El Borinot
JUNY 2016 | IV EDICIÓ | DIADA D’ESTIU DELS CASTELLERS DE SANTS | EXEMPLAR GRATUÏT
Segon dos de nou amb folre i manilles descarregat a Sants i quatre de nou amb folre descarregat a plaça Osca.| Albert Mercadé i Josep Colet
Una cita imprescindible per als amants dels castells i per a tot el barri El 2 de juliol els Castellers de Sants celebren la Diada d’Estiu ESTHER ORIOL | PRESIDENTA
E
l proper 2 de juliol a la tarda, la plaça d’Osca tornarà a ser plaça castellera i acollirà la Diada d’Estiu dels Borinots. Els de la camisa grisa, en un 2016 en el qual s’han marcat uns objectius tècnics molt ambiciosos, preparen una actuació de màxims acompanyats dels Castellers d’Esplugues i els Xics de Granollers. Aquesta actuació, que marca,
gairebé, el final del primer tram de la temporada abans de les vacances d’estiu és relativament nova en el calendari dels Castellers de Sants, ja que fa només quatre anys que se celebra.
La Diada d’Estiu serà un moment de grans objectius pels Castellers de Sants Malgrat aquesta joventut, però, el moment de la temporada en què arriba i el fet de tenir lloc al barri –amb el caliu de l’afició i
Tots som COLLA Siguem tots AMICS DE LA COLLA www.borinots.cat/carnet-gris
una gran afluència de castellers– converteix la Diada d’Estiu en una cita imprescindible per als amants dels castells i per a tot el barri. Com ja és habitual, en acabar l’actuació, la celebració continua pels carrers de Sants amb un corre bars en què una xaranga marcarà les passes de públic i castellers cap a la botifarrada popular prolegomen del concert final de festa al Parc de l’Espanya Industrial.
CARNET GRIS
Fomenta el comerç de proximitat al barri i gaudeix de descomptes
El Borinot
JUNY 2016 | IV EDICIÓ | DIADA D’ESTIU DELS CASTELLERS DE SANTS
2
Una colla referent en seguretat
Els Castellers de Sants treballen al màxim per millorar la prevenció JORDI CASTELLS | SANTS
F
er castells és una activitat de risc, això és ben sabut per a tothom. Des de Sants, però, sempre s’ha intentat fer el possible per minimitzar al màxim aquest risc i som una colla referent en aquest àmbit, fet que és motiu d’orgull per a nosaltres. Sants va ser la primera Colla a posar casc a la canalla quan en el seu moment era impensable, mentre que ara el que és impensable és fer el contrari. Així funciona el món de la seguretat, com tantes d’altres coses. I la Colla és així amb la seguretat, és tossuda i així ho ha de seguir sent. La seguretat no es negocia, és una responsabilitat. És per això que quan em van proposar de col·laborar a l’equip de prevenció de Sants no vaig dubtar ni un moment de formar-ne part. Perquè Sants segueix treballant incansablement per millorar la seguretat dia a dia. Després d’una temporada en què les lesions ens van castigar molt severament en les caigudes que vam tenir, la Colla s’ha proposat aquest any millorar la seguretat a les pinyes i les soques. Per a treballar la seguretat, l’equip de prevenció enfoca la seva tasca des de dos punts de vista: la seguretat activa i la passiva. La seguretat passiva és potser la més
complicada de gestionar perquè consisteix a mentalitzar els nostres castellers i fer calar missatges, normes i consells de seguretat. Consells com mantenir el cap acotat a les pinyes o donar pit en cas de caiguda, així com d’altres que poden passar per alt tant als castellers més nous com als més veterans, com podria ser el procediment sobre com tractar un lesionat en cas de caiguda d’un castell, la importància de voltar bé una prova, o la de mantenir el silenci durant aquestes. La manera que estem provant de treballar aquests consells de seguretat és fent que els nostres propis castellers, de manera aleatòria i periòdica, siguin els que hagin d’explicar a la resta aquests consells. La idea és simple: fer que tothom participi de la seguretat.
