Diumenge 8 de novembre de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om
Aguas tranquilas (Still The Water) ARGUMENT
E
ls habitants de l’illa de Amami, viuen en harmonia amb la natura, estan convençuts que en cada arbre, cada pedra i cada planta viu un déu. Una tarda d’estiu, Kaito descobreix el cos d’un home flotant al mar. La seva amiga Kyoko l’ajudarà a desxifrar el misteri. Creixeran junts, aprenent a ser adults, descobrint els cicles de la vida, la mort i l’amor.
Cartell de la pel·lícula
FITXA TÈCNICA
Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Fotografia: Musica:
França 2014 110 min Naomi Kawase Naomi Kawase Yutaka Yamazaki Hasiken
FITXA ARTÍSTICA
Nijiro Murakami (Kaito) Jun Yoshinaga (Kyoko) Miyuki Matsuda Makiko Watanabe Jun Murakami
FILMOGRAFIA
1992 1994 1996 1997 1999 2000 2001 2003 2003 2006 2007 2008 2009 2009 2010 2011 2011 2012 2012 2014 2015
Embracing (documental) Caracol (documental) El Sol se pone (documental) The Weald Kaleidoscope (documental) Hotaru (Firefly) Cielo, viento, agua, tierra Letter from a Yellow Cherry Blosson (documental) Shara Birth (Tarachime) El bosque de luto Nanayo Koma Visitors Genpin Correspondencia: Isaki Lacuesta-Naomi Kawase Hanezu Chiri (documental) 3.11 A Sense of Home Aguas Tranquilas Una pasteleria en Tokio
Jun Yoshinaga (Kyoko) i Nijiro Murakami (Kaito)
DIRECTORA
NAOMI KAWASE
D
esprés de graduar-se el 1989 a l’Escola d’Osaka de Fotografia, on va ser alumne de Shunji Dodo, va passar un períodede quatre anys com a professora. La major part dels seus primers curtmetratges es centren en la seva història familiar turbulent, incloent-hi al seu abandonament i la mort del seu pare. Ella es va convertir en la guanyadora més jove de la Càmera d’Or el 1997 Festival de Cinema de Cannes per la seva primera pel·lícula de 35 mm, Suzaku. El 2006, va llançar el documental de quaranta minuts Tarachime. Tarachime revisita la relació de Kawase amb la seva tia àvia, abordant temes molt personals, com ara la creixent demència de la seva tieta. El bosque de luto, que es va estrenar al juny de 2007 a la seva ciutat natal de Nara i va passar a guanyar el Gran Premi al Festival de Cinema de Cannes de 2007. La seva pel·lícula de 2011 Hanezu es va estrenar en competició al Festival de Cinema de Cannes 2011. I el 2013 va ser seleccionada com a membre del jurat de la competició principal al Festival de Cinema de Cannes
2013. El 2014 Aguas Tranquilas va ser seleccionada per competir per la Palma d’Or en la secció principal competició al Festival de Cinema de Cannes. La seva pel·lícula Una pasteleria en Tokio es va projectar a la secció Un Certain Regard el 2015 Cannes Festival de Cinema.
Naomi Kawase
Jun Yoshinaga (Kyoko)
COMENTARI
Entre Amor i Mort L’
aparició del cos d’un ofegat en una platja de l’illa japonesa d’Amami transforma la vida d’una jove parella adolescent, amb la brillantor fosca d’un enigma que pot ser la porta a una transformació personal o una serena acceptació de l’ordre de les coses. Les figures maternes exerciran un paper molt important en el procés: la mare d’ella s’està preparant per morir després d’una llarga convalescència; la mare d’ell esta gairebé sempre en una absència, un espai sobre el qual projectar rancors o en el qual cercar una comunicació i una reconciliació pertinaçment ajornades. En Aigües tranquil·les, Naomi Kawase reprèn bona part del to, l’atenció al detall, la mirada sensorial i afectuosa i el poder poètic d’El bosque de luto (2007):
Still The Water
aquí, de nou, es parla de dol, de comiats, de les proves i processos que han de travessar els que es queden a aquest costat quan els éssers estimats es dilueixen en el tot o en el no-res, de la naturalesa com una cosa imponent i sagrada... Amb la participació de Lluís Miñarro en la producció, Aguas tranquilas, a través de les seves imatges fluides i de la seva exquisida harmonia entre ficció lliure de supèrbia i observació documental subtilment integrada en el relat, li dóna peu a una contemporània tradició ancestral d’espiritualitat japonesa que només la miopia podria emparentar amb una conjuntural sensibilitat New Age. Una gran lliçó de saviesa vital, un poema útil. Jordi Costa. El Pais Abril-2015