Suc de pinya 37

Setembre 2016 • Número

#37

Suc de pinya

Edició primer tram

LA REV IS T A DE LS C AST E LL ERS DE SANTS

Sumari Editorial

3

La Junta

4

La Tècnica

6

El primer tram

8

Gralles i timbals 16 Canalla

17

Ă€rea de Barri

18

Borinots Interiors 19 Salut i castells

20

Amics de la Colla 22 Contraportada

2 - Suc de pinya

24

Editorial

A

mistat. A Castellers de Sants segur

proves que a Sants s’hi ve a fer castells, però

que vas entrar per amistat. Potser era

també a passar-ho d’alló més bé.

aquell amic de tota la vida o un cone-

gut o fins i tot un saludat, potser era algú que

Aquest segon tram de la temporada ens portarà

t’estimaves i tot havia començat amb amistat,

grans esforços, molta suor i moments de nervis,

potser era algun familiar que t’apreciaves molt,

però un cop descarreguem tota aquesta emoció

potser era amistat al barri o potser era amistat a

ens mirarem als ulls i pensarem... jo vaig entrar

la cultura o la tradició.

als Castellers de Sants per fer castells, però també per amistat!

Per amistat has acabat en aquesta colla i des del Suc de Pinya reivindiquem que cal FER

“No siguis ruc, no siguis capsigrany, vull

AMISTAT. A totes les pàgines d’aquest número

ser amic teu i això és molt important”

veuràs exemples d’això. Somriures, abraçades, crits, passió, complicitat, entre moltes altres

Suc de Pinya

La revista dels Castellers de Sants Número 37, setembre de 2016

Local borinot: c. Comtes de Bell-lloc, 49 08014 Barcelona Correu postal: c. Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.

L’amistat - Oriol Canals Maquetació i coordinació: Roger Martrat.

Correcció: Laia Andrés (coord.) i Alba Vinyes.

Portada: Jaume García (Pla de la Seu, Tarragona, 8 de juliol 2016).

Contraportada: Roger Estivill (muntatge a partir d’una fotografia de Neus Brinquis).

Fotografies: Neus Brinquis, Josep Colet, Adrià Cruz, Àngel Díaz, Jaume García, Vienna García, Guiu Jaen, Montserrat Lasso, Júlia Mesas, Carles Paniello, Clàudia Selva i Lourdes Tolo.

Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, Irene Jeréz, Paula Torramilans, Maria Marco, Diables de Sants, Michael S. Norcross “Xef”, Jordi Castells, Carme Bernet. i Joan Manuel Parisi.

Agraïments: Roger Estivill, Esther Oriol i Joaquim Andrés.

Suc de pinya - 3

La Junta

Benvinguts al segon tram de la temporada!

L

’esperada Festa Major de Sants ens ha

força definitoris del nostre caràcter és que, mal-

marcat, com cada any, el retorn a la ruti-

grat els castells tenen presència destacada en el

na castellera dels assajos i les actuaci-

nostre programa, en forma d’assajos al carrer,

ons. Aquest any vam baixar persiana per vacan-

actuació, cercavila i el celebrat pilar caminant,

ces amb un somriure als llavis i amb ganes de

aquests no requereixen la tensió i concentració

reprendre el fil amb la mateixa empenta, il·lusió

màxima que sí que necessitarem a partir d’ara.

i encert. Com no pot ser d’una altra manera, el

Els castellers hem tingut aquests dies l’oportu-

record de l’actuació del pla de la Seu és encara

nitat de viure els castells sense massa exigència,

molt present i ens serà útil per esperonar-nos i

en ambient de festa i oberts al barri i els sant-

continuar treballant per superar-nos: o és que

sencs han pogut acostar-se i conèixer-nos en

no paga la pena l’esforç quan la recompensa és

un context més amable, amb un got de cervesa

tan dolça?

a la mà. A més, i com a entitat, és fonamental que mantinguem vius els lligams amb les enti-

“Una Colla de Barri ho és perquè sempre té un peu a casa amb els vincles i les arrels ben clares i definides”

tats de cultura popular i durant la Festa Major l’espai per fer-ho ha estat el Crema Pica Puja: una cercavila festiva amb Diables i Bastoners que va recórrer els carrers de Sants dijous a la

De moment, el primer plat del menú borinot ha

tarda. És cabdal mimar la relació amb les enti-

estat la Festa Major, l’acte social més important

tats del barri, en especial les que comparteixen

de la Colla. Un dels trets importants de la Festa,

amb nosaltres l’interès per la cultura popular.

