PeusNegres11 by Castellers d'Esplugues

Peus Negres www.cargolins.org

Muntsa Gisbert

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES — TEMPORADA 2007 — NÚMERO 11

Peus Negres, temporada 2007

Index Editorial ........................................................... 3 Article presidencial ............................................... 4 en conveni amb

Cap de Colla ....................................................... 5 Canalla .............................................................. 7 Equip de Pinyes .................................................. 9 Chrònica dels Feyts ............................................... 11 Xifres de la Temporada ......................................... 20 Clixé d’activitats .................................................. 22 Crònica Rosa ...................................................... 26 El nuvatu ........................................................... 26 Castellers foranis .................................................. 27 El Muztagata ....................................................... 29 Entrevista ........................................................... 30 Racó Bohemi ...................................................... 33 Matatemps ......................................................... 34 Foto de grup ........................................................ 35

PEUS NEGRES

Revista de la Colla de Castellers d’Esplugues

núm. 11 - temporada 2007 - tercera època Redacció

Pau Albornà, Paco Duran i Josep Santacreu

Col·laboracions

Equips tècnics i directiu, Jaume Pare, Ana Arellano, Noe Núñez La foto d’aquesta pàgina és de Quints Amunt

Portada Muntsa Gisbert i Marquès

Tiratge 500 exemplars Edita

Colla de Castellers d’Esplugues Josep Argemí 52 08950 Esplugues de Llobregat 650-94-61-59 http://www.cargolins.org cargolins@cargolins.org

En conveni amb:

Colla de Castellers d’Esplugues

Editorial ofois i xirois presentem l’onzè número de Peus Negres. Aquest editorial comença igual que els dos anteriors: és perquè continuem tan cofois, xirois, gaubats, joiosos i feliços com els anys passats, i fins i tot més encara, perquè la Colla creix i s’estén com una taca d’oli. èiem l’any passat que, si el 2005 havia estat el del 4de7, el 2006 hauria d’haver-ho estat encara més; doncs bé, enguany hem arribat al cinquantè 4de7 i n’hem descarregat onze (com a homenatge a cada número de Peus Negres), el màxim amb diferència de la nostra història. Ens hagués agradat renovar el titular periodístic rotllo Beumala, que dèiem, i poder afirmar que aquest ha estat l’any del quatre amb l’agulla; haurem d’esperar, però, fins l’any vinent. La nostra opinió és que podríem haver-lo aconseguit aquesta temporada i que, amb més ganes i dedicació, l’assolirem aviat. Hem fet la nostra millor temporada, la Colla cada dia té més caliu i està més ben avinguda, només que goséssim fer una passa més enllà en seríem ben capaços –seríem capaços de fer coses que ara no ens podem ni imaginar. Potser el titular beumalístic seria, doncs, «l’any dels castells de set», o «temporada espatarrant dels Cargolins». erò això és només la nostra opinió. Mentrestant, heus ací la nova revista. No sé si cal dir-ho, però aquest any l’equip de Redacció s’ha ampliat, la qual cosa ha ajudat considerablement a descentralitzar feina i, modestament, a millorar els resultats i diversificar continguts. Hem acceptat, amb alguna recança, a empastifar-la amb una mica de publicitat; així hem aconseguit la suficiència econòmica i hem pogut afegirne pàgines. Aquesta revista, junt amb les deu anteriors, ja la podeu trobar penjada a la web, que recordeu que és http://www.cargolins.org i que s’actualitza regularment. I això és tot el que havíem de dir sobre això. om cada Nadal sembla que s’obrin nous horitzons amb el nou any. És una època més donada al somieig. Enguany hem fet un nou cim, un cim com el Muztagata, a l’Himàlaia, de set mil metres i mig d’alçada (vegeu pàgina 29). Des d’aquestes alçades potser ara fóra hora de mirar al voltant, girar els ulls enlaire i anar a la recerca de nous horitzons. Acabàvem l’any passat exhortant a conquerir les places i a estendre el reialme blau elèctric. Encara són vigents les mateixes ganes d’anar cada dia més lluny, en aquest viatge inacabable sota el cel ben blau.

CD P

Salut, Cargolins!!

Peus Negres, temporada 2007

Article Presidencial Paco Duran

n any més i torno a posarme davant l’ordinador a escriure l’article presidencial. Potser caldria fer un resum del que s’ha fet, a nivell de gestió de la Colla, però la veritat és que no em ve de gust fer el relat del que ha suposat la gestió econòmica, la preparació de les diverses activitats i sortides, reunions i

gestions diverses. Suposo que tota la parafernàlia burocràtica és un plat dur de pair per a qualsevol que llegeix aquesta revista. s per això que m’agradaria deixar de banda aquests temes per recordar en aquestes línies aquells moments més agradables que hem viscut: el torneig de futbol sala intercasteller, la calçotada, la sortida a Legazpi, el sopar d’estiu, les nostres actuacions, la castanyada, la Trobada de Colles del Baix, la pintura del local, els castells que hem aconseguit i tota la il·lusió que tothom ha abocat durant aquest any per continuar fent gran aquesta Colla. othom ha col·laborat, grans i petits, amb el seu granet de sorra, a fer que aquest any s’hagin batut rècords en quant a castells fets: setze castells de 7 i, entre aquests, el 4de7 número 50. Tothom hi ha col·laborat transmetent als altres castellers, amics i coneguts la seva il·lusió, que ha ajudat a fer més gran la Colla. o ha estat un any relaxat ja que hem treballat de valent per organitzar diverses activitats pròpies de la Colla i en col·laboració amb altres entitats. Hem dedicat moltes hores a fer que tot allò en què ens hem implicat i compromès sortís bé. ’estic segur que l’any 2008 ens portarà més satisfaccions i alegries i que aconseguirem que tothom es pugui sentir orgullós de pertànyer als Cargolins.

N N

Felicitats a tothom!

Colla de Castellers d’Esplugues

Cap de Colla

Jaume Verge

És Ara o Mai, segona part quest no és el títol de la darrera pel·lícula de James Bond, ni el cap de colla s’ha begut l’enteniment (més d’un segur que pensa que ja fa anys que vaig trompa d’aquest beuratge... però no és el cas). Tampoc el títol és tan lapidari i definitiu com sembla, i la prova és que ja hi va haver un Ara o Mai, i ara n’arribem a la segona part i potser encara en podria haver una tercera... Però abans que ni jo mateix sàpiga el que vull dir, deixeu-me que us posi al dia del que crec que és una anàlisi de la nostra petita història. ra farà quinze anys que la Colla va començar a rodar amb moltíssima il·lusió, que ens va fer portar l’aleta a sis castells de set la segona temporada, consolidant-los l’any següent i començant els assaigs de set i mig. El 1997 els castells de set ja els fèiem amb molta regularitat, però la mala sort va fer que no poguéssim ni tan sols carregar els dos intents de cinc de set que vam portar a plaça després de treballar-los intensament tota la temporada. La moral va quedar tocada pel cinquè any, però el bri d’il·lusió i orgull que ens quedava ens va empènyer a mantenir els castells bàsics de set i a provar l’assalt de la torre de set. Va ser en aquest punt de la nostra trajectòria en què vam saber que vivíem un punt d’inflexió: o Ara o Mai (donem el pas). va sortir Mai. En aquesta situació, el més normal hagués estat que la Colla s’anés diluint en el cada cop més nombrós grup de les colles que van voler ser grans i que es quedaren en el camí. Però no, el sisè any la nova tècnica va intentar reconduir la situació i, al final de la

A A

següent temporada, vam recuperar el tres i el quatre de set; aquest últim, no l’hem deixat de fer mai des del segon any. De qualsevol manera, sentíem que havíem passat molt de temps deixant-nos la pell per pujar de nivell, sense recompensa... i la travessa pel desert va ser llarga i dura. Enmig d’aquesta travessa, a la vuitena temporada, encetada per una nova Tècnica, vam

Peus Negres, temporada 2007

CASTELLS�DE�SET�1995�2007�

tornar a baixar de nivell, i només es va poder descarregar un quatre de set a la darrera diada de l’any, in extremis, donant resposta al nostre neguit existencial: teníem ganes de tornar a començar la lluita i volíem tornar a fer castells de set, i després de set i mig, i després... s en la novena temporada que començà el principi del nou cicle. Repetírem el quatre i recuperàrem el tres, i si això ja fou un triomf, encara ens regalàrem el primer i únic quatre amb l’agulla en un final de temporada certament il·lusionant. Va arribar el desè aniversari i pensàvem, sentíem i sabíem que seria l’any gloriós dels Cargolins, però un altre cop la mala sort es manifestà de la pitjor de les maneres conegudes i ens privà de l’ànima de la Colla. Després d’aquest cop baix del destí, la Colla no llençà la tovallola i continuà amb la mateixa empenta que dúiem. ’onzena temporada vam aconseguir consolidar, per segona vegada, els castells bàsics de set, i ens vam redreçar anímicament, cosa que va fer que l’any següent, amb la Tècnica renovada, trobéssim el gustet a aquests castells i féssim un munt. La progressió era constant, i l’aire fresc de la molta gent nova que va entrar a la Colla, va fer que el 2006 descarreguéssim el màxim de quatres de set fins aleshores, permetent-nos d’albirar un futur ple d’èxits. bé, ja ens trobem a la catorzena temporada, que tot just acabem ara, amb un resultat impressionant: fem els castells de set com xurros, que ha implicat recuperar definitivament el tres. n aquesta temporada he tornat a encarregar-me de la parcel·la tècnica, junt amb el meu esplèndid equip de treball. Tant l’àrea que s’ocupa de Pinya, com la de Canalla, i el meu sots-cap de colla, han superat amb escreix la tasca que se’ls va encomanar, i que amb valentia i il·lusió van acceptar. Tots i cadascun dels

