Abril 2014 by Ceip Trullàs

La veu del Trullàs REVISTA TRIMESTRAL DE L’ESCOLA

BENIFAIÓ • SEGON TRIMESTRE CURS 2013/14

Sumari 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17.

El carnestoltes. Visita al museu de belles arts. Jocs de taula i matemàtiques. Els arbres del trullàs. Plantes aromàtiques. Jornades matemàtiques. Danses valencianes. Música. English corner. El rei de Carnestoltes. Tradicions de pasqua. Manualitat de pasqua. Xiquets que es xuplen el dit. Ampa trullàs. Entrevista a Jose Ramón Moreno. Formatges valencians. Les tauletes digitals.

Edició: CEIP TRULLÀS Coordinació: Comissió La Veu Del Trullàs. Col·laboracions: Alumnat i Professorat Correcció ortogràfica: Joaquim Juan-Mompó Maquetació: Imag Impressions.

Els Carnestoltes

El carnestoltes comprén els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma (originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma). Fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs. En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils, especialment en èpoques de crisi (guerres, epidèmies, sequeres). Al segle XVIII s’estengueren també entre les classes populars. Al Regne de València era general la celebració de balls de disfresses; a la capital, València, desfilava una cavalcada pel passeig de l’Albereda, i les classes benestants assistien als balls del Casino de l’Agricultura. Al principi del segle XX el Cercle de Belles Arts intentà revifar les festes amb concursos (carnaval artístic). A Alacant es celebraven balls a l’Esplanada i al passeig Llarg o Rambla, al Casino i al Teatre Principal. El carnestoltes es caracteritzava, també, a tot arreu, per un consum exagerat de carn, especialment de porc (embotits, etc.), motivat per la proximitat de la prohibició quaresmal. Durant el franquisme el carnestoltes es prohibí oficialment i la seua celebració restà limitada a l’àmbit privat. El carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedix la quaresma. Per situar el carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és diumenge de rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies arrere i tenim el dimecres de cendra, el primer dia de quaresma i últim de carnaval. Així doncs, dimecres de cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març.

En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Actualment el carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. Eixe temps de llibertat extrema previ a la quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del carnaval. Per això, durant el carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitarlo per fer tot allò que després no es podrà fer. Dos personatges han representat històricament la lluita entre el significat del carnaval i el de la quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gros, fartó, bevedor i desficaciat. Per l’altre, la seua enemiga, la vella Quaresma, una anciana de set cames –una per cada setmana que falta fins a la Setmana Santa– que dejuna i no menja carn (però sí peix).

Visita al museu de les belles arts

ALUMNES DE 1er

Durant aquest trimestre l’alumnat de primer hem fet una excursió molt interessant. Hem anat a València per visitar el Museu de Belles Arts “Sant Pius V”. Allí hem aprés com és un museu i els diferents tipus de quadres que hi podem trobar: retrat, paisatge, bodegó... A més, ens vam disfressar i vam representar un quadre. Ens ho passàrem d’allò més bé. Després ens n’anàrem a dinar al “Gulliver” i ens vam tirar per tots els tobogans.

VA SER UN DIA GENIAL!