4 - Suc de pinya

La Presidenta parla Una Colla de Barri ho és perquè sempre té un

com venim repetint fa molt de temps, si la feina

peu a casa amb el vincles i les arrels ben clares i

està feta a assaig, tard o d’hora, acabarà sortint a

definides. Enguany Menorca ha estat un primer

plaça. L’orgull borinot n’és perquè som de barri

pas, fem entre tots que no sigui l’únic.

treballador, fet gent humil i amb les prioritats clares. Persones valentes, llestes i amb conscièn-

Però això només acaba de començar! Amb

cia col·lectiva, de les que no presumeixen dels

les piles carregadíssimes queda un engres-

èxits sinó que en gaudeixen i els celebren amb

cador segon tram amb molta feina per fer.

la seva gent. Dels que saben que res no és casu-

Pel camí, oportunitats com l’Assaig Porta un

alitat, que cada detall compta i tots són impor-

Amic, moment òptim per fer conèixer la Colla

tants. Dels que hi seran quan toca i sempre que

a parents, amics i coneguts i a la vegada acon-

faci falta.

seguir un assaig multitudinari on fer grandíssimes proves, la maratoniana jornada del con-

Borinots, Borinotes, som-hi junts a tornar a

curs o l’esperada Diada de la Colla, amb el seus

vibrar com mai. La millor part de la temporada

dinars de celebració inclosos al pack. Després el

ens espera!

rush final, pel qual tots coneixem els objectius: la podem fer molt grossa...

Caldrà, per entomar-ho tot, seguir la recepta dels darreres anys, fent una passa rere l’altra i,

La millor part de la temporada ens espera!

Esther Oriol Presidenta

Suc de pinya - 5

La Tècnica Bona feina però... ho millorem?

A

la revista d’estiu de l’any passat us par-

general és que cada any som més gent als assa-

lava de la rutina com una de les claus

jos, i això ens permet un creixement sostingut del

del nostre èxit com a Colla. Ves per on

nivell casteller. Aquest 2016 hem tornat a acon-

aquest any, repetint les pautes, hem tornat a fer un

seguir una assistència mitjana superior als anys

primer tram esplèndid. I és que el nostre comen-

anteriors, i això ens ha permès fer un pas més en

çament relaxat, amb les primeres actuacions de

aquest primer tram: arribar a finals de maig enca-

març, donant rodatge a la canalla, a noves incor-

rant castells com el 7 de 8, el 5 de 8 i fins i tot el

poracions al tronc i a la pinya ens pot semblar poc

primer castell de 9 amb garanties.

motivador o poc ambiciós, però és un pas necessari per arribar a mitjans d’abril preparats per fer els primers castells de 8 amb seguretat i això ens porta de cap a l’aniversari, atacant amb confiança el primer folre de la temporada. I a partir d’aquí,

“Hem sabut trobar l’encaix de les proves necessàries per agafar la confiança a la gamma extra sense oblidar-nos dels castells bàsics de 9”

i ja en forma, comencem a pitjar l’accelerador per aconseguir la velocitat necessària per arribar als

La major assistència, sobretot durant el mes de

objectius marcats per aquest primer tram.

juliol, ens ha permès fer assajos que abans només eren viables durant la segona part de temporada,

En aquesta fórmula hi ha un component impor-

on l’assistència sempre és superior a la del primer

tant a destacar, que marca que aquest ritme pro-

tram. I aquests assajos ens han donat confiança

gressiu es pugui aconseguir, i també determina el

per arribar abans d’estiu, amb disposició d’inten-

grau d’acceleració que es pot imprimir a partir de

tar els nostres màxims castells i intentar superar a

l’aniversari. Parlo del compromís de cadascú de la

Tarragona la millor actuació de la nostra història.

Colla, i una de les principals conseqüències que se’n deriva d’ell, l’assistència a assajos i actuaci-

El 2 de 9 amb folre i manilles del Pla de la Seu

ons. Veiem al gràfic de més avall que la tendència

és conseqüència de varis factors, com el volum de

6 - Suc de pinya

El Cap de Colla parla gent que comentava, l’experiència adquirida en aquesta estructura els últims dos anys, disposar d’unes estructures de soca, folre, manilles, tronc i canalla molt experimentades... però n’hi ha un que m’agradaria destacar per damunt de tots, i crec que serà clau pel futur més immediat: la dedicació que li hem donat a l’assaig. Les dades de les proves a assaig parlen per si soles.

