Diumenge 15 de març de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om
El desconocido del lago ARGUMENT
A
bsorbent i intel·ligent exploració del desig homosexual adornada amb elements de thriller, El desconegut del llac descriu les trobades sexuals de tres homes a l’entorn d’un llac paradisíac, que es veuran pertorbades per la perpetració d’un crim al mateix escenari.
El desconocido del lago
DIRECTOR
Alain Guiraudie
F
Cartell de la pel·lícula
FITXA TÈCNICA
NACIONALITAT TÍTOL ORIGINAL ANY DURADA DIRECCIÓ i GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA
França L’inconnu du lac 2013 97 minuts Alain Guiraudie Les Films du Worso Claire Mathon
PREMIS
Premi al Millor director en la secció Un Certain Regard en el Festival de Cannes; el Premi a la Millor Pel·lícula i al Millor director en el Festival de Cine Europeu de Sevilla i va ser triada entre les deu millors pel·lícules del 2013 per la prestigiosa revista britànica Sight & Sound. Per Cahiers du Cinema va ser la millor d’aquell any. Els ajuntaments de les ciutats franceses de Versalles i St. Cloud van prohibir penjar el cartell de la pel·lícula, signat per Tom de Pékin, als seus carrers. FITXA ARTÍSTICA
Pierre Deladonchamps (Franck) Christophe Paou (Michel) Patrick d’Assumçao (Henri) Jérôme Chappatte Mathieu Vervisch Gilbert Traina Emmanuel Daumas FILMOGRAFIA
Pas de repos pour les braves (2003) Voici venu le temps(2005) El rei de l’evasió (2009) El desconegut del llac (2013) (Primer títol estrenat al nostre país) CURTMETRATGES Ce vieux rêve qui bouge (2001) (migmetratge) Du soleil pour les gueux (migmetratge) Les héros sont immortels (1990)
ill gran d’uns pagesos occitans, el cineasta Alain Guiraudie (Vilafranca de Roergue, Avairon, França, 15.07.1964) es nodrí de còmics, sèries de televisió i cinema de gènere a la seva primera joventut. A la Universitat de Montpeller es decanta cap a la militància. Autor de diversos relats mai publicats, el 1990 va dirigir un primer curtmetratge, Les héros sont immortels, amb més èxit que no pas havia tingut la seva activitat literària i això el dugué a fer-ne un parell més, abans del migmetratge Du soleil pour les gueux, filmat a la manera d’un western i essent alhora un relat picaresc i un conte filosòfic, presentat en festivals de curtmetratges i objecte d’atenció de la crítica. Immediatament després, presenta a la Quinzena dels Realitzadors el migmetratge Ce vieux rêve qui bouge —sobre obrers d’una fàbrica que és a punt de tancar—, guanyador del premi Jean Vigo i del qual l’inefable Jean-Luc Godard digué que havia estat el millor film del Festival de Canes 2001. I amb el seu primer llarg, Pas de repos pour les braves torna la Quinzena el 2003: una cinta que, amb Voici venu le temps (2005), comparteixen una certa coralitat i el fet de ser fragments d’una utopia política i sexual, ambientades al sudoest al qual Guiraudie està pregonament lligat. Segurament per a esquivar el tòpic, Alain Guiraudie va començar a presentar-se com un home que encara no s’havia casat, que encara no tenia fills i —atenció— que ja no vivia a les terres occitanes. Al cap d’uns anys sense activitat, el 2009 torna a la Quinzena, amb El rei de l’evasió, ficció sobre un homosexual solter de la seva mateixa edat, que s’enamora d’una noia.