� 95� 96� 97� 98� 99� 00� 01� 02� 03� 04� 05� 06� 07�

4de7 � 1� 3� 2� 2� 1� 4� 1� 1� 3� 4� 5� 9� 11�

4de7 c� 2� 1� � � � � � � � � � � �

3de7 � 2� 9� 6� 7� � 1� � 2� 2� 1� 1� 1� 5�

3de7c � 1� � � � � 2� � 2� 1� � 1� � �

4de7a� Total� � 6� � 13� � 8� � 9� � 1� � 7� � 1� 1� 6� � 6� � 5� � 7� � 10� � 16�

components de la Colla ho heu fet tan i tan bé, que heu aconseguit posar-nos en un lloc que potser encara no hem acabat d’assimilar. És de nou el moment de tornar a dir: o Ara o Mai! s he recordat més d’un cop que el futur depèn de nosaltres mateixos i de ningú més, i tots hem pogut veure que si ens hi impliquem una miqueta més tots en sortirem guanyant. Ara sabem el moment en què ens trobem i ho podem aprofitar, no deixem escapar l’ocasió. No hem de tenir por del triomf: sabem què ens demana, i no és tant al cap i a la fi. Ara arrosseguem més gent, però si cadascú de nosaltres portéssim una sola persona més a aquesta «mala vida» que compartim, el número de castellers seria de dos-cents... gran matemàtic aquest Jaume: 100 + 100 = 200. Què fàcil sembla, oi? inc les ganes de donar aquest pas. Fem que el poguem donar. És ara o mai el moment de fer aquesta passa, potser més endavant no en trindrem l’oportunitat. Aprofitem l’embranzida per escriure una pàgina en la nostra història que narri com la Colla de Castellers d’Esplugues va arribar per fi a tocar el cel amb la mà d’una aleta. n qualsevol cas, ja sabeu com m’agrada compartir amb tots vosaltres tot això, i estic segur que el proper any serà memorable.

T E

Salut i Castells!

Jaume J. Verge i Bermúdez

Colla de Castellers d’Esplugues

Equip de Canalla ls castells no hi ha edats. Quan sonen gralles tothom és un casteller o castellera més que conforma el trencaclosques, que treballa com el qui més i al qui se li exigeix que ho doni tot en la seva posició, que sigui professional, i els que no aixequen més de dos pams de terra han demostrat que ho són. Això evidentment exigeix un treball entre bastidors, que potser molts ni imaginen; entre colxonetes i miralls, hi ha un lloc que la canalla coneix a la perfecció, i és que ja porten un bon sac d’assajos a l’esquena. ots hem sigut nens, però no tots hem experimentat què és estar dalt de tot d’un castell, elles sí, i són molt vives, saben llegir el castell, si va bé o malament, saben llegir expressions a la cara, i saben fer-ho bé. Valentes, fortes, sobrades d’equilibri i amb molt de seny, i a més amb un somriure a cada aleta. I cada divendres hi són! I no només fent castells, tenim canalla aprenent a tocar la gralla que ja han demostrat enguany a diverses places que estan preparades per fer-nos pujar ben amunt a toc de gralla. Altres, esperen que arribi el dia que puguin pujar a un castell, tot i l’esforç que això els suposa, però ells són constants, i no fallen mai, perquè admiren els castells. A això ens referim amb professionalitat. Algú s’atreveix a dir que ho pot fer millor? La nostra canalla val molt i cal que tothom en siguem conscients. com qui res ja tenim una temporada més, com sempre diferent a les altres, però com aquesta, feia temps que no la teníem, un grapat de castells de set a l’esquena tot i la sensació que el vestit se’ns ha quedat petit, satisfacció i alhora motivació per anar a més la temporada vinent, sobretot per als més menuts, la Canalla, que viuen cada castell, cada caiguda, cada moment d’una manera diferent, més intensa, i envoltada d’una màgia que omple gimnasos

A T

i places. Una màgia de tribus índies que ens va portar uns dies a perdre’ns plegats entre camps i sol, entre jocs d’aigua i pintura, entre màscares i piscines, baixant a la font d’aigua ben freda i cantant en Puff... i rient i coneixent-nos una mica més fora dels assajos. I veient com les que fa un temps ens feien les aletes als castells agafen el testimoni a la carrera de relleus i s’inicien a dur la canalla, vet aquí que comencem a tancar cercles, senyal valuosa. a por. Totes tenen pors, com tots en tenim quan provem de gratar els núvols amb els dits, des de la pinya o des de dalt, la por és un sentiment important, ens demostra que els castells són especials i que se’ls ha de respectar, però el desig de pujar fins dalt i la confiança en la gent que trepitgen són tant forts que la por s’esvaeix i això les fa que cada dia s’estimin més els castells, que siguin un xic més responsables i que estiguin més orgulloses de portar el nostre escut a la camisa. Totes creixen (i molt ràpid!), i es fan grans cada dia i a cada castell, per dins i per fora. Elles ho noten, tots ho notem, també els castells, que demanen que baixin aviat de pis, un dels reptes més importants, s’ha de treballar dur, però són tan grans per dins que no els costa ser-ho per fora i demostren que als castells no hi ha edats, que els més PETITS sovint són els més GRANS.

ﬁnestres i tancaments – persianes motoritzades – tanques PVC vidres de seguretat i decora�us – mampares – reixes Jaume Joan Verge Bermúdez 52625945-J FAX-TEL. 93 371 62 06 MÒBIL. 607228557

Colla de Castellers d’Esplugues

Equip tècnic de pinyes

Rubèn Verge i Quique Hernàndez

Com valoreu el treball que ha realitzat la pinya aquesta temporada? Dintre del que cap, la gent s’ho ha pres bastant més seriosament que la temporada anterior. També ha vingut molta gent nova que per la voluntat que ha demostrat i les seves condicions físiques han hagut d’assumir unes responsabilitats molt grans per ser nouvinguts. S’ha de reconèixer que han respost amb nota al treball que se’ls ha assignat. A començament de temporada es va organitzar una reunió amb tota la gent de la pinya per resoldre dubtes i exposar les vostres idees. Ha funcionat? A nivell tècnic preteníem fer una sèrie d’explicacions en quant a les posicions i el rol que correspon a cadascú, com també aclarir al-

guns malentesos que havien sorgit. L’actitud als assaigs va canviar considerablement en positiu, tot i que sempre hi ha coses que es poden millorar, sobretot el silenci. Pel que fa a l’aprenentatge individual de les posicions no hem pogut fer tot el que voldríem per la mateixa raó de sempre, la falta d’assistència els dimarts i el retard de la gent els divendres. També hi ha tingut a veure la urgència que comporta tenir una diada cada cap de setmana amb les proves especíﬁques que s’han de fer, que no permeten tenir temps per fer explicacions teòriques als baixos, les crosses, els contraforts, les agulles, les primeres i segones mans, els laterals o els taps. A nivell global, quina lectura feu del comportament de la pinya? Potser ha faltat més responsabilitat de la gent

Peus Negres, temporada 2007

més veterana, pel mateix de sempre, o no han vingut o arribaven tard. S’han relaxat perquè ha vingut molta gent nova, però com havia passat sempre ells també haurien d’haver tutel·lat el procés d’introducció a la Colla dels nous a més de nosaltres. Aquesta temporada s’han aconseguit consolidar uns castells de set ben ferms, com veieu el treball que ha fet la pinya? S’ha de reconèixer que gràcies a la implicació dels que sempre són ﬁxos als assaigs hem pogut recuperar plenament un castell com el 3de7, descarregar-lo sense cap mena de por i fer un 4de7 sempre segur. Vàrem fer només dues proves pel 4de7 amb agulla i per mala sort no el vam poder descarregar. Tenim l’objectiu de fer més assaigs pel 4de7a i començar a provar el 5. Sap greu que la gent del nucli dur, els que sempre hi són, és quedin amb ganes de muntar més pinyes, ja que hi ha dies que només podem provar alguna torre i algun pilar, però no ens la podem jugar i sempre hem de vetllar per la seguretat de la gent i dels castells. Quines ambicions teniu? Ara hi ha gent més alta i amb millors condicions, però al trobar-nos que alguns només venen a les diades no podem tirar els castells que voldríem amb la conﬁança que sempre hi seran. Falta més constància i compromís, creure’ns el que som i lluitar per millorar ja que de potencial ens en sobra. La majoria no s’ho pren de la mateixa manera, nosaltres i el nucli dur lluitem per millorar però ens sentim impotents perquè no podem assolir tots els objectius proposats. Per exemple, arriba la diada de Sagrada Família i només podem fer castells de sis després de portar setmanes seguides fent sempre algun castell de set. És bo que ens faci ràbia no poder fer castells de set però també està bé per tocar de peus a terra i per veure que si no podem és per què no volem.