Jocs de taula i matematiques

ALUMNES DE 5é

Els alumnes de segon de primària hem reforçat els continguts de l’àrea de Matemàtiques amb jocs de taula com ara cartes, parxis o dòmino. El joc de la pesca En aquest joc hem fet grups de quatre companys i hem practicat el nom dels nombres, els conceptes de dreta i esquerra, classificació i emparellament de nombres. Cada jugador tenia com a objectiu aconseguir el major nombre de parelles possible. Juguem-hi: Cada jugador tenia sis cartes i si en té d’aparellades (un mateix valor numèric) les descartava. El jugador situat a la dreta del que ha repartit comença demanant una carta al que està a la seua dreta, amb la intenció de formar una parella amb alguna de les que té a la mà. Si ho aconsegueix, deixa la parella al seu costat i demana una altra carta. Si no ha fet parella amb la primera el company que li ha donat carta li dirà: “Ves-te’n a pescar” i agafarà una carta del muntó que hi ha al centre per veure si forma noves parelles. Si no té sort dirà al seu company de la dreta: “No hi he pescat, prova tu” i li passarà el torn. Així aniran seguint els diferents jugadors fins que algun del components es quede sense cartes per haver fet amb totes les que tenia parelles del mateix valor. El parxis matemàtic Amb aquest joc, variant del conegut parxis es treballa les seriacions, el doble, la meitat, la suma i resta de dos nombres, el càlcul mental, parell i imparell... En cada tauler jugaran quatre alumnes amb dues fitxes cadascún i les normes són: - Comença el jugador que en llançar junts dos daus obté més puntuació. - El primer jugador llança el dau i si obté un valor parell comptarà la meitat del valor del dau, si el valor del dau és imparell contarà aquest valor menys una unitat. - Si el jugador obté el valor sis, tornarà a tirar el dau fins un màxim de tres vegades seguides. - La segona fitxa sols la podran posar en joc quan entren la primera. Ara els daus tenen valors diferents. Si és un nombre parell li sumaran dues unitats i si és imparell el multiplicaran per dos. L’objectiu és portar les dues fitxes fins al centre del tauler del seu color.

Els Arbres del Trullàs Aquest curs el col·legi ha iniciat el projecte de l’hort escolar i tots els alumnes hem realitzat alguna tasca com trasplantar plantes aromàtiques . És per això que els alumnes i les alumnes de quart ens hem plantejat que algú degué plantar els arbres que adornen el nostre pati i aleshores ens hem posat a investigar. Tots baixàrem amb les llibretes i en companyia de Natxo anàrem anotant els noms dels arbres que tenim i algunes curiositats sobre aquestos. L’entrada dels centre està plena de lledoners, un arbre autòcton caducifoli que pot arribar a fer 25 m d’alçada. I també trobem xiprers i una palmera datilera. A la zona dels banc hi ha llorers i ficus. Si continuem cap al pati de futbet ens trobem amb la palmera washingtona que ja està ací trenta anys plantada i quasi toca el cel. Rodejant les pistes tenim pins pinyoners, fals pebre i un ginjoler que no fa gínjols. Al pati d’infantil tenim un fals plataner, un roure i a la part del darrere, on estarà l’hort escolar, hi ha un gran eucaliptus i una garrofera. Continuant per davant dels banys del pati i del menjador hi ha jacarandes i moreres. Enfront de la porta d’accés hi ha una olivera i al costat acompanyantla està el seu amic el nouer, que quan arriba la tardor ens dóna el seu fruit. Natxo ens va explicar que a l’hora d’escollir arbres en triaren alguns de fulla caduca com les moreres o els lledoners ja que així a l’hivern deixen passar la llum del sol i la seua escalfor mentre que a l’estiu ens donen ombra i frescor. Ens agraden els nostres arbres i sobretot tindre’n cura i respectar la natura!!!

Plantes Aromàtiques Durant el mes de febrer els alumnes d’infantil i primària han estat plantant herbes aromàtiques als diferents tests que tenim a l’escola. Ací teniu un recull d’informació sobre aquestes plantes: Romer: El romer o romaní (rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romer és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit. El romer posseeix en les fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan se n’esmicolen les fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània. La seua distribució geogràfica genèrica és abundant, la trobem a tot el sud d’Europa, a l’oest d’Àsia i al nord d’Àfrica. El romer o romaní planta s’utilitza tot sovint a la cuina tradicional mediterrània, condimentant una gran varietat d’aliments. La seua fragància, però, és forta i intensa. Cal, doncs, dosificar-ne bé la quantitat i emprarlo amb moderació, evitant així que el seu sabor siga dominant en el plat en qüestió. Les fulles del romer, tant fresques com seques, són emprades com a espècia per a aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de corder, car li dóna un gust especial. També serveix per a condimentar sopes, preparacions a base de verdures i salses per acompanyar la pasta. Una branqueta de romer fresc aromatitza olis i vinagres, donant un toc diferent i agradable que combina bé amb alguns plats i amanides. També hi ha cremes amb aroma de romer que serveixen com a acompanyants dels plats principals o postres. A causa dels seus efectes antioxidants, el romer és utilitzat en la indústria dels embotits.

