Diumenge 11 de gener de 2015 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Ida ARGUMENT
I
da és la història de l’Anna, una jove novícia òrfena que, a punt de fer els vots a la Polònia de 1962, descobreix el passat de la seva família i la seva dentitat real gràcies a Wanda, la seva tia i única parenta viva. El film neix a partir del suïcidi de la dona de Pawel Pawlikowski i de la tornada del director a la seva ciutat natal, Varsòvia. El primer fet en marca el guió; el segon, l’atmosfera, emmarcada en una preciosista fotografia en blanc i negre.
Agata Trzebuchowska (Ida)
DIRECTORA
Pawel Pawlikowski (Varsòvia, 1957) Cartell de la pel·lícula
A
FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL NACIONALITAT PRODUCCIÓ DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MÚSICA MUNTATGE
Ida Polònia, 2013 Eric Abraham, Piotr Dzieciol i Ewa Puszczynsk 80 minuts Pawel Pawlikowski Pawel Pawlikowski i Rebecca Lenkiewicz Lukasz Zal i Ryszard Lenczewski Kristian Selin Jaroslaw Kaminski
FITXA ARTÍSTICA
Agata Trzebuchowska (Anna) Agata Kulesza (Wanda) Dawid Ogrodnik (Lis) Jerzy Trela (Szymon) Adam Szyszkowsky (Feliks) Halina Skoczynsk (monja) Joanna Kulig (cantant) FILMOGRAFIA
DOCUMENTALS From Moscow to Pietushki Dostoevsky’s Travels Serbian Epics Tripping with Zhirinovsky FICCIÓ Twockers The Stringer Last resort My summer of love The woman in the fifth Ida
(1990) (1991) (1992) (1994) (1998) (1998) (2000) (2004) (2011) (2013)
ls catorze anys deixa Polònia per anar a viure a Alemanya i més endavant se n’anirà a Itàlia, abans d’instal·lar-se el 1977 a Anglaterra. A Londres i Oxford estudia Literatura Alemanya i Filosofia, i a mitjans anys vuitanta comença a dirigir documentals de la BBC. El 1998 escriu i codirigeix Twockers amb Ian Duncan, llarg que beu molt encara del corrent documental. No és fins als quaranta anys que debuta en la ficció amb The Stringer (1998), història d’un noi de Moscú enamorat d’una periodista occidental, seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors de Cannes. Amb Last Resort (2000), sobre el món dels emigrants de passada entre dos països, seguint la petja d’un noia russa que arriba a Anglaterra, fa un salt qualitatiu: seleccionat a Venècia i en diversos festivals —Gijón, Edimburg, Tessalònica...—, guanya un BAFTA. Per bé que és amb My Summer of Love (2004) que aconsegueix un renom internacional i s’endu el BAFTA al millor film britànic relatant els efectes emocionals i físics d’un estiu en dues noies. Tanmateix, el 2004 torna a la universitat per investigar durant tres anys sobre el realisme al cinema britànic contemporani. Així no va ser fins al 2011 que es torna a posar darrere la càmera. A França, dirigeix La dona del cinquè (2011), adaptació de la novel·la de Douglas Kennedy, en la qual Ethan Hawke és un professor universitari que ha fugit a París, on topa amb Kristin Scott Thomas, una vídua que pot estar embolicada en una sèrie de crims. Ida (2013) ha guanyat el premi
a la millor pel·lícula europea del 2014 que atorga l’Acadèmia Europea del Cine (European Film Awards, EFA) i ha estat escollida millor pel·lícula als festivals internacionals de Gijón, Londres i Varsòvia, així com ha estat mereixedora del Premi FIPRESCU de la crítica internacional al Festival Internacional de Cinema de Toronto. El Premi LUX 2014 li ha estat concedit pel President del Parlament Europeu, Martin Schulz, en sessió parlamentària del Parlament Europeu a Estrasburg. “Tot i que ha estat un malson financer, Ida ha funcionat per tot Europa, aconseguint una bona acollida de públic des de França fins a Hongria i des del Regne Unit fins a Malta – fet que prova que l’art segueix tenint un paper important al cinema, i que com més personal i específic sigui el film, menys retòric i calculador és”, ha declarat Pawlikoswki quan ha rebut el premi.
