BAR BAHAR ARGUMENT Leila, Nour i Salma són tres ciutadanes palestines d'Israel que viuen a Tel Aviv, on comparteixen pis i vivències. Bar Bahar plasma la dualitat a la qual les tres joves dones es veuen sotmeses en la seva vida diària, atrapades entre la tradició i la vida a la gran ciutat, així com el preu que han de pagar per un estil de vida que la majoria considera normal: la llibertat de treballar, de divertir-se i de triar. FITXA TÈCNICA Israel 2016 96 minuts Maysaloun Hamoud Maysaloun Hamoud Shlomi Elkabetz Itay Gross Lev Goldser Nili Feller MÚSICA Mg Saad
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE
FITXA ARTÍSTICA Mouna Hawa Sana Jammelieh Shaden Kanboura Riyad Sliman
Leila Salma Nour Qais
DIUMENGE 24 DE SETEMBRE DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
La pel·lícula gira entorn de tres personatges femenins que formen una sola subjectivitat, en una varietat de rostres i expressions. Les protagonistes es troben atrapades entre la roca inamovible del sexisme i la muralla del racisme, no estan enlloc i es veuen obligades a realitzar un recorregut agredolç, sense possibilitat de retorn, cap a un futur molt incert.
DIRECTORA
MAYSALOUN HAMOUD FILMOGRAFIA Bar Bahar (2016) Salma (2012) Sense of morning. Curt (2010) Shades of light. Curt (2009)
BIOGRAFIA Va néixer a Budapest mentre el seu pare estudiava medicina i va créixer en Dier Hanna, un poble al nord d'Israel. Després de llicenciar-se en Història de l'Orient Pròxim a la Universitat Hebrea, un esdeveniment en el qual gairebé perd la vida la va canalitzar cap al cinema. Es va llicenciar amb honors a l'Escola de Cinema Minshar. Fa vuit anys que resideix a Jaffa.
COMENTARI Noies d’avui dia A qui s'alarmi davant la proliferació de pel·lícules recents que, en aixecar acta de les diverses formes de violència exercides contra la dona, impugnen l'ordre patriarcal se li podria dir el mateix que a qui perpetua el fals mite que en el cinema espanyol hi ha massa pel·lícules sobre la Guerra Civil: mai seran suficients, mentre seguim parlant d'una ferida oberta o un compte pendent. Aquesta voluntat de denúncia ha inspirat treballs incontestables -especialment en el context del cinema iranià-, però, darrerament, també es manifesta en pel·lícules amb clara vocació de seduir un públic majoritari: en aquest context hi ha hagut treballs discutibles en les seves formes i estratègies – Mustang (2015) - i altres que han aconseguit conciliar la seva vocació de Versió original enamb anglèsun ambdiscurs subtítols comercialitat en castellà. que no defugia les arestes del problema i, així, esquivava els riscos del maniqueisme. Era el cas de La estación de las mujeres (2015)Sony i ésCrawford també el Duane Jackson cas de Bar Bahar, Jacyprimer Farrow Sam the Lion llargmetratge de Maysaloun Ruth Popper Hamoud. Lois Farrow Lester Marlow
El punt de partida de Bar Bahar podria recordar a l'esquemàtica situació base d'una telecomèdia: dues DISSABTE 15 palestines 21: 00 H residents a Tel Aviv, modernes, ÚLTIMA SESSIÓ A LA reben a una nova companya SALA CIUTAT de pis que arriba abillada amb hijab i que sembla ferm creient en els valors tradicionals de la seva religió. No és l'únic que sembla televisiu en el treball de Hamoud: també ho semblen
la mecànica estructura narrativa amb alternança de tres subtrames i, sobretot, aquest espantós pla congelat al final. No obstant això, al ARGUMENT costat de la bona descripció de tipologies femenines poc vistes en el cinema israelià que ha arribat a les nostres pantalles, la pel·lícula creix prement algunes notes
complexes -la fràgil modernitat del nuvi de l'advocada, estudiant de cinema- i aconsegueix pertorbar amb una seqüència de violació COMENTARI registrada amb una brutal sequedat. Jordi Costa. El Pais. Novembre 2016