La Colla s’ha proposat millorar la seguretat a les pinyes i les soques Pel que fa a la seguretat activa, Sants ha tornat a demostrar el seu interès a buscar una millora amb el model de soca a l’antiga. Aquest model consisteix en fer que els integrants d’una soca es col·loquin com a una pinya, ja que es va demostrar que una pinya és molt més segura en tant que protegeix molt millor els punts sensibles de lesió dels cas-
tellers. De moment ho hem provat amb èxit amb el dos de vuit amb folre, tot i que encara queda molta feina per fer. A nivell d’assaig, també posem molt d’èmfasi en voltar bé les proves fent que hi hagi una persona a cada posició i cordons suficients com per aturar la caiguda en cas que es produís. També treballem junt amb l’equip de pinyes perquè les soques que fem siguin segures. Cada divendres intentem fotografiar les soques que treballem per veure si realment són segures, i si hem de tirar avall una prova per falta de gent ho fem sense dubtar-ho. Com a punt final, també destacaria la importància que estem donant a l’últim cordó, una posició que cal saber el paper clau que té en cas de caiguda. Estem intentant que les persones que es col· loquin a donar mans siguin persones que tinguin les capacitats físiques necessàries per aturar un casteller que caigui o per a donar força suficient perquè una soca o pinya no s’obri. Per a nosaltres aquesta posició implica una responsabilitat que volem deixar en mans de castellers de la Colla, i per tant és important que a plaça siguin Borinots qui donin mans a les nostres soques perquè de ben segur que estaran preparats o preparades passi el que passi.
Primer dos de vuit amb folre descarregat amb soca a l’antiga (últims cordons braços amunt) pels Castellers de Sants. | Vienna Garcia
El Borinot
JUNY 2016 | IV EDICIÓ | DIADA D’ESTIU DELS CASTELLERS DE SANTS
3
Crit previ a descarregar un castell. | Adrià Cruz
Dos anys de Gamma Extra
Comença una nova era en la qual res no tornarà a ser el mateix, una era en la qual demostrarem una forma de fer la Gamma Extra MARC AMIGÓ | SANTS
P
er arribar al que vam fer el 2014 portàvem tot un seguit d’anys sovintejant amb menor o major grau els castells de nou (des del 2008) i veníem d’una temporada de jugar amb les manilles fins a creure que eren possibles. Tots aquests antecedents feien que tots tinguéssim clar que ho podíem fer, que podíem arribar a l’objectiu si treballàvem i alhora érem capaços de mobilitzar molta gent. I ho vam aconseguir. Per fer aquests castellots hi ha dues feines que s’han d’anar fent en paral·lel. D’una banda, afinar tècnicament les estructures (i ara ja no parlem de troncs, sinó que incloem manilles i fol-
res en aquest apartat) i, per l’altra, tenir un poder de convocatòria molt gran. Un gruix de gent que permeti fer proves grans amb assiduïtat.
Ens esperen nous reptes propers, només depèn de nosaltres mantenir amb humilitat la Gamma Extra L’any passat ho vam tornar a aconseguir. I no és feina fàcil. Personalment no dubtava que podíem tornar-hi, sabia que el bagatge adquirit els últims anys ens feia estar preparats per mantenir el nivell tècnic, l’únic dubte se’m generava a la capacitat de mobilització. Vam ser capaços de tornar a en-
grescar molta gent, nova i vella, coneguda i desconeguda i això ens va portar a repetir l’èxit del primer Gamma Extra. Aquesta capacitat de mobilització és gràcies a la brillantor als ulls que posem tots quan expliquem perquè fem castells, quan expliquem què vivim fent castells o quan expliquem el nostre proper repte. Encarem la resta d’any amb reptes nous propers però amb el major repte possible: mantenir-nos només depèn de nosaltres. Només depèn que continuem amb la humilitat de saber que el Gamma Extra costa molt i que cada any haurem de suar i treballar de valent per tornar-los a fer i sumar nous castells.