Que els diríeu als que encara no formen part del nucli dur? No pot ser que abans de la Festa Major o de Figueres falti tanta gent i hem de ser conscients que el compromís és per tot l’any, no només pel pilar a l’església, el Gall, la Trobada del Baix o el diumenge de Festa Major. Les diades de Sant Feliu (hem de recordar que en som els padrins) o l’Hospitalet són igual d’importants. Estem en un bon moment, tots sabem que els castells no són una obligació però quan s’adquireix un compromís s’ha de complir. Els castells no són només a nivell de relacions. Formem una gran família. L’ambient intergeneracional i el factor social són molt positius però s’ha de ser conscient que això és un 50%, l’altra meitat són els castells en si, lluitar perquè hi hagi una metodologia concreta perquè els baixos se sentin a gust amb la mateixa gent sempre al seu costat i que els primeres mans i laterals tinguin una persona ﬁxa darrere, que tothom sàpiga on ha d’anar i ens convertim en un equip coordinat al 100% . Per acabar, voldríeu fer la mítica secció d’agraïments? Oi tant que sí, perquè com en tot hi ha coses que es podrien millorar però també n’hi ha moltíssimes que funcionen perfectament. Primer de tot, a la gent que porta molts anys a la Colla i segueix venint amb les mateixes ganes del primer dia. També a la tantíssima gent que va venir nova a principis de temporada i als que s’han anat afegint a mitjans i que compleixen amb rigor una assiduïtat als assaigs i que han aportat tanta il·lusió a la Colla. Finalment, al Jaume Verge. Per les ganes, la constància, l’entrega i per donar-ho tot sense demanar res a canvi. Moltes gràcies als dos per la vostra dedicació... i ara silenci que es canta pinya... Entrevista per Pau Albornà

Colla de Castellers d’Esplugues

Chrònica dels Feyts

ròniques de la veritat fins ara oculta, el cronista revela dades inconegudes que esfereiran les ànimes menys aprensives i atuiran els esperits més ferms, deixant-los primparats com un envà de canyes. Cornellà, catorze d’abril

esprés de mesos de sequera, amb l’oasi empantanegat de l’ONCE (on descarregàrem sense pena ni glòria 3de6 i Pde4), ocupàvem la plaça de l’Ajuntament de Cornellà precisament el 14 d’abril, el dia de la República, 76 anys després que Macià proclamés l’Estat Català. Aquell dia serví de tret de sortida per bastir la nostra pròpia república castellera, rica i plena, i malgrat féssim només castells de sis, començàrem a posar els fonaments de la temporada amb més ufana de la nostra història.

Sant Jordi, vint-i-dos d’abril

a setmana següent en posàvem els fonaments a casa nostra, amb el primer castell de set de l’any. El 4de7, segons els cronistes, s’alçà potser amb massa poca pressa, el temps i els nervis el desmanegaren bastant, i calgué la lluita vigorosa dels guerrers de pinya i tronc, que superaren totes les malvestats i duguren la Colla a la primera victòria important. Fou escortat pel primer 2de6, com si fos una torre de guaita, més un 4de6a sense història. Finalment, amb les altres dues colles presents, muntàrem un 3de6 de germanor amb cada rengle d’un color diferent.

cròniques

Peus Negres, temporada 2007

Legazpiko Jaiak, trenta d’abril

a érem preparats per eixir a conquerir l’Ibèria. A Legazpi, bella vila guipuscoana, fórem rebuts amb corones de llorer, i la recepció a l’ajuntament fou d’allò més amistosa i, és clar, xardorosa. Havent-nos intercanviat salutacions cordials i obsequis mutus, férem via fora, però els núvols s’estremiren, fremiren, van trémer i deseixiren la tempesta feliç. Conduïts entre tenebres per la il·luminació del Cap de Colla, sota el xàfec que queia, voltàrem per mig poble, pujant i baixant escales, arrecerant-nos en un petit arbre, buscant el nostre temple —el Bar— però ens trobàrem com cargolins perduts sota la pluja enmig de muntanyes. Finalment, però, albiràrem el Temple, on el poeta sentí la musa que li xiuxiuejà el poema:

Assaig de càntic en el Temple

Oh, que cansat estic d’aquesta mullada, xopa, aigualida terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, bar enllà, on diuen que la gent és seca i sens aigua, eixuta, lliure de regalims i feliç! Aleshores, a la inundació, els xopats dirien barbotejant: “Com cargol que deixa el brot, així el cargolí que fuig del seu aiguat”,

mentre jo, a sopluig, em riuria amb la gerra a la mà, que vessa, a l’escorregut oasi. Aquí no he d’oblidar mai el meu somni, i em quedaria cantant fins la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat amor aquesta escumosa, rossa, noble, benaurada cervesa.

avent cantat el poeta la cançó, tots se’n gaubaren pregonament, dringaren les gerres enlaire i entonaren altres himnes de joia immensa que esqueixaren les boires del cel. Havent, més tard, dinat, al Jubilatuen Etxea, i en haver fet un lleu assaig al poliesportiu, l’escamot de cargolins enﬁlà novament a l’Udaletxea, on, després del pregó i diversos elements pintorescos, presentà les seves credencials que, en tot cas, foren totes de sis pisos, però que meravellaren els aborígens muntanyencs. En acabada la cercavila l’escamot visità altres Temples, sopà, féu gresca, es relacionà amb abertzales, escoltà el concert de Barón Rojo, i etcètera. L’endemà, pesant ﬁgues, contemplà la Colla llurs gestes a la portada del diari més llegit de Guipúscoa i, havent ja acomplert la missió, tornà al quarter central a Esplugues —la seva Closca.

Colla de Castellers d’Esplugues

Lo mes casteller

l mes casteller comprengué quatre setmanes seguides amb diades castelleres. L’inaugurà el vint de maig, a la Vall d’Hebron, on tornàrem a plantar castells de sis sense més complicacions. Aquesta actuació fou concertada per tal de poder contribuir econòmicament amb Capgrossos i el cas de la Mariona. l diumenge següent, a Santa Eulàlia de l’Hospitalet, completàrem el segon 4de7 que, segons tots els cronistes consultats, s’alçà rebregat i insegur; alguns deien que mirar amunt era observar rengles d’ànimes torturades en algun cercle infernal; segons algú altre, podia semblar l’apoteosi del surrealisme. En tot cas, les memòries deixaran per la posteritat que els Cargolins presentaren ardida batalla i en sortiren triomfants, dominant una bèstia que, malgrat les cuejades, mai no tingué a l’abast clavar mossegada. Descartat el 3de7 i altres coses, completàrem la jornada amb més o menys fortuna. a segona meitat del mes ens dugué al poble de Sant Feliu, poble germà, que pogué contemplar un nou 4de7 que, aquest cop, a

diferència dels altres dos, fou dut a tercera ronda, degut a les múltiples baixes, que endinsaren en una bardissa de dubtes els de la Tècnica. El castell, que, com sempre, pujà al segon peu, també pujà, com sempre ﬁns llavors, rebregat i lleig, potser no tant com la setmana anterior. Anàvem, tanmateix, fent la via triomfal. l mes casteller es clogué a Finestrelles, sense pena ni glòria. La plaça deserta, el sol de migdia angoixant, l’altra colla molt limitada, i nosaltres 3de6, 4de6a(c), 2de6. La primera llenya de la temporada no revestí importància, però segellà la desfeta. En el camí triomfal, no sempre tot són ﬂors i violes.

cròniques

Peus Negres, temporada 2007

Rubí, primer de juriol

El rampell blau elèctric Rubí reprenguérem el fil del que havia d’ésser. Si el cel entenebrit per negres tempestes i núvols foscos impedia que el Sol lluís, el Sol descendí a Plaça i era color blau elèctric. Entre els llamps i trons i el xàfec que amenaçava, i els pixats del Cel i dels Àngels i de tota la cort de porcs celestials, el rampell elèctric connectà un encegador 4de7. l castell, després del típic moviment sardanista entre peu i peu desmuntat, sota el ruixim del torb que espurnejava, veié ascendir els segons. Terços amunt i gralla refilant i timbal tamborinejant. Amb dosos col·locats, com és costum, es coronà amb lentitud la baluerna. Els segons i terços semblà que es desquadraven però, amb tot, el tronc estava ben arrelat i fermat a terra. Acotxadora, enxaneta, aleta, descarregada, crits de joia i gotes de suor i pluja. l 4de7 anà també a tercera ronda. Abans havíem certificat un 3de6 amb vistes al de set, i un altre 2de6.

A E

Sant Cugat, quinze de juliol

ues setmanes més tard, i una abans de vacances, ens desplaçàrem a Mira-sol, urbanització de Sant Cugat. Les hosts blaves hi desembarcaren desitjoses d’avançar esdeveniments, impacients, per la qual cosa, el solitari 4de7 (el cinquè!) semblà poca cosa. En tot cas, donats els elements objectius, com ara manca de camises i els bellugueigs del 4, es recomanava molt assenyadament esperar al proper dissabte per fer el nou assalt.