En termes de sexualitat —ha declarat Guiraudie—, sempre he anat amb embuts. Mai no havia encarat la representació de la meva pròpia sexualitat. Les primeres escenes de sexe, cos a cos, d’abraçades amoroses i de petons que he filmat, a El rei de l’evasió, han estat entre un home i una adolescent. Era qüestió doncs d’agafar-m’ho seriosament. De representar les coses de l’amor… No l’amor de per riure, l’amor-amistat com he fet sovint..; sinó l’amor-passió. A El desconegut del llac he volgut fer-me càrrec del que és dur algú a la pell: fins on es pot anar? Per tant, he anat a un món que conec bé, per a estirar-ne els fils que m’interessen: el sol, l’aigua, el bosc, elements eròtics forts i en certa manera poètics. I a més, l’amor, la passió, és a dir, la grandesa del sentiments però sobretot, sexe. Volia encararho realment, d’una manera diferent, fent compartir al si d’unes mateixes seqüències, alhora l’emoció amorosa i l’obscenitat del sexe, sense contraposar , com es fa sovint, la noblesa dels sentiments amb el funcionament trivial dels òrgans (..) S’ha parlat molt de les utopies amoroses, d’un cinema de l’utopia. Tenia ganes de posar a prova aquests discursos, proposant una posada en escena de la sexualitat més aviat documental, i no pas recreant un món fantasiós que no s’avingués als meus desitjos. Volia filmar el que passa al microcosmos homosexual, de retratar aquesta mena de llocs per a lligar-hi (..) El discurs que corre sobre la utopia m’enerva una mica, perquè em fa l’efecte que les utopies ja no tenen res a veure amb la utopia. Avui en dia tot sembla gairebé possible (..) La utopia, és el lloc inexistent, un punt de mira invisible que cadascú necessita per a viure. I el cinema és real, mal sigui d’una realitat sublimada. No faig cinema de la utopia, mal que, en concebre un projecte, en inventar les relacions entre els personatges la tinc present. (Declaracions publicades al material de difusió de la pel·lícula)
El desconocido del lago
COMENTARI (1)
A
lain Guiraudie, premi al millor director a la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes, ubica el seu darrer film, El desconocido del lago, en un indret aparentment idíl·lic, podríem dir paradisíac, per als seus personatges. Un llac en algun racó indeterminat de França on homes de tot tipus s’acaben creuant en un microcosmos natural i naturalista i enmig de seqüències de cruising gens dissimulades. Entre els alegres matolls, fora de judicis i preocupacions externes, sembla que el temps avanci d’una altra manera fins que, de cop, la rutina es trenca a causa d’un crim que tant l’espectador com el protagonista (un esplèndid Pierre Deladonchamps) observen de lluny sense apreciar-ne els motius. Aquí és on el film es bifurca entre el thriller i el drama passional antropològic per, en una esfera més reduïda, confrontar l’amistat amb el desig. Tot, a més, des d’un joc d’el·lipsis i seqüències fora de camp que intenten indagar en el perquè de les accions (sovint desconcertants) dels personatges i que acaben convertint el film en una obra majúscula. Xavi Arnaiz Extret de Butxaca. L’agenda cultural de Barcelona 24/03/2014
COMENTARI (2)
P .
er a amants del desig i els seus perills.
Deia Bataille que l’únic mitjà per acostar-se a la veritat de l’erotisme és l’estremiment. Alain Guiraudie s’aferra com a un clau ardent als estrets vincles entre sexe i pulsió de mort que estableix el filòsof francès en aquest thriller lacònic i pertorbador, una mena de Chabrol queer (el policia que es presenta al lloc més inesperat, fent preguntes i sempre amb la mateixa roba, divertiria a l’autor de La Cerimònia) que despulla actors i convencions del gènere per parlar sobre el desig com atracció de l’abisme. El desig, és clar, és repetició. És l’impuls transformat en ritual. Per això Guiraudie situa l’acció en una zona paradisíaca de trobades homosexuals en la que els dies no es distingeixen els uns dels altres, excepte per un assassinat que serveix com a esperó per a l’erecció del protagonista. Guiraudie és explícit perquè necessita que entenguem que el principi del plaer ens fa vulnerables, però el més fascinant és com filma, des de la més absoluta austeritat, una història d’amor triangular en la que cap dels tres vèrtexs és correspost. A s’enamora de B, però B només el vol com a amic; B desitja i s’enamora de C, que només desitja el seu cos. Si sona massa algebraic, és culpa d’aquest crític. El final és brutalment commovedor. Sergi Sánchez Fotogramas
“volia fer una pel·lícula romàntica. I per mi l’amor és entregar-se en cos i ànima. Arribar fins al final, fins i tot fins a la mort”. Alain Guiraudie