta a la nova mida de la revista que volem ser. Si ho compareu amb un paper normal veureu que aquest format és més gran, però més petit que la típica revista.

Suc de Pinya

La revista dels Castellers de Sants Número 39, desembre de 2017

Local borinot: c. Comtes de Bell-lloc, 49 08014 Barcelona Correu postal: c. Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar

I un cop dins, publicacions a tot color! Ens encanta el gris, però més poder veure l’explosió de colors que suposa fer castells. I el contingut? Hem començat també a fer els primers canvis. Farem més reportatges en profunditat; explicarem projectes que potser no tinguin a veure amb el fet casteller, però estiguin fets per castellers nostres; entrevistarem encara més; aportarem més dades de forma més visual i, en definitiva, volem fer que llegir el Suc de pinya sigui una experiència.

Per tant, esteu llegint el que serà el trampolí cap al nou format. Esteu llegint la transició a un nou Suc de Pinya.

Gaudiu del viatge!

Maquetació i coordinació: Roger Martrat Correcció: Oriol Monroig Portada: Jaume Serrat (Diada dels Minyons de Terrassa, 19 de novembre 2017) Contraportada: Tots els mecenes que han fet possible la construcció d’una nova xarxa d’assaig.

Fotografies: Gemma Castro, Josep Colet, Pau Corcelles, Sean Gallup (Getty Images), Roser Gamonal, Jaume Garcia, Joana Garrigosa, Maite Gomà, Facebook Khora, Montserrat Lasso, Núria López, Roger Martrat, Albert Mauri, Gerard Mercadé, Xavier Mercadé, Júlia Mesas, Carles Paniello, Christian Rojas, Clàudia Selva, Lourdes Tolo, Marta Tost i Tjerk Vandermeulen (Diari Ara) Agraïments: Carlos Grau i Sandra Oriol

Suc de pinya - 3

la junta

una nova etapa

T

ot just fa un any començava una nova etapa amb la candidatura per formar una nova junta. Un repte que, tot i ser inesperat, vaig encarar il·lusionat i enorgullit per la confiança que ens feia la colla. Òbviament, però, no ho feia sol. Al meu costat tindria tant els veterans més experimentats com una junta molt jove i amb molta empenta.

I déu n’hi do quin any més intens! Hem hagut de fer front a tota mena d’imprevistos: polèmiques a les coordinadores de Catalunya i Barcelona, una Festa Major complicada després de l’atemptat, la situació política del país...

4 - Suc de pinya

Però ens hi hem sobreposat amb el suport i la comprensió de tothom. I, penso, la colla n’ha sortit reforçada. Gràcies.

“Liderar la junta ha estat un repte inesperat però il·lusionant per la confiança que ens feia la colla” D’altra banda, també hem tingut grans alegries. Les més destacades: hem aconseguit donar-li una nova cara a la web i al racó, i la construcció de la nova xarxa d’assaig ha estat un exemple de la nostra manera de fer i motiu d’orgull, i... el nou local!

El President parla A la passada assemblea, vam plantejar el treball per aconseguir a mig termini el local del carrer de Viriat, l’antiga fàbrica Germans Climent de l’arquitecte Modest Feu i Estrada.

Estàvem convençuts que un local social com aquest seria una garantia de futur que permetria créixer a la colla. Per tant, no corria pressa; calia fer les coses bé, però havia de ser un dels grans objectius.

Afortunadament, i gràcies també a un treball coral previ, l’objectiu a mig termini ha estat assolit enguany. La regidora i el seu equip ens han donat l’oportunitat d’explicar el nostre projecte, han compartit la nostra visió, i ens han donat la millor notícia possible. Des d’aquí també, gràcies!

Ara, per tant, haurem de començar a treballar per definir quin model de local volem, quines reformes cal fer... I tot serà, com sempre, participatiu i requerirà la col·laboració de tothom.

A més a més, el nou local arriba en un any que de ben segur recordarem molt especialment: el 25è aniversari! Volem que el 25è sigui una oportunitat per créixer i retrobar-nos amb ocasionals, i per això farem que cada acte de la colla s’impregni del 25è. També farem exposicions i actes especials com un sopar d’aniversari i, per tant, caldrà que tots ens hi impliquem més que mai. Fer un gran 25è depèn de tu!

Lluís Gómez President

Suc de pinya - 5

la tècnica

A

bona perspectiva

mb la temporada 2017 acabada i després ja d’uns quants dies de descans, podem tenir una bona perspectiva de com es presentava el curs i quins han estat els resultats finals. Aquesta temporada començava amb uns equips molt renovats, una nova tècnica i una nova junta que encaràvem el gran repte d’agafar la colla després d’una temporada 2016 de grandíssims èxits, i sabedors des del primer moment que aquesta temporada no seria fàcil. Tot i això teníem clar que si fèiem les coses a la nostra manera i ens anàvem convencent tots, a poc a poc, sabíem que acabaria sent una altra temporada de gamma extra de la qual acabaríem contents, satisfets i orgullosos.

I crec que així ha estat al 100%.

Una temporada en la qual hem hagut de ser pacients i valorar més que mai el que costa fer els castells que fem, però en què també hem estat mes conscients que mai que a base de treball a l’assaig, els castells bàsics de nou i el 2 de 9 amb folre i manilles seran sempre nostres. En les tertúlies castelleres de ràdio he escoltat més d’una vegada experts periodistes que diuen que el gran mèrit dels Castellers de Sants és que es coneixen a ells mateixos com cap altra colla, i crec que tenen molta raó.

6 - Suc de pinya

A l’assemblea on presentàvem la candidatura resumíem els objectius de la temporada amb una frase apareguda a la revista de l’any passat: “La seguretat i la confiança absoluta en els castells de nou i el domini del dos de nou hauran de seguir sent el pal de paller d’aquesta nova etapa en què lluny d’estar estancats — estarem temptats de percebre-ho així— el que estarem fent és cimentar un nou i gens llunyà esclat de color gris.” Com diu la frase, segur que durant la temporada hem estat temptats de percebre que estàvem estancats, però després que per la Diada triéssim lluir el nostre pal de paller tot ja es veia diferent. Perquè això és exactament el que hem fet aquest 2017; posar més ciment a aquest projecte que ja té 25 anys i que de ben segur que aviat tindrà un nou esclat de color gris.