Colla de Castellers d’Esplugues

El Gall, vint-i-u de juliol

Les portes del paradís a darrera diada abans d’estiu representà gairebé la millor actuació de la Colla segons narren les Escriptures. Segons antics pergamins esgrogueïts i polsosos, Cargolins encara no ha pogut superar el resultat de Figueres de l’any passat (en tot cas, l’ha igualat algun cop). El del Gall fou un dia memorable, que permetia somniar en fites oníriques, paradisos terrenals, en parnassos; a cada alenada, es flairaven les aromes del millor vi; a cada passa, érem més aprop de l’estrella que emparadisava el viatge. l 3de7, la bèstia negra de l’any passat, finalment sucumbí. Després de domesticar-la tota la temporada, quan semblava que podria ja haver estat passejada pel Vallès i arreu de pertot, finalment fou aviada ben lligadeta

al Gall, amansida, donant la poteta, asseient-se quan calia, tan bufona ella. T’estimo, oh, bèstia! segona ronda, el 4de7 fou descarregat sense perills i amb enorme conﬁança de la Colla. Es continuà amb un 2de6 perfecte i, per acabar, el malaurat, esmunyedís, rebec Pde5. Amb moltíssims canvis respecte al que vam completar a Figueres la temporada passada, però havent-lo descarregat complet a l’assaig anterior gairebé per sorpresa, el Pde5 era el pas següent que tothom esperava. Va pujar bé ﬁns l’aleta, però llavors d’una darrera batzegada que pujà de baix, es trencà i es quedà en carregat. l jorn fou propici, i l’actuació esplèndida. El nostre camí vers les estrelles semblava franc i embaumat. Però, per molta voluntat que es professi, no sempre es pot acabar acaronant l’estrella que ens guia.

cròniques

Peus Negres, temporada 2007

Santa Magda, vint-i-dos de juliol

mb el regust de l’esplèndid dia anterior, la Festa Major Petita fou un dia per passar la ressaca i compartir l’alegria amb la resta del poble. Enguany el programa, en escaure’s diumenge, s’allargassà tot el dia, desatapeint els actes, però dispersant-los alhora. L’ofrena fou al matí, i l’ovació dels parroquians en fer el pilaret dins l’església retrunyí com l’eco de quaranta tempestes en una única vall entre muntanyes. Fora sentírem els versots, que pel meu gust no foren tan lluïts com els de l’any passat. Sembla com si, al poble, les coses comencessin a saturar-se, esbravar-se. De camí en cercavila al Brillas, els diables calaren foc als herbots de darrere Les Moreres, foc ràpidament sufocat pel superbomber de la Colla, l’Albert. La companyia durà tota la tarda, es féu recital de glosses i concertillu d’en Casellas amb la seva banda.

Onze de Setembre, Montblanc

om una riuada inestroncable procedent d’un Llobregat límpid i blau, la Colla inundà la capital de la Conca de Barberà el dia de la Diada Nacional de Catalunya. Amb la vitalitat renovadora de l’aigua, atiàrem la flama i el foc que abranda la nostra terra, per tornar-la a enlairar, com si fos un castell, amb la voluntat que mou el sol i les estrelles. Bé, realment m’estic atipant de tanta retòrica de pa sucat amb oli. Anem per feina. A primera ronda descarregàrem un 3de7 rodonet i força maco i ràpid, que essentne el segon permetia d’albirar el que finalment ha estat: el primer de tot un enfilall de 3de7 expedits com botifarres. A segona ronda, el 4de7, que a la sortida es desgavellà en tots quatre rengles, fent patir de valent. Tot seguit el 2de6 de tota la vida, i algun pilaret de quatre. Actuàrem amb Torraires i amb la Vella de Valls, de la qual no en parlarem per manca d’espai, però que donaria per escriure’n un llibre.

Colla de Castellers d’Esplugues

Festa Major d’Esplugues

n la batalla de Festa Major, tot i sortirne victoriosos, suposà, si més no a parer del cronista consultat, una petita derrota moral. En concret, suposà, d’una banda, la pèrdua d’efectius pel camí, que ja venia d’abans i que no es pogueren recuperar en endavant. D’una altra banda, es visqueren situacions incòmodes amb els aliats, que encara cuegen i que molts deuen saber quines són. Potser, en alguns aspectes, l’ambient a la Colla es va enterbolir una mica. Però sobretot, la Diada de Festa Major va venir marcada per la gran derrota en l’assalt al 4de7a. L’ensulsiada fou estrepitosa, tot i que sense baixes. S’abandonà el Pde5 i semblà que el paradís somniat s’esvaïa entre boires roïns. l dia del Pregó aixecàrem quatre pilarets en la cercavila. El pregó el pronuncià el president de l’Avenç, en Recasens, que va estar força bé. En parlar la Pilar es repetí l’espectacle de l’any passat, i el meu comentari, a títol personal, és que fou ben trist, malgrat que els qui

xiulaven tinguessin tota la raó d’estar emprenyats per com van les coses amb aquest equip de govern. ls assaigs no anaren del tot bé aquelles dues setmanes. A la Prediada només tiràrem 4de7, i gràcies. A la Diada, després d’esperar l’ambulància una hora, obrírem amb 3de7, que va anar rodat. Tot seguit desmuntàrem el 4de7 i a repetició el descarregàrem. A tercera ronda, amb un clima una mica tibat, s’anuncià el 4de7a. I com hi ha vegades que sembla que tot hagi d’anar malament, després de la primera

aleta un rengle s’aclofà i, ja desmuntant-lo, se n’anà avall, i amb ell, moltes il·lusions i esperances. Perquè tot i que estava quadrat i semblava blindat, per alguna raó s’enfonsà. a meva teoria és que la deserció a assaigs impedí provar-ne la pinya amb garanties, i que això signiﬁcà que a segons apareguessin problemes de lligadures i nervis, amb el resultat ﬁnal de llenya. Això hauria de servir perquè la gent s’adonés de com és d’imprescindible tothom a assaig. é, la tarda del diumenge la passàrem a la Closca dels Cargolins (el local), dinant i fent gresca.

cròniques

Peus Negres, temporada 2007

XIII Trobada del Llobregat Jussà, vint-i-u d’octubre

ixí, semblà que la pugna per castells de set i mig hauria d’allargar-se almenys una temporada més, perquè tot feia l’efecte que ja no seríem capaços de recuperar el clímax del Gall i de Montblanc. La Trobada del Baix, celebrada enguany a Esplugues, a la plaça de l’Església, comptà només amb quatre colles inclosos nosaltres. La Colla descarregà el 3de7, que segons expliquen va sortir rodonet però un xic lent, i el 4de7, després d’un intent desmuntat, també una mica lent però potser força bé. La Colla tornava a l’etern camí dels castells bàsics de set, amb pas ferm, si més no.

Colla de Castellers d’Esplugues

La recta final

ja gairebé es podia donar per enllestida la temporada. A la Sagrada Família només descarregàrem castells de sis, envoltats de guiris, i amb el temple expiatori al darrere, com a metàfora... d’alguna cosa (jo ja m’entenc). Una setmana més tard, a Figueres, el quatre de novembre, tornàrem a descarregar tres i quatre de set, de puta mare. El 4de7, consultant els pergamins esgrogueïts i polsosos d’abans, resulta que fou el cinquantè en la història de la Colla; 50 batalles guanyades, de les quals onze aquesta mateixa temporada. Per acabar, la setmana següent, al Poble Sec, un altre cop passejàrem castells de sis, davant el 3de7 dels amﬁtrions, com un arbre encastellat en la roca viva, tot sol i pur.

Peus Negres, temporada 2007

Xifres de la Temporada Josep Santacreu

nguany ha estat un bon any els castells bàsics de set, de mica en mica, però pel que fa als cstells; gosa- de forma molt segura, ﬁns al punt de poder gairíem dir que ha estat el mi- rebé garantir sempre una actuació de set tant llor any de la nostra història. a casa com a fora d’ella. Aquesta progressió, a Podem, en primer lloc, ob- més, s’ha fet gairebé en absència de llenyes (cap servar la taula de resultats d’aquí sota. Hi veiem caiguda de 3de7 i 4de7), que reforça la sensacom en la majoria d’actuacions normals la Co- ció de solidesa. Per això, aquest any s’ha obert lla ha pogut descarregar almenys un castell de la possibilitat de tornar a provar el 4de7a, que set pisos: això ha passat en onze de les disset va quedar en intent malgrat que semblava prou actuacions considerades. I és més: comptant a maco com per descarregar-lo sense excessius partir del 4de7 de Rubí, vam fer set actuacions problemes. Un altre horitzó, el Pde5, s’ha queseguides amb castells de set pisos. Fins a ﬁnal dat en només carregat, per la Festa del Gall, la de temporada, començant a partir d’aquesta qual cosa representa un lleuger retrocés respecte diada, tenim que vam portar castells de set en a l’any anterior (en què el descarregàrem a FiEstadístiques1 Observant2 la segona taula veiem confirmat el que hem dit abans. vuit de les deu actuacions normals. Això indica gueres); en aquest sentit, cal tenir en compte 1que, efectivament, la Colla ha anat consolidant que el tronc del pilar és pràcticament tot nou, i Estadístiques

DATA 23-feb 14-abr

LLOC BCN/Pl Espanya Inauguració ONCE

COLLES

ACTUACIÓ

punts1 Acum2 mitjana3 castells4 p/cast5

—

3de6 i Pde4

—

Cornellà

Pde4, 3de6, 4de6, 4de6a, Pde4

151

151,0

49,50

Sant Feliu i Matossers

4de7, 2de6, 4de6a, 3Pde4

259

410

205,0

65,29

22-abr

Cornellà Sant Jordi Robert Brillas

20-abr

Legazpiko Jaiak

3Pde4, 3de6, 4de6, 4de6a, Pde4s

151

561

187,0

60,80

20-may

—

Pde4, 2de6, 3de6, Pde4s

128

689

172,3

61,33

Esparreguera i Jove L'H

4de7, 4de6a, 2de6, 2Pde4

259

948

189,6

66,33

03-jun

Vall d'Hebron Festes de Sta Eulàlia L'Hospitalet Festes del Barri de La Salut Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu

Pde4, 3de6, 2de6, 4de7, 2Pde4

246

1194

199,0

68,94

10-jun

Festes de Finestrelles

Rubí

3de6, 4de6a c, 2de6, Pde4

179

1373

196,1

67,61

23-jun

Sant Joan

—

Pde4 cam, Pde4, Pde4, Pde4

1373

196,1

67,61

01-jul

Rubí

Rubí i Tirallongues

Pde4, 3de6, 2de6, 4de7, Pde4

246

1619

202,4

69,41

15-jul

Sant Cugat

Sant Cugat i Sabadell

Pde4, 4de7, 4de6a, 3de6, Pde4

225

1844

204,9

70,03

21-jul

Festa del Gall

Torraires i Cornellà

Pde4, 3de7, 4de7, 2de6, Pde5c

404

2248

224,8

74,02

22-jul

Santa Magda

—

3Pde4, Pde4 cam. Pde4cam

2248

224,8

74,02

11-sep

Onze Setembre Montblanc

Torraires i Colla Vella

Pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, 3Pde4

304

2552

232,0

76,43

21-sep

Seguici FM

—

Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4cam

2552

232,0

76,43

22-sep

Prediada

SaFa i Jove L'H

2Pde4, 4de7, 2de6, 4de6a, 3Pde4

259

2811

234,2

77,23

23-sep

XIV Diada

Joves Valls i Cornellà

3de7, id4de7, 4de7, i4de7a, 2de6, 3Pde4

325

3136

241,2

79,57

20-oct

XIII Trobada del Baix

Colles del Jussà

3de7, id4de7, 4de7, Pde4

207

3343

238,8

80,71

27-may

28-oct

Aniversari SaFa

SaFa

Pde4, 3de6, 4de6a, 2de6, Pde4

188

3531

235,4

79,50

04-nov

Diada de Figueres

Figueres i Caldes

Pde4, 3de7, 4de7, 2de6, 3Pde4

325

3856

241,0

81,31

11-nov 1-des

Diada de Poble Sech Fira Solidaritat

Poble Sec i Jove L'H —

Pde4, 2de6, 3de6, 4de6a, Pde4s Pde4

188

4044

237,9

80,21

Font: Josep Santacreu (Colla de Castellers d'Esplugues) 1. Punts totals de l'actuació, segons la taula de puntuacions del Concurs de Tarragona 2. Punts acumulats de totes les actuacions, exceptuant la de l'ONCE i aquelles on només es fa algun pilar de quatre 3. Mitjana de punts per actuació, llevat de la de l'ONCE i aquelles on només es fa algun pilar de quatre 4. Nombre total de castells, sense comptar els pilars de quatre 5. Mitjana de tot l'any de punts per castell, sense comptar els pilars de quatre

2. Punts acumulats de totes les actuacions, exceptuant la de l'ONCE i aquelles on només es fa algun pilar de quatre 3. Mitjana de punts per actuació, llevat de la de l'ONCE i aquelles on només es fa algun pilar de quatre 4. Nombre total de castells, sense comptar els pilars de quatre Colla de Castellers d’Esplugues 5. Mitjana de tot l'any de punts per castell, sense comptar els pilars de quatre

castell

desc

RESUM ESTADÍSTIC

carregat

intent

Total

% Total

Pde4

45,1%

Pde4s

2,7%

Pde4cam

4,4%

% sense Pde4

% aleta1

4de6

1,8%

3,7%

3,9%

3de6

8,8%

18,5%

19,6%

4de6a

8,8%

18,5%

19,6%

0,0%

10,6%

22,2%

23,5%

5de6 2de6

Pde5

4de7

3de7

4de7a 2

0,9%

1,9%

2,0%

11,5%

24,1%

21,6%

4,4%

9,3%

9,8%

0,9%

1,9%

0,0%

113

Total

108

Percentatge

95,6%

1,8%

0,9%

% sense Pde4

90,7%

3,7%

1,9%

Font: Josep Santacreu (Castellers d'Esplugues) 1. Percentatge de cada castell específic, comptant-ne només carregats i descarregats, respecte al total de castells carregats i descarregats, i sense comptar els pilars de quatre (110 construccions totals – 59 pilars = 51 castells que se n’ha fet l’aleta)

que el vam descarregar sencer en l’assaig d’abans del Gall (malauradament, això no compta). Pel que fa al Gall, fou la millor actuació de la temporada, gairebé igualant-ne la millor de la nostra història, amb 3de7, 4de7, 2de6 i Pde5(c). bservant la segona taula veiem conﬁrmat el que hem dit abans. D’una banda, només hem caigut tres vegades en 113 castells provats: a les dues abans esmentades, cal afegir-n’hi el 4de6a carregat a Finestrelles. El castell més sovintejat ha estat el 2de6, que despatxàvem com botifarres i normalment sense despentinar-nos (llevat d’algun de més revés, com el de la Sagrada Família). A continuació, s’erigeix el 4de7, que ha representat el 22% de totes les nostres aletes i que, sumat als 3de7, sumen el 30% del total i un rècord històric. Enguany hem descarregat onze dels cinquanta 4de7 de la nostra història, i hem completat setze castells de set pisos, sis més que la temporada passada, i tres més que els tretze del 96 (dotze descarregats), ﬁns avui insuperat. Els cinc 3de7 s’acosten a les xifres d’aquella època: nou el 96, sis el 97 i set el 98; el 99 el perdérem i d’ençà d’aleshores només en completàrem un o dos per temporada (l’any passat, un). Pel que fa al 4de7a, era el primer intent des del 2002, en què el descarregàrem a la primera; aquest segon

intent arribà lluny i, si no s’ha pogut completar, ha estat segurament per la baixada d’afluència als assaigs experimentat a partir de la diada de Montblanc. Sobre el pilar de cinc, segons la Base de Dades de la CJXT (http://www.collajove.com), ha estat l’onzè que fem. D’aquests onze, vuit han estat descarregats, i tres, amb aquest, carregats. Cal afegir-ne dos intents i dos intents desmuntats. inalment, podríem dir que aquest 2007 hem actuat onze vegades fora d’Esplugues a vuit municipis diferents: quatre cops a Barcelona, tres cops per la nostra comarca, dos al Vallès, i un cop a Montblanc i un altre a Figueres. A més, vam passejar-nos per Euskadi. En total, segons els arxius, hem actuat amb setze colles diferents: totes les del Baix que han pogut, les dues colles de Valls (la Joves i l’altra), Sabadell, Sant Cugat, Figueres, Tirallongues, Rubí, Torraires… En general, ha estat un plaer. au, només esperem que el 2008 continuï la progressió ascendent que porta la Colla d’uns anys ençà, i poguem assolir fites que fins ara semblen que siguin només somniar truites; per això, cal recordar que tots som importants, en especial la pinya, i que sense proves a assaig no hi ha castells a plaça.

Peus Negres, temporada 2007

Clixé d’activitats Paco Duran

opar de Nadal

om ja es veia venir, aquest any no podríem celebrar el sopar al local. 115 persones no hi cabíem al gimnàs i per això ens vam desplaçar al menjador del Gras i Soler, que ens van cedir amablement. La preparació de les viandes va anar a càrrec d’un equip de cuina que ens va tornar a fer llepar-nos els dits (els de la mà i cadascú els seus). L’equip de decoració també va posar a punt el menjador i, una vegada tot enllestit, vam desﬁlar cap a casa esperant que arribés l’hora de donar compte de l’escudella, carn d’olla, l’ànec a la taronja, els torrons i les neules (encara em ve la saliva a la boca quan hi penso). na vegada sopats, tothom es va posar les piles per recollir i deixar mínimament

endreçat l’espai i en un plis plas ja hi érem al local ballant ﬁns que el cos aguantés. Cal dir que hi ha gent que aguanta molt i, encara que molts diuen que és una llegenda urbana, puc assegurar que alguns aguanten ﬁns a les 10 del matí i més. es restes de la batalla donaven fe del que allà havia passat: el terra enganxifós, els gots per tot arreu, els plats, gots, safates, estris i tot el material que havíem fet servir esperava, en un racó amagat, una neteja que es va fer llarga i feixuga.

Torneig intercasteller

ls déus de l’Olimp es van posar d’acord aquest any per fer-nos patir de valent. Quan van veure que volíem anar a Reus van decidir emparellar-nos amb tres equips campions

Colla de Castellers d’Esplugues

en edicions passades: Vilafranca, Capgrossos i Borinots. Després ens van fer jugar en una petita pista improvisada de la que, a primera hora del matí, els organitzadors s’afanyaven a treure el gel que s’havia fet durant la nit. l dia era fred, més aviat gelat. Quan ens vam treure els xandalls i ens vam quedar amb els pantalonets curts i la samarreta per jugar, el sol encara no tocava enlloc de la pista. acsejats per les inclemències i les entrades dels jugadors contraris, va arribar la primera bona sensació del dia: al costat de la pista teníem un bufet lliure de Guissona on vam anar a fer un ampli tast de les seves reﬁnades especialitats. Tothom va sortir ben afartat. mb tot això van passar unes hores i la tornada al camp de batalla va ser més dura. Ja a la tarda havíem de jugar el segon i tercer partit. Anàvem relaxats i ens va començar a caure un xàfec (de gols). Sort que vam reaccio-

E S

nar i encara vam salvar els mobles amb dignitat. Els dos partits de la tarda van tenir el mateix desenllaç, o sigui que els vam perdre, com el del matí. A la banda, el grup de suporters que ens havia acompanyat cridava i cridava intentant donar anims als del camp (és cert que també s’escoltava algun insult). er mirar d’apujar els ànims de cara a l’endemà, en què ens jugavem l’última plaça de la classificació, vam decidir d’anar a un restaurant xinès que providencialment hi havia molt a la vora. Allà també ens vam afartar i va córrer el licor de llargandaix. s veu que la ingesta de la nit va fer l’efecte desitjat i al matí vam jugar com vam poder i vam deixar l’honor de ser l’últim de la classificació a l’equip contrari. othom (menys la Conxi) va sortir molt content del dinar i… cap a casa i fins l’any vinent.

clixé d’activitats

Peus Negres, temporada 2007

Calçotada

a calçotada d’aquest any va reunir més d’una seixantena de castellers i amics, delerosos de donar compte dels fruits que la bona terra ens dóna. Com cada any un voluntariós equip de cuina va preparar la salsa i cuinar els calçots. l’hora de menjar era divertit observar el conjunt: recordava als ocellets del niu quan arriba la mare o el pare amb els cucs a la boca i aixequen el cap, obrint el bec i amb el coll estirat, preparats per engolir allò llarguet que ve. l cas és que ens ho vem menjar tot. Quina colla de ganàpies!