Assistència assajos 300

2013 2014 2015 2016

225 150 Abril

Maig

Juny

Juliol Set.

Oct.

Nov.

assajos, i continuar millorant-los, sense perdre de vista el nostre model de Colla. Toca, per tant, par-

Hem sabut trobar l’encaix de les proves necessà-

lar, debatre... per, entre tots, seguir perfeccionant

ries per agafar la confiança al 2 de 9 amb folre i

el nostre model d’assaig. Estigueu atents a les

manilles sense oblidar-nos dels castells bàsics de

pròximes setmanes, que obrirem algun espai de

9, que són la base sobre on construir l’immediat

debat. El que segur que serà necessari per treure

futur, i els castells de 8 i mig que et permeten tenir

un major rendiment dels assajos serà aconseguir

una àmplia gamma de castells i poder veure clars

un compromís fidel de tothom, i no només en

futurs objectius. Això ha estat gràcies a un ritme

assistència, sinó també en puntualitat, concentra-

d’assaig exigent, que hem anat millorant durant

ció i implicació durant els assajos i fora d’ells.

els darrers anys, però que necessàriament hem de continuar millorant si volem seguir creixent

Ens espera un segon tram molt intens… en 1 set-

i arribar al nivell que hem arribat amb el 2 de 9

mana, La Mercè; en 2 setmanes, el Concurs; en 4

amb folre i manilles o amb castells com el pilar de

setmanes, La Diada; en 6 setmanes, Tots Sants; en

8 amb folre i manilles, el 5 de 9 amb folre i altres

9 setmanes, Terrassa… 9 setmanes per endavant

castells que puguin venir més endavant. Un psi-

per treballar com mai i aconseguir gaudir dels

còleg esportiu de prestigi deia avui mateix per la

castells en la seva màxima expressió d’una mane-

ràdio: “O millores o empitjores, no hi ha terme

ra EXTRAordinària.

mig.”

La part bona és que tenim idees que ens poden permetre treure un major rendiment d’aquests

Ens hi posem i ho millorem?

Pau Camprovin Cap de Colla Suc de pinya - 7

El

primer tram

^ Per

^ Santa

Sant Medir, castells i calçots

EulĂ lia, el tret de sortida

^ Castells de set i mig a Les Corts ^ Primers 8 - Suc de pinya

castells de vuit

El resum fotogrĂ fic de mitja temporada

^ Una

actuaciĂł amb festa per a la canalla del barri

Segon carro gros de la temporada a Sitges

^ El

^

set de sis amb dues agulles en un castell 100% femenĂ­ Suc de pinya - 9

El resum fotogrĂ fic de mitja temporada

^ Pluja,

festa i el primer dos de vuit amb folre en el XXIII Aniversari

10 - Suc de pinya

Per Firentitats, el 3 de 9 amb folre mĂŠs matiner

El resum fotogrĂ fic de mitja temporada

^ Estrenant

el 5 de 8, el pilar de 6, el 7 de 8 i el 4 de 8 amb agulla

12 - Suc de pinya

El resum fotogrĂ fic de mitja temporada

Cap de setmana gran amb tres castells de 9 i dos pilars de 7 ^ Suc de pinya - 13

L’intent del pilar de 8 amb folre i manilles

El resum fotogràfic de mitja temporada

L’emoció de descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles més matiner ^ Suc de pinya - 15

Gralles D

i timbals

La Irene Jeréz i la Paula Torramilans escriuen a quatre mans com funciona una part imprescindible de la nostra Colla.

ins del món dels castells ser graller

cançons i també repassem les que ja sabem

sovint pot semblar una tasca pràctica. A

perquè després no ens passi que quan arriba el

les 12 del migdia, no haver-te de posar

moment de tocar a plaça i, sabent-te la cançó de

una faixa que t’estreny i et fa passar calor és un

memòria dels cops que l’has tocat i sentit, i tenint

favor, passes desapercebut i, a més, no surts a les

claríssim com la faràs, comença el castell i... ai,

fotografies amb el cul enfora o mirant amunt.

quins nervis! Veus que pugen i tu et sents com un xaval de setze anys verge que està a punt de fer

Hi ha, però, una certesa, i és que a pocs els agra-

l’amor i encara no sap què ha de fer. Sort que la

daria haver de bufar després d’una cervesa entre

gralla és un instrument que sona fort i els altres

rondes, llevar-se a les 6 per anar a matinades

companys et tapen el desgavell.