Els fonaments i l’armadura d’aquest projecte els tenim tots molt clar i no ens cansarem de repetir-los: una bona planificació, assajos intensos, àgils i participatius, amb una canalla integradora, un calendari a mida, una colla segura, etc. Tot i això cada any ens hem de seguir reinventant i seguir innovant amb el que puguem i posar nous ingredients en aquest ciment. En aquest sentit aquest any tampoc

El Cap de Colla parla no ha estat una excepció i en tenim exemples, com una evolucionada escola de castells (en què s’han fet moltes pinyes i s’han creat proves setmanals i específiques de formació de troncs), la introducció de l’escalfament musical els divendres, l’assaig “Porta un amiguet”, les reunions de tècnica XL o la instal·lació de la flamant nova xarxa. Hem de seguir buscant maneres de potenciar tècnicament la gent més jove de la colla, ja que serà el nostre futur, però sense oblidar mai de cuidar al màxim els més veterans perquè segueixin més motivats i il·lusionats que mai per fer castells. Hem de seguir buscant formes per fomentar encara més la prevenció i la seguretat, així com continuar treballant per una comunicació fluida amb tots els castellers. Als assajos i actuacions fem la gran majoria de coses bé, però també hem de seguir pensant maneres per millorar allò que encara podem millorar. El silenci durant les proves d’assaig, voltar bé tots i cadascun dels castells, no perdre mai el respecte per cap prova durant l’assaig o mantenir una actitud exemplar a plaça són alguns dels exemples en què hem de seguir insistint.

Dades com aconseguir descarregar castells de gamma extra per quart any seguit, arribar al desè 2 de 9 amb folre i manilles de la història, renovar i consolidar un pilar gran i de futur, i sobretot caure només en una diada, ens diuen que ha estat una temporada exitosa i que ens n’hem de sentir orgullosos, sobretot de la feina feta. Així que només puc felicitar-vos a tots i cadascun de vosaltres pel treball en totes i cadascuna de les parcel·les de la colla, ja sigui dintre dels equips tècnics o socials, perquè sense l’esforç de tots res d’això no hauria estat possible. El lema proposat d’aquest any era ‘consolidar per créixer’, i després de complir-lo ara toca començar a pensar que el 2018 serà potser l’any de ‘créixer per somiar’. Així que us animo a tots a seguir treballant encara amb més força l’any vinent, l’any del 25è aniversari, any de concurs i, de ben segur, any de grans alegries.

Com diu el nostre gran himne: “Ens empeny la il·lusió, (des)carreguem sense por, som els ferms, som els grans, Castellers de Sants!”

Pere Camprovin Cap de Colla Suc de pinya - 7

panorama casteller

15

castells de deu pisos descarregats.

Aquesta és la increïble xifra que ens deixava la temporada 2016. El domini del 3 de 10 amb folre i manilles per part dels Verds va ser de manual; sis de descarregats amb un sol intent desmuntat que no embruta la quasi immaculada execució dels de Vilafranca; la Colla Vella amb tres de descarregats; els Minyons amb dos de descarregats, i la Jove de Tarragona amb un de descarregat també es van apuntar a la festa. No només això, un any després del primer 4 de 10 amb folre i manilles descarregat de la història, vam veure com no només els Minyons repetien la gesta, sinó que els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella aconseguien afegir aquest monstre al seu repertori. A més era la primera vegada que tant la Colla Vella dels Xiquets de Valls com la Colla Jove Xiquets de Tarragona aconseguien descarregar els preuats deu pisos.

han sofert una dosi de realitat i els castells de deu han donat un cop de puny a la taula reivindicant-ne la dificultat, i demostrant que només la feina sense pausa a l’assaig i l’excel· lència a plaça permeten dominar-los.

Tot això, afegit al bon moment de forma del panorama casteller en general, no podia sinó animar a pensar que aquest any aquests registres es mantindrien o fins i tot se superarien amb algun dels grans castells inèdits que ja es començaven a temptejar als assajos i a les places. Però en comptes d’això, les grans colles

La pròpia Vella, però, no va renunciar al 4 de 10 amb folre i manilles, castell amb què els vallencs tenen una relació curiosa. Són l’única colla que ha carregat, com a mínim, tots els intents que ha dut a plaça (cinc, dos dels quals descarregats) i són també l’única colla que l’ha pogut tant carregar com descarregar aquest

8 - Suc de pinya

“Hem passat de veure 15 castells de deu pisos descarregats a ‘només’ quatre aquest any” Si l’any passat fins a quatre colles descarregaven el 3 de 10 amb folre i manilles, aquest any només els del Penedès han estat capaços de dominar-lo, amb tres de descarregats i dos de carregats, mentre que els Minyons de Terrassa i la Jove només han pogut carregar-lo (dos i un respectivament). A Valls, en canvi, tot i que la Vella va intentar dur-lo per Sant Joan (hauria estat el més matiner), les coses no van anar tal com esperaven i van acabar renunciant-hi.

L’anàlisi del món casteller Ara, si hi ha un castell que enguany ha estat protagonista aquest ha estat el 2 de 8 sense folre. La “bèstia indomable” ha presentat els millors registres mai vistos; a més, s’ha vist dominat per primera vegada per una colla que no fossin els de Vilafranca, la Joves de Valls.

Els “diables vermells” han demostrat un excel· lent treball a l’assaig descarregant aquesta serp verinosa no una, sinó dues vegades (i carregant-la unes altres dues), números molt meritoris si tenim en compte que mai no ho havien aconseguit, i que només l’havien carregat en dues ocasions (2004 i 2014). Això, sumat als brutals tres 2 de 8 sense folre descarregats per part dels Verds (superant el seu millor registre), fa que en una sola temporada hàgim vist quasi tantes vegades aquest castell descarregat (cinc) com en tota la història (sis).

2017. Per altra banda, els de Terrassa no l’han arribat a provar a plaça aquesta temporada i els vilafranquins van renunciar-hi després de quedar molt lluny de carregar-lo per Sant Fèlix. En total, hem passat de veure 15 castells de deu pisos descarregats a “només” quatre aquest any.

Pel que fa als altres “monstres”, en el

terreny dels castells nets o sense folre les coses han anat una mica diferent. El 4 de 9 sense folre no ha complert les expectatives de l’inici de temporada, quan els Verds l’anunciaven com a castell bandera, a l’espera d’un hipotètic 4 de 10 sense manilles que es va anar desdibuixant després de l’entrebanc dels penedesencs a l’actuació del Pla de la Seu a Tarragona; van haver de conformar-se amb carregar el “castell total” a la diada de Santa Tecla. A Valls, per altra banda, la Vella ha seguit demostrant el seu domini d’aquesta estructura descarregant-la dues vegades, i a Tarragona vam poder veure com la Jove el carregava per primera vegada a la seva història.

Suc de pinya - 9

L’anàlisi del món casteller Pel que fa a la resta de colles de gamma extra, hi ha un nom propi que destaca: els Capgrossos de Mataró. Els del Maresme han rubricat la millor temporada de la seva història rebentant totes les seves expectatives, arribant a descarregar fins a cinc 2 de 9 amb folre i manilles, descarregant per primera vegada al seu historial el 5 de 9 amb folre, i fent-ho a més en tres ocasions, i carregant el seu segon pilar de 8 amb folre i manilles. Una temporada encara més impressionant tenint en compte que només han patit una caiguda, i veient les dificultats de les altres colles per mantenir els registres, sobretot en el cas dels Xiquets de Tarragona, que han estat incapaços, per segon any consecutiu, d’aconseguir cap castell de la gamma extra i s’han hagut de conformar amb la gamma bàsica de nou.