A E

Sopar d’estiu i futbol

l sopar d’estiu d’aquest any va començar molt d’hora. De fet va començar a les 5 de la tarda. Sota un sol de justícia i fregant els 45 graus a l’ombra vam començar a jugar uns partidets de futbol sala. uatre equips ens jugàvem la salut, arriscant-nos a una deshidratació severa: El Geriàtric, elsJusticiers, Gipsy Kings i El Último de la Fila. Tot va anar de conya, vam beure fins a assecar fins i tot la font del col·legi i al final van guanyar els Gipsy. Cal destacar el bon paper del Geriàtric, que va posar la pell de gallina a més d’un equip. a recompensa d’aquest esforç tan inútil com divertit va arribar a la nit amb el sopar. Les cuineres i cuiners de la Colla ens van regalar les seves millors especialitats i, una vegada havent omplert la panxa, ja amb els ànims més calmats, la canalla va fer el repartiment de trofeus. Desitjant-nos un bon estiu vam anar marxant del local de mica en mica.

Q L

Trobada del Baix

Concurs de cartells om a organitzadors de la Trobada de Colles del Baix d’aquest any, vam pensar que calia trobar un cartell ben maco que anunciés a tothom aquest esdeveniment, i ho vam aconseguir. D’una vintena de propostes va resultar guanyador el cartell d’en Joan Serra, de Lleida. Al primer moment que vam començar a fer la tria, el seu cartell va destacar d’entre els altres, i va anar pasant fàcilment les diferents rondes d’eliminació. La portada d’aquesta revista és de la Muntsa Gisbert, que s’hi havia presentat, i que ens va semblar que anava com l’anell al dit per Peus Negres. na vegada la comissió encarregada escollí com a ﬁnalistes tres dels cartells presentats, es van mostrar a la Colla perquè tothom pogués donar la seva opinió i, gairebé per unanimitat, Joan Serra va resultar ﬁnalment el guanyador. Xerrada-col·loqui na altra de les activitats que vam preparar va ser la xerrada d’en Pep Ribes,

U U

Colla de Castellers d’Esplugues

Freaky Sound Factory, ballant sense parar durant una bona hora i mitja o més. Res feia preveure al matí que la tarda se’ns giraria així, però és cert que si l’ajuntament ens hagués deixat les instal·lacions de La Plana, com havíem demanat, aquest tram ﬁnal de festa hagués estat molt més lluït.

Castanyada

conegut i reconegut periodista del món casteller i coneixedor de la vida i miracles, alegries i patiments de les colles. L’acollidor espai de la sala de la Masoveria del Museu de Can Tinturé va resultar el marc ideal per aquest acte. Aviat es va omplir la sala i tothom seguia amb atenció les paraules d’en Pep. Durant la seva xerrada va fer un breu repàs de la història dels castells, del fenomen casteller dels últims anys noranta i del futur de la nostra activitat. En aquest punt va sorgir un debat i un intercanvi d’opinions molt maco que vam haver de ﬁnalitzar per anar a les actuacions. Sopar i festa inalitzades les actuacions, entre el vent i l’amenaça de pluja, vam anar a la pista descoberta del poliesportiu de Les Moreres. Tota la feina del matí se’ns havia anat en orris i calia refer ràpidament les destrosses que la tarda ens havia portat. En un moment les viandes van començar a córrer per les taules i tothom, més o menys abrigats, vam poder sopar. l temps no convidava a estar gaire estona allà, però els que vam esperar una mica ens ho vam passar de conya amb l’actuació dels

quest any, vam fer la castanyada de forma improvisada. Com que alguns/es volien anar al local a complir amb la tradició, a última hora es va començar a fer córrer la veu i, portant cadascú una mica de cada cosa, vam fer un bon soparet resguardats de les inclemències del temps que, ja era hora, ens havia portat el fred. a nota de la nit la van donar els encarregats d’encendre les barbacoes. Fins que no va arribar l’Antonio no vam ser capaços d’encendre ni un llumí. Es pot entendre, perquè un d’ells era l’Albert, el bomber, i és clar que la seva especialitat és més aviat apagar que encendre. La inestimable ajuda dels voluntaris que l’envoltaven van fer inútils tots els seus esforços per calar-hi foc al carbó.

Tot pintant el local

ixò no pot ser!! Ara que ja teníem el local a punt, amb la pintura de les seves parets i sostres que mig s’estava caient, amb els cables pel terra, les parets brutes i les portes trencades, arriba un grup de desconsiderats i agafa els pots de pintura i les eines i ens ho torna a deixar tot net i polit. Tota la feina d’aquests anys per deixar el local fet caldo no ha servit de res. Ara haurem de tornar a muntar un bon munt de saraus, festes i reunions diverses per tal de tornar el local a aquell estat tan agradable que, estic segur, tots enyorem.

Peus Negres, temporada 2007

Crònica Rosa Casament de l’Alícia i en Rubèn aig, el mes de les ﬂors, va trucar a la porta per dur-nos una notícia que ens omplia el cor de joia: l’Alícia i en Rubèn es casaven. La parella havia decidit unir en matrimoni les seves

M vides.

l dia 17, a la tarda, una dona maquíiiiissima entrava per la porta de l’ajuntament disposada a donar el SÍ al seu estimat. El nuvi, que contràriament al que es podria pensar, també anava molt guapo, ja feia una estona que, nerviós, esperava a la sala de plens. Finalment la núvia va fer la seva entrada apoteòsica acompanyada de la música d’U2 i la cerimònia va començar. urant l’acte les llàgrimes emocionades dels assistents amenaçaven d’inundar la sala i el personal de l’ajuntament va preparar el pla d’evacuació per si de cas. Però tot va anar com la seda i els nuvis es van donar el SÍ (almenys jo asseguraria que el vaig escoltar) i tothom va sortir al carrer content i preparat per fer el llançament d’arròs i alguna cosa més. n pilar dels Cargolins saludava la parella en aquest moment tan especial.

D U

Moltes felicitats!

El nuvatu Damià Uson

omençaré aquest article presentant-me: sóc el Damià Usón i he entrat a la Colla fa poc, justament quan s’acaba la temporada. M’han encarregat un text sobre com són els Cargolins per una persona que just acaba d’entrar. es del primer dia que vaig venir a fer Castells m’ha semblat una agrupació voluntària, que, a part de fer Castells, fa altres activitats conjuntes (sopars, festes, etc.), que entre elles hi ha llaços d’amistats molt forts que passen per sobre de la seva activitat cultural. Això és fonamental perquè es facin bons Castells i, per un altre aspecte més important, la vinguda de noves persones, ja que veient aquest bon rotllo es queden a la Colla. ncara que no sigui una agrupació massa nombrosa ja es fan coses prou importants, com enguany s’ha arribat als cinquanta 4de7, i més que se’n faran la propera temporada. Per la qual cosa, el fet d’aconseguir ﬁtes cada cop més importants fa engrescar més gent a entrar a la Colla.

Colla de Castellers d’Esplugues

Castellers foranis

Pau Albornà

Castells: Integració per al poble i per a gent que no viu a Esplugues ’ençà que es fan castells la integració sempre ha tingut un paper molt important en totes les colles d’arreu del territori català. Dècades enrere, les colles vallenques i penedesenques oferien la possibilitat als nouvinguts (sobretot els immigrants d’Andalusia) d’integrar-se a la vida del poble mitjançant els castells. Es feien relacions, grups d’amics i fins i tot s’aconseguien feines per als pares de les enxanetes que al mateix temps ajudaven a la pinya. No cal dir que això beneficiava a les dues parts tot i que s’utilitzaven pràctiques «poc corrents» i que actualment les coses ja no es fan d’aquesta manera. Al tractar-se d’un conjunt de persones normalment molt gran, es forma un grup social que aplega totes les edats. Nens, adolescents, joves, no tan joves (per ser políticament correcte), pares i fins i tot avis. Un ambient intergeneracional que et permet establir relacions amb persones molt diferents, d’ambients diversos i de mentalitats contràries, però tots units amb un mateix objectiu: contribuir per què aquesta Gran Família construeixi somnis en forma de torres humanes (com dirien els que no ens coneixen), els CAS-

TELLS. Personalment, els castells en el sentit estricte m’apassionen, però no és l’única raó per la qual no puc quedar-me a casa sabent que hi ha assaig a Les Moreres o al local. Crec que és difícil definir per què els castells enganxen tant a la gent, però estic segur que aquest factor social hi té molt a veure. Descobreixes gent fins ara desconeguda, amb alguns t’hi fas més que amb d’altres però amb tothom tens una bona relació perquè et sents acollit, integrat, des de la canalla fins al Dídac et somriuen i procuren que estiguis a gust amb ells. Després dels assaigs anem a fer una cerveseta o un mos a l’Avenç, a les diades ho donem tot (la pinya i el tronc per igual) i després riem o plorem tots junts. Fem activitats organitzades per la Colla i de vegades aquest lligam va més enllà i estableixes relacions fora dels castells.

