Diumenge 1 de maig de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om
Informe General II. El nou rapte d’europa. ARGUMENT
CARTELL
P
ortabella proposa la sego na part d’un dels seus títols històrics, l’“Informe general sobre algunes qüestions d’interès per a una projecció pública”, que el 1976 mostrava l’inici del
procés de la transició política després de la mort de Franco. Aquest segon “informe” es realitza en el marc d’una greu crisi sistèmica, d’ordre cultural, economico-financera, política i
energètica. Però sobretot constata com sorgeix, de la crisi, un nou protagonisme ciutadà, que consisteix ni més ni menys que en una recuperació de la política per part de la gent comuna.
FITXA TÈCNICA Nacionalitat: Any: Durada: Direcció: Guió: Fotografia:
Catalunya 2015 126 min Pere Portabella Pere Portabella Elisabet Prandi
FILMOGRAFIA 2015 2007 1990 1977 1974 1970 1970 1970 1968 1967
Informe General II - El nuevo rapto de Europa El silenci abans de Bach Puente de Varsovia Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública El sopar Cuadecuc, vampir Umbracle Poetes catalans Nocturno 29 No compteu amb els dits
DIRECTOR
P
PERE PORTABELLA
ere Portabella (Figueres, 1927) va mantenir un compromís polític amb tots els moviments de rebuig a la dictadura del general Franco des dels anys seixanta. Va ser escollit senador en les primeres eleccions democràtiques i posteriorment diputat en el Parlament
de Catalunya. Com a cineasta ha mantingut una activitat rellevant durant més de cinc dècades. Amb la seva productora Films 59 va impulsar algunes de les produccions emblemàtiques del cinema espanyol com Viridiana de Luis Buñuel. Com a realitzador dirigeix les seves
pròpies creacions combinant l’herència de la cultura d’avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Va ser l’únic artista espanyol convidat per la documenta de Kassel (2002). En 2008 és investit Doctor Honoris causa per la Universitat autònoma de Barcelona.
COMENTARI
Les revoltes de la ciutadania Pere Portabella va preguntar l’any 1976 a una sèrie d’agents polítics com es podia passar d’una dictadura a un estat de dret. El resultat va ser Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública. En la pel·lículas’establien una sèrie de trobades-discussió entre algunes figures emergents en l’escena política, com ara Felipe González, Enrique Tierno Galván, Ramón Tamames o Jordi Pujol, al costat de vells polítics que van viure la Guerra Civil, com Santiago Carrillo o José Maria Gil Robles. Informe general... va ser rebuda amb un cert escepticisme, però amb els anys s’ha convertit en un dels més valuosos documents fílmics sobre les polítiques dels anys de la Transició. Quaranta anys després, Portabella —que va ser un actor clau del procés polític— decideix observar
com l’existència d’una segona Transició ha enterrat una primera Transició marcada per l’existència d’uns partits immobilistes que no han sabut ni reformar la Constitució, ni la llei de partits, ni la llei electoral. Davant d’aquest curiós panorama, Portabella s’interessa per nous corrents humans generats des de la societat civil que posen en evidència les velles qüestions polítiques davant d’un panorama amb l’hegemonia europea cada cop més qüestionada. Informe general II és la crònica d’un moment en què els ciutadans veuen com la política —entesa com a procés civil de participació— és segrestada per les grans esferes econòmiques. El recorregut mostrat per Portabella s’interessa per la forma com uns joves professors d’universitat creen un partit polític —Podem— o per com l’independentisme català crea unes associacions civils —l’ANC— que tenen gran po-
der de convocatòria i marquen les classes polítiques. Al costat dels nous agents, Portabella s’acosta al món de l’art a partir de la institució museística i als científics que observen amb incertesa l’esdevenir del planeta i del vell concepte del treball. Informe General II pot generar un cert recel per la dificultat d’acostar Podem i l’ANC, però la finalitat de Portabella no és la d’inscriure el seu pensament en cap discurs concret, si nó observar els fets des de certa distància, amb un clar desig de documentar un món en perpètua transformació. La seva mirada parteix d’una visió heterodoxa per construir una obra que mira el present amb visió de futur, com si volgués deixar un testimoni que pugui adquirir d’aquí a uns anys tot el seu veritable sentit.
Àngel Quintana Avui. Febrer-2016