Plantes Aromàtiques Espígol: Lavandula angustifolia. Família: labiades. Origen: zona mediterrània. Descripció: Planta semiarbustiva i molt aromàtica que té tiges endurides a la base i tiges verdes quadrangulars superiors i que arriba als 50-80 cm d’alçada. Les fulles són oposades, estretes, acabades en punta i finament peludes. Floració: floreix durant els mesos de juliol-agost. Les flors són petites, de color blau lilós amb la corol·la bilabiada. El llavi superior està dividit en dos lòbuls i l’inferior en tres lòbuls. Estan agrupades en una mena d’espigues florals que naixen als extrems de les tiges. Fruit: el fruit està format per quatre parts que contenen una llavor cadascuna. Reproducció: es reprodueix per llavors. Hàbitat: viu en zones assolellades de la terra baixa i de la muntanya mitjana. Altres informacions: des de molt antic és utilitzat per les seues propietats medicinals i per a la fabricació de perfums. També tradicionalment se’n feien petites bossetes que es guardaven als calaixos i als armaris per a aromatitzar la roba.

Al nostre país hi ha altres espècies autòctones d’espígols diferents que són: - El barballó (lavandula latifolia). - L’espígol dentat (lavandula dentata). - El tomaní o caps d’ase (lavandula stoechas).

Mercedes, Mari Carmen, Angelina i Isidora 3rA

Plantes Aromàtiques EL TOMELLO, TIMÓ O FARIGOLA Una de les plantes aromàtiques que hem plantat en l’escola per a l’activitat de l’hort escolar és el tomello, timó o farigola. És una planta que ens ha semblat molt interessant per diversos motius: Es troba en formacions vegetals de tipus matollars, timonedes de les contrades mediterrànies. Creix espontàniament al centre d’Europa, als Països Balcànics i del Caucas; la planta es cultiva a l’Europa Central i Meridional, l’Àfrica Oriental, l’Índia, Turquia, Israel, el Marroc, i a l’Amèrica del Nord. Els principals països productors són Espanya, el Marroc, França, Bulgària i Hongria. Els antics egipcis utilitzaven el tomello barrejat amb altres ingredients per embalsemar els morts. A l’antiga Grècia l’utilitzaven com a perfum durant els banys i el cremaven com a encens als seus temples; creien que era una font de valor, és per això que també el cremaven davant l’altar del seus déus. Els romans l’utilitzaven per a purificar els espais i per a donar un sabor aromàtic al formatge i als licors. En l’edat mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar el son i protegir-se de malsons i les dames brodaven la figura de la farigola en les vestidures dels cavallers i guerrers, ja que es considerava que donava valor a qui la portava; també s’utilitzava com a encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a l’altra vida. Propietats medicinals S’utilitza per al tractament de la tos, la bronquitis, el refredat comú, l’asma, la laringitis, la gastritis etc. ,així com antibacterià i antisèptic, diürètic etc. Ús A la cuina s’usa com a espècie. És un ingredient bàsic en la cuina nostra i també en la francesa, grega, italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria i turca. També és molt utilitzada en la cuina àrab i caribenya.

Jornades Matemàtiques Des de fa alguns anys al col·legi “Trullàs” celebrem l’Olimpíada Matemàtica Memorial José Ramón Soldado en record del mestre que va posar aquesta activitat en funcionament. Enguany continuarà celebrant-se, però, a més a més, i com que en aquest col·legi tenim alumnes brillants en matemàtiques, no hem volgut quedar-nos ací.

També la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-khwarizmi” convoca la XXV Olimpíada Matemàtica, en les distintes fases comarcal i provincial per a primària. El 12 d’abril estarem, a Catarroja, fent les proves i el 10 de maig, potser, estarem a Sueca. També vos en donem l’enllaç.