ots aquests arguments serveixen perquè molta gent que no viu a Esplugues vingui a la Colla a fer castells. Potser vénen perquè allà on viuen no existeix cap colla, però també hi ha alguna cosa que els empeny a venir a Esplugues i no a Sant Feliu, Cornellà o Barcelona. No crec que sigui només la proximitat, el nivell

Peus Negres, temporada 2007

de castells o aquell amic que ja és cargolí; quan decideixes entrar a una colla encara en desconeixes l’essència i és allò que vas sentint durant el temps el que t’obliga a quedar-te. Jo mateix, no visc a Esplugues, volia fer castells i el Joan Pujades em va animar a venir, però el que ha fet quedar-m’hi a estat el caliu que vaig sentir des del primer moment, no només el meu desig de formar part d’una colla castellera. Al voltant d’un 30% de la colla no viu a Esplugues. El Jordi i l’Eloi són de Badalona; la Cristina, l’Anna petita, la Melody, la Núria Cardona, la Mireia i la família de la Carla de Sant Joan Despí, el Josep Maria de la Barceloneta, la Conxita, el Gaspar i l’Antonio de l’Hospitalet, el Rai i la Victòria de Barcelona, el Jornet de Molins de Rei, l’Adal és d’Esplugues però viu a Sant Cugat-Vallirana, i el «comando Sant Just» (Joan, Lluís, Albert, Eugeni, Just, Iris, Jonàs, Tomàs, Juls, Anna,

Edu, Gerard, Orlando, Sara, Carla, Verdulero, René, Damià i Pau – ﬁns i tot la Núria i la Paula van ser les primeres baixes). Tots nosaltres tenim la nostra ciutat o els nostres pobles molt endins, però m’atreviria a dir que d’alguna manera també ens sentim espluguencs. Quan ens posem la camisa, quan caminem per Esplugues ja no ens sentim uns estranys. La identitat és un element molt important, tots tenim la necessitar d’estimar el lloc d’on venim, la casa on vivim, però personalment hi ha moments que em sento català, santjustenc i espluguenc. er tot el que m’heu donat, per com m’heu tractat, per tot el que hem viscut... penso lluitar perquè aquesta colla tiri endavant i per engrescar a la màxima gent possible perquè descobreixin tot el que signiﬁca ser casteller d’Esplugues, ser cargolí!! Pit i collons!

Colla de Castellers d’Esplugues

Alfredo Aguirre fa el Muztagata

’alpinista Alfredo Aguirre i Pérez va fer el cim del Muztagata (7.547m) en menys de quaranta hores... (ui, perdoneu, anys). í, aquest any és l’any del set, i no, no ens referim a què som a 2007, sinó a què enguany hem fet història pel que fa a castells de set dins la Colla. «Som gairebé una colla de set i mig» lguna cosa s’havia de fer per a celebrarho; i mentre donàvem voltes a l’assumpte sense grans resultats (ni petits), un dels nos-

L S A

tres intrèpids cargolins, l’Alfredo (qui si no), planejava gairebé sense fer fressa, i en solitari, l’aventura de conquerir el Muztagata: un set i mig!!! Ja teníem la solució. ixí que amb tota la il·lusió del món, i l’amenaça explícita de no tornar a Esplugues sense haver aconseguit el nostre trofeu, el vint d’octubre del 2007 inicià el seu viatge devers la Xina, on assoliria, després de molts d’esforços, el seu primer set mil. oltes felicitats, Alfredo, ets el millor!!! ...i ànims, que aviat serem colla de vuit!

Peus Negres, temporada 2007

Entrevista a en Jaume Pare per Josep Santacreu

na freda nit de desembre, la Redacció de Peus Negres anà a trobar en Jaume Calvo, Pare, a un restaurant d’Esplugues on participava en un sopar separatista. L’ambient era distès i el menjar, d’allò més bo. Entre plat i plat, Peus Negres parlà amb en Jaume Calvo, conegut per alguns com a Jaume Gatzara, per d’altres com a Jaume Pare i, a casa seva, com a Jaume, papa o l’avi. Ha estat aquests darrers dos anys Secretari de la Junta, i és el membre de més edat de la Colla.

Què t’ha semblat aquesta temporada? Suposo que ha estat la millor temporada de la nostra història. Hem aconseguit consolidar-nos com a colla de set. Que no ho érem, ja? No, vaja, crec que cal un mínim de castells de set per tal de ser considerats una colla de set. Per ser colla de vuit calen X castells de vuit, i de set, doncs igual. Per què creus que la temporada ha estat tan bona? Per la voluntat de tots, i la importància de tot la té la tècnica, que han proposat uns objectius, i també la incorporació de moltíssima gent nova a la Colla. Com t’ho faries, perquè hi entrés més gent? No ho sé: el boca-orella és la clau. Vénen sobretot de Sant Just i d’altres bandes com Cornellà, de les poblacions del voltant, l’Hospitalet, etc. I sobretot Sant Just ha estat el revulsiu. Ara, per fer que entrés més gent, és difícil, però es podria arribar a aconseguir… (s’hi repensa) Motivant… S’hauria de parlar, s’han fet moltes coses, però el que realment funciona és

el boca-orella. I alguna cosa més, que hi pogués ajudar? La diada del Baix es podria fer a qualsevol ciutat del Baix Llobregat sense colla pròpia, i així es podria motivar la gent; tornar a Gavà, anar a Sant Just, etc. I amb més subvencions, de l’Ajuntament o de qui sigui? Els diners no ajuden, la propaganda tampoc. Es pot subvencionar, que si la gent no ve… Un local millor? El local que tenim ara està bé i hi podem fer tot el que necessitem. L’Ajuntament, llavors, ja fa bé el que fa? No, ni amb nosaltres ni amb ningú. S’hi hauria d’implicar més, per exemple donant més subvecions a totes les entitats de cultura popular, facilitant local a les que no en tenen, i fent-ne més promoció en general. Què et sembla que, en general, el nivell hagi baixat al Baix Llobregat, però que nosaltres haguem anat a l’alça? Jo crec que el moviment general de les co-

Colla de Castellers d’Esplugues

lles castelleres al Baix és de baixada. Si nosaltres hem pujat és sobretot per l’entrada de molta gent de Sant Just; sense gent no ho podríem haver fet. L’èxit de la Colla depèn sobretot d’això, i la Junta i la Tècnica poc hi poden fer. Com han estat aquests dos anys a la Secretaria de la Junta? Hi he estat molt de gust, i hem fet alguna cosa molt positiva dins aquest mandat, com ara les barbacoes, la caseta del pati, pintar el local, etc. També hem entrat a la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular, que és molt important. Creus que alguna cosa s’hauria d’haver fet diferent?

La Junta ha estat molt positiva, sens cap mena de dubte… Per acabar, la típica pregunta: com vas entrar a la Colla? En David Carreras, fins que no ho va aconseguir, no va callar, tot i que jo ja tenia ganes d’anar-hi perquè els castells sempre m’han agradat molt. I vaig ficar-hi també els meus fills i algú altre més encara que ja no estigui a la Colla; un dels qui hi són encara, és el Dani. Cap cosa més que vulguis afegir?? Doncs espero que tothom s’impliqui més en la Colla, i així puguem assolir castells nous. Doncs moltes gràcies, salut!

Solucions als Matatemps pàg. 34 � Z� E� V� D� I� L� N� Y� Q� W C

A� G� U� U� R� B

O M P� N D N

S� C� N� A� L� B

I� P

B� T� X� I� P� U E� T� U� D� I�

T� Q Z� B

S� F� C� S� A� N T� C� U� G� A

W� R� Z� M� X� A B� I� E� R� L� J� R

D R

Z� E� S� R

O Y� H Q A

E� P� G� Q� O� J� O� C� K� Z� T� X

I� N L� Z� D

N� U� I� L� E� F� T� N� A� S� D B

V� N� L� S� K� M R� X� L� E� W H M K� L� O A

Q� G� M� E� A� N A� C� O� R� N E� L� L� A

R� F� Z� U� V� Z� Y� F� I� E� H F� R

L� E� G� G� B

J� V

P� V C

S� X

Z� I�

E� H� C� L� E� G A� Z� P� I� T� W E� S� V R

L�

S� I�

K� I� B� P� X� A N� H� G� F� H L� O E� V

L� B� G� S� F� H C� Z� F� Q� B

N T� C

H� P� Y� E� N� B O� W� L� O� I� U S� A N

O� S� T� A� Y� E� A� H� P� I� G X

S�

P�

�

B�

O�

C�

I�

N�

S�

Z� B

D� A� Y� N�

I� O� N� �

A� N� A� G�

D� T� � O�

A� � A� R�

� I� R� E�

A� N� M� �

M� D� A� C�

E� I� R� I�

N� O� I� C�

Z� F�

Q� U� E� G� N� Y� B� L� S� U� K� U Y� U E� T� M

A� D� N� U� J� A

A�

T� N O M S�

J� U

Q B

Z�

Montblanc�� Troba�a�la�sopa�de�lletres�11�llocs�on�hem�actuat�aquesta�temporada:�

