Suc de Pinya 28 by Castellers de Sants

Desembre 2011 路 Numero 28

Suc de pinya

Edici贸 final de temporada

la revista dels castellers de sants

Sumari

2 - Magazine

Editorial

ixí com les festes majors acostumen a acabar amb un gran castell de focs, la nostra temporada, també. En un any en què els més pessimistes ja el veien aigualit, els Borinots hem tornat a demostrar que si ens ho proposem... som capaços de fer sortir, qualsevol nit, el sol! Si bé és cert el que les estadístiques revelen -no hem seguit amb la mateixa progressió dels altres anys (en part, a causa de les precipitacions)-, tampoc es pot dir que haguem fet una mala temporada. Què coi?! Hem, gairebé, completat una Tripleta Màgica! El primer cop que hem aconseguit fer l’aleta al cinc de vuit, al tres de nou amb folre i al quatre de nou amb folre en una mateixa actuació!! Ens hem tornat a superar a nosaltres mateixos! I continuem sent la millor colla de la ciutat comtal! Quina altra cosa ens pot esperonar més a continuar treballant? Que l’any que ve anirem a la Mercè de colles convidades? Que és any de Concurs? En qualsevol cas, hem de ser-hi tots des del primer dia per tal que es pugui rodar la canalla i la gent nova! Mentrestant, per tots aquells que estiguem ansiosos d’assajar aquest any hi torna a haver l’Escola de castells. I recordeu, tot gràcies ha haver estat #ambtude9! Així doncs, des de l’equip del Suc de pinya hem recollit els moments més emotius de la temporada. Començant per Festa Major, seguint amb el recull de les actuacions des d’un punt de vista ben original i acabant -entre d’altres- amb les vivències de tres Borinotes des de lluny. Gaudiu d’aquest nou Suc de pinya! Suc de Pinya La revista dels castellers de Sants Número 28, desembre de 2011 c/Comtes de Bell-lloc, 39 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Equip de redacció: Clara Martín, Eduard Niubó, Alba Vinyes, Esther Oriol. Fotografies: Josep Colet, Joana Garrigosa, Mireia Garcia, Gemma Miralda, Roger Muntal, Irene Sedano, Lourdes Tolo. Hi han col·laborat: Marc Amigó, Joaquim Andrés, Núria Andrés, Pedro Artiaga, Pere Camprovín, Roger Estivill, Marc Febrer, Paula Fernández, Eduard Ferrer, Pau Granell, Zuriñe Madinabeitia, Aina Margenat, Estel Margenat, Ferran Mauri, Xavi Navarro, Anja Querol, Martina Rabassa, Montse Rafí, Neus Ramírez, Núria Ramírez, Petra Rechach, Nando Romaguera, Iolanda Sanromà, Rosa Sotelo, David Ubiedo, Lola Valor, Elisenda Vázquez, Mercè Vilalta, Pau Vilalta, Marta Xarles. Imprès a Indústries Gràfiques Cochs. Revista sota llicència Copyleft, Creative Commons. Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar. Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda.

Magazine - 3

L’essència de la colla no canvia

airebé ha passat un any des que em van proposar que presentés la candidatura com a presidenta de la colla. La veritat sigui dita, primer em vaig «acollonir» una mica, era molta responsabilitat i no sabia si me’n sortiria. La Montse Rafí i el Ramon Rabassa em van donar l’espenta final dient que no em preocupés, que si alguna cosa sabien del cert era que tothom m’ajudaria. La veritat és que així ha estat, durant tot aquest any no m’ha faltat el suport de moltes persones de la colla i us ho agraeixo moltíssim. Ha estat un any mogut i que ens ha fet canviar les nostres rutines com a Castellers de Sants. Primer de tot amb les obres de l’escola, que han comportat que fins que no acabin haurem d’assajar al passatge Fructuós Gelabert i quan plogui a l’església, on ja hem realitzat 4 - Suc de pinya

algun assaig! Val la pena la paciència que estem tenint tots d’adaptar-nos a aquest canvi ja que, quan estaran acabades les obres de l’escola, podrem assajar més còmodament tots els castells que tenim. Un altre canvi important ha estat deixar l’antic local social. Després d’un llarg temps mirant pressupostos i aïllaments acústics, uns mesos d’obres i un empaquetament massiu de totes les nostres pertinències ja vam poder inaugurar i estrenar el nou Cal Borinot. A causa d’aquesta nova estrena, també, aquest any la Festa Major ha estrenat carrer i el barri ha recuperat la celebració al carrer Comtes de Bell-lloc, on feia uns anys que ja no es feia. L’èxit va ser rotund, hi va haver una gran participació en tots els actes que es van organitzar i ni la pluja intermitent d’uns dels dies ens va deslluir la festa. A més, aquest any vam tenir uns convidats, els Negrets de

l’Alcúdia, que ens van apropar la tradició de la Muixeranga. I no només vam tenir convidats sinó que nosaltres també ho vam ser, ja que un grup nombrós de la colla es va desplaçar fins a l’Alcúdia per gaudir d’un bon cap de setmana, fent una actuació castellera conjunta amb el Negrets de l’Alcúdia. Cal recalcar que ens van acollir d’allò més bé: ens van oferir una paella gegant, ens van organitzar un concert en un pub i ens van cedir l’àgora del poble perquè hi poguéssim dormir. I, parlant de festes, no em puc deixar de recordar el nostre aniversari. Aquest any fèiem la majoria d’edat i la Diada va tenir un èxit de convocatòria important, no només de castellers sinó també de públic, en el qual hi havia veïns, amics, familiars, etc. Aquell dia crec que es va fer palès el gran teixit social que té aquesta colla i es va constatar que les

Mercè Vilalta, presidenta

coses durant els anys anteriors s’han fet molt bé. Tant a l’actuació com al dinar érem més de 300 castellers, un número que aviat està dit però que a la realitat representa un gran poder de mobilització, que la colla intenta cuidar amb el seu tarannà. I la meva sensació al respecte és que l’essència de la colla no canvia i continua encara que siguem molts; som una gran família i esperem que segueixi creixent any rere any. També voldria esmentar les xarxes socials, que mica en mica es van consolidant com a canal de comunicació. Tant el Facebook com el Twitter han servit durant aquest any per informar de les activitats i dels resultats de les actuacions de manera immediata, tant per als castellers que no podien venir com per tothom qui vulgui estar al corrent de les nostres notícies. Una altra eina que també hem estrenat és el calendari de les actuacions sincronitzat als mòbils, on qui vulgui pot afegir a la seva agenda tota la informació sobre dates i llocs de les actuacions. Aquest any també ens ha portat moltes actuacions comercials. S’ha de reconèixer que unes han estat millors que d’altres (segur que tothom té en ment el “passadís” que vam fer en una d’elles...), però n’hi ha hagut que personalment m’han agradat i considero que hi hem deixat molt bona imatge. Hem rebut diverses felicitacions per part d’alguns organitzadors, com ara els d’Oracle o els del taller al grup d’alemanys. Però, a part d’aquesta valoració, vull agrair la resposta de la colla, ja que a totes aquestes comercials érem molts castellers i estic orgullosa que la colla respongui quan es té una necessitat. En el cas d’aquest any, una necessitat econòmica. Crec que això és una de les coses, entre d’altres, que demostra el caràcter de la colla. Però, tot i els canvis que hem viscut durant aquest any no us penseu que ja ho tenim tot fet, encara queden molts projectes que s’han d’acabar d’assolir, com per exemple la pàgina web de la colla (falten els últims retocs i esperem poder presentar-la durant el transcurs

del pròxim any), en la qual volem dinamitzar el “Racó de la colla” perquè serveixi de canal informatiu per a tots els Castellers de Sants. També ens agradaria crear noves activitats al nou local, obrirlo perquè el Secretariat hi participi i així, de retruc, fer que més gent al barri ens pugui conèixer. Per últim, a nivell econòmic, cal animar els comerços del barri perquè es facin amics de la colla, decorar el nou local, etc. En fi, ens queden tots aquests projectes i els que vagin sortint en el decurs del pròxim any, a més de millorar les coses que aquest any no han acabat de funcionar. Com veieu,

de feina no en falta i les mans per fer-la sempre són benvingudes! Així que, després d’aquest resum del que ha donat de si aquest any, només em queda dir: l’any que ve més i millor!