Si mirem la temporada de les colles de nou, veiem que tant els Saballuts com els Castellers de Barcelona han pogut mantenir el nivell de forma més o menys còmodament, mentre que altres han tingut grans dificultats per aconseguir-ho, com els Nens del Vendrell, els Xicots de Vilafranca o els Castellers de la Vila de Gràcia, i que els Xiquets de Reus han tancat l’any sense poder mantenir la categoria. En aquesta categoria hi tenim dues altes importants: uns Marrecs de Salt en molt bon estat de forma que han aconseguit entrar per la porta gran descarregant el 3 de 9 amb folre en dues ocasions i uns Castellers de Sant Cugat sorprenents que carregaven a l’Esperidió el seu primer 3 de 9 amb folre, que tot just una setmana més tard descarregaven.

“Aquest 2017 s’ha aconseguit reduir el nombre de caigudes, però han estat més greus i amb un nombre important de lesions”

10 - Suc de pinya

L’anàlisi del món casteller

Altres fites a destacar de la temporada són els primers 5 de 8 dels Moixiganguers d’Igualada i dels Sagals d’Osona, amb un bon estat de forma de les dues colles de la gamma de vuit; la recuperació del 2 de 8 amb folre després de cinc anys per part dels Bordegassos de Vilanova; el manteniment del pilar de 7 amb folre per part dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, descarregant-lo dues vegades, i el primer 7 de 8 descarregat dels Xics de Granollers. És necessari també mencionar l’any dels Tirallongues de Manresa, que han igualat els seus millors registres pel que fa el 2 de 7 (quatre de descarregats), i a més han descarregat tant el primer 4 de 8 del seu historial (repetint-lo fins a sis vegades) com el seu primer 3 de 8. I tot això sense ni una sola caiguda en aquests castells. És important mencionar que durant aquest 2017 també s’ha aconseguit reduir el nombre de caigudes, que passen en nombres generals d’un 3,20% el 2016 al 2,18% el 2017. Malgrat aquestes dades, quan mirem les xifres en detall veiem que si no tenim en compte els pilars de 4 i els castells que no puntuen, el descens és de quasi cinc punts (d’un 8,75% a un 3,95%), però que pel que fa als castells de gamma extra no s’han reduït les caigudes, sinó que fins i tot han augmentat (del 27% al 27,54%), i més notablement en els deu pisos i els castells “nets”, en què s’ha caigut en més de la meitat dels intents a plaça (del 40,74%

al 52,94%). En resum, moltes menys caigudes però més greus, i amb un nombre important de lesions.

Tot plegat forma part d’una temporada sorprenentment irregular i amb molts contrastos, marcada també per la realitat política i social del país, que ha afectat en moltes ocasions la pràctica castellera (cancel·lacions o canvis d’assajos i diades) i la concentració de les colles, dificultant les rutines i impedint l’execució normal d’aquesta activitat. Segurament el recordarem com un dels anys castellers més estranys que hem viscut, i amb una sensació d’esgotament general (sobretot mental) mai vista.

Ara per ara, les colles i els seus membres intenten gaudir de les vacances, però molts tenen ja la vista posada a la Tarraco Arena Plaça. Es mantindrà el nivell d’aquest any? Es rebentarà el sostre casteller? Quina serà la nova màxima fita castellera? El 9 de 9 amb folre, el 3 de 9 sense folre, el 4 de 10 sense manilles o el 2 de 10 amb folre, manilles i puntals segueixen sent de moment volutes de fum dibuixades en un horitzó que ningú no sap com de lluny queda, però el 2018 és, al capdavall, any de concurs, i en aquests anys especials mai se sap què pot passar...

Ivan “Fawkes” Ruiz Equip de pinyes Suc de pinya - 11

el tram

revalidant la gamma extra

D

urant aquesta temporada 2017 hem aconseguit revalidar la categoria de gamma extra, per quart any consecutiu, i hem mantingut els castells bàsics de nou, tot i que des de bon principi es preveia una temporada amb menys èxits que l’anterior.

El sol de la primavera. La temporada va

Recordem que ara fa un any parlàvem de la millor temporada borinota, després d’haver descarregat per primera vegada el pilar de 8 amb folre i manilles i el 5 de 9 amb folre, dos castells de gamma extra, i tot això, arrodonit amb la dada que només vam patir una caiguda durant l’any. Tots érem conscients que repetir una temporada com la del 2016 seria complicat, per moltes coses que tots ja sabeu i que hem comentat repetidament: baixes de castellers, canvi de tècnica, any sense concurs, etc. però encaràvem la temporada amb un repte: evitar que els entrebancs no ens deixessin fer el nostre camí.

El primer castell de vuit, un quatre, va arribar a la diada d’inici, a Sabadell, davant del mercat, amb el sol que començava a escalfar. Arribava la primavera i les primeres actuacions al barri; el Triacord, amb els Castellers d’Esplugues i els Castellers del Poble Sec, a Can Mantega; quinze dies més tard celebràvem el dia de Rams a la plaça de Sants. Aquest dia els borinots ens el prenem amb moltes ganes, no tant per l’actuació, que també, sinó per la calçotada que fem després, gaudint del sol, amb uns bons calçots i la millor companyia.

La nova tècnica i la nova junta, amb quasi totes les cares renovades, començaven la temporada amb la il·lusió i amb el nostre lema al cap: “Feina de formiga, força d’elefant”.

12 - Suc de pinya

començar amb castells de set, en el ja tradicional tret de sortida de Santa Eulàlia, amb una plaça de Sant Jaume ben diferent de la que ens trobem el setembre. Aquesta actuació va anar seguida de la de Sant Medir, a Sant Cugat.

Seguint aquesta línia, els castells de gamma mitja de set i els bàsics de vuit es van anar succeint en les actuació de Sant Jordi, a Sitges, i de la Festa Enxaneta, on els Castellers de Sants vàrem preparar un matí d’activitats per als més menuts del barri. La mainada de Sants s’acos-

El resum de la temporada tava al parc de l’Espanya Industrial i feien una gimcana per posar a prova la força, l’equilibri, el valor i el seny. Molts nens van participar en aquesta festa, que va ser un èxit, i que permet als borinots donar a conèixer els castells als més petits, i gaudir-los amb la família.

Les vigílies del XXIV Aniversari de la colla ens van deixar, a part del primer 2 de 7 de la temporada, un inèdit 10 de 7 per a nosaltres, i el tradicional castell de dones, en què les borinotes van alçar 10 pilars simultanis. A la Diada d’aniversari vam consolidar l’estructura del dos per folrar-la 15 dies més tard davant de la seu del Districte, durant Firaentitats.

Aquestes actuacions van coincidir amb la campanya “Enfilem la xarxa”, un Verkami en el qual durant 40 dies, i gràcies a la col·laboració de tothom, vam reunir els fons necessaris per construir la nova xarxa.

