D’ON V E N IM
La plaga de llagostes de 1687 i la revolta dels barretines Isabel Boj Doctora en Història Dtra. Schola Didàctica Activa
Vivim una pandèmia mundial que sacseja el nostre dia a dia des de fa sis mesos. És una situació que ningú no esperava i que ha deixat tothom fora de joc. Ens sabem protagonistes de temps de canvis, però estem tan aclaparats per les circumstàncies que quasi no hi ha marge per a la reacció. Passat el període de vacances, comencem una nova realitat que encara no sabem en què consistirà i en aquest context apareix el cartell de la Mercè d’enguany. Un cartell on apareix una noia escabellada amb una mascareta que porta representada una gran llagosta. Una llagosta que uneix el present amb el passat i que ens permet constatar la necessitat de conèixer la història quan el present és tan incert. Corria l’any 1687 i Catalunya es va veure amenaçada per dues crisis: una plaga de llagosta i l’estacionament de les tropes del rei Carles II. La plaga de llagosta s’estenia pels camps i arrasava totes les collites. A la biblioteca de Catalunya es conserva un llibre anònim titulat Sucesos de Catalunya desde el año 1640 hasta 1693 que en el foli 11 diu en relació a les llagostes: «...ivan cayendo siempre como lluvia estando de ellas cubierta la tierra y en algunas partes havía medio palmo unas ensima de otras {...). Estava la gente unos y otros aturdidos de manera que parecía ser la fin del mundo por toda Catalunya». La plaga afectava tot Catalunya i sobretot als pagesos, que eren la majoria de la població, però aquell mateix 1687 es produí una altra circumstància que va acabar encenent els ànims de tothom. El rei Carles II, el darrer rei de la casa d’Habsburg, va enviar un cop més l’exèrcit per protegir les terres hispàniques d’un possible atac de les tropes franceses. Era un fet que s’havia produït altres cops en el passat, la diferència era que en aquells moments no hi havia guerra entre França i els Regnes Hispànics. Com havia
16
succeït en altres ocasions, els soldats de Castella arribaven sense haver cobrat els seus serveis, com a solució el rei exigí al poble català el seu allotjament i manteniment, atès que els nobles i acomodats estaven exempts d’aquesta obligació. Entre els dies 25 i 26 de juliol del mateix any, la plaga de llagosta entrà a Barcelona, ningú no sabia com parar-la. Els poders religiós i civil pregonaven que l’existència de bordells, cases de joc i altra mena d’activitats poc sanes provocaven la reacció de Déu que castigava la gent amb una plaga semblant a les bíbliques. L’única manera d’erradicar-la era amb la celebració d’actes religiosos i litúrgics que apaivaguessin la ira de Déu. Cap d’aquestes estratègies no feia l’efecte desitjat. L’octubre de 1687, quan feia mesos que es patia la plaga de llagosta i la misèria es feia mestressa de moltes llars, alguns pagesos, anomenats els barretines, iniciaren una nova revolta contra la monarquia, tal com s’havia fet quaranta anys abans en la Guerra dels Segadors. La força, la repressió i la presó foren la principal estratègia del virrei que aconseguí controlar la situació durant un temps. El setembre del mateix any, l’església de la Mercè es va incendiar. Aquest fet fou interpretat com un signe de la Mare de Déu. Ciutadans de tota mena van encomanar les seves pregàries a la Verge perquè intercedís i matés les llagostes. L’arribada de l’hivern i les baixes temperatures a l’inici de 1688 van posar fi a la plaga, i com a reconeixement Barcelona va fer la Mare de
