Diumenge 1 de novembre de 2015 — 18:30 h — Teatre Conservatori
El cuarto mandamiento ARGUMENT
É
s una història sobre la decadència de l’aristocràcia, els amors impossibles, els vincles familiars i els canvis d’època: a la fi del segle XIX, la mansió Amberson és la més fastuosa d’Indianapolis. Quan la seva propietària, la bellíssima Isabel, és humiliada públicament, encara que de forma involuntària per la seva pretendent Eugene Morgan, l’abandona i es casa amb el maldestre Wilbur Minafer. El seu únic fill, el consentit George, creix ple d’arrogància i prepotència. Anys més tard, Eugene torna a la ciutat amb la seva filla Lucy, i George s’enamora d’ella.
Cartell de la pel·lícula
The Magnificient Ambersons
FITXA TÈCNICA Títol: Títol original: Guió: Direcció: País: Any: Duració: Génere: Música original: Decoració: Di. fotografía: Disseny de producció: Disseny de vestuari: Efectes especials: Grabacions: Producció: Producción ejecutiva:
DIRECTOR El cuarto mandamiento The Magnificent Ambersons Orson Welles Orson Welles, Fred Fleck Estats Units 1942 131 min. Drama, Romance Bernard Herrmann Darrell Silvera Stanley Cortez Albert S. D’Agostino Edward Stevenson Vernon L. Walker Bailey Fesler, James G. Stewart Jack Moss, Orson Welles George Schaefer
FITXA ARTÍSTICA Joseph Cotten, Dolores Costello, Anne Baxter, Tim Holt, Agnes Moorehead, Ray Collins, Erskine Sanford, Richard Bennett, Orson Welles FILMOGRAFIA 1941 1942 1946 1948 1952 1955 1958 1962 1965 1967/1970 1968 1973 1978
Ciudadano Kane El cuarto mandamiemto Estambul (codirigida per Norman Foster) El extraño La dama de Shanghai Macbeth Otelo Mr.Arkadin Sed de mal El proceso Campanadas a medianoche The Deep Una historia inmortal Fraude Filming Othello
ORSON WELLES
O
rson Welles, nascut el 1915, fou un geni precoç que, abans de debutar espectacularment a Hollywood amb només vint-i-cinc anys, ja s’havia imposat com un nen prodigi del teatre i de la ràdio: va revolucionar ambdós mitjans amb muntatges escènics tan llegendaris com el Macbeth només interpretat per actors negres i la mítica versió per les ones de La guerra dels mons. El seu esperit visionari i i megalòman va esclatar cinematogràficament amb la seva òpera prima, Ciudadano Kane (1941), que marcà un abans i un després a la història del cinema. Hollywood no li va perdonar mai la seva gosadia i, així, mutilà implacablement el seu segon (i meravellós) llargmetratge, El cuarto mandamient (1942). La miopia dels grans estudis i la desmesura caòtica d’Orson determinaren que la seva trajectòria posterior estigués farcida de films imcomplets, projectes frustrats i rodatges summament atzarosos per la manca de mitjans econòmics. El caràcter autodestructiu del poder i Shakespeare foren dos dels eixos fonamentals de la
seva obra, que, malgrat les adversitats, conté títols tan enlluernants com Sed de mal (1958), Campanadas a medianoche (1965) i Fraude (1973).
Orson Wells