La calor de l’estiu. Els folres van comen-

çar a agafar protagonisme a l’aniversari dels Capgrossos de Mataró, i també a la plaça Comas de les Corts, quan vam alçar el primer 3 de 9 amb folre de la temporada. Per reblarho, vam descarregat el primer 4 folrat a la plaça d’Osca. Tot i així, a la festa major de Sant Cugat no vam poder repetir els castells folrats per manca d’assistència.

Finalment, i abans de les merescudes vacances d’estiu, vam anar a Tarragona amb tota l’energia que teníem per prémer una mica més l’accelerador; era el moment d’estrenar el 5 de 8.

El Pla de la Seu va ser l’escenari de la primera tripleta màgica del 2017, ni més ni menys que un 3 de 9 amb folre, un 4 de 9 amb folre i un 5 de 8. Un cop acabat l’últim pilar, tocava agafar forces per un segon tram on volíem repetir alguns dels castells de gamma extra.

“Encaràvem la temporada amb un repte: evitar que els entrebancs no ens deixessin fer el nostre camí”

Suc de pinya - 13

El resum de la temporada La primera actuació amb aquest clima va ser La Mercè; la plaça de Sant Jaume, plena de gom a gom, va poder gaudir de la nostra segona tripleta màgica de la temporada, amb els castells treballats, però demostrant que la feina feta als assajos ens permet conèixer el castell i dominar-lo en moments difícils.

Aquest any, el calendari ens permetia anar a un dels carrers més emblemàtics del món casteller, el carrer major de l’Arboç. Era una actuació amb sis colles però no es va allargar tant com ens esperàvem, per sort. Per anar consolidant les estructures folrades, i amb previsió de la nostre diada, hi vam fer un 3 de 9 amb folre, molt més treballat que de costum, un 4 de 9 amb folre i un 2 de 8 amb folre.

Tot i les vacances castelleres, els Borinots a finals d’agost celebrem la nostra festa major, i és que ens agrada d’allò més passar les xafogoses nits d’estiu envoltats dels veïns del barri escoltant bona música. Aquest any, però, la festa major va resultar una mica accidentada; el primer cap de setmana es van anul·lar la majoria d’activitats pel malaurat atemptat que va tenir lloc a Barcelona i a Cambrils el dia 17 d’agost. A més, dimarts es va acabar suspenent el concert d’Itaca Band pel clima tens arran de les discrepàncies de veïnes i veïns del barri amb el grup de música. Després de la nostra actuació de festa major, tocava posar-nos les piles i recuperar la forma després de tantes setmanes sense assajar.

L’onze de setembre vam actuar al Poble Sec, i el cap de setmana següent a Esplugues.

Una tardor reivindicativa. A partir

d’aquell moment, la situació política catalana es va complicar, i va marcar l’agenda dels assajos i la temàtica de les actuacions, durant les quals hem fet pilars amb tot tipus de lemes segons han anat evolucionant els fets a Catalunya.

14 - Suc de pinya

El 15 d’octubre va arribar la nostra esperada Diada, en què tots hi anàvem amb ganes de descarregar el primer gamma extra de la temporada, el ja tradicional 2 de 9 amb folre i manilles a la plaça de Bonet i Moixí. La diada va començar amb un 3 de 9 amb folre tranquil

El resum de la temporada

“El desè 2 de 9 amb folre i manilles el vam celebrar com si del primer es tractés” i segur que demostrava el treball a l’assaig. En segona ronda, els nervis van començar a sortir; l’havíem treballat moltíssim, amb alguns canvis, però amb la concentració necessària per afrontar-lo. El folre i les manilles van començar a pujar, quints col·locats, van validar el castell i van començar a sonar les gralles que uns segons més tard tocaven l’aleta, i el castell es descarregava tot i el constant bellugueig del tronc. Un any més, i ja en són quatre, vam descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles a la nostre plaça. L’actuació de la Diada la vam acabar amb un 4 de 9 amb folre, remenat també, i el primer pilar de 6 de la temporada, que estrenava estructura, i que ens va omplir d’orgull, per poder recuperar-lo tot i els canvis.

En aquells moments, encara seguíem en una situació política excepcional a Catalunya, fet que ens va fer anul·lar quatre assajos. Per aquest motiu, a Sitges no vàrem poder rodar castells de nou, com ens hauria agradat, i vam abaixar una mica les expectatives fent un 3 de 8, un 4 de 8 i un 2 de 8 amb folre.

A Tots Sants, quan ja encaràvem la recta final de la temporada, vam anar-hi amb ganes de fer-la ben gran, amb els mateixos objectius de la Diada, però afegint el folre al pilar. La sort, però, aquell dia no era grisa. La diada va començar amb un 3 de 9 amb folre per treure els nervis, i en segona ronda reservàvem el desè 2 de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Sants, que es va descarregar amb solvència i amb una tranquil·litat ben diferent del de la Diada. I ho vam celebrar com si del primer es tractés, i és que ja en tenim 10 de grisos, borinots!

El protagonista, però, va ser el 4 de 9 amb folre, que quan es col·locaven dosos, sense avisar, es va partir, convertint-se així en la primera caiguda dels borinots des del juliol del 2016.

En quarta ronda, per reconduir la situació, vam descarregar el 4 de 8 sense problemes.

Quedava la cirereta, però tampoc la vam poder posar, i és que el pilar de 7 amb folre va quedar en carregat quan en la motxilla de sortida de l’enxaneta va fer que cedís el pilar.

Suc de pinya - 15

El resum de la temporada A l’actuació dels Xics de Granollers, on tampoc vam poder fer castells de nou per falta d’assistència, hi vam passar de puntetes tot esperant l’última diada de la temporada; la Diada dels Minyons de Terrassa. Tot just quan acabàvem d’arribar a la plaça, ens va sorprendre la notícia que no podríem fer el 2 de 9 amb folre i manilles per problemes de canalla; una llàstima, ja que era l’última oportunitat de la temporada per demostrar la consolidació de la torre, malgrat les complicacions de la temporada i gràcies a l’esforç pacient de l’assaig.

L’actuació va començar amb un 3 de 9 amb folre, en segona ronda ens vam treure l’espineta del 4 de 9 amb folre descarregant-lo, tot i no estar perfecte, i a la tercera i quarta ronda volíem fer un 5 de 8, però les dues vegades van quedar en intents per problemes als pisos superiors.

Potser ens sembla que aquesta temporada ha estat complicada, amb pocs fruits i molts mals de cap, però escrivint el resum de la temporada m’he adonat de tot el que hem estat capaços de fer; hem repetit la torre emmanillada, un castell que necessita molta gent i amb una estructura molt fràgil, i és que sembla que li hem agafat bé la mida. Hem consolidat els castells bàsics de nou, canviant-ne peces i formant-ne de noves, i hem mantingut una estructura de cinc ben preparada per al futur i, per acabar, no menys important, hem tornat a tenir el pilar, que ha costat tant d’esforç aquest any.

16 - Suc de pinya

En Roger Vilalta escrivia fa un any “ho recalco ara, és clar, perquè intueixo que la temporada 2017 seguirà més aviat aquest últim patró.