o, encara pitjor, tocar en un castell de gamma extra, on et tremolen els llavis i, de cop i volta,

Després, però, penses que la gent està tan i tan

notes que les cames et fan figa. Només cal que

concentrada fent la seva feina que no s’adonaran

ens mireu aquella cara vermella amb les galtes a

si, en comptes de tocar un fa, toques un sol i et

punt d’explotar per comprovar que realment ens

dignes a mirar el castell, que s’aixeca imponent

imposa.

davant dels teus ulls, i et sents afortunat quan penses que estàs veient aquests grans elefants

La feina, però, com amb els castells, la fem a

grisos en directe. A més, sempre hi ha coses pit-

assaig. I allà és on sovint gaudim dels millors

jors, com, per exemple, ser timbaler i no saber

moments, on toquem tots junts, aprenem noves

portar el ritme.

16 - Suc de pinya

Canalla En aquesta Colla no tot són castells, també són bons moments entre pares, canalla castellera i uns responsables que troben hores d’on poden per passar-ho d’allò més bé!

Suc de pinya - 17

Àrea C

de

Barri

L’equip de barri treballa per establir complicitats amb diferents entitats del barri. Una d’aquestes entitats són els Diables de Sants, a qui Maria Marco entrevista. om ha estat la relació durant la

Som els Castellers de Sants una organitza-

celebració del Sant Joan amb els

ció implicada amb el barri?

Castellers de Sants?

Castellers de Sants és una de les entitats més

Hem treballat plegats per dinamitzar i reivindi-

emblemàtiques del barri i, sens dubte, de les

car una festa eminentment de barri, i l’experièn-

més implicades a l’hora d’organitzar i participar

cia ha estat molt positiva. Tant a nivell d’orga-

a activitats. A banda de les diverses jornades

nització prèvia com durant la festa l’ambient ha

castelleres, per descomptat, és difícil no veure

estat de germanor i de col·laboració, i Diables

Borinots allà on hi hagi mobilitzacions veïnals,

estarem encantats de repetir-ho en futurs esde-

festes al carrer o reivindicacions de caire social

veniments!

en benefici del barri.

Hi ha altres maneres de col·laboració entre

Com ha estat el viatge que hem fet conjun-

les dues organitzacions?

tament a Menorca?

Diables ha col·laborat anteriorment amb els

Hem fet molta “pinya” estrenyent llaços entre

Borinots. Essent entitats amb una llarga història

ambdues entitats i també hem pogut repartir tot

al barri i molt arrelades al teixit socio-cultural

el foc per l’illa! A més, hem pres una mica el sol,

de Sants, creiem que sí, que podríem fer-la més

hem tastat ensaïmades i sobrassada, i hem fet els

grossa i més sovint! Estem oberts a col·laborar

honors a la pomada, per suposat.

per a seguir dinamitzant el barri conjuntament.

Quina és la visió dels Diables de Sants del teixit associatiu del barri?

Sants és un barri profundament combatiu i amb un teixit cultural i associatiu molt fort. Bona prova en són actes com les Festes de Sants, i centres com Cotxeres i Can Batlló, on s’organitzen, a diferents nivells i des de perspectives ben diferents, activitats per a tot tipus de públic i edat. En el cas de Can Batlló, a més, de forma autogestionada; això no seria possible sense l’enorme implicació dels veïns i de les veïnes del barri a les associacions.

Només cal fer un tomb pel Firentitats per veure com de viu és Sants en aquest aspecte..

18 - Suc de pinya

Borinots Interiors I

Acostumats a parlar dels Borinots Exteriors, aquest cop ens fixem en l’experiència del Michael S. Norcross “Xef”. A més, és el primer article en anglès de la revista!

was only 14 when I saw, in a book, an image that would stick with me for the next 15 years. I did not know then that the people I

now *hold dearest to me would also be inspired by the same images. You see, at 14 I first learned about castells and castellers.

It was in a Spanish history book, sandwiched between Running of the Bulls and Calçotada that I first fell in love with Human Towers. For me, it did not stay on those pages of a book as I

of this family. I’ve attended each practice and

continued to read articles, watch films, and keep

performance, not for a cool story, but for my

informed on Castellers’ news as often as I could.

camisa... and I did it for me and that 14-year-

By the most wonderful circumstance, I *arrived

old boy.

in Barcelona during La Mercè, and in front of me stood, 9 stories tall, the first castell I had

My team mates now look at me as their brother,

ever seen in person! It took only one afternoon

their hermano. A few even consider me Catalan!

to ignite the flame, and after 8 amazing months

14-year-old Xef would be “sense paraules!”.

with my new family it is safe to say, this fire will not be extinguished. Every time I hear the open-

the small dictionary

ing notes to Toc De Castells *my heart races and

*hold dearest: if you hold somebody or something dear

I know I have made my 14-year-old self very

(or dearest), you really value and care for somebody or

proud. The smile glued to my face stays until

something very much.

summer break arrives.