Pawel Pawlikowski
COMENTARI
Culpabilitat polonesa
I
da, de Pawel Pawlikowski, explica la història d’un viatge iniciàtic cap a la coneixença de la realitat. Anne ha estat educada en la monotonia d’un convent de clausura i l’aïllament del món l’ha portat cap a la ignorància d’ella mateixa. No sap d’on ve, ni qui són els seus familiars. Abans de prendre els vots va a trobar la seva tia, Wanda, una dona que treballa de jutgessa, i descobreix que el seu veritable nom és Ida i que el seu origen és jueu. El personatge d’Anne / Ida serveix per treure a la llum alguna cosa fosca de la culpabilitat polonesa davant de la qüestió jueva. El camí iniciàtic que perfila Ida no és només el marcat per Anne / Ida sinó que també tindrà a veure amb el trajecte dut a terme per Wanda. A diferència d’Anne / Ida, el personatge sembla estar de tornada de moltes coses. Li agrada l’alcohol, viure la nit, tenir amants ocasionals. La dona amaga la seva existència nocturna quan exerceix d’impecable jutgessa estalinista, que envia a la presó els enemics del poble i actua de manera implacable duent a
terme ferotges purgues contra tota forma de dissidència. Pawlikowski treu a la llum un altre fantasma que ha marcat la vida polonesa: l’estalinisme. L’estructura dramàtica d’Ida pot fer pensar en un melodrama en què els personatges volen convertir-se en símbols d’una forma d’entendre la història. Pawlikowski no renuncia al gènere però sap trencar amb les convencions per anar cap a treure la història fosca del seu país. Tot això està acompanyat per una acurada posada en escena. En les imatges d’Ida hi ha una estranya sensació de recerca de l’essencial, de contenció dramàtica absoluta i de depuració plàstica. Les imatges en blanc i negre ens introdueixen en la grisor d’una època, a partir de l’evocació del cinema que es feia en aquell moment. Ida acaba essent una gran pel·lícula sobre els fantasmes de la història i sobre els fantasmes de la pròpia tradició cinematogràfica.
Angel Quintana a El Punt Avui 28/03/2014
Agata Kulesza (Wanda) i Agata Trzebuchowska (Anna)
COMENTARI
Ida
L
Agata Trzebuchowska (Anna) i Dawid Ogrodnik (Lis)
a protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva. Aquestes dues dones a priori tan diferents, la jove religiosa i la madura comunista, emprenen un viatge a la Polònia profunda dels anys 60 per desenterrar el seu passat. Pawlikowski és un cineasta d’origen polonès que va iniciar la seva carrera a la Gran Bretanya, on viu i treballa des de fa temps. Fins a Ida no havia rodat cap pel·lícula centrada en el seu país natal. El director torna a Polònia per confrontar un tema encara tabú, la col·laboració dels seus compatriotes en l’extermini
de la població jueva. I de passada aborda com el catolicisme es consolida sobre les cendres d’una altra religió i el paper en fals del socialisme a l’hora de rescabalar les víctimes de la guerra. Ida està rodada en blanc i negre, i en el pràcticament en desús format acadèmic (proporció de pantalla quasi quadrada), com la majoria de pel·lícules dels països de l’est dels anys 60. Aquest to de film d’una altra època es manté a l’hora d’enfocar de manera íntima i tangencial assumptes de gran abast. Ida és un film contingut i discret, malgrat que s’encari amb el dolor. Pawlikowski, que ja s’havia mostrat molt sensible amb l’univers femení en títols anteriors com ‘Last resort’ (2000) o ‘My summer of love’ (2004), ofereix en el fons el retrat d’una jove que entra en contacte per primer cop amb la seva veritable identitat. Però també amb un món exterior que ofereix racons de calidesa gràcies a la música de John Coltrane. Les seves reaccions, sobretot al final, es mantenen dins d’un hàlit de misteri en un país carregat de secrets i silencis.
Eulàlia Iglesias a Time Out 28/03/2014