Amb un pilar que trigarà per força i amb una estructura de 5 que, crec, també requerirà d’un treball perseverant i serè, la seguretat i la confiança absoluta en els castells bàsics de 9 i, sobretot, el domini del dos de nou amb folre i manilles hauran de seguir sent el pal de paller d’aquest inici d’una nova etapa en què, lluny d’estar estancats —estarem temptats de percebre-ho així—, el que estarem fent és cimentar un nou i gens llunyà esclat de color gris.”

I poques coses més podem afegir a aquestes paraules dites fa un any, però que relaten pas a pas l’actual temporada.

Aquesta temporada hem demostrat que l’estil borinot, de què sempre fem gala, segueix dirigint aquesta colla. Busquem arribar al màxim nivell però amb la nostra manera de fer: sense caure, preocupant-nos per la seguretat de tothom, ampliant la colla amb camises noves, recuperant-ne de velles en aquells moments que són tan necessàries i rebent-les amb els braços oberts, col·laborant amb el barri per ferlos partícips de les nostres millors actuacions i, sobretot, gaudint amb els nostres castells i amb l’ambició de fer-ne de ben grans la temporada següent. Ens ha tocat fer de formigues per poder-nos vestir d’elefants.

Meri Güell Vocal de l’Àrea Social

i ara, què?

F

fer castells a la tribu

er de presidenta, almenys en una colla com la nostra, implica dedicació, temps i moltes ganes però, a canvi, l’estat d’atenció constant genera una tensió positiva que enganxa, i molt. I és clar, quan ho deixes, sí que tens una mica de síndrome d’abstinència. No ho reconeixes massa obertament, ja que alliberar-te de responsabilitats hauria de suposar un descans i perquè no vols interferir en la feina del flamant equip entrant, però pares l’orella a qualsevol conversa que fa olor de nou rumor casteller. Conscient i convençuda que la renovació en els càrrecs és garantia de creixement futur, busques on aportar valor i et disposes a remar al costat de tothom perquè la colla segueixi endavant, com sempre.

Situada, doncs, en la nova realitat, pocs dies després del relleu al càrrec, a principis de març va néixer la Laia, i tant al Jaume com a mi se’ns acabava el marge per acostumar-nos a disposar de temps lliure: no podem dir que no n’estiguéssim advertits!

18 - Suc de pinya

Així, finalitzat el repte de la presidència, en comença un de nou: el d’aprendre a ser una família castellera. Tots hem sentit i repetim habitualment, gairebé com un mantra, que els castells són una activitat per a totes les edats.

Compartim afició dues o tres generacions: avis, fills, nets... i sort d’això, companys! Si d’una cosa hem pres consciència a casa és que la conciliació familiar és, també en el món dels castells, un exercici d’equilibri!

“Finalitzat el repte de la presidència, en comença un de nou: el d’aprendre a ser una família castellera” La Laia té la sort de tenir pares, avis i tieta castellers. Això li permet tenir una xarxa de persones a càrrec que ens deixa, als seus pares, venir als assajos sempre que volem i gaudir de la vida social a la colla amb una relativa comoditat. Però els horaris d’assajos i el format d’algunes actuacions no són massa compatibles amb les necessitats d’un nadó. No crec que

Fer castells a la tribu sigui feina de la colla buscar solucions per a aquestes situacions però la realitat constatada en primera persona és que manegar-t’ho per arribar a casa empentant un cotxet els dimarts més tard de les deu del vespre sense sopar o pretendre sobreviure a una actuació de les del segon tram requereix, sobretot, moltes ganes de fer-ho però, també, d’una certa planificació logística. Estic segura que podríem millorar les nostres vides si ens organitzem uns quants interessats i compartim necessitats i neguits entorn aquest tema; trobaríem com fer-ho.

Sobre els horaris, tant de bo en un futur l’eu-

ropeïtzació arribi al món dels castells. Sobre la logística a plaça, podríem muntar un grup de treball que pensi com permetre als infants que no formen part del grup de canalla gaudir d’una jornada de castells adaptant alguns detalls a les seves necessitats. Si els pares estem contents, els nens seran feliços! I nosaltres estarem encantats de viure aquesta nova etapa... ...amb la tribu castellera!

Esther Oriol Expresidenta dels Castellers de Sants

BENVINGUTS A LA COLLA

Diego Emir Laia Toni Emma Foix i Bru Mar Suc de pinya - 19

des de dins

F

com es fa una soca?

ormo part de la colla des de fa deu anys, però mai m’havia plantejat entrar a formar part de la tècnica. M’ho van proposar i no ho vaig pensar gaire; no podia dir que no.

Va arribar el primer assaig, em vaig plantar davant d’aquella “majestuosa” pissarra i em vaig adonar que seria més difícil del que em pensava. D’entrada, coneixia molt poca gent que apareixia als imants; per sort, a mesura que van passar els dies vaig començar a relacionar noms i cares, cosa bàsica per poder muntar una soca.

Us he de dir que crear la “famosa” soca comporta una feinada important per a molta gent, i fins que no ets dins no te n’adones. Inicialment per a formar- la, tant a l’assaig com a plaça, és necessari que tothom marqui l’assistència, cosa que ens facilita fer la feina de la millor manera possible. És extremadament important poder fidelitzar cadascú en un lloc i això depèn molt 20 - Suc de pinya

que assistim tots els dimarts i divendres a l’assaig. Muntar la soca no és només col·locar noms en una pissarra, sinó que depèn de la mida i l’alçada de cada persona, tenint en compte que a sobre s’hi afegeix un folre que també ha de respectar les mides per ajudar el tronc.

Les soques d´assaig acostumen a ser bastant més sofertes que a plaça. Són proves que hem de fer encara que no siguem el nombre de castellers que ens faria falta. Això comporta un patiment que després va molt bé a plaça per si venen maldades. Els divendres quan acabem l’assaig el cap de colla comunica els castells que farem a plaça; a partir d’aquí es comença a muntar la soca per a l’actuació.

La majoria d´actuacions són en diumenge, cosa que implica que dissabte sigui el dia habitual del muntatge de soques. Durant bona part de dia “la gent de la tècnica” estem en contacte per saber si hi ha algú que finalment no vindrà a l´actuació i per repassar la soca i així com-

Com es fa una soca?

“És necessari que tothom marqui l’assistència ja que ens facilita fer la feina millor”

provar que no hi hagi gent repetida i que les posicions de tothom siguin les correctes. Una vegada fetes les comprovacions pertinents, el cap de pinyes publica la soca a les xarxes socials de la colla.

Quan arribem a plaça, com tots sabeu, és el moment de treure la carpeta i el subratllador per confirmar que tothom hagi assistit. Una vegada ja hem comprovat que hi siguem tots i que podem fer els castells programats arriba el moment més “frustrant” del dia: cantar la

soca a plaça. Heu de reconèixer que, excepte uns quants, la resta no esteu gaire atents!

Aquest és més o menys el procés de muntatge d’una soca vista per un “novato” a la tècnica.