Mercè Vilalta Presidenta

Suc de pinya - 5

2011, un any especial i de pluges

l 2011 ha estat, de ben segur, un any especial. Hem acabat l’any fent altra vegada la millor actuació de la nostra curta però experimentada història i hem posat una bona cirereta a una temporada que havia començat essent un pèl desencisadora. Terrassa ens ha tornat el que l’any passat ens va negar: l’aleta en dos castells de nou juntament amb un 5 de 8 que forma part del nostre present cada vegada més. Però no tot han estat flors i violes. En primer lloc perquè veníem d’un any en què els resultats ens avalaven (havíem fet més castells de vuit que mai, no havíem perdut el 5 de 8 que vam descarregar en tres ocasions, havíem fet el 3 de 9 amb folre tres vegades, una d’elles a la Plaça de Sant Jaume, i havíem aconseguit descarregar el nostre primer quatre de nou folrat) i per tant les

6 - Suc de pinya

expectatives eren molt i molt altes. I en segon lloc, i no menys important, perquè la renovació en alguns troncs ha esdevingut forçosa i això ha trastocat els plans que des de la tècnica teníem per aquest 2011; un 2011 que ens havia de portar a avançar alguns castells abans de l’estiu. La realitat, però, ha estat dura i crua i tota la feina se’ns ha girat ben aviat. Les primeres proves del dos no acabaven de sortir bé, els castells de set nets no donaven la seguretat necessària i tot i fer castells de la gamma alta de set amb total comoditat semblava que necessitàvem i havíem de fer un pas més enllà. I l’hem fet! A mitjans abril, un diumenge 17 i durant el transcurs de l’actuació del Dia de Rams a la Plaça de Sants fèiem el carro gros més matiner de la nostra

història. Un quatre de vuit que va pujar nerviós però que va aguantar molt bé les mides durant tota l’execució. Dues setmanes després l’estrena del tres de vuit i dels dos primers dosos de set a plaça auguraven el llançament de la colla; auguraven que, per fi, estàvem en el camí correcte. Malgrat tot el dos hi era però no tant com ens pensàvem. I així hem anat trampejant la primera part de la temporada. Fent bones actuacions on, tot i que no han escassejat els castells bàsics de vuit, per a la majoria de la gent de la colla, eren però insuficients. I potser aquest és el primer error que hem comès aquest any: pensar que fer 14 castells de vuit en dos mesos i mig no és un èxit; pensar que encadenar vuit actuacions amb castells de vuit no és un èxit; aspirar a fer castells com el 5 de

Marc Febrer, Cap de colla

8 o el 2 de 8 amb folre sense garanties màximes; pensar que estàvem capacitats per fer un castell de 9 abans de l’estiu. És un error del qual n’hem d’aprendre, un error que no podem repetir, ni des de la tècnica, que al cap i a la fi som els que gestionem aquestes «tremperes castelleres», ni tampoc des dels castellers de base. A tot això, cal afegir la gens exitosa darrera actuació abans de l’estiu. Encaràvem la Festa Major de Sant Cugat amb moltes il·lusions. Ens l’havíem marcada com l’actuació en què havíem d’estrenar un dos gairebé nou; un dos amb molts canvis per dalt que havia de ser el pal del paller. Un cop a plaça, però, el castell es va trencar com feia anys que no ens passava: per dalt. El mal resultat tenia noms i cognoms: la precipitació i un excés de pressió que des de la tècnica vam transmetre per les ganes de fer un bon paper en aquella actuació, de girar la truita precisament en una de les diades talismà per a la colla. Però tot i el mal gust de boca amb què encaràvem l’estiu, les tradicionalment llargues vacances borinotes ens van servir per asserenar-nos i poder afrontar un segon tram de la temporada que es presentava estrany des de la distància però motivador com gairebé mai. Afrontar els reptes que teníem amb les ganes i la il·lusió del primer dia per poder descarregar el 2 de 8 amb folre, el 5 de 8 i posar la cirereta amb els castells de nou. Com sabem, però, la pluja s’ha erigit en clar protagonista d’aquest segon tram de temporada, i ens ha trastocat (i de quina manera!) els primers assalts. Esplugues (amb només el 4 de 8 i el 2 de 7), la Mercè i Mataró han estat suspeses per la climatologia. Per no esmentar el protagonisme que ha pres també en determinats assaigs, circumstància difícil afegida al de per sí complicat èxode que transitòriament estem patint.

Malgrat tot, arrel de l’actuació d’Hostafrancs on hem fet l’únic dos folrat de l’any, els assaigs han pres certament un altre aire. Hem afrontat les setmanes prèvies a la Diada amb una il·lusió inusitada. El cinc ha fet el canvi de xip necessari (tot i que el portàvem en cartera des de la darrera setmana de setembre) i en el treball del tres havíem fet tan bones proves que el vèiem a tocar. L’actuació de Tots Sants a Vilafranca, però, ha estat la constatació que per fi teníem la feina allà on calia. Un dels millors 5 de 8 que hem fet mai era el preludi al primer tres folrat de la temporada; un tres que va caure però que va deixar constància que amb una mica més de gas i amb un encaix més bo entre folre i terços el descarregàvem. La revàlida ha vingut gairebé un mes després a Terrassa però ha valgut la pena! L’esforç i les ganes, la il·lusió d’aquest últim mes, el treball dur, els assaigs majúsculs i immensos, la gentada que ens hem trobat cada dimarts i cada divendres a Cotxeres han trobat, per

fi, el seu premi: un premi en forma d’Actuació Gegant, un premi en forma de Màgic Sants. Així que ja sabeu, és feina de totes i tots que el proper any comencem la temporada amb forces renovades però amb la mentalitat que ens ha portat a fer els grans castells què estem capacitats per fer. Però per això cal que recuperem aquell pensament positiu d’anys enrere, aquella confiança amb els del costat, els de sota, els de dalt, cal que ens emmirallem en la valentia de la nostra canalla i que fem els castells sense pressions, sense voler prémer més l’accelerador, sense estirar més el braç que la màniga. L’objectiu seguirà essent poder dur a plaça els ‘castellots’ que hem demostrat que sabem fer, però, això sí, quan sigui l’hora de fer-los! Que passeu un molt bon Nadal, i recordeu: amb vosaltres tot és possible!

Marc Febrer Cap de Colla Suc de pinya - 7

Panorama casteller

Panorama casteller De la temporada d’enguany, en podríem destacar moltes coses. Les nou aletes a nou castells de gamma extra -castells de màxima dificultat, per sobre el tres de nou amb folre- dels Castellers de Vilafranca; el rècord històric de castells de nou pisos; la incorporació de la Jove de Tarragona al selecte grup de gamma extra carregant el seu primer cinc de nou amb folre; l’espectacular temporada de les colles que es mouen pels castells de vuit bàsics -tres i quatre de vuit-; també la quantitat de colles que han fet castells de set pisos; i l’expansió del món casteller amb la incorporació de noves colles. Però bé, anem per parts.

sol cinc de vuit. Caigudes i baixes a nivell de tronc els van fer renunciar actuar a Tarragona. Els Xiquets de Tarragona sens dubte és una de les colles revelació de la temporada. Han aconseguit descarregar -i dos cops- l’anomenada tripleta màgica -tres de nou, quatre de nou i el cinc de vuit-. També han pogut dur castells grans fora de Tarragona cosa que fins ara no els havia estat possible.

