Qualsevulga de les nostres lletres estiuenques és tan densa, tan suggeridora, tan pletòrica de contingut, que, ara mateix, pensava que per a comentar complidament aquestes admirables composicions literaries que ens bescanviem, caldría anar augmentant progressivament llur gruix, fins el punt de veure-ns obligats, en un breu termini, a lliurar-nos mútuament veritables volums de lletra manuscrita, que, després, convenient relligats, podríen fer el seu goig en un lloc d’honor de les nostres biblioteques. Quantes i que belles coses podríen aprendre-hi els nostres fills i fins els nostres nets! Eduard a Manuel, 26 de juliol del 1931
-1-