Per acabar m’agradaria agrair a tot l’equip de pinyes l’ajut que he rebut durant tota la temporada, particularment a en Joan Vidal, el meu company de fatigues del 4 de 9 amb folre.

Manel Margenat Equip de pinyes Suc de pinya - 21

en profunditat

L

Atenes, traduint la tragèdia

a vivència de passar cinc mesos a Atenes com a activista amb els refugiats és impossible d’explicar. És una petjada que m’ha anat tenyint la ment i que es notarà en el meu jo a partir d’ara, més que en escrits i explicacions inevitablement fragmentàries...

Però intentaré parlar-ne per apropar-vos-hi una mica.

Vaig ser a Atenes des del març fins a l’agost.

Durant aquest temps la meva realitat va ser Khora Community Center, un edifici que ofereix serveis a les persones migrades —roba, menjar, classes, dentista, advocats, un punt d’informació i un espai de dones. Khora, el gestionen voluntaris d’arreu del món: occidentals i persones a la recerca de refugi.

Ningú no cobra més que dos àpats al dia i te.

Tot es decideix en assemblea; no és un sistema perfecte, com cap, però intenta ser transversal, obert i participatiu. Compartíem espais, feina i històries de tot tipus. Cada dia era una lliçó, no exagero.

22 - Suc de pinya

Situem-nos a Atenes, la capital (amb el 80% de la població) d’un país en crisi prolongada —atur altíssim, sous i pensions baixos, edificis abandonats, vagues constants, sanitat pública saturada—, amb una corrupció endèmica i una bombolla que els ha dut a les mesures d’austeritat capitalistes a què encara estan sotmesos.

A més d’aquesta situació, hi ha un partit d’ultradreta en auge. Resignació, desesperança i ressentiment cap a Europa, que els deixa sols davant l’arribada massiva de persones que fugen de guerres i conflictes a Síria, l’Afganistan, l’Iraq, el Pakistan i el Kurdistan.

“Khora és un edifici gestionat per voluntaris que ofereix a les persones migrades roba, menjar, classes, dentista, advocats, un punt d’informació i un espai de dones” El procés de petició d’asil mostra un sistema podrit, inhumà i pervers. Els països europeus intenten acollir el mínim de gent possible.

Atenes, traduint la tragèdia

“Grècia està sola davant l’arribada massiva de persones que fugen de guerres i conflictes a Síria, l’Afganistan, l’Iraq, el Pakistan i el Kurdistan”

Per tant, cada cas és un problema que Grècia vol treure’s de sobre, ja sigui retornant-lo a Turquia, demanant a un país europeu que l’accepti o, si no, endarrerint-ne l’asil a Grècia, que no té recursos per oferir-los res. Però res és res, ni un lloc per viure ni 5 € al mes.

Khora es nega a rebre ajudes o subvencions públiques —és a dir, europees— perquè els considera part del problema. Europa posa els diners a les institucions que treballen per mantenir l’statu quo acordat.

Jo vaig anar-hi per fer de traductora dels immigrants àrabs: m’encarregava de coordinar els traductors que feien les sessions amb els advocats, però també traduïa. Entre quatre parets, al costat d’una família, o d’una dona, o d’una parella de gent gran, feia de pont entre la voluntat d’ajudar i la desesperació. Totes les vivències m’entraven per les orelles i sortien per la boca descodificades; totes les respostes i consells feien el camí invers. Una finestra a un món de guerra i èxode, massiu i alhora Suc de pinya - 23

Atenes, traduint la tragèdia íntim, que m’era desconegut, i que amb els mesos m’ha deixat un pòsit feixuc, ple de proximitats i alhora d’impotència, ràbia i replantejaments profunds.

Ser dona occidental i parlar àrab és una raresa que a les dones els dona una via per moure’s pels serveis d’Atenes, per anar al metge, a la psicòloga, i per expressar-se sense ser jutjades des de la seva societat, cultura i religió. Alguns dels casos més sensibles, doncs, de dones que viatjaven soles i només parlaven àrab, els vaig acabar seguint de prop. La Najat, que viatjava amb cinc fills i tenia un marit maltractador que li era (i em va ser) un malson. Volia arribar a Àustria, on havia enviat el fill gran per poders’hi reunificar —fent servir els termes legals.

La Somaya, una dona gran de l’Iraq que viatjava amb dues netes que van perdre els pares en un atemptat, volien anar a Alemanya per reunificar-se amb uns tiets. Ella estava molt trista i tenia problemes greus de salut. La Mariah, una noia de Síria que escrivia poesia, era infermera i volia anar a Anglaterra per estudiar i tenir un futur. I la Faven, una adolescent d’Eritrea que viatjava amb una filla petita, havia patit abusos sexuals des que era petita i també a Grècia.

Aquests casos m’han marcat per sempre, però també totes les persones amb qui m’he creuat, que he acompanyat o amb qui tan sols he tin-

24 - Suc de pinya

gut converses puntuals. T’adones que la situació d’incertesa, d’estar encallades, de no saber ben bé cap a on anar, fa que siguin inestables emocionalment, amb alts i baixos molt forts, i que cada dia estiguin una mica més desesperades, cansades, exhaustes malgrat que no puguin abaixar mai la guàrdia mentre segueixin o esperin seguir cap a un lloc que els pugui donar un futur.

La tornada a un món on sovint tenim unes prioritats totalment alienades dels problemes reals del planeta sempre és difícil. No obstant això, en definitiva, aquests problemes són el nostre dia a dia i ens afecten perquè és on vivim. Una tornada que deixa la Najat esperant una decisió de reunificació que no arriba; la Somaya, amb el permís per anar a Alemanya d’aquí a uns mesos; la Mariah, amagada a França, on va anar de manera il·legal i des d’on intenta reunir forces i diners per trobar uns traficants que l’ajudin a arribar a Anglaterra, i la Faven, a l’espera de rebre l’asil grec malgrat no ser un país segur per a ella i la seva filla. Mil històries encallades mentre jo recupero la meva “llibertat”, una llibertat que ells també volen aconseguir algun dia en aquesta Europa feta de privilegis i fronteres polítiques.

Alba Vinyes Equip de canalla

amics de la colla

Qui són Amics de la colla?

Els Amics de la colla són tots aquells castellers i simpatitzants de la colla que contribueixen econòmicament al seu sosteniment. Hi trobem des dels castellers en actiu a castellers ocasionals, simpatitzants, familiars, amics, amants dels castells, gent del barri, etc.

Amb quina quota es contribueix?

La quota és voluntària, cadascú hi contribueix segons les seves possibilitats i es dedica a les despeses associades a l’activitat de la colla.

Com et pots fer Amic de la colla?

Si vols fer-te Amic de la colla, fes-nos arribar les teves dades a través del formulari que trobaràs més endavant.

Com ens ajudes?

Les aportacions dels Amics volem que representin el finançament necessari per al manteniment de la colla, símptoma de la seva força i arrelament.

Per què t’has de fer Amic de la colla?