Novament, els grans dominadors han estat els Castellers de Vilafranca, exceptuant el nou de vuit i el tres de vuit aixecat per sota, han fet com a mínim l’aleta a tots els castells de gamma extra. Dos de nou amb folre i manilles, pilar de vuit amb folre i manilles, cinc de nou amb folre, tres i quatre de nou amb folre i agulla, dos de vuit net -tots aquests descarregats-, quatre de nou net -o sense folre-, tres de deu amb folre i manilles, dos de nou sense manilles -aquests últims només carregats-. Una colla que a més a més en gairebé totes les seves actuacions ha dut com a mínim 2 castells de nou pisos. De les altres colles de gamma extra s’ha de destacar la gran temporada que ha fet la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb un tres de nou amb folre que està demanant a crits que el pugin un pis més i la cirereta en forma de cinc de nou amb folre que van descarregar per Santa Úrsula. Els Minyons de Terrassa que, tot i no poder ni tant sols carregar el tres de deu que s’havien platejat pel final de temporada i no poder intentar l’inèdit quatre de deu amb folre i manilles -sí sí, quatre de deu!-, han fet una bona temporada descarregant, a més dels castells de nou bàsics, el dos de nou i carregant el pilar de vuit. El dos de nou carregat al juliol a les Santes feia esperar una gran segona part de temporada dels Capgrossos de Mataró, però caigudes inesperades i la baixada de gent als assajos ha fet que els costés dur el tres i el quatre de nou. A més enguany han perdut el cinc de vuit. La Jove de Tarragona en canvi ha mostrat un domini absolut sobre el cinc de vuit, tal que els ha permès carregar el primer cinc de nou amb folre del seu historial. A més han descarregat onze castells de nou i n’han carregat tres més. Cal destacar que han descarregat el set de vuit i el quatre de vuit amb el pilar. La Joves de Valls ha estat la creu de les colles grans. Només han descarregat un sol castell de nou -un quatre de nou- i un 8 - Suc de pinya

Foto: Castellers de Vilafranca

Pau Granell

Foto: Castellers de Sabadell

Colles de vuit Entre aquest grup de colles hem de destacar la impressionant temporada dels Castellers de Sabadell que han carregat els seus primers dos de vuit amb folre i han dominat perfectament el tres de vuit -nou de descarregats- i el quatre de vuit -quinze de descarregats- i el dos de set -disset de descarregats-. Sens dubte, la colla revelació d’enguany. Tampoc ens podem deixar els Castellers de Sant Cugat que s’han apuntat els primers quatre de vuit de la seva història a més d’un clar domini del dos de set. Els Castellers de la Vila de Gràcia també recordaran aquesta temporada: han carregat el primer dos de vuit de la seva història i han dominat perfectament els castells bàsics de vuit. D’altra banda, els Castellers de Barcelona han dominat perfectament el quatre de vuit, fet que els va permetre intentar sense gaire sort el quatre de nou amb folre. També han demostrat el domini de l’estructura del dos descarregant el dos de vuit, el tres de vuit però com les últimes temporades els ha arribat tard. Tot i així l’han descarregat cinc cops.

En aquest grup de colles també hem de destacar els Sagals d’Osona que han descarregat després d’uns anys el tres i el quatre de vuit, el quatre de vuit de la Jove de Sitges, el dos de vuit carregat dels Xiquets de Reus. Els dos, tres i quatre de vuit dels de Lleida, la recuperació del quatre de vuit dels Xics de Granollers, els Bordegassos de Vilanova i l’estrena d’aquest castell dels Margeners de Guissona i els Castellers de Mallorca -aquests últims, només carregat-. De les altres colles és destacable la temporada dels Castellers d’Esplugues, els Nois de la Torre, els Castellers de Poble-sec -han carregat els primers dos de set del seu historial-. Per acabar, la Jove de Barcelona -en el seu primer any han descarregat dotze castells de set pisos, entre ells el quatre de set amb l’agulla-, els Castellers de Solsona, els Castellers de Roquetes i els refundats Vailets de Gelida són les novetats d’enguany del món casteller. Pau Granell Suc de pinya - 9

Festa major de dia - Rosa Sotelo i Pedro Artiaga

Festa major de dia La Rosa Sotelo i en Pedro Artiaga ens parlen de la Festa Major d’enguany durant les hores en les que encara fa sol

quest any a les festes del barri, el Castellers de Sants vam fer un guarniment prou casteller i encara que estrenàvem adreça la gent va venir a veure les propostes que oferíem i que van ser molt diverses. Per començar la gresca, una bona xocolatada que cada cop té més èxit i que tant als nens com als que no són tan nens els encanta! I tot seguit una animació infantil amb l’Oriol, amb les seves cançons i balls... va ser una tarda completa. L’endemà vam tenir un assaig al carrer on tot el barri va poder veure el nostre esforç i constància per poder fer els castells. I després de reposar una mica de forces...

10 - Suc de pinya

el Circ del Karoli, encara que era cap al vespre i hi havia un públic de totes les edats disfrutant d’un espectacle molt bo i original, tot just prenent la fresca... També van haver-hi sorpreses d’uns palmeros que ens van donar una bona animació en el nostre carrer i en què la gent de seguida va participar i vam passar una bona estona tocant palmas. El cap de setmana és el més intens: campionat de botifarra, botifarrada popular, pilar caminat... i el gran fi de Festa Major, l’actuació juntament amb els Minyons de Terrassa i els Negrets de l’Alcúdia. Un campionat de botifarra que quan va començar només hi participaven gent

de la colla i on cada vegada hi participa més la gent del carrer, així que es podria suggerir un campionat pels júniors, que de mirar n’han après força i crec que els faria il·lusió. I què direm de la botifarrada (sardinada) popular on van dinar més de 200 persones? Els nostres cuiners no donen a l’abast... i amb la calor que fa! Al pilar caminat hem fet uns metres més i amb un temps força bo. Ja és tot un clàssic en les nostres festes! I l’actuació després de vacances, amb tanta festa i una mica cansats, va ser una bona empenta per els nous objectius de la segona part de la temporada, així que comptem amb tu de 9, per les festes de l’any vinent!

Festa major de nit - Marc Amigó

Festa major de nit En Marc Amigó ens explica com va ser la Festa Major a les hores de més gresca, quan els intensos colors del capvespre ho tenyeixen tot de festa

ngeguem el diumenge de Festa major tot tirant trons i fent fum. Fent que tothom es tapi les orelles per acte seguit deixar anar un crit d’alegria, de ganes... El crit d’inici de la Festa Major!

