Dijous 22 de gener de 2015 — 19:00 h — Auditori Plana de l’Om
Ciutat Morta ARGUMENT
8
de juny de 2013: 800 persones entren a un cinema abandonat del centre de Barcelona per projectar un documental. L’antic edifici és rebatejat com a Cinema Patricia Heras en honor a una noia que es va suïcidar dos anys abans. Però qui és Patricia? Per què va decidir treure’s la vida? Aquesta acció vol que es conegui la veritat sobre un dels pitjors casos de corrupció policial a Barcelona, a la ciutat morta. DIRECTORS
X
Cartell del documental
FITXA TÈCNICA
Direcció Guió Fotografia Muntatge Música Cap de producció So directe Any Nacionalitat Durada
Xavier Artigas i Xapo Ortega Jesús Rodríguez i Mariana Huidobro Xapo Ortega, Marielle Paon i Xavier Artigas Xavier Artigas i Núria Campabadal Las Casicatiotone i Rui Aires Diana Asenjo Xapo Ortega 2013 Catalana 120 minuts
avier Artigas és sociòleg i Xapo Ortega arquitecte. Es van conèixer quan van formar part de la comissió audiovisual del 15-M, el 2011, i es van plantejar treballar sobre temes relacionats amb Barcelona. Quan van iniciar aquest procés, es van assebentar del suïcidi d’una jove poeta, Patricia Heras. Aquesta tragèdia fou el punt de partida de Ciutat Morta, un llargmetratge que ha esdevingut un vertader fenomen social i que ha aconseguit nombrosos premis en diferents festivals: Biznaga de Plata com a millor documental a Màlaga, millor guió a l’Alternativa, menció honorífica al festival de cinema documental MiradesDoc... Es va produir en condicions vertaderament independents (finançada en una campanya de micromecenatges, a la plataforma Verkami), i el seu
contingut polític, altament inflamable, va determinar el rebuig, inicial, dels mitjans oficials i el veto de la televisió autonòmica catalana; TV3 canvià, finalment, d’opinió i va exhibir-la el passat dissabte, a l’espai Sala 33. L’emissió, però, va durar cinc minuts menys. Així ho va ordenar com a mesura cautelar el jutjat de primera instància 25 de Barcelona en considerar que algunes de les imatges i les opinions incorporades al documental i que fan referència a l’excap d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel podrien suposar una violació del seu dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Artigas i Ortega han rodat posteriorment Termites, l’observatori DESC i el litigi estratègic del cas Bárcenas.
FILMOGRAFIA
Termites el observatori DESC i el litigi estratètig del cas Bárcenas
2014
Ciutat morta
2013 Patricia Heras
COMENTARI
A
Ciutat Morta ha sacsejat el panorama social i cultural català. Ortega (arquitecte) i Artigas (sociòleg) parteixen d’un fet tràgic (el suïcidi d’una jove poeta, Patricia Heras) per investigar el que vertaderament va succeir al voltant de l’operació policial i política impulsada després de l’agressió patida per un agent urbà. El film s’imposa com un testimoni contundent, brutal i sagnant. Poques
vegades s’ha vist en una producció recent del nostre país una reflexió més sòrdida, esmolada i demolidora sobre les clavegueres del poder a la ciutat comtal. El mite de la Barcelona cosmopolita i “guapa” resta esmicolada en una crònica vibrant i incisiva, narrada amb la tensió i el vigor del millor thriller. El documental ha proporcionat moltes perles a la cinematografia catalana en
els darrers anys —recordem perles com En construcció (José Luis Guerín) i El cielo gira (Mercedes Alvárez)—, però el tàndem Ortigas/Artigas agafa aquest gènere i el converteix en l’expressió oportuna d’un ràbia i d’una transgressió. Ciutat Morta no pretén ser objectiva (la neutralitat és impossible, d’altra banda), però la seva indissimulada militància està canalitzada, no obstant això, amb un
esperit crític rigorós i gens demagògic. Els cineastes no es volen limitar a rodar un testimoni compromès, i han bastit una denúncia cívica que empra brillantment els codis cinematogràfics (centvint minuts de metratge conduïts amb un ritme enèrgic i aclaparador) per a sacsejarnos la nostra consciència i convidar-nos a la dissidència.