Per estar al dia de l’actualitat de la colla, rebre les convocatòries i la revista de la colla, tenir descomptes en algunes activitats i comerços amics de la colla.

Ja sóc Amic de la colla, ara què?

Tant bon punt siguis Amic de la colla, rebràs el teu carnet gris. Presentant el carnet gris, els Amics de la colla gaudireu de condicions beneficioses als comerços amics.

Pots fer-te amic de la colla omplint el formulari que trobaràs a

borinots.cat/carnet-gris

samarreta grisa

U

la primera Festa Major

n any més arribava l’agost i, amb ell, l’esperada Festa Major de Sants!

Aquest any, però, no seria com els anteriors, aquest any pensava viure-la des de dins. Després de començar a formar part dels Castellers de Sants, no podia perdre l’oportunitat d’ajudar a muntar quelcom tan nostre com la festa del barri.

Després d’una passada edició amb un alt nivell musical i d’activitats, aquest any als castellers se’ns plantejava el repte de mantenir el llistó ben alt. Així doncs, des d’inicis d’any vam començar a muntar reunions per decidir les activitats, els artistes, els guarniments i tot el que se’ns passés pel cap per fer de la nostra festa la millor de totes!

Arribats a la setmana de la Festa Major, l’alegria i l’emoció per la imminent gresca, de sobte es va veure trencada pels fatídics atemptats del 17 d’agost a la Rambla i a Cambrils. Com és lògic, els fets van trasbalsar tota Barcelona i també el barri i la nostra festa. Amb tot, poc a poc la ciutat tornava a la normalitat, i també la Festa Major, que després d’uns primers dies de dol, va començar a agafar l’activitat i il·lusió habituals.

26 - Suc de pinya

Quan tot augurava que la festa aniria in crescendo, uns incidents produïts en els nostres concerts de dimarts nit ens tornarien a enfonsar... Però com a bons castellers, ens vam aixecar amb més força i vam afrontar la resta de la setmana amb l’energia necessària. I és així com dia a dia el nostre carrer va anar agafant més vida, les activitats van anar aglutinant més gent i els concerts nocturns es van anar omplint de gom a gom.

“Aquest any pensava viure-la des de dins, no podia perdre l’oportunitat d’ajudar a muntar quelcom tan nostre com la festa del barri” D’aquesta manera passàvem d’un inici de festa difícil a un final èpic amb un batibull de càntics i cridòria durant els concerts de l’última nit. L’esforç de moltes setmanes es va esvair en pocs dies, però sempre ens quedarà el record de les sensacions viscudes. Ara toca descansar i començar a pensar en la següent edició. I és que quan tot està fet, tot torna a estar per fer.

David Coronado a la colla des de l’octubre de 2016

La primera Festa Major

F

ins fa ben poc quan em parlaven de festes majors de barri el primer i l’únic que pensava era en les festes de nit, aquelles que comencen d’hora per acabar a les tres de la matinada, amb els seus concerts o les nits de PDs. Tanmateix, aquesta visió reduïda ja no és la que impera quan penso en les festes de barri.

Arran d’haver vist de forma propera tant l’organització com la realització de l’espai de festa major dels Castellers de Sants, les festes de barri s’han convertit en molt més que concerts a la matinada. Si bé aquests actes són una part molt important de la festa en què es necessita més gent i amb què la gent tendeix a gaudir més, personalment, el millor record que tinc de la Festa Major és el dinar de paelles.

La bona conjuntura que va marcar el dinar em va encantar. Veies com cada equip anava preparant la seva paella i cadascun ho feia de forma diferent. No perquè, òbviament, les paelles fossin diferents, sinó per la metodologia en si també. Alguns equips eren més cooperatius, d’altres relegaven la feina als entesos o enteses de l’equip. D’altres no tenien problema a oferir la seva paella a altres equips perquè la tastessin, i d’altres, en canvi, eren més competitius.

Alguns van trigar molta estona en l’elaboració de la seva paella, tant que finalment no es van poder presentar al concurs; d’altres, per contra, van tenir temps de fer-ne dues! Cada paella té el seu mèrit i així ho va reconèixer el jurat.

Però, des del meu punt de vista, el concurs i la paella no és el més important; simplement són l’excusa per fer un dinar amb aquella gent propera i gaudir de moments al seu costat. I és justament això el que t’aporta la festa major: grans moments i molts bons records que fan que esperis l’última setmana d’agost amb molta il·lusió.