El dilluns es transforma, va a buscar històries de joguines. Per tercera vegada veiem com les joguines prenen vida i descobrim un món a les nostres esquenes que ni imaginem. El dimarts torna a mutar. Es posa la jaqueta de lluentons i a ritmes d’Oooooooooooh!, rialles i aplaudiments, el Professor Karoli va donant voltes a les rodes de la vida. I ens ensenya que el circ de la vida és millor agafar-lo amb humor i alegria. El dimecres ve a cop de tambors, que en petits saltirons ens retorna als

anys 60, l’època dels cantautors. Miquel del Roig ens fa sentir les versions més inversemblants i estranyes, al mateix temps que les seves piles semblen que només donen problemes abans de començar, però un cop arrencat.. és com aquells conillets roses.. i dura, i dura, i dura, i dura, i dura, i dura, i dura... El dijous es vesteix de jamaicà, amb en Galis i els seus Droppers fentnos imaginar platges blanques amb palmeres, mentre bevem alguna cosa ben fresqueta. Després en Belda ens deixa Badocs versionant les típiques cançons dels cançoners a uns ritmes caribenys. El divendres la Festa Major de nit s’enfaixa i ens fa suar una mica a les proves de l’assaig. Un assaig en què descobrim que fa caloooor, i que un cop acabat decideix anar a l’última. I, amb unes bones ulleres de pasta, patilles,

texans i americana es disposa a presenciar l’escena pop. Raydibaum i Mazoni anem a l’última! Dissabte arriba el final. Es nota que la Festa Major comença a estar cansada, que porta una setmana sent la protagonista. Però en últim estirabot comença fent-nos moure amb ritmes ben rumberos, amb els colors de Papagayo, per acabar tots ben Histèrics entre pluja i pluja de ballar les cançons discotequeres dels anys 80. Definitivament, la Festa Major de nit és un conjunt d’activitats, de voluntaris, de taules, de cadires, de situacions. És aquella amiga que ens fa ballar, suar, riure, divertir-nos, que fa que la gent vingui i estigui amb nosaltres.

Suc de pinya - 11

Nota final: notable

Nota final: notable S

i un any casteller fos un curs acadèmic, la primera part de la temporada, abans de l’estiu, seria aquella època en què el curs comença i pots anar estudiant relaxadament perquè saps que queda molt per l’examen final. Tot i això, si no fas prou bé la feina durant l’inici del curs, pot ser que arribis a l’examen parcial i el suspenguis. Fent que se t’acumuli tota la feina més tard i encaris el segon tram de curs amb menys seguretat. Aquest any tot i que nosaltres havíem començat el curs amb moltes ganes i havíem estat estudiant com sempre, semblava que gairebé totes les matèries ens costaven més que en anys anteriors. Ja ho deia aquell professor «el que costa no és pas treure bona nota en un examen sinó que allò difícil és millorar-se en cada curs!». L’assignatura del 2 que sempre se’ns havia donat molt bé i mostràvem cada any davant de tota la família les

12 - Suc de pinya

nostres bones notes, aquest any era com una pedra a la sabata i el dia de l’examen parcial a Sant Cugat el vem suspendre amb mala nota tot hi haver estudiat molt. En la del 3 i el 4 acabem traient un bé, pensant que el 4 l’hem aprovat com sempre i que en l’assignatura del 3 potser en altres anys havíem estat alumnes més avantatjats. Al 5 tot i que l’any anterior ens va servir per pujar la nota decidim no presentar-nos.

vem plantar a Vilanova del Camí amb el quatre de vuit com a millor castell. Amb el dos vem decidir canviar el mètode d’aprenentatge i, encara que d’aquella manera fos més pesat estudiar, pensàvem que almenys podríem aprovar-lo a final de curs. D’aquesta manera a Esplugues descarregàvem finalment el dos de set i pensàvem que si continuàvem aguantant el pesat estudi, a la Mercè el podíem descarregar amb un pis més.

En anys anteriors, el curs havia començat millor. Així que aquest començàvem la segona part amb deures endarrerits i amb més incertesa, però bastant convençuts que la nostra intel·ligència i capacitat d’esforç farien que els resultats poc a poc anessin arribant. Tot i les bones intencions, en els primers assajos de setembre continuàvem treballant de la mateixa manera i els resultats eren semblants: en el dos no ens n’acabàvem de sortir i en el tres ens feia mandra millorar. Així ens

Així amb molt d’esforç semblava que totes les matèries se’ns començaven a donar millor i arribàvem a un examen important, com la Mercè, amb bones condicions. Amb el tres ens havíem posat les piles i, fins i tot, hi havíem posat sisens a l’assaig. I el cinc havíem recuperat els apunts de l’any passat i semblava que ho recordàvem prou bé. Llavors tot just despertar-nos el dia de la Mercè, un company ens envia un SMS dient que a l’aula hi ha goteres i

Pere Camprovín

que s’ha suspès l’examen. Més tard ens assabentem d’un rumor que diu que un altre alumne que no havia estudiat prou havia pressionat al professor de bon matí per suspendre’l. Així que, tot i anar fins a l’aula, hem de marxar cap a casa amb molta ràbia, ja que som conscients que havíem treballat molt per aquest dia i que haguéssim pogut demostrar molts coneixements. Tot i això sabíem que el curs és llarg i que tot just una setmana més tard podíem demostrar tot el que sabíem a Hostafrancs. Així que amb moltes ganes de grans castells ens plantem prop de casa per examinar-nos d’aquell dos que tant sacrificis ens havia costat. I malgrat tenir una bona base de l’assignatura el resultat no va ser positiu ja que només vam poder carregar el dos de vuit amb folre. Més tard veuríem que potser aquell any estàvem dedicant massa temps a aquella matèria i això ens perjudicava a les altres, fent que finalment decidíssim deixar-la per l’any vinent. Encara que no ens hagués anat bé el dos, vem pensar que aquell dia sí que podríem amb el cinc, però només començar el test vem veure que potser era millor no entregar-lo. Estudiar dues setmanes més, esbargir-nos una mica a l’Alcúdia i presentar-nos amb tota la confiança a la Diada. I així va ser que havent fet molt bé els deures, va arribar el primer gran èxit del curs amb un bon cinc de vuit a la Diada. Aquell dia ens vem permetre celebrar-ho sense estar-nos de res fins altes hores de la matinada. Tan bé ens havia anat aquella matèria, que tot i que el tres de nou amb folre no l’enteníem tant, ens vem decidir presentar-nos a l’examen. Però el resultat va denotar que faltava una mica més d’estudi. Ara calia ser més constants que mai i concentrar-nos molt cada dia ja que cada vegada quedava menys per l’examen final. Amb aquesta constància i sabent que era allò en què més facilitat teníem, vem tornar a treure molt bona nota amb el cinc de vuit a Sitges i ja teníem pensat tornar-hi amb el tres de nou amb folre

per Tots Sants. Als assajos cada vegada veiem que ho fèiem millor i després de tornar a posar-hi sisens, amb una bona dosi de confiança, i sabent que aquest cop sí que havíem estudiat prou, ens plantàvem a Vilafranca per tornarho a intentar. Amb nervis a flor de pell afrontàvem aquell repte important. Havíem començat bastant bé, responent totes les preguntes i a continuació semblava que aquella vegada sí que ho teníem tot de cara.

no ho vem poder resoldre tot. El tres de nou amb folre ens quedava en carregat i malgrat que havíem aprovat i estàvem prou contents, sabíem que ho podíem fer millor.

Però en el moment que ja ho donàvem gairebé per fet, se’ns va acabar el temps i

Diumenge, després de consultar el campus virtual i llegir que probablement

Sense gaire temps per estudiar, diumenge següent a Mataró teníem una altra cita important. El dissabte anterior, però, hi havia rumors que a Mataró les aules també tenien goteres i que potser es tornaria a suspendre l’examen.

Suc de pinya - 13

Foto: Roger Muntal

14 - Suc de pinya

Pere Camprovín

Foto: Gemma Miralda

s’hauria de suspendre, el professor ens va fer anar fins al lloc igualment i després d’encara fer-nos esperar una estona vem haver de marxar a cap a casa. D’aquesta manera ens plantàvem a tres setmanes de l’examen final (resulta que s’havia posposat una setmana per eleccions al consell escolar) i amb les notes dels parcials no teníem l’aprovat del curs. Ara però, teníem prou temps per estudiar amb tranquil·litat i acabar de refinar tots aquells capítols en els que encara podíem millorar. A l’última setmana ja començàvem a estar bastant nerviosos i no paràvem

de rebre missatges d’algú que volia estar amb nosaltres de nou. Així, amb la satisfacció que fa la feina ben feta i amb plena confiança que aquesta vegada ho aprovaríem, vam anar cap a Terrassa. L’examen final tindria tres preguntes i només responent-les bé totes tres arribaríem a una nota satisfactòria del curs. Una bona estratègia és sempre començar per aquella que tens més confiança i deixar el més difícil pel final. I així ho vem fer. La pregunta sobre el cinc de vuit ja l’havíem respòs altres vegades, així que amb decisió i rapidesa la vem contestar perfectament.