The people I hold dearest: la gent que m’aprecio més. *my heart races: when you are excited with emotion

On my first practice, and soon thereafter, performance I felt a little bit like an outsider... and maybe people saw me as a tourist, but I never felt like one. Actually, I was there because I love Castellers.

Eventually this went away, and “poc a poc”, I was looked at as a member of this Colla, a part

your heart doesn’t beat at your normal speed, it goes faster, so fast that in English, your heart “races”.

When I hear the music my heart races: quan sento la música el cor se’m posa a cent. *arrived in: Recordeu que arrive sempre porta in quan s’arriba a un país o ciutat, i at quan arribem a altres llocs més petits.

When will you arrive in London?

She arrived at the station very soon.

Suc de pinya - 19

Salut F

i castells

Els de Sants treballem al màxim per millorar la prevenció i ser un referent en seguretat. Ens ho explica el Jordi Castells, un dels encarregats de seguretat de la Colla. er castells és una activitat de risc, això

enfoca la seva tasca des de dos punts de vista: la

és ben sabut per a tothom. Des de Sants,

seguretat activa i la passiva.

però, sempre s’ha intentat fer el possible

per minimitzar al màxim aquest risc i som una colla referent en aquest àmbit, fet que és motiu d’orgull per a nosaltres. Sants va ser la prime-

“Fent que siguin els propis castellers qui expliquen els consells de prevenció fa que tothom participi de la seguretat”

ra colla a posar casc a la canalla quan en el seu moment era impensable, mentre que ara el que

La seguretat passiva és potser la més complicada

és impensable és fer el contrari. Així funciona el

de gestionar perquè consisteix a mentalitzar els

món de la seguretat, com tantes d’altres coses. I la

nostres castellers i fer calar missatges, normes i

Colla és així amb la seguretat, és tossuda i així ho

consells de seguretat. Consells com mantenir el

ha de seguir sent. La seguretat no es negocia, és

cap acotat a les pinyes o donar pit en cas de cai-

una responsabilitat. És per això que quan em van

guda, així com d’altres que poden passar per alt

proposar de col·laborar a l’equip de prevenció de

tant als castellers més nous com als més veterans,

Sants no vaig dubtar ni un moment de formar-ne

com podria ser el procediment sobre com trac-

part. Perquè Sants segueix treballant incansable-

tar un lesionat en cas de caiguda d’un castell, la

ment per millorar la seguretat dia a dia.

importància de voltar bé una prova, o la de mantenir el silenci durant aquestes. La manera que

Després d’una temporada en què les lesions ens

estem provant de treballar aquests consells és

van castigar molt severament en les caigudes

fent que els nostres propis castellers, de manera

que vam tenir, la Colla s’ha proposat aquest any

aleatòria i periòdica, siguin els que hagin d’expli-

millorar la seguretat a les pinyes i les soques.

car a la resta aquests consells. La idea és simple:

Per a treballar la seguretat, l’equip de prevenció

fer que tothom participi de la seguretat.

20 - Suc de pinya

La feina ben feta Pel que fa a la seguretat activa, Sants ha tornat a demostrar el seu interès a buscar una millora amb el model de soca a l’antiga. Aquest model consisteix a fer que els integrants d’una soca es col·loquin com a una pinya, ja que es va demostrar que una pinya és molt més segura en tant que protegeix molt millor els punts sensibles de lesió dels castellers. De moment ho hem provat amb èxit amb el dos de vuit amb folre, tot i que encara queda molta feina per fer.

A nivell d’assaig, també posem molt d’èmfasi en voltar bé les proves fent que hi hagi una persona a cada posició i cordons suficients com per aturar la caiguda en cas que es produís. També treballem juntament amb l’equip de pinyes perquè les soques que fem siguin segures. Cada divendres intentem fotografiar les soques que treballem per veure si realment són segures i, si hem de tirar avall una prova per falta de gent, ho fem sense dubtar-ho.

