Diumenge 26 d’octubre de 2014 — 18:30 h — Teatre Conservatori de Manresa
Doctor Zhivago ARGUMENT
R
ússia, revolució bolxevic (1917). La guerra civil que segueix la revolució manté el país profundament dividit. Enmig del conflicte, assistim al drama íntim d’un home que lluita per sobreviure. Aquest home és Zhivago, poeta i cirurgià, marit i amant, la vida trastornada per la guerra afecta les vides d’altres, inclosa Tonya, la seva esposa, i Lara, la dona de la qual s’enamora apassionadament... 5 Oscars: millor guió adaptat, direcció artistica, fotografia, banda sonora i vestuari, l’any 1965.
Cartell de la pel·lícula
Omar Sharif (Doctor Zhivago) i Julie Christie (Lara)
FITXA TÈCNICA
USA 1965 197 min David Lean Robert Bolt (Novel·la: Boris Pasternak) Maurice Jarre Freddie Young Nicolas Roeg Ruggero Mastroiani
Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Musica: Fotografia: Muntatge:
FITXA ARTÍSTICA
Omar Sharif Julie Christie Geraldine Chaplin Rod Steiger Alec Guinness Tom Courtenay
(Yuri) (Lara) (Tonya) (Komarovsky) (Yevgraf) (Pasha) FILMOGRAFIA
1942 1945 1945 1946 1948 1950 1953 1955 1957 1962 1965 1970 1984
Sangre, sudor y lágrimas El espíritu burlón Breve encuentro Cadenas rotas Oliver Twist Madeleine El déspota Locuras de verano El puente sobre río Kwai Lawrence de Arabia Doctor Zhivago La hija de Ryan Pasaje a la India
DIRECTOR
DAVID LEAN
S
ir David Lean (1908 - 1991) fou un director de cinema, guionista i muntador anglès.
Va iniciar la seva carrera cinematogràfica l’any 1928; aquest mateix any comença a treballar als estudis Gaumont Pictures, on va fer de muntador de pel·lícules. L’any 1942 va fer la seva primera pel·lícula, Sang, suor i llàgrimes, dirigida juntament amb Noël Coward; amb ell també va dirigir This Happy Breed, Un esperit burleta i Grans esperances. L’any 1948 estrena Oliver Twist basada en el llibre de Charles Dickens. Amb la pel·lícula El pont del riu Kwai (1957) va obtenir diversos premis; el següent Oscar el va guanyar el 1962 amb la pel·lícula Lawrence d’Aràbia. Aquesta pel·lícula, Doctor Givago (1965) i La filla de Ryan (1970) formen part d’una sèrie d’espectaculars superproduccions caracteritzades pel seu alè èpic i un magnífic ritme narrador. Lean va
estar durant catorze anys sense fer cap pel·lícula, però el 1984 va fer la que seria la seva última pel·lícula, una adaptació del llibre Passatge a l’Índia, d’E.M. Forster. Un cop acaba aquesta
David Lean
pel·lícula comença a filmar Victòria sobre el llibre de Conrad però no la va poder acabar a causa del seu precari estat de salut.
Diumenge 26 d’octubre de 2014 — 18:30 h — Teatre Conservatori de Manresa
Doctor Zhivago COMENTARI
P
ARAULES PER YURI.
Zhivago és metge i poeta. Les seves mans són l’instrument sanador. Amb elles capellà cossos, estronca les ferides materials produïdes en l’home per l’home. Amb elles, quan escriu, procura donar alleujament a les ferides sense costura de l’esperit, potser més profundes. Qui dubta que la cicatriu de Striélnikov sigui més interna que exterior? Més enllà de les imatges excepcionals, fascinants, grandioses, colpidores i perfectes; més enllà de la precisa metàfora de la balalaica, desbordant de colors vius entre paisatges grisos; més enllà del mecanisme visual bellament matemàtic; més enllà de l’exactitud mil·limètrica en el disseny del vestuari, en el traçat dels personatges, en la posada en escena, en l’ús de la llum, en els enquadraments, en la composició de cada pla. Més enllà del mestratge narrativa, de la bellesa de Christie i de Sharif. Més enllà, dic, dels aspectes tècnics de la pel·lícula, Doctor Zhivago és el retrat miraculós de l’ànima d’un poeta.
presó tan gran com el món. A Yuri en té prou amb un mínim quadrat que li deixi veure el cel, amb el seu fill, en un vagó ple de persones; en té prou amb un cèrcol de llum en un vidre cobert
“Doctor Zhivago és el retrat miraculós de l’ànima d’un poeta.” per la gebre. En té prou amb el sol, l’aire, la lluna o les estrelles. Però a la cinta no trobem només campanetes del lloc i capvespres. La narració és immisericorde amb els seus habitants. Komarovski (un esplèndid Rod Steiger) hagués situat
Julie Christie
amb cinisme sorneguer el forat d’escapament per Yuri entre les cames de Larisa. Mai sabem si les separacions seran irrevocables: els individus no són els que fan la Història; la Història els passa per sobre.
Yuri Zhivago busca sense descans una finestra, una obertura, un passadís, que li permeti escapar de la presó més immensa que pugui concebre. Una “Si encenen les estrelles / és perquè algú les necessita, oi? / Algú vol que estiguin, / algú truca perles a aquells escopinades”, ens diu Maiakovski, el gran poeta de la Revolució. David Lean converteix l’escopinada que és la vida dels seus personatges en perles per als sentits. Ens ensenya, sense paraules, els versos de Zhivago.
Web Film Affinity Fotogrames de la pel·lícula Doctor Zhivago