La del tres de nou amb folre ja no era tan fàcil, però sabíem que aquelles últimes setmanes finalment havíem entès bé aquell capítol. Així que intentant no posar-nos nerviosos vem començar a llegir la pregunta. Vem veure que era exactament el que pensàvem que ens preguntarien, així que de principi a fi la vem redactar amb convenciment i vèiem que ja teníem l’aprovat del curs. Ara ja només quedava l’última i més difícil, la del quatre de nou amb folre. Aquell tema que només havíem pogut estudiar durant les últimes setmanes però que semblava que ens en podríem sortir. Nosaltres sempre hem estat uns bons estudiants, Suc de pinya - 15

Nota final: notable

així que mai ens hem conformat amb acabar el curs amb l’aprovat, i estàvem davant la possibilitat de buscar el notable o, fins i tot, l’excel·lent. Certament un cop llegida la pregunta vem veure que no seria gens fàcil i ens van entrar tots els tremolors. Tot i la mala lletra que ens sortia anàvem veient que almenys aquells punts importants els anàvem recordant. Mai havíem suat tant per respondre una pregunta com aquella. I quan ja estàvem exhausts, però pensant que finalment clavàvem la pregunta... El professor ens va arrencar el full de les mans i ens vem quedar amb un pam de

16 - Suc de pinya

nas. Després d’un moment de ràbia, ens vem adonar que després d’aquell instant el curs havia tot just acabat, i de quina manera.un notable! En aquell moment pensem en el que ens havia costat arrencar aquell any i que hem d’estar molt satisfets del resultat final. Això sí, no oblidem que ens hem deixat una assignatura pendent i que l’any vinent l’haurem de treure sí o sí. No obstant això, podem estar contents que aquell resultat no era fruit d’una xuleta ni de la sort, sinó del treball a la

biblioteca. I, a més, tot allò après ens serviria en bona part per l’any que ve. I el millor és que personalment ens sentim millor que mai, som més sociables, les neurones han crescut en nombre, sabem més idiomes i ens ho sabem passar millor. Però sobretot i el més important... tenim més il·lusió que mai!

Pere Camprovín

Vuitanta-cinc metres quadrats - Nando Romaguera

Vuitanta-cinc metres quadrats El nou Cal Borinot és ja una realitat de fa temps esperada i en Nando Romaguera ens explica algunes interioritats de com va ser el procés final per preparar la seva inauguració

l dia que van demanar-me que fes un escrit sobre el local vaig dir que sí tant de pressa que ara em trobo que no sé què escriure. Així que som-hi, anem a veure què tenim. 85 m², un lavabo, cuina, una sala magatzem que a l’hora es fa servir de sala de reunions, una sala polivalent, les rajoles de diferents colors i inclinacions que ens fan venir vells records, una paret de pedra que li dóna un toc antic i nostàlgic, una paret de pladur que va fent bossa i cau a trossos, fotos i més fotos de moments i castells importants per a la colla, el primer 3 de 8, el tancament de la soca del primer 2 de 8 amb folre, un pilar d’aturem la guerra, calor a l’estiu i fred a l’hivern, aquelles celebracions després d’una actuació, les parelles que s’hi han creat, les que s’han desfet i… I tantes coses i més coses que cadascú de nosaltres hem viscut tant de forma personal i individual com acompanyats de molta més gent que ara i aquí seríem incapaços de descriure en un sol dia, ni en una setmana. Bé, sí, això és el que recordem del local vell, però i ara què? 140 m² de local, 140m² de pati, dos lavabos, una barra de bar amb un tirador que no deixa de portar-nos alegries, una sala magatzem per a la paradeta i altres estris de la colla, una sala magatzem per a tot el material fungible tant de la barra com del local, una sala de reunions que ha hagut de deixar lloc a uns armaris de secretaria i records, un aparador obert al barri les 24 hores del dia, aire condicionat i… SANT PLASTILINEU que va venir amb processó inclosa!

És el local que fa molt de temps que esperàvem, per molta gent de la colla és el primer local que coneix, per d’altres el segon i encara n’hi ha que parlen de fa uns anys quan es plantejava el tema de llogar un local. Devien estar bojos, quina manera de complicar-se! Què faríem ara sense local! Encara no fa dos mesos que ens hi reunim i ja el trobem petit. Quina bogeria. Hem de buscar-ne un de més gros. El dia de la inauguració va ser un d’aquells dies que quasi prefereixes

oblidar, tothom movent-ho tot, tothom endreçant, tothom opinant d’on han d’anar col·locades les coses, tothom fent i desfent, tothom, tothom… síííí, d’això es tracta, del TOTHOM, el local és de tots i com a tal no puc dir més que gràcies, gràcies a tothom per tot, és gràcies a la feina de tots que aconseguim que el local funcioni. Entre tots fem i hem de fer que continuï sent un lloc de trobada i on puguem celebrar els nostres grans castells. I ara tots a consumir!

Suc de pinya - 17

Com valores la temporada - Canalla dels Castellers de Sants

Com valores la temporada? Aquesta temporada no ha estat, sens dubte, la millor per mi; ja que no porto gaire temps a la colla. He pogut gaudir de molts moments fantàstics, a les places, a les excursions de canalla, als assajos... Tot i així, he de reconèixer que abans de vacances em vaig decebre una mica. Però hem tirat endavant i hem fet grans castells. Espero que la pròxima temporada comenci amb la mateixa força que hem acabat aquesta. Núria Ramírez Bonay Hola sóc la Paula. Al mes de març vaig entrar a la Colla dels castellers de Sants amb els meus pares i la meva germana Anna. He après a pujar, a fer d’aixecadora, he fet nous amics. Aquest any he pujat molt alt i m’ho he passat molt bé. Paula Fernández Aquesta temporada, segons he sentit dir al pare, ha estat una mica complicada per a la colla. Tot i això, estic convençuda que gràcies a la feina feta, acabarem amb uns resultats molt bons. Però per a mi, ha estat una gran temporada. Després de dos anys d’assajos i alguna que altra matinada, va arribar el dia esperat de debutar com a timbalera a la nostra Diada. Aquell dia estava molt nerviosa i quan vàrem descarregar el 5 de 8 em vaig posar a plorar de l’emoció amb la mare i la meva germana. Més coses a destacar aquesta temporada han estat les colònies de canalla, aquest any anaven sobre diferents festes d’Espanya, i que tenim un nou local de la colla molt bonic. El temps no ens ha acompanyat massa aquesta temporada fins hi tot es va anul·lar la sortida de canalla per anar a Port Aventura, espero que la fem quan faci millor temps. Estel Margenat