http://www.semcv.org/fasevalencia/olimpiadaA València es celebren anualment dos esdeveniments 20146/642-fc2014 matemàtics de gran prestigi i que convoquen multitud de col·legis, la majoria privats, ja que el resultat En primer lloc, a principi de curs, férem una selecció de d’aquesta prova l’utilitzen per a donar fama al centre. l’alumnat que demostrava una major lògica matemàtica. En primer lloc convoca el Col·legi “Guadalaviar”, la 23a Eren alumnes de 5é i 6é, i amb les lògiques limitacions Jornada Matemàtica de València, es tracta d’una prova imposades per les organitzacions, ja que només podem a nivell estatal, ve gent de tota Espanya, hi ha una presentar cinc alumnes a l’olimpíada i al col·legi primera fase, 8 de març, a la Universitat Politècnica de “Guadalaviar”, que va per cursos, hi podem presentar València i els classificats fan una segona fase, 5 d’abril, els huit seleccionats. al propi col·legi, d’ací ixen els premiats. Allí estarà el Hem estat tot el curs treballant exercicis matemàtics “Trullàs” el 8 de març. que serveixen d’entrenament i ara volem representar el Vos adjuntem un enllaç on s’amplia la informació “Trullàs”, esperem estar a l’altura de les circumstàncies perquè vegeu que el nostre col·legi està a la mateixa i demostrar que podem anar a qualsevol lloc i quedar en altura que qualsevol centre. una bona posició. http://colegioguadalaviar.es/guadalaviar-eventos/ jornada-matematica/#anclaJM

Danses Valencianes

Dins del programa d’innovació contra el fracàs escolar a través de la música, en l’àrea d’Educació Física hem treballat les danses valencianes. La dansa és reconeguda com una forma d’expressió i moviment que conté elements de ritme i una acció corporal indispensables en el procés formatiu de l’àrea, a més de treballar continguts propis del nostre patrimoni cultural.

Nosaltres vam poder gaudir de la presència d’Isabel Cholvi, mestra de dansa que ens va ensenyar diferents danses com ara pastorets per als menuts, el pas pla i la jota per als majors.

Musica Aquest trimestre, a classe de música, hem fet coses molt diverses. Els alumnes de 1r Cicle hem aprés a fer una BATUCADA, amb les seues preguntes i respostes, i hem dedicat tot el mes de febrer a preparar-la. Ja vareu veure el resultat el dia de Carnestoltes! Sí, sí! Erem els pintors músics! Uns artistes! Els alumnes de 4t hem començat amb la FLAUTA. Hem aprés la nota si i la nota la, i moltes coses sobre com s’ha de tocar. Vos agradaria saber com es fa? Mireu, mireu!

Musica Els alumnes de 5é hem treballat d’una manera especial el dia de la PAU i hem dut cançons molt boniques de diferents grups i cantants que ens expliquen per què és tan important. Aci vos deixe una xicoteta mostra: - La mundialment coneguda “Give peace a chance” de John Lennon: https://www.youtube.com/watch?v=GJWLH - “Los niños queremos la paz” del grup infantil 3 + 2: https://www.youtube.com/watch?v=GJWLH - Un company ens ha dut una cançó en valencià molt xula, que també es pot interpretar com un cant a la llibertat. VOS ANIMEM A QUE ESCOLTEU MÚSICA EN LA NOSTRA LLENGUA PERQUÈ ÉS TOT UN MÓN! “Rosa de paper” de Miquel Gil: https://www.youtube.com/watch?v=GJWLH Ah! I sabeu què? En 6é hem descobert estils de música que no coneixiem, a més d’altres que sí, i també els seus cantants

English corner DAY OF PEACE In February we celebrated the day of peace. We did different games for the pre-primary and primary students. The pupils of 6th year helped the teachers with the organization. By Paloma Martí and Nerea Magraner

CARNIVAL On 28th February we did an activity of Carnival. The girls wore an apron and the boys a vest. We were disguised as dressmakers and tailors. We did origami scissors, a tape measure and a pin cushion. We walked in the street and around the park. By Eva Clérigues, Lydia Zhu Belda and Ferran Albert

FALLES As every year, on the 14th March, before Fallas Festival, the pupils of 6th year celebrated the “globotà”. We blew up air balloons as the typical “mascletà”. The balloons were black, pink, blue, red,.. They were very beautiful, and it was very fun. By Carme Marí

IN THE THEATRE We went to the theatre on the 10th March and we watched “Doctor Livingstone, I suppose”. The characters were: Doctor Livingstone, the guide of the museum, the assistant of the guide, Suani, the Shaman and Great Baba. We liked it a lot. By Eva Clérigues, Lydia Zhu Belda and Ferran Albert