Com a punt final, també destacaria la importància que estem donant a l’últim cordó, una posició que cal saber el paper clau que té en cas de caiguda. Estem intentant que les persones que es col· loquin a donar mans siguin persones que tinguin les capacitats físiques necessàries per aturar un casteller que caigui o per a donar força suficient perquè una soca o pinya no s’obri. Per a nosaltres aquesta posició implica una responsabilitat que volem deixar en mans de castellers de la Colla i, per tant, és important que a plaça siguin Borinots qui donin mans a les nostres soques perquè de ben segur que estaran preparats o preparades passi el que passi.

Salut!

Suc de pinya - 21

Entrevista

C

a l’amic

La Carme Bernet entrevista el Joan Manuel Parisi, Gerent del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, que sempre ha donat suport a la Colla. arme: Com i quan vas conèixer els

Tots Sants a Vilafranca i a la diada de Minyons.

Borinots?

També vam acompanyar la Colla a l’última actu-

Parisi: Es podria dir que vaig conèi-

ació al concurs de Tarragona. Tinc anècdotes

xer la Colla des del minut 1, quan un grup de

d’aquelles que deixen marca sobretot quan veus

persones van venir al Secretariat a explicar-nos el

que un castell arriba al cim i té temps de refer el

seu projecte d’una colla castellera al barri. Va ser

seu camí en la baixada. No m’agrada gens que

tan important la notícia, que va encomanar l’en-

caigui un castell, potser perquè una de les cai-

tusiasme d’immediat. Tant és així que quan es va

gudes, l’any 97, quan intentàvem el tercer carro

inaugurar el poliesportiu de l’Espanya Industrial

gros a Vilanova, em va fer mal i em va deixar

el mes de febrer del 1993, la Colla, encara en fase

un bony al cap de per vida gràcies al còccix de

embrionària, va fer una actuació em presència de

l’Andreu. Una anècdota molt recent ha estat

les entitats i del llavors alcalde Pasqual Maragall.

poder veure com un amic va participar en el 3 de 9 amb folre més matiner de la Colla el 28 de

Assisteixes a les actuacions més importants...

maig durant Firentitats i que malauradament,

alguna anècdota?

per circumstàncies que no vénen al cas, se n’ha

Hi assisteixo gairebé sempre a les actuacions

anat per sempre. Des d’aquí, un petó molt gran

a plaça i els darrers anys també hem assistit a

per al record de l’Alsina.

^ Joan Manuel Parisi (esquerra) en una fotografia junt amb el Josep Baltà 22 - Suc de pinya

Joan Manuel V. Parisi Quan diem que els Castellers de Sants som una

tes. No he fet servir encara el carnet gris, però ho

comissió del Secretariat, a què ens referim?

faré sens dubte.

Ho diem dels Castellers, però també ho diem dels Diables, de les sardanes i dels Geganters.

Som una colla de barri. Creus que podríem fer

Ho diem del naixement o ressorgiment de la cul-

alguna cosa més pels nostres barris o pels nos-

tura popular en essència pura. I ens referim al fet

tres veïns?

que la cultura popular és part indissociable del

Més pels nostres barris? Si cada setmana la Colla

Secretariat. La gent pot ser de qualsevol entitat i,

passeja el nom de Sants per totes les contrades

al mateix temps, pot ser de les colles de cultura

de Catalunya i de fora d’ella. La Colla ha con-

popular, que esdevenen seccions de la mateixa

vertit un color, el gris, en l’estendard del barri.

entitat. Això, que ha estat així des l’any 80 quan

Algun dia quedarà com a registre el difícil color

la tenora va marcar el signe de la primera balla-

gris borinot. Si tens un dia gris, sembla que vul-

da de sardanes, s’haurà d’adaptar aviat als nous

gui dir que no t’han anat massa bé les coses; en

temps, aquells en què les normatives encotillen

canvi, tenir molta matèria grisa et converteix en

el funcionament associatiu i dificulten molt el

una persona molt intel·ligent; finalment, si por-

nostre funcionament quotidià.

tes una camisa grisa només pots ser un borinot. I els borinots, com els Castellers de Sants, volen de

Des de quan ets amic de la colla? Fas servir el

manera ràpida i aterren suaument després d’ha-

carnet gris?

ver visitat gratacels de fins a nou pisos. Que duri

Això sí que no en tinc ni idea. Em sembla que us

molt aquest vol! Hi ha molta matèria grisa pertot

haureu de remuntar, però, a les quotes en pesse-

arreu perquè això segueixi així!

Suc de pinya - 23