18 - Suc de pinya

Hola Borinots! A mi m’ha agradat molt aquesta temporada perquè he començat a pujar molts castells, però jo crec que hem de ser més gent per poguer fer aviat d’acotxadora en un 4 de 9. Les sortides de canalla han sigut totes molt divertides, però la millor, millor de tot ha estat les colònies. Lola Valor Aquesta temporada no ha anat molt bé, però la canalla s’ho ha passat molt bé perquè hem fet activitats i excursions molt divertides. S’ha estrenat el local nou que, a més a més de nou, és molt més gran. Ens ho passem molt més bé en aquest local que en l’altre. En aquesta temporada hem caigut però no ha passat res. Els assajos de la primera part de la temporada no han anat gaire bé perquè no ha vingut gaire gent. A la segona part de la temporada ha anat millor perquè ha vingut més gent i hem fet més bons assajos i més bons castells. Per Tot Sants hem fet una molt bona actuació amb el 5 de 8, el 3 de 9 carregat i el 4 de 8. Com a resum meu: no em va agradar caure de la torre a Sant Cugat, m’ho vaig passar molt bé a l’excursió de Sant Cugat al Tibidabo amb la canalla i sobretot estic molt contenta de pujar en el 5 de 8 i en el 3 de 9. Esperem que la temporada que ve vagi millor!!! Martina Rabassa M’ha agradat molt la temporada, fer els falcons amb la canalla, aconseguir fer de moment tres 5 de 8 sense que ens caiguin i el 3 de 9 amb folre a Vilafranca quasi descarregat. M’agrada molt ser de la colla dels castellers de Sants. VISCA ELS CASTELLERS DE SANTS!!!l Pau Vilalta

Borinots des de lluny - Neus Ramírez, Petra Rechach i Aina Margenat

Borinots des de lluny La Neus Ramírez, la Petra Rechach i l’Aina Margenat ens parlen sobre com viuen els castells lluny de Sants

na colla castellera, ho som tots: els petits i els grans, els d’aquí i els d’allà, els que el diumenge són a plaça i els que ho vivim des de lluny. Sembla mentida com a tants kilòmetres pots sentir que formes part d’aquesta gran família.

Quan ho intentes explicar als de fora no és fàcil: et miren raro quan un diumenge a l’hora de dinar estàs davant l’ordinador seguint una diada o quan els ensenyes el vídeo del primer 3 de 9 amb folre carregat i se’t posen els pèls de punta.

Neus: Jo m’he apuntat a fer escalada a un rocòdrom, i intento agafar el tramvia a hores punta, perquè és el més semblant que he trobat a fer castells per França. Ara! No dubteu que sempre que puc busco alguna víctima per fer un pilar de dos. Petra: Tot i la distància, cada dimarts, divendres i diumenge trob a faltar alguna cosa. Sort del whatsapp que me manté informada, tot i ser a costa de tenir algú martiritzat durant i després dels assajos i les actuacions. Aquí, a la mínima que puc intent explicar què són els castells, tant me fa amb qui parli. Una de les vegades, enmig

d’una entrevista de feina, vaig arribar a mostrar una foto del primer 3 de 9 folre carregat. Aina: tot i haver estat amb vosaltres per la Diada i Tots Sants, això de romandre al món paral·lel de l’exili es fa estrany. És curiós trobar a faltar petits detalls del dia a dia, com les xerrades castelleres a l’hora de sopar a casa o els comentaris “frikis” de la secta grallera. Ara, els divendres es veuen buits, quan acostumava a anar de bòlit d’un assaig a un altre, i aquí em titllen de boja cada cop que ensenyo qualsevol vídeo de la colla. Per això dono gràcies als borinots que piulen qualsevol novetat al Twitter i em mantenen al dia!

Suc de pinya - 19

Fem colla fent barri

Fem colla fent barri Fem colla fent barri és una proposta que es fa ressò d’altres entitats o agrupacions de Sants de les quals en sentim parlar sovint però que potser no coneixem prou bé. Perquè tenim la gran sort de ser una colla de barri i perquè la millor manera d’enfortir els vincles amb el barri és coneixent-lo millor. L’associació de comerciants de Creu Coberta forma part, juntament amb Sants Establiments Units, de l’eix comercial de Sants - Creu Coberta, considerat el carrer comercial més llarg d’Europa. Ja fa uns anys que col·laboren amb la colla en la mesura que poden i posen el seu gra de sorra en la difusió de la cultura popular als nostres barris Dins de l’associació compten amb molts seguidors i simpatitzants dels Castellers de Sants, d’aquells que omplen la Bonet i Muixí els dies importants i es fan ressò en els seus establiments dels èxits i convocatòries de la colla. Esperem que aquest treball en xarxa sigui fructífer durant molts anys. Per conèixer una mica més aquesta associació ens entrevistem amb Lluís Llanas, el seu president. Quina és la vostra forma d’organitzarvos (junta, eleccions, seu…)? L’associació funciona gràcies als membres de la junta (27 persones, 8 dones i 19 homes, dels quals 4 són nouvinguts), la qual és representativa de la realitat del nostre barri. Tots treballem de manera voluntària; és una junta poc jeràrquica, àgil i flexible, amb una estructura híbrida entre un sistema centralitzat i un descentralitzat: la comptabilitat i la gestió són centralitzades, les altres parts internes de l’Associació, no. Quants associats vau començar el 1968? L’associació es va formar com Agrupació de Comerciants el 1968, però el 1965 ja es va formar una plataforma per il·luminar el carrer per Nadal. Hi ha algú que hi sigui des dels inicis? De la junta només hi ha el sotspresident 20 - Suc de pinya

(Amadeu Artigot), i dels associats en tenim una vintena aproximadament que encara són socis des dels inicis. Quina relació teniu amb l’altra associació de comerciants del barri, Sants Establiments Units? Bona, correcta, però també són una altra associació. Què vol dir el compromís amb els principis de la responsabilitat social de les empreses? En el moment de construir i redactar el nostre ideari ens vam basar en el “Global Compact” que està format per deu principis bàsics i la seva intenció és promoure una ciutadania corporativa global que aconsegueixi conciliar els interessos i processos de l’activitat empresarial amb els valors i les peticions de la societat civil. El nostre propòsit és construir un comerç sostenible, responsable socialment i basat en el respecte, la solidaritat, la justícia, la no-discriminació, la convivència i el civisme, tenint en compte les preocupacions socials i mediambientals respecte a les operacions comercials i a les relacions amb interlocutors o grups d’interès. Amb la proliferació de les grans superfícies dels darrers anys, quins són els valors del comerç de proximitat que us dóna la força i la personalitat per seguir endavant? La qualitat i l’especialització. En època de crisi econòmica, com encareu el futur més immediat? Hem de continuar fent sacrificis conscients que la situació requereix un gran esforç per estabilitzar-se. La recuperació de l’economia global evidentment no depèn de nosaltres, però depèn de la nostra gestió i de la nostra capacitat de resistència que aquesta crisi ens devori o no. Som tots comerciants, tots sabem què es cou a casa nostra, sabem les dificultats que aquesta

malaurada situació implica, però no ens hem de donar per vençuts. Perquè si resistim aquesta crisi la recuperació ens convertirà en afavorits. Tenen Sants i Hostafrancs alguna personalitat pròpia que els fa barris propicis per al comerç? La nostra situació és privilegiada, per Creu Coberta hi passen divuit línies d’autobusos, tres de metro, trens de rodalies, ferrocarrils de la Generalitat, el tren d’Alta Velocitat... i aparcaments pels vehicles. La vostra associació participa activament en la vida de barri: destacaríeu alguna activitat de la qual n’estigueu especialment orgullosos? Totes les fires que fem al carrer: Mostra de Comerç, Fira Medieval i Fira Romana. Hi ha una parada del Bus Turístic que destaca el vostre comerç? Sí, al costat del Mercat d’Hostafrancs. Teniu al vostre “palmarès” una llista de reconeixements i distincions diverses a la qual cal sumar la Medalla d’Honor de la Ciutat, atorgada recentment. Com valoreu tots aquests reconeixements? Molt positivament, encara ens encoratgen a treballar més per poder-nos mantenir amb un comerç de qualitat. Quina és la vostra relació amb els Castellers de Sants? Molt bona, creiem que excel·lent. Teniu alguna anècdota interessant relacionada amb la colla castellera? Ens va fer molta il·lusió veure al mig de la Fira Medieval les colles castelleres, amb el carrer Creu Coberta tallat, enlairant els seus castells. Ens va emocionar molt. Sabeu si hi ha associats que formin part activa de la colla castellera? Sí, en tenim un (Endevineu qui pot ser? Ja teniu motiu per investigar). Entrevista per Montse Rafí

