D’on venim

La plaga de llagostes de 1687 i la revolta dels barretines

isAbel boj Doctora en Història Dtra. Schola Didàctica Activa

Vivim una pandèmia mundial que sacseja el nostre dia a dia des de fa sis mesos. És una situació que ningú no esperava i que ha deixat tothom fora de joc. Ens sabem protagonistes de temps de canvis, però estem tan aclaparats per les circumstàncies que quasi no hi ha marge per a la reacció. Passat el període de vacances, comencem una nova realitat que encara no sabem en què consistirà i en aquest context apareix el cartell de la Mercè d’enguany. Un cartell on apareix una noia escabellada amb una mascareta que porta representada una gran llagosta. Una llagosta que uneix el present amb el passat i que ens permet constatar la necessitat de conèixer la història quan el present és tan incert.

Corria l’any 1687 i Catalunya es va veure amenaçada per dues crisis: una plaga de llagosta i l’estacionament de les tropes del rei Carles II. La plaga de llagosta s’estenia pels camps i arrasava totes les collites. A la biblioteca de Catalunya es conserva un llibre anònim titulat Sucesos de Catalunya desde el año 1640 hasta 1693 que en el foli 11 diu en relació a les llagostes: «...ivan cayendo siempre como lluvia estando de ellas cubierta la tierra y en algunas partes havía medio palmo unas ensima de otras {...). Estava la gente unos y otros aturdidos de manera que parecía ser la fin del mundo por toda Catalunya».

la plaga afectava tot catalunya i sobretot als page-

sos, que eren la majoria de la població, però aquell mateix 1687 es produí una altra circumstància que va acabar encenent els ànims de tothom. El rei Carles II, el darrer rei de la casa d’Habsburg, va enviar un cop més l’exèrcit per protegir les terres hispàniques d’un possible atac de les tropes franceses. Era un fet que s’havia produït altres cops en el passat, la diferència era que en aquells moments no hi havia guerra entre França i els Regnes Hispànics. Com havia

succeït en altres ocasions, els soldats de Castella arribaven sense haver cobrat els seus serveis, com a solució el rei exigí al poble català el seu allotjament i manteniment, atès que els nobles i acomodats estaven exempts d’aquesta obligació.

Entre els dies 25 i 26 de juliol del mateix any, la plaga de llagosta entrà a barcelona, ningú no sabia com parar-la. Els poders religiós i civil pregonaven que l’existència de bordells, cases de joc i altra mena d’activitats poc sanes provocaven la reacció de Déu que castigava la gent amb una plaga semblant a les bíbliques. L’única manera d’erradicar-la era amb la celebració d’actes religiosos i litúrgics que apaivaguessin la ira de Déu. Cap d’aquestes estratègies no feia l’efecte desitjat. L’octubre de 1687, quan feia mesos que es patia la plaga de llagosta i la misèria es feia mestressa de moltes llars, alguns pagesos, anomenats

els barretines, iniciaren una nova revolta contra la

monarquia, tal com s’havia fet quaranta anys abans en la Guerra dels Segadors. La força, la repressió i la presó foren la principal estratègia del virrei que aconseguí controlar la situació durant un temps. El setembre del mateix any, l’església de la mercè es va incendiar. Aquest fet fou interpretat com un signe de la Mare de Déu. Ciutadans de tota mena van encomanar les seves pregàries a la Verge perquè intercedís i matés les llagostes. L’arribada de l’hivern i les baixes temperatures a l’inici de 1688 van posar fi a la plaga, i com a reconeixement Barcelona va fer la Mare de

Déu de la Mercè copatrona de la ciutat. Finalment, les pregàries havien tingut el seu efecte, però l’abús de poder per part de l’exèrcit no es va acabar. L’abril del mateix any, la revolta dels barretines esclatà de nou amb molta més força. Més de 200.000 homes es van congregar a les portes de la ciutat de barcelona encapçalats pels seus representants: es negaven a seguir allotjant i mantenint l’exèrcit i a consentir la repressió exercida pel virrei. Els negociadors exigien el perdó pels empresonats, l’aplicació estricte del que establien les Constitucions de Catalunya en relació amb l’allotjament de tropes reials, el lliurament d’un document als representants dels pagesos amb l’acceptació dels dos punts anteriors, la publicació en el Dietari de la Generalitat dels acords i l’alliberament dels detinguts. El virrei va acceptar forçat per les circumstàncies i poc temps després fou destituït acusat de mostrar-se feble. d’altres

virreis el substituïren sempre amb polítiques que apli-

caven la mà dura vers el poble, i que desencadenaven nous intents de revolta per part dels pagesos. La Generalitat, que tenia por que la situació es descontrolés no els feu costat, i menys encara davant l’inici el 1689 de la Guerra dels Nou Anys que justificava la presència de l’exèrcit en terres catalanes. La plaga ja havia passat i arribava una nova guerra, malgrat tot, la vida tornava, a poc a poc, a la normalitat, una normalitat farcida d’injustícies i de misèria per a molta gent. El missatge religiós i l’amenaça d’una nova plaga havien aplacat els ànims subversius. Els preceptes de l’església al servei de pretesos designis divins i l’exercici del poder civil, havien fet el seu efecte. La revolta s’havia acabat, però per poc temps.

Hi ha qui diu que la història sempre es repeteix, que

els humans anem ensopegant amb els mateixos es-

culls una i una altra vegada i que no n’aprenem. És cert que hi ha fets que es produeixen reiteradament al llarg del temps i que les circumstàncies que desencadenen poden tenir paral·lelismes en altres moments de la història. El que està clar és que la història no és cíclica, perquè la història la fem cada dia i conèixer bé els problemes del passat no

té altre objectiu que el de ser capaços d’intervenir en

el present, per si ho trobem necessari, canviar el futur, encara que de vegades sembli impossible. Ara ja sabeu què significa aquesta llagosta a la mascareta que apareix al cartell de la Mercè, és cosa de cadascú decidir si és un símbol de festa o de revolta.

Conèixer els problemes del passat ens ha de servir per ser capaços d’intervenir en el present