Alba Dolcet a la colla des del l’octubre de 2016 Suc de pinya - 27

m ecenes

de la nova xarxa d’assaig 5junts ▪ Abel Obeso ▪ Adelina Escandell ▪ Adolfo Jimenez Cosa ▪ Adrià Pérez ▪ Adrià Pros Simon ▪ Adrià, Petra i Toni Àgata Climent Vila ▪ Agus Giralt Anales ▪ Aïda Orfila ▪ Aida Terés Palasí ▪ Aitor Rivas ▪ Alain Borrat Alba Dolcet Roig ▪ Alba Garcia Moya ▪ Albert ▪ Albert Borràs ▪ Albert J. Cárceles ▪ Albert Marieges Albert Mestres ▪ Albert Rodríguez Fernàndez ▪ Albert Utgés Rodríguez ▪ Alberto Martínez Montañana Alejandro Marsol Abilla ▪ Alfred Giné ▪ Alfred Vergara i Natàlia Agramunt Alícia, Àlvar i Aina ▪ Álvaro Canelo Amador i Maria ▪ Andreu Deiros Casadevall ▪ Aneleairam ▪ Àngela Anna Añez ▪ Anna Cartañà i Antoni Domingo Anna Navalpotro ▪ Anna Ortinez ▪ Anna Pérez ▪Anna Torrent ▪ Antonio i Pilar ▪ Ari, Marc i Eira Ariadna Concernau ▪ Ariadna i Ray Molina Jordana ▪ Asia Anna ▪ Berta Alemany ▪ Berta Giménez ▪ Branquetes Carles Pérez ▪ Carlos Fernandez Alvarez ▪ Carlos Grau Carme Casas ▪ Cèlia Ibars ▪ Cesc Muñoz “Pollo” Christian Torreblanca ▪ Clara Antonio Bonet ▪ Cochs Parramon Constan Estruch ▪ Cormac Hally Cris Ava Leo Debo Torregrosa ▪ Cristina Batlle Carreras ▪ Cristina Cedó Cristina Mairal ▪ Cristina Pellise CSA Can Vies ▪ Dani Sanchez ▪ David Coronado ▪ David Gràcia ▪ Desesilles Diana Larrauri ▪ Diana Tarrago Dídac Alvarado Carbajo ▪ Eduard Fernando i Martinez ▪ Eduard Gamonal Edubarcelo ▪ Elisabet Arenas Elisenda Castells ▪ Elisenda Pons de Vall ▪ Elisenda Vazquez Perarnau ▪Eloi Alcaide ▪ Emanuele Cavallaro Enric Perico ▪ Enric Serrat i Carme Diaz ▪ Erik Cerveto ▪ Eulalia Perarnau ▪ Família Aznar Serrano Família Garcia Pablo ▪ Família Jerez Bernet ▪ Família Juan Insa ▪ Família Luque Morte ▪ Família Margenat Blanch Família Monroig Llop ▪ Família Montañés Sánchez ▪ Família Oriol Fernàndez ▪ Família Pellicer-Vila Família Pérez Sabater ▪ Família Pratdesaba Casanova ▪ Família Sellares Sanchez ▪ Família Torrent Jaén Fidel Bellmunt ▪ Francesc “Quico” Marcet ▪ Gelats Artesans La Lleteria - Lluis Ribas ▪ Gemma Reta Atozqui Gerard Mercadé i Maricruz Jiménez ▪ Gramos ▪ Guillem Andrés ▪ Heleg 15 ▪ Hug Prat ▪ Ignasi Concernau Ignasi Garikoitz ▪ Imanol Elgezabal Garmendia ▪ Iñaki Marsol Carlos ▪ Iolanda Barnola Gil ▪ Ipelushop Irrofes Isaac Casanovas Vilar ▪ Ivan K. Fawkes ▪ J. Alonso Pujol ▪ Jacint Ilari ▪ Jana Calvó Cànovas Jana Ling, Andreu i Thais ▪ Jana Rodríguez Rovira ▪ Jaume Andreu Colom ▪ Jaume Andreu Colom ▪ Jaume Mercader Jaume Ruiz ▪ Jaume, Esther i Laia Deu Oriol ▪ Joan Bellés Roca ▪ Joan Benach Baiges i Gérard Benach Forcada Joan F. Vidal ▪ Joan Guell ▪ Joan Ibàñez Ibàñez ▪ Joan Sala Giner ▪ Joan Serra ▪ Joan Vidal ▪ Joan, Clara i Eulàlia Joana Garrigosa Ferrando ▪ Joaquina Terrado ▪ Jordi Artés i Puy ▪ Jordi Bonvehí ▪ Jordi Castells ▪ Jordi Estivill Jordi Garcia ▪ Jordi Mogas ▪ Jordi Muñoz ▪ Jordi Parellada ▪ Jordi Ribalta ▪ Jordi Ribas ▪ Jordi Trulla Ferron Jordina Oriol ▪ Josep i Rosa ▪ Josep Morist ▪ Josep Antonio Bonvehí ▪ Josie Swarbrick ▪ Jota ▪ Juan Manuel Cárceles Juqui Lluch ▪ La Meva Autoescola ▪ Laia C. ▪ Laia i Guiu ▪ Laura Mateo ▪ Liliana ▪ Lluís Gómez Hernando ▪ Lluís Simó Llum Sevillano ▪ Lola Martínez Mas ▪ Luis Gómez Corral ▪ Manel Sarda Estrem ▪ Manu Sabaté ▪ Manuel Ortinez Marc Casanovas i Bassas ▪ Marc Chamorro ▪ Marc Febrer Bellostes ▪ Marc Serrat ▪ Marc Tarruella i Pamela Burbano Marc Ubach ▪ Marcel ▪ Marcel Rodríguez Rovira ▪ Margarida Bassols ▪ Margarida, Amèlia, Ariadna i Andreu Margarita Castán Garreta ▪ María Elisa Cabañil Vázquez ▪ Maria Llopis Freixas ▪ Maria Quintana Marta Catalán Fuster ▪ Marta Ruiz Bueno ▪ Marta Saleta ▪ Marta Solanich ▪ Marta Tost i Xavier Antolin Marta Valle i Carles Morata ▪ Marta Vives Usano ▪ Marta Xarles ▪ Mercè Sans ▪ Mercè Vilalta ▪ Meri Güell Miguel Freire ▪ Miquel ▪ Miquel Ubach ▪ Monitors i monitores de l’Esplai Sant Medir ▪ Montse Garcia Montse Jorda ▪ Montse Roig ▪ Montse Sabater Pons “Mumma” ▪ Montserrat Cornet Planells ▪ Montserrat Lasso Montserrat Solé Camardons ▪ MontseVera ▪ Nando ▪ Narcis Martinez ▪ Natàlia Ibars Cedó ▪ Natàlia R. Natxo Medina ▪ Neus Porredón ▪ Nil Güell ▪ Noelia i Angel ▪ Núria Andrés ▪ Núria Bordas ▪ Núria Carmona Núria Cucurull Serra ▪ Núria Feliu “La Padrina” ▪ Núria Piñol “www.pinyola.com” ▪ Oriol Moll ▪ Oriol Rigola Oriol Salvador ▪ Oscar Alonso Rial ▪ Oscar Gómez “Son Sío” ▪ Pablo M. ▪ Pablo Vallejo ▪ Pani ▪ Paqui i Martina Pau Bonet Ansuategui ▪ Pau Domingo Cartañà ▪ Pau Ubach ▪ Paula Martínez Barberà ▪ Paula Torramilans Quintana Paula, Emir i Eduard ▪ Pep Garriga ▪ Pere Camprovin ▪ Pere Miret Florensa ▪ Petar ▪ Pilar Cós ▪ Pol Batlló Pol Martinez Rosell i familiars ▪ Porta ▪ Prieto ▪ R. Portillo i J. Camprovín ▪ Rafa Moreno i Núria Cabré Rafa Vazquez ▪ Rafel Luján i Torné ▪ Ramon Bastit ▪ Ramon Graus ▪ Ramon Peiró i Elisenda Sevilla Ramona Gil Gil ▪ Roderic Pico ▪ Roger Estivill Cós ▪ Roger Martrat Barnola i Mercè Barnola Gil ▪ Roger Sant Rosa Agramunt ▪ Rosa Vidiella Badell ▪ Ruth Martínez ▪ Sabaté Benach ▪ Salmvice ▪ Salvi Güell Bohigas Sandra Oriol ▪ Santi Medina ▪ Santi Rios ▪ Santiago Martinez Montañés ▪ Sara Moncasi ▪ Sergi Bernat “Harley” Sergi Gil Bezana ▪ Sergi Guell ▪ Sergi Pérez Sabater ▪ Sergi Turiella ▪ Sescolas ▪ Sílvia Gallego ▪ Silvia i Oriol Sílvia Simó Nebot ▪ Sonia J. Cosa ▪ Sunta Sogas ▪ Teres Bosch Pagès ▪ Teresa Vives i Ferran Cobo ▪ Terra d’Escudella Tieta Anna Ortinez ▪ Txell, Ona i Pau ▪ Txurro ▪ Vanessa Rodríguez ▪ Víctor Isern i Montoya ▪ Viena Garcia Matas Xavi Gaja ▪ Xavier Estivill ▪ Xavier Jaén ▪ Xavier Jurado Illanes ▪ Xavier Matarrodona ▪ Núria Benach i Max Rafael Xavier Ramos Solé ▪ Xavier Soler ▪ Xavier Ventayol Farrés ▪ Xènia Palau ▪ Xurreria Xocolateria L’Avia