Entrevista amb Lluís Llanas, president de l’Associació de Comerciants de Creu Coberta

Suc de pinya - 21

La colla opina

La colla opina Quins són els avantatges i/o desavantatges (o no tenir) família o parella a la colla?

tenir

proposada per en Hiroshi A N J A Q U E R O L Compaginar parella i una activitat que et treu bastant de temps no sempre és fàcil. Si bé és cert que en una activitat com els castells cadascú hi dedica fins on pot i fins on vol, entre les actuacions, els assajos i altres activitats vàries, al final són unes quantes hores que se’n van fent “pinya”. Per aquesta raó, el fet de tenir la meva parella a la Colla em facilita molt el poder gaudir més de l’activitat en si, ja que és una activitat compartida i que ens agrada molt a tots dos. A més a més, així també podem comentar la jugada a casa sense que l’altre s’atabali perquè és un tema que no va amb ell!

FERRAN MAURI L’avantatge de tenir família o parella a la Colla és que en primer lloc, i en aquest cas pel meu germà, et sents una mica més integrat. Sobretot al principi, quan veus la quantitat de gent que pot venir en un assaig, actuació... i tu ets un nouvingut. Un cop un ja està plenament integrat a la Colla, tenir-hi família i parella, en el meu cas, té l’avantatge clar de poder gaudir de l’afició que més m’agrada amb un nivell afegit. Ja que anar assaig, actuació, sopars, etc. amb ells em dóna un al·licient “extra” que si ells no estiguessin a la colla no tindria. A més, m’estimula a complir amb la meva funció (cordó, baix, lateral...) de la millor manera que pugui. I per descomptat, en el cas de que es facin festes o celebracions, tenint-los amb ells amb mi les gaudeixo molt més!!! I un tema més, si hem de quedar per sortir, anar al cinema, teatre... al tenir la mateixa afició, sabem perfectament quins dies i hores podem quedar per anar-hi o no. En canvi, si tinguéssim aficions diferents, a l’hora de planificar-ho seria una mica més difícil que d’aquesta manera. Amb els desavantatges no ho tinc tan clar... ja que per mi no n’hi ha cap. Si et portes bé amb família o la parella, no hi ha inconvenient en veure’ls cada dimarts, divendres i diumenge a part dels dies de cada dia!!!

XAVI NAVARRO Vam començar a fer castells per la nostra filla, la Laia. Tenia dos anys que ja ens demanava fer castells, i després d’un any i mig, ho va aconseguir. Progressivament, tots vam anar ocupant les nostres respectives funcions dins la colla. Nosaltres ja érem parella, quan vem entrar a la colla, o sigui que no hem pogut viure el romanticisme de descobrir-nos l’un a l’altre aixecant el cap mirant el castell. Però una de les raons per la que ens vàrem fer de la colla és precisament perquè era una activitat de família. Així com d’altres activitats, un n’és el protagonista i la resta són mers espectadors; a la colla, tots hi podem tenir el nostre propi rol. Es tracta d’una activitat compartida i això esdevé una font de complicitats afegida que enriqueix la parella i, conseqüentment, tota la família. No em podria plantejar anar a plaça sense els meus, i espero que en breu, en Roger podrà incorporar-se a totes aquelles diades que per ell esdevenen excessivament cansades. L’únic inconvenient de tenir-los per aquí és la doble personalitat que sovint he de portar: la del marit i pare responsable que procura donar una bona imatge davant dels seus i la del Borinot descontrolat de les inacabables jornades al local després de l’assaig de divendres. Per cert: guardeu-me el secret, no fos cas que els meus se n’arribessin a assabentar d’aquesta doble vida.

22 - Suc de pinya

Quins són els avantatges i/o desavantatges de tenir (o no tenir) família o parella a la colla?

IOLANDA SANROMÀ Pel que fa a la nostra experiència, en cap moment ens ho hem plantejat com a un desavantatge. Senzillament és una afició que no compartim... És més, creiem important i molt sa que, dins la parella, cadascú mantingui un espai propi. És cert que és molt bonic compartir aficions, i d’alguna manera tampoc és que hi renunciem. De fet, en la majoria dels moments més especials de la colla, des que jo hi sóc, ell mai hi ha faltat. Sense anar més lluny, diumenge 27 de novembre de 2011, data en què la colla dels Castellers de Sants vam fer història. Jo, a punt de capbussar-me dins el folre del 3 de 9 amb folre, vaig trobar entre la gentada el seu somriure que em picava l’ullet. I en el moment en què es va desfermar l’eufòria, estàvem allà, tots dos, a Terrassa, compartint el caliu i les emocions que es van desprendre d’una diada tan especial!!

ROGER ESTIVILL Fins ara compaginar la meva vida castellera amb l’Annabel ha estat relativament senzilla, més que res per un tema de distàncies. Els avantatges són els mateixos que no compartir una afició qualsevol amb la parella: experiències que es multipliquen per dos, conèixer encara més gent o la il·lusió gairebé infantil de quan ve a plaça de tant en tant. El que és realment important és que ella sap que per mi assajar i gaudir els castells és important, de la mateixa manera que jo sé que a ella no l’omple tant. Respecte i coneixement mutu suposo. Els problemes? Fer que les agendes coincideixin podria ser el pitjor, i no és gens greu. Hi ha temps per a tot, inclús per fer moltes coses fora de la Colla, de veritat!

NÚRIA ANDRÉS Crec que és molt fàcil, i a la vegada molt difícil, explicar quins són els avantatges de tenir la família a la colla. Per a poder-me explicar millor em basaré en la meva experiència. “Els Andrés” és la meva família: pare, mare, germana i germà. Ja fa molts anys que som a la Colla, des del 1994. Des d’aleshores ja ha plogut molt i, per tant, junts n’hem viscut de tots els colors. Hem compartit, hem patit, hem rigut, ens hem abraçat, hem plorat, ens hem felicitat, hem somrigut... Hem viscut, doncs, moltes històries i sensacions inoblidables gràcies a la Colla. Un col·lectiu que, per a nosaltres, és molt important ja que ens ha ajudat (sobretot a la Laia, al Guillem i a mi) a aprendre i créixer. I això és impagable! Per tant, posar-me a pensar que una família forma part d’uns mateixos objectius, ideals i valors, en el qual cada un dels membres té el seu “paper” dins la Colla considero que és un orgull. A més de ser una gran oportunitat per aprendre a compartir els sentiments que es viuen amb la família, la gent més propera a tu, unint-la d’una manera molt especial i satisfactòria.

DAVID UBIEDO La meva experiència es basa en tenir parella dins la Colla. Ens vam conèixer quan vaig entrar a la Colla i el que ens lligava era castells. L’avantatge d’estar a la mateixa colla era que els dies d’assaig sabíem que ens podríem veure, ens permetia tenir amistats en comú, fer escapades dissabte a la nit allí on actuàvem l’endemà per visitar llocs i passar caps de setmana junts... El desavantatge més gran va ser quan els castells es van tornar una obsessió, fent que les persones del voltant (en aquest cas la parella) fossin les culpables de les situacions que es vivien a la colla. Ara ja no estic amb ella i al principi va ser molt dur. Tot el que feia dins la Colla em recordava a quan estava amb ella, fins al punt de voler desvincular-me de tot el que m’hi unia. Per sort, encara que aquest pensament va rondar pel meu cap durant bastant de temps, no el vaig arribar a posar en pràctica i... mira per on! Em trobo a 28 de novembre, amb una Tripleta Màgica sota el braç i amb una noia d’una altra colla castellera que em fa molt feliç.