FOLK DANCES AT SCHOOL On Friday 14th March we did a typical dance of our region. The students of Trullàs danced different music in the playground. The groups of 1st, 2nd and 3rd of Primary danced typical dances of L’Alcùdia and Algemesí. Later, the goups of 4th, 5th and 6th of Primary danced a “fandango” and a “dansà”. It was a great time!!!! By Juan Carlos Serrano and Sergi Gómez

El rei de Carnestoltes Les mestres de pedagogia terapèutica i logopèdia hem treballat un nou projecte artístic: El rei de Carnestoltes. Continuant amb la mateixa metodologia plantejada en la primera avaluació (reciclar tota mena de materials per a modificar una obra d’art). L’alumnat desenvolupa la capacitat creadora, eina essencial per a poder afrontar la vida amb desimboltura. Tasques conjuntes realitzades per a construir el mural: •Conéixer el pintor: Joan Miró. •Decidir l’obra d’art que anàvem a desenvolupar: El disc roig perseguint l’alosa. •Dibuixar el personatge principal amb llapis. •Pintar amb retoladors, ceres dures i blanetes, aquarel·les, pintura de dits. •Retallar diverses teles i apegar-les a la camisa. •Fer boletes i esquinçar papers de seda, diaris i revistes. •Apegar plomes i fulles verdes. La intenció final és apegar les consignes de carnestoltes a les mans del protagonista.

Objectius de l’activitat:

•Motivar la creació artística, utilitzant l’observació concreta de les diver ses línies que formen un dibuix. •Comprendre que la plasmació exagerada de la realitat exigeix una mane ra diferent de mirar la vida. •Provocar l’atreviment al canvi que és el principi del talent. •Apreciar l’estètica d’un pintor singular.

Virgínia, Judith i Gloria

Tradicions de pasqua Abans que nasquera Jesús es celebrava l’arribada de la primavera regalant ous. Com que la Pasqua se celebra prop de l’arribada de la primavera, s’ha mantingut el costum de regalar ous en esta festa. Amb el pas del temps els ous de debò s’han canviat per ous de xocolate

Saps d’on ve el costum de pintar-los? Com abans no hi havia neveres, els ous que no es menjaven frescos, es coïen per a poder conservarlos i es pintaven per a reconéixer-los. A poc a poc es van anar decorant amb formes més boniques i originals. En alguns països europeus, els ous es decoren el dijous sant i es trenquen el diumenge de Pasqua. La pela representa el sepulcre en el qual Jesús va estar i, és per això, que l’ou es trenca el diumenge de Pasqua. Jesús va ressuscitar i ja no es troba al sepulcre.

Són dolços típics per a celebrar la Pasqua. S’assemblen molt al “roscón” de reis. Les famílies les prenen per a postres juntament amb els ous de Pasqua.

Tradicions de pasqua Les mones de Pasqua tenen com a origen la tradicional rosca de Pasqua. En alguns llocs s’han convertit en boniques construccions de xocolate i és tradició que el padrí regale una mona al seu fillol el diumenge de Pasqua.

Saps quin és l’origen del conill de Pasqua? Té l’origen a Alemanya. Es diu que el conill anuncia als xiquets la resurrecció de Jesús i els regala ous decorats. Els xiquets l’esperen amb gran alegria i preparen caus en llocs allunyats i amagats dels jardins, perquè el conill els deixe els ous decorats .

DESPRÉS DE L’HIVERN, FLORIX LA NATURALESA DE NOU. LA RESURRECCIÓ DE JESÚS ÉS UN ESCLAT DE VIDA. Mestra de Religió Sefa Ortiz

Manualitat de Pasqua CONILLET DE PASQUA Amb aquesta simpàtica manualitat podem elaborar una bossa amb forma de conillet molt divertit per a aquests dies de Pasqua. Dins, podem guardar les nostres xocolatines i llepolies. Es molt fàcil i divertida de realitzar, sols s’ha de retallar, doblegar i apegar per les línies indicades i a gaudir dels dies de Pasqua!

