Diumenge 10 de gener de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Avanti Popolo ARGUMENT
es retroba amb el seu pare, un home traumatitzat per l’absència del seu fill gran, A ndré un militant de l’esquerra brasilera que es va exiliar a la URSS en els anys setanta.
Cartell de la pel·lícula
Avanti Popolo
FITXA TÈCNICA Direcció i guió: Fotografia: Nacionalitat: Any: Durada:
DIRECTOR Michael Wahrmann Rodrigo Pastoriza Brasil 2012 72 min.
FITXA ARTÍSTICA Carlos Reichenbach André Gatti Eduardo Valente Marcos Bertoni Paulo Rigazzi Maria da Penha Julio Martí Estopinha FILMOGRAFIA 2009 2012
Avós (curt) Avanti popolo Oma (curt)
Avanti Popolo
MICHAEL WAHRMANN
N
eix el 1979 a Montevideo (Uruguai) però als sis anys s’instal.la amb la seva família a Israel. Quan es adolescent s’implica en moviments pacifistes i als 18 esdevé mariner. El 2009 crea la productora Sancho Films i el mateix any roda el seu primer treball cinematogràfic, Avós, un curt multipremiat (al voltant de quaranta guardons) amb que recorre mig món. Amb el seu debut en el camp del llarg, Avanti popolo (2012), s’imposa com una de les veus més personals, rotundes i inventives del cinema llatinoamericà actual.
COMENTARI
U
na de les principals singula ritats que defineixen el cinema del segle XXI és la desaparició gairebé definitiva de les fronteres que separaven els gèneres tradicionals. I així, cada vegada té menys sentit diferenciar, per exemple, el documental i el cinema de ficció. Avanti popolo, la destacable òpera prima de Michael Wahrmann, sintetitza brillantment aquesta tendència. És molt difícil, d’entrada, ressumir d’una forma convencional la seva premisa argumental i temàtica. El seu protagonista, André, es retroba amb el seu pare (encarnat per Carlos Reichenbach, un realitzador independent), que encara no ha pogut superar el trauma de l’absència del seu fill gran, un militant de l’esquerra brasilera que es va exiliar en els setanta a la URSS. Unes imatges en super 8, filmades pel mitificat germà, malden per omplir un silenci de tres dècades.El jove autor sud-americà s’ha despenjat amb un dels debuts més genuïns, inclasificables, estimulants i rodons dels últims anys. Un col. lage imaginatiu i estremidor que fusiona admirablement un
assaig sobre el cinema, un diari íntim, una crònica familiar i un testimoni històric. La memòria individual i col·lectiva i l’experimentació fílmica convergeixen en aquesta miniatura prodigiosa, travesada per una secreta i poderosa malenconia, que amb una sorprenent i envejable concisió (només setanta-dos minuts de metratge) destil.la una riquesa conceptual i expressiva de primer ordre. Una gemma traçada amb l’ofebreria més fina. Absolutament indispensable.
Michael Wahrmann