ELISENDA VÁZQUEZ Estic a la Colla des del començament, he compartit amb la meva família emocions, alegries, nervis i també sensacions no tan bones. Crec que això és molt positiu. Els castells t’ocupen molt de temps, i si ho fas amb la família és més fàcil conciliar-ho tot. A la colla hi ha gent de totes les edats, i ens hi podem trobar tots bé, com en el meu cas, tres generacions. La gran avantatge de tenir la família a castells és el propi fet de poder compartir una mateixa afició dins una mateixa entitat. Poques activitats t’ho permeten. Per buscar algun inconvenient podem parlar de les tertúlies a l’hora de dinar, on sovint es fa difícil no parlar de castells. Suc de pinya - 23

Punts suspensius a l’Alcúdia - Eduard Ferrer

Punts suspensius a l’Alcúdia L’Eduard Ferrer, de la comissió d’Afers exteriors narra com va ser la sortida de la colla a l’Alcúdia, al País Valencià

questa Festa Major molts borinots es preguntaven qui eren aquells del pijama de ratlles, que amb més o menys fortuna realitzaven estranyes i petites torres humanes, i quin era el motiu de la seva visita. L’explicació és ben senzilla. Ja fa un temps que la Comissió Borinota d’Afers Exteriors es dedica a buscar actuacions per a la Colla fora del país. Es tracta d’anar de viatge per mostrar allò que millor sabem fer i a la vegada fer uns punts suspensius per a desconnectar i carregar bateries. Així a la tornada es pot reprendre la feixuga temporada que encara queda. Aquestes sortides també serveixen per conèixer una mica millor altres expressions de cultura popular i altres indrets que, sinó, potser no coneixeríem mai. Aquest any el viatge l’hem fet a l’Alcúdia, per tornar la visita de la Muixeranga dels Negrets de l’Alcúdia que ens van visitar per Festa Major. 00:15h. Al mig d’una àrea de servei de l’autopista. Vents huracanats i un autobús espatllat. Cap problema, ens embotim en els altres dos i arribem a lloc amb una hora de retard. Bona manera de començar el cap de setmana, que ens ha portat “a la millor terreta del món”, a la Ribera del Xúquer. Avui fa ja 773 anys que els primers catalans arribaren a aquesta terra acompanyant a Jaume I. Ha plogut molt des de llavors, tot ha canviat molt, però encara resten coses tal i com aquell senyor les va trobar, i una d’elles és la Muixeranga. Es té constància que a molts pobles del País Valencià existien colles muixerangueres que realitzaven les seves construccions per Festa Major i en dates assenyalades del calendari agrícola. Amb el temps, aquesta tradició 24 - Suc de pinya

cultural d’origen àrab es va anar perdent i a mitjan segle XX sols quedava un lloc on encara restava. El 1997 començà la seva recuperació i avui ja hi ha onze colles repartides a deu pobles. Arribats a l’Alcúdia, ens instal·lem. Uns prefereixen descansar, d’altres sortim a conèixer el poble i a hidratar-nos. Tothom content. Bé, no tots; la cervesa s’ha acabat força ràpid. Dissabte. A poc a poc, els Borinots van traient el cap del sac i van prenent possessió del poble fins a la tarda, quan fem la cercavila i l’actuació amb els Negrets: 3 de 7, 4 de 7, 5 de 6 i pilars de 4. Són castells petits però ferms, amb moltes cares poc

habituals. De premi, una espectacular paella, taronges i caquis. Al que va venir després cadascú pot posar-li l’adjectiu que li sembli. Jo li diré nit de Festa Major... Diumenge. Dutxa, desdejuni (sí, desdejuni, no esmorzar) i cap a casa, que la padrina Núria Feliu ens esperava per participar en l’homenatge al Liceu el dia del seu aniversari. I ara, què? Doncs la comissió d’Afers exteriors continuem treballant per tenir viatge la propera temporada. Serà Euskadi, serà Italia? Punts suspensius... seguirem informant.

Actuació de castelleres a Bellprat - Marta Xarles

Actuació de castelleres a Bellprat La Marta Xarles va ser al capdavant de les 117 borinotes que van anar a fer tres castells íntegrament femenins a Bellprat. Ens explica la seva experiència

primers d’agost rebíem una trucada inaudita: ens oferien una actuació comercial a les dones borinotes. Des d’aleshores tot ha estat donar-hi voltes: que si podrem fer tres castells, que què dirà la resta de la colla, que si la gent respondrà a la crida, que si podrem fer els millors castells que tenim o serà massa en una sola actuació... Em sembla que finalment el resultat ha estat altament positiu; les dones s’hi han bolcat amb molta il·lusió, apuntant-s’hi massivament i venint als assajos amb ganes de treballar. Però no ens enganyem, no tot són flors i violes quan parlem de castells íntegrament de dones... Un 95% d’elles, per no dir més, ocupen posicions dins la pinya que en circumstàncies normals ni de lluny ocuparien. I això implica molta més inexperiència, però també vivències molt més intenses. La manca d’un equip tècnic oficial acaba de donar aquesta sensació

durant els assajos de campi qui pugui generalitzat, però també que el castell aconseguit és molt de totes i on ens hi sentim plenament implicades. Per reviure amb intensitat l’actuació només cal llegir la crònica de la diada, escrita per una periodista a l’ombra: “Ahir diumenge a Bellprat (l’Anoia) va tenir lloc la segona diada de castelleres memorial Natividad Yarza. Yarza, nascuda a Valladolid, va ser alcaldessa del poble l’any 1934 per ERC. De fet, va ser la primera alcaldessa de Catalunya i de l’estat espanyol, durant la República. En aquest context, les dones, noies i nenes dels Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Sants vam ser presents a la plaça de l’ajuntament del petit poble per oferir una exhibició castellera. Els Castellers de Sants vam dur a plaça tres castells de la gamma alta de sis. Per començar, vam obrir actuació amb un

cinc de sis que ja havíem dut a plaça dos anys abans i que va descarregar-se amb relativa comoditat. En segona ronda, un treballat tres de sis per sota va mostrar-se una mica descoordinat, però l’experiència del tronc i la voluntat de tirar-lo amunt de tota la pinya van fer possible descarregar-lo amb èxit. Per tancar, un quatre de sis amb l’agulla ben parat i un pilar de quatre. Vam ser 117 borinotes les que ens vam desplaçar fins a Bellprat, fet que va possibilitar que fóssim l’única colla en realitzar tots tres castells i el pilar amb una formació íntegrament femenina. Tot un èxit i una mostra del potencial social de la colla i del nivell d’implicació de les seves castelleres.” En resum, el balanç de l’actuació és altament positiu: millora de la tècnica de les dones, constatació del bon estat general de tota la colla i eufòria generalitzada pel repte aconseguit.

Suc de pinya - 25

Passatemps - Troba les diferències

Passatemps Afina la vista i busca les diferències entre aquests dos dibuixos que ha fet la Irene Jerez!

Alguns d’aquests noms són el nom de la colla i altres són el malnom, però saps dir a quina colla pertanyen aquests castellers?

26 - Suc de pinya

Passatemps - Sopa de lletres i lògica

Ets un bon casteller rodaplaces? Busca a la sopa de lletres les poblacions de les següents places castelleres

Per pensar una miqueta: un problema de lògica que va sortir a l’autocar anant cap a l’Alcúdia.

Passatemps ideats per Joaquim Andrés · Solucions a www.borinots.cat/raco Suc de pinya - 27