Neus Santonja (Mestra en pràctiques - 2n B)

Xuiquets que es xuplen el dit Xuplar-se el dit, igual que succionar un xupló, és un hàbit dels bebés com a mètode d’autosatisfacció, per a véncer l’avorriment o endormiscar-se. Encara que es considera un acte natural i reflex del xiquet o xiqueta en els seus primers anys de vida, comporta el risc d’infecció pel fet de xuplar un element que està en contacte permanent amb agents contaminants. Alguns estudis apunten que el 12,5% dels menors d’entre tres i cinc anys encara es xuplen el dit. Aquest hàbit perllongat pot ocasionar mal alineament de les dents, problemes fonètics i de pronunciació, alteracions en els dits i fins i tot trastorns emocionals. Al contrari que el xupló, que es pot retirar sense més, el dit no pot “desaparéixer”. L’eradicació d’aquest hàbit, per tant, requereix una intervenció més activa i ferma per part dels progenitors. És aconsellable intervindre a partir dels tres o quatre anys. PASSOS PERQUÈ EL XIQUET DEIXE DE XUPLAR-SE EL DIT 1. Identificar les causes La primera pregunta que han de fer-se els pares és per què es xupla el dit el xiquet i quina circumstància és la que ho provoca en la majoria dels casos. Les situacions més habituals són: • Per a adormir-se quan el xiquet o xiqueta està cansat o cansada. En aquest cas, és aconsellable donar-li un altre objecte o estímul que el reconforte a l’hora de dormir, com un peluix o el seu nino favorit. • Per a tranquil·litzar-se en moments d’ansietat o nerviosisme. Els pares han de buscar vies alternatives per a calmar el seu fill en aquestes circumstàncies: una abraçada o carícia, xarrar i atendre les seues pors... • Com un acte reflex del xiquet davant l’avorriment. És aconsellable proporcionar-li distraccions que impliquen l’ús de les mans. 2. Modificar la conducta Quan el xiquet/a ja és capaç de comprendre el que se li diu, els pares poden acudir a l’odontopediatra perquè explique a xiquets i adults els efectes nocius i els anime a abandonar eixe hàbit. Aquesta informació sol ser prou per a la gran majoria dels xiquets. És necessari el suport dels pares. No s’ha de ridiculitzar o castigar mai el xiquet quan es xuple el dit; la cosa més afectiva és el reforç positiu, és a dir, premiar i elogiar el menor quan actue de forma adequada. 3. Pràctiques útils Es tracta de pràctiques que recorden al xiquet que posar-se el dit a la boca no és bo per a ell: • Posar una tireta o un tros d’esparadrap en el dit polze. • Banyar el dit amb vinagre o suc de llima. • Untar l’ungla amb esmalt amarg. Aquesta substància innòcua ha d’adquirir- se en farmàcies i es recomana no administrar-la a menors de 30 mesos. • Cobrir la mà amb una manyopla durant la nit, i durant el dia tapar el polze amb part d’un guant. 4. Ortodòncia Si amb les anteriors alternatives l’hàbit persisteix amb massa freqüència i intensitat, l’ortodoncista pot col·locar-li un dispositiu especial en la boca que l’ajudarà (no trieu aquesta opció abans dels cinc o sis anys).

Ampa Trullàs Els informem d’algunes ocupacions a què es dedica la junta de l´AMPA en benefici de tots els associats. PARTICIPACIÓ EN EL CONSELL ESCOLAR DEL CENTRE: el consell escolar és la màxima autoritat del centre i alhora un organisme de participació democràtica en la gestió i presa de decisions. PARTICIPACIÓ EN EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL: l’objectiu del consell escolar municipal és ser un organisme participatiu de la comunitat educativa d’una localitat. PARTICIPACIÓ EN LA CONVIVÈNCIA ANUAL ORGANITZADA A LA GRANJA ESCOLA “LA LOMA” per a l’alumnat. PARTICIPACIÓ EN LA TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ DE LA RIBERA: el CEIP “Trullàs” va ser la primera escola a incloure el valencià com a llengua vehicular, i va ser també, on començaren les trobades. Enguany, com des del principi, participem amb tallers d’activitats, entaulats… Vos hi esperem!!