A� T� S� A� C�

I� R� U� T� A�

� O� M� I� S�

C� � I� A� T�

A� R� � V� E�

L� I� R� E� L�

I� G� I� U� L�

� U� M� � E�

X� I� E� E� R�

A� S� N� E� S�

tarrĂ¨s

Colla de Castellers d’Esplugues

Racó Bohemi

Josep Santacreu

ncetem el racó bohemi de Peus Negres (i suposo que, alhora que l’encetem, el cloem), amb «El celler», de Noah Gordon, un autor especialitzat en la producció de best sellers, és a dir, una puta merda. Aquest producte, de lectura planera i insubstancial, el preu del qual deu anar per quilo (i per això les gairebé 400 pàgines), no ha estat editat encara en anglès. Això deu ser degut a la pèssima qualitat de la cosa. ot comença a la vila penedesenca de Santa Eulàlia vers 1880. En Josep, el prota, orfe de mare, i segon i últim fill del matrimoni, entra en un escamot carlista. Una missió es torça i ha d’exiliar-se. Al Llenguadoc aprèn tècniques per millorar la vinya. Quan al cap d’uns anys torna a Catalunya, se les empesca per millorar la collita, construir un celler tot sol, fer de quart a castells de nou i ser un dels dos regidors de l’Ajuntament. Es casa amb la Marimar, fa les paus amb el seu germà, esdevé un terratinent respectat i fins i tot va a missa. És l’home que tota mare busca per la filla. entrant-me només en castells, és evident que, com tothom diu, en Gordon no en sap gens i parla d’oïdes. Si la seva rigorositat és tan feble en aquest tema, com ho deu ser en tota la resta? e castells en parla una mica al començament, perquè el pare de la Teresa (el seu amor de joventut) pujava a quarts. A ella no la deixaven pujar per ser dona. S’hi diu que els castellers honraven «Déu i Catalunya»; la definició és molt bonica. Explica erròniament l’uniforme dels castellers: al segle XIX encara no anaven uniformats. La forma de muntar-se la pinya és molt imprecisa i, en capítols posteriors, totalment errònia. Hi ha una indeterminació enorme pel que fa al tronc del castell, especialment als pisos superiors: és evident que no sap què són els dosos ni l’aixecador, i fa la impressió que tot el tronc és igual fins al darrer pis, que el corona l’enxaneta. Un cop hi ha una llenya en un assaig, i diu que la Teresa no es va fer mal «perquè Déu no va voler», la qual cosa sembla donar a entendre una sensació de perill exagerada. De les diades en diu «exhibicions públiques que els castellers tenien programades en festivals.» n torna a fer algun esment, per exemple, al capítol 27. En Francesc, fill de la Marimar, volia assajar per fer d’enxaneta (quin tòpic, cagondéu). Quan el batlle busca gent trempada que ocupi el càrrec de regidor del poble, pensa en l’Eduard, cap de colla, i en en Josep, que arran d’això entrarà als castellers. l capítol 44 l’Eduard l’acaba convencent dient-li que els castellers «et necessitem, Josep! Et necessitem!»,

cosa que em plau de sentir. S’hi torna a referir l’uniforme casteller, i es precisa que tothom duia mocador per protegirse les orelles. L’Eduard és un cap de colla que «es passava hores dibuixant els castells sobre el paper, assignant les posicions segons les habilitats i debilitats» i etc. A més, «insistia que hi hagués música a tots els assaigs». Les gralles grinyolaven. En Josep, a la seva primera prova, entra de quart a un 4de8. Sembla que els problemes venien de quints, el cas és que a la seva primera prova, una llenya, «tots a terra, cos sobre cos.» «Hi havia un munt de blaus pertot arreu» «però cap lesió greu». I en Josep pensa una cosa que molts devem haver pensat: «Quin passatemps més estrany!», tot i que «havia descobert una activitat que li agradava molt». l capítol 48 en Josep reprèn el fil del seu pensament: «No entenia per què li agradava tant allò. Es demanava què devia fer que uns homes volguessin pujar a les espatlles d’uns altres per fer una torre de carn i ossos tan alta com es pogués». Tot seguit, torna al tema de les llenyes de forma fatalista: «Inevitablement, sempre arribaven els contratemps provocats pel lapsus d’algú, una distracció d’un segon, un moviment descurat o un trontoll desesperat seguit d’una massa humana caient a terra». L’Eduard diu després que es poden evitar les caigudes i que cal «força, equilibri, coratge i sentit comú», en una traducció de l’anglès d’una traducció del lema casteller; es palesa la desconeixença total de la traductora. L’Eduard diu que quan caiguin, no s’allunyin del castell per poder caure al folre o la pinya (quines coses...). L’Eduard diu que els Castellers de Sitges els repten a un concurs casteller, i que «faran el millor castell de vuit pisos». En Francesc, sense cap experiència prèvia, puja fins quarts-quints d’una prova de vuit. l capítol 52 descriu la diada o concurs casteller. Sitges descarrega un 3de8 de postal, i Santa Eulàlia un 3de9f amb algun problema als pisos superiors a la descarregada. Per això, els jutges certifiquen l’empat, i es queden tan amples. En Josep, a quarts del tres (és curiós també que sigui quart tant a castells de vuit com de nou), es dedica a observar els espectadors: dues monges, un nen escabellat, un home amb pa sota el braç... en fi. Per cert, aquest 3de9f té setens. l llibre acaba amb una al·legoria a l’home treballador i els castells, fent propaganda del self-made man i el liberalisme nord-americà. En general, certifico que aquest llibre és molt dolent, que la documentació falla (tot i que va consultar una noia de Minyons de Terrassa), que la novel·la no atrapa en cap moment, que és molt predictible, que la societat catalana del XIX hi surt desdibuixada i que segurament el millor que podem fer és fer-ne foc per Sant Joan.

A E

Peus Negres, temporada 2007

Matatemps Josep i Anna

MOTS ENCREUATS �

1� 2� 3� 4� 5� 6� 7� 8� 9� 10

1�

�

2�

�

3�

�

4�

�

5�

�

6�

�

7�

�

8�

�

9�

�

10� �

�

solucions: pàg.31

�

� HORITZONTALS.�1.�Bojos�que�s’enfilen�uns�damunt�els�altres�i�es�fan� pinya�mútuament.�2.�Hi�afegíeu�més�llenya.�Dues�pintes�idèntiques.�3.� Faci�sumes.�Dos�versos,�copulen.�4.�El�company�del�llamp.�Emetis� rialles.�5.�Uf,�quin�mal!�Barreja�de�vi�i�coca�cola,�abreujat.�Rei�de�Pèrsia.� 6.�Lletra�nitrogenada.�Premi�Nobel�amb�nom�sàdic,�visceral�i�sangonós.� Cimera�Intercastellera.�7.�Un�any�que�comença�al�desembre�i�acaba�al� gener.�Allí�on�deseu�les�camises�i�els�pantalons�blancs.�8.�Adverbi�de� lloc,�escrit�abans�d’en�Fabra.�Gall�dindi,�indiot,�sense�les�potes.�9.� Jornada�castellera.�S’estimen�al�final�de�la�pregària.�10.�Un�tros� d’aspirina.�Trossos,�miques,�d’aspirina�o�del�que�sigui.� VERTICALS.�1.�El�dia�de�les�castanyes.�2.�Pari,�detingui.�Els�de�la� Torre.�3.�Nom�d’un�apòstol.�Algú�que�comença�a�ser�ganàpia.�4.�Amic� inseparable�de�Chi.�Cobalt.�Oclusives�labiodentals�sorda�i�sonora.�5.� Torna�al�revés.�Estranya.�El�principi�de�l’abecedari.�6.�Que�si�cau�no� cau,�a�punt�de�fer�llenya.�Ens�deixa�amb�la�boca�ben�oberta.�7.� Company�d’aventures�d’en�Súper�Mario.�Museu�d’Art�a�Montjuïc.�8.� Europa.�Diu�la�vaca�a�Múrcia.�Element�químic�de�les�piles� recarregables.�9.�Completarien�el�castell�amb�èxit.�10.�Són�bones�quan,� com�a�la�definició�anterior,�el�castell�va�de�puta�mare.�

�

LES NOU DIFERÈNCIES

SOPA DE LLETRES Troba�a�la�sopa�de�lletres�11�llocs�on�hem�actuat�aquesta�temporada:�

Rubí,�Figueres,�Poble�Sec,�Esplugues,�Legazpi,�Cornellà,�Vall� Hebron,�Sant�Feliu,�Sant�Cugat,�Montblanc�i�Sagrada�Família� O� S� T� A� Y� E� A� H� P� I� G X

Z� B

Q B

Z�

H� P� Y� E� N� B O� W� L� O� I� U S� A N

J� U

L� B� G� S� F� H C� Z� F� Q� B

N T� C

K� I� B� P� X� A N� H� G� F� H L� O E� V

S� I�

E� H� C� L� E� G A� Z� P� I� T� W E� S� V R A� D� N� U� J� A

L� E� G� G� B

J� V

S� X

A L�

Z� I�

Q� U� E� G� N� Y� B� L� S� U� K� U Y� U E� T� M R� F� Z� U� V� Z� Y� F� I� E� H F� R

P� V C

Q� G� M� E� A� N A� C� O� R� N E� L� L� A

Z� F�

V� N� L� S� K� M R� X� L� E� W H M K� L� O A N� U� I� L� E� F� T� N� A� S� D B

I� N L� Z� D

E� P� G� Q� O� J� O� C� K� Z� T� X

O Y� H Q A

W� R� Z� M� X� A B� I� E� R� L� J� R

Z� E� S� R

S� F� C� S� A� N T� C� U� G� A

T� Q Z� B

B� T� X� I� P� U E� T� U� D� I�

I� P

A� G� U� U� R� B

S� C� N� A� L� B

Z� E� V� D� I� L� N� Y� Q� W C

�

D R

T� N O M S�

O M P� N D N

Colla de Castellers dâ&#x20AC;&#x2122;Esplugues

Cargolins

foto de grup el dia de santa magdalena

Castellers d’Esplugues

www.cargolins.org

Cinquantè Quatre de Set, descarregat a Figueres el 4/11/2007