BARBARA ARGUMENT Barbara és una doctora castigada a treballar en un hospital de províncies a prop del mar Bàltic per haver-se atrevit a presentar un Ausreiseantrag (un permís per sortir de l’Alemanya Oriental l’any 1980). Al seu nou emplaçament, mentre espera que el seu company a l’Alemanya Occidental li prepari la fuga, entrarà en contacte amb el seu nou cap i els seus nous companys, a qui imagina espies de la Stasi. Quan una noia desemparada es creua en la seva vida, alguna cosa en ella canviarà.
DIRECTOR FITXA TÈCNICA
CHRISTIAN PETZOLD FILMOGRAFIA
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA
Alemanya 2012 105 minuts Christian Petzold Christian Petzold Harun Farocki Florian Koerner von Gustorf Hans Fromm Bettina Böhler Stefan Will
Die innere Sicherheit (La seguridad interior) (2000) Wolfsburg (2003) Gespenster (Fantasmas) (2005) Yella (2007) Jerichow (Triángulo) (2008)
FITXA ARTÍSTICA Nina Hoss Ronald Zehrfeld Rainer Bock Christina Hecke
Barbara André Klaus Assistent Schulze
DIUMENGE 16 DE MARÇ DE 2014 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
Etwas Besseres als den Tod (Dreileben: Mejor que estar muerto) (2011) Barbara (2012)
BIOGRAFIA Nascut a Hilden (Alemanya Occidental) el 1960. Els seus pares són refugiats de l’est. Van fugir a Occident l’any 1951: (...)L’est va adquirir una qualitat llegendària per mi, com si fos un somni o un conte. I Barbara està basada en aquesta emoció. Estic segur que en el fons dels seus cors eren socialistes, però odiaven el tipus de comunisme que s’havia implementat, amb tot el seu terror i paranoia. Tenien esperances en la revolució de l’esquerra, però va ser un fracàs. A Barbara volia descriure com els somiadors van acabar immersos en un malson. De fet, després de la caiguda del Mur, els meus pares mai van tornar a l’Est. Va estudiar literatura i teatre a la Universitat de Berlin i es defineix en la seva adolescència com a “nerd literari”: (...) Vaig fer el meu camí cap al cine llegint el llibre d’entrevistes Hitchcock/Truffaut, un descobriment que em va sensibilitzar i em va atrapar de per vida. En llegir sobre cinema em van canviar moltes de les apreciacions entorn a allò que havia de ser una pel·lícula. Per exemple, de l’assaig de Serge Daney sobre Wim Wenders en vaig extreure una clara consciència que els paisatges tenen el poder de modificar una història” Com totes les pel·lícules de Petzold, com Yella (2007) i Jerichow (2008), ambdues protagonitzades per la seva musa Nina Hoss, Barbara també es nodreix de la literatura: s’inspira en dues novel·les, Barbara, de Herman Broch, i Rummerplatz, de Werner Braunig. Va ser mereixedora de l’Ós de Plata 2012 al millor director del Festival de Berlin. El cineasta és l’emblema de la darrera onada del cinema alemany, el moviment més important des dels anys 70, sorgida de l’Escola de Berlin. Tot i que el respecte a la mirada individual de cadascun dels seus membres ha estat una de les seves claus, existeix una certa conformitat en tractar de tornar a un primer pla les històries petites i personals, sense gaires aspiracions comercials i amb un llenguatge consistent i modern, sense rigidesa d’autor.
COMENTARI SECRETS DARRERA ELS MURS És comú el mal costum de revisar el passat amb intencions de revenja o de proselitisme. Són necessàries la temperància i altres virtuts cardinals a les que aspiraven els grecs per apropar-se a fets històrics delicats que es presten fàcilment al maniqueisme o al subratllat evident. En el cas del director de Barbara, Christian Petzold, s’hi afegeix el fet de la connexió personal. Petzold coneix de primera mà l’època de l’Alemanya dividida. Els seus pares, que van fugir de la República Democràtica Alemanya, el portaven a estiuejar a l’Est amb una nostàlgia paradoxal, circumstàncies que podrien haver desvirtuat el retrat però que, finalment, han anat fent. Sí, una oposició al tractament de la premiada Das Leben der Versió original en anglès amb subtítols Anderen (La Vida de los Otros; en castellà. Florian Henckel von Donnersmarck, 2006) S’acosta més a una proposta escenogràficaSony deCrawford cinema Duane Jackson bucòlic francès Jacy o afrancesat – Farrow Sam the Lion a vegades la pel·lícula sembla Ruth Popper Lois Farrow remetre als germans Dardenne Lester Marlow o fins i tot al cinema de Rohmer -, ja que Barbara refusa els codis d’un entorn gris i apagat. No emfatitza l’asfixiant trama 15 monotonia i ambDISSABTE depressió, 21: 00 H desaturació visuals, sinó que ÚLTIMA SESSIÓ A LA els SALA colorsCIUTAT i les forces de la natura es mostren lliures de la manipulació d’autoria. Aquest entorn de l’Alemanya de l’Est pivota sobre persones esclavitzades pels seus propis
prejudicis. Perquè Barbara és una pel·lícula de secrets i mentides. Molt centreeuropea en la seva distant aproximació al drama i molt alemanya en el seu romàntic anhel pels grans valors humans. ARGUMENT En aquesta pel·lícula, Petzold confirma els seus darrers flirteigs amb el cinema de gènere. Enterrat sota una capa de cinema europeu d’art i assaig, la superfície és permeable a una dosis d’intriga que entronca amb pel·lícules d’índole similar com The Third Man (El Tercer Hombre; Carol Reed, 1949); To Have and Have Not (Tener y no tener; Howard Hawks, 1944) i Popiol y diament (Cenizas y diamantes; Andrzej Wajda, 1958), amb el suspens incòmode del cinema de Roman Polanski. Petzold, subtil en el seu plantejament, maneja amb suavitat aquest entramat d’amors prohibits i sòrdids serveis secrets, i sap posar-lo
en el context d’un país que rebotava idees preconcebudes a les dues bandes del mur. El cineasta alemany no evita la mirada crítica en cap moment, però és suficientment intel·ligent com per esquitxar COMENTARI aquestes diferències amb gotes iròniques de recel, confusió i desconfiança. Si abans es mencionava als Dardenne i a Rohmer no era únicament per la recreació del paisatge, sinó també per les concomitàncies dels seus respectius dilemes morals. Petzold és rigorós a l’hora de mostrar com el poder i la política afecten l’amor, però es mostra afectuós amb els seus personatges i els atorga autonomia. Un afecte enverinat, això sí, com en tota ocasió en que als éssers humans se’ns dispensa el lliure albir. Carlos Aguilar Sambricio, a Miradas de Cine núm. 133, abril 2013