PARTICIPACIÓ EN JORNADES CULTURALS I FESTIVES DEL CENTRE: •Falles: l´AMPA organitza la xocolatada i les bufes per a tot l’alumnat.

•Jornades culturals: durant el mes de maig, el centre organitza diverses activitats culturals. L´AMPA hi col·labora amb un obsequi per als participants i organitza el sopar intercultural, en què tota la comunitat educativa està convidada a aportar els plats que gustosament compartim. •Fi de curs: quan arriba el mes de juny, organitza el sopar de fi de curs.

Entrevista a Jose Ramon Moreno JORNADES MATEMÀTIQUES L’alumnat de cinqué ha realitzat una entrevista molt interessant al mestre que va organitzar les primeres jornades matemàtiques a l’escola “Trullàs”. L’entrevista va transcórrer en un clima de cordialitat; inclús José R. va jugar amb els alumnes de cinqué i els va realitzar alguns trucs de màgia amb matemàtiques. Les preguntes varen nàixer plenes d’inquietud, molt motivades per la primera explicació del mestre. ENTREVISTA AL PROFESSOR: JOSÉ RAMON MORENO 1. Quants anys fa què existeixen les jornades matemàtiques? La pròxima jornada del 2014 serà la 17a. 2. Per què pensares en una activitat així? Vaig pensar que seria una activitat intel·lectual molt interessant i positiva per a treballar amb els nostres alumnes. L’interés dels professionals va ser motivar els alumnes amb la intenció de fer-los gaudir de les matemàtiques. Saber enfrontar-se als reptes de la lògica, al raonament, a la mecànica del càlcul sense tindre por. 3. Qui va decidir les proves? Després d’avaluar tots els materials recopilats per la comissió de matemàtiques d’aquell curs, vaig estructurar la prova i li vaig donar forma. 4. Qui patrocina les jornades matemàtiques ? El CEIP “Trullàs” i l’AMPA. 5. Per què duen el teu nom? Va ser un agraïment dels meus companys quan em vaig jubilar. Així doncs, es va decidir que les jornades matemàtiques portaren el meu nom. 6. Als xiquets no els fa por el fracàs? Cal dir que el sistema de puntuació no depén al 100 % de saber matemàtiques ; hi ha altres factors com saber, sort i tranquil·litat. L’alumnat ha de saber enfrontar-se a estes tasques i això es deu treballar a classe. 7. A quins alumnes van dirigides? Van dirigides als alumnes del 3r cicle. 8.Quin es el premi que reben els alumnes? Es dóna un diploma a tots els participants; també els finalistes reben un detall a càrrec de l’AMPA i a més, els tres guanyadors, tant de 5é com de 6é, tenen un premi econòmic que s’entrega durant el sopar de final de curs.

Formatges Valencians FORASTERS VINDRAN….

No fa molts dies vaig estar en un poble on cada any fan una jornada al carrer i van tots els habitants vestits d’època, maten el porc, fan dolços típics, trauen al carrer aparells antics del camp… Cada any és diferent! També fan tallers per als menuts, i veient un taller on els xiquets feien formatge de cassoleta, se’m va ocórrer que els formatges valencians els tenim com un poquet, no sé si dir abandonats o deixats de costat. Ací vos presente les varietats que s’elaboren a la nostra comunitat! Segur que n’hi ha alguna més, però aquestes són les més conegudes. En el següent article en parlarem una miqueta més, en veurem les formes i qualitats i les coneixerem més. Atrevix-te a tastar-les!

Quallada

Formatge Blanquet

Formatge curat d’ovella

Formatge de cassoleta

Formatge de la Nucia

Formatge de mocador

Formatge tronxó

Brullo

Formatges Valencians - Quallada: Aquesta varietat és molt particular, natural del Maestrat. S’elabora utilitzant flor de cardo per quallar-la, el que fa que siga més cremosa.

- Blanquet: També conegut con “de cabra d’Alacant”. El mètode d’elaboració es premsat amb dues fustes i espart, encara que per exigències sanitàries ha canviat el motle.

- Curat d’ovella: No és un formatge autòcton valencià, però ara s’elabora amb llet d’ovella GUIRRA que sí que és autòctona i té un alt contingut en grassa i proteïna. (Les ovelles de la GRANJA LA PEIRA són de la raça GUIRRA).

