Diumenge 12 d’abril de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om
20.000 dies a la Terra ARGUMENT
F
icció i realitat es combinen en 24 hores fictícies en la vida del músic i icona cultural internacional, Nick Cave. Amb idees sorprenentment franques i un íntim retrat del procés artístic, la pel·lícula examina el que ens fa ser el que som, i celebra el poder transformador de l’esperit creatiu.
Cartell de la pel·lícula
Warren Ellis i Nick Cave
FITXA TÈCNICA Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Fotografia: Musica: FITXA ARTÍSTICA
Nick Cave Susie Cave Warren Ellis Darian Leader Ray Winstone Blixa Bargeld Kylie Minogue Arthur Cave Earl Cave
DIRECTORS Regne Unit 2014 95 min Iain Forsyth, Jane Pollard Iain Forsyth, Jane Pollard Erik Wilson Nick Cave, Warren Ellis
IAIN FORSYTH i JANE POLLARD
E
ls artistes visuals Iain Forsyth i Jane Pollard es van conèixer mentre estudiaven al Goldsmiths College de Londres a mitjans dels anys noranta. Han treballat junts des de llavors. 20.000 dies a la Terra és el seu primer llargmetratge. La música juga un paper important en el seu treball, que inclou moltes col·laboracions notables, com una instal·lació sonora amb Scott Walker a Sydney Opera House, els experiments amb so subliminal amb Jason Pierce
Iain Forsyth, Nick Cave i Jane Pollard
(Spiritualized), una pel·lícula amb Gil Scott-Heron i una instal·lació de vídeo amb la primera aparició en pantalla de Ben Drew, també conegut com a músic Pla B. Van ser pioners en l’ús de la nova promulgació en l’art contemporani i es van fer coneguts per les seves recreacions, com Suicide A Rock ‘N’ Roll, una recreació en directe de David Bowie. El seu treball és exposat per museus i institucions de tot el món, incloent la Galeria Tate, i han estat preseleccionats per al Premi 2014 Jarman.
COMENTARI
L
a pel·lícula dirigida per Iain Forsyth i Jane Pollard s’allunya bastant del clàssic format de documental musical, per caure en un híbrid entre la ficció i el documental amb una gran càrrega estètica i una narrativa poderosa. La clau, segons sembla, va ser guionitzar les escenes, però no els diàlegs. És a dir, els directors van deixar anar als personatges en uns llocs i unes situacions concretes com per exemple, Nick Cave i la seva exxicota Kylie Minogue en un trajecte al cotxe. “Estic enlluernat en veure aquesta pel·lícula”, ha dit el mateix Cave després de veure el resultat, en una entrevista amb el diari musical NME. “És un document molt estrany, desconcertant i valent”, ha afegit el músic. 20.000 dies a la Terra narra un dia en la vida de Nick Cave —el dia número 20.000— plantejant l’espectador certes qüestions existencialistes, preocupacions universals, explicades de la boca de l’australià. Les qüestions sorgeixen en situacions quotidianes del dia, des d’una sessió de psicoanàlisi sobre la seva relació paterno-filial, fins a un dinar de espaguetis amb el seu amic Warren Ellis en la que rememoren el primer cop que van veure actuar a Nina Simone. Un dels seus directors, Iain Forsyth, també ha volgut parlar sobre això, aprofundint en el personatge real de Cave: “Nick parla sobre el personatge que ha creat”, diu Forsyth, “parla sobre la idea de reinventar-se a un mateix i voler fer-ho. Crec que la clau està en què no hi ha una màscara per a destapar, Nick és el personatge que ha creat”.
Nick Cave
“La seva professionalitat, la seva integritat, et fan voler ser millor, et fan voler fer més. I volíem que la gent tingués aquesta sensació en sortir del cinema” Jane Pollard
La co-directora Jane Pollard va més enllà, i busca provocar una emoció concreta en l’espectador: “Sabíem des del principi l’emoció que volíem que l’espectador tingués en sortir del cinema, i volíem fer-li sentir de la mateixa manera que Nick ens fa sentir a nosaltres”. La directora ha afegit: “La seva professionalitat, la seva integritat, et fan voler ser millor, et fan voler fer més. I volíem que la gent tingués aquesta sensació en sortir del cinema”. Les profundes reflexions sobre el procés creatiu de qualsevol artista s’entrellacen amb la força de la música de Cave i els seus Bad Seeds, punt a favor per als seus fans. No obstant això, no necessàriament t’ha d’agradar la seva música per gaudir, en aquest cas, de molt bon cinema. Gemma Urraka Rolling Stone 2014