Diumenge 7 de febrer de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Amar, beber y cantar ARGUMENT
A
Enmig dels assajos d’una obra de teatre amateur, Colin i Kathryn reben la notícia que el seu amic George Riley li queden pocs mesos de vida. El matrimoni el convida a que s’uneixi a l’obra, el que desencadenarà un remolí d’emocions, no només per Kathryn —qui fou el primer amor de George— , sinó també per les seves amigues Tamara i Mónica i les seves respectives parelles.
Cartell de la pel·lícula
FITXA TÈCNICA Direcció: Guió: Productor: Música: Fotografia: Muntatge: Nacionalitat: Any: Durada:
Alain Resnais Alain Resnais Laurent Herbiet Jean-Marie Besset i Alan Ayckbourn, segons una obra teatral del darrer. Jean-Louis Livi Mark Snow Dominique Bouilleret Hervé de Luze França 2014 108 minuts
Amar, beber y cantar
DIRECTOR FITXA ARTÍSTICA Sabine Azema Sandrine Kiberlain Caroline Sihol André Dussollier Hippolyte Girardot Michel Vuillermoz FILMOGRAFIA 2014 2009 2007 2003 1997 1993 1992 1898 1986 1984 1983 1980 1977 1974 1968 1966 1963 1961 1959
Amar, beber y cantar Las malas hierbas Asuntos privados en lugares públicos En la boca no On connaît la chanson Smoking/No Smoking Gershwin I Want to go Home Mélo L’amour à mort La vida es una novella Mi tió de América Providence Stavisky Te amo, te amo La guerra ha terminado Muriel El año pasado en Marienbad Hiroshima, mon amour
N
ALAIN RESNAIS
eix el 1922 i amb només catorze anys roda en 8mm el seu primer curt. Estudia a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques de Paris i quan finalitza la Segona Guerra Mundial comença a treballar com a muntador. En la década dels cinquanta s’imposa com un brillant i innovador especialista del gènere documerntal, i signa obres cabdals com Guernica (1950) i,
Alain Resnais
sobretot, Noche y niebla (1955), la primera aproximació fílmica a l’Holocauste. Amb la seva òpera prima oficial, Hiroshima, mon amour (1959), excel·leix com un mestre del temps i de l’espai. Els seus títols següents (El año pasado en Marienbad i Muriel) el confirmen com un cineasta esencial de la modernitat. Però Resnais no és només el revolucionari de la memoria, i la vessant més lúdica
i teatral amara la seva obra, tan polièdrica com imprescindible, i inspira perles com Smoking/No Smoking (1993) i On connaît la chanson (1997). El seu penúltim treball, Las malas hierbas (2009), vessa llibertat i heterodoxia i ref lecteix la irresistible joventut creativa d’un autor gairebé nonagenari. Mort el 2014, pocs mesos després de presentar Amar, beber y cantar.
Amar, beber y cantar
COMENTARI
A
mar, beber y cantar cons titueix el darrer llargmetratge d’Alain Resnais (1922-2014), un dels noms fonamentals del cinema modern. Aquest realitzador va formar part d’una generació de creadors francesos (Godard, Truffaut, Rivette…) que va irrompre a finals dels anys cinquanta i va revolucionar el panorama mundial amb una explosió de modernitat. S’identifica primerament a Resnais amb obres majors del cinema intel·lectual, com les memorables Hiroshima, mon amoiur i El año pasado en Marienbad. Però aquest director gal va demostrar, en una trajectòria tan llarga com rica, que era un cineasta extremadament lliure i polièdric, i en les últimes dècades es va destapar com un mestre d’un cinema juganer, teòricament lleuger, amb unes fortes arrels teatrals. La seva última pel·lícula, presentada
Alain Resnais
en el mateix any en què va morir, sintetitza perfectament la vessant més entremaliada i popular de l’autor de Muriel. Amar, beber y cantar ens apropa a dues parelles d’amics que estan preparant un muntatge teatral. Els seus plans canviaran ostensiblement, però, quan s’assebentin que un vell company pateix una malaltia terminal. Pensen, incialment, em convidar-lo a participar en llur projecte escènic però … El film s’inspira en una obra teatral d’Alan Ayckbourn, un dramaturg britànic que ha esdevingut un dels predilectes de Resnais; el seu univers expressiu ja fou recreat pel genial cineasta a Smoking/No Smoking i Asuntos privados en lugares públicos. La cinta s’imposa com un divertiment intel·ligent i exultant, la darrera filigrana lúdica i agredolça executada amb concisió i sornegueria per un demiurg majúscul.