-Cassoleta: Aquesta varietat rep aquest nom pel recipient on es fa: una mena de cassoleta. S’utilitza llet de vaca, cabra o ovella i potser que siga el més típic valencià. Antigament es conservava en salmorra per transportar-lo.

- Nucia-Pastel: La seua peculiar forma va sorgir quan un formatger utilitzà una ouera metàl·lica per a donar-li forma. S’elabora amb llet de cabra i vaca, té una textura fina i un intens aroma a llet.

- Servilleta: S’anomena així perquè el seu motle és una servilleta. D’ahí també la seua forma. Es produeix amb llet d’ovella i cabra, principalment a les comarques de La Costera i Alt Vinalopó, pot ser fresc o curat i en els dos casos resulta suau i agradable al paladar.

- Tronchon: Pot ser que siga el més antic. Cervantes al seu llibre “El Quixot” ja nomenava aquest històric formatge fet amb llet d’ovella i cabra que s’elabora al Maestrat. El trobem fresc, tendre o curat, és un poc cremós i molt aromàtic.

- “Requeson”: Els seus noms són diversos ja que s’estén al llarg de la nostra comunitat: Brull, Brullo, Brossat, Mató… Té una agradable textura i és molt suau, el podem acompanyar de mel, sucre, confitura, canella i elaborar postres ben deliciosos si posem la imaginació en marxa.

Les tauletes digitals Les tauletes digitals un recurs per a l’educació Els més menuts creixen immersos en la tecnologia. Sovint els pares estan preocupats perquè la pantalla els captiva i els absorbeix, però els recursos digitals poden ser molt útils per a contribuir a millorar l’aprenentatge. El centre de l’educació continua sent l’escola, però la xarxa és cada vegada més una via important per a completar l’ensenyament a casa. La gran quantitat d’informació a la qual es pot accedir i la forma atractiva en què es presenta (so, animació, recursos visuals...) fan que siga una opció que no s’ha d’ignorar. Els recursos digitals s’adapten a diferents alumnes i situacions amb diferents nivells de dificultat i eliminen barreres d’espai i temps; permeten aprendre a qualsevol hora i en qualsevol lloc.

A partir de quina edat es recomana començar a utilitzar aquests recursos? L’expert en educació i professor de Tecnologia Educativa Miquel-Àngel Prats aconsella començar a utilitzar els recursos interactius per a l’aprenentatge a partir dels cinc anys. Les editorials cada vegada ofereixen més recursos digitals per a tots els nivells educatius.

Quin paper juguen els pares en aquest procés? Probablement els teus fills saben connectar-se a Internet, descarregar aplicacions, instal·lar programes... però els experts coincideixen que els falta criteri per a buscar i seleccionar la informació que troben. Precisament perquè la quantitat d’informació de la xarxa és extraordinària és necessària la intervenció dels pares, com a acompanyants del procés, i per a orientar-los i aconsellar-los: •Planificar l’aprenentatge i determinar-ne els objectius. Què necessita l’estudiant: millorar la lectura digital, reforçar les matemàtiques, repassar l’abecedari, practicar l’anglés... •Coordinar-se amb l’escola per no repetir els continguts i per tractar-los des de perspectives complementàries. •Assegurar-se la qualitat de les fonts dels recursos. Les garanties que la informació que proporciona siga veraç seran més grans si hi ha darrere una institució acadèmica reconeguda, o alguna organització o empresa educativa que actualitze els continguts. •A més existeixen algunes webs com Tiching.com o Educacontic.es que ajuden a seleccionar entre milers de recursos. •Limitar el temps que passen davant de la pantalla. Els alumnes estan més motivats quan treballen amb recursos digitals, però en ocasions presten més atenció al dispositiu en si que al contingut; per això és molt important ensenyar als fills que eixos recursos no són només un objecte per a jugar i divertir-se. Internet i els seus recursos educatius són una part fonamental de l’aprenentatge actual, però és important recordar que les aplicacions digitals no són un substitutiu de l’aprenentatge a l’escola, sinó que han de ser un complement per a reforçar el que s’ha aprés o ampliar el coneixement. José Vicente Girbés - Coordinador TIC