Diumenge 25 d’abril de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
El fill de Saül CARTELL
ARGUMENT
A
uschwitz, 1944. Saul Auslander és un presoner hongarès que treballa en un dels forns crematoris d’Auschwitz. És obligat a cremar tots els cadàvers dels habitants del seu propi poble però, fent ús de la seva moral, tracta de salvar de les flames el cos d’un jove que creu que és el seu fill i buscar un rabí per poder-lo enterrar decentment.
FITXA TÈCNICA Títol original: Director: Guió: Música: Fotografia: País: Any: Qualificació: Durada: Idioma: Distribuïdora:
Saul fia László Nemes László Nemes, Clara Royer László Melis Mátyás Erdély Hongria 2015 No recomanada a menors de 18 anys 107 minuts Hongarès sub. en català Avalon Films
FITXA ARTÍSTICA Géza Röhrig Levente Molnár Urs Rechn Sándor Zsótér Todd Charmont Björn Freiberg Uwe Lauer Attila Fritz Kamil Dobrowolski Christian Harting
FILMOGRAFIA Curtmetratges: 1999 2006 2007 2006
Llegadas The Matter with Baby Shoes Con algo de paciencia Un encuentro en Red Rock Hill
DIRECTOR
B
LÁSZLÓ NEMES
udapest, 1977). Nemes va néixer a Budapest, però va créixer a París. La família de la seva mare va desaparèixer en els camps nazis. És fill del director de cinema András Jeles i des de molt aviat, es va interessar pel món dels films i va rodar pel·lícules a casa seva. Després d’estudiar Història, Relacions Internacionals i escriptura cinematogràfica, Nemes va ser assistent del destacat director de cinema Béla Tarr. Ha rodat uns quants
curts, de certa difusió i ha pogut rodar a la fi, als 38 anys, la seva primera pel·lícula, que li ha atorgat diversos premis i reconeixements. A El fill de Saül, Nemes inventa la història d’un destacat “sonderkommando”, que s’hauria rebel·lat contra les SS, el 7 d’octubre de 1944. El personatge del film creu reconèixer al seu fill entre els cadàvers de la càmera en la qual es veu obligat a treballar i busca la seva pròpia redempció, consistint en celebrar el ritu jueu
de la sepultura d’aquest fill. És un relat que desborda per complet el món documental. László Nemes fa possible un film sobre els camps sense abusar mai de les imatges, és capaç de concentrar l’experimentació, elements del survival i el cinema carcerari, i sobretot, ofereix un posicionament moral que fa a la posada en escena allò que és irrepresentable amb brutal originalitat, força cinemàtica, intel·ligència i respecte a la memòria històrica.
COMENTARI
El hijo de Saúl. Unde malum? El jove cineasta hongarès László Nemes torna a obrir la ferida i ens porta de nou a visitar Auschwitz en un descens cap al mal radical. Semblava que després de “Shoah” (1985) del francès Claude Lanzmann i del seu perllongament en “L’últim dels injustos” (2013) —una sèrie d’entrevistes amb Benjamin Murmelstein, l’últim president del Consell Jueu del camp de concentració de Theresienstadt— no es podia afegir res per guardar silenciosament la memòria de l’Holocaust. No obstant això, el jove cineasta hongarès László Nemes torna a obrir la ferida i ens porta de nou a visitar Auschwitz en un descens cap al mal radical. Les seves opcions estètiques resulten d’una admirable coherència amb el que dolorosament ens mostra, l’ombra allargada de Béla Tarr, de qui va ser ajudant de càmera, marca estil. La narració en primers plans deixa al fons l’horror i ens mostra les seves devastadores conseqüències en les perso“El debat sobre com crear una ficció sobre els camps d’extermini té un abans i un després amb El fill de Saül de László Nemes” Àngel Quintana Canes 2015
“Brutal descens a l’infern d’un Holocaust entrevist en els marges del pla” Xavi Serra Canes 2015
nes. L’acompanyament de la càmera a l’esquena del protagonista deixa l’espectador amb la mort en els seus talons. El magistral fora de camp, no només assenyala la línia no traspassable, no faràs ficció de la veritat més punyent, sinó també ens mostra que afecta més allò que no es veu. El so esfereeix substituint les imatges per assenyalar la màquina de matar que tritura els éssers humans. Un presoner hongarès anomenat Saül que és membre dels ‘Sonderkommando’, els jueus que assumeixen tasques de neteja a les cambres de gas, realitza treballs forçats al camp de concentració d’Auschwitz. A través del seu deambular anem descobrint la cadena de producció de la mort des de l’arribada dels jueus al camp d’extermini en grans transports, la introducció entre crits i mentides a les cambres de gas, la retirada de les “peces” assassinades, la neteja posterior de les “dutxes” maleïdes, la conducció cap als forns crematoris, el transport de les cendres de l’ésser humà i la seva descàrrega en un riu per sempre contaminat. La desolació de l’abominació. Un adolescent —gairebé un nen—
aconsegueix tot just sobreviure a les cambres de gas. Saül, sumit en la nit dels morts vivents, l’adopta com el seu fill. I s’entesta a trobar un rabí per realitzar la cerimònia religiosa. Aquesta perillosa pretensió esdevé un gest de sentit al mig de la barbàrie, un ritu que s’assembla a una reclamació a Déu. Aïllat en la seva pretensió traspassa totes les dificultats amb l’únic desig de salvar algun innocent. El profund calat moral d’El fill de Saül no només passa per una descripció de l’abast del mal sinó que també es converteix en una recerca desesperada d’una gairebé impossible i religiosa bondat. La profunditat de l’abisme, el ressò dels crits de l’infern i la nit de la crueltat satànica ho van cobrint tot. Com les foses en negre que divideixen la trama. Només s’obre una petita escletxa, potser una bogeria, potser un somriure esbossat, una llum infinitesimal. Serà possible rescatar la humanitat? Quedarà alguna mica de vida en cap ésser humà?
Peio Sánchez, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. 16/02/2016